pedraforca maga ine · 2015. 1. 19. · 14 el hermano gemelo de papá noel 14 mitologia 15 drugs...

PEDRAFORCAm a g a i n e

març 2013z

Sant

Jord

i l 2

013

2 • Institut Pedraforca • MAGAZINE num 3 Abril 2013

3 Editorial4 Visita al Saló INFARMA5 Consell de nois i noies de l’Hospitalet6 Cuento de Navidad7 L’Hermano Mayor al Pedraforca8 Bus Alicia9 Vols saber com preparar tres plats en 15 minuts ?10 Caixafòrum11 Tallers i xerrades varis 12 Santa Llúcia13 Polseres vermelles14 El hermano gemelo de papá Noel14 Mitologia15 Drugs16 Presentació dels nous OTC17 Marató de TV318 Entrevista al cicle de CAI19 Mascareta per la pell de la cara20 Escrito en forma fina21 Problema d’escacs22 Comptem figures23 La caiguda del cabell24 El aburrimiento24 Mundo subterráneo25 Entre veure i mirar26 Memorable place27 Unfinished28 Englishes29 La Colònia Sedó30 Ginebre31 TDAH i nutrició32 Cosmètics probiòtics ?32 Flora de la Xina33 Ser o no felices33 Fauna de la Xina34 Fumar ?35 La mediació

Portada: “Sant Jordi” imatge gentilesa © Roger Olmoshttp://rogerolmos.blogspot.com.es/2009/04/sant-jordi.html Editor: Institut Pedraforca Produccció: Comissió de la revista Inst. PedraforcaMaquetació: pBConsultes: www.institutpedraforca.cat per novetats i info diversa Pedraforca magazine és una publicació de l’Institut Pedraforca que reflexa l’activitat del centre, opinions o l’actualitat a través d’articles escrits pels seus alumnes i professors. Des d’aquí volem agrair a tot el professorat i alumnat la seva col·laboració que ha fet possible l’aparició d’aquesta revista i a Marta Muñoz per la seva ajuda a la correcció.

Sant Jordi l 2013

EDITORIAL

Institut Pedraforca • MAGAZINE num 3 Abril 2013 • 3

Malgrat els núvols que semblaven multiplicar-se per moments, tenyint el cel d’un gris amenaçant, convertint el blau en un record boirós, la nostra humil embarcació ha aconseguit solcar amb èxit les aigües braves, deixant enrere immenses onades es-cumoses d’un blanc brut, fins fondejar al bell mig d’una bella platja rodejada d’altes palmeres. Encara la foscor ens rodeja, però distants estels il·luminen lleument el casc del nostre buc. Desafortunadament, l’estrella polar no es deixa veure, de moment. Pel contrari, l’ancora ha gratat terra ferma fins encastar-se entre pedres arrelades al fons marí. Sembla que la nostra nau no s’engronça com d’antuvi.

Tot és incert, però, al menys, els mariners poden descansar, per unes hores, de marejos i nàusees i endormiscar-se amb el suau balanceig de la mar mediterrània. Senten un lleuger soroll de fons. Són les petites bestioles que s’havien amagat, aterrades, en fo-rats inversemblants durant els rúfols dies i les negres nits i ara recorren la nau capcots, cercant menjar en rebostos buits. Amb el cos rígid, no gosen aixecar l’esguard del ter-ra de fusta. La fortor que no abandona els camarots no les deixa ensumar l’agradable flaire que arriba de la propera illa de nombrosos ametllers en flor.

L’endemà els mariners devallen els bots fins les tranquil•les aigües. Salpen vers terra ferma. Alguns animalons hi han pujat, encuriosits, delerosos per recórrer nous espais, que, necessàriament, acabaran per decebre’ls. D’altres, porucs, han dubtat i han fet tard. Hauran de continuar, avorrits, vagant pel massa conegut vaixell.

No et quedis dins el vaixell de sempre. Agafa la propera barqueta. Gaudeix de la re-vista inexplorada. T’agradarà introduir-te en coves inexplorades. Segur que com elles no n’hi ha enlloc més del món.

Ja arribarà el moment de tornar de tornar a embarcar-te dins la mar tempestuosa. Et mereixes un descans abans.

Sant

Jord

i l 2

013

VISITA AL SALÓ INFARMA DELS ALUMNES DEL CICLE DE FARMÀCIA


Els dies 5, 6 i 7 de març va tenir lloc al recinte Montjuïc de la Fira de Barcelona el congrés INFARMA. Aquest esdeveniment l’organitzen conjuntament els col•legis farmacèutics de Barcelona i Madrid, i és per això que a Barcelona se celebra cada dos anys. Enguany han visitat INFARMA 24.300 persones, i ha comptat amb la participació de 310 empreses i 2.300 congressistes.

Els alumnes de primer i segon curs del cicle de Farmàcia i Parafarmàcia, acompanyats dels seus professors, hem visitat la fira i hem pogut conèixer de primera mà les novetats que s’han presentat. Ens ha cri-dat especialment l’atenció els sistemes robotitzats d’emmagatzematge; aquests robots saben de manera precisa on està el medicament, i gràcies a un codi de barres el busquen, el seleccionen, el col•loquen en un sistema de carrils que el fa arribar al personal de la farmàcia.

INFARMA també ens ha permès conèixer les darreres novetats que presenten els laboratoris en els camps de la fitoteràpia (productes a base de plantes medicinals), dermofarmàcia (productes cosmètics), dietoteràpia

(suplements nutricionals per completar l’alimentació) i tota mena de productes sanitaris. També hi eren pre-sents molts laboratoris farmacèutics, que presentaven els seus productes: genèrics, OTC (Over-The-Counter: medicaments de venda lliure), nous medicaments. Els comercials dels diversos estands ens han proporcio- nat informació, fulletons divulgatius, i fins i tot, mos-tres comercials.

El sector de la farmàcia està vivint moments de crisi, ja que al descens de les vendes s’hi afegeix l’impagament per part de la Conselleria de Salut dels medicaments que han dispensat, i que les farmàcies sí han pagat als seus proveïdors. La crisi econòmica ha estat un tema important al congrés, on s’han debatut nous models de farmàcia, on cal potenciar la imatge de l’oficina de farmàcia com a centre de salut, més enllà de la dispen-sació de medicaments, i oferir més serveis al pacient, per tal de no dependre tant de l’Administració.

Sara BlancafortCoordinació FCT

Sant Jordi l 2013

CONSELL DE NOIS I NOIES DE L’HOSPITALET

DE LA MUSIQUE...


El día 24 de octubre de 2012, los representantes del Consell de Nois i Noies de L’Hospitalet de todos los institutos de nuestra ciudad nos reunimos en el Ayun-tamiento, con el fin de inaugurar la nueva edición de este proyecto, propuesto por el mismo Ayuntamiento, para mejorar el ambiente y la movilidad de la ciudad.

Este año, nuestro instituto tiene nuevas representantes: somos Joy Pilon y yo, Yuting Jin. Las dos somos alumnas de 3º ESO B y escogimos representar volunta- riamente a nuestro instituto para hablar con los demás chicos de la ciudad y colaboradores del Ayuntamiento con el fin de recoger los problemas que hay en cada barrio y desde ahí, enviar una petición al Ayuntamien-to con las posibles mejoras que se podrían hacer.

El acto de presentación lo presidió la alcaldesa de L’Hospitalet, Núria Marín. En él nos habló de los mo-tivos por los cuales estábamos allí presentes y de que nuestro reto era intentar mejorar la ciudad. En el acto de inauguración, también nos entregaron a cada consejero el carnet que acredita que somos integrantes de este orga- nismo.

Había estudiantes de primaria y de la ESO. En el caso de los alumnos de la ESO nos separamos en tres grupos: urbanis-mo, ocupación del tiempo libre y medios de comunicación.

Joy y yo estamos en el grupo de urbanismo y nos reunimos una vez al mes con los consejeros de otros institutos. El ob-jeto es llevar a cabo proyectos de mejora del barrio y estudiar los usos que se les podría dar a sitios que actualmente no están precisamente en muy buen estado o que podrían

estar mejor aprovechados si se construyeran parques, lo cual ayudaría a mejorar la movilidad de los ciudadanos. Nuestro monitor es Emili, un joven arquitecto entusiasmado con el proyecto y optimista con nuestro objetivo, que confía en que todos juntos conseguiremos un mejor ambiente en los diferentes barrios que constituyen la ciudad.

Así que nos reuniremos cada mes durante dos cursos para intentar mejorar la ciudad e intentar que esté en condi-ciones óptimas para el uso de todos los ciudadanos, desde los más pequeños hasta los más mayores, de este modo podrá mejorar la convivencia en los barrios.

Yuting Jin 3ºESO B

Tot i ser universalment conegut per la seva condició de mestre líric, Vincenzo Bellini (1801-1835) composi-tor i pianista italià nascut a Catània, bona part de la seva dedicació fou l’església. Curiosa, es pot destacar la seva Messe en La Mineur. Una obra d’adolescent, es-crita quan tenia encara no 23 anys d’un artista que va morir de manera prematura amb només 34 anys.

El potent ressó de les seves óperes, moltes i de quali-tat, van situar la seva obra sacra a l’ombra i, durant molts anys, en l’oblit.

Va escriure unes misses breus i incomplertes. Aquesta Messe en La Mineur només té dos moviments, el Kry-

ie i el Glòria però mereix que s’escolti. Varis cops, fins que descobrim el que té de meravellós.

Claudio Muenteverde

En Gio- vanni Battista Lulli (1632-1687) composi- tor italià nascut a Florència és molt anterior a aquest d’aquí al cantó. És un autor barroc que als 11 anys ja se’n va anar a França on va acabar a la cort de Lluís XIV, el rei Sol.

Qualsevol de les seves obres és reco- manable, només cal fer una cerca als vi- deos de Google. O potser mi- r a r LE ROI DANSE, film on la seva música (i la dansa) és protagonista.

Au, provem.ho !

Sant

Jord

i l 2

013

CUENTO DE NAVIDAD

Jornada de portes ober-tes per a ensenyaments postobligatoris:


Había una vez un niño llamado Rubén que quería saber que era la navidad, así que fue a preguntarle a su amigo Tomás qué era la navidad. Tomás le dijo que no lo sabía, pero que conocía a alguien que podía sa-berlo. En la cima de la montaña en la que vivían había un anciano muy sabio que seguramente podría decir-les que era la navidad.

Ambos sabían que el camino a la cima era difícil y que estaba lleno de

obstáculos.

Pero sin importar eso todos dos emprendieron el duro viaje hacia la cima.

Por el camino en-contraron a un

niñito q u e s e mo-

ría de hambre y aunque tenían las provisiones justas para el viaje, le dieron comida, bebida y le cuidaron hasta que se recuperó del todo. Cuando el niñito se encontró mejor, les dio las gracias y se marchó, pro-metiéndoles que algún día les devolvería el favor.

Días más tarde cuando faltaba ya muy poco para poder llegar a la cima hubo una gran tormenta de nieve, y los niños tuvieron que refugiarse en una cueva, pero la tormenta duraba mucho, así que en un par de días los alimentos se les acabaron y no podían salir de la cueva ya que aún nevaba.

Rubén y Tomás se asustaron mucho, pero cuando todo parecía perdido una figura borrosa apareció en-tre la nieve, parecía la silueta de una persona, la figura se fue acercando lentamente y cuando se acercó lo suficiente consiguieron distinguir el rostro de aquella persona. Se trataba de aquel niñito al que salvaron hace tan solo unos días.

El niño traía consigo agua y comida que les ofreció, éstos aceptaron y, mientras comían, los muchachos que estaban muy sorprendidos de verlo allí, le pre-guntaron por qué había venido hasta ese lugar. El niño les respondió que lo había prometido; que les devolvería el favor; les contó también un secreto, él no era un niño como los demás, él era el espíritu del bosque llamado Kurt (del cual se decía que ayudaba a los viajeros de buen corazón a llegar a su destino sa-nos y salvos) y dado que ellos demostraron ser puros de corazón al ayudarle incluso a sabiendas que esto les acarrearía problemas, él les ayudaría a llegar a la cima de la montaña.

Cuando ya habían comido y recuperado las fuerzas miraron al exterior y se percataron de que ya no neva-ba, así que decidieron salir y continuar su viaje hacia la cima. En el trayecto un oso les atacó, Kurt les defendió del animal y aunque era un espíritu resultó herido en dicha proeza. Él dijo que no era nada, pero al llegar a casa del sabio, Kurt cayó inconsciente; los muchachos le rogaron entonces al sabio que curara a su amigo.

Después de que el sabio le curó las heridas, les pregun-to cuál era la razón de su viaje, ellos le contestaron que estaban allí para descubrir el verdadero significado de la Navidad. El anciano les contestó que no necesita-ban que les respondiese, que ellos ya lo habían descu-bierto por el camino, pues la navidad solo tiene sen-tido si la compartes con tus seres queridos.

Después de esto Kurt se despertó, y los muchachos regresaron a su pueblo con un nuevo amigo, Kurt no podía vivir en el pueblo ya que era un espíritu pero prometió irles a visitar cada navidad para recordar la gran aventura de su amistad.

Israel Muñoz4t ESO C

Cicles Formatius de Formació Professional (FP). Batx-illerat. Curs d’accés a cicles formatius de grau superior (CAS)

Per tal de donar-vos a conèixer la nostra oferta edu-cativa i les nostres instal·lacions, des de l’Institut orga-nitzem una Jornada de Portes Obertes, serà el dia 7 de maig, dimarts, a la tarda. De 17.30 a 19.30.

Durant aquesta jornada, la direcció del centre, el profes-sorat específic de cada ensenyament (Cicles formatius de FP, Batxillerat i CAS) i l’alumnat us explicarem els es-tudis i les titulacions que impartim i us acompanyarem a una visita guiada per les nostres instal·lacions.

Així mateix intentarem resoldre els dubtes i qüestions que tingueu en la tria dels vostres estudis. Us convidem a visitar-nos !

Sant Jordi l 2013

EL HERMANO MAYOR AL PEDRAFORCA


Pedro García Aguado, el Hermano Mayor, de la cadena de televisió “Cuatro”, ha vingut al nostre centre a donar una conferència, titulada “Un viaje de aprendizaje”, convidat pel nostre company Francisco Castaño.

Va ser el 6 de març d’aquest any. Per a nosaltres ha estat un honor i un privi-legi haver pogut comptar amb la seva presència tan valuosa, i haver pogut escoltat una de les xerrades sobre aquest tema tan interessant i impor-tant alhora.

L’acte va ser presentat per la Directora del l’Institut, la Sra. Dolores Agenjo, que va explicar alguns moments rellevants de la biografia de Pedro García Aguado.

La conferència va ser molt interessant, va

explicar experiències personals, quotidianes, que poden ser un bon exemple pels joves d’avui. Va insistir en la importància de les deci-sions que prenem, i valorar sempre les conse-qüències que tindran a la nostra vida.

La conferència va ser molt amena i informal, la qual cosa va ajudar que el missatge arribés a tots els alumnes.

Quan va acabar, molts alumnes es van fotogra-fiar amb ell i va ser, tot plegat, molt agradable.

Pedraforca reporter

Sant

Jord

i l 2

013

CAMPIONS EN FUTBOL SALA CATEGORIA IN-FANTIL DE LA LLIGA ESCOLAR DE L’HOSPITALETFINALISTES EN HANDBOL EN CATEGORIA IN-FANTIL DE L’HOSPITALETFINALISTES EN KORFBALL EN CATE-GORIA JUVENIL DE L’HOSPITALET


L’INS Pedraforca es va proclamar campió de Futbol Sala inter instituts dimecres 30/1/13. Felicitats campions!

L’equip format per Jesús Verde, José Manuel Cruz, Hamza Laarej, Miguel Morales, Jean Carlos Legarda, J Pereda, Adrià Vazquez y Jean Carlos Meneses han quedat campions de futbol sala inter instituts al guanyar a l’Institut Bisbe Berenguer per 3 gols a 1.

Així mateix, l’equip format per Jordi Murillo, Andreu Cuenca, Chafic, Hache, Fran Balde y Newman Ben Ayad s’han classificat en 3r lloc al guanyar per 4 a 3 a l’Institut Margarida Xirgu.

Felicitats als nostres campions!

Institut Pedraforca 1r classificat en bàs-quet de l’Hospitalet categoria juvenil el 21 de febrero de 2013.

Institut Pedraforca 3r classificat de l’Hospitalet en Voleibol categoria juvenil el 20 de març de 2013

Institut Pedraforca Campions de Futbol Sala de l’Hospitalet categoría juvenil. 4 de febrer de 2013

Sant Jordi l 2013

PAISATGES I ESCALADA A USA


the Needles CALIFORNIA

Fisher Towers UTAH

Stolen Chimney UTAH

Lightning Bolt Cracks UTAH

Sant

Jord

i l 2

013

BUS ALÍCIA


Els alumnes de 1 de Dietètica han visi-tat el “BUS ALICIA”

L’activitat es relaciona amb “Alícia”, Ali-mentació i cièn-cia, que és un centre de recerca dedicat a la innovació tec-nològica en cuina, a la millora dels hàbits alimentaris i a la difusió del patrimoni agroalimentari i gastro-nòmic.

Primerament, una nutricionista ens va fer una xerrada sobre els aliments de temporada. Hi havia una pantalla

interactiva on es mostrava un hort du-rant 365 dies a través de fotografies i vídeos. Es podia aturar en qualsevol dia de l’any i veure l’evolució al llarg del temps, i els productes que ens pot oferir un hort segons l’època de l’any.

Després ens van ensenyar una pi-ràmide alimentaria amb 4 cares que mostra els diferents aspectes impor-tants a l’hora de validar el que seria un bon àpat: aliments, manera de cuinar-los, temps que es disposa per menjar, maneres de menjar i quantitat

Barcelona, 2 Enero, 2013 El Bus Alicia llega a BarcelonaEl Bus Alicia, la unidad móvil creada por la Fundació Catalunya-La Pedrera en colaboración con la Fundación Alicia para promocionar los buenos hábitos alimenticios, estará este mes de enero en diversas poblaciones de Barcelona. En concreto, hará parada en Sant Joan Despí, Molins de Rei y Vallirana.

El Bus es un trailer de 14 metros de largo, que dispone de un espacio interior de unos 60 m2. Se trata de un espacio polivalente, como espacio expositivo y espacio para realizar talleres, conferencias y demostraciones. El Bus Alicia re-corre varias poblaciones a lo largo del año, de acuerdo con un calendario establecido, y sus actividades van dirigidas tanto al público escolar como el familiar y adulto. Puede recibir una cifra de visitas de entre 400 y 500 personas al día.

Esta unidad móvil consta de 4 ámbitos expositivos diferenciados: Producto, Ingrediente, Alimento y Nutriente. Y, además, tiene el importantísimo vertiente de las actividades y talleres programados para escolares, en franja de 10 a 14 h, y para adultos, en horario de 16 a 20 h.

d’activitat física.

En el Bus Alícia, a més a més, hi ha una cuina i una cui- nera que ens va ensenyar diferents receptes amb aliments bàsics, necessaris nutricionalment i de fàcil preparació.

A continuació ens van mostrar en una pantalla un audiovisual on es veuen els processos d’elaboració de la pae- lla que Carme Ruscalleda va realitzar a Harvard. Aquesta filmació permet ensenyar, quan es preparen els ingre-

dients, els diferents processos fisico-químics que es produeixen.

Finalment, ens van deixar una estona per utilitzar la pantalla interactiva de l’hort, un joc en forma de rodes on po-dem triar els nostres esmorzars (sem-pre amb opcions saludables i equili-brades), i un altre joc que inclou plats amb fotografies que permeten escollir 7 menús per dinar i sopar durant una setmana.

En conclusió, el Bus Alícia és una unitat mòbil amb l’objectiu d’informar, edu-car i fer reflexionar de manera amena sobre una alimentació saludable, adequada a les necessitats nutricio-nals i d’acord amb l’entorn.

Autora: Gabriela Güell (CFGS 1r Dietètica).

Fotos: Núria Caballero (CFGS 1r Dietètica).

Profesores: Amàlia Artiga, Elisenda Ramallo

Sant Jordi l 2013

VOLS SABER COM PREPARAR TRES PLATS D’UN ÀPAT EQUILI-

BRAT EN 15 MINUTS?


Els alumnes de CFGM Cures Auxiliars d’Infermeria i de CFGS Dietètica hem visitat el Bus Alícia. Al seu interior hi ha una exposició oberta a tothom on t’expliquen la importància d’una alimentació sana, equilibrada i de la terra.

Una de les idees principals que ens van transmetre consisteix a oblidar-nos de buscar fórmules complicades o d’aliments concrets, i intentar que en els nostres àpats hi trobem aliments de tots els colors. És una manera fàcil d’aconseguir incloure tots els nutri-ents a la nostra dieta.

Una segona idea que van comentar és la conveniència de consumir els aliments en el període de l’any que es produeixen (quan són més saborosos i més rics en propietats) i, si a més a més, són de la mateixa zona on vivim, ens estalviem intermediaris.

I si penseu que l’únic que és impor-tant són les racions de cadascun dels aliments que prenem diàriament, us demostraran que aneu ben errats. Ens van presentar una autèntica piràmide dels aliments: en una de les quatre cares tot això que ja coneixem; i a les altres tres cares?

En una, les formes de cuinar els ali-ments, donant importància al con-sum d’aliments frescos, bullits o al microones. En una altra, les nostres activitats quotidianes, des de les més saludables a aquelles que només hau-ríem de fer de tant en tant com exem-ple jugar a la consola. I a l’última ens mostra la importància que suposa el fet de gaudir dels àpats amb una bona conversa i evitar engolir de pressa i corrents, que sol ocasionar un incre-ment en la quantitat d’aliment que ingerim, i per tant, sobrepès.

A la segona part de la nostra visita vam fer un taller on es va elaborar en quinze minuts, un menú sencer i equilibrat. NO S’HI VALEN EXCUSES COM: NO TENIM TEMPS PER CUI-NAR!!!!!

L’artista va ser un alum- ne del nostre institut seguint les instruccions fàcils dels cuiners. Per al primer plat van sug-gerir un gaspatxo de mongetes seques, tam-bé anomenat empedrat modern.

A continuació van elaborar uns espaguetis de nap amb salsa (atenció! especialment aconse-llat als diabètics cansats de menjar sempre el mateix).

De segon van cuinar un deliciós salmó amb verdures que amb dos minuts de microones l’havíen enllestit. Final-ment, amb només tres peces de fruita, van pre-parar fins a tres postres diferents. L’estrella va ser un gelat de iogurt i pinya fet en trenta segons. Que no us ho creieu? Proveu a tallar la pinya en dauets petits, els con-geleu ben separats en una safata i els tritureu amb la batedora juntament

amb un iogurt.

Si se us fa la boca aigua amb tot el que hem explicat no us perdeu la foto amb els resultats.

Apa, que vagi de gust!!!

Sant

Jord

i l 2

013

VISITA AL CAIXAFÒRUM

Justícia alimentària. Sembrant esperança


El passat 19 de desembre els alumnes de 1r de Dietètica del nostre institut van fer una sortida al Caixafòrum a l’exposició “Justícia alimentària, sembrant esperança”.

L’exposició, realitzada amb la col·laboració de la FAO i d’Intermón Oxfam, pretén mostrar la problemàtica de la distribució dels aliments i el seu accés a ells a escala global.

L’activitat va consistir en una xerrada, una tanda de preguntes de verdader i fals, i finalment un joc semblant al trivial on cada grup havia de respondre el més aviat possible prement un botó lluminós.

Alguna cosa funciona molt mala-ment en el nostre sistema alimentari. El món produeix prou perquè tot el planeta pugui menjar i, en canvi, 870 milions d’éssers humans se’n van a dormir cada nit amb gana, i prop de 1.000 milions més pateixen diferents formes d’obesitat, malaltia que ja ha esdevingut crònica a molts països.

Més d’una quarta part del menjar que produïm acaba a les escombra-ries, a causa d’un sistema de com-ercialització ineficient i d’un model de consum basat en el malbarata-ment i les exigències capricioses.

En molts casos, el sistema alimentari exprimeix els recursos naturals fins que s’exhaureixen: un sol ciutadà occidental consumeix, de mitjana, tanta energia, aigua o aliments com, aproximadament, deu ciutadans asiàtics o africans junts.

L’exposició Justícia alimentària. Sem-brant esperança, organitzada per l’Àrea Internacional de l’Obra Social ”la Caixa”, amb la col•laboració de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i Intermón Oxfam, s’inicia amb la pro- blemàtica de la distribució i l’accés als

aliments a escala global.

A partir d’aquí, i a través de 30 fo-tografies que Pep Bonet (2n premi World Press Photo 2009 i 1r premi FotoPres 2003) va fer en diferents co-munitats rurals de Bolívia i Tanzània, i amb el comissariat de Gonzalo Fan-jul, especialista en polítiques de de-senvolupament, la mostra expressa els desajustos del sistema alimen-tari i dóna veu als petits agricultors, que, tot i que són els que pateixen d’una manera especial la fam, són alhora una solució necessària per al futur de l’alimentació al planeta.

Sant Jordi l 2013

TALLER ELA-BORACIÓ DEL PROJECTE

XERRADA DE L’AETEL

VISITA AL BANC DE SANG I TEIXITS


Aquest taller va tenir lloc el divendres dia 16 de novembre a la biblioteca de l’Institut.

Hi van assistir els alumnes de 2n de dietètica i d’automoció.

El taller va ser impartit pel Sr. Felipe González de la SECOT i el contingut va girar al voltant dels punts que s’han d’incloure a la memòria d’un projecte empresarial, enfocat al concurs dels joves emprenedors que organitza cada any l’Àrea de Promoció econòmica de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

El passat dia 13 de novembre l’Associació Espanyola de Tèc-nics de Laboratori, AETEL, va visitar l’Institut Pedraforca. Els alumnes de 2n curs del CFGS de Laboratori de Diagnòstic Clínic van gaudir d’una xerrada informativa a càrrec d’Àngel Estebanez de AETEL.

Durant la sessió l’alumnat va ser informat de les possi-bles sortides professionals com a tècnics de laboratori, de l’especialització professional, de la situació laboral actual tant nacional com a nivell europeu, així com de la formació continuada.

Els alumnes van mostrar gran interès tant per allò que se’ls va explicar com per l’associació, a la qual podran acudir com a professionals cientificotècnics sempre que ho necessitin.

El passat dia 15 de novembre els alumnes del grup A del crèdit 7 (Fonaments i Tècniques d’Anàlisis Hematològiques i Citològiques), del 2n curs del CFGS Tècnic Superior en Laboratori de Diagnòstic Clínic, visitaren el Banc de Sang i Teixits (BST) de Barcelona.

El BST és l’empresa pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que té com a missió garantir l’abastament i el bon ús de sang i teixits a Catalunya, essent el centre de referència en immunologia diagnòstica i de de-senvolupament de teràpies avançades.

Durant tota la jornada, el Sr. Antonio Blanca Juárez fou l’encarregat de guiar-los per les instal·lacions, al temps que explicava cadascuna de les tasques que es duen a terme en els diferents departaments i laboratoris del centre, com:

• Tractament, anàlisi, processament i emmagatzematge de les mostres de sang

• Tractament i congelació de cordó umbilical

• Estudi de teixits

• Recepció i anàlisi de la llet materna

Els alumnes van poder veure in situ tot allò que s’havia explicat a classe i, a més a més, van poder preguntar tot allò que despertava el seu interès.

Va ser una experiència molt gratificant, tant per l’alumnat com per a les docents responsables del crèdit, la qual cosa queda reflectida en els resultats de l’enquesta que es va fer.

Sant

Jord

i l 2

013

LA FIRA DE SANTA LLÚCIA

MERLIN


Guanyadora del Concurs de contes de Nadal

Per fi, arribaven les vacances de Nadal. El meu pare i jo vam anar a comprar l’arbre de Nadal. El pare va agafar el cotxe i ens vam posar de camí cap a la fira de Santa Llúcia .

Quan vam arribar, ens vam trobar amb un munt de per-sones . Hi havia persones de tots els països i de totes les ra-ces. Era meravellós veure tot el que hi havia: arbres de totes les mides, colors, dolços, pastissos, xocolata calenta, però el millor va ser veure la gent com cantava i com es divertien.

Buscàvem l’arbre perfecte per a la nostra sala d’estar. Vam mirar una bona estona fins que en vam trobar un. Era molt gran, cabía a la perfecció a casa nostra. Mentre el pare el pagava, vaig veure una noia molt bonica que va passar pel meu costat. No havia vist mai una noia tan maca. Vaig dei-xar el pare i la vaig seguir per preguntar-li com es deia.

Vaig intentar anar darrere d’ella, però la gent no em deix-ava passar, a més ella anava molt més avançada. El pare em buscava desesperat perquè m´havia dit que no marxés sense dir-li res. Al cap d’ una estona, entre tanta gent, em vaig sentir perdut, en realitat ho estava. Quan s’acostava la nit, la gent començava a marxar, i jo encara hi era, amb fred i molta gana .

Havia passat la nit allà tot sol. Quan el sol estava sortint vaig emprendre el camí cap a casa. La fira de Santa Llúcia estava allunyat del poble. Estava esgotat i no podia més, estava

marejat de la gana i tenia molt de fred. Al final del camí vaig veure un camió carregat de pólvora.

Jo no veia el que passava, però a prop hi havia un correfoc. Quina desgràcia podria passar!

En trobava lluny d’allà, però l’explosió va ser tan gran que em va ferir. Em vaig quedar inconscient i em van portar a l’hospital. M’estaven curant les ferides del foc, quan va arri-bar el pare em va donar una gran abraçada i em va pregun-tar perquè m’ havia marxat del seu costat. Li vaig explicar i ell ho va entendre .Va anar a casa a buscar-me roba i alguna fruita. De passada, va avisar a la mare i van anar cap allà tots dos.

S’ acostaven els dies de Nit Bona, però no era possible anar a casa, perquè les ferides estaven molt obertes. Vam passar la Nit Bona a l’hospital: la mare va portar el sopar i el pare em va portar els regals. Em trobava malament per haver desobeït el pare i li vaig prometre que no ho tornaria a fer i que em disculpés. La nit de Cap d’Any vaig poder passar-la a casa, era molt millor que estar a l’hospital, em vaig divertir molt i vaig compartir la nit amb els pares.

“Hem d’ aprende a ser obedients perquè no ens diuen las coses per malícia”

Arianny Feliz Cabrera d 3r ESO C

In a land of myth, and a time of magic, the des-tiny of a great kingdom rests on the shoulders of a young boy. His name... Merlin.

S’acaba la sèrie MERLIN, després de cinc temporades. No volem adelantar el final (de fet, ja el deu saber tothom, ja que s’ha acabat fa dies).

Aquesta sèrie tractava de les aventures d’en Merlin a la cort de Camelot, amb el rei Arthur (a la primera temporada, el rei era en Uther, el pare d’Arthur) i els seus cavallers lluitant contra una munió d’enemics que no volen la independència ni la llibertat de Camelot.

Durant les cinc temporades passa de tot. Un component fonamental de tots els episodis és la màgia, sempre d’amagatotis ja que tant n’ Uther com Arthur la repúdien i persegueixen. Però la màgia existeix i sempre està present i a punt de destruir el realme.

En Merlin, una mica ba-bau però amb poders màgics cada cop més potents, és qui salva al rei i a Camelot en moltes ocasions sense que quasi ningú conegui el seu poder.

Sigui com sigui, si us agraden les aventures de l’edat mitjana amb components mitològics i bells paisat-ges, perdeu una estona, mentre a la tele diuen tonteries, amb Merlin..

Sant Jordi l 2013

POLSERES VERMELLES


Fil de llumQuan sento que tot s’ha acabat,

que no sé aixecar el cap,

que no tinc forces per continuar cap endavant

Quan sento que m’he fet petit,

que ja no crec en mi,

que el món continuaria igual si jo no fos aquí.

Llavors m’esforço a re-cordar

la teva cara al meu da-vant, Andreu Rifé, doc-tor Josep a la sèrie, és l’intèrpret

la meva orella escoltant d’aquesta cançó.

la teva veu baixet par-lant,

dient que guanyar-me el destí

només dependria de mi.

i vaig prometre prendre el repte a partir d’aquell instant.

Respira, espera,

aixeca’t sense pressa,

inspira, refes-te,

la vida al món t’espera.

Quan sento que res té sentit,

que el món està girat,

que no sé com posar un peu a terra i recomençar

Quan sento que no queda res

pel que sempre he lluitat,

i cau cada desig que m’ajudava a avançar

Torno altre cop a recordar

la teva cara al meu davant,

la meva orella escoltant

la teva veu baixet parlant,

dient que guanyar-me el destí

només dependria de mi

i vaig prometre prendre el repte a partir d’aquell instant.

Respira, espera,

aixeca’t sense pressa,

inspira, refes-te,

la vida al món t’espera.

Un dia molt esperatUn any després, per fi ha arribat el gran dia: avui és 14 de gener de 2013.

Potser alguns de vosaltres us preguntareu: Què és el que passa avui? Doncs bé, us ho explico: El curs passat, tot l’institut vàrem estar enganxats a una sèrie de TV3 anome-nada Polseres Vermelles. Ens va agradar molt ja que els seus personatges eren nois de la nostra edat que convivien junts dins el mateix hospital.

El grup dels polseres estava format per cinc membres: el Lleó, que era el líder i tenia càncer; el Jordi, el segon líder que també tenia càncer; l’Ignasi, el guapo del grup que pa-tia una malaltia del cor; el Toni, el llest, que estava ingressat a l’hospital per un accident de moto; el Roc, l’imprescindible del grup que estava en coma i la Cristina, la noia, que patia anorèxia. Al Lleó i en Jordi els hi van amputar a cadascú una cama a causa del càncer, però a més a més d’aquesta coin- cidència, va resultar que tots dos es van enamorar de la mateixa noia, la Cristina. Ella, però, només tenia ulls per al líder dels polseres. El Toni es podia comunicar a través de telepatia amb el Roc, que estava en coma, i li comunicava tot el que li deia l’imprescindible del grup a tots els altres polseres. L’Ignasi que patia una malaltia del cor, i que el seu caràcter no era massa bo, va anar canviant de mica en mica amb la companyia dels seus companys, tot i que acaba morint en una intervenció quirúrgica.

El Roc, el Jordi, la Cristina i el Toni van ser donats d’alta, i el líder dels polseres es va quedar sol a l’hospital. Tot i així, tots tenien la sensació que es tornarien a reunir un dia per viure les aventures que un dia van experimentar junts dins l’hospital.

Sembla que la segona temporada arrenca amb força, com acabarà aquesta edició?

Yuting Jin 3r ESO B

D’e

sque

rra

a dr

eta:

l’Ig

nasi

, el L

leó,

la

Cris

tina

, el T

oni,

el Jo

rdi i

el R

oc

Sant

Jord

i l 2

013

MITOLOGIA

EL HERMANO GEMELO DE PAPÁ NOEL


Había una vez dos hermanos gemelos, uno de ellos se llamaba Papá Noel y el otro se llamaba Santa Claus. Santa Claus tenía mucha envidia de su hermano, porque Papá Noel repartía regalos a los niños y las personas le admiraban.

Un día antes de Navidad Santa Claus secuestró a Papá Noel, para que no repartiera los regalos a los niños y así él repartiría los regalos a los niños y por primera vez le admirarían.

En la noche de Navidad Santa Claus ya se iba a repartir los regalos, vesti- d o igual que Papá Noel , pero le faltaba un regalo, que estaba en un armario, pero por si no lo sabíais Papá Noel estaba en el armario atado con una cuerda. La madre de Papá Noel y de Santa Claus fue a buscar el regalo (al armario), y vio a Papá Noel y le dijo:

-¿Qué haces aquí, si tienes que repartir los regalos?, vamos.

Papá Noel fue a buscar a Santa CLAUS y cuando lo encontró le dijo que por qué le había encerrado en el armario y Santa Claus le dijo:

- Porque tenía envidia de que te admirasen. Yo quería ser admirado por primera vez.

Y Papá Noel le preguntó:

- ¿Por qué no vamos los dos a repartir los regalos y así te admirarán a ti también?

Mónica Quintana 1ºESO A

Això va de mitologia, com la política i les històries del cor. Són molt antics els poemes grecs Ilíada i l’Odissea. O la Teogonia. O altres. Ovidi (romà) va escriure la història del món al llarg

poema Les m e t a m o r f o -

sis. Hi ha mol-tes altres obres. Mitologia, tot plegat.

La mitologia intenta expli-

car la història del món però la mitolo-

gia és molt complica-da i no massa clara. Hi ha gran quantitat de déus i semidéus, herois i altre person-al amb intrincades relacions entre ells. Fills, parelles, amics,

amants i relacions –bones, dolentes, tràgiques …

, mites etc. A més, hi ha mol-tes – i diferents- versions. Tant s’hi val, a la vida actual passa el mateix, només cal veure la

telescombraria o escoltar els telenotí-cies. Que quedi clar que l’origen i fonts principals rauen a la mitologia grega. La mitologia ha estat gran font de lit-eratures i músiques.

L’altre dia algú, per aquí, va confondre Orfeu amb Morfeu, déus ambdós, se-gons diuen. Molt diferents, Orfeu era el músic i savi i Morfeu el dels somnis.

Orfeu tocava la lira i, simplificant, la seva meravellosa música atreia els homes, enamorava les dones (i els homes també) i apaivagava els mons-tres i les bèsties. Orfeu es va casar amb Eurídice però aquesta va morir de la mossegada d’una serp. De la pena Orfeu va començar a tocar una música corprenedora que va enternir les deeses i va baixar als inferns a res-catar la seva dona. La música li obrí el pas i li va permetre dormir al vigiliant de l’infern, Caronte. Entre una cosa i altra aconsegueix endur-se’n Eurídice dels Inferns però la cosa no acaba bé i aquesta desapareix per sempre. Fi-

nalment, les Bacants o les Ménades l’esquarteren i la seva ànima es ret-roba amb la de la seva dona, sembla. Bon final o mal final?

La mitologia, normalment, presenta un cúmul de desgràcies i tragèdies. És així, com la vida normal, segurament.

Morfeu no era ben bé el déu dels somnis sinó el déu que donava forma als som-nis. Era fill de Hipnos –aquest sí que era el déu dels somnis i de Nix –la Nit. Però no era fill únic ja que aquests tingueren milers de fills, sembla. Un embolic au-tèntic, per què hi ha moltes altres ver-sions. Anyway, Morfeu anava volant amunt i avall a qualsevol lloc i moldejava els somnis dels dorments permetent-los escapar de la realitat I les amenaces. Va acabar malament ja que Zeus el va ful-minar per filtrar secrets al personal.

Resumint, Orfeu, el músic de la lira de nou cordes, amant de déus i de dones amb final tràgic i famós descens als in-ferns. Aprofitat per la música amb un munt d’òperes i obres musicals. Mor-feu, el dels somnis, amb fulminació final. Res de música clàssica important però sí moltes esculptures i pintures.

Sant Jordi l 2013

DRUGS


paranoia, lung cancer, panic attacks, bronchitis and heart diseases.

- Valium or diazepam: This drug or oth-er sedative hypnotics are legal and ex-tensively used. Its effects are similar to those caused by Seconal tablets, used for the treatment of sleep disorders, depression or bipolar disorders.

- Secobarbital or Seconal: This is known as a sedative hypnotic used as sleeping pill. If you take it, the symp-toms are anxiety, nervousness, loss of appetite, nausea, vomiting, heart rate increase and stomach cramps.

- Alcohol: It is one of the most wide-spread and accepted drugs in the world. It brings feelings of joy and confidence, as well as an unpredict-

able and erratic conduct. It can pro-duce damage to the liver, the pancre-

as and the heart.

- Heroin: It’s highly addictive. It is derived from morphine and is able to create a feeling of euphoria and warmth inside your body. The symp-toms are withdrawal, restlessness, muscle and bone pain, insomnia, diar-rhoea, vomiting and chills.

- Cocaine: This drug stimulates the central nervous system and can cause hyper-stimulation, confidence and sense of security.

- Caffeine: It is the most popular drug on earth. Caffeine can be quite ad-dictive. Its symptoms are withdrawal if they stop taking it, depression, ir-ritability, tremors, irregular sleep and headaches.

- Marijuana: This is not addictive for most casual users but it is addictive for a small percentage of people.

- Ecstasy: Some people claim that consuming ecstasy helps them to im-prove in all respects to cure migraines, social life, etc.. Quitting causes in-creased paranoia, anxiety, depression and insomnia.

Depending on the type of addiction, there are different types of treatments. There are detox programs that require the patient to remain in a therapeutic centre.

Israel Muñoz4rt ESO C

A drug is a raw material of biological origin. This substance alters the nor-mal functioning of the body once it comes in contact with it.

Some examples of drugs are alcohol, nicotine, steroids, etc… Drugs can have serious and lasting effects on the body and on your personal life.

The 10 most addictive drugs are:

- Nicotine: This is the most addictive legal drug. The smoke contains many dangerous substances like tar and car-bon monoxide. People who attempt to quit may experience symptoms such as headaches, irritability, sleep-ing difficulties, tension, etc

- Crack: This drug is a variation of the cocaine. It can give a feeling of intense

pleasure and it only takes between 5 to 7 minutes. The long-term con-sumption causes anxiety, delusions,

I was

bor

n ag

ain

in a

fore

ign

plac

e w

ith m

y pu

pils

w

ide

and

my

frie

nds

on s

tage

It w

as a

war

mth

I ha

d no

t ha

d th

e pl

easu

re t

o fa

ce

And

whe

n th

e m

usic

fad

es t

he k

ids

coul

d ca

re

less

It’s

a m

ocke

ry o

f the

tim

e w

e sp

ent

So I

crep

t int

o a

hole

whe

re I

coul

d re

st

You

can

pain

t me

a ju

nkie

, it’s

qui

te a

lrigh

t

I’ve

got a

ll th

e dr

ugs

in th

e w

orld

I’ve

got a

ll th

e dr

ugs

in th

e w

orld

I was

bou

nd a

nd g

agge

d an

d he

ld to

the

flam

es

And

you

exp

ect

me

to t

ry t

o en

tert

ain

this

cur

-ta

in o

f hum

ans

who

alw

ays

knew

my

nam

e

So I

wro

te n

ew s

ongs

and

we

danc

ed fo

r nig

hts

And

we

smok

ed it

all ‘

til th

e ba

g w

as d

ry

I par

t the

doo

rs a

nd c

reep

bac

k in

to th

e lig

ht

You

can

pain

t me

a ju

nkie

, it’s

qui

te a

lrigh

t

I’ve

got a

ll th

e dr

ugs

in th

e w

orld

I’ve

got a

ll th

e dr

ugs

in th

e w

orld

You

can

have

me

anyw

ay y

ou w

ant

me,

my

body

is y

ours

I’ve

got a

ll th

e lo

ve in

the

wor

ld

Sant

Jord

i l 2

013

PRESENTACIÓ DELS NOUS OTC


L’equip de tècnics de segon de farmà-cia (matí i tarda), han presentant du-rant aquest primer i segon trimestre els nous OTC (over-the-counter me-dicaments no subjectes a prescripció mèdica) per aquest any 2013.

Els nous OTC de farmàcia i parafarmà-cia es caracteritzen per :

• Condicionaments secundaris ( em-balatge exterior) molt moderns i atractius per l’usuari.

• Utilització d’innovadors principis actius (acció del medicament) i excipients (substàncies que permeten que els principis actius s’administrin i absorbeixin de manera eficient).

Medicaments per millorar l’estat d’ànimAlegrexiteina Pels que riuen cada cop menys

Antipenas Antídot. Relaxant i antisèptic. PA:Aigua d’atzar i lavanda

DesenganyAntidesenganys. Soluciona qualsevol problema del cor

KeledenAntibiòtic oral indicat en situacions que importa un rave allò que digui la gent i esta fart d’aquesta crisi. PA: keledanato

Metaburridina fortePreparat oral per a l’avorriment.

PA:citrat d’avorrimentosinfinpril, pasadetodocina, melasudatoo. Exci- pients:animastesinato,microgrà-

nuls de ganes i diòxid

d’alegratizina(E-241)

Felizidina Antidepressiu del grup dels inhibi-dors de mal humor. PA felizidina. Exci-pients: aigua purificada, bon humor, felicitat, alegria i molts somriures.

TotperriureHipnòtic, pel tractament a curt termi-ni de l’insomne, depressió, amargura, mares “cansines” i promesos/es pesats

Sistema musculoesquelèticSientatebien i Dolorcalavera per solucionar tots els problemes de pro-fessors i alumnes

LaxantsCagarápido / Kagasawa

Aprietalamina Forte Laxant. PA: Flatulències, retortijones,diarrea. Excipients: mal olor Altres: Insomni, millorar resultats acadèmics, antira-cistes, vitamines i minerals

Sweet dreams:“Golosines”Miracle capaç de canviar el teu estat d’ànim i poder dormir relaxat PA:dolçor,blau cel,essència d’alba, amor. Excipients:sucre, afecte i altres

Aprovadin:Tranquil•litzant ansiolític que estabilitza l’estat psíquic perquè l’exclou o suprimeix els factors emocionals, s’eliminen els es-tats d’ansietat pre-examens

RacismotModificador del pensament. PA: Ra-cistina Excipients: respetidina, cultu-ridol toleridina i aigua purificada

Fuera lunes:Complement vitamínic per tal de poder superar més fàcilment els di-lluns, pitjor dia de la setmana

PA: vitalitat, felicitat, somriures, llum solar, descans. Excipients: amor i altres

Aparell reproductor femeníVaginafeliz

No és un anticonceptiu, ni restableix la fertilitat. PA Vaginafeliz Exci-

pients: Vaselina filant i aroma de fruites de la passió.

Tècnics de segon de Farmàcia matí i tarda

Per això, les principals recomanacions:

• Seguiu una alimentació sana i variada, rica en fruita i verdura.

• Practiqueu exercici físic cada dia.

• Feu-vos les proves indicades per de-tectar el càncer a temps, com les revi-sions ginecològiques periòdiques en les dones, i la revisió de pròstata en homes.

• Consulteu el vostre metge si detecteu alguna alteració en el vostre cos (dolor, tos persistent, ferides que o cicatritzen, alteracions intestinals...).

• Eviteu el tabac.

• Limiteu el consum d’alcohol. • Eviteu l’excés de pes. • Aneu amb compte amb el sol.

La lluita contra el càncer és una llui-ta de tots, de tota la societat. Quan algú emmalalteix de càncer, tot el seu voltant emmalalteix. Tot i que els avenços en els darrers anys han estat molt grans, encara hi ha molt per fer en el camp de la prevenció, de la ci-rurgia, dels tractaments, i fins i tot de l’acompanyament psicològic i afectiu de les persones que lluiten contra la malaltia.

Sara B

ve de la pàgina següen

Sant Jordi l 2013

LA MARATÓ DE TV3: EL CÀNCER


Aquestes festes de Nadal, el programa la Marató de TV3 va estar dedicada al càncer. Aprofitant aquest esdeveniment, la Fundació La Marató de TV3 va organitzar unes conferències di-vulgatives sobre el tema a molts centres educatius de Catalunya, que tenien com objectiu a c o s t a r l a r e - a l i t a t

mèdica i social del càncer als més joves. Les

s e s - sions, que van combinar la divulgació c i e n t í - fica amb el foment del respecte i la solidaritat, es van complementar amb la projecció d’un reportatge protagonitzat pels joves actors de la sèrie “Polseres vermelles”. Al nostre Institut, aquestes conferències van tenir lloc al llarg del dia 13 de desem-bre, i hi van assistir tots els alumnes de cicles formatius, tant de grau mitjà com de grau superior.

Què és el càncer?Sota la denominació de càncer s’agrupen prop de 200 malalties diferents. És la causa principal de mort de persones entre els 35 i els 70 anys. Com a dada positiva hem de destacar que actualment, més de la meitat dels càncers es curen.

Tots els tipus de càncer es caracteritzen per una divisió i un creixe-ment descontrolat de les cèl•lules, que tenen la capacitat de dividir-se dins l’òrgan on s’han originat i, quan el tumor es torna maligne, poden viatjar per la sang i el líquid limfàtic fins a d’altres òrgans més allunyats i créixer-hi, amb la qual cosa es produeix el que anomenem metàstasi.

En homes, el tipus de càncer més freqüent és el de pulmó, seguit del de pròstata i el de còlon. I en dones, els més freqüents són els de mama, el de còlon, i els d’altres òrgans de l’aparell reproductor (úter, ovaris…).

En un futur, els càncers no es classificaran en funció dels òrgans on s’hagin detectat, sinó en funció de la composició cel•lular dels tumors. Serà més determinant saber quines característiques tenen les cèl•lules del tumor que a quin òrgan s’originen.

Per què es produeix?Tots els tipus de càncer són conseqüència d’alteracions en l’ADN de les cèl•lules, que fan que aquestes perdin la seva funció i esdev-inguin malignes. Aquestes alteracions poden ser provocades per agents externs perjudicials, com ara les radiacions, els productes químics (per exemple del tabac), agents infecciosos, etc., però també es poden produir a causa d’errors el procés de divisió de les

cèl•lules.

E l càncer pot apa-rèixer a qual-

s e v o l e d a t , tot i

q u e é s m é s

freqüent que es desenvolupi en persones grans. Per què? Per múltiples motius. El primer i més important és l’envelliment dels teixits. En segon lloc, perquè el sistema immunitari amb el pas del temps s’afebleix i no és tan potent a l’hora de lluitar contra els tu-mors malignes. I en tercer lloc, perquè, en viure més anys, estem més sotmesos a l’efecte de radiacions, de virus, de substàncies tò-xiques...

Algunes persones ja neixen amb un error en el material genètic (ADN) que augmenta molt les possibilitats de patir càncer. Quan aquesta és la principal causa de l’aparició de la malaltia, parlem de predisposició hereditària al càncer o de càncer hereditari. Els tumors amb un component hereditari no arriben al 10%. La resta sorgeixen per múltiples causes lligades al pas dels anys.

El càncer en nensNomés 2 de cada 100 casos de càncer afecten a nens. Es tracta, doncs, d’una malaltia poc freqüent: s’estima que a Catalunya es diagnostiquen cada any entre 170 i 200 de càncer en nens fins a 14 anys. Com veiem, es tracta d’una malaltia poc freqüent. Gràcies als avenços científics dels darrers anys, un 77% dels nens malalts de càncer aconsegueixen guarir-se.

Els tipus de càncer que més afecten els infants són la leucèmia (un tipus de càncer que afecta els glòbuls blancs de la sang), seguits pels càncers de sistema nerviós i els limfomes (tumors que afecten el teixit limfàtic).

Els tractaments del càncerEl pronòstic i el tractament del càncer varien moltíssim segons el lloc on es desenvolupa el tumor (pròstata, mama, pulmó, etc.) i si s’ha extès o no a altres òrgans. Com més petit i localitzat sigui el tumor, més probabilitats de sobreviure hi ha.

No hi ha dos tumors idèntics ni dos pacients iguals. Per tant, cada cas necessitarà ser tractat de manera individual i personalitzada.

Hi ha tres tipus principals de tractament del càncer: la cirurgia, la radioteràpia i l’administració de fàrmacs (com la quimioteràpia, entre d’altres). Aquestes teràpies es poden aplicar soles o combi-nades entre elles. La ubicació, la mida i la fase del tumor, a més a més de la salut general del pacient, en determinaran el tractament.

La recerca científica va obrint noves vies per tractar i curar aquesta malaltia. En els darrers deu anys les investigacions han avançat més que en els trenta anys anteriors. Els resultats han estat espec-taculars i càncers que fa poc eren mortals ara es poden controlar i tractar amb teràpies eficaces. S’han creat fàrmacs específics i s’està desenvolupant un nou tipus de medicina, l’anomenada medicina personalitzada.

Gràcies a la investigació s’està aconseguint dissenyar el tractament més útil i menys agressiu per a cada pacient. Es tracta d’aplicar els medicaments més adients en cada moment i en funció de l’evolució de cada tumor. Això ja és una realitat en alguns casos, però no està tan avançat en tots els tumors.

Cal investigar perquè la medicina personalitzada sigui una realitat per a tots els pacients.

Consells per a prevenir el càncerMolts estudis han demostrat que un estil de vida saludable redue-ix significativament el risc de desenvolupar un càncer, mentre que els hàbits nocius augmenten força les possibilitats de patir-ne un.

continua a pàg anterior

Sant

Jord

i l 2

013

ENTREVISTA AL CICLO FORMATIVO DE CAI


1.- ¿Cuánto tiempo lleva trabajando aquí?En el instituto PEDRAFORCA llevo 2 años pero he dado clases en otros institutos anteriormente

2.-¿Cuántos años estudió para llegar a ser enfermera? Estudié 3 años en la universidad.

3.- ¿En qué consiste su trabajo? En este instituto doy clases de enfermería en el Ciclo Formativo de Grado Medio de Auxiliar de Enfermería Hay alumnos que sólo vienen por las mañanas y otros sólo por las tardes. Los alumnos además de venir a clases hacen prácticas en sitios reales de trabajo.

4.-¿Dónde podrían trabajar estos alumnos?Al terminar el ciclo de Auxiliar de Enfermería los alumnos están preparados y titulados para trabajar en Centros de Asistencia Sanitaria : Hospitales, Centro de Atención Primaria, Residencia para Ancianos, Consulta de un Dentista…

5.-¿Por qué tienen una cama y un maniquí en la clase?¿Qué tipos de trabajos hacen con los muñecos?La cama y el maniquí nos sirve para simular una habitación de un hospital con un paciente y poder practicar el cuidado del paciente, su higiene, cambios posturales, hacer la cama

6.-¿Por qué tienen tantas toallas y sabanas?Utilizamos toallas, sabanas, y todo tipo de material sanitario (termómetros, vendas, sondas, guantes, mascarillas, bata…) que nos permiten explicar los procedimientos del cuidado del paciente y reconocer el material que se usa realmente en el hospital, para aprender maneras de trabajar correctamente de una forma práctica.

7.-¿Qué es lo que más le gusta de sus alumnos?Que estén atentos en clase. Es muy importante que tengan un comportamiento abierto a los nuevos aprendizajes y que demuestren interés y esfuerzo para poder llegar a ser unos buenos auxiliares de enfermería.

8.-¿Nos podría explicar una anécdota divertida que le haya sucedido relacionada con el trabajo?Una vez estuve ingresada en un hospital y el auxiliar de enfermería que me cuidaba había sido alumno mío. Me sentí muy tranquila y muy bien atendida y estaba muy satisfecha de verle trabajar tan bien.

Otra anécdota me ocurrió el primer día que entré en la clase de 1ero de Eso con la bata blanca que siempre llevamos puesta en enfermería. Los alumnos se asustaron porque pensaban que era un médico que les iba a poner una inyección.

9.-¿Qué les diría a los alunmnos de 4to de Eso? Aquellos que estén interesados en estudiar enfermería que no duden en venir a preguntar mas detalles sobre el ciclo. Esta-mos en el 3er piso , a vuestra disposición. Os esperamos!

KATIA GARCIA RODRIGUEZ 4TO DE ESO A

(con

la P

rofe

sora

HEL

ENA

FRA

NCÉ

S)

Sant Jordi l 2013

MASCARETA PER SUAVITZAR LA PELL DE LA CARA

MODA, COLOR BELLESA, QUE MÉS T’ESTIMES?


Els alumnes de segon de farmàcia com cada setmana elaborem fórmules magistrals com comprimits d’aspirines , suspensions de calamina, cremes d’urea, locions per cames cansades, pólvores per peus que suen, aigua de roses etc.

Per la revista hem fet una recerca de fórmules fetes a base de productes naturals, alguns dels quals els tenim a casa.

MASCARETA PER SUAVITZAR LA PELL DE LA CARA:

Ingredients: -1 Cullerada de mel d’abella -1 Cullerada de avena.

Preparació: Barrejar els dos ingredients, aplicar-ho so-bre la cara fent uns massatges suaus, deixar-ho una estona i retirar-ho amb aigua tèbia .

MASCARETA PER LES VARIUS.

Ingredients: Una pastanaga Polpa d’aloe vera Vinagre de poma

Preparació: Trinxar la pastanaga pelada i la polpa d’aloe.

Tendències del color dels cabells 2013Les tendències d’aquest any , venen amb molta força marcades les arrels, amb intensitat de color a la part supe-rior del cabell i desprès anar augmen-tant la claror o la foscor a mesura que baixem cap a la zona dels mitjos i les puntes dels cabells.

També es tornarà a portar el ros platí, els blens de colors vistosos, ver-mell, rosa fúcsia (colors fantasia). No queden oblidats els colors naturals com el marró, castany clar, tons mel...

La coloració es molt variada entre els

tons clars i foscos. Però cal destacar els colors vermells barrejats amb negre, (colors destacats per excel•lència).

Les tonalitats marrons, els colors xo-colata, els caobes i els mel es triaran amb funció de la tonalitat de la pell i el vissatgisme de la persona.

Aquest 2013 pots optar per fer-te unes metxes californianes, així podràs lluir un degradat excepcional ja que amb aquesta tècnica de metxes es pot apreciar totes les capes de cabell amb el seu degradat. Els avantatges de les metxes californianes són que no s’han

de retocar tant. Aquesta tècnica de metxes s’aconsegueix donant un re-sultat d’una cabellera d’aspecte molt natural entre la foscor de les arrels i l’aclariment de les puntes obtenint un resultat com si li hagués donat el sol.

Si vols marcar tendència amb el teu cabell prova a portar-lo lliure però com si ho mogués el vent.... i fes servir un color de moda, des d’un castany clar a castany fosc caoba.

Així que ja saps com pots portar la nova tendència.

1r Perruqueria

Afegir una quantitat de vinagre suficient per aconseguir una pasta homogènia.

Aplicar la mascareta antivarius a la part de la cama més afectada,i posar les cames cap amunt durant 20/30 minuts. Retirar la mascareta amb aigua tèbia.

Andris Pérez i Clara Casana

Sant

Jord

i l 2

013

ESCRITO EN FORMA FINA PARA NO QUEDAR MAL. ENTRE LA PROSA Y EL VERSO.


Nos recortan derechos laborales: bajada de salarios, peo-res los contratos, no te pongas enferm@, reducen vaca-ciones, te despiden por menos… ¡y esto para quien tiene aquello que parece que sea un privilegio, TRABAJO!

Nos recortan los derechos sociales, aún no consolidados los servicios sociales, ¡otra vez a depender de caridad, hospitalidad, misericordia, beneficencia, mendicidad…!

Los derechos humanos, siguen reconocidos sin plas-marse más allá del papel. ¡Qué estudien l@s que puedan pagarse los estudios! ¿Cultura para tod@s? ¡Eso es puro vicio!

Pretenden reducirnos a entes individu-ales, aislados y egocéntricos…al puro nihilismo, total relativismo.

El Yo me dió abundantes motivos de tristeza

pero encontré y encuentro porque quiero

motivos para estar alegre en el Nosotr@s.

Y así, de esta manera, mi tris-teza se diluye

en la alegría compartida,

en la esperanza, en el deseo

de encontrarme mejor día a día.

¿Seguirá la justicia siendo ciega?

¿Tendrá valor aún el juramento hipocrático?

¿Pensar y/o consumir? ¿Qué es lo humano?

La cultura, el estudio también sirve

para entender más rápido

lo mal o bien que está este mundo,

pedir un préstamo, pedir una hipoteca,

calcular intereses,

rellenar formularios,

con una simple ojeada interpretar las gráficas.

Y, qué pensar, decir, sentir o lo que quieras si alguno se compara con un toro citando erróneamente al poeta: Pues habrá que darte – en símbolo eso sí, que eso es el arte- una estocada .Con la puntilla ¡acaba!

¿Estudiar lo que quieras? ¡Qué delirio! Confórmate con es-tudiar aquello que te dejan, pues como decía el rap…”¿Pa

qué quieres saber donde está Creta si vas a fregar platos en la Moraleja?”

Es como el reciclar, ¿reducir el consumo o que alguien gane más? . Se dejó de escribir, se enviaban e-mi-lios, guasabs, navegadas por feisbuc…, pero sobraban sobres y no era cuestión de destruirlos ni incluso reciclar-los, había que darles uso. ¿Y qué mejor que repartirlos llenos con aquello que a la gran mayoría recortaron? Se repartieron flecos, bufandas y hasta gorros. Se regalaron bolsos, relojes y hasta viajes. Pagaron comuniones y bo-

daspues al erario, aunque público, también se le puede dar uso privado.

La impunidad nunca tiene bastante.

La impunidad como una bestia inmunda

Se crece en la injusticia.

¡Qué no es la impunidad!

Son los impunes,

Los que la gozan y los que la conceden.

Impunidad real,

parlamentaria, judicial, de quita y pon

indulto, amnistía fiscal…!qué disparate!

Pero, ¿qué es todo esto? Son migajas, puntas de un iceberg muy, muy profundo.

Lo realmente grave es la transformación de la política en mercancía que se compra y se vende al servicio de las grandes empresas, empresas que no son siempre produc-tivas, grandes conglomerados financieros practicando el expolio y convirtiendo en crisis

lo que es una estafa.

La buena gente- y cierro con A. Machado-

donde hay vino bebe vino,

donde no hay vino, agua fresca. Y esa mayoría se impon-drá algún día, y yo ¡ojalá pueda seguir colaborando en el próximo número!.

Ángeles Hernando Vivar.

Sant Jordi l 2013

PROBLEMA D’ESCACS “PEDRAFORCA”

UN ALTRE CHESS PROBLEM


Les blanques tenen qualitat de menys, però les seves peces estan molt ben orientades a l’atac sobre l’enroc adver-sari.

El seu principal problema és que, amb l’atac a la seva dama i alfil de d4, sem-blen inevitablement condemnades a perdre més material. No obstant, en la partida Lukin-Hasanov, jugada a la URSS el 1983, les blanques van trobar una manera de decidir la partida de manera directa. Esbrineu quina.

Solució

1. Axh7+ RxA

2. Txf7+ si TxT, 3. DxT++

si Rg6, 3. Tg7++

si Rg2, 3. Tg7+ Rh8, 4. Tg8+ ... Rh7 (única), 5. Th8+ ... si TxT, 6. Df7++... si Rg6, 6. Th6++

DOCENT: DANI AÑOR

Blancas juegan y dan mate en 2Problema de ajedrez compuesto por Antonio F. Argüelles (Match Holanda-España, 1935).

Otra magnífica composición del que fue cuarto pre-sidente de la SEPA y un gran impulsor del problema en España.

Ernesto Tartakoper

Sant

Jord

i l 2

013

COMPTEM FIGURES


En aquesta secció us volem proposar que compteu figures...amb atenció

Per exemple, fixeu-vos en aquesta figura. Algú podria dir que hi ha només 3 rectangles... algú altre opinarà que n’hi ha 8... però la resposta correcta és: 12 rectangles! Els podeu trobar tots ?

A continuació us proposem uns enigmes que han preparat

alumnes de l’INS Pedraforca que estan cursant 2n d’ESO.

Per cada dibuix, us proposem 4 respostes possibles, però no-més 1 serà la correcta! Sort!

Autor: Jordi Alonso (2n C).

Recordeu: els quadrats també compten perquè un quadrat també és un rectangle.

a) 16 b) 50 c) 75 d) 100

Autor: Jose Ignacio Herrera (2n B).

Atenció: compteu només els triangles!

a) 24 b) 28 c) 32 d) 36

Autor: Lucas Ferreira (2n A)

a) 5 b) 8 c) 20 d) 24

Autor: Tomás Barraso (2n C).

Recordeu, els quadrats també compten perquè un quadrat també és un rectangle.

a) 26 b) 27 c) 28 d) 29

Autora: Jenny Quintana (2n B).

Atenció, compteu només els triangles!

a) 8 b) 16

c) 18 d) 20

Autora: Esther Muñoz (2n A)

Compteu només els triangles. No compteu, per exemple, els quadrilàters.

La resposta, en aquest cas, és oberta...el profe de Mates en-cara ho està comptant...sort !

Sant Jordi l 2013

ET PREOCUPA LA CAIGUDA DEL TEU CABELL ?


E t p r e o c u p a q u e cada cop que et passes la pinta trobis més cabells del normal? Has trobat molts cabells en el teu llit? Penses que tens menys volum en el teu cabell? En perruqueria la caigu-da excessiva del cabell s’anomena alopècia

I què és l’alopècia? Es coneix com la caiguda o pèrdua loca litzada o generalitzada del cabell. Podem trobar, en termes generals, dos tipus d’alopècia:

1. GENÈTICA: Determinada per l’herència genètica. La més freqüent és la que es manifesta sobre tot a homes i s’anomena alopècia androgenètica. Es caracteritza perquè els fol•licles capil•lars es fan molt petits al resultar més sensi-bles als andrògens.

2. ADQUIRIDES : Poden aparèixer al llarg del temps i les causes són variades:

• CICATRICIALS : A causa de les cremades o ferides no surt cabell en aquesta zona

• TRAUMÀTIQUES : Per tracció (pentinats molt es-tirats), per pressió (la mateixa posició al llit de manera pro-longada), per tricotil•lomania (patologia psicològica que duu a arrencar-se els cabells o les pestanyes).

• EFLUVIS : Caiguda intensa i puntual del cabell per tota la superfície capil•lar. Trobem dos tipus :

• EFLUVIS ANÀGENS : S’atura el creixement per un agent nociu (la quimioteràpia en casos de càncer )

• EFLUVIS TELÒGENS : És la maduració acce- lerada del fol•licle a causa d’ un estímul traumàtic .

La major part de la gent pateix la caiguda de cabell anome-nada efluvi telògen de manera puntual i les possibles causes son les següents:

- Mancances en la dieta: Com pot ser la manca de vitamines o minerals; especialment el ferro.

- Hormones / Embaràs / Part: Nivells anormals d’hormones en les dones, especialment després de l’embaràs o per la falta de nutrients en l’embrió.

- Alopècia induïda per febre: Altes temperatures corporals, com a resposta a malalties infeccioses cròniques, a les quals les cèl•lules dels fol•licles responen reduint la seva activitat.

- Drogues: Inclou l’heparina, l’excés de vitamina A i altres.

- Hipertiroïdisme o Hipotiroïdisme: Les hormones tiroïdals tenen un gran efecte sobre l’activitat fol•licular.

- Efluvi neonatal: Els nounats poden patir pèrdua del cabell durant els primers mesos de vida.

- Estrès físic extrem: Intervencions quirúrgiques.

- Estrès emocional: L’estrès emocional crònic, o shocks sob-tats, poden causar efectes desfavorables en els fol•licles, mal-grat els mecanismes que els provoquin no siguin coneguts.

A causa del ritme de vida que portem a l’actualitat, segura-ment molta gent ha notat una caiguda exagerada del seu cabell, i com aquest perd volum i brillantor. El més segur és que estem davant un efluvi telògen provocat per l’estrès emocional i mancances a la dieta.

Alguns consells per evitar aquest tipus d’alopècia són:

1. Eviti assecar-se el cabell vigorosament amb una tovallola després del rentat. S’ha d’assecar suament.

2. Empri cosmètics formulats amb proteïnes, per tal de resti-tuir la tija capil•lar fent el cabell més suau i gruixut.

3. Adéu a l’estrès. El ritme descontrolat cada dia, tots els dies de l’any, provoca danys a la salut, i el cabell no és una excep-ció. És el moment de prendre’s la vida amb més calma.

4. Dorm i descansa més, és un bon mètode restaurador de la salut.

5. Fes exercici físic adequat a la teva edat, a més de ser una bona estratègia de reducció d’estrès, l’activitat física també millora la circulació, inclús per al cuir cabellut.

6. Menja sa: la resposta nutricional per prevenir la caiguda del cabell és fonamental per gaudir d’un cabell i cuir cabellut fabulós. Les verdures i la fruita són requisits indispensables en aquest objectiu. I on trobem ... ?

• Ferro: mineral essencial. El trobem al fetge, peix, vegetals de fulla verda, llegums.

• Proteïnes: element essencial per la fabricació de cabell. Bones fonts de proteïna són: marisc, carn blanca de pollastre, llet, formatge, ous, mongetes, tofu, llenties.

• Vitamina C: Aquesta vitamina ajuda a l’absorció del ferro. S’ha de combinar la font de ferro amb una font de vitamina C al mateix temps. La trobem a: cítrics, vegetals de fulla verda, tomates. • Omega-3: són greixos saludables que ajuden a prevenir que el cabell es torni sec i trencadís. Algunes fonts en són: tonyina, salmó, verat, nous llavoretes de li. • Biotina: Aquesta és una vitamina B d’importància per la salut del cabell. Es troba a: llevat de cervesa, cereals integrals, sotja i nous. • Zinc: oligoelement indispensable per la formació del cabell. Es troba a les ostres, la carn de cap de bestiar, carn de titot, llavors de carabassa.

2n de Perruqueria

Sant

Jord

i l 2

013

EL ABURRIMIENTO

DE- BAJO DEL PUPITRE: UN MUNDO SUBTERRÁNEO


Yo creo que seguramente usted, buen lector, es víctima de un gran mal que se extiende de forma general en esta sociedad pero que también tuvo ple-na difusión a finales del siglo XV en las cortes francesas y luego se extendió por el resto de occidente: el aburrim-iento.

Pero no crean que el aburrimiento siempre estuvo presente en la hu-manidad, ya que los primeros afecta-dos por este mal fueron duques, con-des y reyes, los cuales se asfixiaban de aburrimiento en sus grandiosos y lujosos palacios. Por lo tanto, se pod-ría decir que este mal es característico de las urbes o de las civilizaciones que tienen todas sus necesidades básicas cubiertas, y que por lo tanto lo d e s c o n o c e n las culturas l l a m a d a s primitivas.

¿Por qué sucede esto?

Es muy sen- c i l l o .

No soy amiga de hablar, pero ahora me siento con muchas ganas de decir algo a alguien. Algo extraordinario, algo maravilloso

Cuando entré en el aula el primer día del curso, advertí que mi pupitre era difer-ente al de los demás, parecía un poco más ancho y más antiguo, pero intuía que tenía algo extraordinario. Bajé la cabeza y descubrí que no tenía fondo. De repente, una gran fuerza me arrastró hacia dentro.

En un instante, llegué a un pueblo primitivo en la región amazónica de los in-dios shuars. Reconocí inmediatamente el pueblo porque es donde vive Antonio

José Bolívar Proaño, el personaje protagonista de Un viejo que leía novelas de amor que me produjo mucha impresión y con quien tenía muchas ganas de

hablar. Lo encontré leyendo en su choza. Entré en ella, me presenté y nos hicimos buenos amigos. Conversamos mucho, le expliqué cómo es el lugar donde vivo yo, y él me explicó la forma de vivir en

la selva y sus experiencias vitales. También le hablé de muchas novelas de amor y las comentamos.

Debajo de mi pupitre puedo vivir con los protagonistas de m i s libros preferidos, compartir nuestros sentimientos y olvidar

el cruel mundo en el que vivo.

WEIJING YE 1º de Bachillerato

El ser humano comienza a percibir el aburrimiento cuando deja de preocu-parse por su supervivencia y se pro-pone razonar sobre su entorno y sus deseos.

¿Qué deberíamos hacer para matar el aburrimiento?

La vida en sí misma no tiene sentido, hay que dárselo y si no tenemos un contenido, o sea, si somos pobres de espíritu, no vamos a poder darle un sentido, no vamos a poder hacer sig-nificativa la existencia y nos vamos a seguir aburriendo.

Por ello hay un método de tres pasos que puede ayudar a eliminar el abur-rimiento:

El primero es tener un deseo que despierte la atención y seguirlo.

El segundo es esforzarse en el estudio, que como indica el origen latino de la palabra, significa mirar algo con amor.

Y el último paso es llegar a descubrir infinitas novedades, que no hubieran aparecido si no hubiéramos dado el primer paso.

Manuel Guzmán2º de Bachillerato

Sant Jordi l 2013

ENTRE VEURE I MIRAR


Una de les condicions indispen-sables per fer una obra artística , és saber mirar.

Sovint es confon veure- capacitat de percebre amb la vista - amb mirar -fixar la vista amb atenció, observar, informar-se, reconèixer.

Mirar, per tant, comporta una intenció, un desig, però, també comporta una interpretació per-sonal d’allò que s' observa.

Les obres d'art les podem adjec-tivar amb qualificatius propis de l´ ésser humà. Podem dir que un di-buix és sensible, par-lem de la força d'una pintura o de la delicadesa d'una talla d'eben; tot depèn de la manera de mirar de l'artista i de la seva sensibilitat creativa i perso nal.

Hi ha artistes que han sabut donar aquesta visió única i personal a les seves obres. Karl Blossfeldt (1865-1932) va ser un escultor i fotògraf alemany que només va fotogra-fiar flors i plantes i que va ser també un magnífic estudiós de la natura. Blossfeldt amb la seva par-ticular mirada va copsar "l'ànima" d'aquests elements naturals. Ac-tualment les seves fotografies en blanc i negre segueixen sent tan enigmàtiques com boniques.

Les particulars mirades dels ar-tistes que ens han precedit, crec que són un fons valuós pels alumnes. És important que quan dibuixin practiquin " l'art" de l'observació i de l'atenció; que es proposin uns objectius i que puguin expressar en el dibuix, si s'escau, trets del seu propi caràcter. L'esforç, però, serà també un ingredient indispensable per aconseguir els objectius marcats.

Leonardo da Vinci deia:"L'arte è cosa mentale", és a dir, l'art no és només rauxa, sinó que es troba en l'equilibri entre la reflexió i la intuïció.

Aquests valors imprescindibles en la representació gràfica, són i han de ser aplicables en qualsevol àmbit del món acadèmic i m'atreviria a dir de la vida.

Les imatges que completen aquest escrit han estat fetes per alumnes de 4t d´ESO, els quals, mitjançant l'observació, han intentat copsar en els seus dibuixos, realitzats amb llapis i carbonet, l'esperit de les fotografies de Karl Blossfeldt.

Isabel LlurbaProfessora de Visual i Plàstica

Sant

Jord

i l 2

013

MEMORABLE PLACES

AUSTRIA SENEGAL


One of my favorite cities is Shanghai.It’ s not as large as other cities of China, like Xinjiang, but it’s one of the most impor-tant. It’s located in the East China Sea coast. Shanghai is China’s largest com-mercial and financial center, and also the most important international port city on Western Pacific. Communications are highly developed and it is attracting a lot of attention.

Shanghai is seen as a symbol of moder-nity in China thanks to Waitan’s western architectural style, modern skyscrapers in Pudong, the Oriental Pearl TV Tower, Jinmao Tower, Shanghai International Convention Center, Pudong International Airport. It has also got famous cathedral and universities, the Shanghai museum, large and clean parks, the Shanghai opera theatre, comedy drama, ballet, discos, five stars hotels...

The weather is fine, but cold. In spring and autumn is dry, in summer, it is rainy and in winter is so cold that you have to wear many clothes.

The people there are very friedly and kind ,you can always find someone to talk to, but they are a bit nervous,because they have a busy life, they have to work many hours everday .

In Shanghai you are never hungry, because there are many good restaurants where you can eat diverse and delicious food. First, you can taste traditional chinese food: eight-treasure rice pudding, light fried dumpling, meat pie, deep-fried dough cake, steamed twisted roll, chinese tea, soya-bean milk. You can also choose American restaurants where you can eat sa-voury western style food like chicken fried, soup, sandwiches, hamburger, potato fried, beefsteak

There are lots of things to do in Shanghai. You can go to concerts or magnificent theatres, go shopping, go skating, riding bikes, joining diverse clubs, going to the cinema, to the gym, climbing , dancing in the main squares at nightyou are never bored. Shanghai is a beautiful city and it welcomes you!

Weijing Ye Batxillerat 1er

One of my favourite countries is Aus-tria. It is surrounded by forest. The winters are very cold and it snows and summers are warm. The main city and capital of Austria is Viena.

It is beautiful and peaceful. It has got a lot of art museums and theatres where you can listen to classical mu-sic and famous operas. The people there are very friendly and nice. You can always find someone to talk to . They speak German and English. In my opinion, the food is not bad, but my family don’t agree with me because they say it is delicious.

Austria is an amazing country. If you go there, you won’t be dissapointed!

Cheng Cheng Zhang. 1r Batxillerat

I love Senegal, a country in the north-west of Africa. Its weather is tropical, hot and humid. In summer tempera-tures can reach 50º.

Dakar is the capital of Senegal it is a modern city with beautiful buildings and beaches, open-air markets, café terraces and many hotels and restau-rants. You can visit art galleries, muse-ums, you can go to some festivals (of music, painting, sculpture or film) or you can practice water sports. There

are excursions and tours too.

The people are very friendly and gener-ous and they speak French, the official language but they speak Wólof and other native languages too. The food is delicious. My favourites dishes are Yassa (chicken, rice and vegetables) and Maafe (chicken rice and peanut butter sauce).

If you go there you won’t be disap-pointed!

Fátima Diop1 Batxillerat

Sant Jordi l 2013

UNFINISHED


En Thomas Cromwell, un jovenet fill de ferrer, rep una nova i brutal pallissa per part de son pare, i de-cideix canviar el seu destí. Som a l’any 1500 i les antigues regles medie- vals no li valen. Fuig. Ho

fa tan bé que desapareixerà de Putney i d’Anglaterra durant gairebé vint anys. Només se sap que recorregué Europa i quan tornà a Anglaterra esdevingué el principal conseller del Cardinal Wolsey, l’home fort del rei. I no d’un rei qual-sevol, sinó d’Henry VIII, el del cisme amb Roma, el de les sis dones.

El rei és molt generós amb els seus consellers. Oblidant els seus orígens humils, els ofega amb títols i riqueses. Ara bé, els nobles al seu voltant, no són tan moderns ni acepten gustosos nou arribats massa competents, amb noves idees, els alts càrrecs de l’estat. Ans al contrari, conxorxen, sense

desmai ni escrúpols, per tal d’acabar amb ells. Com diria segles després un al-tre anglès d’origen humil, Charles Dickens: “Detesta-tion of the high is the in-voluntary homage of the low.”

En Thomas Cromwell veurà impotent la caigu-da del seu mentor, el Cardenal Wolsey, l’home que, de tan dedicat i ca-paç, deixava sense feina

als altres consellers. Si les insídies de la cort i el caràcter canviant del rei, podien fer caure el Cardenal (després d’humiliar-lo, apropiant-se del seu luxós Palau a Hampton Court), ningú pot sobreviure eternament dins el saló dels llops. En Thomas Cromwell sobreviurà a la fi del Cardi-nal, però aprenent el destí inexorable que l’espera. El que també descobrirà el millor amic de joventut d’aquest rei insaciable, en Thomas More. La Utopia és molt lluny del regne en què, si no sobornes generosamente el teu botxí, la teva mort és particularment llarga, sanguinolenta, mal destra, dolorosa.

En Thomas Cromwell sap que els afers amorosos del rei són qüestió d’estat. El rei es casà amb na Catherine of Aragon, la vídua del seu germà, l’antic rei Arthur. Llavors, cregué que el seu germà havia mort abans de consumar el seu matrimoni. Ara, és diferent. La reina ha envellit i només ha tingut amb ell una Mary ensopida. A més, els Boleyn l’entretenen amb les seves dues filles, na Mary i n’Ann. La segona, emperò, re-gateja els seus encants. Bescanvia la seva carn per joies, la mà del rei i el tro d’Anglaterra. En Thomas Cromwell haurà d’aplanar el camí del rei cap el llit de l’Ann encara que hagi de provocar conflictes amb el Rei de França, l’Emperador o el Papa. Després de tot, la incontrolable luxúria del rei per una ambiciosa dona que no es doblega flexiblement als

seus capricis canviarà per sempre la historia d’Anglaterra, convertint un culte príncep de la cristiandat en un heretge proper a Luter i la reforma.

En Thomas Cromwell sap que, dins la cort de llops de Henry VIII, a la nova reina li arribarà, com al Cardinal Wolsey i com a Thomas More, la seva hora. Aquesta serà, però, una altra història. La història de “Bring Up the Bodies”. No és gaire difícil suposar qui nar-rarà “The Mirror and The Light”, el llibre que tan-carà la trilogia de Hillary Mantell sobre aquest per-sonatge el 2015.

Com s’ha pogut veure l’Anglaterra d’Henry VIII fa que la història d’Espanya del segle XIX sembli avorrida, sense esdeveni-ments dignes d’esment. I això que de moment només han tingut un paper rellevant dues de les sis dones amb qui es casà aquest rei anglès. De fet, n’apareixen tres. Na Jane Seymour hi apareix breument i el nom d’una propietat de la seva família dóna títol al llibre. Ningú trepitja “Wolf Hall” en tot el relat. Ara bé, és l’espai en què tots els personatges de l’obra es mouen. Després de tot, un altre anglès anomenat Thomas Hobbes escrigué “Le-viathan”. Escrigué que l’home és un llop per l’home. No no-més a l’Anglaterra del segle XVI. No només a Anglaterra. A d’altres indrets que no ens són massa llunyans ni desconeguts, malauradament, també.

Na Hillary Mantell amb una prosa senzilla però efectiva, ens acosta molt vívidament una època que coneixíem sense tant de detall. Ens ho ex-plica en present, com si visqués-sim els esdevinements que llegim. Fent-ho ha aconseguit guanyar dos Booker Prizes, quelcom que només havien aconseguit monstres sagrats de les lletres en llengua an-glesa com JM Coetzee, Peter Carey o Ian McEwan. Cap d’ells ho va aconseguir narrant una mateixa vida, la de Thomas Cromwell. Haurem d’esperar al 2015 per saber si els supera amb la tercera part d’aquesta trilogia històrica

B Juan.

A les imatges, Henry VIII i Thomas Cromwell pintats per Hans Hol-bein, que apareix també a la novel•la. El rei, dret, mostra la seva força, elegància i decisió. El conseller, assegut, mostra la feina fosca que sus-tenta el poder. Ann Boleyn, una dona amb la família al coll.

Sant

Jord

i l 2

013

CARNIVALLAVA LAMP

ANIMAL RIDDLE


Once upon a time, a high school decid-ed to celebrate Carnival. Some teachers decorated the hall. The next day, teach-ers asked children if they liked it. They liked the decorations and, the next day, they parade around the school. There was a costume contest and the best cheerleaders won. After the dancing and the eating, an old man appeared and killed a girl. Since then, Carnival was banned at the school

Andreea Badiu1eESO C

A lava lamp (or Astro lamp) is a deco-rative novelty item that contains blobs of coloured wax inside a glass vessel filled with clear liquid. The wax rises and falls as its density changes due to heating from an incandescent light bulb underneath the vessel. The lamps are designed in a variety of styles and colours. They became popular in America in the 1960s because of their

Animal Riddle It is black and white.It is from China.It has got four legs.It lives on the floor.It eats bamboo.It’s beautiful!!!Monica Quintana

1 ESO A

The Saltwater crocodile, Crocody-lus porosus, is the largest now living crocodile in the world and the largest of all reptiles, too. It is found in North-ern Australia and Southeast Asia and can traverse long distances in the sea. It was once present along the eastern coast of Africa as well.

The largest saltwater crocodile is Lo-long , measured at 20 feet 3 inches (6.17 m), making him one of the larg-est crocodiles ever measured from snout-to-tail.

Most adult male Saltwater crocodiles are 4-5 m long (13-17 ft), but occasion-al specimens do exceed this length. (See below). A 5 m (17 ft) male typical-ly weighs 400-500 kg (880-1100 lbs).

The females are much smaller than the males and typically reach a length of no more than 2.5-3 m (8-10 ft).

SALTWATER CROCODILEThe Saltwater crocodile has a large head with a heavy set of jaws. Its muz-zle is longer than that of the Mugger crocodile (Crocodylus palustris) with which it shares part of its habitat. A pair of ridges runs from the eye or-

bits along the centre of the snout and these ridges become increasingly dis-tinct as the animal grows older.

Francis Frane1 ESO B

unique design and visual appeal. Lava lamps remain a popular decorative ac-cessory nowadays.

Lyra Frame4 ESO A

Sant Jordi l 2013

LA COLÒNIA SEDÓ


Memòria de la sortida del dijous 22 de novembre de 2012

Quan vam arribar a la Colònia Sedó vam entrar al museu, on hi havia objectes de l’antiga fàbrica tèxtil i una maqueta. Ens vam asseure al voltant de la maqueta, i una gravació sonora teatralitzada ens va explicar una mica la història de la Colònia.

L’any 1840, Miquel Puig comença a importar maquinària tèxtil de la Gran Bretanya. L’any 1846 compra el molí fariner de Can Broquetes i les terres del voltant. L’objectiu era asse-gurar-se els drets de captació d’aigua per poder-hi instal•lar una fàbrica tèxtil. Modifica la infraestructura hidràulica i

edifica una de les fàbriques més importants de l’època, que es posa en marxa el 1850.

El 1863, J o s e p Puig i Lla-gostera, fill de Miquel, modernit-za la fàbri-

ca i realitza un projecte de captació d’aigua des de l’estret del Cairat on es proposa construir una presa i canalització de l’aigua fins a la fàbrica. Al desembre de 1872 Josep Puig mor i el succeeix Antoni Sedó, el seu home de confiança, que ocupava la gerència i administració de béns de la fàbrica. Antoni Sedó, a partir de 1879 tira endavant el seu projecte

Quan vam visitar la Colònia Sedó, el que més em va im-pactar va ser la fàbrica. Avui dia ja no funciona com a fà-brica, malgrat que queden algunes petites naus indus-trials dedicades a diversos oficis. La resta s’ha convertit en un museu.

Quan arribes a la colònia, et porten a una sala petita on hi ha una maqueta de la colònia sencera. A la maqueta s’han afegit una sèrie de llums que enfoquen els

llocs de la colònia que es van des- crivint. En acabar això, ens porten cap a la sala de turbines, on veiem els generadors, les turbines i un munt de petits estris quotidians de la vida laboral a la colònia. Dins el tub de conducció de l’aigua es pro-jecta un audiovisual fet amb la tèc-nica de 3-D, així que ens vam haver de posar unes ulleres per veure’l bé.

A continuació et condueixen a un altre nivell on t’ensenyen com es genera l’electricitat a partir de la

d’una gran Colònia amb tota mena de serveis per als treballadors.

La Colònia va arribar a ser la més gran de Catalunya però no va poder fer front a la crisi del tèxtil de finals de la dècada de 1970 i va tancar la fàbrica el 1980.

Després de seguir tota aquesta explicació vam anar a veure la canonada que venia de l’aqüeducte que portava l’aigua del riu Llobregat des de la resclosa del Cairat. Després ens van posar unes imatges del què havia estat la fàbrica en 3 dimensions. També vam veure la gran turbina Planas i, a

prop, ens van fer una demostració de com la força de l’aigua fa llum, amb bombetes normals i amb bombetes de baix consum que necessiten menys força hidroelèctrica.

Finalment, vam passejar per les cases dels treballadors, on encara hi viu gent, i altres edificis de la Colònia. Hi ha un projecte per rehabilitar i museïtzar més espais, però a causa de la crisi econòmica actual està aturat.

Angie Valencia 2n Batxillerat

força de l’aigua, la qual surt amb molta pressió, a causa de les diferències d’alçada que hi ha entre on està la fàbrica i el ni vell superior on transitava l’aqüeducte.

En general es tracta d’una sortida de classe molt agradable que ens ha per-mès veure com funcionava una colònia fabril del segle XIX i prin-cipis del XX.

Per Israel Muñoz. 4art C

Sant

Jord

i l 2

013

JENJIBRE-GINGEBRE-GINGER

FUMAR ? PREN MIDES


El jenjibre es originario de la India,y en la an-tigüedad, muchos pueblos decidieron usarlo para conservar los alimentos, además de como unauxiliar digestivo y como un limpiador tanto físico como espiritual. Según las creencias de ciertos pueblos, en los días previos a las fiestas religiosas se evitaba el consumo de ajo y se con-sumía mucho jenjibre para oler dulce y estar en estado puro ante los dioses.

Propiedades del jenjibre que producen benefi-cios tanto externos como internos.

En el caso del uso interno, uno de sus propie-dades más potentes y conocidas es en el apara-to digestivo.

Aparato Digestivo: tradicionalmente se ha con-sumido este tipo de planta para tratar los pro-blemas intestinales y para favorecer la digestión después de las comidas.

Además, es un excelente antivomitivo, ya sea durante el embarazo, en un viaje o postoperatorios. Parece ser que su ingesta previene las náuseas.

Si seguimos hablando de las afecciones del aparato digestivo, no debemos olvidar que el jenjibre es ideal para evitar las úlceras, especialmente las de duodeno u otras afecciones como la gastritis

A su vez, si estamos pasando unos días de diarrea, su capacidad antibacteriana será ideal para frenarla.

Aparato circulatorio: El jenjibre es un recurso imprescindible que favorece la circulación de la sangre, con la capacidad de disminuir los niveles de colesterol y disolver los trombos de las arterias.

Por tanto, el jenjibre tiene la propiedad de prevenir enfermedades del corazón como ataques cardíacos, anginas de pecho, coágulos o trombosis. Además de prevenir enfermedades circulatorias.

Aparato respiratorio: El jenjibre es ideal para aliviar los síntomas típicos del resfriado (congestión, escalofríos, tos, etc.), como expectorante (es decir, para calmar la tos y eliminar la flema) y la sinusitis.

Ante el dolor el jenjibre debe ser una de nuestras primeras opciones en la lista de medicinas naturales, es un maravilloso antinflamatorio y analgésico. Una consumición diaria podría ayudarte a reducir el dolor de enfermedades como la artritis.

Respecto al uso externo

El jengibre se puede utilizar para mal aliento , ayuda a refrescar la boca después de las comidas e incrementa la saliva, por lo que si padeces de sequedad de boca también será ideal para ti.

Eza Naeem Farmacia 1 tarde

Millor quan s’hi és a temps. Aviat serà obsolet això de sortir de la feina o de cole per a fer una cigareta. Cada cop que es faci s’escurçarà el temps per seguir-ho fent.

Decideix. És com una hipoteca: dura molts anys i s’acaba pagant.

Quants minuts, hores, dies, mesos o anys trigaràs en tenir un risc com el dels saludables i animats éssers humans que t’envolten ?

Jaime Rebolleta

Sant Jordi l 2013

EL TDAH I LA NUTRICIÓ


QUÈ ÉS EL TDAH?El TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat) és un trastorn de conducta on intervenen tant factores ge-nètics com ambientals. El TDAH apareix a la infantesa i a la majoria dels casos es diagnostica al voltant dels 7 anys.

QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES DEL TDAH?El TDAH té tres símptomes principals:

La hiperactivitat: Són nens inquiets, parlen en excés i tenen dificultats per estar asseguts durant molt de temps. Gairebé sempre estan en moviment.

La impulsivitat: Fan el primer que els passa pel cap o els ve de gust, responen sense pensar i comprenen les conse-qüències dels seus actes massa tard.

La manca d’atenció: Són nens que es distreuen fàcilment amb qualsevol cosa, deixant el que estaven fent.

COM ES DIAGNOSTICA EL TDAH?El TDAH es pot confondre amb desordres de la infantesa o trastorns com l’ansietat, depressió, etc. Per això han d’existir proves clares d’un deteriorament clínicament significatiu a l’activitat social o acadèmica. L’avaluació d’aquest complex trastorn ha de realitzar-se des d’una perspectiva multi pro-fessional que abordi tant l’avaluació psicològica, l’educativa i la mèdica.

Un diagnòstic correcte i precoç és imprescindible pel trac-tament efectiu, perquè els pares i els professors puguin ajudar al nen a desenvolupar tot el seu potencial i per evitar trastorns afegits.

QUÈ TÉ A VEURE LA NUTRICIÓ?No està demostrat científicament que hagi una clara millora d’un nen amb TDAH per menjar certs aliments -excepte per uns estudis que va fer el pediatra nord-americà Benjamin Feingold fa més de 30 anys- però tots els experts coinci- deixen en que el seguiment de certes pautes, tenen un efecte positiu i milloren les actituds en nens amb TDAH. Algunes d’aquestes pautes, basades en les teories de Fein-gold, són:

Fer un bon esmorzar ajuda a mantenir l’atenció, millora la concentració i la memòria.

Evitar o eliminar totalment l’ús de sucres refinats per evitar els cicles de hiperglucèmia i hipoglucèmia que alteren el comportament.

Evitar el consum de aliments estimulants com el café, el guaranà, la taurina, el cacau i el te.

Assegurar una aportació correcta de vitamines A, B, C i E i de minerals com ferro, calci, magnesi, seleni i zinc.

Potenciar el consum d’àcids grassos essencials presents al peix blau, l’oli d’oliva o de bacallà, regulen la irritabilitat i els estats nerviosos.

El omega 3 i el omega 6 són imprescindibles per a qualsevol nen, contribueixen al desenvolupament neurològic i immunitari.

No cal entendre aquestes pautes com un miracle ni la cura-ció definitiva contra el TDAH, sinó com un factor més que ajuda a millorar la salut general del nen.

Diana Salazar 1r Farmàcia matí-

Sant

Jord

i l 2

013

COSMÉTICOS PROBIÓTICOS?

FLORA DE LA XINA


Probio, eso que nos suena a más rela-cionado con los yogures u otros pro-ductos alimenticios ha llegado ya a los cosméticos.

ProBeauty-LBB, empresa especiali-zada en la elaboración de productos alimentarios con la característica BIO , ahora se ha incorporado al mundo de la cosmética, con la crema Mariah’s face.

Mariah’s face: una crema que entre otras cosas nos promete que tensa, tonifica, nutre, refresca y suaviza la

piel, elimina puntos negros, previene y elimina arrugas.

Según la información de este producto no tiene efectos secundarios, no causa reacciones alérgicas, no necesita un diagnostico medico, y se puede usar en todo tipo y condición de piel.

Las millones de células vivas de Lactobacilos bul-garicus y las sustancias biológicamente activas re-

ducen los efectos de los patógenos y eliminan las reacciones inflamatorias.

Junto con la pectina ayudan a la descamación de las células epiteliales muertas, limpian y desintoxican la piel en profundidad. Lactobacilos bulga-ricus fortalece el sistema de defensa natural de la piel y protege contra el cáncer y las enfermedades alérgicas. Los aminoácidos lácteos, ácidos lác-teos poliinsaturados, minerales y vi-taminas regulan la secreción de sebo, fortalecen las membranas celulares,

estimulan el crecimiento de células nuevas y sanas y optimizan el metabo-lismo.

No contienen productos químicos sintéticos, conservantes, colorantes y microorganismos modificados gené-ticamente.

Sus Ingredientes: contiene más de 50 millones de células activas vivas de Lactobacilos bulgaricus, 21 aminoá-cidos, hidrolizados lácteos, vitaminas, minerales, enzimas, pectina, 0.1% aceite esencial de Rosa de Bulgaria. Producto natural de leche ecológica en polvo.

Al ser un producto relativamente nuevo, y no haber llegado a España, solo se puede comprar por catálogos online de diferentes distribuidores.

Nota: No he sido capaz de obtener opiniones de este producto por parte de usuarios.

Johnatan ObacoFarmacia tarda 1

Saussurea involucrata Lotus de Neu

És una herba perenne, de la família de les Asteràcies.

És anomenada “Reina de les Herbes” , perquè és la millor medici-na. En medicina tradicional xinesa s’utilitza per al tractament del reumatisme, l’artritis, les menstruacions doloroses i els refredats.

Té propietats anti-inflamatòries, cardiotòniques, anticance-rígenes i moltes altres.

Preciosa i única, creix a les parets verticals de les altes muntanyes de Tian Shan (7439 m), això vol dir “muntanyes celestials”, a partir de 4000 metres sobre el nivell del mar, on la majoria de plantes no sobreviuen perquè la temperatura baixa desenes de graus sota zero i hi ha neu.

Nom: Yi fengCurs: 4rt ESO B

Sant Jordi l 2013

SER O NO FELICES

FAUNA DE LA XINA: CALOTES VERSICOLOR


Nuestro objetivo aquí en la Tierra es ser felices. La única forma de con-seguirlo es saber quiénes somos y ac-tuar como tales.

Somos receptores, transformadores y

QUÈ MENJA : Varietat d’insectes com ara grills, escarabats, ara-nyes i herba.

ON VIU : Sud i Sud-est d’Àsia. Al sud de la Xina el trobem a Yunnan, Guangdong, Hainan, Guangxi. També és molt abundant a l’Índia continental.

REPRODUCCIÓ: Ovípara. La temporada d’aparellament és d’abril a octubre, i poden pondre fins a 20 ous.

CURIOSITATS: Tenen unes espines petites al voltant de l’orifici auditiu.

Poden canviar de color.

Quan els mascles es barallen, aixequen el cap, que es torna vermell i inflen la gola, per atraure les fe-melles

Yi Feng4rt ESO B

emisores de vibraciones en forma de luz.

Todo lo que nos llega a nosotros, lo podemos transmutar en vibraciones superiores, contribuyendo de esta

manera al cambio que se está pro-duciendo en este planeta.

Sabemos ahora que todos somos responsables de lo que nos sucede a cada uno a nivel individual y al resto

de los seres vivos.

Sólo debemos ser más conscientes de lo que nos ocurre interior y exte-riormente para cambiar todo lo que nos produce malestar, transmután-dolo en forma de vibraciones supe-riores de luz.

Ello conlleva a un estado de plenitud interior, alegría y felicidad.

GTM

Sant

Jord

i l 2

013

OBERTURA CATALANA


“Els escacs es juguen amb la ment, no amb les mans...” (Kahn)

“En els escacs, com en la vida, la millor jugada és la que es realitza...” (Tarrasch)

S’anomena catalana una coneguda obertura hipermo- derna en el joc dels escacs, que pot ser considerada per les blanques com una barreja del Gambet de Dama i l’Obertura de Réti.

IntroduccióLes blanques juguen d4 i c4 i fan un fianchetto amb l’alfil a g2. Una seqüència d’obertura comuna és 1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.Ag2, tot i que a la posició resultant s’hi pot arribar des de molts ordres de jugades diferents, i pot derivar un gran nombre de variants.

Les negres han de triar entre dues opcions. A la catalana “ oberta “ poden jugar ...dxc4 i poden tractar de mantenir el peó amb ...b5, o bé cedir-lo guanyant temps per aclarir el seu joc.

A la catalana “ tancada “, les negres no capturen a c4; el joc pot semblar incòmode durant unes jugades, però és una posició força sòlida.

El terme prové del torneig organitzat al 1929 a Barcelona, en el marc de l’Exposició Universal, quan se li va demanar al reco-negut jugador d’escacs, Savielly Tartakower que creés una nova variant en homenatge a la singular història dels escacs a Cata-lunya. Tanmateix s’havia fet servir alguns cops abans que Tartakower la fes servir al torneig. Sense anar gaire lluny, a la partida Réti-Leonhardt de l’any 1928 a Berlín, es va fer un intercanvi inicial gairebé idèntic.

Pocs jugadors de la màxima categoria mundial han jugat la Catalana amb regularitat, tot i que molts s’han interessat per ella. Una de les ve-gades més recordades succeí quan a Londres, al 1983, Garri Kaspàrov i Víktor Kortxnoi la van fer servir amb regularitat en el seu enfrontament a les semifinals de candidats, en el camí per de-cidir qui lluitaria contra Anatoli Kàrpov pel títol de campió del món. En total 5 de les 11 partides tingueren aquesta obertura.

L’any 2004 Ruben Felgaer va guanyar un torneig que celebrava el 75è aniversari del torneig de l’any 1929 i el naixement de l’obertura, amb Grans Mestres com Viktor Korchnoi, Mihail Marin, Lluís Comas i Viktor Moskalenko, i l’MI Manel Granados. Totes les partides del torneig, que també es va disputar a Barcelona, van començar amb els moviments 1.d4 d5 2.c4 e6 3.g3 Cf6.

Variant clàssica de la catalana obertaLa variant clàssica de la catalana comença amb

1.d4 Cf6

2.c4 e6

3.g3 d5

4.Ag2 dxc4

5.Cf3 Ae7.

Les blanques donen un peó a canvi de temps per desenvo-lupar-se, canvi similar al d’un gambet. A més, sense el peó de d5, l’alfil blanc de caselles negres dificulta el desenvo-lupament del flanc de dama negre.

Aquesta variant ha estat una de les preferides d’Anatoli Kàrpov i d’Efim Geller amb negres i d’Oleg Romànixin amb blanques.

DOCENT: DANI AÑOR

Sant Jordi l 2013

LA MEDIACIÓ AL PEDRAFORCA


Què és la mediació?

Una manera d’ afrontar els con-flictes dialogant i cooperant.

Enginyer Moncunill, 2l’HOSPITALET DE LLOBREGATtel 93.449.47.14 fax 93.440.97.54email: [email protected]: institutpedraforca.cat

I.Pedraforca

pedraforca maga ine · 2015. 1. 19. · 14 el hermano gemelo de papá noel 14 mitologia 15 drugs...

Documents