per Àngel rodríguez vilagran - càritas al dia 16.pdf · ment de la fragilitat humana són les...

2
16 2013 març abril maig càritas al dia Pujada de la Mercè 8. 17004 Girona 972 20 49 80 Ext num 3 [email protected] La seva relació amb l’entitat va començar a principis de la dècada dels 70. Sí, l’any 1971 quan només feia tres anys que la Càritas Girona (que aleshores era coneguda com la Inter) havia nascut. Necessitaven un assistent social i em van venir a buscar a Barcelona. Quina tasca va haver de fer? La immigració d’aleshores no té res a veure amb l’actual, era espanyola. Vam ajudar a crear les associacions de ve- ïns de Vila-roja, vam fer possible que persones que vivien en albergs anessin a llocs més dignes com el Pont Major o el grup Sant Daniel... Vam aconseguir que a Vila-roja s’asfaltessin els carrers, que hi hagués enllumenat públic, aigua potable i fins i tot un ambulatori! Havíem de tre- ballar moltíssim. Moltes situacions relacionades amb la penúria econòmica no m’entristien ja que em donaven força per ajudar a lluitar per canviar la situació; i quan ho aconseguia em sentia molt feliç. També classes d’alfabetització no? En aquella època el Ministerio de Educación deia que estadísticament no hi havia analfabets a Girona i jo els replicava: “veniu i ho veureu!”. Donàvem classes d’alfa betització d’adults a Vila-roja, a Sant Daniel i a Germans Sàbat. Teníem fama de fer política. Sort d’un “apagafocs” com va ser Mn. Josep Iglesias i la junta de Càritas que ens avalava. Aquest servei social era l’únic que hi havia a la ciutat de Girona. Quan va morir Franco l’ajuntament de Girona va crear els serveis socials i la nostra feina va anar disminuint. I ara quina tasca feu? Estic en aquest grup del TALC on fem un acolliment integral a les persones. Els ensenyem que es puguin ex- pressar i entendre’s en català i després, si volen, arribar a escriure’l i a llegir-lo. Vénen noies i dones de 20 a 45 anys, n’hi ha de marroquines, índies i del Senegal. A què ens interpel•la aquesta crisi? Aquesta crisi no l’hem buscada nosaltres, i en canvi és el poble el qui paga les conseqüències. Ens convida a un canvi d’aquesta societat que és injusta. I això és possible, però les persones han de canviar sinó no serà possible. I en què hem de canviar? No essent egoistes, de voler-ho tot per a nosaltres, de vo- ler aparentar, de fer trampes, d’enredar, enganyar... Hem de ser més humans. Si ens sentíssim germans no faríem aquestes coses. Diem que som cristians, que som ger- mans, fills del mateix Pare però no sé si ens ho arribem a creure. Si ens sentíssim germans no hi hauria aquesta crisi. La solidaritat és només “donar diners”? No. És també acollir, comprendre l’altre, escoltar-lo, sen- tir-lo com un més de nosaltres. Aquest tipus de solidari- tat és el que més ha de créixer. Entrevista a Pilar Gisbert “Si ens sentíssim germans no existiria aquesta crisi” L’entrevista Pilar Gisbert, mestra i assistent social. És una de les col•laboradores més antigues de Càritas Giro- na. Va néixer a Ulldecona l’any 1938 i actualment és voluntària a Vila-roja dels Tallers d’Acollida Lingüística i Cultural (TALC) un servei de Càri- tas Girona. En el moment en què es creia que el feno- men havia desaparegut amb l’adveniment de la societat de consum, el nombre de les persones sense llar creix i el seu espectre s’expandeix. Aquest increment és una de les conseqüències del neoliberalisme, en el qual la creixent distància entre rics i pobres és un dels símptomes més perceptibles. Estranya paradoxa!: a mesura que la fragilitat i la vul- nerabilitat caracteritzen cada vegada més la vida de nombrosos éssers humans, aquests cada vegada són menys acceptats en les nos- tres societats capitalistes centrades en l’èxit, com si aquest fos quelcom inherent a la con- dició humana. Ara bé, aquest reconeixement i aquest acolli- ment de la fragilitat humana són les condici- ons perquè aflorin la solidaritat i la justícia. L’acolliment de l’altre permet “desprendre’ns” de nosaltres mateixos, d’alliberar-nos del culte a l’èxit personal i individualista. Permet sortir de la nostra zona de confort per gi- rar-se vers l’altre i, al mateix temps, és in- dispensable per a la recuperació d’un bon nombre de persones sense llar, amb vides plenes d’exclusions de tota mena. Acollir, és molt més que “gestionar” els llits d’un cen- tre..., és sostenir, reconèixer, ser solidari. No es poden abaixar els braços dient “no hi ha res a fer amb aquest món”. “Aquest món” són éssers humans que tenen set de vincles, de sentit. Acollir la humanitat de l’altre, és res- tablir el vincle de confiança amb la societat i fer del trobament un espai de responsabilitat i de solidaritat. És al cor dels trencaments del món on la hu- manitat es revela. Només hi ha una comuna pertinença al món, una humanitat i una fra- gilitat existencial que ens uneix. La presèn- cia de les persones sense llar ens sacseja, ja que ens recorden, en aquest món “aseptitzat” i gestionat com si fos un rellotge, la nostra pròpia humanitat –la seva part obscura, fal•lible. No hi ha en aquests éssers que de- ambulen davant de les nostres mirades en- feinades, quelcom que ens hi assembla? I si el reconeixement de la seva humanitat per- metés acollir més la nostra? De més a prop El reconeixement i aquest acolliment de la fragilitat humana són les condicions perquè aflorin la solidaritat i la justícia Ezequiel Mir Casas Coordinador de Càritas Girona [email protected] Ens els creuem al carrer, éssers amb trets endurits, ansiosos, mans brutes... Apres- sem el pas, incòmodes davant tanta angoixa humana, sense saber com reaccionar davant aquesta misèria. Les persones sense llar ens desestabilitzen, qüestionen les nostres actituds i les nostres conviccions posant a prova la nostra solidaritat. per Àngel Rodríguez Vilagran Les persones sense llar De l’angoixa a l’acolliment

Upload: others

Post on 28-May-2020

1 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: per Àngel Rodríguez Vilagran - Càritas AL DIA 16.pdf · ment de la fragilitat humana són les condici-ons perquè a˚ orin la solidaritat i la justícia. L’acolliment de l’altre

162013

marçabrilmaig

càri

tas

al d

iaPujada de la Mercè 8.17004 Girona

972 20 49 80Ext num 3

[email protected]

La seva relació amb l’entitat va començar a principis de la dècada dels 70.

Sí, l’any 1971 quan només feia tres anys que la Càritas Girona (que aleshores era coneguda com la Inter) havia nascut. Necessitaven un assistent social i em van venir a buscar a Barcelona.

Quina tasca va haver de fer?

La immigració d’aleshores no té res a veure amb l’actual, era espanyola. Vam ajudar a crear les associacions de ve-ïns de Vila-roja, vam fer possible que persones que vivien en albergs anessin a llocs més dignes com el Pont Major o el grup Sant Daniel... Vam aconseguir que a Vila-roja s’asfaltessin els carrers, que hi hagués enllumenat públic, aigua potable i � ns i tot un ambulatori! Havíem de tre-ballar moltíssim. Moltes situacions relacionades amb la penúria econòmica no m’entristien ja que em donaven força per ajudar a lluitar per canviar la situació; i quan ho aconseguia em sentia molt feliç.

També classes d’alfabetització no?

En aquella època el Ministerio de Educación deia que estadísticament no hi havia analfabets a Girona i jo els replicava: “veniu i ho veureu!”. Donàvem classes d’alfabetització d’adults a Vila-roja, a Sant Daniel i a Germans Sàbat. Teníem fama de fer política. Sort d’un “apagafocs” com va ser Mn. Josep Iglesias i la junta de Càritas que ens

avalava. Aquest servei social era l’únic que hi havia a la ciutat de Girona. Quan va morir Franco l’ajuntament de Girona va crear els serveis socials i la nostra feina va anar disminuint.

I ara quina tasca feu?

Estic en aquest grup del TALC on fem un acolliment integral a les persones. Els ensenyem que es puguin ex-pressar i entendre’s en català i després, si volen, arribar a escriure’l i a llegir-lo. Vénen noies i dones de 20 a 45 anys, n’hi ha de marroquines, índies i del Senegal.

A què ens interpel•la aquesta crisi?

Aquesta crisi no l’hem buscada nosaltres, i en canvi és el poble el qui paga les conseqüències. Ens convida a un canvi d’aquesta societat que és injusta. I això és possible, però les persones han de canviar sinó no serà possible.

I en què hem de canviar?

No essent egoistes, de voler-ho tot per a nosaltres, de vo-ler aparentar, de fer trampes, d’enredar, enganyar... Hem de ser més humans. Si ens sentíssim germans no faríem aquestes coses. Diem que som cristians, que som ger-mans, � lls del mateix Pare però no sé si ens ho arribem a creure. Si ens sentíssim germans no hi hauria aquesta crisi.

La solidaritat és només “donar diners”?No. És també acollir, comprendre l’altre, escoltar-lo, sen-tir-lo com un més de nosaltres. Aquest tipus de solidari-tat és el que més ha de créixer.

Entrevista a Pilar Gisbert

“Si ens sentíssim germans no existiria aquesta crisi”

L’entrevista

Pilar Gisbert, mestra i assistent social. És una de

les col•laboradores més antigues de Càritas Giro-

na. Va néixer a Ulldecona l’any 1938 i actualment

és voluntària a Vila-roja dels Tallers d’Acollida

Lingüística i Cultural (TALC) un servei de Càri-

tas Girona.

En el moment en què es creia que el feno-men havia desaparegut amb l’adveniment de la societat de consum, el nombre de les persones sense llar creix i el seu espectre s’expandeix. Aquest increment és una de les conseqüències del neoliberalisme, en el qual la creixent distància entre rics i pobres és un dels símptomes més perceptibles. Estranya paradoxa!: a mesura que la fragilitat i la vul-nerabilitat caracteritzen cada vegada més la vida de nombrosos éssers humans, aquests cada vegada són menys acceptats en les nos-tres societats capitalistes centrades en l’èxit, com si aquest fos quelcom inherent a la con-dició humana.

Ara bé, aquest reconeixement i aquest acolli-ment de la fragilitat humana són les condici-ons perquè a� orin la solidaritat i la justícia. L’acolliment de l’altre permet “desprendre’ns” de nosaltres mateixos, d’alliberar-nos del culte a l’èxit personal i individualista. Permet

sortir de la nostra zona de confort per gi-rar-se vers l’altre i, al mateix temps, és in-dispensable per a la recuperació d’un bon nombre de persones sense llar, amb vides plenes d’exclusions de tota mena. Acollir, és molt més que “gestionar” els llits d’un cen-tre..., és sostenir, reconèixer, ser solidari. No es poden abaixar els braços dient “no hi ha res a fer amb aquest món”. “Aquest món” són éssers humans que tenen set de vincles, de sentit. Acollir la humanitat de l’altre, és res-tablir el vincle de con� ança amb la societat i fer del trobament un espai de responsabilitat i de solidaritat.

És al cor dels trencaments del món on la hu-manitat es revela. Només hi ha una comuna pertinença al món, una humanitat i una fra-gilitat existencial que ens uneix. La presèn-cia de les persones sense llar ens sacseja, ja que ens recorden, en aquest món “aseptitzat” i gestionat com si fos un rellotge, la nostra pròpia humanitat –la seva part obscura, fal•lible. No hi ha en aquests éssers que de-ambulen davant de les nostres mirades en-feinades, quelcom que ens hi assembla? I si el reconeixement de la seva humanitat per-metés acollir més la nostra?

De més a prop

El reconeixement i aquest acolliment de la fragilitat humana són les condicions perquè a� orin la solidaritat i la justícia

Ezequiel Mir CasasCoordinador de Càritas [email protected]

Ens els creuem al carrer, éssers amb trets endurits, ansiosos, mans brutes... Apres-sem el pas, incòmodes davant tanta angoixa humana, sense saber com reaccionar davant aquesta misèria. Les persones sense llar ens desestabilitzen, qüestionen les nostres actituds i les nostres conviccions posant a prova la nostra solidaritat.

per Àngel Rodríguez Vilagran

Les persones sense llarDe l’angoixa a l’acolliment

Page 2: per Àngel Rodríguez Vilagran - Càritas AL DIA 16.pdf · ment de la fragilitat humana són les condici-ons perquè a˚ orin la solidaritat i la justícia. L’acolliment de l’altre

Suggeriments

Els anys de vaques grasses no s’han apro� tat per equiparar els nivells de protecció social espa-nyols als que tenen altres països europeus del nostre entorn. Ara la crisi passa factura en forma de sofriment de moltes persones i famílies. En aquest quadern s’exposen les xifres del daltabaix, però sobretot s’argumenta la ne-cessitat d’un canvi de mirada i de sensibilitat que activi el camí vers una societat més justa i igualitària.

Títol: Una mirada a la pobresa (Cors que hi veuen i actuen en con-seqüència)Autor: Càritas Diocesana de Barcelona i Cristianisme i JustíciaEditorial: Quaderns de Cristianisme i Justícia n. 167

Març

8 Dia Internacional de les Dones.20 Dia Internacional de la Felicitat.21 Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial. Dia Mundial de la Síndrome de Down. Dia Mundial de la Poesia.22 Dia Mundial de l’Aigua24 Dia Internacional del Dret a la Veri-tat en relació amb Violacions Greus dels Drets Humans i de la Dignitat de les Vícti-mes. Dia Mundial de la Tuberculosi.25 Dia Internacional de Record de les Víctimes de l’Esclavatge i del Comerç Transatlàntic d’Esclaus. 31 Pasqua cristiana.

Abril

4 Dia Internacional per a la Sensibilitza-ció sobre les Mines i l’Ajuda en la Lluita anti Mines.7 Dia Mundial de la Salut.22 Dia Internacional de la Mare Terra. 23 Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor.25 Dia Mundial contra el Paludisme.28 Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Lloc de Treball.29 Dia de Commemoració de totes les víctimes de la guerra química.

Maig

1 Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores.3 Dia Mundial de la Llibertat de Premsa.15 Dia Internacional de les Famílies.17 Dia Mundial de les Telecomunicaci-ons i de la Societat de la Informació.21 Dia Internacional de la Diversitat Bi-ològica.25 Dia d’Àfrica.25-31 Setmana de la Solidaritat amb els Pobles dels Territoris sense Autogovern.29 Dia Internacional dels Cascos Blaus de les Nacions Unides.31 Dia Mundial sense Tabac.

Calendari per a la pau i la solidaritat

Breus

Ref. 2013/01. Matrimoni de pensionistes amb ingressos insu� cients, els calen 200 euros per afrontar el deute en els subministraments de gas, llum i aigua.

Ref. 2013/02. Família amb ingressos insu� cients, neces-sita 77 euros per fer front al pagament d’una vacuna per al seu � ll.

Ref. 2013/03 Família sense ingressos, i esperant cobrar una RMI, li calen 400 euros per evitar ser desnonats de l’habitatge de lloguer on viuen.

Càritas Girona necessita un camió o furgó refrigerat per poder fer el transport d’aliments i altres productes. Qual-sevol aportació i/o suggeriment seran molt ben acollits.

Si voleu respondre a alguna de les peticions, podeu fer l’ingrés al compte 2100 8101 99 2200337011, indicant la re-ferència. Poseu el vostre nom i telèfon, si voleu desgravar a la renda.

Finestral solidari

Agenda

Càritas Girona i Òmni-um Cultural celebraran l’any Salvador Espriu

Càritas Girona i Òmnium Cultural de Girona celebra-ran l’Any Espriu. Divendres 8 de març a les 20.30 h, al Teatre Municipal de Giro-na, l’Agrupació ESTIL TE-ATRE oferirà l’espectacle POEMES I MÚSICA, Ho-menatge a Salvador Espriu en el centenari del seu nai-xement i en el vint-i-setè aniversari de la seva mort, a bene� ci de Càritas Giro-na. L’entrada és gratuïta. Es recolliran donatius per a Càritas Girona.

Espai de Trobada

El dia 20 de març a les 19.15h, juntament amb el QUEDEM? d’Òmnium Cultural Girona – Catalu-nya Nord, s’ha organitzat un taller de glosa i cant im-provisat al Forn de Girona (Plaça Sant Pere, 5).

Concert

L’església del Mercadal de Girona acollirà el dia 23 de març a les 18.00 h, un CONCERT DE MÚSICA SACRA, amb la partici-pació del Cor de Cambra Girona, Cor Maragall i Ca-pella Polifònica de Girona. L’entrada serà gratuïta i es recolliran donatius per a Càritas Girona.

Descarregada d’anti-guitats i brocanters a favor de Càritas Girona

Càritas Girona organitza una descarregada d’anti-guitats el dia 20 d’abril a la Plaça Independència. Es farà un sorteig per a Càritas Girona.

Càritas Girona celebra-rà el Sant JordiUn any més, Càritas Girona tindrà una parada de llibres i roses. La ubicació exacta no la sabrem � ns uns dies abans. A més, juntament amb Òmnium Cultural participarem al A TOTA VEU, un acte organitzat per Òmnium on s’hi llegiran poesies per parelles en què un dels membres té el ca-talà com a llengua pròpia i l’altre en té una de diferent.

Aliments per llibres a la Plaça Santa Susanna del MercadalLa Plaça de Santa Susanna del Mercadal va acollir els dies 15 i 22 de desembre la iniciativa Llibres Solidaris. La campanya va consistir en la recollida d’aliments a canvi de llibres que van ser facilitats per les següents llibreries Empúries, Geli, Carlemany, Les Voltes i 22 juntament amb Edicions Curbet, la Fundació Valvi i el Gremi de Llibreters de la demarcació de Girona. Es van recollir un total de 404 kg.

Gra de SorraEl projecte GRA DE SORRA ofereix 38 àpats diaris i es preveu arribar als 50.

El 17 de febrer passat es va dur a terme al Teatre Municipal de Girona la IV edició del DANSEM amb un gran èxit de públic, i una bona mostra de la qualitat i de compromís de les escoles de dansa de Girona.

Servei de rober: de dilluns a divendres de 10.00 a 12.30h, i de 16.00 a 19.00h. Centre de Distribució d’Aliments (CDA): de dilluns a diven-dres de 10.00 a 13.00h; i els dimarts, dimecres i dijous de 15.30 a 18.30h.Taller de Costura de Sant Salvador: s’ha iniciat un segon grup els dijous de 10.00 a 12.00h.

IV Edició del DANSEM

Adreceu-vos a Càritas Girona i us contactaran amb persones capacitades i sense ingressos.

Feu ús d’ECOSOL (Empresa d’Economia Solidària) l’empresa d’inserció de Càritas Diocesana de Girona.

Truqueu al telèfon 972 20 49 80 /ext. 3, o contacteu via email a [email protected].

Us podeu adreçar a Càritas Girona i us presentarem els nostres programes.

Si voleu rebre informació, truqueu al telèfon 972 20 49 80 /ext. 3, o contacteu via email a [email protected].

Voleu oferir alguna feina? Voleu ajudar en alguna necessitat puntual? Voleu ser voluntaris/es de Càritas Girona?

Nou horari del Servei de Rober, del Centre de Distribució d’Aliments (CDA) i del Taller de costura de Sant Salvador.

A mitjans de febrer s’ha posat en marxa un programa que permet gestionar les sol•licituds de servei directa-ment des de serveis socials de l’ajuntament, així com un control estricte dels productes disponibles.

Informatització del Centre de Distribució d’Aliments (CDA)

Des de Càritas Girona volem agrair ben de cor a les escoles de Girona: Les Alzines, Bell•lloc del Pla, Dr. Masmitjà, Pla, Bosc de la Pabordia, FEDAC Pont Major, Bambini, La Salle, Bruguera, Montilivi, Eiximenis, Cassià Costal, Monfalgars, Vedruna, Marta Mata, i EOI (un total de 9.005 kg) ; a les Pa-rròquies de Sant Josep, Sant Narcís i Palau-sacosta (1.771 kg), les iniciatives que durant el mesos de desembre i gener van dur a terme per a proveir d’aliments al Centre de Distribució d’Aliments (CDA) de Girona.

Campanyes d’aliments per a Càritas Girona

El passat dimecres 27 de febrer de 2013 es va celebrar a l’escola Dominiques Pare Coll de Girona, el II Mercat soli-dari del Pare Coll, amb l’objectiu de col•laborar en la recolli-da d’aliments per a Càritas Girona. Es van recollir mitja tona d’aliments bàsics en una hora tals com: arròs, pasta, llegums, llet, galetes, cereals, llaunes... Durant tota la setmana tant el professorat com els alumnes de 4t d’ESO es van encarregar de sensibilitzar a la resta d’alumnes de l’escola sobre la solidaritat vers els altres.

II Mercat Solidari del Pare Coll

Els espais de la Creueta i Pont Major, on s’hi desenvolupen els Serveis d’Intervenció Educativa (SIE), compten des d’aquest mes de març d’una important millora pel que fa a climatització, s’ha substituït les estufes de butà.

Serveis d’intervenció educativa Creueta / Pont Major