1

Butlletí trimestral de l’Ampa de l’escola Sant Josep OriolJuny 2008

PAMA PAM30

2

Presidenta: Roser Bordes Vicepresident: Baptista BorrellTresorer: Víctor LlinàsSecretària: Carme UrpíCensor de comptes: Marc GómezDelegades P3: Rocio Olcese i Marta CorralDelegada P4: Lluïsa PucholDelegades P5: Carme Toa i Montse LlautDelegada 1r: Anna Izquierdo Delegada 2n: Carme Pérez

Delegades 3r: M. José Pedragosa i Olga ArtigasDelegat 4t: Ramon BoixaderDelegada 5è: Carme CararachDelegat 6è: Josep M. ColetÀrea d’esports: Baptista Borrell, Agustí Panadès, Josep Fijo, David Márquez i Olga PomaresÀrea de comunicacióOriol Fernández, Sergi Opisso, Laia Fidalgoi M. José Pedragosa

Àrea de formació i convivència: Montse Gríful,Sara Vendrell i Mònica MuñozSubvencions: RamonCasòlivaAgenda 21: ElisabetMassana i Núria LizandraProjecte Donyets: Tani Brunet i Olga ArtigasLoteria: Eli LozanoPam a Pam: Roser Bordes, Laia Fidalgo i Sergi Opisso

En aquest número han col·laborat: Sara Vendrell, Montse Gríful, Mònica Muñoz, Jordi Piqué, Aurora Vall, Xavier Cussó, Núria Lizandra, Elisabet Massana,Raimon Rucabado, David Màrquez, Jaume Martín, Amèlia Betoret, Glòria Fernàndez i Agustí Cerrillo.

Popular del Pirineu

QUI SOM

LA DITA

2LA DITAQUI SOM

7ADÉU A SISÈ

12A CUINAR!RECEPTES

3PENSEM-HI:A L’ESTIU TOTA CUCA VIU

8ENTREVISTA A L’AMÈLIA BETORET

13XERRADA IEL REBOMBORI

4AMPA:MINES D’OSOR

10AULA DE MÚSICA:ESTIU MUSICAL

14CÒMICLES AVENTURES DE’N PEP-O

6ESCOLAUNA FINESTRA AL MÓN

11BIBLIOTECA:L’AVENTURA DE LLEGIR

La nit de Sant Joanla més curta de l’any.Sant Joan, el dia més gran.Per Sant Joan, el primer bany.

3

A l’estiu tota cuca viu...i una dosi d’avorriment el fa més interactiuPer Glòria Fernàndez

PENSEM-HI

Avui, què fem? Ah! La gran qüestió dels dies de festa, l’inexorable dubte existencial davant de la magnífica oferta d’oci i possible tortura del nostre temps “lliure”. De vegades, sembla que sigui gairebé una obligació tenir l’agenda farcida com un capó de Nadal. Fer moltes coses i no tenir temps per a res és més o menys sinònim de gent interes-sant, de família estupenda i espavilada. I ja se sap que la famí-lia que es diverteix unida continua unida, no fos cas que ens avorríssim i ens poséssim a... pensar? (aaag!). No, això mai! I ens afanyem, doncs, a no parar i a omplir les nostres criatures de variades i fantàstiques activitats, els dies feiners i els fes-tius, hivern i estiu. Au, vinga! Guerra a mort a l’avorriment! Bé, no hi ha dubte, som occidentals i valorem la realització i estar la mar de bé. Però, aquest estiu podríem posar en joc la nostra natura mediterrània. Una dosi de càlid avorriment, menys eficiència i més intel·ligència sensitiva. Que què fem avui? Doncs no ho sé! I em poso a mirar l’horitzó amb actitud més que metafísica. Que quin avorri-ment? Doncs què vols que hi faci! I poso cara com si m’hagués preguntat l’arrel quadrada de 87.906.473.528.716,33333. (1)

Ja hem dinat, calor humida, molta, molta síndria i sense nintendo, jo!, no em quedarà més remei que fer les paus amb l’animalot del meu germà. Fem una cabana amb els troncs i les canyes aquelles? Matí amenaçat per la pluja, la bici espatllada i de platja, ni parlar-ne, buf, m’estic avorrint... sí , vinga, agafo aquell llibre de contes. Ui! la veïna pàmfila a qui mai dic ni ase ni bèstia (d’acord, em fa vergonya) i....hala, quina bici! Ei, hola!Una mica d’avorriment, el dia ja s’esvaeix i mig s’endormisca, i potser la fada de la genialitat tocarà suaument la seva ment i un pensament s’encendrà com un raig làser, o sorgirà una mena de certesa que hi ha un espai immaterial secret, únic i misteriós, només seu. O, simplement, sentirà, i sentirà que és matèria viva, suada i viva, sota la forma adorable d’alumn@ de SJO. Una mica d’avorriment i potser passarà pel seu caparró la idea que els grans no li resolen tot, i que la vida no és ben bé com un parc temàtic, ja! I encara que aquests descobriments no deixen de tenir un risc, sobreviuran (una mica diferents, això sí) i ens tornarem a veure el 15 de setembre. Perquè s’ha comprovat, com a mínim, 2.007 vegades, que a l’estiu tota cuca viu.

1 L’expressió et surt rodona si, a més, ets de lletres.

4

Cap de setmana a les Mines d’OsorPer David Màrquez i Agustí Cerrillo

AMPA

Aquesta crònica la fan dos periodistes amateurs amb tota la bona intenció del món, perquè els dos professionals que l’havien de fer encara busquen les Mines d’Osor: un, per la sortida 11 de l’autopista i, l’altre, per Sant Hilari tal com deien les indicacions que calia seguir. No van ser els únics que van voltar. Com cada any, les famílies de SJO van anar arribant al punt de trobada amb una puntualitat suïssa de dues hores de marge. De fet, els pares psicòlegs de l’escola haurien d’estudiar aquest fenomen que es produeix després de la setmana laboral, quan tothom arriba a l’escola amb un estrès galopant evitant que siguin les 9 i un minut perquè no et caigui una falta de puntualitat que et treu punts del carnet i tot, i arriba el cap de setmana i molts són incapaços de fer el mateix. En aquesta ocasió, les colònies van ser en una colònia mine-ra a Osor, on els 8 o 9 habitants censats en aquesta localitat de la Selva feia molts anys que no recordaven un cap de setmana tan espectacular com aquest. S’ha d’agrair a les organitzadores la feina feta, i molt ben feta, i les difícils negociacions portades a terme amb Tlaloc, el Déu de les pluges, per traslladar el ruixat seriós a la nit del dissabte. Ben situats i després d’un àpat propi de les millors ocasions

campestres, a la tarda vam anar d’excursió a les Mines d’Osor, d’aspecte fantasmagòric (ens ha costat trobar un adjectiu per definir el lloc), que feien blenda i espat fluor, i van tancar fa 28 anys. Vist el que s’havia de veure, els agosarats que van seguir caminant van arribar fins a una esplanada on un pare il·luminat assegurava que allò era un punt de reunió de bruixes i un altre prometia que una princesa ens acompanyava pel camí. En qualsevol cas, l’excursió va ser una bona excusa per renyar els nens perquè s’embrutaven amb el fang. Segur que serem criticats pel que direm, però la reina del cap de setmana, l’espectacle de màxima audiència, va tornar a ser el ja clàssic partit de futbol de foscos contra clars, amb ple fins a la bandera, disputat el dissabte a la tarda tot tornant de l’excursió. El resultat diuen que no és clar perquè entre gols a la porteria i gols al corral del costat un diria que van guanyar els clars, tot i les protestes dels foscos per ser menys i l’actuació de l’àrbitre, sempre dolenta, discutida i casolana. En qualsevol cas, els futbolistes van demostrar vèncer tota pressió tot i que el públic estava molt a sobre per no perdre’s detall, van saltar uns quants espectadors al camp i unes altres van fer un reality show amb la vestimenta dels jugadors. Tampoc no es va

5

perdre detall de la contesa el tresorer de l’AMPA que, disfressat de fotògraf professional, no va deixar d’assolir instantànies tant del partit com de la gran quantitat de notícies que es van generar durant les colònies —com ja heu pogut veure al bloc de l’AMPA—. Després de sopar i posar ràpidament els nens al llit que només van tardar dues hores a adormir-se—, els pares i mares van fer el tradicional foc de camp en un misteriós lloc anome-nat l’hangar on no hi havia, per cert, cap avió. Gran animació acompanyada de queimada i cants inclosos. Cal aclarir, però, que aquesta animació no té res a veure amb la queimada sinó amb l’aniversari del Toni (no hem pogut esbrinar-ne l’edat però deu estar al voltant dels 40, i ben portats), que va ocórrer casualment just després de la queimada. A aquestes alçades, els cronistes amateurs, que són experts en lleis i nombres o números i no en saben un borrall de fer cròniques, pateixen a més d’amnèsia per culpa dels bruixots malignes que van fer la queimada amb oruxo de veritat. I per evitar que el que expliquin no s’ajusti a la realitat de la majoria, sinó a la seva percepció, prefereixen cridar al record dels presents i a la imaginació dels que no hi eren.

Diumenge, amb l’expectativa de que ja s’acabaven les colò-nies, va passar com un dia gris sense intensitat. Al matí, excur-sió a Osor, on vam poder exercir de barcelonins i barcelonines, “xaves” (o fins i tot “pixapins”), bocabadats a la ribera del riu mirant els ànecs comuns i altres aus aquàtiques que xipolleja-ven pel riu sota el riure indiscret dels vilatans que, sense cap vergonya, miraven des de les finestres de casa seva. Del segon xàfec, a la tornada de l’excursió de diumenge, no en tenen cap culpa les organitzadores, perquè no estava pactat, i és més aviat fruit de l’excés d’entusiasme del grup de pares i mares que el dissabte a la nit se’ls va ocórrer cantar o cridar (no acabem de tenir clar què feien). A l’hora de dinar les grans expectatives generades per la fideuà anunciada, malauradament no es van complir. Això sí: la vam poder tastar tranquil·lament mentre els tres monitors que a hores d’ara ja tenien més experiència, jugaven amb els nens i nenes, agafats a unes cordes, al futbolí. Finalment, recollida i fuga perquè després de dinar va des-aparèixer tothom excepte els privilegiats, que sempre n’hi ha, que van fer la migdiada i que per això no van ni poder-se acomiadar de la resta de gent.

6

Una finestra al món:una mirada diferentPer Jaume Martín

ESCOLA

Obrir un cop a la setmana una Finestra al Món és una de les experiències més enriquidores que un mestre pot viure.D’una banda, els nens i les nenes dels cicles Mitjà i Supe-rior coneixen fets que han succeït en el passat o gaudeixen d’obres que, difícilment, tornaran a trobar fins molt més endavant. I, alhora, s’introdueixen en la reflexió sobre fets d’abast global però que afecten al seu món local i quotidià. En aquests darrers anys han conegut Kavafis sentint una cançó de Lluís Llach, han escoltat Martin Luther King i el seu memorable discurs a Washington, «I have a dream», han reconegut el valor de Rosa Parks –la primera dona que es va enfrontar a la segregació racial en un autobús als Estats Units– o han sentit Mikel Laboa cantant en euskera, per posar alguns exemples. Han conegut i reconegut amb uns altres ulls fraccions de realitat i jo com a mestre m’he sentit satisfet del seu interès.

Però la màxima satisfacció personal per a mi ha estat que aquesta carretera s’ha convertit, amb les seves joves veus, en una via de doble sentit. Jo mateix he experimentat l’orgull de la seva jove reflexió tan enriquidora sobre temes tan diversos com el racisme, la immigració o els diversos temes ecològics tractats a classe dins l’Agenda 21 Escolar. El fet de compartir idees, treballs en comú, recerca d’informació i la posterior digestió que hem fet tots plegats del que hem cercat sobre tantes qüestions properes però alho-ra importants, ha estat una experiència compartida i merave-llosa. Ens ha ajudat, crec modestament, a créixer endins com a éssers humans i cap enfora com a part d’una societat que és quelcom més que el que veiem per televisió i que necessita la nostra participació activa si volem deixar un món millor als nostres descendents. I per això cal observar-lo, mirar-lo per la finestra amb uns altres ulls o, com diu el títol d’aquest text, amb una mirada diferent...

7

Adéu i bona sort!Els alumnes de sisé s’acomiaden i ens deixen les seves reflexions dels anys passats a l’escola.

JOAN: A l’escola he viscut moments bons i moments dolents, tot i que sempre he estat envoltat de gent que m’ha ajudat molt.

GERARD: L’escola ha estat un dels passos més grans que he fet, encara que hi hagi estat poc temps.

OLIVIER: A mi m’agrada molt estar aquí, a l’escola Sant Josep Oriol perquè hi tinc amics i amigues. I també perquè fa calor al pati.

JOSE: Aquesta escola ha significat per a mi alegria, compa-nyonia i felicitat.

MARIA B: L’escola és un lloc en què pots confiar.

JUDITH: A l’escola he après moltes coses: a conviure amb els altres, aprendre coses, etc. I sempre m’ho he passat bé.

KATIUSKA: Per a mi ha significat un món nou i un altre idioma. L’escola és molt divertida i la ciutat, molt bonica.

MARIA: A l’escola he après coses noves i he fet molts amics.

SARA: Potser no porto tants anys a Sant Josep Oriol com els altres, però aquests dos anys m’han servit molt, he après a rectificar els errors. Ara ja queda poc, però aquesta escola, mai l’oblidaré!!

ESTEVE: Per a mi venir a aquesta escola ha significat l’inici del meu futur.

ALBERT F: L’escola per a mi ha estat una etapa que ens trans-porta des de nens a la preadolescència.

PERE: Ha estat una preparació del futur.

JÚLIA C: Per a mi l’escola representa tot l’esforç que he fet durant tota la meva vida per tenir un bon futur.

ANDREU: Ha estat un pas molt important per aprendre a escriure, llegir, sumar, ...

JÚLIA: Sant Josep Oriol ha significat esforç i tenir con-fiança en mi mateixa i, així, tirar endavant.

MARC: Sant Josep Oriol ha estat una segona casa, que m’ha preparat per sortir a l’exterior.

ANDREA: Tots aquests anys que he estat a l’escola m’ho he passat molt bé, he après moltes coses i he fet molts amics.

ALBERT EGEA: Tots els anys a l’escola han significat de tot: m’ho he passat molt bé, he conegut bona gent, no només alumnes, sinó també professors, i m’han servit per tenir un futur.

LAURA: Ha estat una escola on he après molt.

MARTA: A l’escola he passat molts bons moments, i potser algun de dolent; però en el meu cor sempre quedaran els moments bons i divertits.

NIL: Per a mi aquesta escola, tots els anys que hi he estat, ha estat un lloc molt divertit. Ha estat una de les meves escoles preferides, encara que no hagi estat gaires anys.

ALBERT L: En aquests nou anys, l’escola ha estat una segona família per a mi. He treballat molt, però he fet molts amics i m’ho he passat molt bé.

ÒSCAR: Fa res era nou, era petit, però cada vegada m’adono que aquesta escola ha estat molt bona i divertida. Durant nou anys, m’ho he passat molt bé... llàstima que ja s’acaba. Ha estat molt bonic. I sempre em quedaran molt bons records.

8

Quant temps fa que treballes a Sant Josep Oriol? Quina feina hi fas?Vaig entrar a l’escola l’any 1977 per fer una substitució de març a juny. El curs següent em van trucar i em van proposar de fer de tutora de 5è. A partir del 1979 ja vaig ser la directora de l’escola. Quan vaig fer quaranta anys vaig deixar la direcció un parell o tres d’anys, però després hi vaig tornar. Sóc, doncs, la directora de Sant Josep Oriol i també imparteixo l’àrea de Religió i faig desdoblaments.

Si no haguessis estat mestra, quina altra professió t’hauria agradat fer?Vaig néixer mestra. Als deu o dotze anys ja feia de mestra: sóc la gran de cinc germans i l’única noia, de manera que amb el temps vaig anar aprenent a fer de mestra. Dic “aprenent” perquè no es deixa mai d’aprendre. El mestre és aquell que sap mirar, que sap observar la societat en què viu, que sap entendre, que és empàtic, que és capaç de cercar recursos i d’organitzar l’entorn. Sóc mes-tra en constant renovació, conscient que en sé una mica però que no n’aprendré mai del tot. Es tracta d’una professió fràgil i incer-ta, perquè treballem amb un “producte brut” certament fràgil: no hi ha cap alumne igual que un altre, no hi ha una classe de cinquè igual que una altra... És incerta perquè la societat canvia, la família canvia... però és una feina apassionant!

Recomana’ns un llibre que t’hagi agradat molt.Ara estic llegint El joc de l’àngel, de Carlos Ruiz Zafón.

Quan el vaig llegir, ja fa temps, em va agradar molt Tròpic de Càncer, de Henry Miller. També recomano Elogi de la lentitud, de C. Honoré. És un llibre important per llegir en un món boig en què tot va massa de pressa. El meu llibre de capçalera, que m’he llegit unes quantes vegades, és El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry.

Ara, recomana’ns una pel·lícula.Casablanca. M’agrada molt el cinema, tot i que no hi vaig gai-re. És a la llista de les coses que faré quan em jubili.

Quina música escoltes generalment?No sóc una dona de “seure” i crec que per escoltar s’ha de seure. La música clàssica em tranquil·litza, m’agrada. Per sentir, és a dir, per anar fent altres coses, m’agrada la música pop. Pel que fa a altres estils com la música disco, per exemple, no em van gens.

Tens algun hobby?No sóc dona de hobbies, jo. Sóc capaç d’apassionar-me per moltes coses, però no hi ha res que m’apassioni tant que m’impedeixi de fer allò que faig en aquell moment.

Segueixes de prop les notícies relacionades amb la política?M’agrada molt el món de la política. No estic gens d’acord amb la frase que diu: “Tots els polítics són iguals”. Penso que és un tòpic. Encara hi ha polítics que dimiteixen. També haig

CONEGUEM A LES PERSONES QUE TREBALLEN A L’ESCOLA

Per Laia Fidalgo

Entrevista a l’Amèlia BetoretLa Mercè m’obre la porta i començo a pujar les escales quan, de sobte, m’adono que m’envolta un silenci inquietant... Tots els nens i nenes de l’escola i els mestres són de colònies. “Que estrany que es fa!”, penso mentre veig l’Amèlia que m’espera somrient al pis de dalt. Amb l’excusa de l’entrevista passem una estona agradable xerrant de moltes coses. Què puc dir de l’Amèlia que no sapigueu? Doncs que és una mestra per vocació, disposada a treballar incansablement i a lluitar pel que ella considera que ha de ser l’escola: un lloc agradable, acollidor, on els nens aprenguin, a més de continguts, a ser persones i estimar.

9

de dir que sóc bastant utòpica. El ciutadà no està educat per entendre la política. Sovint, fem nostres els criteris dels altres i no analitzem prou la informació. Cada mitjà de comunica-ció ens dóna una determinada informació, de manera que si només ens quedem amb això, no en tenim una visió objectiva. Els diumenges em compro tres diaris i m’encanta llegir-los tranquil·lament...

Quin és el teu color preferit?El verd. Sempre m’ha agradat, tot i que el meu avi deia que era una vanitat anar vestida de verd: “Hermosa se cree la que al verde se atreve”.

Què t’estimes més, el mar o la muntanya?El mar.

Te o cafè?Cafè! Cafè, ben fort. Tot i que ara en prenc poc i descafeïnat.

Digue’ns quin és el teu plat preferit.Amb el menjar sóc una mica especial...M’agraden, com a bona valenciana, els arrossos de tota mena. El meu plat preferit són els espaguetis amb marisc i tinta.

On portaries un turista que acabés d’arribar a Barcelona?Si el conegués, li diria que s’hi quedés com a mínim quinze

dies. D’entrada, el portaria a Santa Maria del Mar i el passe-jaria pel barri del Born. A partir d’allà, aniríem descobrint Barcelona.

Quin personatge històric t’hauria agradat conèixer?Potser, pels seus dots d’estratega, Napoleó. Va ser un home fet del no-res, amb una gran capacitat d’organització, que es va fer a ell mateix i no va saber perdre.

Quin viatge t’encantaria fer?M’agradaria molt anar a Leningrad i a Moscou.

Quin ha estat o és el teu somni?No sóc dona de somnis... això sí: m’agrada marcar-me fites. He treballat molt per aconseguir-les. Avui m’agafes en un moment en què em vaig fent gran. Com que no depèn de mi, consideraré un somni el següent: m’agradaria envellir amb dignitat al costat del meu marit, els meus fills i els meus néts i ser-los útil. Sempre he procurat avançar-me a les necessitats dels que tinc més a prop. He estat molt afortunada amb els meus pares: em van ensenyar a estimar els meus sense por al sacrifici, l’alegria de viure en positiu, i em van fer veure que les coses realment importants són ben senzilles... Descriu-nos una imatge que et transmeti la idea de pau.Un dia de pluja del mes d’octubre mirant el mar...

10

Mishima Set tota la vida Sinnamon Records, 2007

Tot i que el quart treball d’aquest grup amb nom d’escriptor japonès suïcida va aparèixer la tardor passada, no ha estat fins aquesta primavera que se n’han fet diferents con-certs de presentació. Mishima són: David Carbén (cantant, guitarra i composicions), Marc Lloret (teclat i veus), Dani Vega (guitarres), Dani Acedo (baix i veus) i Óscar D’Aniello –també component d’un altre grup que s’està fent un nom, Factó Delafé i las flores azules– (bate-ria). La crítica els situa ja com un dels referents de l’escena independent de Barcelona. A Set tota la vida ens ofereixen catorze cançons (totes origi-nals tret d’una adaptació del poema “Els Ametllers”, de Joan Maragall) al voltant de les di-ferents expressions de l’amor: necessitat, bogeria, sofriment, soledat. Promeses, angoixes i desitjos que fugen dels tòpics més habituals del gènere i que donen unitat i consistència literària al disc. Musicalment, els Mishima es mouen amb co-moditat per un pop d’ambients i sensibilitats. També mereix atenció especial l’embolcall del compacte, petita joia artística creada per Andrés Hispano. Si en voleu més, aquest estiu els trobareu, entre altres llocs, al PopArb d’Arbúcies i a Figueres.

myspace.com/intomishima sinnamonrecords.es

Pascal Comelade Mètode de Rocanrol DiscMedi, 2008

Música per a espectacles tea-trals, coreografies de dansa, publicitat i homenatges com el dedicat a commemorar el desè aniversari de la mort del gran pianista Tete Montoliu (a través d’un grup/invocació anomenat The Art Eixample of Canigó), són algunes de les moltes activitats d’aquest prolífic rossellonès abans de la publicació d’aquest darrer disc. A Mètode de Rocanrol (on es juga amb l’absurditat d’un títol que òbviament no ens donarà el que diu), Pascal Comelade fa un nostàlgic recorregut historicomusical per les Barcelones que ell ha viscut i els músics que hi ha trobat: Pau Riba, Pi de la Serra, Toti Soler, Sisa. Música poètica i minimalista, farcida de pianos, guitarres i trompe-tes de joguina, collage sonor imprescindible, que, si fins ara no us havia arribat, potser és el moment de conèixer. I si us engresca la singularitat d’aquesta proposta, apunteu-vos també aquests altres exemples on brilla la música dels nous instruments: Cabo-SanRoque, Orchestra Firelu-che, Don Simon y Telefunken, Electrotoylets i Antorcha Amable. pascalcomelade.com discmedi.com

Companyia Elèctrica Dharma El misteri d’en Miles Serra i les músiques mutants Picap, 2008

Miles Serra és un personatge híbrid inventat pels germans Fortuny que fusiona el jazz més avantguardista del músic nord-americà Miles Davis amb les sardanes del compositor empordanès Joaquim Serra, de qui l’any passat es va celebrar el centenari del naixement (aquest és, de fet, l’origen de la proposta). Ja havíem trobat també en els dos darrers discos –Dharmasseria (2004) amb el tema “Cridòria inaugural”, i 30 anys, la Dharma l’arma (el joc de la cobla i el rock) (2005)–, mostres prou interes-sants d’aquesta mutació. Ara a El misteri d’en Miles Serra i les músiques mutants són set els temes que posen en solfa aquesta barreja d’estils on la sonoritat de la cobla i els experiments del jazz-rock es conjuguen per reivindicar una mediterraneïtat tan necessària. Sí, la Dharma fa anys que volta pel món, convidada pels festi-vals més importants del que ara s’anomena world music. Però per més temps que passi, i en van més de trenta, aquell so laietà dels seus inicis roman-drà sempre alimentat “D’una manera silenciosa”. Aprofiteu, si no, la reedició que està fent Picap dels seus primers discos (Diumenge, L’ou com balla, Tramuntana, etc.).

ladharma.cat // picap.cat myspace.com/zonapiratsdharma

Lluís Coloma Lonely Avenue Swing Alley-Fresh Sound Records, 2006

Amb setze anys de carrera musical i quatre discos editats Lluís Coloma s’ha con-vertit en un dels pianistes de blues i boogie-woogie més sol-vents del país. És fundador, a més a més, de la Societat de Blues de Barcelona (SBB) i organitzador de la trobada internacional Blues&Boogie Reunion, que permet escoltar els millors pianistes a nivell mundial d’aquest estil. El disc que us recomanem, tercer de la seva trajectòria i segon premi Enderrock categoria jazz del 2007, ens ofereix blues, boogie-woogie, soul i rhythm and blues del bo a través de dotze composi-cions pròpies i un clàssic, el que dóna nom al disc i potser coneixeu en versió de Ray Charles. El trio que habitual-ment acompanya el pianista s’amplia ara amb una potent secció de metall, de manera que passa de l’energia del ball més desenfrenat a la balada més introspectiva. Si en voleu un tast en viu (cosa que no us hauríeu de perdre per res del món), el trobareu al Bel.luna Jazz Club i al Jam-boree –Barcelona– o al Deli’s –Sabadell–.

lluíscoloma.com freshsoundrecord.com

Estiu musicalPer Jordi Piqué

AULA DE MÚSICA

11

L’aventura de llegirPer Aurora Vall

BIBLIOTECA

Aurélie Lanchais; Alain Crozon.Qui sóc?. Barcelona: Cruïlla, 1999.Sereu capaços d’endevinar qui són tots aquests animals? Plàtans menjo i de peus i mans em penjo. La casa tragino mentre camino. Amb la cua faig que ric quan em fa festes un amic. El text va acompanyat d’imatges que us donen pistes i alhora us sorprenen.

Mercè Anguera. Pollets, on sou?. Il. Agustín Comotto. Barcelona: Teide, 2003. (Els contes d’en Bernat, el gat; 21).A on s’han amagat els pollets? La mare gallina haurà de buscar per tota la granja fins a trobar-los tots. Aquesta col·lecció està pensada perquè pares i fills llegeixin plegats. El text és senzill i escrit amb lletra de pal, molt adequat per als nens que s’inicien en la lectura.

Rindert Kromhout. Què hi diu, aquí?. Il. Annemarie van Haeringen. Barcelo-na: Cruïlla, 2000. (Els pirates; 33).El mico ha rebut una carta i, com que no sap llegir, se’n va a veure els seus amics perquè l’ajudin. Divertida his-tòria molt ben il·lustrada que combina la lletra lligada amb petites frases escrites amb lletra de pal per engrescar als primers lectors.

Salvador Comelles. Bona nit, Joan!. Il. Francesc Rovira. Barcelona: Barca-nova, 2004. (Sopa de llibres; 93. Sèrie groga).Cada vespre el pare acompanya al llit en Joan, la seva marmota i el conillet de peluix. Aquest vespre, però, alguna cosa passa: els animalons descobreixen que el nen té un malson i decideixen entrar en el seu somni per ajudar-lo. Ho aconse-guiran? Amb lletra lligada.

Salvador Comelles. Les aventures d’un ratolí de biblioteca. Il. Maria Espluga. Barcelona: Cruïlla, 2008. (El vaixell de vapor. Sèrie blava; 151).Ara que tenim tants ratolins que lle-geixen, aprofiteu l’oportunitat per conèixer l’Aquil·les, un veritable devorador de llibres. La biblioteca on viu la traslla-den i l’Aquil·les voldrà anar al nou edifici perquè sense llibres no té menjar ni pel cos ni per a l’esperit. L’acompanyeu?

Albert Jané. La història de Teseu. Il. Josep Rodés. Barcelona: Combel, 2007. (El cavall mitològic).Teseu s’embarca cap a l’illa de Creta per enfrontar-se amb el terrible Mino-taure. La princesa Ariadna, filla del rei de Creta, s’enamora del jove i li ofereix el fil que l’ajudarà a sortir del laberint. Tota la col·lecció ofereix adaptacions literàries molt acurades dels mites clàssics.

Miquel Ribas. L’illa de Canibàlia. Barcelo-na: Alfaguara. Grup Promotor, 2006. En Marcel ha naufragat en una curiosa illa on els habitants, a banda de ser pàl·lids, baixets i d’afilar-se els ullals, són simpàtics i amables amb el nou vin-gut... realment el volen ajudar o potser és que se’l volen menjar? Divertida i irònica història de caníbals... insatisfets!

Roald Dahl. La meravellosa medicina d’en Jordi. Il. Quentin Blake. Barcelona: Empúries, 1993. (L’odissea; 17).L’àvia d’en Jordi és rondinaire i antipàti-ca, no para de renyar el seu nét i té els costums gastronòmics més fastigosos del món. Un dia, en Jordi decideix ac-tuar i li prepara una medicina amb uns resultats fantàstics en l’àvia i en tots els animals que la proven!

Carmen Kurtz. Querido Tim. Madrid: Ediciones SM, 1994. (Gran angular; 34).Soy un gato y me llamo Timoteo. Como Timoteo no es nombre de gato, me lla-man Tim, que es más corto. No siempre me he llamado Tim. He tenido nombres distintos porque he pertenecido a siete amos... No us perdeu les memòries d’aquest gat!

P3 P4 P5

1r 2n 3r

4t 5è 6è

12

ReceptesA CUINAR!

Peres elena (per a 6 persones)6 peres d’aigua mitjanes1/2 litre de llet4 rovells d’ou150 g de sucre1 trosset de vainilla200 g de sucre per a l’almívar100 g de xocolata de vainilla

Peleu les peres sense treure’n la cua i coeu-les en un almívar fet amb 1/2 litre d’aigua i 200 g de sucre.Prepareu una crema anglesa per a gelat, amb gust de vainilla, amb els rovells d’ou, el sucre i la llet.Desfeu la xocolata al bany maria, amb molt poca aigua, de manera que quedi espessa, però fina.En anar a servir-ho, poseu la crema gelada repartida entre 6 recipients individuals i una pera al mig de cada un, i cobriu-les amb la xocolata tèbia.

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

Melmelada de tomàquet1 kg de tomàquets madurs, amb molta polpa i que no siguin àcids1 llimona petitasucre

Escaldeu els tomàquets i peleu-los; passeu-los pel colador xinès, a fi que no hi quedi cap llavor. Després peseu-los i poseu-hi la mateixa quantitat de sucre, el suc i també una mica de les ratlladures de la llimona. Feu-ho coure a poc a poc de 30 a 40 minuts, tot remenant-ho sovint, fins que quedi una melmelada espessa.

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––L’empedrat (per a 4 persones)300 g de mongetes seques fines200 g de bacallà.2 tomàquets mitjanets d’amanir1 ceba un xic grossaolives negres i blanques2 ous durssalsa vinagreta

Coeu les mongetes. Un cop bullides, deixeu-les refredar completament. Prepareu una salsa vinagreta. Si la ceba no es tendra, poseu-la una bona estona en adob amb aigua, sal i vinagre, a fi que no tingui el gust tan fort. Si és tendra, no cal adobar-la.En plats o cassoles individuals aneu-hi posant, alternada-ment, mongetes seques, bacallà (remullat i esmicolat), el tomàquet tallat a trossets, la ceba a trossets i els ous durs a quadrets; tot això ben regat amb la salsa vinagreta. Després, poseu-hi les olives. Abans de servir-ho poseu-ho una estona a la nevera.Si no tinguéssiu bacallà podríeu posar-hi tonyina amb oli, però llavors convé posar-hi la meitat de la proporció indicada.

Per Núria Lizandra

13

Ara que s’afegeixen sisenes hores, es negocien pactes sobre educació o es polemitza sobre l’educació per la ciutadania i les classes de religió, des d’aquesta secció volem proposar a la nostra escola una nova assignatura que posi els nostres nois i noies en òrbita, a l’alçada de les necessitats i circumstàncies actuals: L’Educació en el$ valor$. I no uns valors qualssevol, sinó els valors que cotitzen a l’alça en la nostra societat, que VALOR és un concepte econòmic i s’ha de rendibilitzar.No ens hem de deixar arrossegar més enllà de les formes que toquen i del “políticament correcte” per principis, i no pas va-lors, com la solidaritat, la generositat desinteressada, l’esforç gratuït, la humilitat, l’austeritat, la senzillesa, que són molt lloables però no rendeixen ni llueixen.Cal potenciar els valors que permetin als nostres fills triomfar al món actual; valors com l’individualisme, la competitivi-

tat, el consumisme o la satisfacció immediata de capricis, la superficialitat, les aparences i molts altres per l’estil. I per això millor és una assignatura que s’imparteixi des de primer fins a sisè i que sigui un eix transversal de la formació dels nostres fills i filles.Es dedicarien a la matèria dues hores a la setmana, una el dilluns al matí –per treballar els valors a l’escola– i l’altra el divendres a la tarda –per practicar el cap de setmana–. Per completar la formació i proporcionar exemples pràctics, por-tarien en directe o en llauna triomfadors, yuppies, executius agressius, famosos, i “trepes” per inspirar la nostra canalla, com algun concursant del Gran Hermano o OT, algun tertulià pontificador, un màster MBA amb americana hortera, un corredor de borsa expert en especulació o qualsevol suggeri-ment que vulguin fer pares, mares o professorat.I quan acabin sisè, a la selva i “a vivir, que son dos dias”.

EDUCACIÓ EN EL$ VALOR$Per Xavier Cussó

EL REBOMBORI

Un any més, aprofitant que som al mes de juny i que s’apropa el sols-tici d’estiu, estem preparant les esperades “nits a la fresca” * al pati de l’escola.

Què cal portar? Poca cosa, només les vostres mans, una dosi de bon hu-mor i una mica de gana. Potser hi haurà alguna sorpreseta...

* Trobada de pares, mares, fills i filles compromesos amb el Projecte Compartim els llibres.

XERRADA

El passat dijous 28 de maig des de l’àrea d’activitats vam orga-nitzar una xerrada taller per parlar sobre la família. Aquesta xerrada l’organitza el Departament d’Acció Social i Ciutada-nia de la Generalitat de Catalunya i l’ofereix de manera gra-tuïta a les escoles de primària. Tot i que plovia, mes de vint pares i mares de l’escola hi vam assistir. El taller va ser força interessant. Ens vam dividir en quatre grups de pares i mares barrejats de diferents cursos i vam intentar definir què era una família per a nosaltres. És un concepte que, a priori, sem-

bla fàcil i senzill però que ens va costar de concretar. Després vam posar en comú el que havíem parlat en grup i vam deba-tre sobre els diferents dubtes que havien sorgit. Finalment, la psicòloga que moderava el taller ens va passar un vídeo sobre el tema. Va ser una experiència profitosa que va donar peu a relacionar-nos amb altres pares i mares que no coneixíem i poder intercanviar diferents punts de vista. En acabar encara vam tenir temps i esma de continuar parlant tot prenent una cerveseta (no a l’escola!!!, al bar de la cantonada...).

FamíliaPer Sara, Mònica i Montse

14

15