2010_1008-canvis al doble sistema català de partits

8/4/2019 2010_1008-Canvis al Doble Sistema Catal de Partits

1/12

08/10/2010-Canvis al Doble Sistema Catal de Partits(http://blocgran.cat/?p=3263)

Canvis al Doble Sistema Catal de Partits

octubre 7, 2010 | Fantassin Manel |

.

Com podeu veure, aquest quadre est incomplet. A veure si podeu ajudar-me a completar-lo, pe r no

com una travessa, sin de forma raonada. Fixeu-vos que el sistema hegemnic actual s el de baix,

lespanyol. Quan ho sigui el de dalt, lindependentista, voldr dir que ja estarem a un pas de

lalliberament.

.

Ara b, tampoc no ens enganyem pensant que ho tenim a tocar, perqu ja he sentit alguns

radiopredicadors intentant confondre el personal, equiparant majories socials amb majories electorals.

Laltre dia venia a dir, amb molt encert, en Marc Arza, que s grcies a la passivitat de la massa

espanyolista a Catalunya (jo encara ho concretaria ms: s grcies a la seva actual abstenci a les

eleccions autonmiques) que s possible bona part del nostre aven. Podrem afegir tamb que

grcies al perfil baix de Montilla nhi ha daltres que encara tenen alguna cosa a pelar, perqu no han

quedat fagocitats com li va passar a ERC en poca de Pujol. O sigui, que aquestes eleccions i les

futures encara poden donar sorpreses. Es per aix que el quadre de dalt pot ajudar-nos a visualitzar

levoluci de s istema que ha de dur-nos a la independncia.

.

Lany 2010 haur estat important per la Doble Sistmica Poltica Catalana, perqu haur perms

trobar inquil (en Laporta) al nnxol centre-dreta del Sistema Sobiranista de Partits, i tamb perqu

les CUP, malgrat no presentar-se encara a les autonmiques, shauran consolidat tamb al nnxol de

lesquerra no centrista.

.

Ja s que no haurem resolt encara el principal problema que sofrim: la manca de maduresa de

CiU (hereva duns liderats molt propers als del PSC, basats en interessos econmics espanyols ms

que en interesos nacionals catalans) que li ha impedit declarar-se sobiranista.

.


2/12

La conseqncia del problema convergent, en les properes eleccions, ser que els catalans triarem,

en un 81,8%, partits que es reconeixen espanyols (que no neguen pas ser espanyols). Tanmateix,

estic convenut que lokupaci daquest nnxol (per part de CSI i potser daltres) s un pas endavant

revolucionari que facilitar la posterior incorporaci convergent.

.

Aquest quadre no reflexa les magnituds actuals de cada projecte nacional, ni tampoc les d imensions de

cada partit dintre del corresponent sistema de partits. Simplement posiciona els partits dins llurs

espais naturals. En el cas de CiU, amb la posici descentrada cap amunt, vull ressaltar el seu

carcter provisional, fins que es decideixin a donar el pas vers lindependentisme (si s que mai es

decideixen!).

.

Hi havia altres problemes a lhora de fixar la pos ici convergent, degut a la important bossa de vot de

centre esquerra daquesta coalici, segurament derivada dels orgens socialdemcrates duna part

de CDC. Per, com b diu en J. Guia, per qualificar una poltica no cal mirar qui la fa sin qui se

naprofita, la qual cosa ens permet adonar-nos de com CiU va accentuant la seva tendncia a

consolidar-se en lespai de centre-dreta. Tamb a IC-V hi ha un petit sector independentista provinent

de lENE, per no s hegemnic i noms aconsegueix posicionaments puntuals de tipus federalitzant

(sovint ratllant e l ridcul, com avui que deien que s ms fcil el federalisme que la secessi).

.

Dins el sistema independentista de partits tampoc no hi he sabut situar Reagrupament. Es una pena,

realment lamentable, que hagi fracassat lintent dunificar el sobiranisme en una nica marca

electoral que escombrs, proclams la independncia i es dissolgus. Tanmateix, calia intentar-ho i

est b que s hagi intentat, perqu s un primer assa ig dall que haur de ser tard o dhora, en forma

dopci electoral, o a fora, en forma de front patritic!

.

Per, com diu el manlleu hispnic: aix s el que hi ha! s a dir, que ni Reagrupament ni SCI

escombraran, sin que hauran de fer vida parlamentria amb pocs diputats, i shauran denfrontar,

de tant en tant, a lleis sobre temes socials, religiosos, interrupci de lembars, poltiques docupaci,

subsidis Estem prou segurs que aquests diputats sobiranistes votaran, en aquestes qestions, el

mateix que voldrien els seus votants?

.

s clar, el mateix problema que tinc amb els reagrupats lhauria pogut tenir amb Solidaridart Catalana

per la Independncia. Per, per molt suport que tingui del PSAN, i a diferncia de Reagrupament, si

que mhe atrevit a ubicar SCI basant-me en el pes del seu lder, el qual veig clarament situat al

centre-dreta. En tot cas, imagino que ambdues formacions, la de Laporta i la de Carretero, acabaran

confluint majoritriament en el nnxol de centre dreta, ats que s lespai vacant. I suposo que pel

cam perdran les seves fraccions esquerranes, les quals segurament participaran duna ulterior

regeneraci republicana.


3/12

.

Ats que Reagrupament s un dels dubtes que tinc, mespero a les vostres aportacions. Tamb us

demano lopini pel que fa a lespai de lextrem dret de l sistema sobiranista de partits que, com veieu,

est en blanc. A ms, caldr afegir tamb les formacions perpinyaneses, mallorquines, valencianes

.

I per a qu haur de servir aquest quadre? Doncs no pretenc pas respondre a necessitatsesquematistes, deterministes ni ortodoxes. Noms s per ajudar a separar la carn de

lacompanyament perqu (en poltica) de vegades el segon cobreix el primer fins fer-lo confondre

amb un plat de verdures. Mercs per la vostra collaboraci; i penseu que, per poca utilitat que tingui,

potser ens facilitar un sa ludable exercici de debat sobre aquesta dimensi de la nostra realitat!

.

.

.

Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en e l cam de lalliberament!

.

Fantassin Manel

.

P.D

Afege ixo aqu les dues aportacions al debat en format grfic.

La primera, den Joaquim Llamus:

.

.

i aquesta altra que ha demanat restar annima i que s una completa Rx de la situaci actual:


4/12

.

.

En canvi, el meu esquema, en realitat no el volia realista, sin que insinuava all desitjable (per

lobjectiu final seria amb la franja espanyola prima i marginal en extrem) i all anmal (que reflecteixo

situant CiU en posici descentrada, entre ambdues franges per dins de lespanyola, tendent a sortir-

ne).

.

Moltes mercs per totes les vostres aportacions,

Fantassin Manel

.

.

Etiquetes Poltica catalana | 18 comentaris

18 respostes

1. Boidiu:

octubre 8, 2010 a les 1:29 am

Bo el teu intent danalisis, llastima que s ia desmobilitzador, noms dues precisions, la primera

Reagrupament Independentista no s una organitzaci ni de dretes ni de centre ni

desquerres, s sensillament transversal, i jo en soc testimoni com associat que soc i la

pervivencia de Reagrupament ho s en funci dassolir lobjectiu el de lIndependncia de

Catalunya. La segona que jo spiga, i si no s aix em rectifiques la Soli.. avui per avui no scap organitzaci, s sencillament una llista feta i promocionada per tres Srs., per tant sense

saver on s s ituaran ideologicament en el futur, a dia davui no se sap. Tampoc entenc que

diguis que Reagrupament no hi ser i desprs diguis que farem cos amb els de SCI, tot plegat


5/12

una mica enrrevessat. Be e l que vull dir, s que si el que pretens amb el teu article s dirnos

als que volem lindependncia de Cata lunya que ho tenim magre, gracies, per potser no calia,

ara el que toca s demanar a TOTHOM que aquest any cal anar a votar i que e l vot util s

votar Independncia, la resta noms serveix als de sempre per no pas al pais.

2. Albertdiu:


Magrada lanlisi, jo sc reagrupat i realment comparteixo lopini den Boi de que RCat s una

associaci molt transversal, i aix es veu a les reunions i passi el que passi el 28N noms ser

una ancdota, millor si es treuen molts diputats per no passa res si no s aix, seguirem

treballant.

En quant a Solidaritat, tinc els meus dubtes en quant a aquesta formaci i la crtica que far s

constructiva, ja dono per fet que no hi haur unitat per penso que sha donat una mala

imatge de lindependentisme que afectar els resultats al Parlament.

Primer, en Laporta no el veig aguantant 4 anys assegut al Parlament com a lder dun grup

molt minoritari sense pintar res tenint la seva forta personalitat i acostumat a manar a la

instituci ms important de Catalunya no tenint un paper no ja secundari sin terciari quan

possiblement li oferirien propostes molt atractives si es torns al mn de lesport. Si aguanta

els propers anys fent coses tils i coherents per Catalunya shaur guanyat el meu respecte.

En quant al Lpez Tena i en Bertran, em sorprn que la gent hagi oblidat tan rpidament que

aquests senyors eren membres destacats de CiU i ERC i que s oposaven rotundament a la

declaraci dindependncia fins fa dos mesos i mig. Em costa de creure que alg que canvia de

jaqueta i didea ls tan rpidament sigui de fiar, ho sento. No dubto que sn independentistes

per no men refio per a donar-los el meu vot.

Tamb s ha de considerar que SCI sha creat molt rpidament i que malgrat i que potser

aguantin com sigui fins les e leccions (ja ho veurem) probablement hi hagi tensions internes

molt fortes que esclataran tard o dhora. No oblidem que a ms SCI tenen una bomba de

temos ja que han acollit els membres que van causar la crisi de RCat, alg es pensa que ara

faran bondat? Reagrupament per contra ja va tenir les seves crisis i ara est molt ms

estabilitzat.

En Carretero pot tenir els seus defectes, per s una persona coherent que fa e l que diu i

defensa la declaraci unilateral i la regeneraci poltica des de fa anys.

Per cert, alg ha sentit parlar de Regeneraci Po ltica a SCI? Don treuen els diners? com es

financien? quanta gent realment ha pagat la quota? mestan dient que es financien noms

amb aquests 20 euros? Em resulta sorprenent.

Us enrecordeu de lentrevista a on en Lpez Tena va deixar clar que no volia fer una coalici

amb RCat? Per qu? Mai han donat cap explicaci.

Aix noms sn les preguntes que em faig i per les quals segueixo pensant que amb laparici

dSCI no ha canviat res, per mi Reagrupament s lnica opci independentista seriosa. Amb

tot i aix s que molta gent votar en Laporta les properes eleccions, esperem que estigui a


6/12

lalada.

Voldria que SCI em sorprengui positivament ja que voldria dir que e ls independentistes tenim

ms opcions per a votar.

3. Eva Lilith diu:


&&edita: MANEL, COM TAGRADEN LES APOSTES.

&&edita: ES MOLT DIFICIL LO QUE DEMANES, ADIVINAR COM SERAN SOCIALMENT ELS CUATRE

DIPUTATS DE S.C.I. I DE REAGRUPAMENT.

&&edita: JO NO ESTIC DACORD EN TU QUE S.C.I. TINGUI QUE SER DE CENTRE PERQU HI HA

LA PLAA VACANT.

&&edita: JO CREC QEU SERA AL REVS, QUE S.C.I. ESTAR A LEXTREMA ESQUERRA, ENTRE LA

CUP I ERC, I QUE QUI CAUR PEL CAM SER EL LAPORTA, PERQU LA MAJORIA DE LES MEVES

COMPANYES I COMPANYS DE SOLIDARITAT SON DEXTREMA ESQUERRA AL MEU POBLE, Y LES

QUE CONEIXO DELS POBLES DEL COSTAT TAMB.

&&edita: NO ESTIC DACORD EN TU TAMPOC QUE REAGRUPAMENT SIGUI IGUAL QUE S.C.I. TU

SAPS QUE VAIG MARXAR DE REAGRUPAMENT PERQUE TOTS MEUS COMPANYS EREN MOLT DE

DRETES. ESTIC SEGURA QUE SI HI HA UN DIPUTAT DE REAGRUPAMENT DELS QUE JO CONEIXO,

VOTARA CONTRA LABORT I A FAVOR DE QUE ES PUGUI DESPEDIR LLIUREMENT I SENSE

SUBSIDIS.

&&edita: FINALMENT PREGUNTES QUIN HA DE SER EL PARTIT FACHA INDEPENDENTISTA. HI HA

UN QUE ES DIU ESTAT CATALA I UN ALTRE QUE ES DIU NOSALTRES SOLS.

APA GUAPO MARXO AMB LA BICI AL LENTRECUIX

4. Fantassin diu:


Boi

.

-Em sap greu que pugui semblar desmobilitzador lintent daclarir que se s ituar en el centre

dret independentista fins que CiU es decideixi a donar el pas.En tot cas

.

-Tampoc no pretenc dir que els partidaris de la independncia ho tenim magre, des de la

perspectiva cupaire, lestratgia de RCAT i de la Soli no s pas lnica.

.

-Si ho he ents b tu series partidari de no afegir Reagrupament dins el quadre, oi? ats que,

en ser transversa l, no encaixaria en cap nnxol de leix dreta-esquerra. Es aix?

.

5. Fantassin diu:


Albert


7/12

.

-Coincideixo en la teva insinuaci que (des del moment que Laporta estigui al parlament

capitanejant un grupet petit) el seu desembarcament a CiU podria accelerar-se.

.

-Espero que, en e l context daquesta fusi amb Laporta, la coalici CiU aprofiti per fer un pas

decisiu cap a lindependentisme, ocupant definitivament e l nnxol de centre dreta del sistema

sobiranista.

.

6. Fantassin diu:


Eva:

.

-En democrcia no tot s democrcia, hi ha pers

ones que tenen molt ms pes que e l conjunt. Si la majoria dels teus coneguts deSCI sn dextrema esquerra i en Laporta s lnic de centre dreta, jo crec ms prob

lable que SCI es quedi al centre dreta amb en Laporta sol i que

siguin tots els altres els escindits.

.

-Entenc que em dius que

si surten pocs diputats de Reagrupament,

aquests, a lhora de votar temes socials que s hagin de debatre al parlament,

segons el teu criteriaquests no se s ituarien al centre dreta

sin a la dreta ms dretana,

s a ix?

(merda dordinador que em deslloriga l text ):-(

7. Fantassin diu:


RCAT ocupant centre dreta i centre esquerra: aquesta s la proposta desquema que fa

Joaquim Llamus al FB:

.

http://sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-

ash2/hs388.ash2/66599_1481967001797_1012475170_31076793_4161901_n.jpg

.

no s si tothom podr veure la imatge !?

8. Jordi S Camardons diu:


Manel, no et preocupis pel Rcat, PROBABLEMENT passades les eleccions, i sense representaci

parlamentria, es disoldran dins SI i alguns continuaran amb unes sigles testimonials. El mapa

que has fet s prou clarificador, tot i que jo situaria SI a cavall de la dreta i una part de


8/12

lesquerra o centre esquerra. Hi ha molta gent que som socialdemocrates i ecologistes i estem

super cmodes dins SI, sense cap mena de ganes de tornar a esquerranismes tipus Erc.

9. Josep Maria Sala diu:

octubre 8, 2010 a les 3:37 pm

Lesquema que fa en Joaquim Llamos em sembla la ms encertada.

Magradaria que SCI i RI es presentesin en coalici. Si SCI no ho vol haurem de votar a laformaci que ens generi ms confiana.

Crec que la Coalici que de moment es t formada per RI, SI, BSC i probablement Crida per la

terra s prou slida com per treure uns molt bons resultats. Les enquestes que

interessadament es publiquen no crec que reflexin la realitat. La vertadera enquesta ser la

del 28N i estic segur que hi haur sorpresa molt agradable pels que volem de veritat un Estat

Propi.

10. Fantassin Maneldiu:


JORDI,

aix que diu de la comoditat em recorda altres converses amb gent de CiU que em deien que

eren desquerres i que sentien cmodes dins uns CiU que ja es posicionava a l centre dreta. Ho

trobo curis, com pots suposar.

Per tamb em fa pensar que s un smptoma mes que CiU ja hauria dhaver desembocat en

lindependentisme i que la irrupci daquestes noves opcions sobiranistes de centre no sn

ms que una reacci ciutadana a la tradoria convergent. Aix, doncs, des de la meva posicidextrema esquerra, insisteixo en la meva esperana que el sistema independentista de

partits acabi amb la incorporaci CiU al club independentista.

11. Oriol de Mollerussa diu:


No estic del tot dacord amb e l dibuix de lamic Llamus. Rcat hauria danar sempre enganxat a

la banda de dalt, la de la independncia, i ERC cap a l centre, perqu s evident que la seva

actuaci no ha estat independentista, encara que se n declarin. Per cert, SCI hauria docupar

exactament el mateix espai que RCAT, com a mnim fins que les actuacions dels diputats dels

dos grups ens permetin filar ms prim, s a dir, tot el centre dreta i el centre esquerra.

12. Albertdiu:


En Laporta a CiU? podria ser per no ho tinc tan clar, penso que un dels motius pe ls quals sha

muntat tot el xou de SCI ha estat que ell volia muntar el seu xiringuito particular i fer i desfer

com li vingui de gust, cosa que a RCat no li hagus estat possible.

Si no ha volgut entrar RCat quan se li oferia el lideratge, com acceptar mai entrar a CiU a noser que se li ofereixi la presidncia? Si en Mas guanya les eleccions de forma contundent

aquest no voldr deixar la cadira a en Laporta a no ser que ens passs alguna de ben grossa.

Aix s, cada dia sembla ms evident que CiU estan darrere dSCI dalguna manera o a ltra. No


9/12

magraden les teories conspiratries per el fet que en Lpez Tena sigui ex conse ller nacional

de CiU i qui bloqueja principalment e l pacte amb RCat i que estiguin rebent ajudes de la

fundaci Catalunya Oberta, per exemple, per a fer les enquestes, la qual depn de CiU ho est

deixant cada cop ms clar.

Ha estat un moviment molt bo per part de CiU tot sha de dir, veient com lindependentisme

per via RCat podia fer forat real al Parlament han preferit dividir i aigualir la seva fora

impulsant SCI. Fa por que siguin tan poderosos aquesta gent.

13. Joan P. diu:


Fantassin Manel,

Mha agradat molt la teva anlisi i comparteixo fora les teves tesis. Sobre el lloc que ocuparia

en lesquema RCat, jo els considero socialment bastant transversals i per tant interpenetrarien

lespai entre centre-dreta i centre -esquerra agafarien per tant part de lespai dERC, SCI i CiU

de lesquema sense desplaar-los, quelcom similar al que passa quan barreges una molcula

daigua amb una dalcohol, que una part de la de lalcohol interpenetra dins la daigua i per

tant mai un litre daigua i un dalcohol barrejats fan dos litres de lquid en volum.

Sobre que passar desprs de les eleccions, penso que depn molt dels resultats dERC.

Lamentablement no espero massa bons resultats de RCat, que penso ser la opci de molts

indepes amb un alt nivell ideo lgic per no de tots, SCI la veig com una opci menys

ideologitzada per ms popular i crec que obtindr un resultat ms acceptable, per no bo.

Per tant: poca o nulla representaci de RCat (0 a 2 diputats, 4 en el millor dels cassos)i entre4 i 6 diputats de SCI (evidentment voldria equivocar-me i que els resultats foss in molt millor

per ambds, per ara com ara ho veig difcil).

En segon terme queden els resultats dERC, si aquesta es fot una nata monumental com

sespera i aix fa que surtin amb globus e ls fenomenus calabresos i el cadver poltic den

Carod no ressuscita amb lentrep de Putxi i sobrassada que es pensa fotre el dia 30, potser

cridin a redrear el rumb dERC a nOriol Junqueras i llavors podria passar que alguns o molts

dels integrants de RCat i SCI es passessin de nou a ERC, podria fins i tot endegar-se un

procs de re-unificaci i ERC podria ser el pal de paller del nou independentisme, ja que

segurament en Carod i els seus mariatxis en no haver pogut retornar al poder podrien fins i

tot integra-se dins el PSC (no seria pas res destrany). ERC llavors tindria la opci de retornar

a ser un partit progress ista per de centre ampli, ms Macianista que Companyista (la

gran dualitat daquest partit des de la seva creaci), abandonant les tesis frontistes

desquerres i abraant les de front nacional. El gran partit independentista de centre dreta

potser hauria desperar un temps ms que maduress in les pos icions dalguns sectors de CiU i

la seva llavor la podrem trobar en una hipottica unificaci de RCat i SCI quan els se ctors de

centre esquerra lhagin abandonat. Penso que la parcella ms clarament desquerres sense

altre adjectiu ja queda ben representada per les CUPS.

Amb tot lanterior no vull expressar que lindependentisme shagi de trencar inexorablement


10/12

, -

situaci molt interessants que podrien obrir noves opcions de collaboraci en comptes de

confrontaci com fins ara, noms caldria posar a la nevera a alguns e lements distorsionadors.

Salut i Ptria

14. Josep M. Pons diu:


Sense entrar a valorar la geometria variable de lesquema, llegeixo que es dona molta

importncia a un posicionament poltic dels implicats, quan crec que el desllorigador de tot

plegat son els personalismes dels actors i la particular percepci de com cal actuar fent poltica,

o de com sha dactuar si el que cal s un nou model de qualitat democrtica. Si es repassa qui

s cadasc dels adherits a la Solidaritat, a part den Laporta, que est actuant com a figura

necessria perqu tot qualli i tot es pugui portar a terme -sense descuidar el tema financer-,

resulta que tots e ls adherits son ex i ex dex dalguna formaci poltica de les que durant anys

shan anat despenjant per alguna de les causes segents:

a) Per qestions personals amb la cpula del seu partit: son e ls escindits dErc dara f dos

anys, amb el senyor Carretero per cabdill.

b) Per qestions relacionades amb una de ficient actuaci democrtica interna: son e ls primers

escindits de Reagrupament, que no van poder acceptar les actituts cabdillistes del lder

indiscutible, alguns dells literalment expulsats de Rcat: son els e legits a les primries de la

Soli, gent que estima el pas, els independentistes de pedra picada, que no temen lxode .

c) Per deserci dltima hora de gent de Rcat, alguns ja inclosos fins i tot en llistes e lectorals i

altres en donar-se compte tardanament que els engolia un sistema de baix perfil democrtic iautoritarista: son els de Girona i altres.

d)Els incmodes amb els posicionaments dERc i CiU relacionats amb la proposta de ILP

presentada al Parlament, que coneixien prou b la transversalitat poltica absoluta dels 30.000

fedataris disposats a recollir signatures: aquests tothom sap qui son.

e) Hi podriem afegir els as istents a la ltima manegada en la confecci de la llista per BCN de

Rcat, una vegada tancada i publicada, per encabir una destacada activista de la Plataforma i el

subsegent trns it de la perjudicada cap una a ltra llista provincial, ms propera al seu lloc de

residncia habitual. Aquests ja son pocs, els dltima hora, ja que finalment sadonren que noeren del mateix pedigree.

Si alg es veu en cor dafegir alguna cosa ms, de la muntanya que nhi ha, endavant. De

totes maneres, el que jo hi afegir s que no estem en un moment en el qual ens hem de

mirar lespectacle amb ulls provinents dantics esquemes de pos icionament poltic, en creure

que les ideologies, per f, ja no juguem un paper tant fonamental i trascendenta l en el que

est passant a casa nostra.

15. Josep M. Pons diu:


Fantassin, no somiis, unes primries ben fetes, son un pacte de sang.

16. vallfosca diu:


11/12

,

Falta un tercer eix Nacionalisme de clase-Nacionalisme identitari.

17. Fantassin Maneldiu:


-Josep Maria Sala:

coincideixo amb els teus des itjos, per no s la coalici encara s possible. Ho veig molt

magre!.

-Oriol de Mollerussa:

s fcil fer un dibuix situant les coordinades de proximitat a Espanya i a la Independncia. Jo

ho he fet reflectint situacions anteriors (em sembla que ho tinc al meu blogspot). Per en

aquest cas noms volia FIXAR ELS NINXOLS (per tant obviava les oscilacions amunt i avall

excepte en el cas CiU per evidenciar la contradicci on es troba). Per aix quan en Joaquim

Llamus simplement hi ha encabit reagrupament, per hauria estat un conys bellugar tots e ls

altres!

.

-Joan P.:

El problema de la transversalitat en forma de producte electoral s que la realitat quotidiana

est formada dinteressos socials, per tant la tendncia s aquesta, social i, en conseqncia,

la marca transversal tendeix a desaparixer (com molt b e lls mateixos preconitzen).

La meva dificultat per encabir all que no vol ser encabit deriva del meu convenciment que no

es disoldr sin que tendir a consolidar-se (a prendre partit social). Per potser s molt a la

llarga o potser mequivoco!

Coincideixo a tutti pleni amb les teves previsions sobre e ls vots electorals que rebran.

.

-Josep M. Pons:

Fas una descripci tan crua com s de crua la realitat.Enhorabona! Tanmateix jo relaciono

aquestes misries humanes amb els discursos (o excuses) sobre la fi de les ideologies i, per

tant, no tinc prou confiana per mirar-mho amb altres ulls. Prefereixo continuar mirant-mho

amb els vells esquemes, em dna seguretat. Em dna seguretat saber que uns i altres snbons amics que competeixen electoralment perqu pensen diferent en comptes de veure que

uns i altres pensen igual per compete ixen perqu estan a parir entre ells.

.

-Vallfosca:

doncs au! posat a dibuixar!

.

-PROPOSTES GRFIQUES:

Si us ho torneu a mirar, veureu que he afegit a cap davall de lescrit les dues aportacions al

debat en format grfic. La primera, de Joaquim Llamus i una -annima- Rx molt completa.

.

En canvi, el meu esquema, en realitat no el volia realista, sin que insinuava all des itjable


12/12

(per lobjectiu final seria amb la franja espanyola prima i marginal en extrem) i all anmal

(que reflecteixo situant CiU en posici descentrada entre ambdues franges per dins de

lespanyola tendent a sortirn-ne).

.

Moltes grcies per totes les vostres aportacions,

Fantassin Manel

18. montse diu:


Mireu jo penso que si tenim que est pensant amb dretes i esquerres, no anirem amb lloc. Aix

no anirem en lloc ja que precissament el que tenim que fer s tot al conbtrari, Els partits que

no estinguin hipotecats amb Espanya, guanyi qui aguanyi, hi ha que tenir una part en com, i

s Catalunya. Si comencem jo amb aquest no per qu s de centre, no per qu aquest s de

esquerres, farem el rducul a part de perdre e l temps. Jo entenc, deixaant a banda el color que

cada un li agradi. Hi ha un color que ens ha de unir a tots, i s la senyera, el nostre Pa s,

aconsegui trobar un cam. Ja que el dia que Catalunya ens poguen proclamar independents ,

esta clar que haurem de anar tots junts. I no ms pensar en quest cam i la nostra senyera.

Desprs si shan de fer eleccions per saber qui governar, ja es far com sempre. Per amb

buscar la nostra lliberat no. En de anar junts. Junts guanyarem separats guanyar el enemic. I

per mi s aix.

2010_1008-canvis al doble sistema català de partits

Documents