Parasitosis humanes (I)Parasitosis extraintestinals

Pedro J. Subias LorenCanet de Mar.

Definició de parasitosis

Cicles biològics dels paràsits:Cicle monoxé

Cicles biològics dels paràsits:Cicle heteroxé

Classificació de les parasitosis humanes

ProtozousExtraintestinals Intestinals

HelmintsCestodes, teniesTrematodes, duelesNematodes, cucs

rodons

Protozous extraintestinals (I)

Paludisme (plamodium falciparum, vivax, ovale i malaria)

Babebiosis Trypanosomiasis

Africana (t. Brucei gambiense i rhodesiense): malaltia de la son africana.

Americana (t. Cruzi): malaltia de Chagas.

Infecció per alguna de les quatre especies diferents de Plasmodium, que causa paroxismes periòdics amb esgarrifances, febre / sudoració,

anèmia i esplenomegàlia.

Infecció per Trypanosoma cruzi que causa cardiomiopatia, megaesòfag o megacolon crònics.

Infecció por protozous del génere Trypanosoma, que causa una malaltia crònica amb linfadenopatia generalitzada i

meningoencefalitis freqüentment fatal.

Infecció per especies de Babesia del ramat boví o dels rosegadors, que causa en els humans una malaltia semblant al paludisme amb anèmia

hemolítica.

Protozous extraintestinals (II)

Leishmaniosi: Visceral L. Donovani (Kala-azar) Cutània L major i tròpica (Botó d’orient) Muco-cutània L. viannia braziliensis (Espundia)

Toxoplasmosi Amebes de vida lliure

La malaltia es dona a la India, Xina, sud de Rússia, Àfrica, conca mediterrània Sud-Amèrica i Amèrica Central. Els nens i adults joves

son especialment susceptibles. . Els agents causals son L. major y L. tropica al sud d’Europa, Àsia i Àfrica; el complex L. mexicana en Mèxic, Amèrica Central i

Sudamèrica i el complex L. braziliensis en Amèrica Central i del Sud. L. viannia braziliensis. La úlcera cutània primària dura de 6 a 15 mesos

i es semblant a la L. cutània simple. Però, la L.mucocutània pot metastatizar en els teixits nasofaringeos (abans d’un any). Es poden

produir grans mutilacions del nas i paladar. Habitualment les amebes viuen lliures en el aigua o la terra, però poden infectar als humans i causar malaltia significativa: meningoencefalitis

i queratitis

Infecció per Toxoplasma gondii, que causa tota una gama de manifestacions, des de linfadenopatia benigna asintomàtica fins

malaltia del SNC en potencia letal, coriorretinitis i retard mental.

Cicle biològic de la leishmània

Phlebotomus

Distribució geogràfica de la leishmània

Promastigots inoculats

Mort del paràsit Infestació local Disseminació:

o A través de la pell i/o mucoseso A través de la sang

Leishmaniosi visceral: Kala-azar

Afecta a: nens, persones amb malnutrició o immunodeprimits (el més freqüent VIH)

Òrgans afectats: melsa, fetge, moll de l'ós, i teixit limfàtic.

Clínica: febre alta, irregular i de més de 2 setmanes de durada. Pèrdua de pes. Astènia. Hepato-esplenomegàlia i linfadenopatia. Hemorràgies.

Leishmaniosi cutània: botó d’orient

Lesió granulomatosa, pot presentar un àrea central necròtica.

Localització preferent a la cara

Període d’incubació: 1 any.

Evolució: 2-3 anys.

Leishmaniosi: diagnòstic

DIAGNÒSTIC DIRECTE – Observació del paràsit– Cultiu (mínim un mes abans de donar-lo com

negatiu.– Inoculació en animals d’experimentació.

Xenodiagnòstic.

DIAGNÒSTIC INDIRECTE (visceral):– Intradermorreacció de Montenegro.– Diagnòstic serològic: ELISA i WB

Leishmaniosi: tractament

S’ha d’ iniciar en la fase de nafra

Tractament d’elecció: antimonials pentavalents: antimoniato de N-metil glucamina (Glucantime®). Es eficaç tant i.m.(20 mg/kg/d, 15-28 d: ingrés hospitalari) com intralesional (1-2 ml/sem, 1-6 s) (menys efectes secundaris)

Tractaments alternatius:o Crioteràpia.o Resecció quirúrgica.o Hipertèrmia: submergir la lesió en agua a temperatura de 39-42°C

varies hores diàries durant 10-15 dies.o Sulfat de paromomicina al 15% + clorur de metilbencetonio al 12%

en vaselina administrats de forma tòpica 2 /dia durant 10 dies.

Toxoplasmosi

La toxoplasmosi es una malaltia infecciosa ocasionada pel

protozou Toxoplasma gondii (paràsit intracel·lular obligat).

Cicle del toxoplasma gondii

Toxoplasmosi: clínica

Pot cursar en forma de:

Infeccions lleus o asimptomàtiques. Infeccions mortals que afecten al fetus

(toxoplasmosi congènita). També pot ser greu si afecta a

nounats, gent gran i persones amb immunodeficiències.

Clínica semblant a la mononucleosi

Faringitis, adenopaties, heptoesplenomegàlia i limfocitosi.

Causes en els quadres amb Acs heteròfils negatius (per ordre de freqüència): CMV,

toxoplasmosi, limfocitosi infecciosa, rubèola, neoplàsies, infecció aguda per VIH i

“arañazo” de gat

Diagnòstic: serològic IGM, IGG

No precisa tractament

Toxoplasmosi congènita (I)

Síndrome TARCH (toxoplasma, altres, rubèola, CMV i herpes):

1. Malaltia asimptomàtica a la mare.

2. Ampli espectre de gravetat.

3. Clínica similar: retard creixement i defectes congènits.

4. Diagnòstic serològic.

5. Seqüeles a llarg termini.

Toxoplasmosi congènita (II)

Infecció transplacentaria del fetus.

El 50% dels nascuts de mares seroconvertores estan infectats, només el 10% d’aquests

tenen clínica. Clínica: coriorretinitis, pleocitosis LCR,

microcefalia i calcificacions cerebrals. Diagnòstic: serològic. Tractament: pirimetamina + sulfadiazina +

ac. Folínico (disminuir toxicitat al moll d’os)

Toxoplasmosi en el SIDA

Es la causa més freqüent de ENCEFALITIS FOCAL en pacients amb SIDA.

Clínica: Alteracions neurològiques focals

Símptomes generals: hipotonia, confusió, convulsions i coma.

Diagnòstic: TC, serologia (IgG) i biòpsia cerebral

Tractament: pirimetamina oral i sulfadiacina