pac-d_psico_desenv_uoc

DESENVOLUPAMENT A LEDAT ADULTA I LA VELLESA Imma Regs Aymi

1 | P g i n a

ACTIVITAT 1

Eixes del contingut del

taller

Comentaris a favor de la inclusi daquest contingut en el

taller.

1. Trets psicosocials de

les persones en atur.

Lindividu en situaci datur de llarga durada, presenta unes

dificultats, en les relacions socials, molt concretes. Aquestes

venen donades pel seu sentiment de fracs i de frustraci,

que sent, degut al seu canvi econmic i destabilitat

emocional, el qual fa que se senti excls dels cercles socials

al quals abans pertanyia, ja que no tenen diners per anar a

prendre un caf, comprar aliments, roba, etc, la qual cosa

provoca que la seva imatge social quedi malmesa.

Aquest punt s molt important tractar-lo en tallers com el

GSAM, en els que la persona que va en busca dajuda

psicolgica, troba refor emocional i, a ms, amb altres

persones en la seva mateixa situaci. Aquest fet, ajuda a

lindividu a no sentir-se sol i desemparat davant una situaci i

societat de la qual ells han perdut el sentiment de pertinena

temporalment.

2. Evoluci psicolgica

que

pateix la persona en

atur.

Com molt b comenta el dinamitzador psicosocial que

participa en el vdeo, levoluci psicolgica de lindividu no

deixa de ser un efecte rebot i circular bucle de certes

emocions i sensacions que acaben per desembocar en

malalties fsiques i psicolgiques, com angoixa i/o depressi.

Treballar dins del taller aquestes emocions, s molt positiu per

lindividu, ja que la seva intenci s fer-li recuperar i reforar

lautoimatge, lautoestima i lautoconcepte perduts en el cam

de la desesperana i la desesperaci.


2 | P g i n a

3. Ajudes psicolgiques

efectives per a

contrarestar

els efectes negatius que

provoca la situaci

datur.

Els tallers faciliten a lindividu o grup loportunitat de

transmetre les seves preocupacions i daquesta manera sels

pot ajudar a millorar la seva autoestima. Lobjectiu inicial

daquests tallers es aportar el recolzament necessari per

trencar lallament.

Per altra banda, les persones que es troben en situaci datur

que tenen ms capacitat per lluitar contra aquesta situaci,

sn aquelles que es mantenen actives i no perden les

relacions interpersonals.

FACTORS DE RISCS I

PROTECCI PEL SISTEMA

FAMILIAR

DI VOR CI

Benestar psicolgic

Suport emocional

Reorganitzaci del rol familiar

Dependncia econmica o instrumental

Conflictes entre progenitors

Programes dintervenci

Projecte deducaci per a la salut comunitria.

Grau dEducaci Social Psicologia del Desenvolupament

2on semestre curs 2013/14 Imma Regs Aymi

LES SEVES REPERCUSIONS

PSICOLGIQUES

E L D I V O R C I I

L E S S E V E S

R E P E R C U S I O N S

P S I C O L G I Q U E S

FACTORS PSICOLGICS QUE DETERMINEN QUE EL DIVORCI SIGUI UNA EXPERINCIA DE VIDA ESTRESSANT PER ALS ADULTS

El divorci s una situaci estressant que

sinicia molt abans de la separaci fsica de

la parella i finalitza molt desprs de la

resoluci legal. Alguns dels factors de risc

que es poden donar sn:

La responsabilitat de la paternitat en

solitari, la prdua de la custodia o del

contacte diari amb els fills, que implica

una renegociaci dels rols i una alteraci

en les funcions parentals.

La desaparici o disminuci del

suport emocional per part de la parella,

els amics o la famlia poltica.

Les dificultats econmiques que es

solen patir, que sol passar principalment

a les mares. (dependncia econmica i/

o instrumental)

FACTORS DE RISCS PER ALS ADULTS

I PER ALS SEUS FILLS

El divorci dels pares s un dels canvis

vitals ms estressants pels fills. Aquesta

nova situaci comporta una srie de canvis

i reorganitzacions, que fa qu en un inici,

els nens es preguntin Que passar ara?

Aquesta nova situaci familiar origina uns

factors de risc cap a les relacions entre

pares i fills, degut a la situaci destrs que

es viu.

Mala relaci amb la mare o pare per la

seva sobreimplicaci cap al fill.

Progenitors que parlen molt sovint de

la mala situaci econmica.

Actuaci inadequada per manca de

lmits i disciplina o excessiva implicaci.

Esdeveniments negatius com un canvi

descola, de llar, o nivell econmic.

Els conflictes entre progenitors pot

estressar ms, que la prpia situaci de

divorci, podent provocar al fill depressi,

ansietat, problemes de comportament,

etc.

FACTORS DE PROTECCI PER ALS

ADULTS I PER ALS SEUS FILLS

Existeixen factors de protecci que ajuden

a palliar limpacta estressant que

produeix la vivncia del divorci, un bon nivell

educatiu, treballar, tenir recolzament duna

nova parella o una bona relaci familiar i

damistats aporten seguretat i tranquillitat.

Per altra banda, podem afirmar que els

nens que experimenten ms

esdeveniments positius semblen estar

ms protegits davant daquesta vivncia

traumtica, i els factors de protecci

daquests els podem classificar en tres

grups:

Factors individuals: enfrontament actiu

i efectiu davant la nova situaci.

Factors familiars: bona relaci

interparental, benestar psicolgic dels

pares, una relaci pare-fill solida i de

suport, estabilitat econmica i

estructura de llar.

Factors extrafamiliars: relacionar-se

amb altres adults que serveixin de

model, suport per part dels seus iguals,

la famlia quan s imparcial, lescola

en coneixement de la situaci i els

programes especials dintervenci.

Si desea obtener informacin sobre vacantes o desea enviar su Curriculum Vitae, visite nuestro sitio Web en:

www.edit_donleopoldo.com.es


5 | P g i n a

ACTIVITAT 3

El vdeo, OMS: Envejecimiento saludable: aadamos vida a los aos, elaborat

per lOrganitzaci Mundial de la Salut, fa referncia a lenvelliment

satisfactori o amb xit. Aquest tipus denvelliment a diferencia amb la resta,

envelliment normal o envelliment patolgic, tracte dun envelliment actiu, fsica i

cognitivament, i comproms amb la vida i la societat, reduint notablement les

probabilitats de patir malalties i/o discapacitats associades a ledat.

El procs natural dun esser viu comporta tres cicles: nixer, desenvolupar-se

i morir. Per tant, lenvelliment forma part daquest procs, en el qual no noms

trobem deteriorament o prdua, tamb s una etapa de la vida en la qual

ocorren canvis positius o guanys, ja que mentre hi ha vida, hi ha possibilitats de

creixement o desenvolupament.

Lligats a lenvelliment trobem molts estereotips que shan imposat a moltes de

les nostres societats, amb lo qual, dalguna manera aquests han impossibilitat

lenvelliment satisfactori dels nostres grans. Alguns daquests estereotips es

mostren en el vdeo de lONS i sn:

La gent gran no aporta res nou en el lloc de treball, afirmaci que

no s correcte, ja que si ms no, aporta experincia, per si a ms sel fa

participatiu i se li donen nous coneixement per la seva adaptaci, com

per exemple a les noves tecnologies, pot realitzar tasques molt

satisfactries.

La gent gran no pot fer coses divertides o de risc, aquesta

afirmaci noms s correcta davant dun envelliment patolgic que

realment impedeixi a la persona a realitzar certes activitats. Tot i aix,

avui en dia hi ha els recursos suficients per ladaptaci dactivitats a

moltes discapacitats o disfuncions que poden facilitar a la gent gran

poder dur a terme, gaire b qualsevol, activitat de lleure i entreteniment,

com pot ser: anar a ballar, fer sortides culturals, tallers, estudis (internet,

ofimtica...).

Les persones grans ja no sn atractives, sentir-se atractiu s part

del sentiment dautoestima de la persona, si la persona no t autoestima


6 | P g i n a

o la t afectada a causa de lenvelliment, difcilment es sentir atractiva.

Per aquest motiu, una alimentaci adequada, exercici fsic adequat i

continu, i sentir-se estimat i valorat, tant per la famlia com per la

societat, sn actes i actituds claus per un envelliment satisfactori i dxit.

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

Gonzlez, E. (coord.) (2006). Psicologa del ciclo vital. Madrid: CCS. (3

ed).

Juan i Badia, M. (2013). Vols fer un trptic informatiu? Recuperat el 05 de maig de 2014 de http://xarxanet.org/projectes/recursos/vols-fer-un-triptic-informatiu#3

Lpez-Larrosa, S. (2009). El sistema familiar ante el divorcio: factores de riesgo y proteccin y programas de intervencin. Cultura y Educacin, 21 (4), 391-4. Recuperat el 05 de maig de http://www.researchgate.net/profile/Silvia_Lopez-Larrosa/publications

Martn, B. (2009). Guia de psicologia del desenvolupament. Barcelona: UOC.

Grups de Suport i Ajuda Mtua (vdeo) (2012), Creu Roja Catalunya. Youtube (609). Recuperat de Youtube el 16 de maig de 2014 a https://www.youtube.com/watch?v=YzHNd0dDJeU

OMS: Envejecimiento saludable: aadamos vida a los aos (vdeo) (2012), World Health Organization. Youtube (120). Recuperat de Youtube el 16 de maig de 2014 a https://www.youtube.com/watch?v=CRS8cckd3vM

QUALIFICACI

1. Qualificaci (B)

2. Per aquesta pac penso que la meva qualificaci hauria de ser una

B. He utilitzat el vocabulari adequat i les respostes estan

argumentades, sn coherents i responen amb claredat el

sollicitat en cadascun dels enunciats.

He citat les fonts bibliogrfiques i les webs segons la normativa

APA.


7 | P g i n a

pac-d_psico_desenv_uoc

Documents