pec2014+pl

INSTITUT QUERCUS Sant Joan de Vilatorrada PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

Codi: PEC Revisió 1.0 Data:

27/06/2014

Pàgina 1 /108

1

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE (PEC)



27/06/2014

Pàgina 2 /108

2

ÍNDEX

1. Introducció

2. Trets d’identitat. Qui som.

2.1. L'aplicació dels criteris d'organització pedagògica 2.1.1 Estructura 2.1.2 Alumnat 2.1.3 Òrgans de Govern 2.1.4 Coordinació de centre 2.1.5 Comissions

2.2. Prioritats i plantejaments educatius 2.2.1 Política de qualitat 2.2.2 Missió del centre 2.2.3 La visió del Quercus 2.2.4 Els nostres objectius

2.3. Els procediments d'inclusió

3. Indicadors de progrés 3.1. Indicadors de l’avaluació 3.2. Retiment de comptes

4. Concreció i desenvolupament dels currículums

4.1. Gestió pedagògica

5. Principis i valors que orienten l’acció tutorial.

6. Caràcter propi del centre. Els nostres projectes.

7. Llengües d’aprenentatge

8. Annex

8.1. Projecte lingüístic



27/06/2014

Pàgina 3 /108

3

1. INTRODUCCIÓ Segons la LEC (art. 91), el projecte educatiu recull la identitat del centre, n'explicita els objectius, n'orienta l'activitat i hi dóna sentit amb la finalitat que els alumnes assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu. El projecte educatiu incorpora el caràcter propi del centre. Per poder explicar quina és la identitat del centre, va bé conèixer una mica l’entorn en el qual es troba. Sant Joan de Vilatorrada és un municipi de la comarca del Bages situat a 3 km.

de Manresa, la capital comarcal. Es troba a 230 metres d’altitud vora el riu

Cardener i limita amb els termes municipals de Sant Mateu de Bages, Callús,

Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Fonollosa, a més de Manresa.

Sant Joan de Vilatorrada s’estén al llarg de les terrasses fluvials al marge dret

del Cardener en direcció a la falda del turó de Collbaix que, amb 554 metres,

constitueix l’altura màxima del terme, l’orografia del qual la completen els

també turons de Costarodona i Vilatorrada, avui dia pràcticament integrats en

l’espai urbanístic del poble. A més del riu Cardener, la xarxa hidrogràfica es

completa amb el torrents Canigó i Llobet, parcialment soterrats dins la població

i a fora d’ella, però dins el terme municipal la riera de Fonollosa i els torrents de

Joncadella i de Les Torres, així com el canal de les Fàbriques que alimentava la

que fou en altre moment una potent indústria tèxtil.

Dintre del municipi del mateix nom, han coexistit al llarg de la història dos

pobles d'origen rural i agrícola: Sant Martí de Torroella, que en part encara

conserva aquests trets, i que està integrat dins l’estructura municipal de l'altre

poble, Sant Joan de Vilatorrada, de caràcter més urbà pel seu desenvolupament

industrial i de serveis.



27/06/2014

Pàgina 4 /108

4

Amb 10.825 hab. (maig de 2013), a part de la població flotant, Sant Joan és el

principal nucli habitat de la comarca després de Manresa, ciutat amb la qual

manté una relació molt intensa, atesa la seva proximitat.

Sant Joan de

Vilatorrada és un poble

que ha experimentat

un creixement molt

important. La situació,

al costat de Manresa,

el desenvolupament

continuat de cada cop

més i millors serveis, la

seva empenta cultural i

esportiva... n’han estat,

probablement, algunes

de les causes principals. La seva situació estratègica, prop de l’encreuament de

l’eix diagonal i l’eix transversal, també han estat factors decisius a l’hora de

trobar una explicació per a aquest comportament demogràfic, que darrerament

s’ha vist frenada per una crisi econòmica i social sense precedents en la qual a

hores d’ara hi estem plenament immersos.

Amb tot cal considerar la notable presència de la comunitat magrebina, així

com la formada pels col·lectius de romanesos i d’ucraïnesos. En menor mesura

trobaríem els sudamericans i també xinesos, subsaharians...

El poble de Sant Joan de Vilatorrada disposa, en l’actualitat, de tres centres

d’Educació Infantil i Primària: les escoles Joncadella, Collbaix i Ametllers, dues

Llar d’Infants públiques: Barrufets i El Xiulet, i un institut d’Educació Secundària

i una Secció d'Institut, que garanteixen una oferta educativa suficient per a les



27/06/2014

Pàgina 5 /108

5

necessitats del municipi pel que fa tant a l’ensenyament obligatori com

postobligatori.

L’oferta educativa del municipi es completa amb una Escola Municipal de Música

i un Centre Municipal de Formació de Persones Adultes que ofereixen diverses

possibilitats per a la formació permanent que es veu complementada pels

diversos Tallers Ocupacionals i/o Escola-Taller, així com la formació que

gestiona el Centre d’Iniciatives per a l’Ocupació del municipi.

El poble també disposa també d’una Biblioteca moderna amb prop de 800 m2,

així com d’una Ludoteca i Casal Jove, tots ells de gestió pública.

El teixit associatiu del municipi permet una oferta important i variada tant en

l’aspecte esportiu com cultural, a nivell de clubs i d’entitats, que es

complementa amb un ventall també divers provinent de l’àmbit privat: diferents

esports, tallers diversos, gimnàs, dansa, idiomes...

L’institut Quercus ha volgut estar sempre proper al món de l’activitat

extraescolar i ha près i pren un paper actiu organitzant activitats diverses

relacionades amb el món cultural, esportiu, empresarial..., alhora que a través

de l’Associació Esportiva organitza, entre altres, activitats com poden ser les

colònies d’estiu, esquiades, acampades, sortides amb BTT...



27/06/2014

Pàgina 6 /108

6

2. TRETS D’IDENTITAT (QUI SOM)

D’acord amb l’art. 77 de la LEC i en el marc de l’autonomia de centre educatiu, els criteris que regeixen l’institut Quercus fan que l’organització pedagògica contribueixi a la integració dels alumnes procedents dels diversos col·lectius, en aplicació del principi d’inclusió, contribueixi al desenvolupament de les capacitats que els permetin la plena integració social i laboral i la incorporació als estudis superiors, la incentivació de l’esforç individual i grupal, especialment en el treball quotidià al centre i l’adequació dels processos d’ensenyament al ritme d’aprenentatge individual.

2.1. CRITERIS D’ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA 2.1.1. Estructura

El centre compta amb 3 línies a 1r, 2n ESO, a 3r 5 línies i a 4t ESO 4 línies, 2

línies de batxillerat de les diferents modalitats (tecnològic, científic, ciències de

la salut, humanístic, social i humanisticosocial ) totes elles regides sota la llei

LOE, un cicle de grau mitjà d’instal·lacions de producció de calor (1r i 2n curs),

un cicle de grau superior de prevenció de riscos laborals, un d’eficiència

energètica i solar tèrmica i un cicle també de grau superior d’activitats

fisicoesportives (1r i 2n curs) ; a més a més, hi ha el 1r i 2n nivell d’estudis

tècnics d’esport en l’especialitat de futbol, futbol sala i bàsquet, i un grup de

PQPI i FIAP de serralleria. Això equival a aproximadament uns 430 alumnes

d’ESO, uns 100 alumnes de batxillerat, 25 alumnes de CFGM, 90 alumnes

d'Activitats físicoesportives, 25 alumnes de prevenció, 10 d’eficiència

energètica, uns 70 alumnes en els dos nivells de futbol i bàsquet i 16 alumnes

del FIAP.

2.1.2. ALUMNAT



27/06/2014

Pàgina 7 /108

7

L’INS Quercus es nodreix bàsicament d’alumnes de la localitat, per bé que té

assignada una àrea d’influència de la comarca del Bages, sector oest, que

abraça les localitats de: Rajadell, Fonollosa, Fals, Aguilar de Segarra, la

urbanització de Canet de Fals i masies d’aquestes contrades. Igualment, per la

seva proximitat i interrelació, també hi ha un nombre significatiu d’alumnes

procedents de Manresa. El nombre total d’alumnes d’aquesta àrea d’influència,

pel que fa a l’ESO, és d’uns 50, i els d’ESPO, és d’uns 15.

A part, el centre compta amb alumnes de procedència diversa (Berguedà,

Anoia, Solsonès, Osona...) que vénen a fer els programes de qualificació inicial

(PQPI’s) i els estudis de formació professional. Concretament, sumen un total

de 150, entre els CFGM , CFGS i els EREES (Estudis de règim especial

d’esports).

2.1.3. ÒRGANS DE GOVERN

a) Òrgans Col·legiats El Consell Escolar. És el màxim òrgan de govern. El Claustre de professors/es. Format per tot el professorat de centre. b) Equip Directiu L’Equip Directiu gestiona, planifica i coordina l’activitat general del centre i vetlla per l’adequació d’aquesta a la Programació General de centre. Té les responsabilitats derivades dels òrgans unipersonals de govern que el componen: • Director/a El director/a és el màxim representant del centre. Vetlla pera la coordinació i el seguiment de la gestió global del centre. Li correspon la direcció i la responsabilitat general de l’activitat de l’institut. • Cap d’estudis És la persona responsable de confeccionar i fer el seguiment dels horaris (d’alumnat, professorat, aules, guàrdies...) i supervisar les programacions didàctiques d'ESO i batxillerat. S’encarrega també del control del compliment del NOFC (tant per part de l’alumnat com del professorat). • Coordinador/a pedagògic/a El coordinador/a pedagògic/a realitza la programació i el seguiment del Pla d’Acció Tutorial del centre. També s’encarrega de fer de pont entre el centre i



27/06/2014

Pàgina 8 /108

8

l’EAP, els Serveis socials de l’Ajuntament i les escoles de primària. • Secretari/ària – administrador/a El secretari/ària – administrador/a realitza la gestió de l’activitat econòmica i administrativa de l’institut, exerceix com a cap del personal d’administració i serveis (PAS) i coordina la Tutoria tècnica de manteniment. A més, és el membre de l’equip directiu encarregat de supervisar el funcionament del PQPI (FIAP de serralleria). • Cap d’estudis d’ensenyaments professionals. És la persona responsable de confeccionar i fer el seguiment dels horaris (alumnat, professorat, aules, guàrdies…) i supervisar les programacions didàctiques dels cicles formatius. c) Equips docents Estan formats pel professorat que imparteix matèries comunes en un mateix nivell amb una dedicació horària de pes en aquest nivell. Entre aquest professorat, forçosament hi haurà els/les tutors/es de grup. Com a criteri general, es procurarà que hi hagi un representant de cada àrea a tots els equips docents. Els equips docents del centre són: Primer d’ESO Segon d’ESO Tercer d’ESO Quart d’ESO Batxillerat Cicle Formatiu de Grau Mitjà Cicle Formatiu de Grau Superior d'Activitats fisicoesportives Cicle Formatiu de Grau Superior de Prevenció de riscos Ensenyament de règim especial PQPI. 2.1.4. COORDINACIÓ DEL CENTRE Els càrrecs de coordinació de l'INS Quercus són els següents: coordinadors/es de nivell, coordinador/a d'informàtica, coordinador/a lingüístic/a, coordinador/a del projecte de gestió de qualitat, coordinador/a de treball per competències i coordinador/a de prevenció i riscos laborals. a) Coordinadors/es de nivell A l’Institut Quercus hi ha les següents coordinacions de nivell: primer d’ESO, segon d’ESO, tercer d’ESO, quart d’ESO, batxillerat, cicle formatiu de grau mitjà i cicle formatiu de grau superior. b) Coordinador/a lingüístic/a (LIC)



27/06/2014

Pàgina 9 /108

9

S’encarrega del servei de correcció, d’impulsar activitats de normalització lingüística i de vetllar per a l’aplicació del Projecte Lingüístic de Centre. c) Coordinador/a del Projecte de Gestió de Qualitat És la persona encarregada de vetllar per al compliment del programa de gestió de qualitat al centre i d’informar el claustre del funcionament del sistema de gestió de qualitat. d) Coordinador/a informàtic/a Té al seu càrrec la supervisió de les aules d'informàtica i de la resta d’ordinadors del centre, l'assessorament al professorat en la utilització dels recursos informàtics i la relació amb el Programa d'Informàtica Educativa. e) Coordinador/a de treball per competències S’encarregarà d’organitzar les reunions de la comissió per treballar les competències bàsiques i vetllar per al compliment de les decisions que s’acceptin en el claustre. f) Coordinador/a de Prevenció de Riscos Laborals Té al seu càrrec el control i la promoció de totes les actuacions relatives a la seguretat del centre.

2.1.5. COMISSIONS a) Comissió d’atenció a la diversitat El Departament d'Orientació, a partir de les propostes i la informació dels equips docents, organitzarà les accions d'atenció a la diversitat i s’encarregarà directament de la planificació i execució de la docència a l’alumnat que necessiti adaptacions significatives i/o modificacions del currículum. L'atenció a la diversitat és responsabilitat del conjunt del professorat del centre. S'entén, doncs, la funció específica del professorat del Departament d'Orientació com a suport de coordinació, aportació d'elements de diagnòstic, de materials específics, i de tota mena de suports que facilitin i orientin la tasca del professorat del centre a les aules. b) Comissió de Normalització Lingüística La Comissió de Normalització Lingüística actua com a agent coordinador i impulsor de les activitats de normalització lingüística del centre. Aquesta comissió està formada pel: a) coordinador/a pedagògic/a. b) coordinador/a lingüístic/a. c) i fins a tres representants de les àrees designats pel director/a. c) Comissió d’Informàtica La Comissió d’informàtica actua com a agent coordinador i impulsor del desenvolupament de les noves tecnologies en les activitats docents i administratives del centre. Aquesta comissió és formada pel: a) secretari/ària. b) coordinador/a d’informàtica.



27/06/2014

Pàgina 10 /108

10

c) i fins a tres representants de les àrees designats pel director/a. d) Comissió del Projecte de Gestió de Qualitat La Comissió del Projecte de Gestió de Qualitat actua com a agent coordinador i impulsor del desenvolupament del Pla de Qualitat. Aquesta comissió està formada per representants de l’equip directiu i de la resta del professorat, i coordinada pel coordinador/a de qualitat. e) Comissió treball per a competències Està formada pel coordinador/a i el professorat del claustre que hi vulgui participar.

2.2. PRIORITATS I PLANTEJAMENTS EDUCATIUS

En aquests moments l’organització del centre gira a l’entorn de tres objectius

que sorgeixen del projecte d’autonomia de centre i del pla de millora contínua

que es basen també en tres valors que es treballen des de tots els àmbits

(alumnat, pares i mares, i professorat). Aquests valors són: l’esforç, la bona

convivència i la participació. Globalment, tots ells, constitueixen una bona

eina de funcionament i són el motor del Quercus, alhora que estan molt

vinculats amb els objectius que des del departament d’ensenyament ens

proposen.

2.2.1. POLÍTICA DE QUALITAT

L'Institut Quercus ha definit la qualitat com a part fonamental i prioritària de la seva

filosofia i estratègia i té com a referent de les seves actuacions en matèria de qualitat el

compliment de la norma ISO 9001.

L'actuació de l'Institut, d'acord amb el projecte educatiu de centre, està dirigida a:

- Satisfer les expectatives i necessitats educatives de l'alumnat i la família per tal de

formar bons ciutadans i bons professionals preparats per enfrontar-se al món personal i

laboral.

•Contribuir a l'assoliment dels objectius que la societat li assigna com a Institut d'Educació

Secundària.



27/06/2014

Pàgina 11 /108

11

•Desenvolupar i implicar el conjunt de l'equip humà de l'Institut per tal d'assegurar la seva

implicació en el projecte del centre, tot assolint un bon nivell de satisfacció i arribant a

ser uns bons professionals.

•La millora contínua de les activitats i els serveis que desenvolupa i presta, tot comptant amb

el suport i els mitjans que el departament d’ensenyament posi al seu abast.

El compromís amb la qualitat afecta tot l'Institut i la millora contínua és una responsabilitat

de tot l'equip professional del centre. L'equip directiu en vetllarà i en facilitarà l'assoliment

a través de la gestió i amb els mitjans de què disposi.

Tot això ens adreça cap als objectius de centre: Millorar els resultats educatius, Millorar la

cohesió social i Millorar la confiança dels grups d'interès (alumnat, famílies i empreses).

2.2.2. MISSIÓ DE CENTRE

L’INS Quercus forma part dels centres públics d’educació secundària de la

Generalitat de Catalunya, i com a tal té la missió de:

• En relació amb l’alumnat

a. Formar i orientar els alumnes en l’adquisició de les capacitats establertes en

el disseny curricular dels cicles i les etapes educatives, i contribuir a la seva

integració social.

b. Amb la finalitat que l’alumnat assoleixi , els coneixements, les habilitats, les

actituds, els valors i les capacitats establerts per a cada cicle o etapa educativa

que els hi faciliti el seu desenvolupament integral i la preparació per incorporar-

se a la vida activa o accedir a estudis posteriors.

c. Impulsar la formació en centres de treball com a procediment que permet

aplicar a nivell pràctic els coneixements i habilitats desenvolupades a l’aula en

un entorn laboral real, d’acord amb el sostre normatiu, i amb l’objectiu de

facilitar la inserció laboral i el creixement personal.

• En relació amb les famílies



27/06/2014

Pàgina 12 /108

12

a. Contribuir a la formació del seu fill o filla, orientar i assessorar la família

sobre l’educació que està rebent i aconseguir la seva participació i col·laboració

en el procés educatiu.

b. Recolzar el procés formatiu de l’alumne

• En relació amb la societat, les empreses i les institucions

a. Formar persones responsables i competents, d’acord amb les necessitats i els

requeriments de la societat.

b. Amb la finalitat de contribuir al progrés i desenvolupament social dins d’uns

valors de llibertat, tolerància i solidaritat.

• En relació amb l’equip humà de l’Institut

a. Crear un entorn de treball participatiu i motivador que faciliti la seva

implicació en el projecte i el funcionament del Centre

b. Amb la finalitat de facilitar el desenvolupament i la millora de la seva

professionalitat i la millora continuada del centre.

• En relació amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de

Catalunya

a. Completar, aplicar i desenvolupar el disseny curricular establert per les

autoritats educatives.

b. Informar/transmetre al Departament d’Ensenyament les necessitats dels

diferents grups d’interès detectades.

Amb la finalitat de fomentar la millora de la política educativa.

2.2.2. LA VISIÓ DEL QUERCUS la VISIÓ del centre és:



27/06/2014

Pàgina 13 /108

13

Aconseguir que tots els seus alumnes obtinguin una formació acadèmica i

professional adaptada a les necessitats de la societat , tant pel que fa al

coneixement i domini de llengües estrangeres, noves tecnologies, treball

cooperatiu,... com pel que fa referència als valors necessaris per viure en

societat: l’esforç, la participació i la bona convivència. L’institut vol

arribar a establir estretes col·laboracions amb el seu entorn, tant a nivell

de pares i mares com d’empreses i institucions públiques i privades, tot

seguint els models de gestió EFQM.

2.2.3. ELS NOSTRES OBJECTIUS:

1. Millorar els resultats educatius

En aquest objectiu es pretén treballar i millorar les mesures d’atenció a la

diversitat, tant a l’alça com a la baixa i intentar acompanyar tot l’alumnat en

l’àmbit de l’orientació acadèmica i personal.

2. Millorar la cohesió social

En aquest objectiu es pretén treballar i millorar tot el pla d’acció tutorial, la

relació família-institut i la relació amb l’entorn. També es treballen els hàbits

personals, de comportament i quotidians bàsics, com ara la salut,

l'alimentació...



27/06/2014

Pàgina 14 /108

14

Relacionat amb la intenció de disminuir l’abandonament i l’absentisme dels

alumnes, disposem de la figura de l’integrador social.

3. Millorar la confiança dels grups d’interès (alumnat, famílies,

empreses)

Cal tenir present que en un centre educatiu, si les àrees no treballen a gust i

organitzades, el centre no funciona. Per tant, aquest objectiu és indispensable

per poder aconseguir uns bons resultats acadèmics i un bon ambient de treball.

L’objectiu final serà aconseguir la satisfacció de tots els grups d’interès i per

això cal treballar conjuntament, escoltant tots els àmbits i promocionant tot allò

que es fa bé. Cal intentar que tothom es senti seu l’institut i amb tot allò que

comporta.

Es realitza un pla de formació de centre , que inclou els cursos de centre i la

formació específica de cada àrea i/o de cada professor/a .

Es treballa sota la gestió de la certificació ISO9001 basada en la millora

contínua.

2.3. ELS PROCEDIMENTS D’INCLUSIÓ

Segons la LEC l’atenció educativa de l’institut Quercus es regeix pel principi

d’inclusió. Les activitats que es realitzen són:

� Aula flexible : per a alumnat amb dificultats d’aprenentatge

� Aula oberta: per a alumnat amb dificultats de motivació i difícil

comportament.

� Aula d’acollida: per a alumnat nouvingut.

� Atencions individualitzades.

� Comissió atenció a la diversitat (veure apartat 2.1.5).



27/06/2014

Pàgina 15 /108

15

� Tutories individuals a tots els nivells.

3. INDICADORS DE PROGRÉS

3.1. INDICADORS DE L’AVALUACIÓ

Dins del projecte de qualitat i millora contínua hi ha estipulat tota una sèrie

d’indicadors que ens ajuden a avaluar si allò que ens hem proposat ho estem

assolint o no.

Tot i així, seguint la normativa, presentem uns indicadors de progrés que estan

lligats amb el nostre pla d’autonomia i objectius i reflexions realitzades:

� La mitjana del percentatge d’alumnat d’ESO i ESPO amb 0, 1 o 2

matèries suspeses dels cursos 2013-16 ha de ser superior a la mitjana

del període 2009-12.

mitjana 09-12 (%)

mitjana 13-16 (%)

1r ESO 70,14 74,00 2n ESO 70,11 74,00 3r ESO 73,01 75,00 4t ESO 89,11 90,00 1r BATX 83,92 85,00 2n BATX 77,54 80,00 1r CFGM 75,22 78,00 2n CFGM 87,97 90,00 1r AFEE 95,80 95,00 2n AFEE 100,00 95,00 1r PREVE 100,00 95,00 2n PREVE 93,75 95,00 PQPI 83,17 90,00



27/06/2014

Pàgina 16 /108

16

� La mitjana del percentatge de promocionats d’ESO i ESPO dels cursos

2013-16 ha de ser igual o superior a la mitjana del període 2009-12.

mitjana 09-12 (%)

mitjana 13-16 (%)

1r ESO 93,83 90,00 2n ESO 92,23 90,00 3r ESO 85,84 88,00 4t ESO 89,11 90,00 1r BATX 83,92 85,00 2n BATX 77,54 80,00 1r CFGM 67,04 75,00 2n CFGM 50,90 60,00 1r AFEE 95,80 95,00 2n AFEE 91,27 95,00 1r PREVE 97,77 95,00 2n PREVE 70,17 80,00 PQPI 86,92 90,00

� La mitjana dels 3 últims cursos del percentatge de nivell alt i mitjà-alt de

les proves d’avaluació diagnòstica del centre ha de ser igual o superior a

la mitjana de Catalunya dels últims tres cursos.

Dades inicials

Matèries avaluades Mitjana 10-12 centre Mitjana Catalunya 10-12

Català 55,30% 66,63%

Castellà 42,67% 63,81%

Matemàtiques 56,35% 71,73%

� La mitjana dels 3 últims cursos del percentatge de nivell alt i mitjà-alt de

les proves de competència bàsiques del centre ha de ser igual o superior

a la mitjana de Catalunya dels últims tres cursos.

Dades inicials:



27/06/2014

Pàgina 17 /108

17

Matèries avaluades Mitjana 10-12 centre Mitjana Catalunya 10-12

Català 41,1% 66,91%

Castellà 54,3% 69,98%

Anglès 44,7% 60,15%

Matemàtiques 46,3% 54,33%

� La mitjana de famílies entrevistades, com a mínim 2 cops al curs, en el

període 2013-16 ha de ser igual o superior al 90%.

% entrevistats

2009-10 87,65 2010-11 92,47 2011-12 92,98 mitjana 91,03

� La mitjana d’alumnat absentista d’ESO, amb faltes d’assistència superior

al 25%, del període 2013-16 ha de ser igual o inferior al 1,3%.

Dada inicial 2009-12:

abs/total % 2009-10 9/430 2,09% 2010-11 5/446 1,12% 2011-12 5/470 1,06% MITJANA 19/1346 1,41%

� La valoració mitjana de la satisfacció del professorat del període 2013-16

ha de ser superior a 3,5 punts sobre 5 . Dades inicials període 2009-12:

2009-10 3,9 2010-11 3,9 2011-12 4 mitjana 3,93



27/06/2014

Pàgina 18 /108

18

� La valoració mitjana de la satisfacció global de l’alumnat del període

2013-16 ha de ser superior a 3,3 punts sobre 5: (veure annex gràfics)

nivell 2009-10 2010-11 2011-12 mitjana09-12

ESO 3,5 3,1 3,3 3,3 BATX 2,8 3,3 3,3 3,1 AFEE 4 3,9 3,7 3,9 PREVE 4,3 3,1 3,1 3,5 CFGM 2,6 3,3 4,1 3,3 1r EREE 4,3 3,8 4,2 4,1 2n EREE 3,8 3,8 4,1 3,9 PQPI 4,1 3,6 3,9

� La valoració mitjana de la satisfacció de les famílies a inici de curs del

període 2013-16 ha de ser superior a 4 punts sobre 5.

Dades inicials:

2009-10 4,3 2010-11 4,1 2011-12 4,2 mitjana 4,20

� La valoració mitjana de la satisfacció de les empreses del període 2013-

16 ha de ser superior a 3,5 punts sobre 5.

Dades inicials:

2009-10 4,4 2010-11 4,2 2011-12 4,2 mitjana 4,27

3.2. RETIMENT DE COMPTES

L’avaluació és un procés que ens permet determinar fins a quin punt hem

assolit un objectiu i també veure en quines accions hem fallat, amb aquesta

informació podem canviar la nostra estratègia i assolir millor l’objectiu en

qüestió.



27/06/2014

Pàgina 19 /108

19

Aquesta revisió es pot fer de diverses maneres. Una d’elles, i creiem que és una

de les més efectives, és portar a terme revisions del sistema a partir de les

reunions d’equip ampli i les comissions PAC. Es poden fer: una a l’inici de

curs per situar a tots els coordinadors, revisar com estan els objectius i què s’ha

de plantejar pel primer trimestre; una altra reunió a final de cada trimestre on

es revisen tots els indicadors que finalitzen trimestralment; i una darrera, a final

de curs (juliol), on es revisen altre cop tots els objectius i es fan propostes de

millora per al curs vinent.

Paral·lelament a la revisió del sistema per part de l’equip ampli, hi ha les

avaluacions internes. Cada curs en tenim plantejades a 3 o 4 àrees i a 3

equips docents; en elles es revisa com es treballa, l’ambient de treball, el

seguiment dels criteris establerts, l’homogeneïtzació, el funcionament...

mitjançant unes qüestions i enquestes.

A més a més, a causa de la certificació de la ISO 9001:2008, hem de passar

unes auditories internes i externes que ens ajuden a detectar aquells

aspectes forts, i que com a tals cal continuar mantenint, i els punts febles o

àrees que cal millorar i treballar-hi més per aconseguir transformar-les en punts

forts.

Tot i així, periòdicament el Consell Escolar de centre es reuneix i revisa tot

el funcionament de centre.

4. CONCRECIÓ I DESENVOLUPAMENT DELS

CURRÍCULUMS

Basant-nos en el decret 102/2010, els currículums dels diferents ensenyaments del nostre institut tenen la finalitat de garantir l’assoliment de les competències bàsiques i les específiques de cada programació.



27/06/2014

Pàgina 20 /108

20

4.1. GESTIÓ PEDAGÒGICA Àrees Dins de les àrees el professorat està agrupat segons l’especialitat que imparteix. Són funcions de les àrees: el disseny de les programacions específiques, l’adequació de continguts a cada etapa, l’elaboració de material per a les unitats didàctiques, la unificació de criteris de correcció i d’avaluació de les unitats didàctiques i la concreció de criteris metodològics i d’atenció a la diversitat. Les àrees de l’INS Quercus són les següents: Àrea de Tecnologia. En forma part el professorat de les especialitats següents: - Tecnologia - Sistemes electrotècnics i automàtics - Instal·lació i manteniment d’equips tèrmics i fluids - Formació laboral Àrea artística En forma part el professorat de les especialitats: - Visual i Plàstica - Música Àrea d’Educació Física Àrea de Ciències Experimentals En forma part el professorat de les especialitats següents: - Física i Química - Biologia - Geologia Àrea de Matemàtiques En forma part el professorat de les especialitats següents : - Matemàtiques. - Economia. Àrea de Llengües Estrangeres En forma part el professorat de les especialitats següents : - Anglès - Francès Àrea de Llengua Castellana i Literatura Àrea de Llengua Catalana i Literatura En forma part el professorat de les especialitats següents: - Llengua Catalana i Literatura - Psicopedagogia. Àrea Antropologicosocial En forma part el professorat de les especialitats següents: - Geografia i Història - Filosofia - Psicologia - Religió - Cultura clàssica - Psicopedagogia



27/06/2014

Pàgina 21 /108

21

S’intentarà que hi hagi estabilitat en aquesta distribució i agrupament d’especialitats dins de cada àrea, per bé que hi pot haver modificacions originades per motius diversos: reducció de plantilla, peticions raonades d’agrupaments o divisions d’àrees, etc.

Programacions

Cada matèria de cada nivell es regeix per les programacions tal com estableix la

normativa. En elles s’hi poden trobar els continguts que es treballen, els

objectius mínims i d’ampliació, el treball competencial, la temporització, la

metodologia de treball i l’avaluació. Es poden consultar en el document

“concreció curricular de centre” (CCC).

5. PRINCIPIS I VALORS QUE ORIENTEN L’ACCIÓ

TUTORIAL

L'Acció Tutorial és el conjunt d'activitats educatives que es porten a terme al centre i que tenen per objectiu l'orientació personalitzada de l'alumnat fonamentalment en l'àmbit curricular i professional. La finalitat de la tutoria és millorar el procés d'aprenentatge de l'alumne/a, fomentar la integració i la participació en el centre a partir del seu coneixement i informar i orientar sobre els estudis secundaris, universitaris i el món laboral. Els elements en què recolza l’acció tutorial són: l’equip docent, el tutor/a de grup i el tutor/a individual. · L’equip docent (veure apartat 2.1.3 c) L’equip docent es reuneix setmanalment i tracta temes com disciplina, continguts del pla d’acció tutorial i rendiment acadèmic de l’alumnat del nivell. Una vegada cada trimestre, l’equip docent es constitueix en equip d’avaluació. · El tutor/a de grup La tutoria de grup és dinamitzada i coordinada per la tutora o el tutor del grup-classe que té una reunió setmanal amb el coordinador/a de nivell per a preparar i fer el seguiment del crèdit de tutoria. · El tutor/a individual La tutoria individual té per objectiu l’orientació acadèmica, professional i personal de l’alumne/a. Tots els membres dels equips docents d’ESO, i de batxillerat i cicle formatiu tenen assignat un grup d’alumnes des de l’inici de curs per tal de fer-los l’orientació personal, acadèmica i vocacional que preveu la tutoria.



27/06/2014

Pàgina 22 /108

22

6. CARÀCTER PROPI DEL CENTRE

Tal com diu la LEC en l’article 93, l’institut Quercus es defineix com a inclusiu,

laic i respectuós amb la pluralitat.

D’acord amb els principis de qualitat pedagògica, direcció responsable i

professionalitat docent, treballem els projectes següents:

- Projecte de qualitat i millora contínua

- Projecte d’autonomia de centre

- Mediació

- Equip de millora: grup de treball per competències.

- Pla de l’esport.

- Salut integral

La nostra intenció és continuar tot allò que ens funciona i millorar els punts

febles que anem detectant.

Cal mantenir:

- Intercanvis amb Anglaterra: Els alumnes reben nois i noies

d’un institut de Huddersfield durant una setmana i més endavant

ells passen una setmana allà.

- Potenciació de les tutories individuals. Ajuden a una molt

bona comunicació entre la família i l’institut.

- Viatge final d’etapa i les activitats corresponents. Per tal

que tothom pugui anar de viatge a final de 4t ESO, es fan tota

una sèrie d’activitats perquè l’aspecte econòmic no sigui un

problema i, a més, es potencia el treball emprenedor, en grup i

solidari.

- Incentivar les iniciatives pròpies de l’alumnat (musical,

carnestoltes, jornades ...) És molt important que els alumnes se



27/06/2014

Pàgina 23 /108

23

sentin seu l’institut, així hi haurà una bona convivència i un

respecte.

- Jornades de centre: científica, Nadal, St. Jordi, Pau i

solidaritat, salut... Contribueixen a una bona relació entre el

professorat i l’alumnat.

- Exàmens DELF i viatge a França. Amb la finalitat de potenciar

les llengües estrangeres, des de 2n d’ESO l’alumnat pot estudiar

el francès i a final de cada curs es va a fer una estada de 3 o 4 a

una ciutat de França.

- Molta cooperació amb l’AMPA. Hi ha una estreta relació amb

l’AMPA, reunions periòdiques setmanals amb la direcció per

comentar tot el necessari.

- Relació i cooperació amb l’entorn: municipi de St. Joan,

Manresa. Col·laboracions amb el municipi amb jornades

esportives, d’atletisme, ajuda a les llars d’avis, convenis amb

l’ajuntament...

I cal promoure i tirar endavant:

- la impartició d'alguna àrea en llengua anglesa.

- Emprenedoria. Es fan unes matèries optatives que ajuden a

l’alumne a fer-se una idea del que s’ha de fer per crear una

empresa. Cal treballar la nova llei d’emprenedoria, conèixer la

capitalització de l’atur, procediment i registre mercantil.., entre

d’altres temes.

- “Avancem en el món de les TIC”. No es pot deixar de banda tot el

món digital. Cal impulsar la realització de diferents optatives i de

manera transversal a totes les àrees i la formació constant del

professorat per estar actualitzat.

- créixer en ESPO, tant en el batxillerat com en els CF. S’intentarà

promocionar els cicles formatius tant de grau mitjà com superior

per poder oferir una millor oferta a l’alumnat possible.



27/06/2014

Pàgina 24 /108

24

Si parlem dels CF, cal definir places específiques estructurals que ens ajudin a

promoure nous cicles i organitzar millor els que ja tenim. Pot ajudar-hi un perfil

professional amb caràcter de líder.

I no podem deixar de banda tota la comunicació amb l’entorn pel que fa al món

de l'empresa i l'alumnat mitjançant la creació d'una borsa de treball.

7. LLENGÜES D’APRENENTATGE

L’ INS Quercus té el català com a llengua vehicular, essent en el Projecte Lingüístic on es defineixen les estratègies d’actuació. Es vetllarà per mantenir l’ús del català en el conjunt de tasques i funcions de tots els membres de la comunitat educativa. El coordinador/a lingüístic/a vetllarà i ajudarà a la correcta aplicació del projecte lingüístic.

(Veure projecte lingüístic annex)



27/06/2014

Pàgina 25 /108

25

ANNEX



27/06/2014

Pàgina 26 /108

26

PROJECTE

LINGÜÍSTIC

Aprovat per la Comissió Lingüística el 2012 i actualitzat durant el curs 2013.

Coordinació Lingüística



27/06/2014

Pàgina 27 /108

27

Í N D E X

Pàgines

Introducció................................................................................................... 3

Marc normatiu............................................................................................. 5

Comissió de Normalització lingüística i Coordinador/a lingüístic/a............ 8

1. Context sociolingüístic........................................................................... 10

2. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge........................ 12

3. La llengua castellana............................................................................. 23

4. Altres llengües........................................................................................ 24

5. L’aula d’acollida....................................................................................... 27

6. Organització i gestió................................................................................ 37

ANNEXOS: ................................................................................................... 46

• Document de “Millora de l’ortografia”

• Document comparat Català-castellà per millorar l’ortografia dels alumnes

• Proposta de Coordinació lingüística

• Dades de població del padró municipal de Sant Joan de Vilatorrada

• Documents de treball de la Competència lingüística, comunicativa i

audiovisual



27/06/2014

Pàgina 28 /108

28

INTRODUCCIÓ

Aquest Projecte lingüístic és un document que articula el tractament de les llengües

en l’educació secundària i els estudis postobligatoris que ofereix l’Institut Quercus i

garanteix que els alumnes del nostre centre puguin consolidar el domini oral i escrit

del català i del castellà, a més de desenvolupar una competència plurilingüe que els

permeti utilitzar textos de tota mena en anglès o, si és el cas, en francès, d’una

manera eficaç.

Per aconseguir-ho, aquest Projecte lingüístic té en consideració diferents àmbits

(l’institut com a espai comunicatiu, el seu entorn, el context sociolingüístic del

municipi de Sant Joan de Vilatorrada) i comparteix la mateixa reflexió que va

originar la primera proposta de PL aprovada l’any 2004, també vàlida per tants

altres indrets de Catalunya:

“La complexa situació sociolingüística de Catalunya ha fet i fa que la realitat del

català, llengua pròpia del país, no hagi assolit la plena normalització

lingüística, i que el castellà sigui encara la llengua predominant en la majoria

d’usos lingüístics. Aquesta realitat exigeix una gestió lingüística en el camp de

l’ensenyament que ajudi eficaçment al coneixement de la llengua catal ana i a

potenciar-ne l’ús en tots els àmbits” .

Per tant, aquest Projecte Lingüístic nou i actualitzat, adaptat al context

sociolingüístic de l’alumnat del nostre centre, majoritàriament castellanoparlant,

pretén ser una eina útil i pràctica que, en base al marc legal actual –Estatut de

Catalunya, LEC i Llei de Política Lingüística-, faciliti la gestió del procés de

normalització lingüística de la llengua catalana.



27/06/2014

Pàgina 29 /108

29

Per què un nou Projecte lingüístic?

• Perquè cal adaptar el document aprovat el 2004 a la nova Llei d’Educació de

Catalunya –aprovada l’1 de juliol de 2009- i al Decret 143/2007, de 26 de

juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació

secundària obligatòria (ESO).

• Perquè la composició de l’alumnat i de les seves famílies ha canviat.

• Perquè cal una visió conjunta de l’acollida lingüística (i no lingüística) de

l’alumnat nouvingut.

• Perquè la diversitat del nostre alumnat ens ha de fer buscar noves

estratègies d’actuació educativa.

• Perquè les tecnologies d’aprenentatge i de comunicació ens obren noves

portes sobre com ensenyar llengües.

• Perquè hem de saber reconèixer les llengües de la nova immigració,

incorporant-les a l’àmbit escolar.

• Perquè és una exigència social treballar per a un ús no sexista del

llenguatge.



27/06/2014

Pàgina 30 /108

30

MARC NORMATIU

Aquest marc legal és la base sobre el qual es fonamenta aquest Projecte Lingüístic.

• Nova Llei d’Educació de Catalunya, publicada el 10 de juliol de 2009.

Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació. DOGC nú m. 5422 – 16/07/09 Títol II. Del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya.

Article 10 Dret i deure de conèixer les llengües oficials 1. Els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l’ensenyament obligatori, d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües. 2. Els alumnes que s’incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l’aprenentatge en català. Així mateix, els centres han de programar les activitats necessàries per a garantir que tots els alumnes millorin progressivament el coneixement de les dues llengües oficials i que hi hagi concordança entre les accions acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiques lingüístiques del professorat i altre personal del centre. Article 11 El català, llengua vehicular i d’aprenentatge 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. 2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14. Article 12 Llengües estrangeres 1. Els currículums aprovats pel Govern han d’incloure l’ensenyament de, com a mínim, una llengua estrangera, amb l’objectiu que els alumnes adquireixin les competències d’escoltar, llegir, conversar, parlar i escriure, d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües. Article 13 Competència lingüística del professorat, dels profe ssionals d’atenció educativa i del personal d’administració i serveis 1. Els mestres i els professors de tots els centres han de tenir la titulació requerida i han d’acreditar, en la forma que es determini per reglament, el domini de les dues llengües oficials, de manera que en puguin fer un ús adequat, tant oral com escrit, en



27/06/2014

Pàgina 31 /108

31

l’exercici de la funció docent. Els mestres i els professors, en l’exercici de llur funció, han d’emprar normalment el català, tant en les activitats d’ensenyament i aprenentatge com en l’àmbit general del centre. Article 16 El català, llengua oficial de l’Administració educa tiva a Catalunya 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’Administració educativa. 2. L’Administració educativa i els centres han d’emprar normalment el català tant en les relacions internes com en les que mantinguin entre si, amb les administracions públiques de Catalunya i de la resta del domini lingüístic català i amb els ens públics que en depenen. El català ha d’ésser també la llengua d’ús normal per a la prestació dels serveis contractats pel Departament. 3. Les actuacions administratives de règim interior dels centres s’han de fer normalment en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística. 5. Les llengües no oficials es poden emprar en les comunicacions per a l’acollida de persones nouvingudes. En aquest cas, els escrits han d’anar acompanyats del text original en català, que serà sempre la versió preferent. Article 18 Ús i foment del català 1. Amb la finalitat de fer present el caràcter vehicular del català en les manifestacions culturals públiques, en els centres educatius públics i en els centres educatius privats sostinguts amb fons públics el català ha d’ésser normalment el vehicle d’expressió en les activitats de projecció externa. 2. Per tal d’aconseguir la cohesió social i la continuïtat educativa en l’ensenyament i l’ús del català, els centres educatius públics i els centres educatius privats sostinguts amb fons públics han de coordinar llurs actuacions amb les institucions i les entitats de l’entorn.

• Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'establei x l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria ( ESO). DOGC núm. 4915 - 29/06/2007

Article 4 La llengua catalana, eix vertebrador d' un projecte educatiu plurilingüe 4.1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, serà utilitzat normalment com a llengua vehicular d'ensenyament i d'aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de l'alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d'aprenentatge i d'avaluació, i comunicacions amb les famílies. 4.2 L'objectiu fonamental del projecte educatiu plurilingüe és aconseguir que tot l'alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar l'educació obligatòria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català i el castellà, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llengües estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte educatiu. Durant l'educació secundària es farà un tractament metodològic de les dues llengües oficials tenint en compte el context sociolingüístic, per garantir el coneixement de les dues llengües per part de tot l'alumnat, independentment de les llengües familiars.



27/06/2014

Pàgina 32 /108

32

D'acord amb el projecte lingüístic, els centres podran impartir continguts d' àrees no lingüístiques en una llengua estrangera. En cap cas els requisits d'admissió d'alumnes als centres que imparteixin continguts d'àrees no lingüístiques en una llengua estrangera podran ser diferents per aquesta raó. 4.3 Tots els centres han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic propi, en què adaptaran aquests principis generals i la normativa a la realitat sociolingüística de l'entorn i al mateix temps hi garantiran la continuïtat i la coherència de l'ensenyament de les llengües estrangeres iniciades a primària. 4.4 El projecte lingüístic establirà pautes d' ús de la llengua catalana per a totes les persones membres de la comunitat educativa i garantirà que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua. Aquestes pautes d' ús han de possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos per a implementar canvis per a l'ús d' un llenguatge no sexista ni androcèntric. Tanmateix, s'arbitraran mesures de traducció per al període d'acollida de les famílies. 4.5 En el projecte educatiu els centres preveuran l'acollida personalitzada de l'alumnat nouvingut. En el projecte lingüístic es fixaran criteris perquè aquest alumnat pugui continuar, o iniciar si escau, el procés d'aprenentatge de la llengua catalana i de la llengua castellana. 4.6 Per l'alumnat nouvingut, s'implementaran programes lingüístics d'immersió en llengua catalana amb la finalitat d'intensificar-ne l'aprenentatge i garantir-ne el coneixement.

• Estatut de Catalunya, aprovat el 2006.

Article 6

La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administraci ons públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és t ambé la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.

• Ordre PRE/228/2004, de 21 de juny (DOGC 4168, del 6 ), sobre els títols,

diplomes i certificats equivalents als certificats de coneixements de català de la Secretaria de Política Lingüística.

• Llei 1/1998, de 7 de gener (DOGC 2553, del 9, i BOE 36, d'11 de febrer), de Política lingüística.

Article 20 1 “El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament, en tots els nivells i les modalitats educatives.” 2 “Els centres d’ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d’expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes.” Article 21.5



27/06/2014

Pàgina 33 /108

33

“L’alumnat no ha de ser separat en centres ni en grups-classe diferents per raó de la seva llengua habitual.” Article 21.6 “Hom no pot expedir el títol de graduat en educació secundària a cap alumne que no acrediti que té els coneixements orals i escrits de català i de castellà propis d’aquesta etapa.” Article 21.8 “L’alumnat que s’incorpora tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d’ensenyament del català.”

• Decret 244/1991, de 28 d'octubre (DOGC 1524, de 29 de novembre), sobre el coneixement de les dues llengües oficials per a la provisió de llocs de treball docents dels centres públics d'ensenyament no universitari de Catalunya, dependents del Departament d'Ensenyament .

• Ordre de 8 de setembre de 1983 (DOGC 362, del 9, i correcció d'errada en

el DOGC 369, de 5 d'octubre), per la qual es desple ga el Decret 362/1983, de 30 d'agost, sobre l'aplicació de la Llei /1983, de normalització lingüística a Catalunya, a l'àmbit de l'ensenyament no universitari, modificat per l'Ordre de 6 de desembre de 1983 (DOG C 415, de 9 de març de 1984).

• Decret 362/1983, de 30 d'agost (DOGC 359, del 31), sobre aplicació de la Llei 7/1983, de 18 d'abril (DOGC 322, del 22), de normal ització lingüística a Catalunya a l'àmbit de l'ensenyament no universitar i, modificat pel Decret 576/1983, de 6 de desembre (DOGC 415, de 9 de març de 1984).

COMISSIÓ DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA I COORDINADOR/A

LINGÜÍSTIC/A

Composició de la Comissió de Normalització Lingüíst ica:

• Membre de l’equip directiu (cap d’estudis o coordinador/a pedagògic/a)

• Coordinador/a lingüístic/a.

• Dos membres del claustre.

• Un representant de l’alumnat.

• Un representant de l’AMPA.



27/06/2014

Pàgina 34 /108

34

FUNCIONS DE LA COMISSIÓ LINGÜÍSTICA:

• Promoure i coordinar les activitats previstes en el Projecte Lingüístic de Centre.

• Difondre a tots els sectors de la comunitat educativa les mesures que afavoreixin

l’aplicació del Projecte Lingüístic de Centre i la consecució dels objectius

establerts.

• Fer el seguiment i l’avaluació de l’execució del Projecte Lingüístic de Centre.

• Coordinar la recollida i la sistematització de dades relacionades amb el PLC.

• Proposar modificacions del PLC.

• Supervisar l’actualització bibliogràfica del centre, des del punt de vista de la

normalització lingüística.

• Orientar les àrees pel que fa a les modalitats de formació i actualització

convenients als interessos i les necessitats dels seus membres, en matèria de


• Confeccionar l'inventari de recursos de normalització lingüística i gestió del

pressupost assignat pel centre.

FUNCIONS DEL COORDINADOR/A LINGÜÍSTIC/A:

L’objectiu general del Coordinador/a Lingüístic/a és desenvolupar i aplicar el

Projecte Lingüístic de Centre.

Altres tasques concretes que ha de desenvolupar són les següents:

• Organitzar el servei de correcció de textos. Fer la revisió i la correcció de

documents i textos del centre (des del PEC, PAT, CCC…. fins a exàmens), així

com resoldre els dubtes lingüístics que puguin plantejar-li la resta de professors.

• Vetllar perquè es faci un ús correcte de la llengua catalana al centre.

• Participar en la Comissió d’Atenció a la Diversitat i en la Comissió Lingüística.



27/06/2014

Pàgina 35 /108

35

• Promoure actuacions per augmentar l’ús vehicular i social de la llengua catalana.

• Col·laborar en l’acollida i la integració de l’alumnat nouvingut.

• Assessorar el Claustre en el tractament de les llengües en l’elaboració de la

Concreció Curricular de Centre.

• Organitzar cursos monogràfics en funció de les peticions de suport lingüístic que

formulin els departaments.

• Supervisar l’actualització bibliogràfica del centre, des del punt de vista de la


• Divulgar la informació i facilitar l’accés a la documentació disponible pel que fa a

la normalització lingüística.

• Aquelles altres que el/la Director/a li encomani en relació amb el Projecte

Lingüístic.



27/06/2014

Pàgina 36 /108

36

1. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC

• Alumnat i entorn

L’Institut Quercus és un centre docent públic que té una oferta educativa d’ESO,

Batxillerat i Cicles Formatius, i està situat al municipi de Sant Joan de Vilatorrada.

Sant Joan és un poble que ha experimentat durant anys un creixement molt gran.

La seva situació, al costat de Manresa, i en l’encreuament de l’eix diagonal i l’eix

transversal, a més del desenvolupament continuat de més serveis, i la seva

empenta cultural i esportiva... n’han estat, probablement, algunes de les causes

principals.

L’alumnat del nostre centre és majoritàriament castellanoparlant i les llengües

presents en la nostra comunitat educativa són o han estat en els darrers temps: el

castellà, el català, l’àrab, l’ucraïnès, el romanès, el xinès i el polonès.

El poble de Sant Joan de Vilatorrada disposa, en l’actualitat, d’un altre centre de

secundària (el SES Cardener) i de tres centres d’Educació Infantil i Primària: el

CEIP Collbaix, el CEIP Joncadella, i el CEIP Atmetllers; dues Llar d’Infants/Escola

Bressol públiques ”Barrufets, i El Xiulet”; una Escola Municipal de Música; un Centre

Municipal de Formació de Persones Adultes; també operen diversos Tallers

Ocupacionals i/o Escola-Taller, gestionats pel Centre d’Iniciatives per a l’Ocupació

del municipi.

El municipi disposa també d’una Biblioteca moderna (al Centre cultural Cal Gallifa)

amb prop de 800 m2, amb possibilitats de lectura, consulta, música, vídeos i DVDs,

internet...; d’una Ludoteca, Casal Jove i de diverses entitats culturals i esportives.



27/06/2014

Pàgina 37 /108

37

Dades de població a 18 de juny de 2013

� Població total de Sant Joan de Vilatorrada: 10.864 habitants.

� Població estrangera: 936 habitants.

� Percentatge que representa la població estrangera respecte el total: 8,62 %

Principals nacionalitats estrangeres a Sant Joan de Vilatorrada i percentatge que

representen sobre el total:

Nacionalitat % de població que representa sobre

el total

1. marroquina 2’75 %

2. ucraïnesa 2’38 %

3. romanesa 1,71 %

4. polonesa 0’18 %

5. xinesa 0’16 %

6. equatoriana 0’15 %

Evolució de la immigració

Des del desembre del 2007 fins al 31 d’agost del 2009, el pes de la població

immigrant ha seguit aquesta evolució:

Desembre 2007 Juny 2008 Desembre 2008 Juny 2009 Agost 2009 Juny 2013

% de població



27/06/2014

Pàgina 38 /108

38

estrangera sobre

el total

8’74 % 9’46 % 10’08 % 10’7 % 10’4 % 8,62 %

� La regidoria d’immigració de l’Ajuntament de Sant Joan va realitzar, el

setembre de 2009, un informe sobre la immigració a partir de les dades del

padró municipal. En aquest informe es constatava que, fins a finals del 2008,

la principal nacionalitat estrangera a Sant Joan de Vilatorrada era la

ucraïnesa, seguida de la marroquina i la romanesa. Però, a partir del

desembre del 2008, això va canviar i la marroquina va passar a ser la

principal nacionalitat estrangera al municipi, segu ida de la ucraïnesa i la

romanesa.

� Després d’un període d’increment continu, el 2009 va suposar una frenada i

a partir d’aleshores, el percentatge de població estrangera respecte el total

de població de Sant Joan de Vilatorrada ha anat disminuint fins a passar del

10,4 % al 8,62 % actual.

Observació final:

El context actual de recessió econòmica pot estancar o produir una davallada en el

percentatge de població estrangera.

2. LA LLENGUA CATALANA, LLENGUA VEHICULAR I D’APREN ENTATGE

• El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua vehicular i

d’aprenentatge a l’Institut Quercus. Per tant, les matèries s’han d’impartir en

llengua catalana, excepte la de llengua castellana i les de llengües estrangeres.

• Les activitats d’avaluació i les exposicions orals (crèdits de síntesi, projectes

de recerca, treballs de recerca, etc.) es fan en català , llevat de casos



27/06/2014

Pàgina 39 /108

39

plenament justificats, dels quals restarà assabentat/da el/la Coordinador/a

lingüístic/a.

• El material didàctic i els llibres de text són en l lengua catalana , excepte en

les àrees de llengua castellana i de llengües estrangeres.

• Les exposicions o intervencions orals del professor at han de ser en català,

independentment de la llengua en què s’expressi l’a lumnat. Això implicarà,

a vegades, l’anomenat bilingüisme passiu, en què els interlocutors s’expressen

en llengües diferents.

• El professorat de les àrees o dels crèdits en què l’alumnat hagi d’intervenir sovint

oralment tindrà cura que s’expressi habitualment en català.

• L’ús i la qualitat del català en les intervencions de l’alumnat tindran un pes

important en l’avaluació de l’àrea de llengua catalana, i també en la d’aquelles

àrees en què l’expressió lingüística (oral o escrita) sigui rellevant.

• El centre tindrà cura de la qualitat de la llengua vehicular, i el professorat serà el

transmissor del model d’ús per a l’alumnat, a fi que en tingui un referent clar i

sòlid. Davant de qualsevol dubte, el/la Coordinador/a lingüístic/a assessora

qualsevol professor o professora que ho necessiti.

• El centre implicarà l’alumnat en el respecte per la diversitat lingüística i en la

presa de consciència de la riquesa que representa aquesta pluralitat. El

professorat serà especialment curós a fomentar la tolerància lingüística entre

l’alumnat.

• El centre vetllarà per la formació dirigida al coneixement de l’entorn social i

cultural immediat i, especialment, de la llengua, la història, la geografia, la

cultura i la realitat social catalanes.



27/06/2014

Pàgina 40 /108

40

Educació Secundària Obligatòria:

• El centre vetllarà perquè, en acabar l’ensenyament secundari obligatori,

l’alumnat comprengui i produeixi missatges orals i escrits amb propietat,

autonomia i creativitat, en llengua catalana, fent-los servir per comunicar-se i

per organitzar els propis pensaments, i reflexionar sobre els processos

implicats en l’ús del llenguatge.

• El centre vetllarà perquè l’alumnat en aquesta etapa educativa consolidi el

domini oral i escrit de la llengua catalana i adquireixi la competència suficient

en el seu ús social, juntament amb el coneixement d’altres llengües i cultures

en un món en què la comunicació i la participació tenen i tindran cada vegada

més importància.

Batxillerat:

• El centre vetllarà perquè, en acabar les diferents modalitats del batxillerat,

l’alumnat usi amb correcció les tècniques de comunicació oral i escrita, en

llengua catalana, i empri els recursos bàsics dels llenguatges tècnics,

literaris, científics i icònics adequats al tipus de missatge volgut.

• La matèria de Literatura universal s’impartirà en català, independentment

de l’àrea a què pertanyi el professorat que se n’encarregui.

• El centre vetllarà perquè l’alumnat tingui un coneixement apr ofundit de

les característiques culturals, històriques, social s i lingüístiques que

identifiquen Catalunya.



27/06/2014

Pàgina 41 /108

41

Cicles formatius:

• El centre vetllarà perquè l’alumnat assoleixi el nivell de llengua catalana

adient a l’especialització que realitza, tot reforçant el nivell obtingut en

l'educació secundària obligatòria.

2.1. L’APRENENTATGE / ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CAT ALANA

2.1.1 LLENGUA ORAL

Des del convenciment que un bon domini de l’expressió oral és bàsic per

desenvolupar-se amb èxit com a ciutadans i, a més, que facilita la construcció del

propi pensament, el centre prioritzarà el treball de la llengua oral.

Aquesta es treballa habitualment a cada nivell, tant des de l’àrea de llengua com

des d’altres àrees, en les diverses modalitats de textos orals (entrevista, conversa,

debat, recitació, instrucció, argumentació…) i també mitjançant exposicions orals.

En aquesta línia, es potencia que els alumnes sàpiguen expressar de forma

raonada i coherent la seva opinió i també es tenen en compte els diversos registres

i variants del català.

Així, aquest curs 2012-1013 amb alguns alumnes de 4t d’ESO s’ha fet una activitat

d’expressió oral (entrevista i lectura de textos) a Ràdio Sant Joan i s’ha participat al

Certamen Nacional de Lectura en Veu alta.

Per fomentar una bona pràctica oral de la llengua catalana, també es pot recordar a

inici de curs al claustre que el professor és un model oral a seguir i que hem de

fomentar que els alumnes s’expressin en català per tal que la llengua catalana no

quedi limitada a un àmbit exclusivament d’aprenentatge. Per tant, en la mesura del

possible es dinamitzarà l’ús del català en els diversos àmbi ts de convivència i

de comunicació quotidiana (també en situacions de r elació informal) . A aquest

efecte, el/la Coordinador/a Lingüístic/a pot posar a disposició del professorat un



27/06/2014

Pàgina 42 /108

42

argumentari de suport de frases adreçades a l’alumnat reticent a utilitzar la llengua

catalana.

2.1.2. LLENGUA ESCRITA

Amb l’objectiu final de formar lectors i escriptors competents, i seguint les

orientacions del currículum, el centre planifica activitats de lectura i escriptura que

tenen en compte les necessitats comunicatives i acadèmiques que té l’alumnat en

els diversos nivells.

Aquest curs 2012-13, les àrees de Castellà i Català han elaborat tota una sèrie de

propostes de millora per reforçar la llengua escrita que es tradueix bàsicament en

un treball intens pel que fa a les redaccions.

Al centre es porta a terme un plantejament global sobre l’ensenyament de la lectura

i l’escriptura com un procés complex (pensar, escriure, revisar), per tendir a

abordar-lo no només des de l’àrea de llengua, sinó des de totes les àrees, i per això

enguany la Coordinadora lingüística ha fet una proposta de descompte de faltes per

a les àrees no lingüístiques (document a l’annex).

D’altra banda, amb la intenció d’aclarir els dubtes lingüístics dels professors i,

sobretot a l’hora de mostrar els enunciats d’exàmens als alumnes o altres

documents que es distribueixen a l’alumnat o famílies, el/la Coordinador/a

Lingüístic/a assessora el professorat i, si cal, revisa i corregeix els textos. Amb

aquesta finalitat, des del curs 2010-11 i amb continuïtat fins avui, hi ha una adreça

de correu electrònic en la qual es poden enviar dubtes o textos perquè siguin

revisats: [email protected]



27/06/2014

Pàgina 43 /108

43

També pel que fa a la llengua escrita, el/la Coordinador/a Lingüístic/a vetlla perquè

els cartells i els rètols de l’Institut estiguin escrits correctament. Per tant, quan no ho

estan, ho comunica al Coordinador/a Pedagògic/a.

Finalment, el/la Coordinador/a Lingüístic/a revisa regularment el web de l’Institut

perquè les notícies que hi apareixen estiguin escrites en un nivell lingüístic adequat i

de qualitat.

2.1.3. RELACIÓ LLENGUA ORAL I LLENGUA ESCRITA

Es procura que hi hagi un plantejament global, integrat i compartit per la majoria del

professorat de les quatre habilitats lingüístiques: llegir, comprendre, escriure, parlar.

Es té en compte que, per millorar la competència oral, la llengua escrita ens pot

servir de suport.

Per millorar aquesta competència, s’han augmentat les hores de docència. En

aquest sentit, des de fa ja diversos anys s’està impartint una hora més de lectura i

expressió a 1r d’ESO i a 4t d’ESO, a més de les 3 hores setmanals curriculars de

Llengua catalana i literatura. En aquesta hora anomenada habitualment “de lectura”

es practica la lectura en veu alta, es potencia l’expressió oral, la comprensió lectora

i a 4t d’ESO també es combina amb la pràctica de l’expressió escrita mitjançant

redaccions o l’escriptura dels capítols d’una història imaginada i personal.

Finalment, es promouen activitats en què la relació de la llengua oral i la llengua

escrita és inherent (ex. lectura expressiva, sortides al teatre...). Aquest curs 2012-

1013, el centre, a més, ha participat en el Concurs Nacional de Lectura en Veu alta.



27/06/2014

Pàgina 44 /108

44

2.1.4. LA LLENGUA EN LES DIVERSES ÀREES

Des de la premissa que l’aprenentatge de la llengua és transversal i que, per tant,

no només és responsabilitat del professorat de llengües sinó de totes les àrees, cal

conscienciar el claustre de la seva corresponsabili tat en el fet que els alumnes

assoleixin un nivell adequat d’expressió i comprens ió en català.

Per aconseguir-ho, es pot recordar a l’inici de curs en un claustre i també promoure

que el professorat utilitzi metodologies que estimulin l’expressió oral i escrita amb

suports didàctics en català.

A més, en aquest curs 2012-13 des de Coordinació lingüística s’han establert uns

criteris unificats de descompte en la nota de contingut per un excés de faltes

d’ortografia també en àrees no lingüístiques. En un futur, un criteri unificat per al

descompte de faltes també s’hauria d’aplicar en el Treball de Recerca.

També s’intentarà que les diverses àrees treballin alguns continguts lingüístics de

manera coordinada: per exemple, la tipologia textual des de diverses àrees (el text

expositiu des de l’àrea d’Experimentals, el text instructiu des de l’àrea de Llengües

estrangeres, el text argumentatiu des de Filosofia, etc).

2.1.5. CONTINUÏTAT I COHERÈNCIA ENTRE CICLES I NIVE LLS

Es procura que hi hagi coordinació dels ensenyaments de les diferents llengües

ensenyades a l’aula (segons el domini dels nois i les noies i segons l’estatus de

cada llengua: si és una segona llengua estrangera...).

El centre disposa d’un espai (el Dept. d’Orientació) per poder-se coordinar i acordar

els usos lingüístics, el seu ensenyament i el traspàs de la informació sobre les

característiques de l’alumnat.



27/06/2014

Pàgina 45 /108

45

També disposa d’alguns documents que concreten aspectes didàctics i

organitzatius.

2.1.6. ACOLLIDA D’ALUMNAT NOUVINGUT I ENSENYAMENT I NICIAL DE LA

LLENGUA VEHICULAR

El centre disposa d’un Pla d’acollida on es recullen i se sistematitzen la major part

de les actuacions i les mesures organitzatives que s’han de posar en marxa per

facilitar la incorporació de l’alumnat nouvingut.

El tutor d’Acollida vetlla perquè els alumnes nouvinguts rebin una atenció lingüística

personalitzada i de qualitat que els faciliti l’accés al nostre sistema educatiu. També

vetlla perquè les actuacions establertes en el Pla d’acollida siguin compartides i

aplicades per la major part del professorat.

2.1.6.1 ALUMNAT QUE DESCONEIX LES DUES LLENGÜES OFI CIALS

El tutor de l’Aula d’Acollida és el responsable de coordinar l’aplicació de

metodologies per a l’aprenentatge inicial de la llengua i col·laborar amb la resta de

docents per facilitar estratègies que afavoreixin un ensenyament comprensible en

totes les àrees.

2.1.6.2 ALUMNAT DE PARLA HISPANA

En aquest punt ens referim tant a l’alumnat sud-americà com el de la resta de

l’Estat.

Des de l’Aula d’Acollida, a l’hora d’organitzar el currículum personalitzat de

l’alumnat, es té en compte la diferència entre l’alumnat que desconeix les dues



27/06/2014

Pàgina 46 /108

46

llengües oficials i el que en desconeix només una (com és el cas de l’alumnat de

parla hispana, que desconeix el català, però no el castellà).

Així, des dels primers temps de l’arribada d’aquest alumnat nouvingut, es té en

compte la proximitat de les llengües catalana i castellana per facilitar la comunicació

i l’ús del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge.

2.1.7 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

D’acord amb el Dept. d’Orientació del centre i l’assessorament dels serveis

educatius i d’Ensenyament, el centre ha definit mecanismes organitzatius,

curriculars i pedagògics per atendre la diversitat de necessitats i ritmes

d’aprenentatge. Aquests són: l’Aula Oberta, les Atencions individualitzades (ATIs) i

les aules flexibles i adaptades, on es fa una adaptació del currículum.

Les reunions setmanals del Dep. d’Orientació i les de la Comissió d’Atenció a la

Diversitat, que es reuneix diverses vegades al llarg del curs, constitueixen espais de

reflexió per adequar els mecanismes d’atenció a la diversitat a la realitat canviant

del centre.

Per atendre la diversitat en temes lingüístics, es fa un reforç de llengua a

l’Aula Flexible, a l’Aula Adaptada de 4t d’ESO, a l ’Aula Oberta (on es treballa la

llengua a partir de projectes interdisciplinaris) i també a les Atencions

individualitzades , les quals es poden enfocar cap a un reforç lingüístic, tant en

català com en castellà segons les necessitats de l’alumne.

L’objectiu sempre és reforçar el desenvolupament de la comprensió lectora i

l’expressió oral i escrita en els diversos nivells.



27/06/2014

Pàgina 47 /108

47

D’altra banda, per atendre la diversitat a l’alça en llengües, durant el curs 2010-2011

es va portar a terme el Projecte Documenta : es tractava d’un projecte impulsat des

de la Universitat i estava adreçat a un grup reduït de 8 alumnes.

Finalment, als alumnes dislèxics que acreditin aquesta condició mitjançant els

informes mèdics corresponents, se’ls flexibilitzarà el descompte de faltes

d’ortografia. També se’ls pot donar més temps per respondre els exàmens o bé

llegir-los els enunciats d’exàmens en veu alta.

2.1.8 ACTIVITATS D’INCENTIVACIÓ DE L’ÚS DE LA LLENG UA

El centre organitza activitats que tenen com a finalitat potenciar l’ús de la llengua

catalana i que es concreten a cada programació d’àrea. En aquest sentit

s’organitzen amb assiduïtat: sortides al teatre, rutes literàries, exposicions...

A nivell de centre s’organitza cada any la festa de St. Jordi (dita també en alguna

ocasió Festa de les Lletres), en què s’incentiva l’ús de la llengua catalana i el

coneixement dels autors i la cultura pròpia, amb algun homenatge a algun escriptor

destacat.

També en alguna ocasió s’ha participat en el concurs televisiu “Picalletres”, que

estimula els alumnes al coneixement i ús de la llengua catalana.

Des del curs 2010-2011 i amb continuïtat fins al moment, es porta a terme el Club

de Lectura des de 1r d’ESO fins a 4t, en col·laboració amb la Biblioteca de St. Joan

de Vilatorrada. Mitjançant aquest projecte, uns quants alumnes assisteixen de

manera voluntària a unes sessions a la Biblioteca (en horari extraescolar) amb el

compromís de llegir-se uns llibres i comentar-los amb la bibliotecària. Els que hi

participen d’una manera activa i constant obtenen un augment de la nota trimestral

en l’assignatura de Llengua catalana i literatura.



27/06/2014

Pàgina 48 /108

48

Finalment, enguany s’ha organitzat la Setmana dels Escriptors per incentivar la

lectura i el contacte amb autors de la literatura catalana contemporània i, tal com ja

s’ha esmentat, s’ha participat en el Certamen Nacional de Lectura en Veu alta.

2.1.9 AVALUACIÓ DEL CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

A l’hora de valorar i avaluar l’aprenentatge i l’ús de la llengua d’un alumne, el

professorat es coordina per establir uns criteris sobre els elements a tenir en compte

i que hauran d’incloure les dimensions comunicativa i literària (amb textos

incomplets i/o no contextualitzats). Els criteris corresponents es recolliran a la

programació.

Per valorar el coneixement de la llengua no es dóna preferència al moment final de

l’avaluació i la llengua oral es valora a partir de la percepció del professorat.

2.1.10 MATERIALS DIDÀCTICS

Els llibres de text o llibres digitals escollits pel centre, excepte els de llengua

castellana i els de llengües estrangeres, són en català .

Finalment, el centre vetllarà perquè es faci un seguiment (amb continuïtat al llarg de

tota l’etapa) de l’elaboració de la seqüència didàctica de la dimensió literària, que

quedarà recollida a la programació àrea.

2.1.11 MULTIMÈDIA

El centre utilitza la llengua catalana com a llengua vehicular del programari i dels

suports digitals que produeix el centre en general (ex. Moodle).



27/06/2014

Pàgina 49 /108

49

2.1.12 USOS LINGÜÍSTICS

A més de l’ensenyament estricte de la llengua, el professorat de llengua catalana

treballa els usos lingüístics de l’alumnat en un context plurilingüe, com és el de

Catalunya, per intentar fer de la llengua catalana la llengua d’ús habitual. La

resta de professorat hi col·laborarà des de la seva àrea.

2.1.13 DIVERSITAT LINGÜÍSTICA

Amb l’objectiu de formar parlants plurilingües i interculturals, el centre fomenta el

respecte per la diversitat lingüística: no només el desig d’aprendre altres llengües,

sinó també el desig d’aprendre d’altres cultures.

Per això es valorarà el bagatge lingüístic de l’alumnat (d’aquell que té com a llengua

familiar una llengua diferent del català o del castellà) i s’aprofitarà per fer-lo

protagonista d’alguna activitat (per exemple, des de l’Aula d’Acollida es pot

organitzar alguna exposició sobre les diverses llengües per a tot el centre, etc.).

2.1.14 CATALÀ I LLENGÜES D’ORIGEN

Des de la creença compartida que hi ha una relació directa entre l’aprenentatge del

català i el reconeixement i valoració de la llengua d’origen familiar de l’alumnat, el

centre vetllarà perquè els tutors informin els equips docents sobre les diverses

llengües familiars presents a l’aula per poder fer-ne ús, valorar-les i tenir-les en

compte.



27/06/2014

Pàgina 50 /108

50

3. LA LLENGUA CASTELLANA

Per assegurar que l’alumnat tingui una distribució coherent i progressiva del

currículum de llengua castellana al llarg de l’etapa, es procurarà no repetir

continguts comuns que s’han programat fer en el currículum de llengua catalana.

El professorat de llengua castellana, seguint la programació que marca el

Departament, té en compte l’escolarització de l’alumne majoritàriament en llengua

catalana i, de vegades, pot fer servir coneixements del català per aplicar-los en

castellà. Per tant, és habitual fer comparacions entre ambdues llengües (veure

document comparat a l’annex).

Aquest curs 2012-13 s’ha afegit una hora més de Castellà anomenada “de lectura” a

3r d’ESO per tal de potenciar les competències en aquesta llengua, tal com es

descriu més endavant.

3.1 LLENGUA ORAL

El professorat de Castellà treballa la llengua oral en tots els nivells i les diverses

modalitats de textos orals (entrevistes, conversa, argumentació, dramatització...) a

partir, fonamentalment, de la variant estàndard de la llengua castellana.

3.2 LLENGUA ESCRITA

Seguint l’enfocament metodològic que dóna el currículum, hi ha un plantejament

global sobre l’ensenyament de la lectura i l’escriptura. Els objectius de les activitats

que es proposen de lectura i escriptura es comparteixen amb l’alumnat i

s’estableixen mecanismes de revisió per millorar cadascuna de les dues habilitats.



27/06/2014

Pàgina 51 /108

51

Aquestes estan seqüenciades en funció del procés d’ensenyament i s’intenta

treballar coordinadament amb el professorat de llengua catalana.

Aquest curs 2012-13, l’àrea de Castellà ha elaborat també una sèrie de propostes

de millora per potenciar i millorar l’expressió escrita dels alumnes en aquesta

llengua i també s’ha ofert una hora més de Castellà a 3r d’ESO (anomenada “de

lectura”) per millorar tant la lectura com l’expressió escrita dels alumnes.

3.3 ACTIVITATS D’ÚS

S’imparteix la matèria de Llengua castellana en castellà i d’acord amb el que

prescriu el marc normatiu, el català és la llengua vehicular del centre. Tot i així, la

llengua castellana també és present i ben representada en el Certamen literari de la

Festa de St. Jordi que es celebra cada any.

També es fa alguna exposició d’homenatge a algun autor en aquesta llengua.

3.4 ALUMNAT NOUVINGUT

En una primera fase, s’assegura un nivell bàsic de llengua catalana de l’alumnat

nouvingut mitjançant l’Aula d’Acollida o un PI. Posteriorment, s’incorpora al seu

grup-classe i s’intenta fer una atenció individualitzada en llengua castellana a la

classe de castellà.



27/06/2014

Pàgina 52 /108

52

4. ALTRES LLENGÜES

4.1 LLENGÜES ESTRANGERES

La llengua anglesa és la primera llengua estrangera de l’ensenyament secundari;

la segona llengua estrangera és la francesa.

L’aprenentatge de l’anglès comença al primer curs d’ESO, en el qual l’alumnat ja

arriba amb uns coneixements previs bàsics i ha d’acabar l’ESO havent adquirit uns

coneixements equivalents al B1 del marc europeu per a l’Aprenentatge de l’Anglès

com a llengua estrangera.

L’aprenentatge de la segona llengua estrangera (francès) comença a 2n d’ESO,

curs en què tots els alumnes fan un trimestre. A partir de 3r i 4t d’ESO l’estudien

aquells alumnes que l’hagin triat com a matèria optativa, amb una continuïtat fins a

1r de Batxillerat.

L’anglès és una matèria comuna i s’imparteix a raó de tres hores setmanals i, algun

any, en una de les hores s’ha fet desdoblament.

El centre concreta anualment les mesures per assegurar una distribució coherent i

progressiva de continguts, la creació de contextos d’ús de la llengua i com es dóna

resposta als diferents estils d’aprenentatge i en fa un seguiment.

La programació s’estructura a partir d’activitats d’aprenentatge que són rellevants i

globals, integren reptes lingüístics i cognitius, requereixen l’ús de la llengua

estrangera i tenen una estructura seqüencial de construcció del coneixement.

Per millorar el coneixement de la llengua anglesa, la principal estratègia que

segueix l’Institut Quercus és preveure agrupaments de tipologia diversa per

atendre els diferents ritmes d’aprenentatge. Els grups són els següents: grup

ordinari i flexible a 1r i 2n d’ESO i grup mitjà, grup alt i grup flexible a 3r i 4t d’ESO.



27/06/2014

Pàgina 53 /108

53

Quant a la metodologia , el professorat de llengües estrangeres ha consensuat el

desenvolupament competencial, per tant, la capacitat d’utilitzar els coneixements

lingüístics en contextos que requereixen coneixements vinculats a diferents sabers,

cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment.

En aquesta línia, el centre ofereix diverses oportunitats d’ús de la llengua estrangera

tant a dins (a l’Aula d’Idiomes) com a fora de l’aula amb un èmfasi especial en la

competència oral.

Pel que fa als materials didàctics per a l’aprenentatge de la llen gua estrangera ,

existeixen uns criteris de coherència i continuïtat metodològica.

Periòdicament es revisen els llibres de text i els materials didàctics que es faran

servir el curs següent segons les necessitats de l’alumnat. També es preveuen

materials que serveixin per atendre la diversitat i per a l’ampliació dels

coneixements.

D’altra banda, el centre disposa de recursos TIC, TAC i audiovisuals en

l’aprenentatge de la llengua estrangera com a mitjà d’accés a material divers,

autèntic i per diversificar els models lingüístics presents a l’aula.

El professorat ha entès que la utilització dels recursos tecnològics permet atendre la

diversitat de l’alumnat i n’explora, més aviat individualment, noves possibilitats. En

aquest sentit, s’ha creat un bloc amb el nom “Quercus in a Digital World” amb el

qual es fa un treball per projectes en anglès i es pretén crear un context creatiu i

comunicatiu real en anglès.

Quant a l’ús de la llengua estrangera a l’aula, es vetlla perquè l’Aula d’Idiomes

sigui un espai d’immersió en la llengua d’aprenentatge. En aquest sentit, el

professorat utilitza aquesta llengua com l’habitual en les interaccions amb els

alumnes i intenta propiciar un clima favorable perquè els alumnes se sentin

estimulats per anar-la utilitzant progressivament.

Es preveu l’ús de la llengua estrangera fora de l’aula d’aprenentatge mitjançant les

activitats de teatre al mateix centre, les xerrades British Culture Days i la participació



27/06/2014

Pàgina 54 /108

54

en el projecte internacional I EARN – PANGEA, Youngcast Project (intercanvi amb

l’escola Clear Falls de League City, de Houston, a través de plataformes de

videoconferència i la plataforma social educativa Edmodo.

Amb alumnes de 3r, 4t i 1r Batxillerat de francès s’organitza un viatge anual al sud

de França (cada any la destinació varia: Carcassona, Tolosa, Avinyó...)

Referent a la llengua anglesa, els alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat participen

a un intercanvi amb alumnes amb el Grennhead College de Huddensfield

(Anglaterra): els alumnes a 4t reben un company anglès a casa seva durant una

setmana i, a principis de setembre de l’any següent, quan ja fan 1r de Batxillerat,

s’estan una setmana a Anglaterra a casa del seu company en la qual fan diverses

visites culturals a la zona.

Per a la projecció dels resultats fora de l’aula d’aprenentatge s’utilitza el web del

centre, es participa en el concurs “The Fonix” interescolar de Catalunya, en el qual

es premien els millors estudiants de cada nivell i en l’Edublocs, amb el resultat el

curs 2010-11 del 3r premi “Peonza de Bronce” en modalitat blocs ESO professors i

alumnes.

Quant a l’aprenentatge integrat de continguts i llengua est rangera , fins ara, el

centre no ha planificat la impartició de blocs de continguts curriculars d’àrees no

lingüístiques en la primera llengua estrangera.

Si en algun moment es decideix de fer-ho, es vetllarà perquè qui s’encarrega de

l’experiència tingui la competència lingüística necessària i la formació metodològica

de l’àrea.

Finalment, el centre no té prevista la realització de classes de llengua d’origen en

horari extraescolar, però esporàdicament se n’ha fet un ús simbòlic en cartells o

treballs per tal d’afavorir el coneixement de les cultures i les llengües d’origen i

fomentar l’autoestima de l’alumnat procedent de la nova immigració.



27/06/2014

Pàgina 55 /108

55

Així el centre, com a espai de convivència, intenta sumar tot allò que tenen de

positiu totes les cultures i també valora el bagatge cultural i lingüístic que ens

aporten a la nostra societat. Per això, a la Festa de Sant Jordi les llengües

estrangeres també hi són representades.

5. L’AULA D’ACOLLIDA

5.1. Definició

L’aula d’acollida és un recurs de què ha disposat el centre durant anys, però no en

el curs 2012-13, per a l’atenció de l’alumnat nouvingut. Un alumne es considera

nouvingut durant els dos primers anys d’incorporaci ó al sistema educatiu de

Catalunya .

S’entén l’aula d’acollida com un entorn obert i flexible, complementari a la tasca de

l’aula ordinària, on els alumnes són atesos en funció de les seves necessitats,

especialment de caràcter lingüístic, per tal de facilitar i accelerar el procés

d’adaptació dels alumnes nouvinguts.

L’aula d’acollida és un recurs integrat en l’organització i funcionament general del

centre.

Els alumnes nouvinguts no són només alumnes de l’aula d’acollida sinó que ho són

del centre, a tots els efectes. Hi ha un equip de professorat que intervé més

directament amb els alumnes nouvinguts des de l’aula d’acollida, però és obligació

de tot el professorat atendre les seves necessitats educatives, així com les de la

resta de l’alumnat.

En la línia del paràgraf anterior, cal avançar des del concepte d’aula d’acollida al de

centre acollidor.



27/06/2014

Pàgina 56 /108

56

Així mateix, les actuacions del centre pel que fa a l’acollida i integració de l’alumnat

nouvingut evolucionaran en sintonia amb els plans d’entorn i altres iniciatives que

s’emprenguin a nivell de municipi (Ajuntament).

5.2. Objectius

• Oferir un marc d’acollida a l’alumnat nouvingut, per ajudar-lo a acceptar el

nou entorn i reduir el nivell d’estrès que suposa el fet migratori (dol migratori).

• Fomentar el coneixement de l’entorn escolar, cultural i social del nostre país.

• Aconseguir una bona competència lingüística en llengua catalana de

l’alumnat nouvingut.

• Intensificar el procés d’ensenyament de la llengua catalana en el moment

d’arribada de l’alumne a Catalunya.

• Facilitar la integració de l’alumnat nouvingut a l’aula ordinària i al seu grup

classe.

• Treballar valors dirigits a una convivència positiva: habilitats socials,

cognitives, hàbits…

• Facilitar la incorporació total a l’aula ordinària.

5.3.- Espai

Quan el centre ha disposat d’Aula d’Acollida, ha destinat una aula de referència fixa

(aula 05 a la planta baixa) per atendre els alumnes nouvinguts. Aleshores, aquest

espai s’ha compartit amb l’Aula Oberta pel dèficit d’espais que pateix el centre, però,

alhora, per tal d’optimitzar els recursos informàtics que conté.

L’espai físic de l’aula d’acollida permet:

• Treballar amb comoditat amb un grup d’uns 10 alumnes.



27/06/2014

Pàgina 57 /108

57

• Distribuir les taules en forma de U, per tal que tots els alumnes puguin

veure’s quan parlen.

• Poder utilitzar dins de l’aula ordinadors, material audiovisual… o poder

disposar d’unes hores reservades a la setmana de l’aula d’informàtica i de

l’aula d’audiovisuals.

• Disposar de prestatges i armaris on dipositar materials: dossier, llibres,

diccionaris…

5.4.Alumnat

5.4.1.Criteris d’adscripció al nivell educatiu

Els criteris que consten en el Pla d’Acollida del Centre són el d’edat, nivell

d’aprenentatge, desenvolupament evolutiu i nivell de coneixements d’alguna

llengua llatina.

5.4.2.Criteris de priorització de l’assistència a l’aula d’acollida

Ordre de prioritats:

1. Alumnat nouvingut de llengües no romàniques, sense coneixement de

l’alfabet llatí.

2. Alumnat nouvingut de llengües no romàniques, amb coneixement de

l’alfabet llatí.

3. Alumnat nouvingut de llengües romàniques, sense coneixement del

castellà.

4. Alumnat nouvingut de llengües romàniques de llengua castellana

5. Alumnat de procedència estrangera, que ve de primària amb poc temps

d’escolarització al país i amb poc coneixement del català.

6. Alumnat de procedència estrangera, amb coneixements del català, però que

necessiten un reforç.



27/06/2014

Pàgina 58 /108

58

5.4.3. Criteris d’incorporació a l’aula ordinària

• Tot alumne nouvingut ha de tenir un grup classe de referència, on hi

estarà com a mínim la meitat de la jornada escolar.

• Es planificarà de manera progressiva i individual la incorporació total a

l’aula ordinària, en funció de l’evolució en l’aprenentatge del català.

• És recomanable que l’alumne no romangui més de dos cursos a l’aula

d’acollida.

• Es decidirà la incorporació a l’aula ordinària en funció dels resultats de

les proves de català facilitades pel Departamet d’Ensenyament.

5.4.4. Altres consideracions de la incorporació a l’aula ordinària

Ordre de prioritats:

1. Segons els nivells de competència lingüística de cada alumne es tindran

en compte els primers nivells de competència lingüística establerts en el

Marc Europeu:

a. A1 Nivell Inicial

b. A2 Nivell Bàsic

c. B1 Nivell Llindar 1

d. B2 Nivell Llindar 2

2. Segons l’horari de l’aula ordinària de cada alumne:

S’intentarà respectar l’assistència de l’alumne, sempre que sigui possible,

a les àrees que tenen menys necessitat d’ús de la llengua: Tutoria,

Educació Física, Educació Plàstica, Matemàtiques, Tecnologia, Música i

algun crèdit variable.

3. Segons el nivell d’escolarització:



27/06/2014

Pàgina 59 /108

59

S’intentarà agrupar els alumnes per proximitat de nivells d’escolarització.

Aquest criteri s’aplicarà quan a l’aula d’acollida es treballi amb l’adaptació

curricular de l’àrea de Ciències de la Naturalesa, Ciències Socials,

Matemàtiques i Tecnologia.

5.4.5.Tutoria dels alumnes

Tot i que el tutor de referència és el tutor de l’aula ordinària, el tutor

individual de l’alumne s’intentarà que sigui algun professor/a de l’aula

d’acollida.

5.5. Professorat

Tot el professorat del centre és responsable de l’atenció de l’alumnat nouvingut, tant

des del punt de vista de la integració social com curricular.

5.5.1 Tutor/a de l’aula d’acollida

Serà un professor assignat pel centre per portar a terme les funcions següents:

• Acollir inicialment l’alumnat nouvingut, segons el procediment i protocol

establert en el Pla d’Acollida del Centre.

• Compartir i /o coordinar la tutoria de l’alumnat nouvingut amb els tutors d’aula

i individuals.

• Coordinar la gestió de l’aula d’acollida.

• Coordinar i aplicar metodologies i estratègies d’immersió lingüística i

d’inclusió social.

• Aplicar metodologies i estratègies d’immersió lingüística i d’inclusió social.

• Promoure la integració de l’alumnat nouvingut a les seves aules de

referència.



27/06/2014

Pàgina 60 /108

60

• Col·laborar en la sensibilització i introducció de l’educació intercultural en el

procés educatiu.

• Atendre l’alumnat nouvingut dins l’aula ordinària en determinades activitats.

• Coordinar-se amb els tutors de l’aula ordinària.

• Coordinar-se amb el departament de psicopedagogia i el coordinador LIC del

centre.

• Coordinar-se amb l’equip directiu.

• Coordinar-se amb l’assessor LIC.

5.5.2 Coordinacions

Per una bona acollida de l’alumnat nouvingut, és necessari que el professorat de

l’aula d’acollida es coordini amb:

Coordinació de nivell

Coordinació lingüística

Coordinació pedagògica

Coordinació lic

5.5.4. Altre professorat

En el funcionament de l’aula d’acollida es pot preveure la intervenció d’altre

professorat del centre, sempre que es concreti la tasca a realitzar.

5.6. Horari

5.6.1 Horari de l’aula d’acollida

L’horari lectiu de l’aula d’acollida intentarà acostar-se a les 22 hores, incloent la

intervenció del tutor/a de l’aula d’acollida com de la resta de professorat que hi

intervingui.



27/06/2014

Pàgina 61 /108

61

La majoria d’hores es dediquen a l’ensenyament del català com a L2 (segona

llengua) a l’alumnat nouvingut. La resta, a complementar amb tots aquells

aprenentatges i continguts curriculars, majoritàriament de caràcter multidisciplinar,

que afavoreixin la seva integració i que estiguin orientats a l’assoliment dels

objectius mínims de l’ESO.

5.6.2 Horari de l’alumnat de l’aula d’acollida

L’horari d’un alumne nouvingut a l’aula d’acollida no pot superar la meitat del seu

horari escolar.

S’elabora un horari individual per cada alumne nouvingut, tenint en compte que:

• Coincideixi a l’aula d’acollida amb un grup d’alumnes de la mateixa edat

(Cicle) i amb la seva mateixa o similar data d’arribada a Catalunya.

• Pugui assistir a les sessions de tutoria amb el seu grup a l’aula ordinària.

L’horari de l’alumne s’anirà revisant i canviant, en funció del seu progrés en la

competència lingüística i emocional, així com de la seva possible integració a l’aula

ordinària.

5.7. Currículum

S’elabora un Pla individualitzat per a cada alumne nouvingut, on es recull el seu

nivell d’aprenentatge a partir d’una avaluació inicial, les prioritats educatives que es

deriven d’aquesta avaluació i el seu horari individual.

D’aquí es decideix el treball a l’aula d’acollida (si n’hi ha) i el treball a l’aula ordinària.

El Pla individual intensiu establirà els mecanismes de planificació, seguiment i

avaluació del procés d’acceleració del seu aprenentatge, que li ha de permetre



27/06/2014

Pàgina 62 /108

62

incorporar-se plenament, al més aviat possible, a la dinàmica habitual del seu grup-

classe.

5.7.1 Treball a l’aula d’acollida

• Es treballa prioritàriament l’ensenyament de la llengua catalana com a L2:

o En les habilitats:

� Comprensió Oral

� Expressió Oral

� Comprensió Lectora

� Expressió Escrita

• En els aspectes:

o Estructures lingüístiques

o Aprenentatge de la llengua escrita: alfabet llatí, lectura i escriptura

o Vocabulari

o Gramàtica

• A més, es dedicaran també algunes sessions a treballar la resta d’àrees, ja

sigui com a finalitat o com a vehicle per treballar la llengua. S’incidirà

especialment en els aspectes de coneixement de l’entorn local i de

Catalunya, així com tots aquells que tenen presència curricular en anteriors

etapes del nostre sistema, però que no apareixen en els seus sistemes

escolars d’origen.

5.7.2 Orientacions adreçades al professorat (aula ordinària)

• Encara que, sobretot al principi, els alumnes no ens entenguin, s’aconsella

no posar gaire feina alternativa als alumnes: hem d’aconseguir que els



27/06/2014

Pàgina 63 /108

63

alumnes facin una bona immersió, i per això hem d’assegurar que parin

orelles tanta estona com sigui possible.

• Com la resta d’alumnat de diversitat, cal que el professor (via Departament)

busqui o creï material adaptat a les necessitats de l’alumnat.

• Hem de ser curosos a l’hora de posar proves escrites als alumnes nouvinguts

de primer any. Probablement no assisteixen a totes les hores de classe i si

els avaluem com els seus companys, la nota no reflectirà el seu progrés i pot

causar un efecte molt negatiu tant en la seva progressió com en el seu estat

anímic.

5.7.3 Materials curriculars de l’aula ordinària

Com a criteri, l’alumnat nouvingut que desconeix les llengües vehiculars del centre,

com a mínim en el seu primer any d’escolarització, no pot utilitzar els mateixos

recursos que s’utilitzen a l’aula ordinària. Els departaments del centre tenen

l’encàrrec de recollir, encarregar o elaborar aquest material adaptat .

5.7.4 Materials curriculars de l’aula d’acollida

Els materials curriculars de l’aula d’acollida són, en la seva major part, d’elaboració

pròpia tot i que se n’han adoptat uns com a referència:

• Per als alumnes de primer any: material seqüenciat Comencem, elaborat per

la Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social. Als alumnes se’ls lliura

el dossier.

• Per als alumnes nouvinguts de segon any: Projecte Món

• Espurna

5.7.6.Metodologia



27/06/2014

Pàgina 64 /108

64

En la metodologia de treball a l’aula es té en compte:

• La globalització i la interdisciplinarietat: l’aprenentatge del català com a L2

comporta treballar el vocabulari, conceptes i els exponents lingüístics de

manera que l’alumne pugui establir relacions i generalitzar-ho en tots els

àmbits possibles.

• La funcionalitat: s’intentarà que tot el que es treballi a l’aula d’acollida tingui

sentit per a l’alumne i que hi vegi la seva aplicació.

• L’aprenentatge interactiu: es plantejaran activitats de treball en parella o

petits grups, per tal que l’alumnat hagi d’interacturar entre ells per resoldre

les activitats d’aprenentatge i la utilització de les TIC com a eina

d’aprenentatge per aprendre la llengua, utilitzant programes específics per

aquesta finalitat. També es pretendrà que l’alumne utilitzi la informàtica com

a eina de treball.

• Potenciar el llenguatge oral: a totes les activitats i àrees que es treballin amb

l’alumnat nouvingut, es potenciarà al màxim la comunicació oral, tant

comprensiva com expressiva.

• L’aprenentatge intensiu del català per aconseguir que l’alumnat s’incorpori el

més aviat possible a activitats de l’aula ordinària. A mesura que l’alumne es

va incloent a les activitats de l’aula ordinària, el treball de l’aula d’acollida

serà el de reforçar aquells aspectes de les diferents àrees per tal d’ajudar-lo

a assolir els continguts de l’aula ordinària. Per tal de fer possible això, caldrà

que els departaments decideixin quins són els objectius o continguts

prioritaris de cada àrea.



27/06/2014

Pàgina 65 /108

65

• La utilització de suport visual : l’aprenentatge en aquest alumnat sempre ha

d’anar acompanyat de suport visual (imatges, làmines, esquemes, mapes

conceptuals …).

• La programació de les sessions a l’aula d’acollida, s’intentarà que consti

d’activitats curtes i variades .

• El treball sistemàtic: l’aprenentatge de la llengua com a L2 comporta un

treball recurrent i sistematitzat.

• El treball paral·lel de les quatre habilitats: comprensió oral, expressió oral,

comprensió lectora i expressió escrita.

• La utilització de la metodologia analítica i global alhora, en l’ensenyament de

la lectura i l’escriptura.

6. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ

6.1. Àmbit de govern institucional

La llengua catalana és el vehicle d’expressió norma l del centre, tant en les

activitats internes com en les de projecció externa . Així, la llengua catalana és

el vehicle d’expressió normal en les reunions del claustre i del consell escolar.

Igualment, el centre vetllarà:

-perquè totes aquelles activitats pedagògiques que es realitzin fora del centre es

duguin a terme en llengua catalana;

-per la difusió entre la comunitat educativa de les ofertes institucionals que fomentin

l’ampliació de coneixements sobre la cultura catalana i la situació del català en

relació amb les altres llengües presents en el centre i en l’entorn;



27/06/2014

Pàgina 66 /108

66

-per la participació del col·lectiu escolar en les activitats organitzades per les

institucions que tinguin com a objectiu fomentar l’ús de la llengua i el coneixement

de la cultura catalana i la integració; i

-perquè l’AMPA utilitzi la llengua catalana en les activitats internes i externes.

També se li demanarà la participació en la difusió de cursos de llengua i cultura

catalanes per a les famílies de l’escola, perquè aquestes s’impliquin en el procés

d’aprenentatge de la llengua catalana de llurs fills o filles.

6.2. Àmbit humà i de serveis

Tant el professorat com el personal d'administració i serveis procuraran

emprar la llengua catalana com a llengua de comuni cació amb l’alumnat, tant

a l’aula com al pati, a les oficines, als passadiss os, etc.

• El professorat ha de tenir cura de la qualitat de la llengua emprada (tant dins

d’espais curriculars com fora) per tal de ser-ne model d’ús per a la resta de la

comunitat educativa.

• Es vetllarà perquè tot el personal del centre (professorat, PAS i personal

contractat) tingui competència lingüística en català, segons la tasca que

desenvolupa. Es demanarà a l’AMPA que tingui en compte aquest criteri a l’hora

de contractar personal de suport.

• El centre fomentarà la participació del personal docent i no docent en cursos

d’actualització lingüística i de cultura catalana.

• A l’hora de proposar altres hores lectives per completar l’horari lectiu del

professorat, es procurarà atendre al màxim les necessitats pedagògiques del

centre. Entre aquestes, es donarà prioritat al suport a classes de català per

als alumnes amb dificultat de comprensió i expressió, especialment els qui



27/06/2014

Pàgina 67 /108

67

s’acabin d’incorporar al sistema educatiu de Catalunya.

6.3.Àmbit administratiu

• L’Institut Quercus, com a centre que depèn de la Generalitat de Catalunya,

utilitza el català en les seves actuacions internes i en la comunicació amb

qualsevol organisme de l’administració pública catalana.

• El centre empra el català en les comunicacions i en les notificacions adreçades a

persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, sense

perjudici del dret dels ciutadans o ciutadanes a rebre-les en castellà si ho

demanen.

• Les actuacions administratives del règim interior del centre (actes, comunicats

diversos, horaris, rètols indicatius de dependències, cartells...) es redacten en

català.

• També es redacten en català les altres actuacions administratives del centre,

com ara arxius, qualificacions, informes i comunicacions.

• Les actuacions administratives sol·licitades pel públic es fan en català,

exceptuant-ne els casos en els quals els usuaris les demanin en castellà.

• Els avisos al públic que s’hagin d’inserir al tauler d’anuncis del centre es fan en

llengua catalana.

- Organització dels usos lingüístics:

o Documents de centre



27/06/2014

Pàgina 68 /108

68

El centre revisa i actualitza amb regularitat els documents de centre, amb especial

atenció als continguts referits a la llengua catalana i fa un seguiment en les

actuacions quotidianes de les propostes de canvi derivades de les revisions.

o Ús no sexista del llenguatge

En general, es potencia l’educació en valors que queda reflectida en el PAT del

centre per tal d’evitar el llenguatge sexista i discriminatori (es potencia el

comportament assertiu). En els documents del centre es tenen en compte els

criteris d’utilització d’un llenguatge no sexista.

o Comunicació externa

El centre empra el català en tota la documentació, tant en les comunicacions

internes (actes, comunicats, informes...) com en les comunicacions externes (amb

les empreses que contracta...).

Pel que fa a les llengües de la nova immigració, es tindran en compte si el català no

és entès. En aquest sentit, des de Coordinació Pedagògica es facilitarà als Equips

Docents i tutors l’enllaç que hi ha a la pàgina LIC sobre documents traduïts en

aquestes llengües.

o Llengua de relació amb famílies

Com que, segons l’article 20.2 de la Llei de Política lingüística, el centre ha de fer

del català la seva llengua de treball i de projecció interna i externa, el

desconeixement del català per part d’algunes famílies no ha de suposar que en

quedin excloses, però tampoc ha de comportar una renúncia a l’ús de la llengua, ja

que és una oportunitat per a la integració.

Així, els professionals del centre s’adrecen habitualment en català a les

famílies de tot l’alumnat i només si la família no l’entén es procura fer ús



27/06/2014

Pàgina 69 /108

69

d’altres llengües . De vegades, fins i tot es pot recórrer a l’ajuda d’algun traductor

en el cas de les llengües de la nova immigració.

o Educació no formal

El centre disposa de cafeteria i menjador i es procurarà que la llengua d’ús

d’aquests serveis sigui el català.

o Activitats extraescolars

El centre propicia el desenvolupament del Pla de l’Esport i es procura que sigui en

català, però aquest no és un aspecte prioritari en l’exigència professional.

o Contractació d’activitats extraescolars a les empreses

Alguns departaments o part de professorat té cura de contractar serveis externs

(cases de colònies, transports, excursions, conferències, visites...) favorables a l’ús

del català, però no hi ha un criteri de centre.

• Llengua i entorn

S’ha de començar a elaborar el Pla educatiu d’entorn properament. Actualment, ja

es participa d’alguns temes o projectes en xarxa on la llengua d’ús és el català. Per

tant, el tema lingüístic es té en compte.

• Actituds lingüístiques

El centre disposa de programes específics sobre diversitat lingüística,

interculturalitat i resolució de conflictes que es treballen habitualment a la tutoria i la

major part del professorat els té en compte en les seves activitats docents.



27/06/2014

Pàgina 70 /108

70

• Alumnat nouvingut

En relació amb l’alumnat nouvingut, el personal doc ent utilitzarà sempre el

català. Mitjançant l’aula d’acollida es garanteix una atenció individualitzada

intensiva per aprendre aquesta llengua i es fa un enfocament comunicatiu i amb la

metodologia adequada. S’avaluen regularment els resultats i se’n fa un seguiment

acurat.

• El pla de formació de centre en temes lingüístics

Cada any, el professorat del centre realitza activitats de formació d’acord amb les

necessitats que sorgeixen i relacionada amb els objectius estratègics i de millora de

centre.

Pel que fa als temes lingüístics, en el curs 2011-2012 es va fer formació de centre

sobre la competència lingüística des de l’àmbit de les ciències i es preveu per al

futur una formació en llengua anglesa per al professorat de cara a participar en un

PILE.

2.4.5. Organització de la programació curricular

• Coordinació de cicles i nivells

Per tal que la programació curricular de les àrees de llengües respongui a les

necessitats de l’alumnat del centre, el professorat es reuneix per departaments i

estableix els acords que, de forma periòdica, es revisen.

Hi ha coordinació entre el professorat dins dels cicles entre les llengües de català i

castellà.



27/06/2014

Pàgina 71 /108

71

• Estructures lingüístiques comunes

El professorat de totes les llengües del centre procurarà reflexionar conjuntament i

tenir en compte les estructures lingüístiques comunes per tal d’evitar la repetició de

continguts, evitar l’anticipació d’aprenentatge i atendre l’especificitat dels continguts.

• Projectes d’innovació

El curs 2011-2012 el claustre va donar suport a participar en un futur en un PILE.

- Biblioteca escolar

El centre té una biblioteca escolar amb un fons de documents suficient per donar

resposta a les necessitats d’informació de la comunitat educativa. Pel que fa a la

llengua, els documents estan escrits en català, però també s’ha tingut en compte la

incorporació de documents escrits en les altres llengües del currículum i en les

llengües de la nova immigració.

Pel que fa a les activitats de foment de la lectura i accés i ús de la informació, el

Dept. de català treballa conjuntament amb la biblioteca de St. Joan de Vilatorrada

en l’organització del Projecte Club de Lectura de 1r a 4t d’ESO, tal com ja hem

esmentat en punts anteriors.

• Accés i ús de la informació

El centre ha començat a elaborar una planificació que recull les activitats de cerca i

ús de la informació que es fan a les aules, que es concreta a les programacions dins

de la competència digital. Majoritàriament, les activitats se centren en la cerca i la

localització d’informació a través d’internet.



27/06/2014

Pàgina 72 /108

72

Es té cura que l’alumne presenti la informació cercada en la llengua d’aprenentatge

del centre.

En col·laboració amb la Biblioteca es treballa, sobretot durant el Crèdit de Síntesi, la

cerca d’informació en format llibre.

Hi ha una coordinació entre el professorat, els Departaments i la biblioteca.

• Pla de lectura de centre

El centre elaborarà en un futur el seu propi PLEC i recollirà les activitats de

dinamització de la lectura que es fan a les aules, als departaments i a la biblioteca.

- Projecció del centre

• Pàgina web del centre

La pàgina web és un recurs compartit i usat per tota la comunitat educativa i s’han

establert mecanismes per actualitzar-la constantment. Hi ha un criteri clar de l’ús de

la llengua catalana: la web és en català , tot i que pot haver-hi escrits en anglès si

corresponen a activitats fetes en aquesta llengua.

• Revista

El centre té un full informatiu anomenat BIQ en format paper i digital que permet la

comunicació amb la comunitat educativa. La periodicitat és trimestral i està escrit en

català.

• Exposicions

Les exposicions que s’organitzin al centre es faran en català, excepte en continguts

de les àrees d’Estrangeres i Castellà.



27/06/2014

Pàgina 73 /108

73

- Xarxes de comunitats virtuals

Alguns grups intervenen en una experiència de treball en xarxa amb alumnat d’un

centre de Houston en anglès.

- Intercanvis i mobilitat

El professorat de llengües participa, a títol personal, en projectes d’intercanvis per

millorar la competència lingüística de l’alumnat.

Com ja hem dit a l’apartat de la llengua anglesa, els alumnes de 4t d’ESO i 1r de

Batxillerat participen en un intercanvi amb alumnes amb el Grennhead College de

Huddersfield (Anglaterra): els alumnes a 4t reben un company anglès a casa seva

durant una setmana i, a principis de setembre de l’any següent, quan ja fan 1r de

Batxillerat, s’estan una setmana a Anglaterra a casa del seu company en la qual fan

diverses visites culturals a la zona.

- Dimensió internacional del centre educatiu

El centre incorpora el desenvolupament de la dimensió europea en les finalitats del

seu projecte educatiu i la dimensió plurilingüe de l’alumnat en el projecte lingüístic.



27/06/2014

Pàgina 74 /108

74

ANNEXOS:

• PROPOSTA DE COORDINACIÓ LINGÜÍSTICA DE “DESCOMPTE DE FALTES”

• DOCUMENT DE “MILLORA DE L’ORTOGRAFIA”

• DOCUMENT COMPARAT CATALÀ-CASTELLÀ “ANTOLOGÍA DE ERRORES ORTOGRÁFICOS”

• DOCUMENTS DE POBLACIÓ SEGONS NACIONALITAT I SEXE

• DOCUMENTS DE TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA, LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL



27/06/2014

Pàgina 75 /108

75

ANNEX 1



27/06/2014

Pàgina 76 /108

76



27/06/2014 Pàgina 7 /108

7

SEQÜENCIAR ESTRATÈGIES : per cada objectiu distribuir les estratègies al llarg de l’etapa OBJECTIU A (referent a la dimensió oral): Comprendre i produir textos verbals i audiovisuals amb coherència i cohesió adequats a la situació comunicativa i en diferents contextos socials i culturals.

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO ESCOLTAR1. L’alumnat ha de ser capaç de: � Fer crítiques constructives � Recollir, ampliar i continuar la idea d’un text exposat per un company. � Ser capaç de fer preguntes d’un text o exposició � Poder avaluar un company. � Participar en converses pau-tades i controlades pels mateixos alumnes (rol de moderador) [Debats, taules rodones, tertúlies...]

ESCOLTAR. L’alumnat ha de ser capaç de: � Fer crítiques constructives � Recollir, ampliar i continuar la idea d’un text exposat per un company. � Ser capaç de fer preguntes d’un text o exposició � Poder avaluar un company. � Participar en converses pau-tades i controlades pels mateixos alumnes (rol de moderador) [Debats, taules rodones, tertúlies...]

ESCOLTAR. L’alumnat ha de ser capaç de: � Ser capaç de fer preguntes d’un text o exposició � Poder avaluar un company. � Extreure informació principal d’un text oral. Pas previ a la presa d’apunts. � Fer crítiques constructives

1 Intervenir de manera competent, amb respecte i interès, en les interaccions: escoltar/parlar.



27/06/2014 Pàgina 8 /108

� Joc pregunta resposta � Opinió personal de resposta tancada (Ha acabat bé? / Els personatges estan ben aconseguits?)

� Joc pregunta resposta � Opinió personal de resposta tancada (Ha acabat bé? / Els personatges estan ben aconseguits?)

Desenvolupar opinions personals degudament argumentades.

� Descriure � Explicar / Exposar2 � Definir3 � Justificar

� Descriure � Explicar / Exposar � Definir � Justificar � Interpretar

� Participació en converses pautades i controlades en l’entorn escolar

� Lectura de textos dramatitzats amb correcta vocalització, entonació, velocitat i grau de comprensió.

� Dissertació i/o lectura amb veu alta amb dicció, vocalitza-ció, entonació i ritme adequats a la situació comunicativa. Amb guió pautat pel professorat. (Tècnica de lectura)

� Dissertació i/o lectura amb veu alta amb dicció, vocalitza-ció, entonació i ritme adequats a la situació comunicativa, amb la possibilitat d’usar els recur-sos de les TIC (enregistrament de veu i/o imatge). Amb guió pautat pel professorat.

� Dissertació i/veu alta amb dicció, vocalització, entonació i ritme adequats a la situació comunicativa, amb la possibilitat d’usar els recursos de les TIC (enregistrament de veu i/o imatge) i els mitjans de comunicació (ràdio, TV). Amb guió elaborat per en funció del tema i la matèria.



27/06/2014 Pàgina 9 /108

OBJECTIU B (referent a la dimensió escrita): Llegir i elaborar textos de tipologia diversa

1r ESO 2n ESO 3r ESO� Tècnica del subratllat4 � El resum � L’esquema

� Tècnica del subratllat � El resum � L’esquema

� Mapa conceptual

� Descriure � Explicar / Exposar � Definir6 � Justificar � Interpretar imatges, gràfics, mapes... � Interpretar instruccions

� Descriure � Explicar / Exposar � Definir � Justificar � Interpretar imatges, gràfics, mapes... � Raonar (inici a l’argumentació)

Argumentar

Ús de la puntuació en relació amb l’organització del text (paràgrafs, distribució i ordenació de les idees).



4 Es proposa que es faci es treballi des del PAT: la tècnica del subratllat, el resum i l’esquema.

5



27/06/2014 Pàgina 10 /108

Saber expressar-se amb cor-recció ortogràfica bàsica7 Ús del diccionari físic.

Saber expressar-se amb cor-recció ortogràfica bàsica. Ús del diccionari físic.

Saber expressarrecció ortogràfica bàsica.Ús del diccionari físic.

OBJECTIU C (referent a la dimensió plurilingüe i intercultural): Comunicarnivell de domini. Prendre una actitud de respecte i empatia vers la dimensió de plurilingüisme i interculturalitat

1r ESO 2n ESO 3r ESOIdentificació de les semblances i diferències dels sistemes fonètics i la millora de la prosòdia de diferents llengües conegudes.

Identificació de les semblances i diferències dels sistemes fonètics i la millora de la prosòdia de diferents llengües conegudes

Intercanvis escolars



27/06/2014 Pàgina 11 /108

Identificació de les interferènci-es lèxiques que poden ajudar a conèixer el funcionament de l’altre llengua observant les divergències. Saber trobar les estructures i formes d’expressió equivalents, o corresponents, i adequades d’una llengua (no traducció literal) de la qual no s’és nadiu.

Identificació de les interferènci-es lèxiques que poden ajudar a conèixer el funcionament de l’altre llengua observant les divergències. Saber trobar les estructures i formes d’expressió equivalents, o corresponents, i adequades d’una llengua (no traducció literal) de la qual no s’és nadiu.

Identificació de les interferències lèxiques que poden ajudar a conèixer el funcionament de l’altre llengua observant les divergències. Saber trobar les estructures i formes d’expressió equivalents, o corresponents, i adequades d’una llengua (no traducció literal) de la qual no s’és nadiu.

Tenir competència en tots els registres lingüístics.

Tenir competència en tots els registres lingüístics.

Tenir competència en tots els registres lingüístic

Prendre consciència envers l’alumnat nouvingut

Estudi de la diversitat lingüística: llengües del món, de l’Estat i varietats dialectals del català.

OBJECTIU D (referent a la dimensió d’aprendre): Cercar diversitat de fonts d’informació, comunicaci ó i aprenentatge .

1r ESO 2n ESO 3r ESOAplicar allò que s’ha après de Aplicar allò que s’ha après de Aplicar allò que s’ha après de



27/06/2014 Pàgina 12 /108

pugui. pugui. pugui. Utilització dirigida de la biblioteca. Com funciona una biblioteca. Recursos TIC com a font d’informació. Ús d’etiquetes i frases per a una recerca efectiva8

Procediment de textualització i revisió per aconseguir coherència dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals.

Revisar un text ortogràficament i gramatical9

Revisar un text ortogràficament i gramatical

Revisar un text ortogràficament i gramatical

Pautes per a la presentació d’un treball escrit

8 Dins Competència Digital



27/06/2014 Pàgina 13 /108

QUI ENSENYA QUÈ? OBJECTIU A Lectura de textos dramatitzats amb correcte vocalització, entonació, velocitat i grau de Definir (Com no començar una definició? Dissertació i/o lectura amb veu alta amb dicció, vocalització, entonació i ritme adequats a la situació comunicativa. Amb guió pautat pel professorat Dissertació i/o lectura amb veu alta amb dicció, vocalització, entonació i ritme adequats a la situació comunicativa, amb la possibilitat d’usar els recursos de les TIC (enregistrament de veu i/o imatge). guió pautat pel professorat. Dissertació i/o lectura amb veu alta amb dicció, vocalització, entonació i ritme adequats a la situació comunicativa, amb la possibilitat d’usar els recursos de les TIC (enregistrament de veu i/o imatge) i els mitjans de comunicació (ràdio, TV). Amb guió elaborat per l’alumnat en funció del tema i la matèria.

OBJECTIU B Tècnica del subratllat / El resum / L’esquema

Mapa conceptual (molt guiat a 1r i guiat a 2n)

Comentari de text seguint un model, guiat o pautat



27/06/2014 Pàgina 14 /108

Descripció subjectiva Saber donar instruccions

Argumentar

Interpretar imatges, gràfics, mapes...

Ús de la puntuació en relació amb l’organització del text (paràgrafs, distribució i ordenació de les idees)Saber expressar-se amb correcció ortogràfica bàsica OBJECTIU C Activitat testimonial de presa de consciència envers els alumnes nouvinguts

Estudi de la diversitat lingüística: llengües del món, llengües de l’Estat i varietats dialectals del català.

Identificació de les interferències lèxiques que poden ajudar a conèixer el funcionament de l’altre llengua observant les divergències. Tenir competència en tots els registres lingüístics

Tenir competència en el registre formal

Saber trobar les estructures i formes d’expressió equivalents, o corresponents, i adequades d’una llengua



27/06/2014 Pàgina 15 /108

(no traducció literal) de la qual no s’és nadiu. Realització periòdica de qualsevol àrea (exceptuant llengües) d’impartir matèria en anglès OBJECTIU D Utilització dirigida de la biblioteca de St. Joan en qüestions d’arxivística, cerca d’informació, saber localitzar obres...

Pautes per a la presentació d’un text escrit Ús del diccionari físic



27/06/2014 Pàgina 16 /108



27/06/2014

Pàgina 15 /108

15

ANNEX 2



27/06/2014

Pàgina 16 /108

16

GRUP DE TREBALL COMPETÈNCIA COMUNICATIVA, LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL

ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES EN EL TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA A L’AULA

La importància de què l’alumnat esdevingui responsable del propi procés d’aprenentatge, és evident que el paper del professorat és clau en aquest procés d’adquisició de la competència comunicativa. El professor/a ha de crear intercanvis comunicatius de qualitat, oferir seguretat, fomentar la parla, oferir recolzament en la formulació lingüística de l’alumnat, potenciar la conversa real, moderar l’actuació lingüística, relacionar conceptes amb els coneixements previs, potenciar la comprensió comunicativa com a base del desenvolupament lingüístic, treballar temes que despertin l’interès i la motivació de l’alumnat, actuar com a model lingüístic, orientar l’alumnat... Per aquest motiu es contemplen aspectes estratègics com: - La funcionalitat de la llengua: cal provocar situacions funcionals per promoure l’ús de la llengua en situacions de la vida quotidiana partint de propostes engrescadores que unifiquIn el treball a l’aula i donin sentit a tot el treball a realitzar. - Establir vincles afectius amb aquell alumnat que es trobi en situacions emocionals delicades lligades a processos migratoris o a situacions d’aïllament. Cal propiciar un ambient càlid i acollidor i promoure les relacions interpersonals. El plantejament d’un treball cooperatiu a l’aula afavoreix molt l’establiment de vincles afectius. - Afavorir la capacitat d’autonomia i autoaprenentatge tot definint un procés d’adquisició gradual d’estratègies que permetin un treball autònom i relacionat amb situacions de la vida quotidiana. - Atendre la diversitat facilitant un treball de la competència comunicativa que sigui obert i permeti fer una diversificació d’objectius i tasques. El treball inclusiu afavoreix l’assoliment d’aquesta atenció. - Aportar recursos materials adequats i definir una estructura organitzativa que faciliti la seva utilització. Ús d’estratègies que afavoreixin la comunicació. - Definir clarament els criteris d’avaluació que s’utilitzaran per mesurar el grau d’assoliment de la competència comunicativa.



27/06/2014

Pàgina 17 /108

17

GRUP DE TREBALL COMPETÈNCIA COMUNICATIVA, LINGÜÍSTICA i AUDIOVISUAL

CONTRIBUÏM A DESENVOLUPAR LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA, LINGÜÍSTICA I

AUDIOVISUAL

Segons el Departament d’Ensenyament contribueixen al desenvolupament de la Competència comunicativa, lingüística i audiovisual: CIÈNCIES DE LA NATURALESA Les ciències de la naturalesa contribueixen a aquesta competència aportant coneixement del llenguatge de la ciència, que és indissociable al del propi coneixement científic. Aquest llenguatge es concreta en maneres específiques de descriure el fets i fenòmens, d’explicar-los. Així mateix, la complexitat dels fets i fenòmens objecte d’estudi requereix la col·laboració d’altres llenguatges comunicatius com per exemple el multimèdia. L’aprenentatge es construeix a partir de la interacció entre aquests diferents llenguatges. CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA Les competències comunicatives:

- Elaborar el discurs propi de les ciències a partir de les competències lingüístiques (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació), per donar sentit a la informació i construir coneixement.

- Decodificar i utilitzar diferents tipus de llenguatge (icònics, simbòlics, cartogràfics, audiovisuals, informàtics, etc.) per comprendre i interpretar la realitat

- Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per a la construcció d’un discurs científic, precís i rigorós

- Adquirir habilitats comunicatives en situacions d’interacció oral, d’exposició i comunicació de resultats i de debats oberts i reglats.

- Valorar les manifestacions artístiques històriques i contemporànies per desenvolupar el sentit estètic i la capacitat d’emocionar-se.

- Desenvolupar una actitud activa en relació a la conservació i preservació del patrimoni natural i cultural, contribuint a donar-lo a conèixer.

EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT PERSONAL I LA CIUTA DANIA També contribueix a la competència comunicativa lingüística i audiovisual, a partir del coneixement i l’ús de conceptes propis, de la pràctica sistemàtica del



27/06/2014

Pàgina 18 /108

18

debat i tot el que implica (saber escoltar, exposar i argumentar) i de la gestió de les diverses fonts d’informació per a la construcció del coneixement. La comunicació verbal i escrita de sentiments, idees i opinions, imprescindibles per aconseguir els objectius de la matèria, així com la valoració crítica dels missatges explícits i implícits en fonts diverses i, particularment, en la publicitat i els mitjans de comunicació, també ajuden a l’adquisició de la competència.

EDUCACIÓ FÍSICA La competència comunicativa s’assoleix amb l’experimentació del cos i el moviment com instrument d’expressió i comunicació; l’expressió i comunicació de sentiments i emocions individuals i compartides per mitjà del cos, el gest i el moviment i la valoració crítica dels usos expressius i comunicatius del cos. Els intercanvis comunicatius i la valoració crítica dels missatges i estereotips referits al cos procedents dels mitjans d’informació i comunicació, contribueixen al desenvolupament de la competència comunicativa i al tractament de la informació i competència digital. EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA Els continguts de la matèria desenvolupen directament les competències comunicatives, tant en lingüística i audiovisual, com l’artística i cultural. Amb la competència lingüística i audiovisual es potencia l’observació, l’anàlisi i la valoració dels missatges audiovisuals des del punt de vista de l’observació, l’anàlisi i la valoració dels missatges audiovisuals des del punt de vista de la innovació formal i temàtica, de l’educació del sentit estètic i de la capacitat comunicativa. MATEMÀTIQUES Les matemàtiques contribueixen a aquesta competència aportant el coneixe-ment d’un llenguatge específic, necessari en el desenvolupament de les ciències (i en general del coneixement) i en la resolució de molts problemes quotidians. També, en el treball matemàtic, l’ús de la llengua, tant oral com escrita, és fonamental per descriure conceptes i processos, expressar raona-ments, argumentacions i proves, i en general, per comunicar, discutir, comparar i validar el treball realitzat. MÚSICA Contribueix a enriquir els intercanvis comunicatius i a l’adquisició i ús d’un vocabulari bàsic. També col·labora en la integració del llenguatge musical i del llenguatge verbal, i en la valoració de l’enriquiment d’aquesta interacció. TECNOLOGIES La contribució a la competència lingüística i audiovisual es realitza a través de l’adquisició del vocabulari específic, que ha de ser utilitzat en els processos de recerca, anàlisi, selecció, síntesi i comunicació de la informació. La lectura, interpretació i redacció d’informes i documents tècnics contribueixen al coneixement i a la capacitat d’utilitzar textos de diferents tipologies.



27/06/2014

Pàgina 19 /108

19

LLATÍ (optativa de quart) La competència bàsica que es pretén desenvolupar en les activitats d’aquesta matèria és la competència comunicativa. Per això els continguts pròpiament lingüístics ocupen una part important de la matèria, atès que la llengua llatina és una de les més importants aportacions del món clàssic a la civilització occidental: per evolució o per influència lèxica, el llatí és present en les llengües que utilitzem o en les que són objecte d’aprenentatge. Més en concret, l’estudi del sistema de la llengua llatina, com a model de llengua flexiva, incideix en l’àmbit dels coneixements sobre el funcionament de la llengua i el seu aprenentatge ja que permet, per mitjà de la comparació, una reflexió profunda sobre els elements lingüístics i els mecanismes sintàctics de les llengües ensenyades a l’escola i les d’ús de l’alumnat. El coneixement del llatí, encara que sigui bàsic, fa possible entendre les llengües romàniques com el resultat concret d’una evolució i apreciar en quina mesura la seva estructura i el seu lèxic estan amb deute amb la llengua de la qual procedeixen. Pel que fa a la competència plurilingüe i intercultural, l’estudi de la llengua i la cultura llatina és la porta cap a la intercomprensió entre les llengües romàniques i, alhora cap a una valoració més ponderada de la diversitat lingüística i cultural, ja que l’origen comú dóna una mateixa validesa a totes les llengües sigui quina sigui la quantitat de parlants i l’actual situació de reconeixement. Caldrà ser molt sensible i mostrar com l’extensió de les llengües romàniques no ha de ser impediment per al rebuig de l’etnocentrisme i el reconeixement d’altres llengües i cultures, i de la seva valoració com a riquesa de la humanitat.



27/06/2014

Pàgina 20 /108

20

ANNEX 3



27/06/2014

Pàgina 21 /108

21



27/06/2014 Pàgina 21 /108

21

RÚBRICA D’AVALUACIÓ (Batxillerat)

INDIVIDUAL VALOR 1 punt 2 punts 3 punts 4 punts PUNTU- ACIÓ

TA

SQ

UE

S

Quantitat de la infor-mació obtinguda

20% Un o més temes no estan treballats

Tots els temes treballats i la major part de les pre-guntes contestades.

Tots els temes treballats i la major part de les preguntes contestades amb precisió i rigor

Tots els temes treballats i totes les preguntes con-testades amb precisió i rigor.

Qualitat de la infor-mació obtinguda

20% La informació té poc o res a veure amb les qüestions plantejades

La informació dóna res-posta a les preguntes principals però no dóna detalls i/o exemples

La informació dóna respos-ta a les preguntes princi-pals i 1-2 idees secundàries i/o exemples.

La informació està clara-ment relacionada amb el tema principal i proporci-ona vàries idees secun-dàries i/o exemples.

Puntualitat de les feines entregades

5% No s’ajusta No s’ajusta del tot al se-guiment i amb 3 o més dies de demora.

El seguiment és bo i amb 1 dia de demora

S’ajusta al temps i el seguiment ha estat correcte.

Anàlisi i ús de la informació

35% Nul·la. Es limita a la recopilació de dades.

L’utilitza de manera molt elemental

L’utilitza i se centra en el tema.

L’utilitza i amplia els enfo-caments del tema sense perdre l’objecte.

Diagrames, il·lustracions i presentació

20% No són precisos o no ajuden a entendre el tema

Ordenats i precisos i algunes vegades ajuden a entendre el tema

Precisos i ajuden a enten-dre el tema

Ordenats, precisos i aju-den a entendre el tema.

PUNTUACIÓ FINAL 100%



27/06/2014 Pàgina 22 /108

22

RÚBRICA D’AVALUACIÓ (1r i 2n d’ESO)

PUNTU-

ACIÓ CATEGORIA VALOR 1 punt 2 punts 3 punts 4 punts

TA

SQ

UE

S









La informació dóna res-posta a les preguntes principals i 1-2 idees secundàries i/o exemples.


Puntualitat i seguiment







Diagrames i il·lustracions i presentació



Precisos i ajuden a entendre el tema





27/06/2014 Pàgina 23 /108

23

RÚBRICA D’AVALUACIÓ (3r i 4t d’ESO)

CATEGORIA VALOR 1 punt 2 punts 3 punts 4 punts PUNTU- ACIÓ

TA

SQ

UE

S









La informació dóna res-posta a les preguntes principals i 1-2 idees secundàries i/o exemples.


Puntualitat i seguiment







L’utilitza i se centra en el tema.

Diagrames i il·lustracions i presentació



Precisos i ajuden a entendre el tema





27/06/2014 Pàgina 24 /108

24

ANÀLISI I ÚS DE LA INFORMACIÓ. EXERCICI ORAL / ESCRIT DE SÍNTESI

1 punt 2 punts 3 punts 4 punts Connecta les idees

Identifica i etiqueta informació clau i idees

Organitza dades i idees

Etiqueta i categoritza les idees

Interpreta la informació

Resumeix la informació PUNTUACIÓ TOTAL

PAUTES PER A PREPARAR UNA PRESENTACIÓ ORAL

1 punt 2 punts 3 punts 4 punts Presenta la informació amb paraules pròpies

Desenvolupa idees principals i organitza conceptes

Empra suport visual de forma clara i efectiva

La comunicació gestual projecta confiança i autoritat

Manté contacte visual constant

Exposa clarament amb un to de veu apropiat PUNTUACIÓ TOTAL:



27/06/2014 Pàgina 25 /108

25

DOCUMENT DE L’ALUMNAT PER PREPARAR UNA PRESENTACIÓ ORAL

PROJECTE: ALUMN@: DATA: Què aprendrà el públic de la meva presentació? (Si és una presentació en grup) De quina part en sóc responsable? La meva estratègia per a fer una bona presentació. Pretenc aprendre les següents coses exposant aquesta presentació. Els procediments específics que vull treballar són: Necessito els següents recursos per a la meva presentació: Necessito les següents imatges per a la meva presentació: Elaboro un guió i/o altra documentació escrita per a la meva presentació: Durant l’assaig previ seré conscient de l’expressió verbal i gestual, el to de veu i la dicció i el contacte visual.

AUTOAVALUACIÓ FINAL DEL PROJECTE

PROJECTE: ALUMN@: DATA:

DE

L G

RU

P

He contribuït al progrés del grup de la següent manera: En aquest grup, des del meu punt de vista és difícil fer: Puc canviant això fent... Necessito que el meu grup sigui més efectiu per això proposo...

IND

IVID

UA

L

Com a resultat he après el següent: Sobre la matèria: Sobre com treballar en grup: Sobre com portar a terme una investigació: Sobre com presentar en públic: Sobre...



27/06/2014 Pàgina 26 /108

26

He après que els meus punts forts són... He après que necessito treballar més... Si hagués de realitzar de nou el projecte, faria els següents passos:

INSTITUT QUERCUS

Aprovat CE 27 juny 2014

ANNEX 4

INSTITUT QUERCUS



INTRODUCCIÓ

� Què és l’exposició oral? L’exposició oral és un gènere textual en què una persona desenvolupa un tema de manera metòdica i estructurada davant d’un públic. Es tracta d’un format relativament formal en què el més important és la voluntat de l’emissor de transmetre, de fer-se entendre. Aquest afany didàctic requereix tenir molt en compte l’auditori a qui s’adreça l’exposició, els coneixements previs que té del tema, què li agradaria saber... En el nostre àmbit, l’acadèmic, l’exposició oral serveix per transmetre els resultats de qualsevol treball, des d’un tema d’una determinada matèria a un treball de recerca, i pot ser avaluada. Té una finalitat didàctica que la diferencia d’altres formats semblants, com ara la comunicació (que exigeix un públic coneixedor del tema) o de la conferència (en què preval la representació pública). � Finalitat La presentació oral és la forma de comunicació que acostumen a emprar-se en les diverses àrees curriculars de l’etapa de l’ESO i el Batxillerat. És molt important que aquestes presentacions s’acompanyin de material visual perquè quan el dissertant parli a l’audiència s’aconsegueixi un efecte d’aprenentatge més potent. Lamentablement no és difícil que en algunes exposicions orals es trobin presentacions molt pobres, que a vegades perjudiquin un contingut interessant. Mitjançant aquesta optativa intentem proporcionar algunes pautes útils per preparar una presentació oral, tenint en compte que a la pràctica, molts d’aquests continguts puguin patir lleugeres variacions. Sempre cal tenir en compte que no totes les exposicions presenten el mateix grau de dificultat.

INSTITUT QUERCUS


CONTINGUT El Contingut que s’impartirà en aquesta optativa s’organitza de la manera següent:

1. INTRODUCCIÓ

a. Incitar a l’auditori

b. Presentar el tema de manera agradable

c. Distribuir documents

2. FONTS

d. Selecció de diverses fonts

e. Selecció de la informació de cadascuna de les fonts.

3. PLANIFICACIÓ

f. Organitzar jeràrquicament les relacions entre el tema i els

subtemes

g. Crear diversos apartats

h. Redactar un guió coherent i interessant.

4. RECOLZAMENT

i. Escollir recolzament visual

j. Preparar-los de manera clara

5. FITXES

k. Redactar fitxes de contingut

l. Usar-les, només, quan sigui necessari

6. PREPARACIÓ

m. Dominar els continguts de l’exposició

n. Ser flexible i anticipar-se a les reaccions del públic.

7. GESTOS

o. Gestionar temps i espai

p. Disposar el material a l’aula

8. VEU

q. Assajar l’exposició amb un company.

r. Marcar ritme i entonació

s. Facilitar l’escolta

9. EL RESULTAT FINAL

INSTITUT QUERCUS


AVALUACIÓ

Segons les Rúbriques d’avaluació de l’Exposició oral.

SUPORT DEL PROFESSORAT PER A PREPARAR L’EXPLICACIÓ DELS CONTINGUTS - ALGUNS PUNTS ORIENTATIUS-

1. LA PRESENTACIÓ i L’ESTRUCTURA DEL CONTINGUT

1.1. SABER QUI TENIM DAVANT

�Qui assistirà?

�Per quin motiu?

�Quin nivell de coneixement tenen els participants?

�Quines són les possibilitats de conflicte?

1.2. REUNIR I SELECCIONAR EL MATERIAL

�Fonts d’informació adequades

�Il·lustracions, gràfics i taules que aclareixen els conceptes.

�Material complementari per als oients (articles de revista,

bibliografia, etc.)

1.3. DISSENYAR EL GUIÓ

FASE 1. DE CONTACTE o INTRODUCCIÓ

� OBJECTIUS

�Captar l’atenció (què motiva a escoltar-nos)

�Despertar l’interès

�Centrar la presentació

�Tenir una bona acollida

� CONTINGUTS

�De què parlarem?

�Com ho farem?

�Durant quan de temps?

�Precs i preguntes al final?

� ESTRATÈGIES

�Donar una idea bàsica

INSTITUT QUERCUS


�Fer una pregunta retòrica

�Fer una afirmació, tesi, vivència

�Objectius que es persegueixen

�Avanç dels continguts del discurs

FASE 2. INFORMATIVA o DE COS CENTRAL

� OBJECTIUS

�Donar una bona informació

�Mantenir l’interès

�Arribar a l’objectiu de la presentació

� CONTINGUTS

�Desenvolupament de les idees amb claredat

�Citar exemples, casos

�Fer servir ajudes audiovisuals

�Recolzar els arguments

� ESTRATÈGIES

�Informar, fonamentar i demostrar

�Donar impressió de tranquil·litat i confiança

�Ha de demostrar una tensió creixent (clímax)

�Durada limitada

�No perdre l’objectiu

FASE 3. D’APEL·LACIÓ o CONCLUSIONS

� OBJECTIUS

�Concretar l’objectiu

�Motivar l’acció

� CONTINGUTS

�Resum final

�Pla d’acció

� ESTRATÈGIES

�Més concret que la introducció

�Evitar disculpar-se

�Arrodoniment del tema, no aportar noves idees

�Utilitzar els silencis

�Donar una bona conclusió: clara, curta i impactant

INSTITUT QUERCUS


2. LA POSADA EN ESCENA

2.1. POR A PARLAR EN PÚBLIC

2.2. PERILLS EVITABLES

�La por escènica

�La ment en blanc

�Què faig amb les mans?

�He perdut el fil!

�No em fan cas!

�No sé contestar el que em pregunten

2.3. LA POSADA EN ESCENA

�Evitar culpar-nos per tenir por

�Disposar d’un bon guió de la presentació

�Apuntar-nos les preguntes que no sabem contestar per

respondre després si és possible.

�El públic no és el nostre enemic

�No pensis en la gent, pensa en el missatge que vols

donar.

2.3.1. Alguns consells

2.3.2. La veu

2.3.3. El llenguatge a utilitzar

2.3.4. La mirada

2.3.5. El llenguatge corporal

2.3.6. Eines de suport

INSTITUT QUERCUS


ANNEX 5

INSTITUT QUERCUS



PROPOSTA DE PROJECTES

1. TREBALL COOPERATIU ENTRE L’ÀREA D’ESTRANGERES + ÀREA X Consisteix a combinar l’aprenentatge d’alguna matèria amb l’aprenentatge de l’anglès; sempre que el professor/a de l’àrea implicada accepti la proposta i no presuposi cap coacció. 2. LA WEB DEL QUERCUS COM A EINA PEDAGÒGICA Partint de la necessitat d’educar en un context de la societat de la informació, cal potenciar el nostre portal web, ja que, des d’aquest, es vertebra un treball integrat en el currículum i transversal a tot el centre. El web facilita la comunicació entre els components de la comunitat educativa: famílies, alumnes i societat. Amb la intenció de comunicar els processos d’aprenentatge que es van fent i el treball reflexiu que això comporta, es proposa que l’alumnat de 4t d’ESO que realitza l’optativa d’informàtica, sigui l’encarregat de formar part d’una comissió web i penjar notícies. (Cal que la iniciativa presa per la Comissió Informàtica 09_10 no es perdi i que tingui continuïtat). 3. LA TRANSVERSALITAT DEL CÒMIC Es vol oferir la possibilitat de conèixer i analitzar els recursos que ofereix el còmic per acostar-los a la lectura reflexiva de la imatge, entendre els procediments narratius i, alhora, gaudir de la història que llegeixen. L’àrea de Visual i plàstica, en el 1r curs de l’ESO, treballa el còmic manga i una de les lectures de l’àrea de català és el còmic manga Sakura. Per aquest motiu es proposa el treball conjunt de l’àrea de Visual i plàstica i alguna de les àrees de llengües.

INSTITUT QUERCUS


4. PARELLES LINGÜÍSTIQUES Per tal que l’alumnat potenciï la competència plurilingüe i intercultural; es fomenti el respecte envers totes les llengües i la importància de l’aprenentatge i de l’ús del català, castellà, anglès i francès, com a llengües curriculars; es vetlli la importància de la llengua oral com a element de cohesió social.... Es proposa la creació d’un CV “Parelles lingüístiques”, en qualsevol nivell de l’ESO, que treballi conjuntament amb l’Aula d’Acollida.

pec2014+pl

Education