PERIÒDIC GRATUÏT

Associació de Mitjans de Comunicació Local

23 anys de compromís amb el barri

Desembre 2017 / Núm. 266

Can Farrerodiu "NO"

ENTREVISTA

Francisco José García,conserge de l'INS Montjuïc Ha treballat durant més de 40 anys

a l'institut i es jubila enguany

Pàg. 28

Pàgs. 14-15

ACTUALITAT

L'Escola SEAT rep un reconeixement d'UNICEF

Pàg. 6

PA R T I C I PA ! E N V I A ' N S AV I S O S

SOCIETAT

Com es viu elNadal a unaresidència degent gran?

Pàg. 3

60 anysdel 600

Pàg. 24

CULTURA

695 03 55 62

2 Desembre 2017 // www.lamarina.catMIRADES

Fundador:Juan Antonio Reyes

Tel. 93 296 50 07 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona

President AMCLJoan BarutelConsell d'operativa i continguts Eva Albiol, Aran Comín, Man Hoh TangEdició i maquetació Aran Comín

RedaccióEva Albiol, Alba Calpe, Aran Comín, Lorena Hens, Man Hoh Tang, Montse Valls

FotografiaRafel Vidal, Agustín Forteza

Col·laboradorsMariluz Bailón CAP La Marina, Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Joan Casas, Elena Garcia, Esther Pardo, Marc Guallar, Xavier Sanz, M. Jesús Valderas CAP Carles Ribas, Associació Be-nestar i Desenvolupament (ABD), Biblioteca Francesc Candel.

Publicitatcomercial@lamarina.cat AMCL (93 296 50 07) Impressió: GestXXITirada 6.000 exemplarsDistribució gratuïtaDL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

21-D: Blanc, negre,o gris?

Amb l’escenari polític actual, el 21 de desembre ens enfrontem a unes elecci-ons autonòmiques que semblen ser la so-lució a tots els problemes que hi ha dins el panorama polític.

El 21-D es presenta com una jornada electoral massiva, on el més important serà com ens posicionem. Sembla que només existeixi el blanc o el negre, sense una gamma cromàtica més extensa, sen-se el gris. La població està dividida gai-rebé a parts iguals, i les formacions po-lítiques també es posicionen en blanc o negre en les seves campanyes electorals.

Les enquestes diuen que la situació quedarà, més o menys, tal i com està ara. Però, els polítics acceptaran els resultats? Guanyi qui guanyi? Partim de la base que en aquestes eleccions no podran sor-tir ni vencedors ni vençuts, ja que els dos bàndols enfrontats, segons les enquestes, tindran uns resultats bastant igualats i cap partit guanyarà per majoria absoluta.

Després de les eleccions s’ha d’accep-tar el que la gent decideixi, sense oblidar els que pensen de manera diferent. Aquí entra en joc el color gris, fruit dels resul-tats tan dividits entre el blanc i el negre. Aleshores, veiem que l’única solució coherent que pot haver-hi dins d’aquest conflicte és el diàleg. Un diàleg on els dos bàndols cedeixin i es destensi una mica la corda, per tal d’arribar a un acord.

No és el primer cop que, dins la his-tòria de la nostra democràcia, posici-ons contraposades s’han hagut de posar d’acord per tal d’establir una estabilitat dins la societat. I, segurament, no serà l’últim cop que passi. Hem de començar a pensar en altres temes que preocupen a la ciutadania, tot i que per això caldrà haver definit l’aspecte territorial de Cata-lunya, un tema que no quedarà saldat el proper 21 de desembre.

Però, resumidament, d’això es tracta la democràcia, no? Escoltar majories i mi-nories, i representar-les amb la finalitat de satisfer les seves necessitats i deman-des.

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@lamarina.catO per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

mirada positiva

Amb la intenció de facilitar la participació veïnal en els mitjans de comunicació dels barris de la Marina (en premsa, ràdio i web), LA MARINA estrena un número de Whats-App on els veïns podran enviar contingut d’una manera més senzilla des del seu mòbil.

Afegeix aquest número de WhatsApp al teu mòbil: 695 03 55 62. És el número que LA MARINA posa a disposició dels ciutadans per tal que enviïn a través de WhatsApp informacions, notícies, avisos, comentaris, fotos, notes de veu, vídeos… que podran convertir-se en notícies als mitjans de comunicació del barri.

Així, els mitjans de la Marina s’aproparan més al territori i guanyaran en celeritat a l’hora de conèixer esdeveniments dels barris. El WhatsApp s’afegeix a altres vies de par-ticipació de LA MARINA: el correu redaccio@lamarina.cat i les xarxes socials Twitter @lamarinacat i Facebook www.facebook.com/lamarinacat. ■

LA MARINA estrena número de WhatsApp

EDITORIAL

Desembre 2017 // www.lamarina.cat ACTUALITAT 3

La il·lusió nadalenca com a denominador comúa la residència “La Font Florida”

Aquella sensació d’il·lusió, celebracions, alegria, retrobaments... molts cops ens fa oblidar que les persones grans, en dates tan assenyalades com el Nadal, poden arribar a sentir la soledat d’una manera molt més dolorosa que en altres moments de l’any. Els sentiments s’intensifiquen, els records s’amunteguen i l’absència de les persones que ja no hi són es fa encara més evidents. Aquest, però, no ha de ser un motiu per no gaudir d’aquestes festes, per això s’ha de procurar que la il·lusió es mantingui, en la mida del possible en les persones de la tercera edat. El fet d’implicar-los en la de-coració que ambienta al Nadal, cantar na-dales amb ells o que recordin com les van aprendre o com les vivien en altres temps, pot fer que revisquin el sentiment que va aflorar en ells quan eren petits.

La residència Font Florida La residència geriàtrica Font Florida,

gestionada pel grup Mutuam i ubicada a la Plaça Cerdà, és un centre que vetlla, entre altres aspectes, per la intimitat, la qualitat i la dignitat dels seus residents, proporci-onant eines per a poder desenvolupar una actitud integral en cadascun dels usuaris. És per això que, quan s’apropen dates im-portants, també se celebren una sèrie d’ac-tivitats per commemorar les festes asse-nyalades entre tots els avis i àvies.

La residència compta amb 88 residents i amb 30 usuaris al centre de dia, i, encara que en aquest últim no es facin les matei-xes funcions, “no són seccions separades, sinó que conviuen residents i usuaris com si fossin una mateixa família” explica l’Es-ther Granado, educadora social de la re-sidència.

Com es viu el Nadal a la residència? No és el primer cop que La Font Florida

organitza un munt d’activitats per animar els seus residents; van celebrar el comen-

çament de l’any d’una manera molt dolça amb un taller de rebosteria fent pastissos a base de galeta i xocolata, van gaudir de la Castanyada fent panellets i al desembre de l’any passat van rebre la visita de l’Associ-ació Cultural Leza amb l’orquestra infantil Lio.

La Font Florida fa dies que prepara la de-coració per totes les festes de Nadal. Des del dia 18 de desembre fins al dia de Reis és pràcticament cada dia una activitat es-pecial enfocada les festes perquè els més grans ho visquin amb el màxim d’il·lusió possible.

Per començar, el dia 18 de desembre vo-luntaris de la Creu Roja acudiran a la re-sidència i faran una entrega de regals, “és un dels dies més macos per als més grans, ho reben amb molta il·lusió” declara l’edu-cadora social. El dimarts 19 es farà entrega d’unes cistelles solidàries a famílies neces-sitades del barri a través de la parròquia de Sant Bartomeu i el dia 22 tindrà lloc el

famós Caga Tió i hi haurà el sorteig d’una cistella de Nadal. A més de totes aquestes activitats, també es fan tots els sopars i di-nars tradicionals d’aquestes festes, com el sopar de la Nit de Nadal, el dinar del dia de Nadal, el de Sant Esteve, la retransmis-sió a la televisió de la Missa del Gall per a residents... Els usuaris del centre de dia, en canvi, es troben a casa amb les seves famílies, explica l’Esther. El dia 27 aniran al centre dos contacontes professionals i són contes pensats tant per adults com per nens. El dia 28, per exemple, es farà una cantada de nadales que fa dos mesos que assagen.

A la residència totes les celebracions es fan igualment, segons argumenta l’educa-dora de la Font Florida “hi ha alguns fa-miliars que se’ls enduen a casa seva i ho celebren en família però també hi ha molts que es queden aquí i la seva família som nosaltres”. També tenen l’opció, els matei-xos familiars, d’anar a fer el sopar de la Nit de Nadal a la mateixa residència, de mane-ra que també el passen en família.

“Intentem que ho visquin amb el màxim d’il·lusió possible, és per això que inten-tem que tot l’equip hi sigui per aquestes dates, no agafar tots vacances, estar tots perquè d’alguna manera som els seus refe-

rents aquí” comenta l’Esther Granado. “La idea és fer també activitats en els dies que

no són lectius en escoles i convidem que vinguin els nets i besnéts per fer activitats intergeneracionals” afegeix.

Per Reis, els treballadors es disfressen i fan l’entrega de regals. “En general es viu amb il·lusió encara que són moments que per alguns són etapes molt tristes perquè els agradaria estar a casa o perquè no hi és la família al complet, per aquest motiu li donem tanta importància” indica l’educa-dora social.

La Font Florida és una residència que comparteix un denominador comú amb tots els residents; la il·lusió. Els avis que vi-uen el Nadal allà formen una gran família, per aquest motiu, la comprensió i l’afecte entre ells és fonamental. És per això que el millor regal que se’ls pot fer és una dosi extra d’afecte que els ajudi a reforçar l’es-perit nadalenc. ■

|| Lorena Hens || Redacció

118 avis, una sola família

“A la residència viuen el Nadal com el viurien a

casa seva” “Intentem que no perdin la il·lusió en dates en què

és tan necessària”

▶ Usuaris de la Residència Font Florida participen en un taller d'elaboració de dolços per rebre el 2017, l'any passat Mutuam

La residència compta amb 88 residents i 30

usuaris al centre de dia

4 ACTUALITAT Desembre 2017 // www.lamarina.cat

Dimarts 14 de novembre, una quinzena d’associacions van participar en la primera sessió participativa per definir la gestió i els usos dels futurs locals del carrer Química. La reunió, celebrada a la Biblioteca Francesc Candel, va servir com a presentació de les fu-tures trobades i per exposar el funcionament d’aquestes. Al llarg de les sessions, les entitats hauran de treballar plegades per donar forma al projecte comunitari impulsat pel Distric-te de Sants-Montjuïc, i que s’emmarca en les mesures del Pla de Barris.

Pérez subratllava la importància d’aques-tes sessions participatives, ja que reconeixia que les entitats del barri no estan habituades a funcionar d’aquesta manera. “La gent té por perquè haurà de compartir un espai, i no està acostumada”, apuntava a la reunió. Per aquest motiu, les sessions estaran moderades i dinamitzades per la cooperativa Bara Bara Dinamització, que ha treballat anteriorment en altres projectes similars.

Igualment, el projecte encara és verd, ja que encara queda per definir quines enti-tats se sumaran al projecte i, de fet, com serà aquest mateix. Per la primera trobada, es van convidar un seguit d’entitats i col·lectius; al-guns, que necessiten un espai en l’actualitat i, altres, que estan acostumats a funcionar com a punt de trobada de joves, com l’Ateneu En-granatge o l’Espai Jove La Bàscula.

Va ser així, ja que un dels locals anirà des-tinat a joves, mentre l’altre –que queda més a prop de la Plaça de les Matemàtiques– aco-llirà entitats, veïns i gent gran. Encara que el segon espai sigui una mica més gran –400

m2 vers els 350 de l’altre–, els dos locals son força similars. Es trobaran en una planta baixa, totalment accessible, que es dividirà en espais més grans o més petits amb portes corredisses, segons convingui. A la planta de dalt, s’instal·laran una sèrie d’armaris on les entitats podran deixar el seu material, i tam-bé s’hi ubicaran els despatxos.

No serà un hotel d’entitatsTot i el desig d’algunes entitats de dispo-

sar d’un edifici amb espais privats per a cada organització, aquest projecte va més enllà d’aquesta premissa. Com es tracta d’un pro-jecte comunitari, les dinamitzadores avisa-ven que l’objectiu era deixar de pensar d’una manera individualista en què cada una de les entitats va per lliure, i “passar a treballar plegats”.

“Treballar de manera comunitària enri-queix”, defensava Esther Pérez, ja que aquest espai permetrà que s’organitzin activitats tant quotidianes com puntuals, fruit de les siner-gies entre les associacions integrants del pro-

jecte. “Quan hi ha una entitat fent una activi-tat i hi ha un local ocupat dia sí, dia també, la gent ho agraeix, perquè coneix més aquestes entitats” i, per tant, és més probable que s’hi acabin sumant.

Per això, les dinamitzadores busquen que es produeixi un efecte multiplicador gràcies a aquest projecte, que és novetat al barri. “Vo-lem que no es quedi en una acció petita com a entitat, sinó que tingui una repercussió àm-plia en el veïnat”. Així, les entitats hauran de treballar de manera conjunta per arribar a més gent o donar-se suport, fent que el local tingui vida per si mateix.

Sobre la gestió dels locals, el Districte de Sants-Montjuïc proposa una cogestió, ja que, a banda de les entitats que ocupessin l’espai, algú extern s’hauria de preocupar del man-teniment, per obrir i tancar les portes diària-ment. A més, caldrà definir els horaris i saber com es coordinaran totes les entitats, però “no volem que ho gestioni algú de fora”, deia Pérez.

S’acosten mesos de feinaA patir d’ara, la feina serà de les pròpies

entitats. Hauran de treballar unes preguntes amb la ment orientada cap enfora, obrint horitzons. Per exemple, “què volen com a col·lectiu pel barri, què faran per aconseguir el que volen, i què passarà quan ho tinguin”. Les propostes es recolliran en les diferents sessions participatives, en què es treballarà en grup per trobar el consens. La propera serà el dijous 11 de gener a la sala 6 del Cen-tre Cívic Casa del Rellotge, i encara hi haurà més trobades fins la primavera. L’obertura dels equipaments es produiria al novembre de 2018, com a molt tard, ja que les obres de condicionament acabarien a finals d’estiu.

Igualment, la consellera va voler remarcar que el projecte “no està tancat” i que “està obert a que altres entitats s’hi sumin”. Fins i tot, un cop estiguin funcionant els locals, al-tres associacions s’hi podran sumar si s’ajus-ten al projecte i sempre amb el consens de totes les entitats. I és que, en tractar-se d’un projecte comunitari, totes les entitats vincu-lades tindran el nivell de ser protagonistes i podran prendre decisions de manera col•le-giada i conjunta.

D’entre els assistents, Vicenç Larrotcha, president de l’AVV d’Estrelles Altes, va mos-trar el seu desacord amb el projecte, ja que l’associació hagués preferit “un casal de gent gran, però no ha pogut ser”. Igualment, va considerar positiu que l’espai s’orienti a la gent jove i a les entitats. D’altra banda, el grup Folk Montjuïc va considerar molt oportuna la planificació d’usos dels nous locals, ja que actualment tenen repartit el material per to-tes les cases dels integrants, i això els solucio-narà grans problemes de logística. ■

Es comencen a definir els usos dels futurs locals del carrer Química|| Aran Comín || Redacció

▶ Veïns i entitats participen a la primera sessió per definir els usos dels locals Aran Comín

Tens Consell de Barri centrat en la construcció delfutur Centre Integral de Serveis Socials a Can Farrero

L’edificació als jardins de Can Farrero i els busos del barri han estat els principals temes de debat en el Consell de Barri de La Marina, celebrat el 29 de novembre a les 19 h, a la Sala Pepita Casanellas.

Esther Pérez, consellera del barri La Ma-rina, va ser l’encarregada d’explicar amb do-cumentació el projecte d’edificació de Can Farrero, quins acords s’havien signat en an-teriors governs i com s’havia arribat a la si-tuació actual. Va esdevenir un moment tens, perquè els veïns que no volen que s’edifiquin els jardins van començar a protestar argu-mentant que “els veïns no havien estat infor-mats de tots aquests acords”, i va dificultar el seguiment amb normalitat de la sessió. Tot i això, la consellera va acabar d’explicar els

plans i es va obrir un torn de paraula, on es va arribar a una conclusió: “volem els equi-paments planejats, però no a Can Farrero”.

El problema dels busosL’altre tema important del consell va ser

els busos del barri. La consellera Pérez va valorar d’una forma positiva l’arribada de nous carrils busos, tot i que es va queixar de l’incivisme dels veïns que deixen els cotxes aparcats en els carrils, ja que molesten i difi-culten el recorregut dels busos.

També, a partir de les múltiples queixes per la mida dels cotxes de la línia 109, va in-formar que canviaran els busos estàndards pels articulats i que, a més a més, revisaran els horaris, ja que passa poc per l’afluència que té en hores punta. Pel que fa a la línia de bus 13, va concretar que s’ha acordat un nou horari i que hi haurà 23 cotxes més, tot i que encara estan esperant-los. No obstant

això, un veí va replicar aquest comentari a la consellera dient que l’espera no és una jus-tificació, ja que es podrien haver agafat els cotxes de la línia 37, recentment eliminat de la xarxa de busos.

En relació, es va parlar de la nova parada de Bicing, al carrer Alts Forns. Els veïns van mostrar rebuig cap a aquesta estació, argu-mentant que està mal ubicada pel trànsit i oferint el carrer Mare de Déu de Port com a solució. A més, es va proposar crear més parades de Bicing al barri, justificant que no totes les zones de La Marina tenen una esta-ció a prop.

Neteja i contaminació al barriEls contenidors a les voreres també va ser

un tema polèmic. Els veïns es van queixar que els contenidors haurien d’estar a la cal-çada, ja que és més sanitari i no dificulta el pas a les persones que van caminant per la vorera.

Una altra veïna es va queixar de la conta-minació acústica que pateix el barri, concre-tament a la zona del carrer Motors. Va re-marcar que, per culpa del soroll dels cotxes i camions, pateix problemes d’oïda. E. Pérez va explicar que està en marxa un projecte per arreglar el carrer Motors, però no sap ben bé de quina manera incidirà en el trànsit i el soroll, per tant, que no sabem si hi haurà solució. ■

|| Montse Valls || Redacció

També es va parlar de...

La comissió de seguiment va proposar fer menció especial a dos temes: el sensellaris-me i la neteja. En altres consells de barri es tractaran aquests dos temes.

Emilio, un veí del barri, va proposar la cre-ació d'una rotonda al Passeig de la Zona Franca amb Foc per habilitar el gir a l'es-querra per aquest carrer.

El pla per construir una piscina pública al barri està en marxa. L’anterior govern va buscar una zona i ara s’està tirant endavant el projecte.

Àudio complet disponible a

www.lamarina.cat

Rafel Vidal

Rafel Vidal

Rafel Vidal

Rafel Vidal

PUBLICITAT 5Desembre 2017 // www.lamarina.cat

La tinent d’alcalde de Mobilitat de Bar-celona, Janet Sanz, va assegurar dissabte passat en un acte de campanya de Cata-lunya en Comú Podem al barri, que les parades de metro de la L10 anunciades obriran al juliol de l’any que ve.

Sanz va aprofitar per recriminar al Go-vern català que aquesta inversió l’hauria d’haver fet la Generalitat, i no l’Ajunta-ment. L’aportació del consistori permetria obrir les estacions Foneria i Foc-Cisell a la data anunciada, “perquè sabem que els veïns no poden esperar més”, sostenia.

Contradictòria amb ERCEl passat 29 de novembre, Alfred Bosch

va presentar en roda de premsa un infor-me que recollia els possibles impactes de

l’aplicació de l’article 155 de la Constitu-ció Espanyola a la ciutat de Barcelona.

Entre ells, destacava diversos projectes cofinançats per la Generalitat de Catalu-nya, com ara les obres de construcció de les línies 9 i 10 del metro. Concretament, l’informe feia referència a les dues parades anunciades pel juliol, valorades en 40 mi-lions d’euros, i que podrien veure retarda-da la seva obertura.

Arriben les escales mecàniquesMentrestant, durant les darreres setma-

nes de novembre i desembre s’han anat instal·lant les 20 escales mecàniques de l’estació Foc – Cisell, així com les dues ex-teriors de la boca del metro.

Per realitzar la instal·lació, unes grues descarregaven les escales, ocupant part del carril bus. ■

|| Redacció

Janet Sanz: “El metro arribarà al juliol a la Marina”

▶ Una grua instal·la les escales mecàniques a l'estació Foc-Cisell La Marina Viva

6 ACTUALITAT Desembre 2017 // www.lamarina.cat

Els alumnes i professorat de l'escola SEAT van rebre aquest dijous 30 de novembre un reconeixement per part de l'organització UNICEF, organisme de les Nacions Unides que vetlla pels drets dels infants de tot el món, per la seva tasca per a la promoció dels drets dels infants.

L'acte va començar amb la reproducció d'un vídeo de l'acte celebrat el 20 de novem-bre per a la promoció dels drets dels infants. Sota el tema "Somewhere over the rainbow" els alumnes feien crits amb les proclames com el de "vull un món on poder ser lliure".

Un món on poder ser lliureEl centre ha estat considerat pioner a tota

la ciutat per desenvolupar tasques i activitats per fer conèixer els drets adquirits als esco-lars a tots els nivells i que es van concentrar a la passada festivitat del 20 de novembre.

Els alumnes de sisè de l'escola van llegir el manifest de l'acte que incloïa que "els drets dels infants ens ensenyen que a saber que tots els nens del món no sempre tenen les mateixes oportunitats".

Maria Zapata, representant d'UNICEF a Catalunya, afirmava que "els drets dels infants són normes obligatòries, però no sempre es compleixen. Nosaltres lluitem per vosaltres". I continuava "us volem agrair l'esforç, sou capdavanters com a centre refe-rent dels drets dels infants a tota la ciutat" i afegeix "vull agrair l'esforç que heu fet tota la comunitat educativa que hagi aconseguit

aquest primer reconeixement a tota Barce-lona".

La directora del centre, Marta Pascual, va llegir la nota de la Directora General d'edu-cació infantil i primària, la Sra. Carme Or-toll Grífols, que deia "estic convençuda que la vostra manera de fer escola contribueix al desenvolupament personal, i la felicitat de tots els membres de la vostra comunitat".

Pascual va declarar a LA MARINA que se sentia aclaparada amb el reconeixement i que seguiran treballant més per seguir sent referent dels drets a la nostra ciutat. Un re-coneixement que cau un cop finalitzades les jornades TIAF que enguany estaven centra-des a recordar als infants del nostre barri els drets com el de tenir un nom, ser lliures o a jugar.■

L'Escola SEAT rep un reconeixementd’UNICEF per la seva tasca amb els infants

La plataforma Xarxa de Suport Mutu de la Marina-Zona Franca, adscrita a la Plata-forma d’Afectats per la Hipoteca, va orga-nitzar una concentració el passat dilluns 27 de noviembre davant del portal número 385 del carrer de Mare de Déu de Port a tra-vés de les xarxes socials.

La veïna Judit havia estat citada per aban-donar casa seva. En el directe emès per La Marina (102.5FM) aclaria que la comitiva judicial tenia la intenció d’obrir la vivenda. A deu mintus de les dues i després d’una negociació entre les parts a peu de carrer, es va anular la intervenció a favor de Judit i la seva família podrà seguir dormint a la llar.

La decisió va ser presa gràcies a la inter-venció dels representants de la PAH i l’Ajun-tament de Barcelona, que es van posicionar en contra del banc i que ara negociaran un

lloguer social per a la familia.Es tracta d’una família de tres integrants,

un d’ells menor que vivia al barri de Plus Ultra en un local en una situació de preca-rietat i que la PAH els va aconseguir l’ha-bitatge, que el passat dilluns podrien haver perdut, ara fa dos anys. El pis, aleshores en desús, és propietat del banc BBVA i la PAH se’l va apropiar per negociar un lloguer so-cial per a la família de la Judit.

Entre la trentena de congregats, Esther Pérez, la consellera de la Marina, va decla-rar que el Districte de Sants-Montjuïc no estava informat que s’anés a produir aquest desnonament, ja que la propietat és del banc i no comptava amb un afectat legal que s’hagués d’avisar de la decisió del tribu-nal. Malgrat això, la comitiva judicial va fer acte de presencia a les portes de l’habitatge poc després de quarts de dues, però es va acabar aixecant acta. ■

Breus

María Ortega rep la Medalla d'Honor de BarcelonaDijous 30 de novembre es va celebrar l'ac-te d'entrega de les 25 Medalles d'Honor a la Ciutat, presidit per Ada Colau. María Ortega, va rebre la medalla pel seu com-promís amb la millora del barri del Pol-vorí i la seva contribució a la millora de la qualitat de vida de les dones a través del centre cultural Àncora.

Per Nadal, la taula plenaAprofitant les dates nadalenques, la xarxa d’AMPAS de centres públics de la Marina i la Unió d’Entitats de Marina, tornen a posar en marxa una campanya de recolli-da d’aliments. Les contribucions es poden fer de l'11 al 15 de desembre als vestíbuls de tots els centres públics del barri.

|| Man Hoh Tang || Redacció

Rafel Vidal

|| Redacció

Desnonament aturat: la família de la Judit es queda a casa seva

▶ Congregats gràcies a una crida a les xarxes socials s'aplegaven al portal del carrer Mare de Déu de Port Man Hoh Tang

Ajuntament de Barcelona

Rafel Vidal

ACTUALITAT 7Desembre 2017 // www.lamarina.cat

Barcelona en Comú torna al govern en solitaridesprés del trencament amb el PSC

El 12 de novembre Barcelona en Comú va fer públic el trencament de la formació de pacte de govern amb el PSC. A partir d’ara, el govern de l’Ajuntament de Barce-lona complirà el que queda de mandat en solitari i, per tant, haurà de buscar acords amb altres partits polítics de l’oposició.

El motiu pel qual s’ha decidit trencar el pacte ha estat pel suport per part del PSOE, i del PSC, a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978. “És cert que intentem protegir la ciutat del marc de la política ca-talana, però també defensem l’autogovern i l’autodeterminació de la Generalitat de Catalunya. I amb el 155 l’autonomia desa-pareix i acaba, fins i tot, amb líders polítics de la societat civil empresonats. A Barce-lona cap regidor s’ha mostrat en contra de l’aplicació de l’article ni s’ha desmarcat, i això crea malestar dins l’organització i, fi-nalment, trencar el pacte”, explicava Laura Pérez, regidora de Barcelona en Comú.

A la consulta van participar 3.800 perso-

nes, i el resultat va ser favorable a la ruptura del pacte amb 2.059 vots a favor, 1.736 vots en contra, i 5 vots en blanc. “Des del PSC considerem que ha estat un error històric, ja que afectarà negativament a la ciutat de Barcelona. S’ha demostrat que aquest pac-te de govern funcionava, i Barcelona en Comú ja ha trencat dos cops el seu compro-mís amb la ciutat”, comentava Montserrat Ballarín, regidora del partit socialista.

El cessament dels quatre regidors i els dos comissionats del grup municipal del PSC suposa diferents canvis en el cartipàs de l’ajuntament barceloní. La regidoria de Comerç i Mercats, que fins ara porta-va Montserrat Ballarín, passarà a mans d’Agustí Colom, qui també s’encarrega de Turisme.

La majoria de funcions que duia a terme Jaume Collboni, exsegon tinent, han passat

a ser càrrec de Gerardo Pisarello, mà dreta de l’alcaldessa i primer tinent.

Carmén Andrés, qui portava la regidoria d’Infància, Joventut i Gent Gran, ha estat substituïda per Laia Ortiz en Gent Gran i per Miquel Àngel Essomba en Infància i Juventut.

La regidoria d’Arquitectura, Paisatge i Patrimoni, encapçalada pel socialista Da-niel Mòdol, actualment està en mans de Janet Sanz i Josep Maria Montaner.

El comissionat de cultura, Xavier Marcé, i el d’esports, David Escudé, han estat subs-tituïts per Joan Subirats i Marta Carranza, respectivament.

El pacte de formació es va aprovar el maig de 2016, quan els quatre regidors del PSC es van afegir per formar part del go-vern establert per Barcelona en Comú, que comptava amb onze regidors, amb l’objec-tiu de repartir d’una manera més còmode la feina. “En aquest món on tot és un embolic, és important separar els diferents àmbits i tenir molt clar quin és el govern de cada lloc. Sobretot en una ciutat tan gran com Barcelona, que mereix tenir un govern tan

ampli com sigui possible. Es va arribar a 15 regidors, que és millor que 11”, expres-sava la regidora del PSC. Pérez, en canvi, explicava que “és insostenible continuar un pacte amb un partit que recolza la re-pressió i amb el que no es comparteixen els mateixos valors democràtics”, però també remarcava que “tenen molt clar que no buscaran un pacte de govern amb el sector independentista o amb els que han recolzat la Declaració Unilateral d’Independència (DUI).”

Ballarín va afegir que des del partit so-cialista valoren aquest acte com un tac-ticisme partidista, argumentant que als comuns, ara que s’acosten unes eleccions autonòmiques, “no els hi és còmode tenir de soci de govern un partit amb el qual està competint electoralment”. ■

|| Montse Valls || Redacció

Montserrat Ballarín (PSC)Presidenta del Districte de Sants-Montjuïc

Laura Pérez (Barcelona en Comú)Regidora del Districte de Sants-Montjuïc

Rafel VidalMontse Valls

Ballarín: "No els hi és còmode tenir de soci de govern

un partit amb el qual està competint electoralment"

Pérez: "És insostenible continuar un pacte amb un

partit que recolza la repressió"

8 OPINIÓ Desembre 2017 // www.lamarina.cat

La Marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l'adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut. Fes-nos arribar la teva opinió al correu: redaccio@lamarina.cat

La M

arin

a ni

com

part

eix

ni es

resp

onsa

bilit

za d

e les

opi

nion

s del

s seu

s col

·labo

rado

rs

Perquè els veïns de la Marina sempre som els últims?

L’Escola SEAT rep un reconeixement

Jordi Mateu: Enhorabona! Això posa de manifest que hi ha un equip de mestres excel·lents. Un orgull que sigui una es-cola del nostre barri.

Manuel Coronado: Felicitats per aquest premi. Un centre públic i del nostre bar-ri; oooole!

S’inaugura el Celler La Marina

Paulina Rivero: Bravoooo, m'encanta quan s'amplia el comerç del barri.

Laura Julibert: Enhorabona i gràcies per quedar-vos en el barri de la Marina. Mol-ta sort!!!Miquel Angel Ruano: Original! Ni frui-teria ni forn de pa...

Laura Julibert: Enhorabona i gràcies per quedar-vos en el barri de la Marina. Mol-ta sort!!!

Arriba el V5 al barri

M. Rosa Josep: Ahir vaig fer el recorre-gut i la veritat és que és molt lent. També vaig trobar a faltar una parada a Ferro-carrils Catalans amb Alts Forns, les pa-rades actuals estan molt distanciades i ja tenim una parada pel 13.

La Marina CAT @lamarinacat

A les nostres xarxes

a uns anys una acció cívica en xarxa impulsada per uns veïns del barri va permetre guanyar els terrenys on era l'antic po-

liesportiu de la Seat (c/ Energia). Era la oportunitat somiada per tots de tornar a tenir piscina, gimnàs municipal... en un barri sense cap d'aquests equipaments. L'Ajuntament conta com si fossin del bar-ri les Picornell, quan tothom sap que son instal·lacions de ciutat i, a més a més, molt mal comunicades amb la Marina. El temps ha passat i la primera sorpresa en negatiu ha estat la construcció d'un camp de fut-bol perquè puguin jugar equips de fora del barri. La segona sorpresa ha estat des-cobrir la potència d'uns altaveus que ens desperten amb cançons i crits a hores in-tempestives els caps de setmana. La tercera sorpresa desagradable ha estat veure com

el magnífic Poliesportiu La Marina tampoc tindrà l'ús que necessita el barri. Si que be-neficiarà alguns clubs i AAVV però no serà el gimnàs municipal obert a tothom i amb preus raonables que es necessitava. Diuen que el 2018 es farà un informe que podria desencallar el tema. Seguirem esperant la piscina i el gimnàs municipal i seguirem sense entendre perquè els veïns de la Ma-rina sempre som els últims de Barcelona a tenir el transport, equipaments... que ens mereixem.

Òscar Chic i Giménez

F

S'acumulen els excrements de les aus

l'alçada del carrer Aviador Duran 2, davant el Celler La Marina, hi ha un arbre on s'hi posen gran quantitat de co-

loms i cotrres, sobretot a partir del migdia. Aquest fet suposa:

1. Un perill que defequin sobre les per-sones que transiten per aquest tram o les que entren al celler. Diàriament hi ha ca-sos de persones que es queixen per aquest motiu, tant a la botiga com al carrer.

2. Una gran quantitat d'excrements al paviment que provoquen un risc de rellis-cades i caigudes, sobretot quan està moll. Fa uns dies va patinar un senyor que anava amb bicicleta.

Per motius de seguretat i salubritat sol-licitem que aquest problema se solucioni.

Veïns de la zona afectada

A

La gent opina Què li semblen els canvis de la xarxa de bus?

“No sé qui ha tin-gut la idea de passar l’V5 pel carrer Ol-

zinelles, vaig estar tres quarts d’hora per anar d’una banda a l’altra. La idea de portar un autobús d’aquí a Sarrià em sembla bé, el que no trobo tan bé és que s’hagi de passar per carrers tan estrets. S’hauria de mirar de canviar el recorregut.”

Jordi Hervas,61 anys Aturat

“Serà qüestió de provar el

V5, però el transport l’hauran pensat de manera que sigui pràctic per tothom. Per baixar del Corte Inglés de diagonal fins aquí s’ha d’agafar l’V3 per-què l’altra dona molta volta.”

AnaOrtega,62 anys No treballa

“No l’uti-litzo gaire, però quan l’he agafat ha anat bastant bé i esperem que facin la parada de metro lo més ràpid pos-sible”.

SandraCarrasco,33 anys Treballadora social

“El V5 va bé, però no haurien d’ha-

ver tret el 37 que ens portava a Pla-ça Espanya. Per lo demés no puc dir gaire cosa, estic contenta amb l’V5 però ens falta un autobús que connecti millor els punts impor-tants. Encara he de provar el 109.”

Avelina Blanco,66 anys Jubilada

“Em semblen mala-ment. Han tret auto-busos, ara amb l’H16

es donen més voltes i en hores puntes a plaça Espanya es posen autobusos individuals i no dobles. Em sembla un greu error de l’empresa responsable. El Barri de La Marina del Port necessita més transport públic i si el volen po-tenciar, l’hauran de millorar.”

Francisco,49 anysCarter

Lorena Hens i Rafel Vidal

sabel Coixet narra en la seva darrera pel·lícula, una història intimista, que tot i ser modesta en ambicions, del·laï-

ta per la seva bellesa, tempo i una petita/gran història amb un gran elenc de personatges, especialment femenins, que lluiten en un món impassible als esdevenirs de la vida.

Florence, una jove vídua de la guerra, vol obrir una llibreria en un tranquil i perdut poble de pes-cadors d’Irlanda. Els llibres són la seva passió i el seu refugi. Vol que els seus veïns també enriqueixin les seves vides amb aquest món de paper i tinta. Compra un edifici vell, deshabitat des de fa anys, calat d’humitats, i li dona vida amb els seus ànims, els prestatges i les lle-tres. Però no tothom està conforme amb la seva decisió. La dona més poderosa del món, la cacic local, utilitzarà tots els mètodes possibles per fer-la desistir. I, a partir d’aquí, aquesta història petita, insignifi-cant inclús, es converteix en la llui-

ta de tots.Emily Mortimer interpreta a

aquesta austera lluitadora que as-pira a viure entre llibres i a portar al seu entorn aquesta felicitat que a ella li aporta la literatura però que ningú sembla sol·licitar-li-ho. Pa-tricia Clarkson broda a una aristò-crata malvada amb un veritable do per a la tergiversació, i la petita Ho-nor Kneafsey, amb només 12 anys, mereix un gran aplaudiment...

La cinefília també està present en aquesta bella i contemplativa pel·lí-cula que subratllen músiques i can-çons romàntiques i evocadores, així com una posada en escena elegant i precisa.

Coratge és com l’anomena el vell lector (Bill Nighy) a la llibretera en un moment del film. Un coratge sense estridències, pausat, tranquil i que potser és una mica suau i que ens reconcilia amb el plaer de llegir i les persones que lluiten contra la imposició i la intolerància.

“Ningú se sent sol entre llibres” ■

OPINIÓ 9Desembre 2017 // www.lamarina.cat

La M

arin

a ni

com

part

eix

ni e

s res

pons

abili

tza

de le

s opi

nion

s del

s seu

s col

·labo

rado

rs

o ocupa els grans titulars de la prem-sa, ni preocupa excessivament als tertulians ni opinadors dels mitjans de comunicació, però afortunada-ment i en paral·lel en l’actualitat, la

solidaritat a la nostra societat encara funciona.Milers de voluntaris i voluntàries dediquen part

del seu temps lliure a tasques de col•laboració i ajut a la comunitat, en multitud de projectes i cau-ses que cerquen una millora en la qualitat de la vida del nostre entorn.

Bancs d’aliments, recaptes, acompanyament, cooperació internacional, reforç educatiu, inser-ció social i una enorme llista d’àmbits i entitats que es nodreixen d’aquests valors de la solidaritat, que no està gaire de moda, que no escriu titulars però que omple els barris de les nostres ciutats d’una energia imparable.

Aquesta marea s’impulsa de forma silenciosa però constant durant tot l’any, sense pausa i sense necessitat d’esdevenir una moda o un element de conjuntura que “toca”. Escric això justament a les portes de l’època més “solidària” de l’any, defen-sant la idea que la solidaritat realment important és la que es construeix al llarg de tot l’any. ■

Solidaritat

es eleccions del 21-D, rodejades de tota la polèmica que estem vivint, no-més poden servir per dues coes, o re-composar o empitjorar. Recomposar, entenent que hem de recuperar ponts

perduts, negociar noves demandes cap a Catalun-ya i buscar la millor manera de retornar la pau a la nostra convivència alhora que es busca encaix al nou futur que ha d’afrontar Catalunya. Empitjorar, entenent que només seguirem el camí que s’ha se-guit fins ara.

No vull ser ocell de mal auguri, però, després de llegir segons quines noticies, el 21-D només té dos escenaris possibles com he situat anteriorment. Parlar de tornar a la normalitat, quan veiem agres-sions a la JSC només pel fet de defensar la candi-datura de Miquel Iceta, ens demostra el molt camí que ens queda cap a una situació de més calma i per tant de tornar a estendre ponts que facin de la diferència la nostra millor convivència.

Espero que del 21-D i en resum de tot el que hem viscut, comencem a treure conclusions, una d’elles hauria de ser que ningú es més que ningú pel que pensa o defensa, i per tant, hauríem de començar a deixar de banda les agressions als adversaris, l’altra conclusió que hem de treure, es que veient el que hem vist, només podem avançar si busquem com recomposar-ho tot i no com trencar-ho del tot. ■

21-D:recomposar o empitjorar

La llibreria(Isabel Coixet)

I LN

Cada cop és més difícil aparcar en aquest barri

ltimament només faig que perdre el temps i gastar benzina i més benzina per intentar

trobar aparcament. I no em refe-reixo només a les places que s'han reduït amb els carrils bus, sinó dels pàrkings que encara queden a la Marina.

Des de fa unes setmanes, més o menys des d'inicis d'aquest mes de novembre, unes caravanes i furgo-netes ocupen places d'aparcament públic al descampat de la Bàscula i al que hi ha al carrer Foc entre Mare de Déu de Port i Ferrocarrils Catalans.

Alguns dies arribo tard a la feina, d'altres perdo la paciència i els diria qualsevol cosa, però no m'atrevei-xo a acostar-m'hi i demanar que marxin. Així que, si m'ho puc per-metre, espero. Espero que algú al-tre marxi i deixi un lloc lliure, però això abans no passava...

Sé que poc a poc s'han d'anar re-duint les places d'aparcament pri-vat en favor de zones verdes, més espais per als vianants, ciclistes i transport públic. Però el poc que ens queda per aparcar al carrer, que no ens l'ocupin per acampar!

Chema Ramírez

Ú

Punts de vistaMarc Guallar

Carta de l'Escola SEATgraïm a les associacions, entitats i perso-nes que col·laboren en totes les propostes d’activitats del nostre barri La Marina: festes populars, mostres culturals , espais

oberts als infants (ludoteca, esplais,...). Aprofitem per dir que la gent hauria de cuidar més

el barri, ja que sovint està molt brut (caques, papers...), entre tots podem fer un barri millor.

Classe dels Esportistes 5è B de l'Escola SEAT

A

El meu barri, la Marinaosaltres vivim en un barri molt bonic, on hi ha molts parcs amb arbres i plantes, en els quals podem jugar a l’aire lliure, amb la pilo-ta o anar en bicicleta amb els amics.

La nostra festa major és molt divertida, la gent balla, canta i parla amb els seus veïns, a més a més, es fan moltes activitats per nosaltres, els nens, com la festa dels fantas-mes, la de les carrosses de Nadal o la de Carnestoltes.

També hi ha moltes botigues on comprar el que neces-sites i, fa poc, han afegit autobusos nous, només manca el metro però, de segur que no trigarà gaire.

Malauradament, existeix un problema, hi ha gent que no sap apreciar el que tenim i embruten el terra amb les caques dels gossos, les quals no recullen. Diuen que no hi ha pipi-cans, pot ser és veritat, encara que si la reculls no la trepitjaríem i les sabates estarien netes. Tenim contenidors per les escombraries però hi ha qui la llença a terra, cosa que no entenem, i fa molta pudor el carrer. Un altre incon-venient és el soroll que hi ha de vegades, la gent cridant o molts cotxes que toquen el clàxon i els fums que emeten.

Si tots fem un petit esforç milloraríem aquest que ja cre-iem que és un bon barri.

Classe de 5è A de l'Escola SEAT

N

L'acomodadorJuan Bibian

El jardíXavier Sanz

10 Desembre 2017 // www.lamarina.catACTUALITAT

Albert DeusedesBarcelona. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Jordi FexasBarcelona. Llic. en Història. Activista so-cial i polític. Ciutadà compromès amb el moviment veïnal i associatiu.

Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capi-talisme Contemporani. Consellera de La Marina.

Esther Pérez

Cal votar i escollir un govern que blindi els drets socials i desenvolupi

la llei 24/2015 en aquella part que no està retallada pel TC i que

és responsabilitat de la Gene-ralitat; que impulsi la re-

activació de l’economia o una fiscalitat justa i

redistributiva i que vulgui un nou es-

tatus polític per a Catalunya.

Sergi Sarri

Barcelona. Enginyer Tècnic Aeronàutic i Màster en Gestió Aeronàutica. Amant de la poesia i la llibertat.

El 21-D hem d’anar a votar per dir:1) SÍ a la República.

2) SÍ al reconeixement del President Puigdemont com el president de la República.

3) SÍ a la fi de la intervenció de les instituci-ons catalanes i a que el PP ens governi

amb el 8% dels vots. I la millor opció per aconseguir-ho és

Junts per Catalunya.

El 21 de desembre cal anar a votar i cal votar socialista. Els i les socialistes diem no a la independència, i defensem la legalitat, però a més, oferim solucions, proposem una reforma de la Constitució, una reforma per una Espanya federal que haurà de ser votada en referèndum por tots els espanyols. Pro-posem restituir la centralitat de la política i, amb ella, la via del di-àleg, la negociació i el pacte com única forma de trobar una solu-ció.

Per dignitat. Tot i ser uns eleccions il·legítimes, cal respondre a les urnes el que el bloc del 155 ha imposat en contra de la voluntat del poble. El dia 21 volem guanyar, amb l’Oriol Junqueras com

a President, i refermar el nostre compromís; Som els garants de la República socialment jus-

ta i radicalment democràtica.

David LabradorBarcelona. Llicenciat en Història. Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc.

Ciutadans no ha volgut participar en aquesta edició d'"El Calidoscopi", ja que els seus consellers no responen pre-

guntes en campanya electoral.

M. Lluïsa Pahissa

Barcelona. Viu a Sants. Participa acti-vament en el moviment independentis-ta i és membre de Sants-Montjuïc per la Independència.

El 21D ens han volgut imposar via 155 uns comicis il·legítims en clau autonò-mica. Tot i això, i justament per això, cal que anem a votar per deixar molt clar que el poble de Catalunya opta majoritària-ment per la República que es va defensar als col·legis l'1 d'octubre. Sense Repú-blica no tindrem mai sobirania.

José Antonio Calleja

Funcionari de la Generalitat. Lli-cenciat en Criminologia i Diplo-mat en Recerca Privada. President del PP Sants-Montjuïc.

Per recuperar la convivència que alguns han trencat dividint entre catalans bons i dolents, per re-cuperar la nostra economia i no

posar en risc tot el que hem recuperat de la crisi, perquè ningú ens pugui obligar a deixar de ser

catalans i espanyols, per continuar formant part d´Espanya i de la Unió Europea i

per defensar la Llei.

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Per què hem d'anar a votar el proper 21-D?

PUBLICITAT/ACTUALITAT 11Desembre 2017 // www.lamarina.cat

Cultura, republicanisme i llibertatdels presos polítics

El republicanisme té una llarga tradició dins la cultura política de Cata-lunya. Els valors republi-cans posen de relleu el bé comú, la igualtat de drets, la solidaritat, la llibertat, la divisió de poders, la transparència i la demo-cràcia real.

Històricament, el re-publicanisme català ha cercat complicitats per regenerar l’estat espanyol i modernitzar-lo. Però malauradament, ha fra-cassat. La prova, el Reg-ne d’Espanya es manté estancat amb una Cons-titució monàrquica i im-mobilista que impedeix la regeneració democrà-tica, i es manté centralit-zat mentre reforça el na-cionalisme espanyol per damunt de les diferències culturals.

Els darrers mesos, hem viscut in-tensament una situació política sen-se precedents. Ja coneixíem reivin-dicacions com la dels indignats del 15M o la capacitat de la PAH, que

davant lleis injustes, crisi econòmica i decisions judicials dràstiques, s’han mobilitzat per reclamar justícia soci-al i impedir que famílies senceres es quedessin sense llar. Ara, amb el re-ferèndum de l’1 d’octubre, hem tor-nat a demostrar la capacitat de mobi-

lització i d’organització de la societat per defensar la democràcia, el dret de votar. Catalunya ha intentat, una ve-gada més, dur a terme la seva opció republicana. I com ha respost l’estat? Amb violència policial, detencions, desproporcionalitat judicial i disso-

lució del Parlament i del govern per decret. L’estat ha castigat qui ha posat en dubte la unitat d’Espa-nya i seu el nacionalisme espanyol. Ha vulnerat i trepitjat els nostres drets i els valors fonamentals de-mocràtics i de la cultura republicana.

Per això condemnem que els representants d’en-titats que van defensar el referèndum, Jordi Sànc-hez i Jordi Cuixart, així com els vuit consellers de la Generalitat de Catalu-nya siguin a la presó i la resta del govern a l’exili. Ens mantindrem ferms defensant la llibertat dels presos polítics i el res-tabliment de les nostres institucions, i exigirem implementar la República catalana declarada al Par-

lament el passat 27 d’octubre. “Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra de nosaltres.”

Òmnium Sants-Montjuïc

Descontent veïnal durada del recorregut

H16 de Plaça Catalunya a Passeig Zona Franca i viceversa. Comparativa amb l'antiga Línia 9

Elena GarciaFormiguer 13/07/17

Furgonetes aparcades a qualsevol hora del dia a Mare Déu Port 334.

Impedint el pas de vianants sobretot si van

en cadira de rodes. Elena Garcia

Formiguer 06/11/17

Il·lustració: Daniel Navarro

Veïns no conscienciats

del Carril bus Mare de Déu de Port entre

Mineria i Foneria. Cotxes aturats sense conductor

Neus BorrellFormiguer

06/11/17

Continuem vigilant una per una les sol·licituds

fetes per tot el veïnat.Encara falta la teva.

Truca'ns al 932965007

Gossos de raça perillosa solts i de vegades sense amo

pel carrer. Tant a la zona d'Estrelles Altes

com a la zona de Plus Ultra-Vinya

Associacions de veïns13/03/17

La botiga Roba Amiga celebra dos anys al barri. L’establiment, ubicat al carrer Mare de Déu de Port, 341, forma part dels projectes de reinserció laboral que coordi-na l’ONG Projecte Home, una entitat de rehabilita-ció, reinserció, prevenció de drogodependències i addicions.

El projecte va néixer a partir d’aliances i sinèr-gies amb altres entitats. Concretament, va ser gràcies a l’acord amb la Fundació Formació i Treball –que ja disposa d’altres botigues Roba Amiga arreu del territori català–, que els va perme-tre començar a gestionar una botiga amb el gène-re subministrat per Roba Amiga.

En aquests dos anys de vida, la botiga ha funci-onat com a eina de reinserció social i la-boral de les persones que hi han treballat. És així segons l’Enric Hidalgo, director de l’àrea d’inserció laboral de Projecte Home i responsable de la botiga, que destaca la importància “que les persones puguin tro-bar feina de qualitat perquè el seu procés de rehabilitació sigui complet”. Així, quan acaba el contracte, poden justificar que han estat treballant en els darrers mesos en la seva història laboral o al currículum, i té més possibilitats a l’hora de cercar una altra feina.

La botiga es va instal·lar al barri de la Marina, ja que la seu social de Projecte Home es troba a deu minuts, però les cir-cumstàncies socioeconòmiques del ter-ritori, caracteritzat pels alts nivells d’atur, també hi van influir. “Crec que pel barri som un servei”, apuntava Hidalgo, “perquè per moltes persones del barri, que tenen dificultats econòmiques, poder venir a la nostra botiga, que tenim uns preus molt econòmics i molt assequibles per tothom, és un recurs per poder arribar a final de

mes”.Les dependentesActualment, l’establiment compta amb

tres dependentes des del mes de desembre, ja que, fins ara, n’eren dues. Aquesta nova contractació s’ha produït per fer un reforç a les dates que arriben, així com per poder

obrir els dissabtes a la tarda.L’Anna ja porta dos anys treballant-hi, i

ara és l’encarregada de la botiga. Fins lla-vors, ella només havia treballat al sector de l’hostaleria, i assegura que quan li van pro-posar de treballar a la botiga, ho va exclou-re com a opció. “No em veia preparada, i vaig tenir molts dubtes”. Però va acceptar el repte i ara diu estar molt contenta de poder treballar-hi, ja que li ha permès millorar la seva qualitat de vida i li ha aportat més confiança en ella mateixa.

L’altra dependenta que porta temps treballant a la botiga és la María. Ella va entrar el mes de setembre, amb previsió d’estar-s’hi durant 6 mesos, “per després enfocar la seva vida laboral cap a un al-tre àmbit”. A l’ONG ha estat realitzant el tractament de creixement personal, i ara és a punt de graduar-se. A la botiga atén als clients, reposa la roba i prepara els apa-radors.

El funcionament de la botigaEl gènere arriba de la planta de tracta-

ment de Formació i Treball ubicada a Sant Esteve de Ses Rovires, on es categoritza se-gons la seva qualitat i servei. Aquesta roba prové de les donacions tant de particulars com de grans magatzems i primeres mar-ques, que ofereixen part del seu estoc. Un cop tractada i separada, s’envia a les dife-rents botigues de Roba Amiga, com la que hi ha al carrer Mare de Déu de Port.

L’Anna s’encarrega de fer els encàrrecs

del gènere que s’exposa a la botiga segons la demanda dels clients. Els divendres rep la comanda, i aprofita per fer rotació amb el material que no s’ha venut, que retorna al magatzem. D’entre la roba de dona i home –pantalons, camises, samarretes, jerseis i jaquetes...– hi ha un tipus de producte que

destaca en vendes: la sabateria. Aquest és un dels productes d’estoc que rep la botiga, de ma-nera que acostumen a conservar l’etiqueta ori-ginal. Un fet que també succeeix amb moltes pe-ces de roba que han estat dipositades als conteni-dors taronges de Roba Amiga sense estrenar, encara que siguin cata-logades de segona mà. A més, l’Anna assegura que “quan la roba està molt gastada, no em sol ni arribar a mi a la bo-tiga”, i que en cas que es donés el fet, “la separa-ríem i li donaríem una

altra sortida”.

Sostenibilitat i futurAquest projecte no seria sostenible sen-

se les donacions als contenidors de Roba Amiga, que asseguren el gènere de la bo-tiga. A més, l’establiment és a punt de ser rendible econòmicament, ja que la factura-ció va en augment. “La mitjana de vendes des del mes de març fins ara, estem al torn d’uns 6.000€ al mes”, una xifra que l’Enric valora com a molt positiva i que compor-ta un increment notable en els darrers dos anys de la botiga, en què reconeix haver duplicat la facturació mensual.

Igualment, el responsable de la botiga creu que, tot i ja començar a ser coneguts al barri, encara “faltaria eixamplar una mica més la nostra base de fidelització de clients i que la gent ens conegui més”. Però sobretot remarca que “faltaria que la gent sàpiga que darrere d’això hi ha tasca social”, de manera que els clients quan realitzen les seves compres en aquest comerç, ajuden a l’encaix d’aquestes persones al mercat labo-ral. Per això, Hidalgo considera que com-prar a Roba Amiga “té un doble valor”, pel preu econòmic i per la tasca social. ■

12 REPORTATGE Desembre 2017 // www.lamarina.cat

Dos anys d’inserció laboral gràcies a la botiga Roba Amiga de l’ONG Projecte Home

|| Aran Comín || Redacció

LA VISIÓ DELS CLIENTS

Loandra Moussa Teresa"Tot està a bon preu i en bon estat. A

més, són marques bones""Crec que tornaré a venir perquè hi ha

moltes coses boniques""L'any passat comprava pantalons nous

a 1€, però ara estan més cars"

ELS PERFILS

Anna PisuÉs italiana, però porta dotze anys vi-vint a Barcelona. Ara és l'encarregada de gestionar la botiga.

María RodrigoDependenta de la botiga Roba Amiga des del mes de setembre. S'encarrega de preparar els aparadors.

Enric HidalgoÉs el responsable del projecte de bo-tiga i el director de l'àrea d'inserció laboral de l'ONG Projecte Home.

Reportatge envídeo disponiblea www.lamarina.cat

“Per moltes persones del barri, poder venir a la nostra botiga, és un

recurs per poder arribar a final de mes”

No només s’hi venen articles de segona mà,

sinó també d’estoc

▶ L'interior de la botiga Roba Amiga amb les dependentes i el responsable de l'establiment Guillem Maldonado

PUBLICITAT 13Desembre 2017 // www.lamarina.cat

Després d’anys de lluita veïnal per la zona verda de Can Farrero, el 1978 se sig-na un acord a tres bandes format per l’em-presa Can Farrero, l’AVV de Port i l’Ajun-tament de Barcelona. En aquest document s’indica, entre altres aspectes, la no edifi-cació de pisos al parc i l’atorgament a l’em-presa Can Farrero d’un seguit de solars per a construir locals comercials i cinema. Posteriorment a la signatura de l’acord, Can Farrero fa fallida i els solars passen a ser propietat de l’Ajuntament.

El 1984 és aprovat un projecte d’orde-nació, reequipament i millora de l’interior de l’illa de Can Farrero per la Corpora-ció Municipal i els solars canvien la seva classificació i la seva destinació i passen a ser equipaments sociosanitaris. D’aquesta manera, i segons la documentació, Can Farrero mai ha estat zona verda, sinó zona de construcció per a equipaments. L’any 2008, la Generalitat i els governs munici-pals acorden la construcció d’una residèn-cia de gent gran.

Can Farrero no se tocaCan Farrero no se toca és una agrupació

formada per un conjunt de veïns que ha esdevingut en plataforma per mantenir i salvar el parc. Segons Francisco González, un dels representants de la plataforma, la primera convocatòria va ser de 45 perso-nes, xifra que descriu com a “molt signi-ficativa”.

Els veïns de Can Farrero, entre els que trobem a la Mercè i al José Antonio, ar-gumenten que la proposta d’aquesta agru-pació de veïns és “no tocar Can Farrero ni consentir cap tipus d’edificació”. A més, adverteixen que en cas contrari, hi haurà molta revolta social i manifestacions cons-tants. “Proposem altres zones per edificar que no són Can Farrero com Capri o Pont Romà”, afegeixen els integrants de la pla-taforma.

Can Farrero no se toca no només està format per veïns de la Marina, sinó que també provenen veïns de Can Sabaté o

del Port, ja que el parc va ser la primera zona verda que es va aconseguir després d’una lluita exemplar, encara que van pa-tir moltes denúncies, segons expliquen ells mateixos.

“M’agradaria puntualitzar que aquesta polèmica, si no hagués estat per la lluita que va haver-hi en el seu moment, per a l’Ajuntament no hi hagués hagut cap pro-blema i s’hagués edificat” explica el Fran-cisco. El veí argumenta que ja hi ha un centre de serveis socials a la Pepita Casa-nellas i que a Sants es troba l’organisme per a la gent que necessita habitatges socials: “m’estàs dient que si necessito un habitat-ge em costarà desplaçar-me fins a Sants?” pregunta el Francisco. A més, la Mercè afegeix “estem acostumats a sortir del bar-ri si hem de reclamar alguna cosa”.

A partir d’ara la plataforma començarà a moure’s de manera que pugui promoci-onar la causa: “de la nit al dia una firma i adéu, no és just” argumenten els veïns. La posició que defenen és clara i la defen-dran, segons ells mateixos, fins al final: “si ve l’excavadora ens posarem enmig, ocu-parem el parc, arribarem al punt més fort, però Can Farrero no es toca”.

L’Ajuntament de BarcelonaEl consistori planteja la construcció

d’un edifici integral de serveis socials que inclogui tot un seguit de serveis en un únic espai com un punt d’atenció a la dona o una antena d’habitatge. Segons la conselle-ra del districte de Sants-Montjuïc, Esther Pérez, ho faran en un espai “que sempre ha estat considerat per a equipaments”. A més, la consellera aclareix que “l’Ajunta-ment va pactar que no edificaria pisos”.

En la construcció d’aquests edificis, l’Ajuntament demana un estudi dels pla-taners i se n’adona que hi ha dos plata-ners que no estan catalogats, per tant no

tenen cap obligació de reposar-los, però com “una part de l’esperit veïnal era pre-servar-los, els trasplantarem al costat de l’edifici nou”, explica l’Esther. Pel que fa a l’alçada, tot i que l’acord permet construir 15 metres, l’Ajuntament planteja construir en total 12,5 amb una coberta verda al ter-rat per cuidar l’impacte visual.

Segons comenta l’Esther, hi ha hagut molta demanda respecte a apropar tot un seguit de serveis d’ús habitual (serveis de subvencions, assessorament a la dona, atenció ciutadana...) i és un òrgan que ha de donar resposta a una reclamació que milloraria les relacions entre les ▶ SEGUEIX

14 TEMA DEL MES Desembre 2017 // www.lamarina.cat

La plataforma Can Farrero no se toca s’oposa a l’edificaciódel centre integral impulsat per l’Ajuntament

|| Lorena Hens || Redacció

La possible construcció ha deslligat la polèmicaentre els veïns més propers al parc

"Ens treuen el sol, l’aire i la dignitat d’una lluita"

▶ Els cartells de protesta i les pancartes inunden el parc de Can Farrero Rafel Vidal

“Can Farrero mai ha sigut zona verda, sempre ha

estat zona de construcció per a equipaments”

1Desembre 2017 // www.tiaflm.org info

Desembre 2017 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 39

info

pàg. 3

El passat 17 de novembre la Selma, la Heba i jo vàrem tenir una oportuni-tat única, vàrem poder endinsar-nos una mica més en el treball en xarxa que fa la TIAF al barri de La Marina. Vàrem tenir la oportunitat de conèi-xer una mica més l’entramat de la seva xarxa i aprendre molt més sobre els llaços que uneixen i enforteixen el treball en xarxa.

Podríem dir que el primer llaç que es traça en una xarxa és el de la con-fiança, aquesta es nodreix de la voluntat i la intenció de totes les persones que formen l’entramat de crear una experiència nova, una experiència que vagi més enllà de les seves idees, objectius personals, formes de fer... És una intenció de arribar a algun lloc millor del que estem i que tingui un impacte directe i beneficiós en la comunitat en la que treballem.

Per poder arribar aquest nivell de confiança es necessita conèixer amb qui estem dins de la xarxa. En el taller va sortir una aportació que ens va fer re-flexionar: “ No es coneix el que no s’estima”, això vol dir que més que conèi-xer-nos per el nostre nom, per la nostra façana, necessitem profunditzar més i saber què és allò que realment ens motiva i ens mou a emprendre un camí juntes com a veïns, veïnes, professionals, que treballem i vivim el dia

a dia d’una comunitat.El treball en xarxa requereix una unió d’objectius que va més enllà dels objectius individuals de cada entitat, entenent entitat com entitats, totes les estructures formals i informals que conformen el nostre barri, com bé poden ser associacions veïnals, reunions informals de veïnes i veïns, asso-ciacions de lleure.

Per aconseguir això necessitem tenir un gran “per a què”, és a dir una mo-tivació superior a totes nosaltres que tingui com a finalitat el benestar i el desenvolupament del territori, dels barris on tots i totes convivim, on les persones es sentin en una situació de igualtat i llibertat, de decidir on volen arribar i com volen desenvolupar-se. Aquest horitzó serà molt més fàcil assolir-ho quan deixem els egos personals i ens posem a treballar juntes, construint xarxes que realment generen canvi i oportunitats per a totes les persones del barri, com bé pot ser l’exemple de les professionals que treba-llen teixint llaços generatius a la xarxa de la TIAF.

Lupe SánchezConsultora de treball en Xarxa

Nota Editorial

pàg. 4

Jornades TIAF

pàg. 2

Participa en família

LOL

Construint xarxes generatives

Agustín Forteza

2 Desembre 2017 // www.tiaflm.orginfo

Web: www.tiaflm.orgA/e: taflm.suplement@gmail.comAdreça: La Bàscula Espai MusicalC. Foc, 128, 1a planta08038 BarcelonaTel. 93.965.007

Consell de redacció:Grup de comunicació de la TIAF-Districte Sants-MontjuïcDirecció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.-Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Joan Barutel.-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i José Manuel Alonso (ITER-BSO).-Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas).-Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula).-Ana Garcia (Agència de Salut Pública).-Marta Bosch (G.T. Habilitats Parentals).-Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas).

Edició i maquetació:Man Hoh TangImpressió: GestXXITirada:6.000 exemplarsDistribució gratuïtaDL: B-3220/94

Amb el suport de:

Edita aquest suplement:Els passats 16, 17 i 18 de novem-bre s’han celebrat les Jornades de la Taula d’infància, adoles-cència i famílies de la Marina.

Vam començar amb les Jorna-des esportives organitzades per la Taula d’esports. Els nens i nenes de diferents escoles de la Marina, vam practicar diferents esports, i a més van poder conèi-xer 10 drets de l’Infància.

VI JORNADES DE LA TIAF

El dia 17, va tenir lloc a la Sala Pepita Casanellas una matinal de treball amb professionals de serveis, enti-tats i equipaments de la Marina..Els dos tallers es van centrar en : Vivenciar el treball

en xarxa. “Generant conjuntament xarxes proacti-ves” i Repensar el treball en xarxa. “Emerging cycle.”Les facilitadores van ser Lupe Sánchez, Selma Villa i Heba Iglesias.

Rafel Vidal

3Desembre 2017 // www.tiaflm.org info

Participar en famíliaTot un ventall d’oportunitats

Una nena de 10 anys li demana al seu pare poder cuinar amb ell. Aquest li diu que pot tallar les pastanagues, es posa amb ella i li ex-plica com s’agafa el ganivet... Creieu què és un procés de participació? Si cerquem per diferents fonts d’informació què significa participar, trobem les mateixes paraules: assistir, prendre part d’alguna cosa. Lla-vors podem dir que aquest nena participa, ja que està col·laborant en les tasques quotidianes de la seva família.La participació comença per l’aprenentatge d’alguna cosa. Si pen-sem en l’àmbit familiar parlaríem de tasques domèstiques com anar a comprar, posar i estendre rentadores, cuinar i d’altres. Compartir decisions d’on anar d’excursió, anar a les festes i preparar conjunta-ment amb la família, supervisat sempre per adults qui fa cada cosa. Els pares i mares han de potenciar que els seus fills i filles aprenguin a fer coses tenint en compte les limitacions, potencialitats, capacitats i l’edat dels mateixos. Els pares i mares han de ser els miralls on els

infants vegin models per imitar, per saber quines tasques han de fer i els passos per fer-les amb èxit o prendre decisions. Quan participem, establim converses que s’han de basar en el respecte del que diu l’altre. Mantenint aquest principi s’estableix una comuni-cació eficaç, enriquint els vincles i la confiança que dóna com a res-posta un enfortiment de les connexions entre els membres de la fa-mília, així com amb les persones presents en la seva vida quotidiana. Donar oportunitats de participació als fills i filles enforteix la respon-sabilitat, ser crítics i respectuosos amb el que succeeix i potenciar la participació en les decisions, la planificació i la resolució de conflictes. Fer que tots els membres de la família participin afavoreix el crear persones col·laboradores, cooperatives, transformadores i actives tant en l’àmbit familiar com en la comunitat.

Fundació Mans a les Mans

El dissabte 18 es van celebrar els Drets de l’infant amb una jornada lúdica oberta a les famílies del barri als Jardins de Can Farrero.Es van desenvolupar activitats i tallers per a infants i adoles-cents dinamitzades per diferents entitats del territori. Tam-bé van tenir xocolatada i vam tancar el matí amb música.

Agustín FortezaTIAF

4 Desembre 2017 // www.tiaflm.orginfo

Divendres 10 de Novembre vam escollir el guanyador del Pedrera 3.8 d'aquest any! Els Himalaia, grup indie de Barcelona, van capti-var amb les seves melodies i riffs guitarreros a tot el jurat especia-litzat que ens va acompanyar al concert-audició.Els Akatis i els Mad Cartdridge van quedar segon i tercer, respec-tivament. Podran gravar un tema als estudis 0DB de la Bàscula.

Els Himalaia començaran a treballar al desembre amb un produc-tor que els acompanyarà en el seu creixement com a grup. Grava-ció, preparació d'un directe, concerts i formacions són els premis que aniran aprofitant fins al Juny.

Atents amb HIMALAIA!

Segueix-nos a Facebook: Espai Jove La BàsculaINFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula

Ja tenim guanyador del Pedrera 3.8!

El cap de setmana del 18 i 19 de novembre L’Espai Jove LA bàs-cula i L’Ateneu Popular l’Engranatge van organitzar el Primer Torneig de LOL a la sala gran de La Bàscula que va acollir més de cinquanta participants, organitzats amb equips de 5 persones que van gaudir durant tot el cap de setmana d’aquest videojoc tan popular. A més dels que jugaven la partida, la resta d’equips va poder gaudir de la retransmissió en directe de les partides en una pantalla gegant. Per tal de saber més sobre aquest joc vam entrevistar a un dels participants del torneig, en Marc, que ens va explicar tot això:

Quan de temps fa que jugues al League of Legends (LOL)?Fa molt de temps ja! Va per temporades, aquesta és la vuitena temporada del joc i la cinquena meva. La nova temporada co-mençarà al gener. Ara estem en fase de “plan”, per a que t’adaptis a la nova temporada. Què és el que més t’agrada d’aquest joc?El que més m’agrada és el treball en equip, i no va en broma. És com el futbol que tu pots jugar com “patxangueo” o competir i inclús estar a nivell professional. He conegut molta gent i he fet amics a través d’aquest videojoc, d’altres regions d’espanya, com ara Cadis o Galícia.I has conegut gent de Barcelona que primer els coneixes pel joc i després els trobes?Si, si, i després els veus i rius i potser dius: Ai, no t’imaginava així!

En aquest torneig tots els participants eren nois. Perquè creus que no han participat noies?Aquí no han vingut però hi ha moltes noies que juguen. De fet, jo jugo amb un equip de noies. No és que per ser dona jugues millor o pitjor, aquí tot el món juga igual.I creus que es podria fer alguna cosa per promoure que les noies participen més?Jo crec que les noies no venen perquè pensen que els videojocs són més un territori d’homes. Llavors potser per por o vergonya no vénen. Crec que si es fes un torneig femení si que s’apuntarien, perquè als tornejos femenins si que hi ha molta participació. O també, per exemple, es podria posar l’obligació de que els equips fossin mixtos i llavors ja veuries com segur que participen. Què t’ha semblat l’organització i l’ambient d’aquest torneig? Bastant bé. No coneixia el local i a l’arribar aquí i veure com està muntat... Està bastant xulo! Els deu ordinadors bastant bons, la pantalla per veure la partida... molt bé. L’ambient molt bo. Al fi-nal és una partida i estàs allà cara a cara i al final som tots amics perquè a tots ens agrada jugar al mateix. Ara que has conegut L’Espai Jove La Bàscula, se t’acut alguna activitat que es podria fer aquí i a la que tu participaries?Doncs he vist que hi ha camps de futbol, si es fessin activitats deportives jo m’apuntaria encantat!

Moltes gràcies!

El primer Torneig de League of Legends (LOL) a La Marina acull molts joves

administracions i la ciutada-nia.

“No podem fer el centre en un altre espai perquè els al-tres no són municipals, com és el cas del Capri”, al·lega la consellera en resposta a les contínues propostes de can-vi d’ubicació. Aquest canvi comportaria una despesa econòmica molt elevada, ja que l’edifici té aluminosi, i el projecte previst a Can Farre-ro no arriba als dos milions i mig. A més, també podria comportar una possible acu-sació de malversació de fons, com apuntava Pérez al darrer consell de barri.

L’ajuntament qualifica l’edificació com “un projec-te que afavoreix i facilita la quotidianitat de tot el barri de la marina” i aclareix que en cap cas desmereix la lluita veïnal del barri, “justament el que fem és complir amb el que diu l’acord signat també pels veïns”.

“Burocràticament tenim la raó” al·lega la consellera, “però no funcionem només amb això, també valorem que sigui legítim”, ja que segons comenta, és un tema que també s’ha parlat amb altres col·lectius del barri. ■

TEMA DEL MES 15Desembre 2017 // www.lamarina.cat

lademocràciasempre guanya#femrepública

Dimarts 12 desembre, 19 h Casinet d’Hostafrancs(Carrer del Rector Triadó, 53)

Acte de campanyaa Hostafrancs

▶ Zona en què s'edificaria el centre integral de serveis socials a Can Farrero Aran Comín

16 ACTUALITAT/PUBLICITAT Desembre 2017 // www.lamarina.cat

El Port de Barcelona ha presentat aquest mes una iniciativa per potenciar la mobili-tat elèctrica a l’àmbit portuari, en la qual ha invertit un total de 926.000 euros. L’actuació consta de dues accions principals: la incor-poració de vehicles amb motorització elèc-trica a la flota del Port i la instal•lació de la infraestructura de càrrega, tant per a la flota pròpia com per d’altres vehicles elèctrics que circulin pel recinte portuari. Aquest conjunt de mesures per estimular la mobilitat elèctri-ca forma part del Pla de Millora de la Quali-tat de l’Aire del Port de Barcelona, que pretén reduir de manera efectiva les emissions de l’activitat portuària.

Així, d’una banda, el Port de Barcelona ha invertit un total de 692.000 euros en la incor-poració de 31 vehicles al seu parc mòbil, que substitueixen antigues unitats amb motorit-zació dièsel i gasolina. En concret, es tracta de 25 unitats de motorització elèctrica pura (entre els quals hi ha 17 turismes Nissan Leaf 30 kwh i 8 furgonetes Nissan e-NV200) i 6 escúters elèctrics (BMW C Evolution, per a la Policia Portuària). Els primers 25 vehicles (turismes i furgonetes) han estat adquirits i els 6 restants s’han incorporat a la flota mitjançant la modalitat de renting. A part d’aquestes 31 unitats de motorització elèc-trica pura, el Port ha introduït 3 vehicles hí-

brids endollables (VW Passat Híbrid) al seu parc mòbil, també de renting.

D’altra banda, el Port ha invertit 234.000 euros en el disseny i construcció de la infra-estructura de càrrega dels vehicles elèctrics. Per al subministrament elèctric dels vehicles de la flota pròpia, s’han instal·lat 28 punts de càrrega lenta en l’aparcament del World Tra-de Center de Barcelona, on està ubicada la seu corporativa del Port; a més de 14 punts de càrrega (6 per furgonetes i 8 per moto-cicletes) a l’edifici de serveis ASTA (Ronda

del Port) i dos punts addicionals de càrrega per a les motocicletes de la Policia Portuària a l’Estació Marítima de Drassanes (moll de Barcelona).

A més, s’han instal•lat 3 punts de càrrega per a ús públic: 1 de càrrega ràpida davant de l’Estació Marítima Drassanes (que es pot convertir en 2 punts de càrrega semi ràpida i que estarà operatiu properament) i 2 de càr-rega lenta al moll de l’Energia.

Durant el primer semestre de 2018 també s’incorporaran 4 punts addicionals de càrre-

ga per als empleats del Port, que estaran ubi-cats als aparcaments de l’edifici ASTA i del Moll de Sant Bertran.

Pla de Millora de la Qualitat de l’AireLa promoció de la mobilitat elèctrica és

una de les 53 accions que inclou el Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire del Port de Barcelona que es va presentar fa poc més d’un any. Altres actuacions rellevants són la promoció del gas natural liquat (GNL) com a combustible de mobilitat per vaixells, ca-mions i maquinària de terminal i la política de bonificacions sobre la taxa del vaixell per atraure les embarcacions més eficients a ni-vell mediambiental.

El pla del Port per reduir les emissions de l’activitat portuària s’emmarca en dos plans d’abast superior elaborats per la Genera-litat (Pla de millora de la Qualitat de l’Aire de la Regió Metropolitana 2015-2020) i per l’Ajuntament de Barcelona (Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire de Barcelona 2015-2018). El document planteja un ampli ven-tall d’àmbits d’actuació: reducció de les emis-sions de vaixells, de trànsit, de maquinària de terminal, d’obres portuàries i de sòlids a granel; potenciació del mode ferroviari i el short sea shipping; nous accessos, mobilitat sostenible i xarxa de la qualitat de l’aire, en-tre d’altres. ■

El Port de Barcelona impulsa la mobilitat sostenible amb 31 vehicles elèctrics i 47 punts de càrrega La instal·lació inverteix prop d’1 milió d’euros en la promoció de la mobilitat elèctrica, una de les mesures del Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire del Port

▶ Vehicles elèctrics carreguen les seves bateries als punts de càrrega del Port Port de Barcelona

La Taula de Dones de La Marina impulsa la iniciativa "Espais Liles"

RECOLZA LA LLUITA CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

Espais Liles és una iniciativa de caràcter comunitari impulsada per la Taula de Dones de la Marina que va sorgir arran d'un debat i reflexió el 8 de març en el qual es van loca-litzar una sèrie de zones conflictives. Aquest projecte té com a objectiu principal convertir tots els punts negres o zones d'assetjament on les dones se senten més vulnerables en espais segurs per a elles. S'involucren molts agents del territori entre els quals trobem comerços de restauració, equipaments de proximitat i botigues en general.

En el primer mapeig realitzat el 8 de març, es van localitzar 13 espais (El Polvorí, Plaça de les Matemàtiques, Mineria, Can Sabaté, Es-trelles Altes, Jardins de l’Arboreda, La Vinya, Plaça Cerdà...) encara que la idea és engrandir l'activitat perquè puguin ser punts més con-crets i perfilar millor el tipus d'assetjament que es dóna a cada zona.

Un dels espais considerats com a punt ne-

gre és la Plaça de la Mediterrània, la qual volen transformar en lila perquè, a qualsevol hora en què una dona se senti insegura, tingui un espai on acudir per poder proporcionar-li l'ajuda que necessiti de manera adequada i immedi-ata.

Aquests espais passaran per un procés de formació que impartirà la Taula de Dones per ajudar i sensibilitzar als comerciants perquè tinguin eines per ajudar amb el nivell i la res-ponsabilitat que correspon.

El distintiu que identificarà i simbolitzarà els Espais Liles serà fruit dels més joves, la idea inicial és fer un concurs en què participin estu-diants de l'INS Domènech i Montaner i l'INS Montjuïc de manera que puguin aportar idees i conèixer el projecte, sobretot les joves. També es comptarà amb centres d'integració social i amb la comunitat educativa en general, partint dels col·legis què són les bases des de les quals s'han de treballar aquests tipus de projectes.

La iniciativa neix de la necessitat de crear espais en els quals les dones no se sentin in-segures on els comerços siguin una resposta

ràpida i esdevinguin en punts segurs. Les fi-nalitats són moltes, entre les quals es troben visibilitzar la violència de carrer, que les dones se sentin lliures a l'anar pel carrer, eradicar la

violència masclista i a més, la detecció d'altres tipus de violència que pateixen les dones, sigui física o psicològica. ■

|| Lorena Hens || Redacció

Els comerços seran un refugi per a totes aquelles dones que pateixin violència de carrer

▶ Presentació durant l'acte central de la Taula de Dones a la Plaça de la Marina el passat 25-N Rafel Vidal

La Comissió Europea estima que cada any es desaprofiten en el món més de 1.300 milions de tones d’aliments, és a dir, 1/3 de la produc-ció mundial, dels quals, 89 milions de tones de menjar en bon estat corresponen a la Unió Europea. Per aquesta raó és important es-clarir conceptes i tenir en compte certs hàbits per reduir i inclús evitar el desaprofitament dels aliments.

Durant les festes de Nadal solem comprar aliments que, per falta de planificació entre altres motius, solem desaprofitar i acabem tirant-los.

Encara que això sol passar al llarg de tot l’any, ens sembla interessant donar una sèrie de petits consells per evitar o reduir el desa-profitament del menjar.

Data de Caducitat. S’utilitza pels aliments peribles i amb risc microbiològic. El seu sig-nificat indica que a partir d’aquesta data, l’ali-ment pot ser perillós per a la salut.

Data de consum preferent. Fa referència a la data a partir la qual es poden observar

canvis en el seu sabor i textura dels aliments, però el seu consum no és perjudicial per a la salut.

Consells per no desaprofitar menjar1. Abans de realitzar la compra és recoma-

nable realitzar una llista amb els aliments que necessitem a casa, revisant la nevera i el re-bost; així no comprarem coses innecessàries.

2. Planificar un menú setmanal i evitar la improvisació.

3. La fruita madura i la verdura; en lloc de llençar-la a les escombra-ries; es poden aprofitar per a fer batuts, pastissos, cremes, brous i/o amanides amb elles. També les res-tes de molts menjars es poden uti-litzar com a base de croquetes, que després es podran congelar.

4. Quan es menja fora de casa, és aconsellable portar el menjar en un recipient reutilitzable, per així, d’aquesta manera, aprofitar els ali-ments que no es mengin i no llen-

çar-los. Tant mateix, en anar a menjar a al-gun restaurant i sobrar menjar, no dubtar en demanar un envàs per emportar i així poste-riorment poder aprofitar-lo.

5. Cuinar la quantitat justa de menjar que es vagi a consumir; així s’evitarà que sobri i no es desaprofitarà; encara que si sobra, in-tentar aprofitar-lo pel menjar de l’endemà, congelar-lo si es consumirà més tard o pre-parar altres plats creant noves receptes .

6. És important no deixar els aliments que sobren més de dues hores a temperatura am-bient, ja que perden les seves qualitats.

En el proper article els parlarem de la for-ma de descongelar i conservar els aliments correctament. ■

L’eConsulta és una eina de consulta no pre-sencial entre el ciutadà i professional de salut (en un inici se centrarà en metge i inferme-ra) que complementa l’atenció presencial. Aquesta nova funcionalitat ofereix un nou canal de comunicació per resoldre necessitats del ciutadà que no requereixin que professi-onal i pacient comparteixin espai i temps. És, per tant, una nova forma de comunicació entre ciutadà i professional, i que s’afegeix als canals de comunicació ja existents.

L’accés a eConsulta només és possible per mitjà de Cat@Salut La Meva Salut (lame-vasalut.gencat.cat), fet que dóna la màxima seguretat i garantia de confidencialitat en la comunicació. D’altra banda, tota la informa-ció i missatges d’eConsulta resten incorporats a la història clínica del ciutadà.

Què puc fer amb l'eConsulta• Enviar consultes en qualsevol moment

del dia i des de qualsevol dispositiu. S’adme-ten fitxers annexos. Abans d’enviar la consul-ta podeu comprovar si el metge i/o infermera

estan en període d’absència i, en cas afirma-tiu, trobareu l’alternativa d’enviar la consulta a un altre professional del centre d’atenció primària.

• Consultar el vostre historial de consultes fetes i accedir-hi en qualsevol moment.

• Rebre notificacions per correu electrò-nic a mesura que el professional ha respost la consulta i ja teniu la resposta disponible a La Meva Salut.

El ciutadà pot fer les consultes en el mo-ment que li sigui més adient i el professional li respondrà en un termini màxim de 48 ho-res en dies laborables. D’aquesta manera, si feu una consulta dissabte al matí, la resposta com a màxim la rebreu el dimarts de la set-

mana següent. Cal tenir present que, com que no és un

servei en línia, no està previst per a consultes urgents o que requereixin una resposta im-mediata. Per aquest tipus de consultes es pot trucar al 061 CatSalut Respon o adreçar-se directament al CAP, a un Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) o un servei d’ur-gències hospitalàries.

Per accedir a l’eConsulta, cal que ho sol·li-citeu al vostre metge o infermera.

Com fer servir l'eConsulta- L’eConsulta no és un servei en línia, per

tant, no és adequat per a problemes de salut urgents.

- El professional us respondrà en un mà-xim de 48 hores laborables.

- Exemples per tractar amb eConsulta: o Seguiment de problemes de salut ja

coneguts pel vostre professional. o Dubtes sobre medicacions o problemes

amb el pla de medicació. o Resultats i comentaris de proves di-

agnòstiques: analítiques, proves de radiolo-gia. ■

Esther Pardo i Gimeno Naturòpata

Comencem el mes de desembre i ja ens falta el sol. El trobarem a faltar encara uns quants mesos; per això proposo menjar aliments de color groc perquè ens donin una mica d’alegria. Haig de dir de passa-da, que la gent de teatre li atorga un po-der malèfic sobre els artistes que pugen a l’escenari vestits d’aquest color perquè creuen que Molière va morir durant una representació vestit de groc, cosa que no és certa.

Podem començar per la llimona. Con-té vitamina C, A, K i F; és un bactericida i conservant natural. Ajuda a fer la digestió i alcalinitza el cos. L’essència que conté la seva pell, ajuda a treure les taques de la nostra.

El plàtan és ric en potassi i magnesi. Molt bo per als esportistes. Conté molta fibra i és molt digestiu sempre que sigui madur.

El Kiwi groc té el triple de vitamina C que la llimona i també la E. A l’igual que la pinya, també ens proporciona enzims digestius i una bona quantitat d’àcid fòlic.

La pinya tropical conté provitamina A (betacarotè) vitamina C i del grup B; tam-bé potassi i iode. Molt important perquè ens proporciona l’enzim Bromelaïna que ajuda a fer la digestió de les proteïnes.

El mango conté vitamina C, provita-mina A i els minerals magnesi i potassi. També te molta fibra que ens pot ajudar en cas d’estrenyiment. És una de les frui-tes amb més antioxidants.

Comprovem que moltes d’aquestes fruites no són grogues per fora, però en tallar-les, viem el sol que porten dins i podem pensar en l’estiu. I el contingut de vitamina C que aporten, ens ajudaran a passar millor l’hivern.

Per acabar, dir que no entenc per què hi ha gent que, últimament, els fa al·lèrgia el color groc, més concretament el color de l’aigua de les fonts de Barcelona o dels llaços de color groc que posats a qualse-vol lloc, sembla que els irrita la pell. Que no tinguin por, no porta malastrugança. ■

Fruites i verdures de color groc

L'eConsulta

Llençar el menjar és llençar els diners

Mª Victòria Lorca i Gemma RoigCAP Carles Ribas

EAP La Marina

SALUT 17Desembre 2017 // www.lamarina.cat

L’equip del CAP Dr. Carles Ribas els desitgem unes bones Festes de Nadal i un venturós any 2018.

18 LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT Desembre 2017 // www.lamarina.cat

ww

w.c

omer

cian

tsla

mar

ina.

cat

a.c.

lam

arin

a@gm

ail.c

omTe

l i fa

x: 9

3421

2386

ADMINISTRACIÓ LOTERIAADMÓN. LOTERIA 137 COSTAMare de Déu de Port, 379-381Tel. 93 331 52 98

AGÈNCIA IMMOBILIARIA CENTURY 21 Dux3 Foneria, 33

ANIMAL DOMÈSTICMON ANIMALFoneria, 43-45. 93 431 74 02

MASCOTASc/Mare de Déu de Port, 256Telf. 93.174.66.06

PERRUNISc/Mineria, 17. 93 269 33 71

ASSESORIES-GESTORIESANNA MARIA MADRIDASSESSORIA SLPRambla Catalunya, 18 6a planta 93 492 92 68

GESTORIA FRANCISCO JAVIER BOFILL LAMAMineria , 4-6 Esc. A 7º 4ªTelf. 609932494 / 932989977

AUTOESCOLESAUTOESCOLA ZONA FRANCAPG ZONA FRANCA, 186Telf. 93 331 86 12

AUTOESCOLA FIRACtra. del Prat, 46. 610 16 84 07

AUTOMÒBILSKIA AR MOTORSPg. Zona Franca, 6- 8Telf. 93 223 92 88

CELLERSCELLER LA MARINAAviador Duran, 2. 680 188 509

COPISTERIESCOPISTERIA SANT JORDIC/ Foneria, 42. 93 421 33 23

CORREDURIES D’ASSEGURANCESICALI CORREDURÍA DE SEGUROSMare de Déu de Port, 252Telf. 93 223 33 09

DROGUERIES I PERFUMERIESDROGUERIA FELIAlts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ GARCÍAPg. Zona Franca, 228 Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICSELECTROUTLET Alts Forns, 78

ELECTRODOMÈSTICS VANWARD Pg. Zona Franca, 124Telf. 93 535 52 52

ESTANCSESTANC ZONA FRANCAPg. Zona Franca, 244. 93 332 69 46

EXPENDURÍA Nº 276Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIESFARMÀCIA CUSCÓPg. Zona Franca, 162Telf. 93 421 81 29

FARMÀCIA FORNS-GIRÓMare de Déu de Port, 234Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICHMineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FRANCESCA PANADES MAS Pg. ZonaFranca, 226 Telf. 93.332.34.47

FERRETERIES -LAMPISTERIESBAYOT COLLADO, S.LMare de Déu de Port, 168-170Telf. 93 421 49 22

COMERCIAL ÁLVAREZEnergia, 20. 93 421 59 77

TU CERRAJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

FORNS DE PA365. CAFÈ I FORN DE PAMare de Déu de Port, 271Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓMare de Déu de Port, 379Telf. 93 422 38 47

CAFÈ I PA MÉS QUE BÓ Mineria, 18-20Telf. 616 04 67 32

FOTOGRAFIAGALERA FOTOGRAFIAPG. Zona Franca, 177- 179Telf. 93 332 57 97

GELATERIA JIJONENCA MINERIAc/ Mineria, 10, local 3Telf. 627.28.30.77

JOIERIESJOIERIA RAMON CARNÉRuiz de Alda, 8. 93 332 02 06

JOYERÍA LURAAlts Forns, 75. 93 422 14 48

LLAR D’ INFANTSEL GALL I LA GALLINAMare de Déu de Port, 355Telf. 93 332 26 78

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTSJardins de la Mediterrània s/n.Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETSEnergia, 10. 93 431 76 72

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓMACARROFerrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MOBLESMUEBLES EL CISNEPg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98

MacMOBLES ZONA FRANCAPg. Zona Franca, 141Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2Ctra. Del Prat, 11.Telf. 93 421 20 70

REFORMES INTEGRALSNOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177Telf. 93.517.63.18

TENMAN REFORMESc/Mare de Déu de Port, 407-409Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓTAVERNA DEL CONDE Foneria, 46. 93 527 08 42

GRANJA ELENA, S.C.PPg. Zona Franca, 228Telf. 93 296 98 43

LA PATATONAFoneria, 40. Telf. 93 331 02 38

BAR EL BOCAITO c/Mare de Déu de Port, 26193 422 15 99

BAR JUEVES 5Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn934324022

TOMA TAPAJardins de la Mediterranea, local 11. Telf. 93 166 76 23

ENRIC I PAU Minería, 4-6. 93 332 25 62

LA SAL DEL PORT Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR PADDOCKPasseig de la Zona Franca, 145-149. Telf. 93 331 84 33

BAR RTE. CAL CAMPÀPasseig de la Zona Franca, 109Telf. 93 360 68 69

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158Telf. 93. 461. 61.48

CAFETERIA CERVECERIA LA DORc/Energia, 28. Telf. 93.422.77.55

PIRIPIPAO Arquitectura, 20 (Carretera del Prat)93.421.12.03 Hospitalet de Llobregat

BOM CAFÉc/Mare de Déu de Port, 367610.323.191

RESTAURANTE AUKISc/Mare de Déu de Port, 385

LLUNA DE MELc/Energia, 34Tel: 93 518 06 63

REVISIÓ CARNET DE CONDUIRCERMASA CENTRE MÈDICGran Via, 162Telf. 93 431 41 40

SABATERIESJUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252Telf. 93.432.16.98

SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIAMineria, 17. Telf. 93 332 14 98

SOLUCIONS-ENGINYERIA-CLIMATITZACIÓVALCÁRCEL INGS., S.ACarrer del Gaià, 10,Telf. 933 31 58 12

TEXTIL- DECORACIÓ- LLARTOLDOS DURANMare de Déu de Port, 260Telf. 93 331 63 49

TALLERS MECÀNICSTALLERES J.FMare de Déu de Port, 279Telf. 93 332 89 95

TALLERES PÉREZ- ALONSOMare de Déu de Port, 124Telf. 93 223 30 42

TELECOMUNICACIONSI.T.C. SYSTEMSMare de Déu de Port, 305-319(Jardins de la Mediterrània)Tel. 93 421 56 17

Botigues associades: MODA I COMPLEMENTSWALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

ROBA AMIGA (Projecte home) c/ Mare de Déu de Port, 337Telf. 93. 298. 98.75

GARIBAL (Tienda de Cristales y tachuelas) c/Mare de Déu de Port, 252, local 17. Telf. 93.192.73.66

ÒPTIQUESJOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICAMare de Déu de Port, 252Telf. 93 331 40 47

PAPERERIESPAPELERIA NAVARROPg. Zona Franca, 181Telf. 93 332 57 94

PASTISSERIA CREATIVAZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

PERRUQUERIESBALLESTERS PERRUQUERS UNISEXMare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES Paseo de la Zona Franca, 132934 32 15 90

MI PELUC/Foneria, 33-3593 533 10 12

QUADRES I MARCSART I DECORACIÓMineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURESALIMENTACIÓN RUIZEnergia, 3. Telf. 93 332 31 43

CARNISSERIA ÀNGELFoneria, 26 b. 93 332 64 44

CONDIS SUPERMERCATSPg. Zona Franca, 210- 214Telf. 93 431 84 78

Tornem a tenir el Nadal aquí! I com que dies com aquests cal celebrar-los com cal, la Fundació Barcelona Comerç i l’Associació de Comerciants la Marina, estem contents de presentar-vos el nos-tre Sorteig de Nadal.

Des del dia 23 de novembre i fins el dia 31 de desembre (inclòs) tothom que compri a alguna de les botigues associades als Eixos Comercials, membres de Fundació Barcelona Comerç, rebrà una butlleta de participació pel nostre Sorteig de Nadal. Tantes butlletes com compres es facin du-rant aquestes 5 setmanes!

Els nostres 21 guanyadors seran els propieta-

ris de la butlleta que coincideixi amb el número guanyador del Primer Premi de la Grossa de Cap d’Any, del 31 de desembre.

Els flamants guanyadors del Sorteig de Nadal disposaran de 10 dies naturals per contactar-nos i poder fer-li lliurament del premi.

I el premi? 1.000€ en vals de compra per cadas-cun dels 21 guanyadors (un per cadascun dels nos-tres 21 Eixos Comercials) a gastar el dissabte, 13 de gener 2018 (tot un dia de compres) a les botigues associades a l’Eix Comercial que ha lliurat el premi.

Les bases de concurs les trobareu a: www.comer-ciantslamarina.cat

I és que, per Nadal, més que mai, #FentBarriFemCiutat. ■

VOLS GUANYAR 1.000€?Enguany fer les compres de Nadal al comerç de proximitat de la Marina, té més premi que mai. Sí, sí, pots guanyar fins a 1.000€.

Tantes butlletes com compres es facin durant

aquestes 5 setmanes!

19Desembre 2017 // www.lamarina.cat LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

visita la Marina

amb els Menairons per recollir les teves cartes

Pare Noël El

Més informació : Associació de Comerciants la Marina • 93 421 23 86a.c.lamarina@gmail.com • ComerciantslaMarina • www. comerciantslamarina.cat

Organitza: Amb el suport de:

plaça marina de 17h a 19.30h

22 de desembre / 2017

Artistes de lA MAriNABenito Main diego Garcia

visita la Marinaamb els Menairons per recollir la teva carta

Pare Noël El

Més informació : Associació de Comerciants la Marina • 93 421 23 86a.c.lamarina@gmail.com • ComerciantslaMarina • www. comerciantslamarina.cat

Organitza: Amb el suport de:

plaça marina de 17h a 19.30h

22 de desembre / 2017

Artistes de lA MAriNABenito Main diego Garcia

Artistes de lA MAriNABenito Main diego Garcia

...i també farem una

xocolatada popular!

Vine a visitar al Pare Noël, i entrega la teva carta als seus ajudants, els Menairons (follets del bosc) el proper 22 de desembre a la plaça Marina de 17h a 19.30h.

Podeu demanar la vostra carta als establi-ments associats a l’Associació de Comerciants la Marina.

Els Artistes de la Marina, Diego García Egea i Benito Maín han estat els encarregats de recre-ar el menjador de la casa del Pare Noël amb un ambient molt acollidor, perquè qui vulgui vin-gui a donar-li en mà la carta on hagin escrit els seus desitjos per les festes.

Després, servirem un berenar ben dolç i deli-ciós, una gran xocolatada popular per tancar la visita amb un somriure.

Activitat organitzada per l’Associació de Co-merciants la Marina, amb col·laboració de Vi-cenç Larrotcha, President de l’Associació la Ca-dena d’Estrelles Altes i Artistes de la Marina.

Us hi esperem!!!

El Pare Noëlvisita la Marina amb els Menai-rons (follets del bosc) per recollir la teva cartaPorta als nens a viure la màgia del Nadal

L'Associació deComericants de la Marina us destija unes molt bonesfestes i feliç 2018

20 Desembre 2017 // www.lamarina.catPUBLICITAT

100 litres més boni�cats per persona addicional i dia.

Informa-te'n al 900 710 710, a les nostres o�cines i a aiguesdebarcelona.cat

Totes les llars de Barcelona i les ciutats de l’àrea metropolitana gaudeixen de 300 litres d'aigua al dia a un preu boni�cat. Però, a més, si a casa sou més de 3, per cada persona addicional podeu sol·licitar 100 litres més al dia amb la mateixa boni�cació.

ENTRETENIMENT 21Desembre 2017 // www.lamarina.cat

2 9 75

5 8 6 43 6 41 2 6 9

4 8 21 8 7 5

53 1 8

1 2 4 9 7 5 8 3 69 8 6 1 4 3 2 5 75 7 3 8 6 2 4 1 98 3 5 6 2 9 1 7 47 1 2 3 5 4 6 9 84 6 9 7 1 8 5 2 32 9 1 4 8 7 3 6 53 5 8 2 9 6 7 4 16 4 7 5 3 1 9 8 2

Dificultat: Mitjana

Sopa de lletres

9 8 2 5 44 2 7

4 94 3

8 2 3 5 63 6

5 98 4 9

6 7 4 1 8

7 9 6 8 1 2 3 5 48 4 3 9 5 6 2 7 12 5 1 3 4 7 9 6 85 6 2 1 7 4 8 3 99 1 8 2 3 5 6 4 74 3 7 6 8 9 1 2 53 2 5 7 9 8 4 1 61 8 4 5 6 3 7 9 26 7 9 4 2 1 5 8 3

Dificultat: Alta

2 3 9 5 77 1

6 3 27 6 1 8

1 4 8 25 4 2

6 33 6 2 5 4

2 8 3 4 9 6 1 5 77 1 9 3 5 2 8 4 64 5 6 1 8 7 3 9 29 7 2 6 1 5 4 3 86 4 8 2 3 9 7 1 51 3 5 7 4 8 6 2 95 9 4 8 6 3 2 7 18 2 1 5 7 4 9 6 33 6 7 9 2 1 5 8 4

Dificultat: Molt alta

DIFICULTAT: MITJANA DIFICULTAT: ALTA DIFICULTAT: MOLT ALTA

Troba totes les respostes a la PÀGINA 26!

Les 7 diferències

BARRIS DE LA MARINA

R Q X H V V Q F Q U N Y I L Y G Y J V A W S B K PT R T Z Z Y I Q B W G M C A N C L O S A F A Z N YT Í C U C N V D R X F I U I V A W F B R R T J T PH R Q K V V Q Y C S F Z K P L J A X Y T K R I J YX O D F T G D D O D X H I E Q X E N Y T T O B J IV V MMO P J D D G E F B U N D B V U N D P V W NN L B X C MW T L J T J O L A V I N Y A R I N Z BR O I P I N E Z L I W M A E U M K D R G F T C H YA P N B T X T N H J G D Q Q P S Q B L Z C K V V VU T C S S Z J Q T R D N E A R T L U S U L P Q T JF P M K O L E S T R E L L E S A L T E S T M K O BS B S A N T C R I S T Ò F O L H V N C N F R Y C W

PORTCANCLOSPOLVORÍFOMENTSANTCRISTÒFOLESTRELLESALTESLAVINYAPLUSULTRA

 dificultad (5)          © 2017 olesur.com     

> Sabies què?

L'actual barri de la Marina de Port el conformaven un seguit de barris històrics, que es van unificar en un de sol, a més de la Marina del Prat Vermell.

Troba els 8 barris històrics a la sopa de lletres de la dreta! PORT · CAN CLOS · POLVORÍ · FOMENT · SANT CRISTÒFOL · ESTRELLES ALTES · LA VINYA · PLUS ULTRA

> Saps què està passant en aquesta foto?És la cavalcada dels Reis Mags d'Orient, que circula pels barris de la Marina la tarda abans del dia de Reis, és a dir, el dia 5 de gener.

Sudokus

> Participa! redaccio@lamarina.cat

Envia'ns una foto original del barri i hi afegirem 7 diferències!

22 Desembre 2017 // www.lamarina.catPUBLICITAT

La ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Mont-serrat, ha reivindicat avui Bar-celona com capital innovadora i plural i ha assegurat que el Go-vern es garant de les seves con-dicions de confiança empresarial i de “les condicions educatives, socials, econòmiques i polítiques que permeten que els nostres ciu-tadans puguin desenvolupar els seus talents al màxim, innovant per a millorar la Societat en la qual viuen”.

La ministra va clausurar el pas-sat 4 de desembre la jornada de debat organitzada per la Funda-ció INCYDE de las Cambres de Comerç d’Espanya i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona ti-tulada “Tendències tecnològiques que canviaran la nostra societat”, una sessió finançada pels fons europeus FEDER en la quan s’ha abordat com els avenços tecnolò-gics estan revolucionant la gene-ració d’activitat i de valor afegit.

Dolors Montserrat ha subrat-llat que Barcelona és la capital de la innovació del sud d’Europa “amb 175 noves companyies en biomedicina i ciències de la salut, ocupant el novè lloc entre les 60 millors ciutats per a fundar start-ups”.

La responsable governamental de salut ha posat de relleu que el sistema sanitari espanyol és un dels millors del món i, entre al-tres projectes, ha explicar que el seu big data sanitari millorarà encara més una investigació que actualment efectuen 29 instituts acreditats d’investigació sanitària, 14 xarxes cooperatives de salut i 200.000 investigadors a tota Es-panya.

Per la seva banda, el secretari d’ Estat per a la Societat de la In-formació i l’Agenda Digital, José María Lassalle, ha assegurat que el Mobile World Congress (MWC) organitzat per la GSMA, necessita les qualitats de Barcelona per ser

una ciutat postmoderna, solidà-ria, seductora, mestissa i plural.

“Barcelona és el millor antídot per a reequilibrar els trets de la elit digital -ha afegit Lacalle, con-siderant que el sector tecnològic mundial “avança expandint-se en l’econòmic però tancant-se en el social, donant una visió parci-al, monocromàtica de la societat global”.

El Fòrum ha comptat amb la participació del president de la Fundació INCYDE i de la Cam-bra de Comerç d’Espanya, José Luis Bonet, de la directora de Ex-pansió Internacional del Consorci de la Zona Franca, Blanca Sori-gué, i d’una nodrida representa-ció d’investigadors, divulgadors i departaments d I+D de grans empreses i indústries líders en el mercat que han analitzat com s’ha d’afrontar el repte de la nova soci-etat digital en sectors tan diversos com l’empresa, l’esport, la salut i l’alimentació. ■

Dolors Montserrat reivindica Barcelona com capitalinnovadora i plural i assegura que el govern garantitzala generació de talent i la confiança empresarialJ.M.Lassalle: “El Mobile World Congress necessita la pluralitat, postmodernitat iel hub tecnològic que representa la ciutat. Difícilment trobaran en una altraciutat el que ofereix Barcelona”

BcnDCultural

#BcnDCultural17� � �

bdccomunitaris@bcn.cat Informa’t i participa!

ART i PART

Creació artística comunitària

als barrisbarcelona.cat/artipart

info@granerbcn.cat#ARTiPARTlamarina

La Marinade Port

CULTURA 23Desembre 2017 // www.lamarina.cat

envolgut Paco:Els nois de La Marina,

m’han encarregat que t’escri-gui una carta per recordar que

fa 10 anys que no ets entre nosaltres i pen-sar una mica en tu. Com passa el temps!

No sé com dir-te que tot aquí està una mica embolicat i per molt que m’esforci, no sé si t’ho sabré explicar bé. Potser, millor que no t’ho expliqui perquè no t’agradarà i et posarà molt trist. És com si mai no ha-guessis escrit “Els altres Catalans”, o com si no l’hagués llegit ningú. Tot allò que deies que tots el que vivim a Catalunya ens sen-tim catalans perquè és terra d’acollida, i que els nets dels immigrants (xarnegos), o fins i tot els fills seran catalans i tindran com a llengua pròpia el català... doncs no. Dis-sortadament, no ha estat així. Per a alguns d’aquests, el que s’ha fet al teu país des de la mort del dictador, és adoctrinar els nens a les escoles per fer-los independentistes i antiespanyols; però en realitat, son els naci-onalistes espanyols el que son anticatalans perquè fan boicot al que es produeix a Ca-talunya.

- Paco, no volen cava ni fuet!!! I des del govern (ara mana el Partit Popular una altra vegada) han passat un manual a les empre-ses perquè se’n vagin de Catalunya. -Hauri-es de veure les ofertes que reben per anar a instal·lar-se a Castella!-

Això segur que t’enfadaria. Encara que era molt difícil veure’t enfadat; més aviat acabaves rient per sota el nas sense fer-ne sang de quasi res. La teva manera de lluitar en època franquista és la que s’ha d’utilit-zar ara. Tu sempre vas ser insistent des de

la discreció i vas fer sentir la teva veu i el que pensaves, des dels teus llibres i després des dels medis de comunicació. Aquí, a la revista La Marina, han quedat les teves co-lumnes escrites, carregades de raons i de moments de la història no només del nos-tre barri; on sempre hi posaves la teva visió d’espectador privilegiat, que et va convertir en cronista d’una època que ara sembla que per alguns s’ha convertit en fum.

Perdona però em sembla que he comen-çat a explicar-ho malament... : El dia 1 d’oc-tubre vàrem anar a votar per poder decidir si la majoria dels catalans volem ser inde-pendents d’Espanya. I com que el govern de la Generalitat no tenia permís de l’espanyol per convocar el referèndum, doncs ho van prohibir. Els catalans, fent honor al ruc que ens representa, vàrem anar a votar; i men-tre ho estàvem fent, van venir els “grisos” i ens van estomacar de valent... I jo, Paco,

vaig pensar en tu, en el meu pare, en el meu avi.... Crèiem que la violència era cosa de la història passada, però no. Van enviar 10.000 números de las “Fuerzas de Seguri-dad del Estado” per impedir que exercíssim el dret al vot.

El referèndum es va anular per gracia de l’article 155 de la Constitución Espanyola i a dia d’avui, encara que et sigui difícil de creure, no tenim govern a Catalunya, hi ha consellers a la presó i el president a l’exili. La història es repeteix una i altre vegada fins que es compren i es corregeix. Després d’aquest episodi, tocarà la retirada del Bor-bó.

A tu, que com a mi, t’agradaven les per-sones, mirar-les a la cara i empatitzar amb tothom; parar-te a parlar, mirar-los als ulls i moure el cap al ritme de l’altre; no t’hi tro-baries bé ara. Els mitjans de comunicació semblen domadors de circ fent-nos ballar al so que toquen. I com que hi ha tanta plu-ralitat, (el dinero y la audiència mandan) a quasi tot arreu sona la mateixa música.

Sento molt haver-te posat de mal humor però això no té bona pinta. De totes mane-res, aquí et recordem molt sovint i et tro-bem a faltar. I si ens mires per un forat del cel, no te’n riguis de nosaltres...

Esther Pardo i Gimeno

Benvolgut Paco, als 10 anys de la mort de Paco Candel

Dilluns, 27 de novembre, es va celebrar la 9a edi-ció d’entrega dels guardons del Memorial Fran-cesc Candel al Col·legi de Periodistes de Cata-lunya. L’esdeveniment va coincidir amb el 10è aniversari de la mort de l’escriptor.

L’acte va ser presidit per la recent Premi d’Ho-nor de les Lletres Catalanes, Isabel-Clara Simó i, com sempre, es van atorgar tres premis de dife-rents àmbits.

El Memorial d’Àmbit Social se’l va endur el PEN Català pel seu suport als escriptors en situ-acions de perill, a la llibertat d’expressió i a l’acti-visme en defensa les cultures oprimides i els drets lingüístics.

El de Comunicació va ser atorgat a José Martí Gómez, un periodista que va començar la seva carrera professional fa més de seixanta anys.

El Memorial d’Àmbit Cultural va ser adjudicat a l’historiador i escriptor Agustí Alcoberro, en consideració a la seva trajectòria d’activisme so-cial i per les seves aportacions al coneixement i divulgació de l’edat moderna de Catalunya. Alco-brero és l'actual vicepresident de l'ANC. ■

L’entrega dels guardons Francesc Candel omple el Col·legi de Periodistes

|| Montse Valls || Redacció

Agustín Forteza

Llegeix articlesescrits per

Paco Candel awww.lamarina.cat/candel

BOPINIÓ

"L’Aviador" apropa els especta-dors a la gent del Plus Ultra, un petit univers dins del barri de la Marina de Barcelona on cada mes de setembre, des de fa més de trenta anys, s’organitza la Festa de la Tre-pitjada de Raïm. Per això, la María, una entesa del vi i l'ànima del celler, actua com a nexe de la història.

Aquest curmetratge documental mostra una ciutat en què els barce-lonins s’apropien del carrer per re-trobar-se i divertir-se, persones de sensibilitats diferents que s’uneixen per donar-se suport mentre cohesi-onen el seu barri.

L'obra de Manel Cortés, de 15

minuts de durada, ha participat re-centment en diferents festivals de cinema, com al Most, el Bibliocurts, o el Festival del Cine del Sur. Al

Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava va rebre el reconei-xement Arrels al millor treball lligat al territori. ■

24 Desembre 2017 // www.lamarina.catCULTURA

2 9 75

5 8 6 43 6 41 2 6 9

4 8 21 8 7 5

53 1 8

1 2 4 9 7 5 8 3 69 8 6 1 4 3 2 5 75 7 3 8 6 2 4 1 98 3 5 6 2 9 1 7 47 1 2 3 5 4 6 9 84 6 9 7 1 8 5 2 32 9 1 4 8 7 3 6 53 5 8 2 9 6 7 4 16 4 7 5 3 1 9 8 2

Dificultat: Mitjana

9 8 2 5 44 2 7

4 94 3

8 2 3 5 63 6

5 98 4 9

6 7 4 1 8

7 9 6 8 1 2 3 5 48 4 3 9 5 6 2 7 12 5 1 3 4 7 9 6 85 6 2 1 7 4 8 3 99 1 8 2 3 5 6 4 74 3 7 6 8 9 1 2 53 2 5 7 9 8 4 1 61 8 4 5 6 3 7 9 26 7 9 4 2 1 5 8 3

Dificultat: Alta

2 3 9 5 77 1

6 3 27 6 1 8

1 4 8 25 4 2

6 33 6 2 5 4

2 8 3 4 9 6 1 5 77 1 9 3 5 2 8 4 64 5 6 1 8 7 3 9 29 7 2 6 1 5 4 3 86 4 8 2 3 9 7 1 51 3 5 7 4 8 6 2 95 9 4 8 6 3 2 7 18 2 1 5 7 4 9 6 33 6 7 9 2 1 5 8 4

Dificultat: Molt alta

Res

pos

tes

als

pas

sate

mp

s d

e la

PÀG

INA

21

MITJANA ALTA MOLT ALTA

Dissabte 11 de novembre a la tarda, el centre cí-vic la Cadena va obrir les seves portes celebrant 15 anys de tallers, espectacles i activitats al barri.

El tret de sortida de la celebració el va fer les Balkan Paradise Orchestra amb una actuació a l’entrada del parc de Can Sabater, situat al carrer de la Mineria.

A continuació, el swing va ocupar el Parc de Can Sabater amb una exhibició. I tot seguit, els parlaments institucionals van donar pas a l'es-trena al públic d'una exposició de fotografies i missatges que els usuaris dels tallers del centre van preparar.

La festa es va tancar de la millor manera, amb un pica-pica entre tots els assistents. ■

El Centre Cívic LaCadena celebra 15 anys

|| Redacció

▶ D'esquerra a dreta, María Santiago, Laura Pérez (regidora del districte de Sants-Montjuïc), Antonio Guillén (president de la Unió d'Entitats) i Dori García (directora del centre cívic)

La desapareguda Bodega Peña protagonitza uncurtmetratge sobre la Trepitjada de Raïm de Plus Ultra || Redacció

▶ Fotograma del curt documental "L'Aviador" amb María Peña a l'antic celler

Dissabte 2 de desembre es va celebrar la 4a edició de la jorna-da solidària "Mostra i viu..." or-ganitzada per La Marina Viva.

Entitats i associacions del barri de la Marina i diferents grups convidats d'arreu de Bar-celona van ocupar la plaça de la

Marina durant tot el dia mal-grat les baixes temperatures de la jornada. Enguany els benefi-cis recaptats anaven destinats a l'organització Pallapupas, for-mada per pallassos d'hospital que a través d'actuacions artís-tiques omplen de riures aque-lles persones que s'hi troben en el procés d'una malaltia. ■

Jornada solidària a la Plaça de la Marina|| Redacció

Agustín Forteza

Agustín Forteza

Del 9 de novembre al 10 de desembre s’ha celebrat el cicle Motor de llibertat organit-zat pel Graner, per redescobrir els orígens del nostre barri.

Amb representacions teatrals, exposi-cions, itineraris narratius i també uns re-correguts molt especials per celebrar que el 600, el cotxe emblema de la SEAT, cele-bra el seixantè aniversari.

MOTOR DE LLIBERTAT ha estat la iniciativa del Pla de Barris i l’organització del Memorial Democràtic Treballadors SEAT que a través d’activitats s’ha volgut apropar als veïns i les veïnes per a tornar a captivar l’essència dels orígens del nostre barri amb un icona de la dècada dels sei-xanta al nostre país.

El cicle va tancar amb la representació 'Hilando Barrio', un projecte del Teatro de los Sentidos i La Inefable, sobre la memò-ria històrica del barri de La Marina. Un viatge imaginari per explorar la capacitat d’animar els records i compartir amb els habitants històries personals i col•lecti-ves. L’obra s’ha pogut veure a la Sala Pepita Casanellas del 8 al 10 de desembre.

Un mes dedicat a la memòriahistò-rica del barri

La inauguració del cicle li va corres-

pondre a l’autor del llibre “Historia de la SEAT, nostàlgia d’una època”, José Sanz Neira que ha estat acompanyat del Presi-dent del Memorial Democràtic Treballa-dors SEAT, Carles Vallejo, a la Biblioteca Francesc Candel.

El 12 de novembre el Memorial De-mocràtic Treballadors de Seat va voler homenatjar als 50.000 treballadors que van treballar per a la fabricació dels cot-xes SEAT amb una exposició fotogràfica i documental a la Sala Pepita Casanellas. El mateix dia es van organitzar la passejada narrativa pel barri i el recorregut artístic en 600 sota la direcció del Javier Guerrero i la dramatúrgia de l'Albert Pijuan. ■

El 600 celebra 60 anys amb el Cicle Motor de Llibertat|| Man Hoh Tang || Redacció

Fotografies: Agustín Forteza

Solucion. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . C A N C L O S . . . . . .. Í . . . . . . . . . . . . . . . . . . . T . . .. R . . . . . . . . . . . . . . . . . . . R . . .. O . F . . . . . . . . . . . . . . . . . O . . .. V . . O . . . . . . . . . . . . . . . . P . . .. L . . . M . . . . . . . L A V I N Y A . . . . .. O . . . . E . . . . . . . . . . . . . . . . . .. P . . . . . N . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . T . . . . A R T L U S U L P . . .. . . . . . E S T R E L L E S A L T E S . . . . .. . S A N T C R I S T Ò F O L . . . . . . . . . .

© 2017 olesur.com

25Desembre 2017 // www.lamarina.cat CULTURA

El Far

El Festival Beefeater In-Edit, el qual va néixer a Barcelona l’any 2003, uneix música i cinema mitjançant la projecció de documentals dedicats a cantants, mú-sics, gèneres musicals, festivals de músi-ca, o discos mítics, entre d’altres. La pro-posta ha estat un èxit sense precedents, arribant als 30.000 espectadors en les seves nou edicions, i propiciant l’aparició de “festivals germans” arreu del món, a Sâo Paulo, Buenos Aires o Berlín.

Les biblioteques us ofereixen un nou servei gratuït de visionament dels docu-mentals projectats mitjançant l’accés a IN-EDIT TV, on podreu trobar una vari-ada representació dels títols de passades edicions, a més de novetats exclusives.

Per al visionament complet dels do-cumentals de catàleg de la plataforma us haureu de validar amb el número de carnet de biblioteca i el PIN.

Una petita part dels vídeos, identificats amb una icona de preu, estan exclosos d’aquest servei al ser per pagament.

Nou recurs In-Edit TVa les biblioteques

L'agenda de cadacap de setmana

ESCANEJAAQUESTCODI QR!

El 2 de desembre va acabar l’exposició sobre les olimpíades de Barcelona ‘92 a la Biblioteca Francesc Candel.

Ha sigut un mes ple de mirades curioses, veïns que volien recordar aquells temps, o jo-ves que volien aprendre què van suposar les Olimpíades pel barri.

Encara ressonen les paraules de l’Agustín abans de donar pas a l’inici de l’exposició, “per a mi, aquesta exposició suposa quelcom molt emocionant, ja que els Jocs Olímpics van ser un fet vital. Suposa donar-li al barri el què ell em va donar a mi. Crec que no hi ha millor manera que recordant un dels moments més meravellosos que va viure la ciutat de Barcelo-na fa cinc lustres”.

Com ell mateix explica ha sigut una manera de donar-li les gràcies al barri que li ha donat tant, i ho ha fet amb el que millor sap fer, fo-

tografia. Ara ens explica que està molt content per

com ho ha rebut el barri, “he de dir que tant les felicitacions del dia inaugural de l’exposi-ció com les rebudes per part de veïns sobre la meva contribució al barri mitjançant les foto-grafies, només poden omplir-me de goig”. De-clara l’Agustín per després donar les gràcies a tots els veïns del barri.

Un dels veïns que ha assistit a aquesta expo-sició ha sigut en Ricardo, un apassionat dels esports i també de la fotografia. “Ha sigut molt maco recordar tot el que va passar amb els Jocs Olímpics, veure com el barri també era important per Barcelona i no passàvem desa-percebuts”, ens explica ell mateix.

“L’exposició de l’Agustín Forteza m’ha agra-dat molt però es fa curta, quan vaig acabar vaig pensar vull veure més instantànies. Em va fer sentir com si tornés l’any 1992, encara recordava els crits de la gent quan passaven els esportistes”. ■

Èxit de l'exposició d'Agustín Forteza sobre els JJOO

▶ Els assistens a la inauguració es van agrupar per inmortalitzar el moment en una fotografia, com no podia ser d'altra manera

|| Alba Calpe || Redacció

Centre Cívic La CadenaEXPOSICIÓREFLEXOS DE LA MARINA

Quan: Dilluns 4 al divendres 22Descobreix altres perspectives del barri a través d'imatges inèdites i retrospectives. Al barri hi ha molts racons dels que no coneixem. És per això, que mitjançant fo-tografies de primer detall, penjades en el compte d'Instagram de l'associació, desco-briran altres punts de vista del barri.Organitza: La Marina Viva

Biblioteca Francesc CandelDimecres 13 TUPPERBOOK INFANTIL

Hora: 18 hRecomanacions de llibres per infants per regalar aquestes festes, en col·laboració amb l’editorial Mosaics.

Dijous 14XERRADESMASOVERIA URBANA COOPERATIVES D'HABITATGEHora: 19 hCom aplicar models alternatius d'accés a l'habitatge al barri. La xerrada inclou de-bat i participació entre els asistents.Organitza: Ateneu Popular l'Engranatge.

CC Casa del Rellotge -Sala Pepita CasanellasEXPOSICIÓ

CASTELLSQuan: Dijous 14 al divendres 26 de generExposició fotogràfica realitzada pel Club de Fotografia Casa del Rellotge, que vol mostrar aquests edificis com a part del lle-gat que ens deixa el passat.

Divendres 22CONCERT

Hora: 20 hLa Big Pocket Orchestra neix amb la idea d’homenatjar les músiques del món audi-ovisual, prenent referències del cinema, sèries de televisió i dibuixos animats. so-naran peces dels compositors com Nino Rota, Henry Mancini, Lalo Schifrin i John Williams.Preu: 2,40 €

Espai Jove la BàsculaDijous 14 CONCERTMATÍAS COSTAHora: 20.30 hEl cantautor argentí presenta el seu treball "Canciones con Hypo con Dríaco" en un so jazz, pop i reggae.

Dissabte 16 CONCERT

Concert Escola-TallerHora: 18 hCom cada trimestre els alumnes de músi-ca moderna, rap i Shuffle faran vibrar al públic i retumbar les parets de la Bàscula.

Nadal al barriDissabte 11 PESSEBRE VIVENT

Pessebre vivent de la Marina, amb més de 250 figurants, als Jardins dels Drets Humans. Hora: 18 h - 20:30 h

Divendres 22 PARE NOËLVisita el Pare Noël i entrega la teva carta als seus ajudants, els Menairons (follets del bosc). Hi haurà una xocolatada popular.Organitza: Ass. Comerciants la Marina

Dies 4 i 5 de GENER RECOLLIDA DE JOGUINES IMATERIAL ESCOLARParticipa a la recollida de joguines del barri de la Marina.Organitza: La Marina (Premsa | 102.5 FM | .CAT) i Associació de Veïns de Sant Cris-tòfol.

L'agenda de desembre

26 Desembre 2017 // www.lamarina.catCOMUNICACIÓ

El Club Social Ments Obertes Sants – Mont-juïc de la Fundació Sant Pere Claver, ubicat al barri de la Marina del Port, va iniciar la seva activitat l'any 2007 com a espai de promo-ció de la participació comunitària de perso-nes amb trastorn mental mitjançant l'oci i el temps lliure. Es tracta d'un servei que, a través de l'organització d'activitats de lleure, promou la creació i ampliació de les relacions socials i la participació en la comunitat. És un recurs per a la inclusió i participació treballant des de l'oci. Mitjançant activitats de caràcter lúdic i de socialització, fomenta una major vincula-ció i participació de la persona amb l'entorn, així om la creació de vincles afectius. El club el formen aquelles persones interessades majors de 18 anys ateses a la xarxa de salut mental. L'espai de trobada és el mateix que l'hospital de dia per adolescents, ens trobem a la case-ta del carrer de la Mare de Déu de Port, paret amb la parròquia de Sant Bartomeu.

Els mateixos participants del club entenem aquest espai com...

- És un espai de socis i sòcies amb trastorn mental que vénen a entretenir-se i passar una estona agradable i amena totes les tardes.

- És la dimensió de la casa que ens acull totes les tardes i on passem el temps jugant al dominó i fent activitats.

- Com un oasi en mig del desert.- Un espai destinat a reunir persones que

han patit una crisi.- Un espai de trobada i relació, des de

l'afecte i la conversa, que permet i deixa lloc a què circuli la paraula.

Al club social proposem idees per desen-

volupar-les en l'espai que hi ha al club, idees i propostes decidides en assemblea i debatudes entre tots. Fem activitats com tallers, cuina, hort, assemblees, ràdio, caminades, cinefò-rums, excursions, viatges, sortides culturals i tot allò que ens vingui de gust, doncs és el nos-tre temps i decidim com gaudir-lo.

Doncs entenem l'oci com un fi en si mateix. Un oci per gaudir, decidit de manera consci-ent i no sustentat en l'obligatorietat. Oci també és repòs, reflexió i creixement interior. És un espai de compromís amb un mateix, amb els companys i amb l'activitat.

Us volem fer arribar amb aquest article l'ex-periència del nostre projecte de ràdio, que ja va començar fa uns anys i com estem teixint la nostra aventura radiofònica amb La Marina FM.

En el programa de ràdio Ments Obertes ens organitzem de la següent manera; cada perso-na pensa un tema de què li agradaria parlar a la ràdio. El tema que surti més votat serà del que parlarem. Cada persona de manera in-dividual escriu tot allò que li ressona, que li agrada, que li emociona sobre el tema triat. Seguidament compartim entre tots i totes les diferents experiències escrites. És un espai on podem compartir, escoltar-nos i obrir el nos-tre cor sense por al judici de l'altre. Una vegada al mes anem a gravar a la ràdio de la Marina el programa que hem preparat durant les setma-nes anteriors.

Per a nosaltres aquest taller ens ajuda a es-forçar-nos, a superar les nostres pors. És un es-pai on ens sentim còmodes, ens divertim i ens entretenim. La ràdio ens ajuda a conèixer-nos

millor entre nosaltres, ja que és un espai on poder compartir diferents opinions i experi-ències de vida. Cada programa que gravem és diferent, a més a més sempre acabem sortint del tema i improvisant molt. També ens sor-prenem al veure que quan ens posem davant del micròfon parlem sense parar. Ens diver-tim, la veritat és que riem molt.

Hem conegut diferents ràdios, vam anar a visitar a ràdio Nikosia per veure i conèixer com ells fan els seus programes. Ràdio Nikosia està inspirada en la ràdio Colifata, la primera ràdio al món conduïda pels usuaris d'un psi-quiàtric a Buenos Aires, Argentina.

També vam ser convidats a altres emissores on ens van fer una entrevista a més de mos-trar-nos totes les seves instal·lacions, va ser una experiència molt enriquidora i una opor-tunitat més per endinsar-nos al món màgic de

la ràdio. Finalment el nostre espai de gravació ha estat la ràdio del nostre barri, La Marina FM, que ens ha acollit a casa seva, al primer pis de la Bàscula i ens ha permès projectar la nostra paraula i les nostres històries.

Quan vam gravar la primera vegada a l'es-tudi ens vam sentir molt nerviosos, ja que era tot nou, els micròfons, la llum vermella, el si-lenci... Però a mesura que anem gravant ens anem deixant anar cada vegada més. Entre nosaltres ens anem donant suport durant l'en-registrament, quan algú es posa nerviós o es queda en blanc.

Agraïm l'oportunitat que ens brinda la rà-dio de La Marina per fer la ràdio que nosaltres volem.

Gràcies per fer realitat les nostres inquie-tuds i els nostres somnis.

Amistosament, la Ràdio Ments Obertes. ■

La Marina (102.5FM) acull Ràdio Ments Obertes

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

publi tiendas_255x167-5trz.pdf 1 17/11/17 10:56

La ràdio del barri col·labora amb el projecte de participació comunitàriade persones amb transtorn mental

COMUNICACIÓ 27Desembre 2017 // www.lamarina.cat

Ràdioactius és una ràdio comunitària del barri del Poble-sec que va néixer fa una mica més d’un any de la mà del Pla Comunitari, La Setenta y Siete i l’associació Jam Circus. El grup de veïns i veïnes que formen part de l’equip motor treballen de manera assem-bleària per donar vida als diferents progra-mes que realitzem de manera quinzenal i que tenen com a eix central el nostre barri.

El dilluns 4 desembre va ser una tarda molt especial per l’equip de Ràdioactius Poble-sec, ja que hem tingut l’oportunitat d’emetre un programa en directe des de La Marina FM, la nostra ràdio veïna.

La Marina FM suposa per nosaltres un exemple de ràdio associativa, amb un esperit jove i oberta al barri, el qual ens serveix com a model a seguir en Ràdioactius. Creiem que aquest model de ràdio juga un paper fonamental per afavorir el sentiment de per-tinença al barri i obrir noves vies d’expressió

que donin veu a veïns i veïnes i a col·lectius diferents que moltes vegades no tenen espai en altres mitjans de comunicació.

A Ràdioactius tenim molt present valors com la interculturalitat i la perspectiva de gènere. Volem que la nostra ràdio sigui un reflex de la diversitat que tenim al barri i que estigui oberta a la participació de tothom. Intentem que els nostres programes sempre siguin finestres obertes a la realitat del barri i a les seves problemàtiques, per això la parti-cipació i el procés de creació dels programes són una eina essencial del projecte.

Des del Pla Comunitari i el projecte Ràdi-oactius estem lluitant per aconseguir que la nostra ràdio sigui cada vegada més gran i per això, necessitem recursos econòmics que ens permetin gravar més programes, necessitem un equip de so i un estudi de gravació comu-nitaris i sobre tot, necessitem que tot el barri s’impliqui en aquest projecte i el faci seu.

Donem les gràcies a LA MARINA per donar-nos aquest oportunitat de participar

dins la seva ràdio i donar a conèixer el nostre projecte. Podeu trobar-nos a:

- www.radioactius.org- Facebook: Radioactiuspoblesec. ■

|| Equip Ràdioactius

El sopar de gala convocat per Javi-er Artiga a través de les ones de La Marina (102.5 FM) va reunir prop d’una seixantena d’oients al Res-taurant Nou Mediterrani el passat dissabte 11 de novembre. El locu-tor estrella dels matins va rebre personalment als assistents per do-nar-los la benvinguda i conversar amb ells cara a cara.

Els presents, alguns especial-ment emocionats, van poder gau-dir de cocktails i un exquisit menú gatronòmic d’alta cuina, mentre la música ambiental d’un disc-jòquei harmonitzava la sala. Seguint amb

la música, un saxofonista que in-terpretava peticions de cançons taula per taula i un concert final, van tancar amb joia la trobada.

“Més a prop teu” és el magazín matinal de proximitat de La Ma-rina FM, que es pot seguir en di-

recte de dilluns a divendres de 10 a 13h a través del 102.5FM i www.lamarina.cat/endirecte, amb el ve-terà de les ones radiofòniques Ja-vier Artiga al capdavant de les 3 hores d'emissió. ■

Des del mes de novembre, els alumnes de 6è de l’Escola SEAT són els encarregats de fer la previsió meteorològica a La Marina (102.5 FM) a mig matí, dins el programa “Més a prop teu”. Aquesta col·laboració històrica entre el centre escolar i el mitjà de comuni-cació ja s’havia produït en temporades an-teriors, i aquest any, es repeteix un cop més.

L’escola disposa d’una estació meteorolò-gica, de la qual els alumnes recullen les da-des a primera hora del matí. L’estació és molt completa, ja que disposa d’un pluviòmetre, un termòmetre que marca les temperatures màximes i mínimes, un baròmetre per me-surar la pressió atmosfèrica i un panell per controlar el vent. ■

Els alumnes de l'Escola SEAT, meteoròlegs de La Marina (102.5FM)

|| Redacció

Èxit de convocatòria del sopar d’estrena de la5a temporada de “Més a prop teu”|| Redacció

▶ Alguns dels assistents al sopar de gala reben la salutació de Javier Artiga i Glòria SalvadorUn any més, LA MARINA i l’Associació de Veïns de Sant Cristòfol organitzen una reco-llida de joguines solidària als barris de la Marina. Aquest any, l’AVV d’Estrelles Altes també participarà a l’estand, ubicat a la Plaça de la Marina.

Allà, els dies 4 i 5 de gener a la tarda, es recolliran joguines mentre es realitzarà una pro-gramació especial en directe des de la mateixa plaça per ani-mar als veïns a baixar al carrer i col·laborar en la recollida.

Totes les joguines seran re-partides al barri, perquè a la Marina no falti cap somriure. ■

Un Nadal, un somriure: la recollida de joguines solidària del barri|| Redacció

Joan Noguera suma ja 150 caps de setmana acostant l’actualitat sardanística i cultural del territori a través de La Marina (102.5 FM). Encara que les sardanes prenen gran importància a l’espai, el programa té com a objectiu difondre el conjunt de la cultura popular catalana. Per això, informa dels es-barts, el món geganter i la música popular.

L’espai va néixer ara just fa 4 anys, quan

Noguera es va incorporar a La Marina FM després del seu pas per Ràdio L’Hospitalet. El conductor de l’espai assegura que el pro-grama ha anat millorant poc a poc al llarg de tots aquests anys, i que encara ho ha de seguir fent per arribar a la següent fita: els 200 programes. Segons ha declarat Nogue-ra a LA MARINA, serà el moment en què organitzarà una festa per celebrar-ho com cal. I és que “al mes de desembre, fa fred, i seria millor esperar a l’estiu”, reconeixia.

Joan Noguera ha volgut agrair als seus col·laboradors el bon ambient al programa i la seva implicació en l’espai setmanal. Tam-bé anima a l’audiència a participar i col·la-borar amb “Festa Major”, ja que les infor-macions que rep són de gran utilitat a l’hora de preparar cada entrega. El repte, assegura que és oferir un contingut diferent setmana rere setmana i poder-ne estar orgullós.

Aquesta temporada l’espai ha canviat

d’horari perquè els més fidels al programa puguin seguir-lo només llevar-se. Tots els diumenges, de 8 a 10 del matí, Joan No-guera desperta la Marina amb sardanes, informació del panorama del folklore ca-talà i l’actualitat cultural dels nostres barris. Per escoltar-lo, cal sintonitzar La Marina, que emet al 102.5FM de Barcelona i gran part del Baix Llobregat, entrar al web www.lamarina.cat/endirecte o escoltar els pod-casts anteriors, també a través del web. ■

El magazín sobre cultura popular catalana “Festa Major” arriba als 150 programes

|| Redacció

Noguera: "No pensava pas arribar-hi, així que

em sento molt bé"

17ºC

5ºC

Ràdioactius Poble-Sec i La Marina FM, creant vincles Montse Valls

L'ENTREVISTADesembre 2017 // www.lamarina.cat

Francisco José García: “Aquesta feina em va caure del cel, no l’esperava, però m’ha donat moltes satisfaccions”

Man Hoh Tang - Redacció

Quan vaig fer el que vaig poder i vaig sor-tir del bany, la vaig veure plorar a l’habi-tació. Li vaig preguntar per què plorava i no em va respondre. Amb els anys m’he adonat per què feia tot allò i era que ella volia que jo em pogués valdre per mi ma-teix.

Amb aquell moment, vaig veure la part sensible d’aquells alumnes. Tenen un cor bonic.

Què en penses de l’INS Montjuïc?He estat molt a gust aquí, amb les jun-

tes directives, alumnat i professors. He tingut molta sort, m’han respectat i he treballat molt a gust.

Parlem dels alumnes de l’IES Mont-juïc, han canviat en aquests 40 anys?

No és que hagin canviat ells, el que sí que ha canviat ha estat l’ensenyament. Quan existia el BUP venien alumnes que sabien què volien fer. Amb l’ESO venen tots els alumnes i comporta problemes de disciplina; els que no volen fer res han d’estar fins als 16 anys obligatòriament al centre i donen problemes. Per als conser-ges no és tan problemàtic, per als profes-sors sí que els és una creu.

Podries donar-nos un missatge de co-miat per als exalumnes que han passat per davant teu?

Vull donar les gràcies per com de bé m’han tractat, de debò que sí. M’han res-

pectat bastant i m’han ensenyat moltes coses.

Per exemple, com de diferents són quan són a classe i com canvien quan ja no hi són. A molts d’ells els agraeixo tot, m’han fet sentir molt a gust amb la meva feina i estar aquí. No ha estat una feina que hagi escollit, em va caure del cel, però sí m’ha donat moltes satisfaccions. I dir que aquella gent que veu als joves així com més entremaliats, sempre tenen el seu cor, i m’ho han demostrat sempre.

Et jubiles. Ara què faràs?Doncs, quan acabi de fer el traspàs, tinc

a Andalusia una casa heretada dels meus pares i allà tinc un indret on m’intentaré muntar un taller per a mi i per treballar fusta allà. A Torredembarra tinc un piset i la veritat és que no sé què faré, suposo que anar d’un lloc a l’altre.

I no t’has plantejat d'endarrerir la ju-bilació?

M’ho han proposat, però sent sincer, perquè allargar un moment que ha d’ar-ribar tard o d’hora? ■

dur a terme sense problemes. Conside-rar-me minusvàlid, no ho sé, cadascú té la seva història i té el que té. Que la gent em miri, doncs sí; que m’han tractat ma-lament, també; que he plorat moltíssim, i més.

I per això et dic, he tingut la gran sort de tenir al voltant gent que m’han estimat i m’han respectat i celebro tenir els tres fills que tinc i una dona, la Maribel, que m’estima.

Quin ha estat un dels records que mi-llor guardes amb afecte?

Un dia, uns alumnes em van demanar protagonitzar un curt. Jo no volia, però vaig acceptar. Mentre estàvem treballant amb ells els vaig explicar una anècdota de la meva mare que va ser qui més va patir que jo perdés el braç.

Un dia li vaig demanar que m’ajudés a rentar-me la mà i ella em va respon-dre “Jo? Fes-ho tu!”. I jo que era un nen pensava que m’estava tractant malament.

Diu que la seva vida pot ser poc in-teressant, però amb les properes línies podràs descobrir un home que va haver de lluitar per ser una persona més de la comunitat. S’acomiada de l'INS Montju-ïc aquests dies però, abans, l’hem volgut conèixer.

D’on vens?Vinc d’Andalusia, d’un poble molt petit

de Jaén. Vam emigrar cap aquí quan tenia 15 anys.

Com vas arribar a treballar de con-serge?

Va ser a través del centre de minusvà-lids a Sants que em van dir que hi havia una plaça a l’institut de Can Tunis. L’úni-ca condició que hi havia era que s’havia d’ocupar l’habitatge. Imagina’t, acabats de casar-nos, ens va semblar perfecte. Vam estar deu anys allà i vam venir cap aquí quan es va estrenar aquest institut.

Crec que he entès que has arribat a aquesta professió gairebé per casuali-tat, és així?

Sí, però per entendre-ho t’he de dir que a la meva vida hi ha dues parts di-vidides amb l’abans i el després dels 10 anys. Jo a Andalusia treballava des dels 9 anys en una granja on hi havia toros per a enviar-los a l’escorxador. Un dia, quan passava la canya del blat de moro a la tri-turadora, vaig tenir la mala sort que em va enganxar i va fer miques el meu braç i me’l van haver de tallar. Des d’aquell epi-sodi tot va canviar. Abans pocs estudià-vem, només fins que sabies el mínim i ja et posaven a treballar.

Com és viure al lloc on treballes?Té les seves parts bones i dolentes. La

bona és que mai fas tard, ets al lloc, no pagava despeses per viure aquí, no t’has de desplaçar entre la feina i la casa. La part dolenta és que treballes cada dia les vint-i-quatre hores. Si et trobes dins del centre, sempre treballes, quan no és una cosa, és una altra. Si salta una alarma a les tres de la matinada, has de desactivar-la, per exemple. Sempre has d’estar actiu, com la gent que et truca un diumenge per saber si l’endemà el seu fill té una excur-sió programada o es fa vaga...

Més enllà de la pèrdua del braç, tu et consideres minusvàlid?

Cadascú ho viu d’una manera diferent, jo m’he trencat les banyes per superar-me i fer allò que qualsevol persona podia fer amb dues mans. Però sóc conscient d’allò que tinc, no és que em consideri diferent de la resta, però conec les meves limitaci-ons. M’agrada molt el bricolatge, em faig els meus mobles, les petites reparacions. El que manca a casa ho feia jo i aquí a l’escola el manteniment petit sí l’he pogut

Francisco José García,veí del barri, 65 anys.

Conserge de professió, era dels pocs que encara viuen dins de les instal·lacions del centre on treballa. Els seus darrers anys al capdavant de l’INS Montjuïc han estat crucials per guanyar-se l’es-tima de l’alumnat i professors que el van acomiadar entre aplaudi-ments com a un heroi.

Nascut a un petit poble de Jaén, va venir a viure primer a l’Hos-pitalet de Llobregat amb els seus pares. A causa de la seva condició de minusvàlid, només legal, va aconseguir el primer lloc de feina a una nova escola a Can Tunis i deu anys més tard va desplaçar-se a viure a la Marina.

“He estat molt a gust a l'INS Montjuïc”Man Hoh Tang

“M’he trencat les banyes per superar-me i fer allò que qualsevol persona podia fer

amb dues mans”

“La part dolenta de viure al lloc on treballes és que

treballes cada dia lesvint-i-quatre hores”

“Vull donar les gràcies per com de bé m'han tractat (els

alumnes), de debò que sí”