4t. a primària, curs 2009/2010 autors: marta, clàudia, dennis i Àlex · snupi. 3. 4 els nens...
TRANSCRIPT
4t. A Primària, curs 2009/2010 Autors: Marta, Clàudia, Dennis i Àlex
2
L’ ILLA DELS DESITJOS Hi havia una vegada una illa al mig del mar. Els habitants li deien
l’illa dels desitjos, perquè hi havia un arbre màgic que concedia 3
desitjos.
Un dia van aparèixer a l’illa un nen i una nena que eren germans
i anaven amb un gos. El nen es deia Joan, la nena Maria i el gos
Snupi.
3
4
Els nens havien decidit anar a l’illa per demanar un desig. Volien
recuperar els seus pares que van morir a la guerra .
Una nena els va trobar i es van fer amics. La nena va dir que els
acompanyaria a buscar l’arbre però que no era fàcil arribar-hi ja
que estava una mica lluny i el camí estava ple de trampes.
5
6
Tal i com li havia avançat la nena, en el camí van trobar alguns
paranys. El primer que van ensopegar va ser un forat camuflat
amb fulles. Van caure de boca i, per sort, no es van trencar cap
dent . El forat era tan fondo que no podien sortir. Estaven tots
molt espantats, mig plorant, quan el Joan va dir:
-Desitjaria que tots sortíssim d’aquest forat. I el desig es va
complir, van sortir sans i estalvis del cau.
En aquell moment els nens van comprovar que era veritat, que
era l’Illa dels desitjos.
7
Pel que sembla, l’arbre només concedia els desitjos en cas de
molta necessitat, no donava capricis ni cap desig material.
Els nens van continuar caminant quan de sobte els va atrapar
una xarxa que els va enfilar a dalt d’un arbre .
La Maria va desitjar tenir un ganivet i al cap d’un moment ja el
tenia a les mans. Van tallar la xarxa, i per sort van poder sortir
amb vida.
8
Van anar xino xano per dins de la selva, tot d’una van sentir un
soroll estrany darrera d’un arbre i no sabien què era. Es van
agafar de les mans ben fort i van veure que era un lleó. Van anar
a enfilar-se a un arbre i en Joan va desitjar que hi hagués foc al
costat del lleó. I dit i fet, el foc va aparèixer al costat del lleó, el
va espantar i va marxar corrent.
9
10
Van seguir caminant tot contents i fent saltirons d’alegria, quan
en Joan va proposar una carrera fins a un arbre. Van començar a
córrer i en Joan quan ja quasi era a la meta no va poder moure
un peu i va dir: -Maria! ajuda’m, no puc treure el peu d’aquí! La
Maria no sabia què fer però en Joan li va dir:
-Desitja aigua calenta! La Maria ho va desitjar i el desig es va
complir.
11
12
Van continuar caminant, la Maria anava molt contenta i en Joan
tenia la cara com un tomàquet, també tenia molta calor però no
sabia per què.
La Maria va veure un pont de ferro. Es va apropar una mica més
i van observar que per sota hi havia lava, per això en Joan tenia
tanta calor.
En Joan va voler trepitjar el pont però la Maria el va aturar. Van
tirar una pedra des de dalt i es va enfonsar, i van comprovar que
era molt perillós passar per sobre.
13
14
En Joan va dir a la Maria que passés ella primera perquè pesava
menys. La Maria ho va fer, però quan va arribar al mig del pont
es va començar a obrir i la nena es va espantar molt.
En Joan va desitjar que la lava es convertís en aigua. I dit i fet, va
començar a córrer un riu a sota el pont. La nena va caure a dins
de l’aigua i per sort va sortir sana i salva.
15
Els nens van continuar caminant, tot i que la Maria anava ben
xopa i tremolava de fred. En aquell moment, la nena va veure un
ocellet i va dir:
-Oh! Que bonic que és! En Joan va sospitar i va veure un puntet
vermell en els ulls de l’ocell i en aquell moment va disparar un
raig làser. En Joan va reaccionar i va donar una empenta a la
Maria per evitar que el raig li caigués a sobre.
16
En Joan sabia que no podien
gastar l’últim desig, si el
demanaven no podrien
recuperar als seus pares.
La Maria estava espantada i l’ocell estava a punt de tirar un
altre làser quan la nena va demanar un desig:
-Vull un mirall.
De seguida se li va concedir i li va donar a en Joan. El raig
làser va rebotar a sobre de l’ocell i va morir.
17
.
La Maria i en Joan van plorar i
plorar. La Maria va demanar perdó
a en Joan, però el noi li va donar
les gràcies. Li havia salvat la vida.
En aquell moment, l’Snupi va
tancar els ulls i va demanar que
tornessin els seus pares, per sort
el gos també podia demanar
desitjos.
18
Els nens van estar molt contents de tornar amb els seus pares.
Van ser molt feliços, van menjar cigrons i com tots els contes
diuen “aquest conte ja s’ha fos”.