Entre els 30 i els 39 anys, molts han de prendre algunes de les decisions més importants de la seva vida, com per exemple tenir fills o establir-se en parella

de manera estable. A Espanya, l’edat mitjana al primer fill entre les dones és de 30,8, l’edat al matrimoni ronda els 35 (37,7 entre els homes) i el perfil mitjà

del signant d’una hipoteca té 38 anys. Així doncs, des d’un punt de vista agregat, tota la societat s’hi juga molt en funció de com els seus adults joves se’n

surten durant aquestes edats. Tanmateix, totes les dades apunten a un augment constant de les formes de treball precari, amb una especial incidència en les

generacions femenines. De fet, Espanya, juntament amb Polònia, lidera el percentatge de contractació temporal a Europa. Amb tot, no hi ha càlculs exactes

de la durada d’aquest tipus d’ocupació al llarg de la vida. Aquest estudi estima quant temps passen els adults joves entre 30 i 39 anys en condicions d’ocupació

precàries, i compara 22 generacions entre 1987 i 2017. Els resultats mostren que el temps en ocupació precària s’ha doblat, i la primera generació observada,

nascuda el 1957, va passar la meitat d’anys que la del 1978 en temporalitat i inseguretat contractual. Les dones han estat especialment afectades per l’expansió

d’aquestes condicions i, a més a més, per elles l’assoliment d’alts nivells educatius no sembla protegir-les de la precarietat.

L’IMPARABLE AUGMENT DELS ANYS EN PRECARIETAT LABORAL DELS JOVES ADULTS

A ESPANYA, 1987-2017

Mariona Lozano i Elisenda Rentería, Centre d’Estudis Demogràfics

L’AUGMENT DE L’ESPERANÇA DE VIDA I TREBALL EN PRECARIETAT

Els darrers resultats de l’Enquesta de Població Activa (EPA) revelen per a Espanya una tendència a la disminució de la desocupació i un

augment dels contribuents a la Seguretat social. Aparentment, són bones notícies just quan es compleixen deu anys des de la crisi econòmica

del 2008. Tanmateix, les xifres amaguen una altra realitat: s’està creant ocupació, però augmenta la precarietat. Tot i que no hi ha un consens

absolut en la definició de precarietat, en general

sol fer referència a les noves formes de treball

assalariat sorgides al llarg dels anys 70, i es

considera que és una realitat multidimensional

que engloba factors com el nivell de certesa

sobre la continuïtat del treball, el control del

treballador sobre les hores o les condicions de

treball, el nivell de protecció social (ja sigui per

desocupació o discriminació), i la vulnerabilitat

econòmica. Kallberg (2009) es refereix a

l’ocupació precària com aquella que és incerta,

imprevisible i té condicions de treball de risc

des del punt de vista del treballador. El treball

precari, a més, afecta el conjunt de la família ja

que crea inseguretat, i per tant les conseqüències

van més enllà del propi treballador.

A la figura 1 s’observa l’evolució de les taxes

de desocupació i precarietat (i.e: contractes

temporals, hores de treball i tipus de feina

insatisfactòries) per sexe segons l’any de

naixement durant els darrers 30 anys a Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Població Activa.

FIGURA 1. Evolució de les taxes d’atur i ocupació precària a Espanya segons generació i sexe, 1987-2017

Centre d’EstudisDemogràfics

PERSPECTIVESDEMOGRÀFIQUES

Núm. 012OCT 2018

Perspectives Demogràfiques / http://ced.uab.cat/Núm. 012OCT-201801

04

Espanya. Com es pot veure, la desocupació ha tendit a fluctuar

segons els cicles econòmics. L’any 1993 i, especialment, el 2008

va créixer fortament. Aquesta darrera crisi sembla haver afectat

especialment els homes, fet que no és d’estranyar si tenim en

compte quins són els sectors on majoritàriament es va destruir

ocupació, construcció i indústria. A més, les generacions més joves

han patit més desocupació. En particular, l’atur va registrar el seu

pic més alt, situat al 26%, l’any 2013 per a la generació del 1978.

Més tard, sembla que la desocupació davalla, i les generacions més

joves se situen a prop del 15% entre les dones i el 10% pels homes.

Tot i així, encara lluny dels nivells pre-crisi. A més a més, amb

excepció de les generacions que han passat la seva trentena durant

contextos de crisi econòmica, per a la resta la desocupació decreix a

l’augmentar l’edat dels individus.

En segon lloc, les taxes de precarietat, en canvi, no han deixat

d’augmentar al llarg del temps. Si bé és cert que a mesura que creix

l’edat, en cada una de les cohorts, els nivells de precarietat baixen,

s’ha d’advertir que en època de crisi el descens de la precarietat es

deu al descens de l’ocupació. És a dir, els precaris són els primers

expulsats. Per altra banda, és important remarcar les notables

diferències de gènere. Els percentatges entre les dones sempre

ha estat major que entre els homes, en un context d’augment de

la participació laboral femenina. Això vol dir que a mesura que

les dones s’anaven incorporant al mercat laboral, les taxes de

treball precari entre elles també ho feien, i per tant ha estat una

incorporació en condicions contractuals cada cop de menor

qualitat. Tanmateix, si comparem l’evolució per a cada una de les

generacions, veiem com entre les dones les taxes disminueixen molt

més que entre els homes a mesura que es fan grans, especialment

per a les generacions més joves. Aquest fet és explicat per un doble

mecanisme. Per una banda, les taxes d’ocupació precària decreixen

en general perquè moltes d’aquestes dones abandonen el mercat

laboral, i les que resten en ocupació són un grup més seleccionat

en que algunes poden transitar cap a posicions més permanents.

Per una altra banda, entre les generacions més joves, el descens de

la precarietat entre els 30 i els 39 anys s’explica per la seva expulsió

del mercat de treball a causa de la crisi econòmica del 2008.

LA PRECARIETAT TÉ NOM DE DONA

Mentre que l’estudi de la vulnerabilitat dels treballadors temporals

(accés, progressió i sortida del mercat laboral) és ampli1, manca

l’anàlisi de la durada. No és el mateix viure en la temporalitat i la

incertesa durant un any que cinc o deu. Ni és el mateix viure en

aquestes condicions durant els vint que els trenta, on s’esdevenen

molts dels rituals de pas cap a la plena edat adulta (i.e: entrada a

relacions de parella estable, matrimoni, fills, etc). Quant temps

passaran els treballadors sota condicions precàries? Quines

generacions s’han vist més afectades? Quines són les principals

diferències de gènere?

Per tal de respondre a aquestes preguntes, utilitzem el càlcul d’es-

perança de vida laboral, que denota el nombre d’anys que una per-

sona s’espera que estigui econòmicament activa, i té l’avantatge

d’oferir una fotografia completa de la trajectòria laboral al llarg de

la vida més enllà de les transicions o etapes específiques. L’ocupació

en condicions de treball precàries, que per simplificar anomenarem

precarietat laboral, és un indicador creat a partir de vàries variables

originals de l’EPA, i indica el temps en temporalitat, i en condicions

que el treballador considera insatisfactòries. El resultat final indi-

ca el nombre d’anys que una persona s’espera que estigui ocupada

de manera precària entre els 30 i els 39. Això es mostra a la figura

2. Observem que dones i homes han guanyat anys en precarietat

laboral. Les dones han passat d’estar un any i mig en aquestes con-

dicions laborals a estar-ne 2,6. Les xifres també augmenten pels

homes, passant d’un a dos anys. En tots dos casos, les generacions

nascudes després de 1972 són les que s’han vist més afectades per

la precarietat. A més, per aquells nascuts el 1978, si bé el nombre

d’anys decau en comparació a les generacions que els precedeixen,

aquesta davallada està il·lustrant l’efecte de la crisi del 2008 i l’aug-

ment de la desocupació.

FIGURA 2. Nombre d’anys viscuts en ocupació precària entre les edats de 30 i 39 segons sexe per a les generacions observades

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Població Activa i les dades de Població de l’INE a 1 de juliol entre 1987 i 2017.

1 Per exemple, veure la producción científica del Grup d’Estudis QUIT de la UAB (Miguélez, 2015).

012PERSPECTIVES DEMOGRÀFIQUESL’IMPARABLE AUGMENT DELS ANYS EN PRECARIETAT LABORAL DELS JOVES ADULTS A ESPANYA, 1987-2017

Perspectives Demogràfiques / http://ced.uab.cat/Núm. 012OCT 201802

04

És rellevant observar la bretxa de gènere per aquestes generacions.

Aquesta és la resta del nombre d’anys que les dones viuen en

precarietat laboral respecte els homes. La bretxa passa d’1 any de

diferència pels nascuts el 1957 a gairebé 2 per les generacions de

1978. És a dir entre els 30 i els 39, les dones del 78 viuen dos anys

més que els homes del mateix any en condicions laboral precàries.

Aquest augment s’ha donat a mesura que les dones augmentaven la

seva participació laboral. Mentre que les dones del 1957 tenien una

taxa d’activitat del 45,4% entre les edats 30-39, les nascudes el 78

estaven actives un 85,1% d’elles en la mateixa franja d’edat.

La figura 3 mostra el nombre d’anys de vida laboral precària segons

el nivell educatiu. Els resultats indiquen que els nivells mitjans

d’educació, i en el cas de les dones també els nivells alts, porten

a majors anys de precarietat. Tot i així, cal tenir present que a

l’hora d’interpretar aquest resultats hi ha varis factors que operen

simultàniament: l’esperança de vida, les taxes de participació laboral

i el moment d’entrada al mercat laboral. En general, les persones

amb nivells d’estudis mig i alts també tenen una major esperança de

vida i participació laboral, és a dir, treballen més i viuen més anys. A

l’hora, com que passen més anys formant-se s’incorporen més tard

al mercat de treball, i la temporalitat durant les primeres etapes de

la trajectòria labora sempre és més elevada. Això explica perquè,

en el cas dels homes, són els treballadors amb nivells mitjans

d’instrucció els que viuen més anys en precarietat laboral. Aquells

amb nivells baixos tenen en general una menor esperança de vida, i

els més educats estan més protegits d’anys en precarietat pel fet que

accedeixen a millors posicions dins el mercat de treball. Això es veu

clarament en el cas dels homes. Per a les dones, en canvi, la pauta

és diferent. Un nivell educatiu alt no sembla evitar que l’esperança

de vida laboral precària sigui clarament diferenciada de la resta,

com en el cas dels homes. L’educació és menys garantia d’evitar la

precarietat entre les dones que els homes.

Les dones amb alts nivells educatius han guanyat 2 anys any de

vida laboral en ocupació precària, mentre que el homes n’han

guanyat un. Pels nivells mitjos, l’augment és de 2,2 anys en el

cas de les dones i 2 entre els homes. Finalment, les dones amb

nivells baix d’estudis han guanyat 2 anys de vida laboral precària,

i els homes 2,5. Per tant, entre les dones, una major participació

laboral sembla exposar-les a més anys de vida en precarietat. Les

dones amb menys nivells d’estudis, que són també les que tenen

una participació laboral més baixa, tenen també una esperança de

vida laboral precària entre els 30 i els 39 més baixa que les dones

amb nivells d’escolarització majors. En canvi, els homes registren

majors diferències segons el nivell educatiu, aquells amb nivells

més alts són els més avantatjats respecte als anys de vida laboral en

condicions precàries durant la dècada dels 30.

FIGURA 3. Nombre d’anys viscuts en ocupació precària entre les edats de 30 i 39 segons sexe i nivell educatiu per a les generacions observades

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Població Activa. Nota: Les taxes de mortalitat per educació no estan disponibles pel període de temps considerat aquí, i per tant les nostres estimacions no en consideren la probabilitat.

012PERSPECTIVES DEMOGRÀFIQUESL’IMPARABLE AUGMENT DELS ANYS EN PRECARIETAT LABORAL DELS JOVES ADULTS A ESPANYA, 1987-2017

Perspectives Demogràfiques / http://ced.uab.cat/Núm. 012OCT 201803

04

Referències bibliogràfiques

Kalleberg, A. (2009) “Precarious Work, Insecure Workers: Employ-ment Relations in Transition”. Ame-rican Sociological Review, 74 (1): 1-22.

Miguélez, F. (coord.); Alós, R.; Ca-rrasquer, P.; Lope Peña, A.; Molina, P.; Pastor, A.; Recio, A.; Rodríguez-Soler, J.; Verd Pericàs, J.M. (2015) Diagnóstico socio-económico sobre las políticas de empleo en Espa-ña, 2012-2014. Bellaterra: Centre d’Estudis Sociològics QUIT/Institut d’Estudis del Treball.

Cita

Mariona Lozano i Elisenda Rentería (2018) “L’imparable augment dels anys en precarietat laboral dels joves adults a Espanya, 1987-2017”. Pers-pectives Demogràfiques, 12: 1-4.

Editors

Andreu Domingo i Albert Esteve

Correspondència dirigida a:

Mariona Lozanomlozano@ced.uab.cat

Crèdits

Gràfics: Anna TuruMaquetació: Xavier Ruiz Vilchez

Enllaç url

http://ced.uab.es/difusio/butlleti-pers-pectives-demografiques

Contacte

Centre d’Estudis Demogràfics.Carrer de Ca n’Altayó, Edifici E2Universitat Autònoma de Barcelona08193 Bellaterra / BarcelonaEspanyaTelèfon: +34 93 5813060Correu: demog@ced.uab.esWeb: http://ced.uab.es/

CONCLUSIONS: LES CONSEQÜÈNCIES DE LA PRECARIETAT ENTRE ELS ADULTS JO-VES POSEN EN RISC TOTA LA SOCIETAT

En aquest estudi hem calculat la durada de la vida laboral en con-

dicions de treball precàries pels adults joves (30-39 anys) entre el

1987 i el 2017 a Espanya, comparant les generacions nascudes des

del 1957 fins al 1978. Els resultats mostren el seu imparable aug-

ment. Les dones nascudes el 1957 passaven 1,4 anys en precari en-

tre els 30 i els 39, i les nascudes el 1978 n’han passat 3,5. Pels homes

les xifres augmenten de 0,8 a 2,1. A més, la bretxa de gènere pel que

fa als anys en precarietat també ha augmentat, especialment per a

les generacions nascudes a partir de 1972 en endavant. Aquestes

generacions han viscut la seva trentena a principis de la dècada dels

2000, on els contractes temporals s’han disparat. La crisi del 2008

ha impactat fortament en aquests treballadors. Els precaris han es-

tat els primers expulsats del mercat durant la crisi. Si bé és cert que

aquesta no és una tendència única del mercat laboral espanyol, és

a Espanya on les taxes de temporalitat han augmentat de manera

més notòria. Quines conseqüències pot tenir això?

En primer lloc, hem pres com a referència els adults joves, i els

resultats evidencien el progressiu deteriorament de les seves

condicions de seguretat contractual. Malgrat no sigui una conclusió

nova, els nostres resultats demostren que els anys viscuts en

inseguretat i temporalitat s’han doblat en els darrers 30 anys. La

llarga incertesa laboral a la que aquests joves s’exposen dificulta

l’entrada plena a la vida adulta i posposa la seva emancipació,

l’assoliment de la independència econòmica, la formació de parelles

estables, el matrimoni i el naixement dels fills. L’augment de la

precarietat especialment a aquestes edats és un malbaratament de

recursos que un país com Espanya, amb un progressiu envelliment

de la seva població, no es pot permetre, ni en termes de cotitzacions

ni en termes de fecunditat frustrada, o de frustració personal de

tota una generació.

En segon lloc, la vulnerabilitat es reflecteix especialment en el cas

de la dona, assenyalant directament la desigualtat de gènere com,

una vegada més, un dels gran reptes de la nostra societat. La parti-

cipació laboral de la dona ha estat identificada com un dels paràme-

tres més rellevants per l’increment de l’edat mitjana a la maternitat.

No obstant, l’augment de les condicions de temporalitat i insegure-

tat fa que aquesta es posposi encara més. El més rellevant de tot és

que un major nivell educatiu no sembla protegir-les de passar cada

cop més anys en precarietat.

En tercer lloc, l’estudi posa de manifest com les crisis econòmiques

aprofundeixen la progressió de la precarietat. Tanmateix, els

resultats indiquen que mentre la desocupació fluctua amb la

conjuntura, la precarietat és un aspecte molt més estructural, que no

ha parat d’augmentar de generació en generació independentment

del context. D’alguna manera, passada la crisi econòmica, l’ocupació

es recupera, però ho fa en condicions d’encara més precarietat.

En resum, i per acabar, hem observat com els nivells d’atur després

de la crisis i l’aplicació de polítiques d’austeritat semblen anar

disminuint, però el problema real està en les condicions de treball

precàries, especialment entre les dones. D’aquí, la importància

d’intervenir políticament. La millor política per contrarestar

l’augment de la infecunditat i l’impacte negatiu del progressiu

envelliment sobre la sostenibilitat de l’Estat del benestar és reduir

la precarietat de la vida laboral. Especialment entre els adults joves.

Especialment entre les dones. Ens hi va el futur.

012PERSPECTIVES DEMOGRÀFIQUESL’IMPARABLE AUGMENT DELS ANYS EN PRECARIETAT LABORAL DELS JOVES ADULTS A ESPANYA, 1987-2017

Perspectives Demogràfiques / http://ced.uab.cat/Núm. 012OCT 201804

04