Tast de Marfils antics amb el sommelier Ferran Centelles i els enòlegs Jordi Pujolràs i Xavi Garcia

Entrevista amb Andreu Bosch, alcalde de Teià

El virus altera la programació del cicle d’activitats Vi+

Analitzem els resultats dels Alella a la Guia de Vins de Catalunya

Papers de viNúm. 67 · Tardor 2020 D O A L E L L A · E N O T U R I S M E · G A S T R O N O M I A · C U LT U R A

Al paratge Bell-Lloc, a La Roca del Vallès, neix In Vita

C/ del Río s/n - 26212 Sajazarra (La Rioja) - Tel. 941 32 00 66 - www.senoriodelibano.com

Rambla Àngel Guimerà, 62 · 08328 Alella

93 540 46 61R E S T A U R A N T · T A P E S · V I N S

“LA VINÍCOLA”

5

Enodescoberta de la DO Alella

El Parc de la Serralada Litoral va organitzar el 13 de setembre una activitat familiar per descobrir la DO Alella i alguns dels secrets del cultiu de la vinya al Maresme i dels cellers de la DO Alella tot seguint un joc de pistes. L’objectiu de l’activitat, a la qual van participar una dotzena de persones –deu adults i dos infants– va ser donar a conèixer la denominació d’origen i la seva evolució al llarg de la història a petits i grans, tot alternant explicacions i petites proves de gimcana.

Sum

ari

Durant el tast de Marfils antics que vam dur a terme a Can Jonc, els tastadors van estar d’acord que el Generós Sec del 1971 era un vi de portada. Dit i fet, una foto d’aquest vi, obra d’Òscar Pallarès, il·lustra la coberta d’aquest número de tardor. Foto: Òscar Pallarès

GLOPS

Departament de la Presidència

Director: Ramon Ruiz BruyRedactor en cap i fotografia: Òscar PallarèsDisseny gràfic i maquetació: Josep PuigCorrecció: Martí CrespoProducció: RRBImpressió: Comgrafic

Han col·laborat en aquest núm: Ferran Centelles, Sílvia Culell, Xavi Garcia, David Jobé, Joan Nebot, Salvador Oliveras, Jordi Pujolràs, Ramon Roset, Eli Solsona i Eva Vicens

Publicitat: Òscar Pallarès (654 40 40 43)oscar@papersdevi.cat

2 euros Dipòsit legal: B-47.946-2009

EditaASSOCIACIÓ CULTURAL REVISTA ALELLA

Carrer Eduard Serra i Güell, 208328 Alella

redaccio@papersdevi.catwww.papersdevi.cat

Papers de vi és un projecte de l’Associació Cultural Revista Alella ideat per Montse Serra

Amb el suport de:

Alta Alella, al TN Comarques Els senglars han fet més mal a la vinya que no pas la plaga de míldiu. Ho va explicar al TN Comarques de TV3 el propietari del celler Alta Alella, Josep Maria Pujol-Busquets. Va afegir que ha estat un any atípic, perquè habitualment els porcs sen-glars baixen quan hi ha sequera, que no ha estat el cas d’aquest any. Al reportatge també es va explicar que Alta Alella només cultiva raïm ecològic i que fa anys que treballa per trobar unes varietats de raïm adaptades al canvi climàtic i resistents a pla-gues com el míldiu.

“Tasta el Masnou” Una degustació de productes elaborats al Masnou, maridats amb vi de la DO Alella. Aquesta és la proposta promoguda per l’Ajun-tament del Masnou i Enoturisme DO Alella el mes de setembre passat. Un sommelier va conduir l’activitat, en què es van poder tastar, entre d’altres, productes salats com les anxoves l’Anxoveta i dolços com les masnovines.

GLOPS

ENTREVISTA. Andreu Bosch, alcalde de Teià, president del Consorci del Parc de la Serralada Litoral i artífex del Maridatge dels Sentits

ACTUALITAT. El virus altera la programació del Vi+

ACTUALITAT. Els vins d’Alella més ben puntuats a ‘La guia de vins de Catalunya’ 2021

VINFOGRAFIA. Celler de les Aus. AA Tallareta 2019

EL TAST. Tast de Marfils antics amb Ferran Centelles, Jordi Pujolràs i Xavi Garcia

LA RUTA DEL VI DO ALELLA. Maridar-se a Alella. Can Duran, Can Jonc i Celler Jordana

PERSONATGE DO ALELLA. Lluís Font, responsable de celler a Raventós d’Alella

VINYES SINGULARS. La Sentiu, la vinya de Quim Batlle

10

14

16

20

24

29

34

38

05

CED

IDA

6

(R)evolució a la Cuina, online Aquesta tardor el Mercat de la Plaça de Cuba de Mataró convida tothom a continuar fent la revolució des de la cuina del mercat. Per fer-la, es recupera l’oferta que va quedar pendent la darrera prima-vera amb tres establiments de la capital del Maresme i dos cellers de la DO Alella i es converteixen els tallers al format online. El cicle es va engegar el 16 d’octubre amb el mestre pastisser Claudi Uñó i la seva Revolució de la xocolata, maridada amb vins d’Alella Vinícola. A la segona sessió, prevista per al 30 d’octubre, la xef Pepi Sànchez, del restaurant Sangiovese, farà la Revolució creativa de temporada, maridada amb vins Raventós d’Alella. El 6 de novembre serà el torn de la Revolució de la cuina japonesa amb el xef Albino Cisneros del restaurant Su. En aquesta ocasió, el maridatge es farà amb sakes de Kensho Mediterranean Sake.

GLOPS

Alta Alella 10 Gran Reserva, un nou cava d’alta gamma aterra al mercat Alta Alella acaba de fer públic que llança al mer-cat un nou vi d’alta gamma. Es diu Alta Alella 10 Gran Reserva, costa 120 € i porta el nom de la fa-mília Pujol-Busquets Guillén escrit a l’etiqueta. Es tracta d’un cava de l’anyada 2010 procedent d’una collita primerenca (que té per objectiu conservar l’acidesa del raïm imprescindible per a l’elaboració d’escumosos de llarga criança), fermentat en botes

de roure francès de segon any i que ha reposat sobre les mares pròpies durant deu anys. No ha transcendit la varietat amb què està elaborat, però la nota de premsa enviada als mitjans especia-litzats explica que la família el defineix com “un cava de col·lecció amb filosofia de gran vi, un cava que mostra l’elegància del pas del temps, un vi destinat a ocupar l’Olimp dels caves premium”.

El Rebost dels Sentits crea una ginebra de maduixes del Maresme El Rebost dels Sentits, vinateria del Mas-nou regentada per Enric Espinosa, ha posat al mercat només 120 ampolles de Tempus, una ginebra creada per ell mateix en col-laboració amb Carles Bonnin de La Destila-teca. Tempus porta maduixes del Maresme i catorze botànics, la majoria dels quals collits també a la comarca. “Hem volgut fer una ginebra de la terra per a la gent de la terra”, asse-gura Espinosa. I afegeix: “No porta additius, ni conservants. Al nas és com si ensumessis maduixes acabades de collir, però també hi afloren els botànics, com la marialluïsa. En boca és molt seca, gens apegalosa. Una ginebra per prendre sola ben freda o amb una tònica Franklin, que hi lliga molt bé.” Espinosa explica que “és un nou concepte de ginebra, una ginebra de temporada”. El Rebost dels Sentits té previst presentar en les properes setmanes una nova ginebra de pansa blanca.

Espots a la televisió per promocionar el vi català En marxa la segona fase de la campanya promocional “Gaudeix del que és bo #vicatalà” per promocionar el consum del vi ca-talà a Catalunya amb l’emissió d’anuncis a la televisió. Durant la presentació, la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, es va comprometre a continuar promocionant el vi català perquè, va dir, “és el millor ambai-xador del país”. Aquesta campanya per difondre els atributs i valors dels vins catalans està impulsada per les denominacions d’origen catalanes i l’Incavi.

L’Incavi i les DO catalanes preparen la Setmana del Vi Català La primera edició de la Setmana del Vi Català, un esdeveni-ment que donarà a conèixer i promourà els vins a tot Cata-lunya, se celebrarà del 9 al 15 de novembre. L’esdeveniment està organitzat per l’Institut Català de la Vinya i del Vi amb el suport de les denominacions d’origen. Neix amb voluntat de continuïtat i d’esdevenir la festa anual dels vins catalans. Si la situació sanitària ho permet, agruparà activitats presencials i virtuals per tot el territori amb un gran objectiu comú: oferir un tast de la immensa varietat i riquesa del sector. El programa estarà dividit en cinc grans eixos: enoturisme, gastronomia i restauració, activitats comercials, cultura i vi i activitats di-vulgatives.

Tres nous vins DO Alella aterren al restaurant Can Duran

Des de final de setembre el restaurant Can Duran (Ale-lla) disposa, en exclusiva, de tres nous vins amb el segell del Consell Regulador de la DO Alella. Són els “vins de la casa” i els ha elaborat el celler Can Roda. Es trac-ta d’un blanc 100% pansa blanca del 2019, un negre de garnatxa i syrah també del 2019 i un escumós del 2017 amb vint mesos de criança elaborat també amb 100% pansa blanca. Les etiquetes són un homenatge a Agustí Gibernau, besavi de la mes-tressa, Sílvia Gibernau, que va ser capità de vaixell del Masnou. Ò.P

.

7

Laietanes a Can Roda La Fàbrica de Lied és una associació per difon-dre i popularitzar el gè-nere musical clàssic del lied, que va néixer el 2011 a recer del Montseny. El diumenge 11 d’octubre van portar aquesta mú-sica al celler Can Roda, per maridar-la amb els seus vins i el seu paisat-ge. La proposta portava per títol “Laietanes al Celler de Can Roda” i la responsable del ce-ller, Pepi Milà, assegura que s’han quedat amb ganes de repetir perquè “el concert va estar molt bé, l’entorn era preciós i tenia una sonoritat molt bona, i en tot moment es van complir totes les normes de seguretat per evitar la transmissió del virus”.

Quim Batlle i Bouquet d’Alella recullen premis Vinari El 9 d’octubre va tenir lloc la gala de lliurament dels premis Vinari a l’auditori de Vilafran-ca del Penedès. L’acte, que va presentar Màrius Serra i que es va retransmetre en di-recte pel Canal 33, va servir per atorgar els guardons als millors vins que s’elaboren el país, segons el jurat del certa-men. Un jurat que va valorar un total de 850 referències de les dotze DO catalanes en aquesta vuitena edició del con-curs. El Finca Butarós 2014, del Celler Mas Llunes (DO Empordà), va recollir el Gran Vinari d’Or a millor vi de Catalunya. Cap vi de la DO Alella es va endur un Vinari d’Or com a millor vi de Catalunya en alguna de les categories. En la classificació per DO, el Foranell Garnatxa Blanca (Quim Batlle) va recollir el Vinari d’Or a millor vi de la DO Alella. La plata va ser per al Foranell Picapoll i el bronze se’l va endur el Bouquet d’Alella Blanc.

Òscar Pallarès, redactor en cap de Papers de vi, exercint de jurat durant les eliminatòries dels premis Vinari.

El consum de vi català amb DO Catalunya ja arriba al 41,3% Els vins catalans amb DO lideren el mercat de Catalunya per sisè any consecutiu. La quota de mercat ja supera el llindar del 40% i s’enfila fins a la xifra històrica del 41,3%, segons l’informe Nielsen encarregat a l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi). Aquestes dades mostren que el vi català amb DO es consolida tant a l’hostaleria com al sector de l’alimentació. En els últims nou anys, a més, la tendència ha estat clarament a l’alça: el 2010 el consum era del 27,8% i ara és del 41,3%.

Medalla d’or per al Foranell Garnatxa Blanca al concurs Grenaches du Monde La garnatxa de Quim Batlle ha obtingut el màxim guardó al prestigiós concurs que valora vins de tot el món elaborats amb aquesta varietat. El cer-tamen es va celebrar els dies 15 i 16 de setembre a Montpeller, amb uns quants mesos de retard res-pecte a la previsió inicial, i amb totes les mesures necessàries per prevenir contagis. Fins a 35 vins catalans, entre els quals el Foranell Garnatxa Blan-ca, van rebre la màxima distinció: la medalla d’or a un vi elaborat amb un 100% de garnatxa.

EVA VICENS

nca

mder-a

s-es nsn- a

Ò.P.

és el fruit d’una llarga tradició familiar

El vi de Badalona. Carretera de Canyet, 73 - 08916 Badalona - Tel. 93 395 12 66

8

CASAMENTSFes realitat el casament que sempre has somiat a la nostra finca vitivinícola.

Com si l’haguessim portat des de la Toscana, però a només 16 km de Barcelona, amb vistes al mar i a les vinyes.

bodas@cancabus.es Tel. 93 540 77 73 @can_cabus_bodas

99

Vocació de transparència

ALTA ALELLA, CAMÍ BAIX DE TIANA S/N, ALELLA 08328, BCN-SPAIN

www.altaalella.wine

ALTA ALELLA

www

10

ACTUALITAT

Entrevista amb Andreu Bosch, alcalde de Teià

ÒSCAR PALLARÈS

“Formant part del territori de la DO Alella, el vi singularitza Teià i ens dona visibilitat al mapa del turisme cultural”Andreu Bosch i Rodoreda té uns quants punts de contacte amb el món del vi. D’una banda, com a alcalde de Teià en mandats que van del 2003 al 2009 i del 2015 fins ara, va ser l’impulsor del Cen-tre Enoturístic i Arqueològic del celler romà de Vallmora. També com a alcalde és responsable del Maridatge dels Sentits, una setmana d’activitats que harmonitzen els conceptes de perfum, flors, vi i gastronomia. D’altra banda, és el president del Consorci del Parc de la Serralada Litoral, on s’ha d’assolir un delicat equilibri entre la preservació de la natura i l’activitat econòmica del conreu de la vinya, que hi desenvolupen uns quants viticultors i cellers de la DO Alella.

TEXT: JOAN NEBOT

11

Andreu Bosch ens rep al celler romà de Vallmora, on busquem un banc a l’aire lliure i ens

hi asseiem per fer l’entrevista, amb les vinyes a cinquanta me-tres i les grans bigues de fusta de la premsa del celler romà presidint el paisatge.

El Centre Enoturístic i Arque-ològic del celler romà de Vall-mora es va inaugurar el 2009, quan éreu alcalde. Es pot dir, doncs, que aquesta instal·lació és filla vostra?Ho he viscut tot des de la re-dacció del pla director de la Cella Vinaria. Essent alcalde el vaig encarregar el 2003 a l’arqueòleg Antoni Martín Oliveras, que després ha estat el director del projecte arqueo-lògic vinculat al celler romà. Va ser una de les primeres acci-ons que vaig emprendre com a alcalde, per posar en valor el que eren unes restes romanes que semblaven vinculades a l’activitat vitivinícola, però de les quals només teníem uns referents arqueològics de Lluís Galera, d’aquí el Masnou...

Que dataven del 1966, oi?Sí, dels anys seixanta. I, pos-teriorment, quan es van co-mençar a fer prospeccions per al pla parcial per a tot aquest sector, és quan es va començar a veure que era realment un jaciment i se’n va delimitar la part central, on hi ha les premses posades del que era l’antic celler romà del segle II dC –perquè hi ha altres cellers de diverses èpoques–, un espai d’uns 700 m2 amb restes ar-queològiques, però després ho van tornar a tapar. Així que el 2003, sabent que hi havia tot això, encarrego un pla director per saber realment quines característiques i quines sin-gularitats tenia aquest celler, i sobretot si anava més enllà d’aquests 700 m2. Amb aquest pla director comencen les pri-meres excavacions en aquella època, la tardor i l’hivern del 2003.

I així fins a arribar a la inaugu-ració el 2009 del que va ser el primer Centre d’Acollida Turís-tica (CAT) de Catalunya...Exacte, sis anys de prospecció arqueològica, de redacció d’un projecte executiu, de cerca del

finançament, europeu, públic i privat per fer viable la muse-ïtzació del jaciment i alhora, com que coincideix en el temps amb el projecte dels CAT que duu a terme la Generalitat des del departament de Turisme que encapçalava l’aleshores conseller Josep Huguet, doncs ho vinculem a aquesta xarxa. De fet, va ser la prova pilot dels CAT, tant del concepte com d’aquest equipament modular [assenyala l’edifici del centre enoturístic que tenim just al darrere] que després es va aplicar a la resta de CAT.

I com és que mai no s’ha asso-lit una estabilitat en la gestió del centre?Més endavant va deixar de ser un CAT i es va convertir definitivament en el Centre Enoturístic i Arqueològic de

Vallmora, sota la responsabi-litat de la Mancomunitat de Serveis del Masnou, Alella i Teià. I la mancomunitat n’ha anat licitant el servei de gestió. Això són concessions administratives per dos anys, renovables a dos més. L’ante-rior gestora, que era una em-

presa del Maresme, Tanit, amb Paula Lloret al capdavant, va exhaurir els quatre anys de la concessió i no es va presentar a la nova licitació. S’hi van pre-sentar dues empreses, una que gestiona les visites turístiques o culturals de Badalona, i la que va guanyar, Vi and Vi, una empresa de gestió de serveis enoturístics i enogastronòmics que també gestiona el Consorci de Promoció Enoturística del Territori DO Alella, i que està encapçalada per Rebeca Ruiz [exsecretària del Consell Regu-lador de la DO Alella] i Marta Ribas.

Quines expectatives hi ha dipo-sitades en aquest canvi d’em-presa gestora?Doncs el celler romà és un centre que ja amb l’anterior empresa gestora, Tanit, funci-

onava molt bé pel que fa a les activitats que s’hi desenvolu-paven. Però el plus que espe-rem que hi aporti Vi and Vi és que, tot i mantenint la gestió del jaciment arqueològic amb les visites i les activitats que ja s’hi feien, que a partir d’ara s’hi potenciïn els aspectes enogastronòmics i enoturís-tics.

I és lògic que sigui així perquè, si ja gestionen serveis amb el Consorci d’Enoturisme de la DO Alella, vol dir que ja coneixen el món de l’enotu-risme i l’enogastronomia de tots els municipis que formem la DO Alella i que, per tant, són una empresa solvent per potenciar el que enteníem que era una mancança de l’equipa-

ment. Disposem d’un menjador i una cuina equipada i, tot i que ja s’hi feien tasts i activitats, entenem que se’n pot treure més profit. I potenciant aquest vessant enogastronòmic i eno-turístic, potenciarem encara més les visites al celler romà. És el tomb que esperem que facin les noves gestores i em consta que han acceptat el repte.

Així, aquesta potenciació de l’enoturisme i l’enogastronomia lligaria també amb una altra iniciativa de l’Ajuntament de Teià com és el Maridatge dels Sentits.Sí, hi lliga molt bé perquè, en el fons, es tracta de dotar el mu-nicipi d’una projecció turística i de promoció econòmica del territori explotant les potenci-alitats i les singularitats que té.I el Maridatge dels Sentits, que també té activitats i aspectes vinculats al Centre Enoturístic i Arqueològic, neix de fusionar el trinomi de coses que ens singularitza com a municipi. El Maridatge dels Sentits porta com a subtítol Perfum, flors i enogastronomia, tres aspectes que ens posicionen més enllà de la comarca.

I aquesta iniciativa, és només de l’Ajuntament de Teià?Neix des de l’Ajuntament de Teià, però amb la coorganitza-ció i la complicitat des del mi-nut zero de l’empresa de Teià Ainea Perfums. És una empre-sa mitjana, però amb molta projecció i molt ben situada en el clúster de perfumeria de Barcelona, que és el més po-tent de l’Estat espanyol.

Amb aquesta empresa i la seva gerent, Irene Gisbert, vam anar creant el Maridatge dels Sentits abans de posar-lo en pràctica. La primera edició va ser el 2017 i s’ha fet cada any des d’aleshores. Malaura-dament el 2020, per la crisi de la covid-19, només vam poder salvar el concurs internaci-onal de perfumeria, que és l’única cosa que es podia de-senvolupar de manera aïllada i ajornada en el temps.

Per què “Perfum, flors i eno-gastronomia”?Doncs perquè va néixer de buscar què podíem oferir des de Teià que ens situés en el mapa del turisme cultural i

Trobat un templet de culte domèstic a la Cella Vinaria

Pocs dies després que tingués lloc l’entrevista es va donar a conèixer una troballa que l’equip d’arquòlegs ha fet aquest estiu al jaciment. Es tracta d’un pedestal de bronze on aniria encastada una petita estatu-eta d’un genius o un déu Lar –divinitat protectora de la llar i els seus habitants–. Aquest pedestal hauria estat situat a l’interior de l’edifici corresponent a la cella vinaria –nord de l’antic complex vitivinícola– i prova l’existència a l’indret d’un petit templet per al culte privat i familiar. Es tractaria del primer lararium d’aquestes característiques trobat al Maresme, el segon a Catalunya i el segon localitzat en un entorn productiu –no pas domèstic– a l’estat espanyol.

“Confio que, a partir d’ara, a Vallmora s’hi potenciïn els as-pectes enogastro-nòmics i enotu-rístics”

12

ENTREVISTA

enogastronòmic, i que ens diferenciés de la resta de l’oferta. No podíem pas fer una fira genèrica com tantes altres. I ho hem pogut fer perquè comptem amb aques-ta empresa que coorganitza l’activitat i que ens aporta el contacte i arrossega tot el món de la perfumeria de Ca-talunya i de l’Estat espanyol, disposats a participar en una fira del perfum d’autor. I a més de la fira, organitzem el Concurs Internacional de Per-fumeria, coordinat pel clúster de perfumeria de Barcelona i amb la col·laboració tècnica d’Ainea Perfums, i l’aixopluc de tot plegat de l’Ajuntament de Teià, és clar.

Això pel que fa al perfum. I les flors?Doncs perquè darrere del per-fum hi ha la flor i la planta or-namental i el paisatge. Perquè quan diem flor comptem amb els dotze viveristes que tenim a Teia –que no són pocs!– I d’aquests viveristes, n’hi ha de vinculats al Mercat de la Flor de Catalunya, a Vilassar de Mar, i uns altres de vinculats a la cooperativa privada de plan-tes ornamentals Corma, que és una de les empreses més potents d’aquest sector i que la tenim a la comarca.

I això com es fa arribar al públic?Doncs engalanant els carrers del barri antic amb flors i plantes ornamentals durant l’esdeveniment, aprofitant també que a la comarca tenim un mestre d’art floral, Jordi Abelló, que és el coordinador d’aquest vessant de la flor i la planta ornamental.Però quan nosaltres diem flor i perfum també parlem del nostre paisatge mediterrani del Parc de la Serralada Lito-ral, perquè el perfum són les essències que s’extreuen de la natura.

I la part eno, la relacionada amb el vi?Doncs el primer any vam parlar de gastronomia, però a partir del segon ja parlàvem d’enogastronomia, perquè cre-iem que com que formem part del territori de la DO Alella, el vi singularitza Teià, i ens dona visibilitat al mapa del turisme cultural, alhora que reforcem

aquesta activitat econòmica tan íntimament lligada al pai-satge.

Per això la participació de cellers ha anat de menys a més en totes les activitats que hi ha dintre el Maridatge dels Sentits: el Sopar dels Sentits, l’Enotast o els tastets gastro-nòmics.

Doncs ja que parlem de paisat-ge, i atès que sou el president del Consorci del Parc Serralada Litoral, com conviu una activi-tat econòmica, la viticultura, amb la conservació del paisat-ge? Hi ha tensions?No n’hi ha d’haver perquè el mateix Pla Especial del Parc de la Serralada Litoral admet i regula els usos vitivinícoles del territori. És un territori on hi ha vinya i on hi ha de continuar havent-hi vinya. I, per tant, la viticultura és compatible amb els altres usos, els forestals, el pla de conservació o el pla d’us públic del parc.

Bé, potser el que és estricta-ment el conreu de la vinya no crea tensions, però què passa quan un celler ha de fer obres o alguna ampliació?Bé, això pot complicar-se depe-nent de l’ambició del projecte que es vulgui fer dins els límits de les vinyes que hi ha dins el parc. Per exemple, el que no

es pot fer és construir-hi un habitatge perquè es vol viure el costat de la vinya. Tot això està regulat i, per tant, hi ha coses permeses i coses que no.

Les diferències que hi ha hagut no han estat amb els propietaris que conreen les vinyes que hi ha dins el parc. Aquests no en tenen, de pro-blemes. El que va passar és que quan es va fer el projecte d’ampliació dels límits del parc, alguns propietaris de vinyes, o de parcel·les que més endavant podien ser vinyes, i que ara passaven a ser dins el parc, van impugnar aquesta ampliació.

Però les diferències no estaven en la regulació de l’activitat vitivinícola, que hi és perfectament prevista, sinó perquè la inclusió d’aquestes parcel·les dins els límits del parc les deixava definitivament sense expectatives urbanísti-ques. Que ja no en tenien, per-què estaven qualificades per a ús agrícola, però la inclusió dins el parc ja ho descartava de manera definitiva.

Un altre problema que s’agreu-ja cada any és la proliferació de senglars, que es mengen i fan malbé el raïm. Quina posi-ció té la direcció del parc? El fet que sigui un espai protegit dificulta la caça?No, en absolut. El senglar s’ha convertit en una plaga perquè s’ha quedat sense depreda-dors. I no hi ha prou caçadors per tenir-ne la població con-trolada. La voluntat dels res-ponsables del parc és eliminar la plaga. Hem tingut reunions amb la Generalitat i amb qui ha calgut, però de moment no hi ha una solució. Totes les

administracions, incloent-hi els ajuntaments, la Diputació, la Generalitat, el parc, els caça-dors, tothom hi haurà de posar el coll... i diners.

[Ens aixequem i continuem l’entrevista mentre fem un volt pel jaciment.]

El jaciment arqueològic s’au-tofinancia amb l’explotació turística?Val a dir que des de la inau-guració d’aquest equipament hem comptat sempre amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, que ha fet possible les constants millores i novetats. Un jaci-ment sense suport extern és impossible de mantenir obert i en bon estat. De fet, ara, quan acabem de posar a lloc aques-tes dòlies, serà el moment més dolç de museïtzació del celler romà. [Bosch assenyala uns grans recipients de terrissa.]

Aquests recipients eren per emmagatzemar el vi o per ela-borar-lo?Eren les tines de fermentació del vi. Penseu que en l’època de màxima esplendor del celler, cap al segle II dC, n’hi devia haver unes dues-centes, amb una capacitat total d’uns 125.000 litres [El 2015, la pro-ducció total de vi de la DO Alella va ser de 450.000 litres, així que aquest celler, tot sol, elaborava una quarta part del vi que s’elabora actualment a tota la DO.] Nosaltres ara en podrem exposar, reproduïdes manualment i enfornades, una vintena.

Quina ha estat la troballa més important del jaciment?La més significativa ha estat el signaculum de plom que va permetre identificar el res-ponsable del celler al segle II dC: “Epictec, esclau de Luci Pedani Clement.” Es va trobar en aquest espai, que era una bassa amb aigua per a usos diversos. [Bosch assenyala una depressió al mig del jaci-ment.] M’agrada pensar que quan li van donar la llibertat, perquè tenim documentat que posteriorment va ser un llibert a Barcelona, es va dir: “S’ha acabat aquesta vida d’esclau”, i hi va llençar el segell. Vaja, el que en diem “el va llençar a la bassa”.

“La participació de cellers ha anat de menys a més en el Maridatge dels Sentits”

ÒS

CA

R P

ALL

AR

ÈS

13

Implica’t i col·labora

E L 1 0 0 % D E L S B E N E F I C I S E S D E S T I N E N A L ’ O N G A C C I Ó N P L A N E T A R I A

hello@accionplanetaria.org

info@testuan.com

info@alellavinicola.com

14

ACTUALITAT

El virus altera la programació del Vi+

Les activitats d’aquest cicle anual s’han adaptat a les noves circumstàncies

TEXT: EVA VICENS

a programació del Vi+ s’ha vist aquest any condicionada per la covid-19, tal com ha passat amb

la resta d’activitats culturals del món. El cicle de propostes vitivinícoles de la DO Alella ha hagut d’improvisar i fins i tot modificar el programa en diverses ocasions, ajustant-se a les recomanacions establer-tes en cada moment per les autoritats sanitàries. D’entra-da, moltes propostes s’havien repensat per ajustar per exemple l’aforament permès, però l’entrada en vigor de la nova resolució del 15 d’octubre i l’anunci de noves mesures restrictives com el tancament de restaurants i locals d’oci, ha obligat a anul·lar definitiva-ment algunes de les activitats previstes.

Primer, la salut Enoturisme DO Alella, l’entitat organitzadora, amb la col-laboració dels ajuntaments, ens consorciats i membres de la Ruta del Vi, s’havia mostrat moderadament optimista en el moment de la inauguració del cicle, malgrat sempre ha tingut clar que la prioritat era garan-tir la seguretat de les persones: “Tenim clar que la situació ac-tual ens obliga a adaptar-nos i que la salut passa per sobre de tot; malgrat això, continuarem apostant per la cultura del vi, compartint-la i fent-ne d’apara-dor, sempre que sigui possible i ho puguem fer de manera molt controlada”, diu Rebeca Ruiz, responsable de promoció enoturística de l’ens juntament amb Marta Ribas.

Ribas puntualitza que les acti-vitats anul·lades ho han estat per força major o perquè “per-dien el sentit de ser”, però que el calendari s’ha mantingut sempre que ha estat possible: “El Vi+ ja està plantejat com un projecte de petit format; enguany ens hem vist obli-gades a reduir una mica més l’aforament de participants perquè volem continuar do-nant vida a la cultura i prio-ritzar la seguretat i la salut de les persones.”

“Bouquet d’Alella va ce-lebrar el seu esmorzar entre vinyes fent ple –controlat– i

amb èxit”, recorda Rebeca Ruiz, i també s’han pogut dur a terme altres visites a ce-llers, passejades pel paisatge vitivinícola del territori, tasts guiats, maridatges de vi amb productes com la mel i acti-

vitats musicals i esportives, com la sessió de “Vi, música i patrimoni” a Vilassar de Dalt i les sessions de ioga en espais oberts com el Centre de Vall-mora. El mes de la DO Alella té per objectiu fer d’aparador de les diverses opcions eno-gastronòmiques del territori i aquest 2020 ha celebrat la cinquena edició.

“Enguany el programa ha estat obert i dinàmic, l’hem hagut de revisar gairebé a diari”, afegeix Ruiz. De fet, no s’han editat ni fulletons ni altres materials gràfics i s’han utilitzat les xarxes socials i

L

“El Vi+ té per ob-jectiu fer d’apara-dor de les diverses opcions enogas-tronòmiques del territori”

Jornada de portes obertes al jaciment romà de Vallmora.

VI

AN

D V

I

15

la web d’enoturisme per fer promoció de les activitats programades aprofitant la seva immediatesa i facilitat d’actualització.

Una resposta exemplarEls membres del Consorci d’Enoturisme del territori DO Alella han estat actors clau per fer-ho tot possible, ajustant les seves propostes

a la nova realitat. “La seva resposta és exemplar, i diu molt del tipus de persones que són: prefereixen repensar activitats i deixar de fer caixa a posar en risc la salut de la gent”, afegeix Ruiz.

Rebeca Ruiz i Marta Ribas van fer aquestes valoracions en el marc d’una visita gui-ada pel Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora, precisament inclosa en la programació del Vi+. Passat el control de temperatura, la neteja de mans amb gel hidro-alcohòlic i mascareta posada en tot moment, la guia, la historiadora Laura Sanclimen, va acompanyar les persones assistents per un viatge al

Maresme romà, fent especial èmfasi al jaciment que l’any 2000 es va recuperar a Teià: “Els romans estan molt pre-sents en la història del Mares-me, van ser aquí, prop del mar, i van construir autèntiques joies, com aquesta premsa –reproducció molt fidel– que s’utilitzava per a l’elaboració del vi.” La cella vinaria, desco-berta el 1966 per Lluís Galera i oberta al públic des del 2009, és la prova que el celler romà de Vallmora va ser un centre de producció vitivinícola de la Laietània romana amb ac-tivitat documentada entre els segles I aC i V dC.

L’empresa Vi and Vi guanya la gestió del Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora per als propers quatre anys

El Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora, l’equipament cultural de Teià que gestiona la Mancomunitat de Serveis d’Alella, el Masnou i Teià, ha estrenat recentment equip gestor: l’empresa Vi and Vi de Rebeca Ruiz i Marta Ribas ha guanyat la licitació de l’equipament per als propers quatre anys.

Les dues tècniques d’Enoturisme DO Alella, amb formació de som-melier i llarga trajectòria vinculada en el sector vitivinícola, han cons-tituït aquesta societat des de la qual organitzen fires i activitats al voltant del vi. Ara que han guanyat la licitació del Centre de Vallmora tenen per davant el repte de mantenir les portes obertes de l’equipa-ment i donar a conèixer aquest patrimoni arqueològic de tan valor històric de la comarca del Maresme. De fet, la seva primera activitat com a gestores és la jornada de portes obertes al complex en el marc del Vi+ que va permetre gaudir d’una visita al centre d’interpretació, de la projecció d’un vídeo introductori a la seva història, d’una visita guiada pel jaciment i d’una copa de vi o cava del territori.

Un projecte engrescadorRibas i Ruiz comparteixen l’alegria d’haver aconseguit la licitació, alhora que són conscients de la responsabilitat que tenen d’ara endavant: “Estem molt contentes, és un projecte molt engrescador i un gran repte per nosaltres que encarem amb totes les energies”, diu Rebeca Ruiz. I afegeix Marta Ribas: “Aquí tindrem l’oportunitat d’organitzar multitud d’activitats, de diferents formats i dirigides a tota mena de públic, malgrat que sabem que serà una temporada molt complexa. Som conscients del que hi ha i sabrem trobar la manera de fer-ho possible amb garanties i totes les mesures de seguretat recomanades.”

El centre compta amb un jaciment arqueològic de l’època romana i un edifici annex que acull un petit centre d’interpretació amb projecció audiovisual i una sala polivalent on es duen a terme diversos tipus d’ac-tivitats i tallers per a grups. L’espai té per objectiu vincular el discurs històric amb la cultura vitivinícola del territori actual de la DO Alella de manera coordinada amb altres entitats públiques i privades de la zona, i permet entendre com era el conreu, la producció i la comercia-lització del vi laietà durant l’època romana. El jaciment inclou una vinya testimonial i una d’experimental i la reconstrucció, única al país, d’una premsa de vi tal com era fa dos mil anys. A més, s’hi conserven vestigis de les sales de premsat, els dipòsits de most i tines de ceràmica.

15

“Enguany el pro-grama ha estat obert i dinàmic, l’hem hagut de revisar gairebé a diari”

ÒS

CA

R P

ALL

AR

ÈS

Els forns romans de la Fornaca (Vilassar de Dalt) van acollir un original tast.C

EDID

A

Marta Ribas i Rebeca Ruiz.

16

ACTUALITATACTUALITAT

Els vins d’Alella més ben puntuats a ‘La guia de vins de Catalunya’ 2021

TEXT: DAVID JOBÉ

Alta Alella - Celler de les Aus obté les millors notes de vi negre, rosat i blanc. En blancs comparteix podi amb Alella Vinícola, que també té el millor escumós d’Alella l’any de la covid-19

a pandèmia, el míl-diu, la caiguda de les vendes de vins, el tancament de bars i restaurants... Res ha

impedit que un any més (i ja en són tretze!) La guia de vins de Catalunya surti a la llum. “Aquest any ha estat el més difícil que recordem des dels inicis”, assegura Jordi Alcover, codirector de la guia. Tot i així, en aquesta edició deuen haver tastat a cegues una xifra simi-lar a la de l’any passat: 1.349 vins puntuats de 238 cellers. Però aconseguir-ho no ha estat fàcil i són conscients de “l’es-forç” que han fet els cellers, segons Sílvia Naranjo, l’altra codirectora.

Els guanyadors, en vídeoEls vins premiats aquest any s’han donat a conèixer en càpsules audiovisuals. “Volíem donar el premi als cellers, però mantenint la incògnita”, ha ex-plicat Sílvia Naranjo, codirec-tora de la guia. Així que es van inventar un format on the road i han visitat tot Catalunya per repartir premis i sorpreses. El millor vi de l’edició és ex aequo amb quatre cellers: els blancs Brisat del Coster 2019, del celler Josep Foraster (DO Con-ca de Barberà) i Pesseroles Brisat 2017 de Mas Martinet (DOQ Priorat); el negre Seño-

ra Carmen de Vins del Tros (DO Terra Alta); i l’escumós 225 2012 de Torelló Viticultors (Corpinnat).

Un any discret per als AlellaEls vins d’Alella s’han tornat a quedar sense podis. Tam-poc no han obtingut cap dels premis als millors vins de cada varietat tradicional. Dos anys en blanc i la mateixa conclusió que l’any passat: en conjunt els vins d’Alella que s’han presentat han tornat a

obtenir les notes més altes de la història de la guia. “Aquest any no és el millor per als vins d’Alella”, conclou Alcover. “Els cellers són petits i s’han hagut d’adaptar a la caiguda de les vendes.” En total s’hi han presentat quaranta vins de sis cellers: Alella Vinícola, Alta Alella, Bouquet d’Alella, Quim Batlle, Can Roda i Vins de la Memòria. De mitjana han rebut una nota de 9,45, similar a la de l’any passat. “Tot el que és pansa blanca, mataró, gar-

natxa blanca, pansa rosada... funciona a les mil meravelles”, assegura Alcover. “Alella ha d’anar per aquest camí.

El millor vi d’Alella és negreUn vi elaborat amb un 100% de raïm mataró (una de les varie-tats tradicionals de la DO) ha obtingut la puntuació més alta dels vins d’Alella. L’AA Merla 2019, d’Alta Alella-Celler de les Aus té un 9,77. Alcover, Naran-jo i Sergi Sevé, que aquest any s’ha incorporat a la terna de

L

Jordi Alcover i Silvia Naranjo amb els 4 vins que comparteixen la màxima qualificació atorgada aquest any per La Guia.

CED

IDA

17

tastadors, el descriuen com un vi “extraordinari i potent” amb traces de “mora, fruita seca, pruna i grosella”. Alco-ver destaca que el projecte del Celler de les Aus “ha trencat motlles, ha invertit en R+D i ha mogut conceptes absoluta-ment ancorats: realment això s’hauria d’escampar per tot Catalunya”.

Triple empat en el millor blancUn vi jove del 2019 i dos vins envellits en ampolla des del 2004 i 2008, respectivament, han obtingut les notes més altes en blancs. El primer és l’AA Tallarol. És un blanc jove elaborat 100% amb pansa blanca. L’especial Marfil Gar-natxa Blanca de les anyades 2004 i 2008 ha obtingut la mateixa nota. Aquestes dues troballes es comenten en un apartat especial de la guia que s’anomena Vins oblidats. Els autors expliquen que la garnatxa blanca ha evolucio-nat en ampolla d’una manera extraordinària, des del nord (Empordà) fins al sud (Terra Alta), passant per Alella, i es confirma que és “la varietat més ubiqua del món”. Del 2004 en destaquen que “el toc salí i mineral del sauló es com-bina amb la ja clàssica nota de petroli” i del 2008 subratllen que “té una frescor que no s’espera d’un vi de dotze anys” i conclouen: “L’anyada no és un obstacle perquè aquests vins facin la seva a l’ampolla.”

L’any dels MarfilUn altre Marfil s’ha emportat la millor puntuació en la cate-goria d’escumosos: el Marfil Escumós Blanc Brut Nature 2004. En aquesta categoria, la DO Alella ha guanyat la DO

Cava. “Alella Vinícola està fent les coses molt bé –valora Alco-ver–. És un celler que va pas a pas i que té el cap molt ben moblat.” El següent a la llista és l’AA Laietà Rosé Gran Re-serva (el millor escumós rosat d’Alella per La guia de vins 2021), emparat a Cava. Un cop més un vi de la varietat mata-ró toca el cel dels premis d’Ale-lla. Com en anteriors edicions, un vi elaborat amb escassa pansa rosada ha obtingut la millor nota en l’apartat de rosats: l’AA Tallareta amb un 9,68. El millor dolç d’Alella és, un any més, l’AA Dolç Mataró, del celler Alta Alella, amb un

9,33. És un vi sense DO, del 2018, elaborat 100% amb ma-taró, envellit entre un dipòsit d’acer inoxidable i una bota vella. Amb un 9,29 destaca el Penjat d’un Fil, de Can Roda.

Bona feina de tots els cellers Els tastadors de La guia de vins han elogiat la resta de ce-llers participats. “La feina de Quim Batlle és molt important. Que aquest any els seus vins no hagin guanyat dona un va-lor enorme, perquè demostra que cada anyada és diferent.” De Can Roda destaquen “els escumosos amb llevats espon-tanis molt ben integrats”. De

Bouquet d’Alella aplaudeixen “la bona feina amb les varie-tats tradicionals”. Finalment, l’any del debut de Vins de la Memòria, amb el Badiu blanc, es reconeix la tasca de Xavi Nolla amb un 9,56.

Època difícil per fer la festaDes de fa pocs dies La guia de vins de Catalunya 2021 és al carrer, en format paper (Edi-torial La Subversiva) i digital (Guiadevinsdecatalunya.com) per subscripció. La celebració de la festa és encara una in-cògnita, sobretot després del tancament temporal de bars i restaurants.

24 vins d’Alella entre els 585 ‘top’Els vins amb una nota superior a 9,50 mereixen una ressenya especial a La guia de vins. En el cas d’Alella, n’hi ha 24.

Nom del vi Celler DO Punts Tipus Posició en el top 585

1 AA Merla 2019 Alta Alella-Celler de les Aus Alella 9,77 Negre 932 AA Tallarol 2019 Alta Alella-Celler de les Aus Alella 9,76 Blanc 1043 Marfil Garnatxa Blanca 2004 Alella Vinícola Alella 9,76 Blanc 1084 Marfil Garnatxa Blanca 2008 Alella Vinícola Alella 9,76 Blanc 1095 Foranell Cupatge 2014 Quim Batlle Alella 9,73 Blanc 1516 Marfil Esc. Brut Nature 2004 Alella Vinícola Alella 9,73 Escumós 1557 Laietà Rosé Gran Reserva 2016 Alta Alella Cava 9,72 Escumós 1608 Cau d’en Genís 2019 Alta Alella Alella 9,71 Blanc 1809 La Vinya Vella 2018 Alella Vinícola Alella 9,71 Negre 18410 AA Tallareta 2019 Alta Alella-Celler de les Aus Alella 9,68 Rosat 22011 Marfil Esc. Blanc de Negre Brut 2010 Alella Vinícola Alella 9,68 Escumós 22912 AA Capsigrany 2017 Alta Alella-Celler de les Aus Cava 9,67 Escumós 23713 Gran Minguet 2016 Can Roda Alella 9,67 Escumós 25014 Foranell Picapoll 2017 Quim Batlle Alella 9,66 Blanc 25715 AA Asarvos 2018 Alta Alella-Celler de les Aus Sense DO 9,64 Brisat 28716 Foranell Garnatxa Blanca 2016 Quim Batlle Alella 9,64 Blanc 29717 So de Masia Can Roda Brut Nat. 2017 Can Roda Alella 9,62 Escumós 35118 El Badiu 2019 Vins de la Memòria Alella 9,56 Blanc 41719 AA Aus Pét Nat 2019 Alta Alella-Celler de les Aus Sense DO 9,56 Escumós 45720 Foranell Pansa Blanca 2016 Quim Batlle Alella 9,56 Blanc 46921 Garnatxa Negra 2019 Bouquet d’Alella Alella 9,55 Negre 48222 Sobran Ignorantes 2018 Alella Vinícola Alella 9,55 Blanc 49023 AA Bruant Alta Alella-Celler de les Aus Cava 9,54 Escumós 49424 Mirgin Gran Reserva 2016 Alta Alella Cava 9,53 Escumós 517

Ens agrada compartir la nostra experiència en el món del vi així com el nostre entorn privilegiat. Vine i gaudeix de les nostres activitats enoturístiques.

Us oferim vins d’agricultura ecològica on s’utilitzen les varietats autòctones de la Denominació d’Origen d’Alella. Produccións limitades.

BLA

NC

+

BLA

NC

GA

RNAT

XA N

EGRA

SYRA

H

PUR

DO

LÇ

PLA

ER E

SCU

MÓ

S

19

VENDA I DEGUSTACIÓ D’EMBOTITS, FORMATGES, VINS I CAVES

Obert de 9.00 a 14.00 h de dilluns a divendres

De 9.00 a 15.00 h, dissabte i diumenge

De 17.00 a 20.30 h de dilluns a dissabte

Dimarts tancat

2020

Ramon Roset Sommelier

VINFOGRAFIA

Mario Rovira La Farruca 2019

FITXA TÈCNICA

Anyada: 2019Varietats: 100% macabeu de vinyes velles (35 anys) Grau alcohòlic: 12% volAmpolles elaborades: 400 ampollesPrimera anyada a la venda: 2018

VISTAColor groc intens amb reflexos daurats. Net i bri-

llant. Deixa una llàgrima fina a la copa.

NASAl nas trobem en un primer moment unes aromes balsàmi-ques, anisades, d’herbes infusionades, camamilla, i de flors seques, que van deixant pas a poc a poc a les aromes de fruites blanques madures sobre un fons de notes especiades.

BOCAEn boca té una entrada directa, amb una acidesa viva i

esmolada, però ben equilibrada i que hi dona frescor i acompanya el vi en un pas de boca de tacte

salí i marcat per les notes especiades que acompanyen en tot moment les notes

afruitades. Llarg.

FITXA DE TAST

El raïms acabats de collir en el punt de maduració que al Mario li

agrada fan una maceració amb les pells de vuit dies i deixa que la fermen-tació arranqui de manera espontània en dipòsits d’inox. Criança de cinc mesos en botes de 500 litres on s’ha

elaborat prèviament mançanilla, el vi generós sec andalús envellit

amb criança biològica.

ELABORACIÓ

PVP

18,50 €

2121

MARIO ROVIRA VITICULTOR

El projecte vitivinícola de Mario Rovira a Alella, un dels darrers creats a la zona, arriba després del seu periple per les terres del Bierzo i de Jérez. Per cir-cumstàncies personals torna a la seva Catalunya natal i, instal·lat a Badalona, cerca un indret proper a la seva nova residència per poder desenvolupar-hi un projecte vitivinícola on es pugui re-lacionar amb el Mediterrani. Les tres hectàrees de vinya vella de la finca de Can Ballús a Tiana i un acord amb Alella Vinícola per poder-hi elaborar els vins han fet possible el seu desig.

La Farruca és un vi que vol ser un homenatge al mestissatge. Farruca era el nom que rebien les dones gallegues que emigraven a Andalusia i també és un pal del flamenc al qual s’atribueix una connexió amb Galícia per les constants al·lusions que les coples fan a aquesta terra. La Farruca és un vi de mestissat-ge, és un vi fet amb raïm d’aquí, d’Alella, criat amb botes d’allà, del Marc de Jérez, que havien tingut mançanilla.

El protagonista d’aques-ta recepta és un filet de lluç

molt fresc. Per preservar-ne al màxim e l gust suau i delicat i la textura, molt fràgil, se li ha

donat una cocció amb una planxa antiadherent sense oli, primer un minut a foc fort per cada banda per sege-

llar-lo i donar-li un aspecte torradet i després a foc més lent, amb la planxa tapada perquè s’acabi de coure per l’interior. Un

cop cuinat, se l’ha amanit amb un oli aromatitzat a base d’herbes mediterrànies, sàlvia, romaní, farigola, llorer i sajolida.

La Farruca és capaç d’acompanyar aquest plat respectant com-pletament el gust suau i delicat del peix. La seva acidesa viva ens neteja bé la boca, ens aporta frescor i ajuda a equilibrar

la potència aromàtica de l’oli d’herbes, fent que es potenciï el gust del peix i en sobresurtin les aromes torrades del

marcat a la planxa. Les notes afruitades i especi-ades del vi se sumen a les aromes i sabors

del plat, i forma tot plegat un conjunt molt plaent.

MÉS VINS DE MARIO ROVIRA DE LA DO ALELLA

La FlamencaMario RoviraVarietats: 70% pansa blanca i 30% macabeuPVP: 12,50 €

L’enòleg ens en parla: Mario Rovira

LA PROPOSTA DE MARIDATGE

Lluç a la planxa amb oli d’herbes mediterrànies

La MilongaMario RoviraVarietats: 100% syrahPVP: 16,50 €

SA

LVA

DO

R O

LIV

ERA

S C

ON

SU

M.E

S

22

Al bell mig de la Vall de Rials

Millor Entitat

del món en banca

de particulars el 2020

Gràcies als nostres 15 milions de clients i 35.000 empleats, hem pogut reforçar el compromís amb les persones i la societat en aquest context tan difícil. Això ens ha permès obtenir aquest premi, juntament amb els de Millor Banc digital en banca de particulars a Espanya el 2020 i Millor Aplicació mòbil de banca de particulars a l’Europa Occidental 2020, que atorga Global Finance.

#AmbTuAraMésQueMai

21/10/20 10:35

23

Al bell mig de la Vall de RialsAl bell mig de la Vall de Rials

24

EL TAST

a càpsula és diferent i l’ampolla és grava-da... No, no! Aquest el vam fer abans, al principi dels 70... Sí,

home, que és color “marfil”, no és la gualda... Ui, i tant, aquí em deixaven fer i desfer... I roure americà, sí, només teníem roure americà.” quan es tracta de parlar de la seva feina, del que va ocupar el cor i el cap de l’enòleg Jordi Pujolràs durant vint anys de la seva vida, no hi ha aturador. Les paraules li surten de la boca com si d’una metralleta es tractés. No para! I avui se’l veu feliç, té molts dels seus fills al davant. I això és un in-esperat retrobament, un regal,

perquè han passat dècades i perquè ha estat la generositat d’un col·leccionista tan en-tusiasta com ell, el que ho ha permès.

El tast que tenim preparat a Can Jonc Events és d’aquells que serà especial, sigui quin sigui el resultat i la qualitat dels vins que s’hi destaparan. Perquè la foto de les ampolles ja és tot un esdeveniment. Tretze ampolles, totes amb etiquetes que expliquen la història d’un territori que va fer del vi un signe d’identitat. Ampolles que ens retornen a un passat gloriós, el de l’Alella d’aires modernistes, de tardes gaudint del paisatge amb una copa d’un vi que transportava

productors i consumidors a terres més llunyanes, les que inspiraven aquestes petites jo-ies majoritàriament fetes amb pansa blanca, però amb la mirada als grans vins blancs d’Alsàcia i Sauternes.

Per explicar-lo i gaudir-ne encara més, tres convidats de luxe. L’enòleg Jordi Pujolràs, el que coneix i va viure una part d’aquesta època sent-ne un protagonista d’excepció, el que decidia com s’havien d’elaborar aquestes ampolles entre els anys 1967 i 1987. Al seu costat, un altre enòleg, el que anys més tard va prendre el relleu i la responsabilitat històrica de dirigir i recuperar el celler que havia allotjat tota

aquesta trajectòria, Xavier García, d’Alella Vinícola. I, finalment, el tastador, el som-melier, el que a través del tast pot posar gustos i sensacions (alguna vegada també amar-gues) a aquesta història bevi-ble, Ferran Centelles.

Com sempre, la primera cosa que cal fer és decidir l’ordre de tast. “Hi tenen molt a dir l’enòleg i el propietari de les ampolles”, comenta Centelles. Doncs som-hi, que tenim feina! La decisió final és ordenar-los per grups i per un suposat –no sabem com sorti-ran– ordre d’intensitats. Quin goig d’imatge, en total tretze ampolles amb etiquetes més ben conservades, unes altres

“L

Recorrem gustativament una part del segle passat amb l’antic enòleg d’Alella Vinícola Jordi Pujolràs, l’actual propietari i enòleg Xavier Garcia i el sommelier Ferran Centelles

TEXT: SÍLVIA CULELL / FOTOS: ÒSCAR PALLARÈS

El tast va tenir lloc al jardí de Can Jonc, amb unes vistes magnífiques sobre Alella i el mar.

Una mirada enrere amb gust d’història i d’Alella

25

més rònegues, algunes amb l’any visible, unes altres més difícil de desxifrar; però amb la sort de tenir apassionats en la matèria, com l’Òscar Pa-llarès, que és capaç de treure informació de cada petit detall i pista que deixa entreveure l’ampolla.

Comencem amb els negresEl que engega abans de desta-par les ampolles és Pujolràs, aquest gironí d’origen i ale-

llenc d’adopció a qui encara brillen els ulls quan parla del temps passat a la cooperativa on recorda que treballaven 360 persones. I comença par-lant-nos dels cupatges, perquè començarem tastant dos negres i ell té clara una cosa: “Amb els blancs d’Alella tipifi-càvem –fets majoritàriament amb pansa blanca–, però amb els negres sempre cupejàvem, i ara sembla que això està des-prestigiat, que si fas cupatges no ho fas bé.” I continua: “A mi em sembla horrorós això dels monovarietals. El meu mestre em va dir que si volia

fer bons vins havia de barre-jar. I amb els anys he vist que, a excepció de la Borgonya, no hi ha cap gran vi que sigui monovarietal, els grans vins del món tenen com a mínim tres varietats.” Els negres d’Alella que tenim al davant, seguint la filosofia de l’enòleg,

en porten com a mínim dues, de varietats. El negre del 1975 és el primer a omplir les co-pes. “Garnatxa i ull de llebre”, ens diu Pujolràs. I la primera nota de tast no triga gaire a arribar: “Hi noto humus, uns terciaris molt terrosos”, co-menta Centelles. I el segon ja és també a la copa, un negre més antic que no conserva l’etiqueta i que l’Òscar s’afa-nya a dir que, per la càpsula i l’ampolla gravada, deu ser del principi dels anys 70. En els dos casos, al Xavi Garcia el sorprèn l’acidesa: “No sé si és efecte de la volàtil, però hi noto molta acidesa. Que bons! Els veig amb unes perdius a la vinagreta.” El sommelier Fer-ran Centelles assenteix amb el cap i demana per la criança dels vins: “Portaven fusta, oi?” Pujolràs li respon afirmativa-ment: “Només teníem roure americà, aquest és el que utilitzàvem.” No podíem co-mençar millor, els dos primers vins, tot i no conèixer-ne l’es-tat de conservació, molt im-portant segons recorda Cen-telles per assegurar-ne el tast després de tants anys, sembla que tots els participants els farien un lloc a taula. Malgrat que en cas d’haver de triar, el sommelier es quedaria amb el primer: “Està en un moment molt bonic, amb la fruita molt feta, però és un vi que m’agra-daria en una taula.”

La recerca dels anys 80...Fem un petit salt en el temps i ens situem als anys 80, moment en què sembla que es va canviar l’estil en la pro-ducció dels Alella. “És així?”, interpel·la l’actual enòleg al seu antecessor. Perquè tots els presents estan d’acord a dir que va ser aquest moment, durant els vuitanta, quan els vins d’Alella van canviar d’estil per anar a buscar una alter-nativa a les criances llargues i els generosos. “Volíeu buscar un vi d’estil més fàcil, oi?”, s’atreveix a demanar algú de la taula. Però Pujolràs sembla voler parlar primer dels Alella d’abans, de l’origen de tot ple-gat. “El que es va voler imitar a Alella eren els vins que ad-miraven, els grans vins blancs d’Alsàcia i de Sauternes.” I així va ser com la màxima ex-pressió del que es volia fer es va traduir en el Super Marfil,

un vi amb 50 grams de sucre per litre i criat en bota. Però el que es feia per al dia a dia, com a vi de taula, era el Marfil blanc. Un vi 70% pansa blanca i 30% garnatxa blanca.

Pujolràs adora el jazz, té a casa seva una col·lecció de mi-lers de discos d’aquest gènere, i ara al tast és el moment de la seva particular jam session. El seu discurs és ple d’anèc-dotes, de moments. Parla de tècnica, sí, però també del toc personal de l’enòleg: “Un em va dir una vegada que fer vi era com fer llet, tècnica pura; però també depèn de l’anyada i de l’enòleg... Per molt que ho intentis evitar, sempre acabes projectant la teva personalitat al vi.” Doncs tastem els vins.

Els Marfil blancsMarfil Blanc Semi 1992 /Marfil Xarel·lo 1987 / Marfil Semi ampolla petita 1980I tastem sense deixar les anèc-dotes i records: “L’ampolla era molt alta, imitant les d’Alsàcia,

i com que no cabien a les llei-xes de les neveres finalment es va haver de canviar.” Però la cosa que més ens interessa ara és el tast, i el Ferran troba que “el primer –Marfil blanc semi del 1992– està en un mo-ment molt divertit”. “Sí que té una evolució marcada, però hi trobo la taronja de triple sec del bo. Aquesta sensació cítrica, de pell caramel·litzada, la fruita seca... Hi trobo com-plexitat, un vi dels que podria sorprendre en un maridatge”, sentencia. El Xavi hi està d’acord. De fet, un cop tastat el segon, el Xarel·lo del 1987, torna al primer: “Aquest segon sembla que no ha aguantat tan bé el pas del temps, el veig encara més evolucionat: tocs de cafè, garrofer...” L’enòleg s’afanya a sortir en defensa seva:“Tinguem en compte que això eren vins blancs!”, diu Pu-jolràs. I fa bé de recordar-ho, perquè no hem parlat encara del color que mostren amb el pas dels anys, que fa difícil creure que el color que els descrivia se situava a la paleta dels grocs. “El primer cada vegada m’agrada més i el segon cada vegada menys”, reitera el Xavi. I el Ferran el segueix: “Té una dolçor molt agrada-ble, estic segur que el pas del temps ha fet les sensacions més meloses i m’agrada molt la integració de l’alcohol. A mi en aquest moment em dona plaer, me’n veuria una copa a gust.” I hi trobaríem algun maridatge interessant? “Segur! Crec que dona molt de joc amb l’alta gastronomia. Un vi que podrí-em trobar en un maridatge arriscat de restaurant amb vocació gastronòmica. Per a perfil de gent coneixedora. Se-gurament amb plats suaus, un peix acabat amb una salsa on la fruita seca intervingui. Al-guna cosa que porti taronja, jo hi veig molta connexió amb els cítrics.” Jordi Pujolràs, tot i ex-plicar-nos que no està d’acord amb la paraula maridatge –ell defensa el verb lligar– sí que està content del tast dels vins: “El que està molt bé és poder dir a la gent que si té una d’aquestes ampolles s’animi a obrir-la, que encara en gaudi-ran”, diu orgullós.

Però la sorpresa la dona l’últim del grup, el semi del 80. La valoració és unànime: agrada molt. “És el que tenia

“Està en un mo-ment molt bo-nic, és un vi que m’agradaria en una taula”

26

el tap més ben conservat de la sèrie”, diu alguna veu per corroborar de nou que la con-servació pot jugar a favor del tast d’aquestes antigalles. “És molt salí, molt divertit. Té un punt més d’intensitat aromà-tica i de profunditat respecte als altres”, el Xavi s’hi afegeix emocionat: “En boca és dolç, però al final... Quin final!” “Té nas de panellet –diu el Ferran– i és sorprenent com s’integra el sucre amb els anys.” La nota de l’enòleg no triga a arribar: “És que el sucre i l’alcohol envelleixen molt bé.”

1971, Generós Sec. Un vi de portada de ‘Papers de vi’Continuem viatjant en el temps i ara ens situem ni més ni menys que al 1971. Potser sí que és avançar esdeveni-ments, però no ens en podem estar. Aquest és, sense dubte i segons el criteri de tots els presents, “el vi que es mereix una portada de Papers de vi”. Un vi embotellat el 1971, però provinent del sistema de sole-ra, és a dir, “que al seu interior té l’essència dels vins que ha-vien estat guardats i cupejats els deu anys anteriors”, certi-fica Pujolràs. Un sistema que encara manté Alella Vinícola per elaborar els seus gene-rosos, el que va aconseguir reviure justament gràcies a unes ampolles recuperades, com la d’avui, però al mateix celler i de l’any 1976. Així va

ser com va recuperar la solera. “A l’encarregat era la feina que menys li agradava, això de treure un pamet de la solera i anar regant amb cura…”, diu sorneguer l’antic enòleg de la cooperativa.

“És una gran ampolla de vi”, sentencia Centelles. “A

més, és dinàmic, canvia contí-nuament... Fruita seca, algues, iode, sensació marina, salini-tat, concentració, solera vella, un toc de cuir súuperbonic”, no li paren de sortir adjec-tius afalagadors. I en boca, continua, “l’alcohol està molt ben integrat, amb sensacions meloses”: “Tot plegat dona un vi més salí que àcid, molt profund i que s’estira molt. És, sense dubte, un vi emocionant. Un vi de portada.”

A tota aquesta conclusió, hi hem arribat després d’uns moments de silenci, de con-

centració, de relax... Dels tasts de Papers de vi m’atreveixo a dir que és, segurament, el més tranquil, com si la càlida però sostinguda brisa que arriba del Mediterrani tingués la capacitat d’aturar el temps. Ningú vol que el capvespre s’exhaureixi, com si això fos el

veritable homenatge i l’escena-ri ideal per a aquests supervi-vents, per a aquestes relíquies del temps, per a aquests con-servadors de memòria.

Però el temps passa i l’hem d’aprofitar perquè ens queden unes quantes ampolles per destapar. “Encara hem tingut sort, han sortit coses molt xu-les”, deixa anar feliç Pujolràs. I ja té a la copa el contingut de l’altra ampolla de Generós Sec, sense anyada... “Per la càpsula probablement és de finals dels 60”, diu l’Òscar. I el Ferran ja el tasta: “Xocolata, cacau, cafè,

espècies dolces, torradets... una altra vegada panellets.” “Cacau total, sí senyor”, s’hi afegeix el Xavi.

Tot i que anem avançant en el tast, ho continuem fent sen-se pressa. La tarda va caient i a Can Jonc comença a arribar gent amb ganes de gaudir, com nosaltres, de les vistes i de l’encara agradable tempe-ratura de principi d’octubre, i també d’algun dels àpats a la fresca que en el moment del tast encara podia oferir aquest restaurant. I continuem con-versant abans de destapar els vins següents. Tenim ganes de saber fins a on va arribar la comercialització del vi amb més nom de la cooperativa, el Marfil. “Doncs bàsicament a Barcelona –diu el Jordi–, però jo em vaig dedicar un parell d’anys a l’exportació i vam arribar a Panamà, les Filipi-nes, Anglaterra, França, Bèl-gica i els països nòrdics.” Tots menys Suècia, aclareix. I amb aquesta internacionalització ja estem a punt de tastar el Gran Reserva Semi Dulce.

Unes xifres d’escàndol per al Gran Reserva Semi Dulce del 1975 Quantes ampolles es van fer del Gran Reserva Semi Dulce que tenim a la copa? Doncs ni més ni menys que 33.800, una xifra que el Jordi consi-dera “molt petita”. I és que la

Jordi Pujolràs. Ferran Centelles.Xavi Garcia.

EL TAST

27

relativitat de les coses fa que aquesta xifra l’hàgim de com-parar amb la producció global del celler, que en aquells anys produïa ni més ni menys que 1.200.000 ampolles. Les am-polles d’aquest Semi Dulce es van vendre en dues setmanes. Silenci. Dues setmanes! “Això és molt bèstia”, diu el Ferran, però no està tot explicat: “I el preu era el doble que el del Marfil sec o semi, va ser una aposta meva pel màrqueting i per vendre dolç! Volia demos-trar que sí que es podia vendre el vi fet d’aquesta manera, el que s’havia deixat de fer cap als anys 60. En aquesta reedi-ció, l’etiqueta era una mica es-pecial i diferent de la resta de Marfils.” Realment se’n va fer una tirada curta, comparant-la amb la resta de producció de la cooperativa. La criança, tota amb bota bordelesa vella, 50 grams per litre de sucre i un total de 13,7 graus. Així era la reedició del Super Marfil. I ara? Com és? “A mi em porta a Sauternes. Orellana, espè-cies dolces, safrà, codony…”, diu el Ferran encara sorprès i divertit per l’explicació de Pujolràs. “És licorós, amorós, amb records de sucre cremat”, continua el Xavi. “Però per què només es va fer un any?”, pregunta enfadat el Ferran.

“Perquè no es venia”, riu de nou entremaliat l’artífex de la troballa, per afegir més tard: “Aquest és realment el vi que volíem fer des del principi, ens va costar molts anys fer-lo, però la tendència del moment deia que els dolços no es veni-en, no eren comercials, faltava cultura vínica.” “Però jo crec

que tot es ven si és bo i es vol”, conclou. La nostra sort és que tot i la poca i exclusiva edició d’aquest vi, en tenim dues ampolles per tastar. De la primera, ja us n’hem parlat, i la segona doncs segurament no estava tan ben conservada i tendia més a l’oxidació. Però això no ens espatllarà pas el capvespre! “Quin tast més xulu”, diu en veu alta Cente-lles. I, per acabar-ho d’arrodo-nir, només calia tenir l’original et voilà, a la copa del davant tenim ni més ni menys que una autèntica joia, una de les am-

polles més difícils de trobar, un Super Marfil del 1947. Ja n’hem parlat, però recordem com era aquest vi que evoca la nostàlgia de tots els alellencs. Un vi fet pel mètode de solera i amb vins de collites més velles (des del 1942). “Tenia més part de solera i també més sucre.” El Super Marfil era un vi per guardar, i arribava a les cases després d’haver passat uns anys (set o vuit) en bota de roure americà. Hi dominava la garnatxa blanca amb una peti-ta aportació de pansa blanca. Un vi que la cooperativa va decidir deixar de fer al·legant que el gust del consumidor havia canviat i no es venia, ens torna a recordar Pujolràs. El record del generós sec torna a la memòria gustativa del Xavi: “Té un color molt més fosc, però hi noto molt el iode, l’anxova… En nas em recorda el Pedro Ximenes, però en boca el generós.” El Ferran es queda amb l’acidesa, amb “la part més elèctrica” del vi, acompanyada de “fumats i records a PX i soleao”. Té mol-ta profunditat, afegeix, i molts records de vermut: herbes del bosc, destil·lat de pruna. “No sembla ni dolç, amb aquesta acidesa”, conclou. Pujolràs fa un pas més i, com diu ell, el lli-ga amb una mariscada. “Però

sense musclos!”, s’afanya a respondre Centelles, volent donar més importància encara a aquest matrimoni imaginat. Tot plegat fa pensar en els vins que emocionen, indepen-dentment del resultat del tast. Però quina n’és la raó? “Ara el Super Marfil té la gràcia histò-rica, és pura psique, qui tasta és el cervell.” Ferran dixit.

I, per acabar, els dolços i nostàlgics VioletesEl Jordi i el Xavi ja fa estona que parlen d’aspectes més tècnics. Durant tota la tarda, Pujolràs ens ha parlat d’algu-nes de les tècniques que va

aprendre a Itàlia, com l’ano-menat amelhoramento, o la tècnica utilitzada per elaborar alguns dels vins del celler quan ell n’era enòleg, com la del Super 4. Però això ho dei-xem als professionals (vegeu la columna del Ferran Cente-lles en aquest mateix article) i anem al tast. Toquen els dolços fets de varietat negra, els Violeta, els generosos dol-ços. Dues copes per comparar, a la primera el del 1973 i a la segona el del 1969. Pujolràs ho aconseguia fent una mistela vermella amb ull de llebre –tempranillu, que en deien– i

El Gran Reserva Semi Dulce va ser un intent de reedi-tar el Supermarfil i només es va fer l’any 1975

Foto de les 13 ampolles que van donar lloc a un tast, per diversos motius, irrepetible.

28

enviant-la a soleres; el mètode del Xavi per elaborar el Viole-ta d’avui és fermentar fins que els llevats no poden més i ajus-tar-ho amb alcohol fins a 15,5%

abans d’enviar-la a la solera. Però hem dit que la tècnica la deixàvem a banda, oi? Doncs parlem del tast, però potser no ens en sortirem, perquè això de la tècnica entusiasma tots els participants. “Semblen de soleres diferents”, diu el Xavi. “I ho són”, assenteix el Jordi amb punyeteria. “Em sembla molt curiós i sorprenent que

siguin tan diferents. El segon té més pansa, més cafè; el pri-mer és més delicat, més fi en nas”, diu el Ferran. “A mi em transporta a Madeira”, afegeix el Xavi. “Cada vegada estan millor”, continua el Ferran: “Al primer ara apareix el pebre de Jamaica, pebre rosa i mer-cromina, una sensació fèrrica xula, vaja. A més, la volàtil al primer aporta molta frescor.” En canvi el segon és més tànic, més dolç i acompotat, diuen. Però amb els dolços sempre arriben les sobretaules i avui, ja us ho hem dit, va per llarg...

Un ranci dolç dels 40 com a bonus trackHem donat per acabat el tast dels vins d’Alella Vinícola, però el Xavi ens tenia una sorpresa preparada, una altra ampolla de col·lecció. Potser no ho havíem dit encara, però la generositat en el món del vi no deixa mai de sorprendre. L’Òscar Pallarès ha cedit una part de la seva col·lecció per a aquest tast i ara, agraït, li pren relleu l’actual propietari de la Vinícola. Repetim, doncs, un altre moment foto, i la protagonista és una ampolla de ranci dolç del celler Bruy que l’Òscar s’atreveix a datar entre els anys 40 i 50! Del seu tast, en parlarem poc, perquè segurament les condicions de conservació no van ser les millors. “No en sé l’origen ni en vaig poder fer el segui-ment”, explica el Xavi: “El vaig

trobar al celler i he pensat que avui era una bona ocasió per obrir-lo.” I així ha estat. “Fa molta il·lusió tenir ampolles així al davant, això ha estat un regalet, nens, quin luxe!”, s’afanya a contestar el Ferran. Sense cap mena de dubte, els Violetes, han estat una altra

de les sorpreses del dia, uns vins que han arribat fins avui amb unes excel·lents condi-cions. “La veritat és que jo m’esperava més d’un fracàs”, diu sorprès el Jordi.“Però és el que dèiem, sucre i acidesa, aquí hi ha el secret”, li contes-ta el Ferran.

“Fa molta il·lusió tenir ampolles així al davant, això ha estat un regalet, nens, quin luxe!”

Amelhoramento Amelhoramento és una tècnica que Jordi Pujolràs va importar de Chianti (Toscana). En Jordi coneixia l’entorn dels Frescobalid, una família florentina de llarga tradició i prestigi vinícola. En una de les moltes visites a la Toscana va descobrir l’amelhoramento. Consistia a afegir al vi de criança una petita fracció de most fresc just abans d’embotellar. Aquest simple gest realçava la fruita del vi, l’avivava. Durant la dècada del 1970 el generós sec de la Vinícola era un vi molt envellit, auster, sec i pungent. Ins-pirat en el que havia vist a Itàlia, en Jordi va decidir afegir una petita fracció de mistela de l’any abans d’embotellar el generós sec, amb l’objectiu d’aportar-hi suavitat i melositat. Aquesta tècnica va romandre en secret, però explica la llegenda que ja el primer any d’aplicar la tècnica el vi va viure un considerable augment de vendes.

Super 4Super 4 és una tècnica que s’ensenyava a les escoles agràries. Jordi Pujolràs la va començar a aplicar a la Vinícola al final del anys 1960. En aquell temps no es disposava de control de tem-peratura. Era habitual, en conseqüència, que durant la fermen-tació la calor augmentés de manera descontrolada, produint un medi menys idoni per als llevats, parades de fermentació i una pèrdua de la fracció aromàtica més delicada. Com a intent per controlar la temperatura, es feia un circuit en què cada dia el most fresc acabat de premsar s’introduïa a una tina on hi havia vi fermentat entre 4-6% vol. d’alcohol. Amb això s’aconseguia un ritme de fermentació més pausat, perquè el most entrava a menys temperatura que la del vi. El llevats treballaven millor perquè tenien menys problemes per colonitzar el vi. A més, s’aconseguia que la fermentació fos més pausada i, per tant, que la temperatura augmentés de manera menys sobtada, amb més respecte de la fracció aromàtica afruitada.

Un tast emocionalEm considero un tastador objectiu, sempre intento definir amb precisió el que em transmeten els sentits. Però hi ha dies en què la cosa purament sensorial passa a un segon pla i el vi entra de ple en el terreny de l’emoció, d’allò que no podem controlar. És el que em va passar tastant aquests vins, acompanyat de la per-sona que els havia dut a terme i l’actual responsable del celler d’Alella Vinícola. La màgia del vi està en la capacitat d’encapsu-lar el temps. Cada ampolla era una oportunitat per comprendre què passava en uns temps diferents dels d’ara. Disculpeu, per tant, si les meves definicions no són tan ortodoxes com de cos-tum, però hi ha ocasions en què alguns vins et superen.

Tres apunts de Ferran Centelles

L’ampolla més especial de la vetllada, la de Supermarfil.

29

a Rambla d’Àngel Guimerà és l’artèria principal d’Alella. I no parlem sols en termes de trànsit de

vehicles i vianants, sinó també de poder. Perquè, tal com em queda clar quan m’hi planto venint de mar, a la meva es-querra hi ha tant la Casa de la Vila –arran de calçada– com l’església –una mica més apar-tada–. I a la meva dreta, com a contrapès de les forces vives polítiques i religioses, s’alcen unes altres institucions locals, més de caràcter econòmic i cultural: a la part més baixa hi ha el restaurant Can Duran i a la part més alta, el celler mo-dernista d’Alella Vinícola. Són, justament, les dues etapes que tenim marcades amb l’Òscar per visitar avui, juntament amb un establiment a mig camí entre aquests dos ex-trems de la carretera, el Celler Jordana.

En família a Can DuranCom que és hora de dinar, la primera parada és a Can Du-ran, conegut popularment com el Cafè de Baix o, ras i curt, el Cafè. Que se l’anomeni d’una manera tan genèrica té una explicació: “Es va inaugurar el 1780 i ha estat taverna, cafè, bar, cinema i restaurant fins ara”, ens explica tot just hi entrem la mestressa, Sílvia

Gibernau i Duran. Els lectors més perspicaços ja es deuen haver adonat que el cognom matern de la propietària ac-tual deu tenir alguna cosa a

veure amb el nom oficial de l’establiment: “Des que va obrir la porta fa dos-cents qua-ranta anys, per aquest local hem passat set generacions: les dues primeres de la família Grífol i les últimes cinc de la família Duran. El meu besavi se’l va quedar cap al final del XIX i els meus pares el van agafar a mitjan segle passat, i hi van posar el nom de Duran.”

Com que veiem que té his-tòries per omplir un llibre (lite-ralment, perquè ja n’hi ha un de publicat i tot), la Sílvia aca-ba seient a la nostra taula per dinar plegats. “El meu pare, de fet, va venir del Masnou a Ale-lla al final dels anys 1950 per muntar a la sala de dalt d’on som ara un cinema, que va estar obert fins al 1982”, conti-nua explicant-nos. Del cinema, que es deia Constancia com el Centre Republicà allotjat al cafè durant la República, n’ha volgut deixar constància en

el vi de la casa que des de fa poques setmanes elabora el celler Can Roda per al restau-rant: a les etiquetes del blanc, el negre i l’escumós d’aquest So de Masia Can Roda espe-cial apareix, emmarcat en un fotograma cinematogràfic, un besavi capità de vaixell.

Aquesta aposta al 100% pel vi de la DO és, de moment, l’últim canvi dels molts que ha introduït la Sílvia a Can Du-ran des que se’n va fer càrrec, amb totes les conseqüències, el 2007. “Sí, ja ho veus, em vaig quedar el negoci just un any abans que esclatés la crisi financera mundial”, comenta amb una certa resignació. “I el 13 de febrer passat –afegeix amb un somriure de circums-tàncies–, vam posar en marxa les Nits del Duran amb el xef Xavier Casas, amb una cuina completament diferent de l’ha-bitual al restaurant des que s’hi van començar a fer menjars, a

Maridar-se a Alella

L

La Ruta del Vi d’Alella ens porta a conèixer el projecte enoturístic d’Alella Vinícola a Can Jonc, a dinar a Can Duran i a sopar al Celler Jordana

TEXT: MARTÍ CRESPO / FOTOS: ÒSCAR PALLARÈS

LA RUTA DEL VI DO ALELLA

Xavi Garcia ens explica les característiques d’una de les dues vinyes que Alella Vinícola té plantades a Can Jonc.

Can Duran es va inaugurar el 1780 i ha estat taverna, cafè, bar, cinema i restaurant fins ara

30

la dècada del 1970.” El confina-ment estricte per la propagació de la covid, just un mes des-prés, no va aconseguir posar fi a la iniciativa, perquè es va poder trampejar la situació amb el servei de repartiment a domicili. La idea d’aquesta nova carta més fresca i innovadora es manté ara, perquè la cliente-la s’hi ha adaptat bé: “Però tinc la intenció de maridar-la amb plats d’abans propis de la casa, com el trinxat, els calçots, els caragols o el fricandó.”

A mesura que van passant per la taula els suculents plats del menú d’aquest centenari establiment familiar, se’ns van sumant més Durans a la con-versa: primer és la germana de la Sílvia, la Cristina, que mentre dina d’una revolada ens explica més anècdotes d’un local –ara lluminós i fa algunes dècades ben boirós– que, de fet, les va veure néixer i tot en una habitació del fons; i ja a les postres, se’ns asseu a prop l’Albert, el fill de la mestressa, quan ha acabat de servir les altres taules. Amb tots ells repassem la quantitat de reuni-ons d’ajuntament i de desfilades de personatges famosos que, al llarg dels anys, hi ha hagut al Cafè, protagonista indirecte fins i tot de la recent adaptació cinematogràfica de l’obra de teatre El crèdit, a càrrec de Joan Riedweg i Abel Folk. Ens quedem amb un dels comen-taris que sorgeixen en aquesta agradable sobretaula: “Ai, si aquestes taules parlessin…”

Enamorats de Can JoncDe Can Duran a Can Jonc. Sí, no ens hem equivocat: havíem dit que la parada següent era al celler d’Alella Vinícola, però arran de la covid tota l’activi-tat enoturística s’ha derivat en aquesta altra finca, una mica més amunt del poble,

amb vistes i espais privilegiats en època de pandèmia. “El celler modernista ara no es pot visitar perquè hi ha gent treballant-hi. Amb tot això de la covid som molt prudents i no volem arriscar-nos a barre-jar treballadors amb visitants o escoles”, deixa clar Xavi

Garcia, enòleg i responsable de l’empresa. Per això, arran del confinament, van comen-çar a donar voltes a la idea d’aprofitar al màxim la zona de Can Jonc, una finca de sis hectàrees que gestionen i que ja acollia, fa anys, un dels res-taurants més clàssics d’Alella per celebrar-hi casaments i banquets. “Ens hem d’adaptar a la situació i a la nova deman-da del mercat, i com que hem vist que la gent ara vol aire lliure, doncs centrarem totes les activitats enoturístiques aquí dalt, on hi ha molt d’espai, i deixarem de moment el celler per a la producció.”

Aquesta nova estratègia empresarial té uns quants vessants de negoci. D’una banda hi ha les visites, amb un recorregut per tota la finca on la gent podrà veure el tipus de viticultura que porta a terme Alella Vinícola, tastarà els vins sota l’ombra d’un enorme roure, passarà per un hort especialment habilitat fins i tot per endur-se’n productes de temporada, s’acostarà a una bassa que s’alimenta d’una mina natural i que permetrà

introduir el tema de la gestió de l’aigua i, finalment, s’aca-barà la passejada a la zona on s’acumulen els residus vege-tals tant de la vinya com del celler: “Al final volem que tots aquests subproductes retornin de manera natural al seu lloc d’origen i tancar el cercle del carboni i el nitrogen.” És clar, durant la caminada pels ca-mins de la finca la gent també podrà observar la vegetació mediterrània (alzines, roures, pins i garrofers; romaní, fari-gola, fonoll) i la fauna pròpia d’aquest vessant (puputs, mus-sols…).

I, d’una altra banda, hi ha també tota la gamma de

propostes relacionades amb banquets i esdeveniments, una de les potes de negoci que l’empresa té en marxa des de fa anys i que ara es vol explotar al màxim amb aquest entorn que enamora a ple aire lliure. “A part del saló de ban-quets i el jardí de tota la vida, estem habilitant tres o quatre espais més per la finca on es poden fer tota mena d’esdeve-niments, des de celebracions familiars fins a concerts en petit format, passant per pre-sentacions de llibres, classes de ioga, còctels i tasts.” Tota aquesta part, explica en Xavi, es fa en col·laboració amb l’empresa Sarova Catering. En

David Salses i Cristina Rojas conversen davant la bassa de Can Jonc.

LA RUTA DEL VI DO ALELLA

Can Jonc està pre-parat per acollir-hi banquets, visites a la vinya, tasts de vi i activitats ben diverses

Ous amb niu de patates palla, oli de tòfona blanca i foie. Timbal d’ensala-dilla russa amb gambes i perles de yuzu. Bacallà a baixa temperatura so-bre llit d’espinacs i muselina de poma. Tataki de magret d’ànec amb par-mentier de truita de patates. Pastís de formatge. Brownie de xocolata.

Sílvia Gibernau i el seu fill Albert, amb en Martí Crespo a la barra del Duran.

31

parlem amb els responsables, Cristina Rojas i David Salses, il·lusionats de poder gestionar “una finca plena de racons que conviden a poder donar per-sonalitat a cada celebració”: “Pretenem fugir una mica del saló jardí, l’espai que sempre ha funcionat a Can Jonc i que coneix tothom aquí, per donar a conèixer la resta de la finca.”

“La gràcia és que a quinze minuts de Barcelona, i dins una mateixa finca, tens múl-tiples espais sense haver de moure’t”, detalla la Cristina. “Venint del càtering, que no té un espai fix i que es mou on diu el client, això ens motiva molt. Perquè aquí ho tenim tot: entorn rural, una nau in-dustrial, bassa i hort… Podem abastar moltes celebracions i de manera ben diferent sense sortir-ne”, afegeix en David: “Sempre volem aportar un plus al client i aquesta finca ens dona això, poder sortir una mica dels estàndards: aquí un casament pot ser re-alment molt diferent.” Amb aquestes ganes de començar a arrencar la proposta, la conclusió és clara: a Can Jonc, Sarova Catering vol maridar la seva gastronomia amb l’espai.

Delicatessen a Can JordanaTornem cap a la Rambla d’Àn-gel Guimerà i, just després de passar la nau modernista d’Alella Vinícola, ens fiquem en un altre celler, més petit i modest. Som a l’interior de Can Jordana, un establiment regentat pel matrimoni format per Manel Pujol i Carme Qui-rós. Deixem enrere la selecció de productes selectes de l’en-trada i ens endinsem al fons del local, on entre botes de vi, una premsa en un racó i un

cup d’obra sota els peus, ens disposem a tastar algunes de les propostes enogastronòmi-ques que són marca de la casa. De fet, avui podíem haver co-mençat la ruta per aquí, fent-hi l’aperitiu, però l’hem volguda acabar anant-hi a sopar. L’Òs-car, com a alellenc, ho tenia clar, i en Manel ens ho acaba de confirmar: “Vam comen-

çar amb la idea principal de fer sobretot vermuts, però de manera inconscient ens hem trobat fent sopars. Si abans la gent t’ubicava a l’hora de l’ape-ritiu, ara et situa al sopar.”

Fa set anys que en Manel i la Carme són al capdavant

d’aquesta “botiga de vins on es pot prendre i menjar tot el que hi ha exposat” i que conserva el nom de l’antic propietari, Josep Maria Jordana, el veí de dalt. Quan es va jubilar, va cedir el negoci de vi a doll i comestibles de tota la vida a una gent de Badalona, per a qui va començar a treballar en Manel. I quan ho van deixar, al cap de poc temps, aquest tre-ballador del ram de l’alimen-tació del Masnou i resident a Montgat va decidir encar-regar-se’n ell. Tot i que era nou en el món de l’hostaleria, tenia molt clar cap a on havia de fer rutllar el negoci. “A mi m’agrada molt jalar i per això he fet el lloc que m’agradaria trobar-me a mi.”

Durant tots aquests anys al capdavant del Celler Jordana, i amb crisi pandèmica inclosa, ha demostrat els dots d’empre-nedor amb plats estrella com el biquini trufat de mortadel·la i el tàrtar de carxofa amb an-

xoves, o la novíssima coca de burrata fumada amb tomàquet fresc. Unes propostes gastro-nòmiques maridables, si es vol, amb copes o ampolles de les 550 referències de vins i caves de tot el món que acumulen les prestatgeries de la botiga. “De la DO en tinc 50, de les 170 referències que hi ha en total”, s’afanya a precisar, perquè considera que cada vegada hi ha més cultura del vi, “i en aquest poble més”.

La majoria de clients, entre la trentena i la seixantena, explica que són d’Alella, però també en té molts de la comar-ca i fins i tot de Barcelona o Granollers. I la satisfacció de tots ells no es mesura única-ment amb el nombre de plats i gots consumits, o els likes dei-xats a les xarxes socials, sinó també amb un detall que ens confessa en Manel just abans de plegar per avui: “A la boti-ga, l’hora de més vendes és… després de sopar.”

Al Celler Jordana s’hi poden degus-tar tots els produc-tes que la botiga té a la venda

Bikini trufat de porchetta. Burrata fumada amb anxoves. Tàrtar de carxofa i anxoves.

Un moment a l’hora de sopar, a Can Jordana.

+34 630 905 083 www.oriolartigas.com info@oriolartigas.com

territori pansa blanca

32

La Generalitat destinarà 51,1 milions d’euros en quatre anys a la recerca de l’excel·lència, l’atracció de talent i la transferència de coneixementAquests projectes es finançaran a partir del 2021 amb recursos procedents de fons europeus provinents de la certificació de despesa sanitària COVID presentada per la Generalitat a la Comissió Europea

El Govern destinarà 51.166.634 euros a projec-tes singulars institucionals que apostin per la generació de recerca d’excel·lència, l’atracció de talent i el desenvolupament d’activitats de trans-ferència de coneixement. Aquests projectes, que es finançaran partir del 2021 amb despeses a càrrec a pressupostos futurs per un període de quatre anys, es nodriran amb els fons europeus provinents de la certificació de despesa sanitària COVID presentada per la Generalitat a la Comis-sió Europea. Segons el text de l’acord, seran elegibles aquells projectes que serveixin per a la construcció, l’ad-quisició, l’habilitació o l’ampliació substancial d’edificacions per a infraestructures de R+D, així com per a la realització de projectes cooperatius de construcció, adquisició i millora d’equipaments i plataformes tecnològiques compartides.

Recursos del Feder per fer front a la pandèmia Davant la necessitat d’atendre les despeses extraordinàries i urgents deri-vades de la pandèmia, el Govern va dur a terme la reprogramació dels fons del Programa Operatiu Feder 2014-2020, d’acord amb els criteris establerts per la Comissió Europea que autoritzaven els estats membres a fer servir aquests recursos per pal·liar la crisi provocada per la Covid-19. D’aquesta manera, el Govern va poder fer front a les urgències econòmiques generades per la situació sanitària, tot garantint la solvència financera de la Generalitat ja que la reassignació dels fons no ha comportat, en cap cas, una reducció dels recursos disponibles. D’altra banda, amb la voluntat de garantir la viabilitat de tots els projectes que havien d’anar a càrrec dels fons Feder, el Departament de la Vicepresidèn-cia i d’Economia i Hisenda ha treballat amb tots els departaments afectats per buscar mecanismes alternatius de finançament. L’acord aprovat avui s’emmarca en el compromís del Govern amb la recerca i la innovació, com a eix central de l’estratègia de fer de Catalunya una societat que basa el seu creixement en la generació de coneixement.

33

34

PERSONATGE DO ALELLA

TEXT: EVA VICENS / FOTOS: ÒSCAR PALLARÈS

Lluís Font i les quaranta veremes

“Soc aquí des del primer dia que s’hi va

començar a fer vi”

VENDA I DEGUSTACIÓ de vins, caves, embotits, formatges, conserves, croquetes i un gran assortit de productes gurmet.SOPARS GOURMET AMB RESERVA PRÈVIA

C/ Sant Antoni, 9 - Vilassar de DaltTel. 937 308 226 - 673 542 712labodeguetadevilassar@gmail.combodeguetavilassar.com

35

ns saludem a l’entra-da de Can Matons. Lluís Font n’és el cellerer des del 1981, l’any en què Ismael

Manaut va impulsar la crea-ció del celler juntament amb Jaume Nadal i Juan Pe