DISSABTE · 13 de juliol del 2019. Any XLIV. Núm. 15057 - AVUI / Any XLI. Núm. 13927 - EL PUNT

1,50€

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSSANT VICENÇ DELS HORTS

Miguel Comino (PSC)

“Sant Vicenç dels Hortsnecessitava un canvi”

LES SÈRIES. Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha pastetes / D’on no n’hi ha, no en pot rajar / Els espinacs tenen molt de ferro P6-7

1515

27-1

2131

03Q

1344

95-1

2063

61L

ACUSACIÓ · Serà jutjat per undelicte de desobediència per nohaver tret el llaç groc del Palau

PER FEINA · El magistrat delTSJC dicta l’obertura de judici oralcontra el president Quim Torra

P8,9

Causa tancada perals docents d’El Palau

El nou president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, de JxCat, saluda l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, d’ERC ■ ANC

JxCat i ERC hi pacten, mentre Puigdemont demana reflexió i unitat

A la Diputació de Lleida, sí

CULTURA-ESPECTACLES P22,23

Representen un terç de laindústria i un 23% delsfestivals, segons l’‘Anuari 2019’ Roba Estesa, grup només de dones ■ EPA

Les dones,minoria en elmón musical

Els estudis de medicina,els més demanats

Nacional P16

L’ESPORTIU

El jugador paga laclàusula de 120milions a l’Atlético

Futbol

El Barçafa oficial elfitxatge deGriezmann

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2019

e vist quatrecorbs. No soc or-

nitòleg però aquestsocells els distingeixo.Un negre lluent com elsutge, brillant, i un

cant escardalenc, un crit esverat amb elqual s’han avisat els uns als altres quanm’han vist que m’acostava allà on eren.L’albirament ha sigut a la zona de la ser-ra de Llaberia. S’entretenien a picar-meles figaflors que donen en aquesta èpo-ca les figueres, quan la seva dolçor, forade taxes impositives, s’apodera del pa-ladar sota l’arbre. La competència ani-mal s’escampa.

No sabeu què és arribar a la figuera iconstatar que aquells quatre becs ja nobaden pel formatge de la famosa faula,sinó que em disputen l’esmorzar i el be-renar, de cop.

A la història d’Isop, de la qual s’hanfet moltes versions, el corb que haviaatrapat un formatge que sostenia ambel bec, el va acabar perdent pels afalacsde la guineu. Aquesta, amb ganes decruspir-se aquell olorós formatge (enalguna versió es parla de raïm) que hatrobat el corb, el comença a ensabonar i

li demana que canti per sentir-li la pre-ciosa veu, la que fa joc amb aquell plo-matge irisat. L’afalac fa el seu efecte, i alprimer grall el formatge tomba i rodolafins a caure en mans de la guineu, quefuig amb el seu botí.

En el meu cas, enmig de la treva delpic de calor, no em va caldre adularaquells ocells esverats. Només veure’mes van posar a xisclar i alguna de les fi-gues que rapinyaven sí que va anar perterra. Però ves quina gana i desig nohauria de tenir per recollir un fruit picatper aquest moixó a qui la cultura popu-lar associa amb la mort i el pecat (i elpecat que li pengen és el d’intentar re-produir-se a bord de l’Arca de Noè!). Jahi ha abelles que hi ronden i formiguesque de seguida circulen pel fruit. La sor-presa del contacte, urbanita com soc,m’ha deixat regirat. M’ha alegrat el dia,que circula per uns codis de trencadis-sa centralista i de pactes sublimats. Fa50 anys que l’home ha trepitjat la Lluna,i jo contemplo embadalit com volenapressats i fugint quatre corbs lluents.La natura va donant lliçons eternes, iara és un petit cuc encastat dins d’unapera que cullo de l’arbre qui em vol ferla guitza.

H

Keep calmXavier Graset

Corbs

Fa 50 anys que l’home hatrepitjat la Lluna, i jocontemplo embadalit comvolen quatre corbs lluents

legeixo a La Vanguardia una en-trevista a una senyora de Barce-lona que organitza viatges col-

lectius a llocs inquietants i tenebrosos.No és en realitat una entrevista: ésuna enumeració d’aquests indrets. Ola entrevistadora no sabia què méspreguntar-li o l’entrevistada era mono-gràficament descriptiva: un bosc delJapó on la gent va a suïcidar-se enmassa, un llac a Tanzània d’aigües tancorrosives que t’amputa la mà si la hifiques, una volta per Txernòbil perrespirar una mica de radioactivitat iobservar els afectats, pobles que en-terren i desenterren els seus morts encerimònies naturalment macabres ipudents, un pelegrinatge pels escena-ris ensangonats on van actuar elsgrans assassins en sèrie, alguns d’an-tropòfags.... Tot això faria mitja gràciao no en faria gens, depèn dels gustos,si no fos que la senyora inclou en elmateix paquet recreatiu un tomb pelscamps d’extermini nazis o una expe-riència en viu entre els emigrants con-finats a la frontera mexicana que pre-tenen passar als Estats Units. Diu l’or-ganitzadora que aquestes expedicions

L

turístiques tenen un nom, dark, i quetenen una gran demanda. Si un diam’hi apuntés no sé què em resultariamés desagradable: si els punts de des-tinació o els companys de viatge. Sianant a llocs normals te’n trobes deximples o de pesats, al llac sulfurós oal bosc dels penjats la pertorbació deuser general ja des de l’avió i després al’autobús i a l’hora de dinar. No diremres dels que consideren Auschwitzuna atracció que els aviva els instintsindicibles. Aquest matrimoni tan tocati posat que ara passa pel carrer i queno conec de res, optaran per anar aTxernòbil o a Fukushima quan s’acon-

sellin un canvi d’aires? El llac càustices veu que té un gran interès: els ani-mals que s’hi acosten per beure aiguaqueden petrificats. El matrimoni quedic ha tret a passejar el gosset.

El meu repertori de viatges realit-zats és en comparació ben insuls. AMonterrey, Mèxic, on vaig anar ambun grup de periodistes per observar laciutat que prendria el relleu a Barcelo-na en l’organització del Fòrum de lesCultures se’ns va aparèixer un osenorme, a peu dret, deixat anar i apocs metres mentre passejàvem perun parc natural. Al Gran Canyon,l’avioneta que ens havia fet sobrevolarla incisió es va estavellar al viatge pos-terior al nostre. Amb nosaltres, el pilothavia fet piruetes per impressionaruna noia jove i guapa que havia fetseure al seu costat. La del viatge se-güent devia ser irresistible. Això sónincidents o accidents però ningú noens diu que, atesa la demanadissa, esprogramin expressament. Un os, unlleó, un avió caient en picat... Ja s’hofaran. Ara: el grup prop del nostre quevisitava Auschwitz, ho feia amb unaunció diferent?

“Una agènciaorganitzaexpedicions a llocsdesagradables

Vuits i nous

Viatges morbososManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

mb la capacitat inesgotable perimaginar iniciatives engresca-dores que cada any tornin a im-

pulsar l’ànima sobiranista per la Dia-da, excursionistes i escaladors d’Artis-tes de la República i de la Federaciód’Entitats Excursionistes de Catalu-nya, amb la implicació de l’ANC i Òm-nium Cultural, il·luminaran la properanit del 10 a l’11 de setembre cent tren-ta-una agulles del massís de Montser-rat per recordar els cent trenta-unpresidents de Catalunya i reclamar lli-bertat. “Llum i llibertat” és el nomamb què han batejat la iniciativa isembla pensat expressament per su-perar les ensopegades que la classe po-lítica ha protagonitzat aquesta setma-na a escala catalana i a escala estatal.La llum que ha faltat damunt les cúpu-les d’alguns partits per poder enten-dre decisions que ens acosten més aldesori que no pas a la llibertat. Ho ad-vertia als socis de govern amb totes le

A “Ha faltat llumdamunt les cúpulesdels partits perpoder entendredecisions que ensacosten al desori

lletres el portaveu d’ERC, Sergi Sa-brià, indignat amb la decisió de Juntsper Catalunya de cedir la presidènciade la Diputació als socialistes: “Res noserà igual a partir d’ara.” I la mateixanit ho matisava resignadament alPunt Avui TV Dionís Guiteras, candi-dat fallit dels republicans a presidir la

tercera institució del país; malgrat tot“no hi haurà més remei que reconduirles coses”. De revertir, el verb preferitdels darrers dies, s’ha passat a recon-duir, de la mateixa manera que del xocde trens s’ha acabat passant al canvid’agulles, perquè allà on els partits in-dependentistes abans hi veien unilate-ralitat ara es conformen a entrellucar-hi només diàleg. L’inexplicable –o in-explicat– pacte entre JxCat i el PSCens deixa als ciutadans amb un pamde nas, incapaços d’assimilar un altreepisodi, aquest a escala espanyola, quemanté encallada la formació d’un go-vern d’esquerres que potser podriaaportar una mica d’esperança a la so-lució política per al conflicte català.Pedro Sánchez intentant imposar aPablo Iglesias la incorporació de mi-nistres amb més perfil tècnic que polí-tic és un altre d’aquells comporta-ments foscos que semblen destinats aprendre el pèl als electors.

Més llum, més llibertatXevi Sala / xsala@elpuntavui.cat

A la tres

Les democràcies consoli-dades no només es caracte-

ritzen pel reconeixement de la so-birania popular, la separació de po-ders, l’estat de dret, el respecte ales minories, la protecció dels dretsi les llibertats o el respecte a la vo-luntat de la majoria, sinó tambéper la capacitat dels representantselegits pel poble de dialogar ambels adversaris polítics, negociar-hii saber trobar el màxim comú deno-minador que els permeti pactarper avançar. L’extrema dificultatque estan demostrant Pedro Sán-chez, els seus aliats potencials i elsseus adversaris declarats per ferpossible la investidura d’un nou go-vern sortit de les eleccions del 28d’abril i treure l’Estat espanyol delbloqueig polític i la paràlisi són tam-bé una mostra clara del dèficit decultura democràtica de la societatespanyola.

Els ciutadans van tornar a enviarun missatge força clar a les urnes,avalant el lideratge del PSOE, peròtambé obligant-lo a entendre’s ambaltres formacions per poder gover-nar amb estabilitat. La posició en-rocada del PP o de Cs de no facilitarla investidura amb una abstenciósegurament és penosa, però enca-ra és més criticable la irresponsabi-litat del president Sánchez boicote-jant la seva pròpia investidura ambtota mena de línies vermelles, vets irequisits per a un acord de governamb Podem, tot i ser l’aliat naturalper a un govern progressista i elpacte preferit pels ciutadans, se-gons l’enquesta del CIS. Els governsmonocolors són la panacea delspartits polítics, no pas dels ciuta-dans. I els partits autoproclamatsamb sentit d’estat l’haurien de de-mostrar supeditant els seus càlculselectorals i tacticismes a l’interèsgeneral de l’Estat, que ara mateixels reclama deixar de perdre eltemps i posar-se a governar.

El dèficit depacte frenaEspanya

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El Grup Enderrock i l’Associació de Representants,Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) hanpresentat l’Anuari de la Música 2019, enguany cen-trat a estudiar el paper de la dona en la música,amb dades decebedores, ja que la presència feme-nina en la indústria musical no supera el 33%.

PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

L’anuari de la música

El president del govern espanyol vol governar, pe-rò ho vol fer sol, sense peatges, sense coalició degovern, sense ministres de Podem, com si tinguésmajoria absoluta, però amb 125 diputats encomptes de 175. O això o eleccions; això sí, quetota la culpa sigui de l’ego de Pablo Iglesias.

-+=

-+=

Malbaratar diner públicFrançois de Rugy

Paràlisi absolutaPedro Sánchez

-+=

Lluís Gendrau

El senyor ministre d’Ecologia francès s’ha conver-tit en el nou maldecap del president Macron, des-prés que s’ha revelat que va organitzar luxosossopars privats als salons del palauet Lassay a càr-rec de l’erari públic, quan De Rugy era presidentde l’Assemblea Nacional francesa.

MINISTRE FRANCÈS D’ECOLOGIA

DIRECTOR DE LA REVISTA ‘ENDERROCK’

EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2019 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

L’art de serincoherent

legeixo a l’hemeroteca de l’Heraldo de Aragón que elrector de Capella va ser el primer a fer una denúncia

per la devolució dels béns artístics originaris de la sevaparròquia tan bon punt es va perpetrar la mutilació delBisbat de Lleida, a mitjan anys noranta. No em semblamillor metàfora que aquesta: un insignificant capellàfent el milhomes per posseir unes obresmeticulosament exposades i conservades al Museu deLleida i, 25 anys després, tot un govern aragonèsincapaç de moure un dit per un retaule excepcional

provinent d’aquesta mateixalocalitat ribagorçana que fa mésd’un segle va emigrar als EstatsUnits, que ha anat passant perdiferents mans privades i que ara,ara!, tenia l’oportunitat de compraren una subhasta. Bé, ara no, fa dosanys, just en el mateix moment enquè el president Javier Lambán

felicitava per Nadal els aragonesos des del monestir deSixena rodejat dels tresors arrabassats a Lleida. Elfanfarró Lambán sap que el que dona vots en nom del’art és l’enfrontament cru amb Catalunya, no la políticaconstant i seriosa de recuperació de l’immens llegatpatrimonial aragonès disseminat per mig món. El 1995el més ràpid va ser el rector de Capella. No li va servir deres. El 2019 ho ha estat un empresari i col·leccionistacatalà compromès amb el seu país. I ha servit de molt.Ha servit per dignificar la lluita pura i honesta persalvaguardar el patrimoni.

L

El cas delretaule deCapella hadignificat lalluita honestapel patrimoni

http://epa.cat/c/lwftwy

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

L’Audiència de Schleswig-Holstein descarta extradirPuigdemont per rebel·lió i el TSes planteja rebutjar l’entreganomés per malversació.

10anys

20anys

Esquerra avala el finançament,que situa Catalunya per sobrede la mitjana des del primer anyd’aplicació. CiU acusa el governtripartit de dinamitar l’Estatut.

Un socialista presidirà elParlament balear sense unacord de govern. PSOE, PSM iUM hauran de tancar aquestaprovisionalitat.

‘Nein’ 3.855 milions Parlament balearTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 20194 | Punt de Vista |

uè passa quan unelectorat des-

connecta dels seusdirigents? Quines po-den ser les conse-qüències d’un esce-

nari en el qual els líders polítics no res-ponen a les expectatives dels ciuta-dans que els han escollit? El que hemviscut aquesta setmana amb la Dipu-tació de Barcelona és un símptomapreocupant que va més enllà de la pi-cabaralla política o les lluites per acon-seguir quotes de poder. Hauria de serun punt d’inflexió que provoqués unpetit terratrèmol en les cúpules delspartits independentistes. L’actuacióque estem veient s’entendria si des-prés dels fets d’octubre del 2017 el su-port electoral a l’independentisme ha-gués caigut en picat. Si el desànim i eldesencant haguessin provocat quemolts dels ciutadans que volen unaCatalunya independent es quedessina casa o votessin opcions contràries,l’evolució natural hauria estat un com-portament com el que hem vistaquesta setmana a la Diputació de

Barcelona: l’eix nacional i l’objectiu co-mú de la independència passant a unsegon pla en la tercera institució delpaís en dimensió pressupostària. Tan-mateix, tot plegat té lloc quan la majo-ria electoral a favor de la independèn-cia no només no retrocedeix, sinó quees consolida i augmenta. Les tres dar-reres eleccions celebrades a Catalu-nya han acabat amb victòries de par-tits independentistes. Una majoria queés a punt de superar el 50% dels votsemesos vol la independència. És unarealitat fàctica. Les cúpules del partit,però, no semblen entendre aquest fetdemoscòpic i actuen com si l’indepen-dentisme anés retrocedint elecció rereelecció. És evident que el context derepressió judicial i persecució políticano permet un funcionament normaldels partits polítics i dels governs na-cional i locals, però si la bretxa que escomença a generar entre els dirigentsde l’independentisme i la ciutadaniaindependentista comença a créixer,les conseqüències poden ser imprevi-sibles.

Q

Full de rutaGermà Capdevila

La bretxa

Quines poden ser lesconseqüències d’un escenarien el qual els líders políticsno responen a lesexpectatives dels ciutadansque els han escollit?

“Una part de lameva vida va estarlligada al trend’Olot, “que marxaquan vol i arribaquan pot”

an passat cinquanta anys i encarapenso que va ser un disbarat fer-lodesaparèixer. No era rendible, ja

ho sabem. A mesura que la gent va anarcomprant cotxes, els viatgers del tren vananar disminuint. Fins aquí, llei de vida. Pe-rò lamentablement a casa nostra sempres’han fet les coses a corre-cuita. No recordoque s’hagués fet una qüestió ciutadana delfet que un tren amb una llarga història des-aparegués d’un dia per l’altre i per reial de-cret. El meu pare va veure com estavenconstruint la línia de Sant Feliu de Palle-rols a Sant Esteve d’en Bas. I jo, com aquellqui diu, vaig néixer amb el tren. Una partde la meva vida va estar lligada a l’anar i ve-nir del tren d’Olot, “que marxa quan vol iarriba quan pot”. M’he entretingut a repas-sar aquell trajecte d’uns 50 quilòmetres,que passava per indrets únics, plens deverdor i d’aigua.

JA SABEM QUE cada municipi, cada comu-nitat autònoma i cada estat tenen despe-ses deficitàries que paguem els contri-buents i que són útils per diferents motius.El tren d’Olot hauria estat un atractiu tu-rístic de primer ordre, que hauria portat

H gent a uns pobles meravellosos, com po-dem ser Amer, les Planes, Sant Feliu de Pa-llerols, la Vall d’en Bas, etc. Quantes vega-des gràcies al tren havíem anat a beure ai-gua a la Font Picant, un “apeadero”queens deixava ben a prop de les fonts d’aiguaque, per cert, encara és la que bec habitual-ment a casa. No diré que s’havien d’haverconservat aquelles màquines de vapor,que eren tan fantàstiques com cares demanteniment, però sí que encara que fosun tren al dia o els caps de setmana po-drien fer les delícies de petits i grans. I fins itot es podria subvencionar un quiosquetcom el que hi havia a Amer, on bevíem una

“graciosa” o un got d’aigua. La paradad’Amer era la més llarga de tot el trajecte,així permetia guanyar-se la vida al cam-brer i la màquina reposava l’aigua que ne-cessitava per fer el vapor. Ben segur que elritme de vida i l’economia actual no perme-ten somniar. Cal ser més pragmàtics i po-sar cotxes de línia que donen negoci a lesgrans companyies. I, encara, s’ha anat ar-ranjant l’antic traçat de la línia per conver-tir-la en carril bici. Qui no s’acontenta ésperquè no vol.

DEIXEU-ME EXPLICAR alguns records quedesapareixeran amb nosaltres. Encaraveig aquells cistells plens a vessar de pollas-tres i conills que es treien per la finestra deltren per anar més de pressa els dies demercat. I recordo aquell salt d’aigua delPasteral quan el Ter anava fort i no hi haviaencara pantans. I l’aglomeració de gent lestardes del dies de festa que simplementanava a l’estació a esperar el tren o a aco-miadar-lo. I pensar que això per a nosaltresera ahir, fa només 50 anys. Però ara tenimcotxes que corren molt i ens porten d’unlloc a l’altre en un tres i no res. El progrés,què hi farem!

Pep Collelldemont. Periodista

El tren d’OlotTribuna

Bombetes iobsolescènciaprogramadab Tots comprovem que elselectrodomèstics i molts al-tres productes tenen una du-rada molt més curta de la quetenien en altres èpoques, tot ique els avenços tècnics hau-rien de servir per millorar laqualitat i durabilitat d’aquestsproductes. Ara sabem que laculpa és de la maleïda “obso-lescència programada”, queles grans empreses han inven-tat per augmentar el seu nivellde vendes i que han amagatdurant molt de temps.

El senyor Benito Muros i laseva fundació fa temps quedenuncien aquesta pràcticaobscena que no solamentperjudica els consumidors,obligant-los a moltes despe-ses innecessàries, sinó queprovoca un volum de deixallesdesmesurat i irracional. En unrecent article seu a El PuntAvui (23-6-19) ens explica que

amb el seu equip tècnic hanfabricat l’única bombeta ac-tual sense obsolescència pro-gramada, de molt llarga dura-da i acreditada per la Unió Eu-ropea. Però la seva produccióestà aturada per la reticènciade la banca a concedir-li crè-dits i perquè és difícil que lesadministracions es decideixina adquirir aquestes bombe-tes. Les administracions pú-bliques haurien de ser les pri-meres a donar facilitats a lesempreses que contribueixenal bé comú i respecten el mediambient. I cal també que tots,consumidors, entitats i partitspolítics, donem suport aaquestes iniciatives. Per alspartits és una bona oportuni-tat de demostrar que treba-llen per un país i un món mi-llor. Queda poc temps per evi-tar la degradació irreversiblede l’únic planeta que tenim.JAUME GARCIA RUIZCARME ROMAGOSA GARCIAELISA ROMAGOSA GARCIAManresa (Bages)

Cadires o paísb Els partits independentis-tes ens estan donant unaimatge molt patètica. Bara-llant-se sempre per obtenirmés quotes de poder i as-seure’s a la poltrona més al-ta. No s’adonen o no volenadonar-se del mal que es-tan fent. Aquesta mania dedretes i esquerres. Aquestaobsessió de les esquerresper acaparar-ho tot com sil’independentisme nomésfos facultat de les esquer-res. Aquest ha estat sempreel gran error de les esquer-res, com si ells fossin elspropietaris i garants de lallibertat, i amb aquest rao-nament tan equivocat, aixíens va tot això. La veritat ésque a mi això em fa vergo-nya i molta pena. Mentres-tant l’Estat ens humiliaconstantment; mentre ellsvan units contra Catalunya,nosaltres ens anem discu-tint. Per cert, em pregunto

per a què serveix la Diputa-ció? Potser que comencema eliminar tantes agènciesde col·locació.

La política és l’art delpacte, però quan has depactar amb gent que estàd’acord amb l’article 155,no has ni de plantejar-t’ho.Jo no vull cap pacte ambningú dels que ens volenaniquilar, amb gent que es-tà d’acord que hi hagi pre-sos polítics i exiliats. Novull el meu país que se sot-meti a les ordres d’un Estatque no ens mereix, que jaés hora de desempallegar-nos d’ells. Partits indepen-dentistes, de dretes, decentre o d’esquerres, obli-deu-vos de les vostres si-gles i poseu Catalunya comla vostra prioritat; per aixòvam votar, i si no en sou ca-paços, deixeu que altresmillors ens condueixin a lallibertat!ROSAMARIA CENDRÓSBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2019

Carles Puigdemont, PRESIDENT DE LA GENERALITAT A L’EXILI

“La gent vol unitat, ara més necessària que mai. Cal unareflexió profunda i prendre decisions”

La frase del dia

“Ens cal forjarnoves estructurespolítiques, socials iculturals,institucionsarrelades en elpoble i unademocràcia com cal.És qüestió deposar-s’hi i trencarmonopolis internsde partits

olts crèiem el 1976, que ambla transició de la dictadura auna democràcia formal se

solucionaria el tema català. Però noens vam adonar que al Regne d’Espa-nya es van fer partits que parlen deles llibertats. Però ignoren els dretslingüístics i polítics de les minoriesnacionals. Aquests partits i el governde l’Estat només ens parlen de la uni-tat nacional d’Espanya d’acord amballò establert a la Constitució de1978. Amaguen que aquesta unitates fa sota l’hegemonia de l’Espanyacastellana de vocació imperial queignora el fet català, la seva tradició,la seva història i el seu ésser.

CATALUNYA HA VIST frustrat el retorn ala seva normalitat històrica privati-va que no consisteix en un mer règimd’autonomia. S’esperava molt mésde la transició. Era possible llavorsun federalisme democràtic com l’ale-many que no va prosperar. En pocsanys hem passat de l’acceptació vi-brant d’un règim autonòmic recupe-rat de l’exili per raons de convenièn-cia, a la reivindicació del dret a deci-dir democràticament el futur que vo-lem, dret que el Regne d’Espanya ensnega autoritàriament. Ens han ditno al dret a decidir, no a l’autodeter-minació, no a la Catalunya nació, noa un ple autogovern.

LA CONSTITUCIÓ DE 1978, que deien deles llibertats, ha permès un ús legalautoritari de la força contra les re-ivindicacions catalanes, criminalit-zant la celebració d’un referèndumil·legal d’autodeterminació que elCodi Penal espanyol no sanciona. Pe-rò la precarietat catalana va comen-çar molt abans. A les Corts de Mont-só de 1626, segons explica Joan Fus-ter, es va imposar una major contri-bució tributària dels estats no caste-llans que va tenir resposta amb els

M aixecaments dels catalans i la dissor-tada i llarga guerra dels Segadors.Aquest episodi tributari ha sigutsempre silenciat, però com a fet realfou demostratiu d’un intolerant ex-

clusivisme castellà sobre Catalunya,anterior a la guerra de Successió.

L’ABSOLUTISME BORBÒNIC de Felip V vaposar fi el 1714 a les llibertats col-lectives dels catalans i va abolir la se-va estructura constitucional autòno-ma, el que explica el sentit polític dela Renaixença del segle XIX i la lentarecuperació nacional, com també lafidelitat a la llengua pròpia que haviaabandonat part de la burgesia. El1833 vam caure en el provincialismeforçat del qual ni amb autonomian’hem sortit. El regionalisme signifi-cava nous sentiments, però sensecontingut nacional ni patri, sensetranscendència política. El franquis-me no va inventar res. Províncies iregions ja hi eren.

TOT EL SEGLE XIX és la confirmació dela desconfiança dels partits espa-nyols, conservador i liberal, enversCatalunya i les decisions de no afavo-rir cap delegació de competències ales diputacions catalanes, i menysencara admetre la possibilitat d’au-tonomia. Malgrat tot, va ser l’idearinacionalista i els moviments socialsel que va arrelar en la societat indus-trial catalana i el proletariat pro-gressiu del segle XIX, segons diuJoan Fuster en el seu “apèndix a lajustificació de Catalunya”, de Mn. Jo-sep Armengou.

ARA HEM DE SER CAPAÇOS de promouredemocràticament les noves estruc-tures polítiques adequades a la socie-tat actual i els reptes que cal resol-dre, començant per obtenir el res-pecte a la Catalunya plural i diversa.És evident que ens cal forjar novesestructures polítiques, socials i cul-turals, institucions arrelades en elpoble i una democràcia com cal. Ésqüestió de posar-s’hi i trencar mono-polis interns de partits.

Pau Miserachs. President del Grup d’Estudis Polítics

Forjar noves estructuresTribuna

SísifJordiSoler

es guerres semprees perden. No hi

ha res a pelar, l’enemicsempre és més fort,sempre guanya. Nocal ni fer el gest de po-

sar–s’hi, que les armes pesen molt i elcamp de batalla queda lluny. No calanar al combat per guanyar una derro-ta, ni tan sols per satisfer l’orgull guer-rer o la vanitat de mascle, ni per defen-sar–hi cap honor, ni cap escut nobiliari,ni per esdevenir un dia inspiració delcàntic d’una glòria evanescent, efímera.A la guerra sempre s’hi perd, per tantés millor deixar-ho córrer, no anar-hi o,simplement, ser més llest que la mort,cercar l’enemic i aliar–s’hi.

De guerres n’hi ha de tot tipus, tam-bé d’aparentment inofensives per quo-tidianes. Es tracta de batalles que eslliuren cada dia, combats interminablescontra enemics gegantins o enemicsinvisibles que de mica a mica esclafenl’enemic sense pietat. També es va alcombat contra els elements, especialis-tes en la guerra de guerrilles i el des-gast permanent, elements com ara elfred que cou o la calor que mata. Hi haqui creu encara que es pot plantar caraa la calor, desafiar-la amb arrogància iderrotar-la. Són uns il·lusos. La guerracontra la calor tampoc es guanya. Ales-hores, què fer? Deixar-se fondre? Con-sumir-se sense remei en una dutxa desuor? Desintegrar-se? No, tot el contra-ri. Cal abraçar la calor, fer-se’n amic,gaudir-la, sense pressa, amb tota la cal-ma. A plena solana cal fitar l’astre, som-riure-li i gaudir de l’estufa interplanetà-ria. Què caram, que millor vius i suantque morts de calor al mig de la plaça.

L

De set en setJordi Panyella

Deixar-seguanyar

Cal abraçar la calor, fer-se’namic, gaudir-la, sensepressa, amb tota la calma

L’instructor del TribunalSuperior de Justícia de Ca-talunya (TSJC) de la causapels llaços grocs va per fei-na. El magistrat Carlos Ra-mos va dictar ahir una re-solució en què dicta l’o-bertura de judici oral con-tra el president de la Gene-ralitat, Quim Torra, persuposadament haver des-obeït la Junta ElectoralCentral (JEC) i no haverretirat la pancarta a favordels presos polítics i exi-liats per les eleccions esta-tals del 28 d’abril passat.La resolució no ha sobtatpas, ja que el jutge ja va dic-tar el 27 de juny passat unainterlocutòria en què veia“indicis” per dur el presi-dent Torra a judici pel de-licte de desobediència, isubsidiàriament pel de de-negació d’auxili. Tots dosimpliquen penes d’inhabi-litació. El president catalàté ara deu dies per presen-tar proves per a la seva de-fensa.

Per ara, no s’ha fixat ladata del judici contra elpresident de la Generali-tat, tot i que es preveu quese celebri a la tornada deles vacances d’estiu. Segu-rament serà després deljudici, també al TSJC, con-tra els cinc membres de lamesa del Parlament i l’ex-diputada de la CUP MireiaBoya pel delicte de desobe-diència per l’1-O, segonsfonts judicials. Les acusa-cions ja han presentat elsseus escrits. La fiscalia de-mana per a Torra un any ivuit mesos d’inhabilitació i30.000 euros de multa,que Vox eleva a dos anys

d’inhabilitació i 70.000 eu-ros de multa. Si el presi-dent Torra és condemnat,la seva inhabilitació no se-rà immediata, pot presen-tar recurs al Tribunal Su-prem, que de mitjana trigaun any i mig a resoldre’ls.En el cas del 9-N, van res-pondre 22 mesos després ivan rebaixar uns mesos lainhabilitació a l’expresi-dent Mas i les exconselle-res Rigau i Ortega.

La instrucció de la cau-sa ha estat ràpida per la se-va senzillesa. El magistratRamos –que va ser recusatper la defensa de Torra, ex-ercida pel penalista Gon-zalo Boye, per la seva supo-sada parcialitat en la reso-lució de continuar el pro-cediment penal– aclareixen la interlocutòria d’ahirque Torra manté “incòlu-me la seva presumpciód’innocència”, fins al judi-ci. Hi afegeix, però, que hiha uns “indicis” exposatsper les acusacions de ma-nera “raonable i amb con-sistència”, amb les qualsdecideix dictar l’oberturadel judici oral, del qual as-segura que no és un tràmitmés, sinó que amb aquest“s’impedeixen acusacionsinfundades”.

El magistrat resumeixels indicis de la desobe-diència del president de laGeneralitat a la JEC, ambun “incompliment cons-cient l’11 i el 18 de març”.Hi exposa que, el 7 de marçpassat, Cs va demanar a lajunta que ordenés la reti-rada de “simbologia i em-blemes partidistes” delbalcó del Palau de la Gene-ralitat i dels edificis pú-blics, que, segons la juris-prudència del Suprem– in-

dica el jutge Ramos–, no espoden exhibir en adminis-tracions públiques durantperíodes electorals. S’ex-posa que el president Tor-ra va demanar més tempsperquè havia demanat uninforme al Síndic de Greu-ges, que el 20 de març li de-ia que havia de complir

l’ordre. També es relataque el govern va fer una no-ta al seu web, que repro-dueix i diu: “El cap del go-vern reitera que no ha do-nat ni donarà cap ordrecom li havia exigit la JuntaElectoral Central.” Hi afe-geix que agents de la poli-cia espanyola van compro-

var el 21 de març que elcartell havia estat substi-tuït per un altre que duia elmateix lema: “Llibertatpresos polítics i exiliats” iel llaç groc havia estat can-viat per un llaç blanc. Da-vant l’incompliment, es vaordenar als Mossos la sevaretirada. El govern va pre-sentar recurs contra l’or-dre de la JEC a la sala con-tenciosa del Suprem, queva avalar la junta.

D’altra banda, la nit del10 a l’11 de setembre, 131agulles de Montserrat s’il-luminaran com a home-natge a tots els presidentsque ha tingut la Generali-tat. Així ho van anunciarahir l’ANC de Manresa,

l’associació Artistes per laRepública i la Federaciód’Entitats Excursionistesde Catalunya, impulsoresdel projecte, que porta pernom Llum i llibertat. Òm-nium Cultural també donasuport a la iniciativa.

L’acte pretén reclamar“la llibertat de Catalunya” itambé la dels “presos polí-tics i exiliats”. Per fer pos-sible l’encesa simultàniadels farells, els organitza-dors compten que serannecessaris 131 equipsd’escaladors d’un mínimde tres persones cadas-cun. I van anunciar tambéque el cim de Sant Jeroni,el més alt, representarà elpresident Torra. ■

RESOLUCIÓ El president de laGeneralitat serà jutjat per un delicte dedesobediència, que implica inhabilitació,segons decideix el TSJC CÀSTIG Si éscondemnat, la decisió no serà fermai podrà presentar recurs al Suprem

Mayte PiulachsBARCELONA

Torra, a judici pels llaço

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

70.000euros de multa sol·licita Voxque s’imposin al presidentTorra, a més de dos anys d’in-habilitació. La fiscalia, 30.000.

22mesos va trigar el Suprema modificar i declarar ferma lacondemna a Mas, Rigau i Orte-ga per la consulta del 9-N.

El president de laGeneralitat, Quim Torra,en el ple de dimecrespassat ■ ACN

EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 20198 |

Els cupairesafronten un canvide rumb per deixarenrere la idea delbloqueig

El grau de física imatemàtiques, altrecop la nota més alta,i medicina és la mésdemanada

Demà,assembleadecisiva per ala CUP a Celrà

Notes de tallper entrar a launiversitatpública 2019Nacional

os grocsEl jutjat d’instrucció número 7de Martorell (Baix Llobregat)ha arxivat les tres denúnciesque quedaven obertes contraels docents de l’IES El Palaude Sant Andreu de la Barca,investigats per presumpta-ment haver menyspreatalumnes fills de guàrdies ci-vils després del referèndumde l’1-O i les càrregues poli-cials viscudes. Segons ha po-gut saber l’ACN, el jutge haconclòs que no hi ha sufi-cients indicis per mantenir lacausa oberta pels delictesd’odi i contra la integritat mo-ral. El mateix jutge ja va arxivarmesos enrere cinc altres cau-ses similars, i el jutjat d’ins-trucció número 3 de Martorellva fer el mateix amb una in-vestigació sobre un altre pro-fessor. L’Associació Espanyolade la Guàrdia Civil ja ha avan-çat que recorrerà contra l’arxi-vament a l’Audiència de Bar-celona, com ha fet amb les al-tres causes tancades. L’Au-diència de Barcelona i el TSJChan dictat resolucions en quèdeixen clar que els cossos po-licials no estan protegits en elsanomenats delictes d’odi, quesón per a grups vulnerables.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Arxiven lesdenúnciescontra mestres

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2019

A la cruïllaL’APUNT la desmobilització on l’han deixat la repressió i la man-

dra per afrontar el debat estratègic, que ha dut a fetsconsumats i lluites caïnites. En el nou escenari no hande ser pas dolents per força els pactes amb tercers, pe-rò la república segueix sent l’objectiu últim, i és indis-pensable que els partits consensuïn d’un cop un pla sivolen que la gent se’ls cregui. I s’ho cregui.Òscar Palau

Els pactes encreuats d’ERC i JxCat per prendre’s poderdesprés del 26-M, i sobretot el que dona la Diputacióde Barcelona al PSC, situen finalment a la cruïlla la polí-tica catalana, marcada en els últims anys per una lògicade blocs que ara queden esberlats. El procés ha de de-cidir què vol fer: si un nou embat arran de la sentència,opció que s’esvaeix dia a dia, o es reformula acceptant

1170

77-1

2127

02Q

Junts per Catalunya, Es-querra Republicana i Bar-celona en Comú, a travésde la seva lider, Ada Colau,van coincidir ahir a dema-nar la posada en llibertatdel regidor Joaquim Fornperquè pugui assistir a lasessió plenària del carti-

pàs que ha de tenir lloc apartir de les 10 del matí dedimarts de la setmana vi-nent a l’ajuntament deBarcelona. La petició es vaproduir després que ahirmateix transcendís el po-sicionament de la fiscaliaen contra de la demandade l’advocat de Forn pre-sentada al Tribunal Su-prem. El ministeri públic

considera que s’ha de de-negar la posada en lliber-tat perquè, al seu enten-dre, es podria posar en riscla convivència i, a més, ar-gumenta risc de reiteraciódelictiva.

Aquests arguments vanser rebatuts per Ada Colauen una carta remesa a l’ad-vocat de Forn en què facostat a la petició de lliber-tat recordant que ja vaparticipar en la sessió ple-nària de constitució delconsistori sense cap pro-blema. Colau es posa a dis-posició de l’advocat per fergestions per tal que Fornpugui exercir amb norma-litat les seves funcions deregidor.

La carta de Colau va seraplaudida pel cap de l’opo-sició municipal, ErnestMaragall, que tot i això valamentar que només re-presenti el pronuncia-ment de l’alcaldessa i node tot l’equip de govern.Maragall va censurar ambduresa el posicionamentde la fiscalia i va demanara Ada Colau que si Forn noés autoritzat a sortir depresó faci per manera quel’equilibri de forces no esvegi alterada.

Per la seva part, el regi-dor de Junts per Catalu-nya, Jordi Martí, va dema-nar al Tribunal Supremque no tingui en conside-ració els arguments de lafiscalia i que “respecti elsdrets polítics” del seu capde llista, de qui va recordarque els manté intactesperquè “no té cap sanció,ni inhabilitació”. ■

Jordi PanyellaBARCELONA

Front comúper portarForn al plea La fiscalia s’oposa a excarcerar elregidor de JxCat i Colau el reclama

Joaquim Forn el dia del ple de constitució ■ EFE

EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 201910 | Nacional |

Després de la tempesta, vela calma. O això, almenys,és el que es van proposarahir els dirigents de JxCat,després del polèmic pacteque van consumar dijousamb el PSC a la Diputacióde Barcelona. “Hi ha unacosa que no es pot oblidarni menystenir mai: la forçade la gent. La gent vol uni-tat, ara més necessàriaque mai. Cal una reflexióprofunda i prendre deci-sions”, piulava ahir al matíCarles Puigdemont, en al-lusió a la topada, desprésd’uns dies de silenci a lesxarxes. L’expresident, ai-xí, va instar a refer compli-citats i estratègies, alhoraque criticava els que desl’altre cantó han animat ladivisió i intentava reorien-tar la lluita cap a l’adversa-ri comú: “Alguns tenen elque volien i buscaven de fatemps. Els seus estrate-gues i aliats mediàtics sónpersistents en la confron-tació no pas amb l’Estat re-pressor, sinó entre nosal-tres. S’equivoquen”, sen-tenciava. Li agafava elguant la mateixa secretà-ria general d’ERC, MartaRovira: “Només avança-rem quan hi hagi un acordestratègic i molt de respec-te i complicitat. Ho sabem.Som-hi. Seguim!”, piulava,en un intent de distensió.

La líder de JxCat al Con-grés, Laura Borràs, tambéadmetia a RNE que el pac-te a l’ens supracomarcal és“difícil d’entendre des de ladistància”, i ha estat “unprocés dolorós per a mol-tes persones”, que s’expli-ca per “lògiques munici-pals”. I és que l’acord perdonar la presidència alPSC ha agradat poc o gens

a un ampli sector de JxCat,que ara s’esforça a referponts, almenys amb vistaa una resposta unitària a lasentència de l’1-O.

Hi va contribuir ahir, arebaixar la tensió, la con-sumació del pacte de totesdues forces a la Diputacióde Lleida, que va permetrenomenar president, amb20 dels 25 vots a favor, el

republicà Joan Talarn, al-calde de Bellvís. Un pacteque, a diferència del de lavigília, era aplaudit a Twit-ter pel president delPDeCAT, David Bonvehí.“Hi havia altres combina-cions, però estem en unmoment en què cal unitatper afrontar els reptes i larepressió”, constatava elseu portaveu a l’ens, Jordi

Latorre, que en un discursben diferent al del seu col-lega Joan Carles Garcia di-jous a Barcelona, del qualno va fer gairebé cap es-ment, feia una crida a po-sar fi als retrets per “cons-truir afectes i confiances”.“Podem reflexionar de ma-nera oberta i transversalsobre com passem del 48%al 60%”, concloïa. Aquest

cop, en tot cas, van ser elsrepublicans els que hi vanpassar de puntetes. Ta-larn tot just es felicitavaper “un projecte consen-suat i compartit” que vaobrir a les altres forces, iagraïa a JxCat la “confian-ça” per investir-lo. “Ahirvaig ser a la constitució dela Diputació de Barcelonai vaig escoltar el portaveude JxCat. Avui, soc a laconstitució de la Diputacióde Lleida i escolto el porta-veu de JxCat. Està a puntd’explotar-me el cap”, piu-lava Isaac Peraire, vicese-cretari d’organitzaciód’ERC, que incidia: “Des dela lleialtat i l’honestedat,s’aconsegueixen acords”.

I és que la ferida pel pac-te a la Diputació de Barce-lona encara cou, i molt, aERC. El líder a la capital,Ernest Maragall, lamenta-va que el PSC té l’encàrrecde l’Estat de “liderar la re-conquesta” a Catalunya icapgirar la majoria sobira-nista, i JxCat ha “caigut enla temptació” i els ha enfor-tit com a força institucio-nal només per “objectiuspropis de supervivència idefensa del seu propi es-pai”. “Podent elegir entreERC i el partit del 155 hatriat el del 155”, incidiaMaragall, que es conjuravaperquè ERC lideri el país ino quedi “atrapada” en ladivisió independentista.

Pel seu cantó, la novapresidenta, Núria Marín,insistia ahir a la SER a veu-re l’acord com un “molt bo-na senyal per començar anormalitzar” la situaciópolítica al país, i reflexio-nava que el “mur” entre in-dependentistes i unionis-tes tenia “part de realitat ipart de postureig” delspartits. En canvi, el dipu-tat de la CUP Carles Rierava criticar a TV3 que JxCat“blanquegi el 155”. ■

a L’expresident i Rovira fan una crida a la calma després de la tempesta de dijous, si bé ERC acusaJxCat de donar aire a la “reconquesta” del PSC a El pacte a la Diputació de Lleida permet una treva

Òscar PalauBARCELONA

Puigdemont reclama arareflexió, decisions i unitat

“La situació políticano es normalitzarànomés amb la justícia,ans al contrari. L’acordés molt bon senyal”Núria MarínPRESIDENTA DE LA DIPUTACIÓ DEBARCELONA

Joan Talarn, dret a l’esquerra, rebent ahir l’aplaudiment unànime en ser investit president de la Diputació de Lleida ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“La gent vol unitat,ara més necessàriaque mai. Cal unareflexió profundai prendre decisions”Carles PuigdemontEXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Només avançaremquan hi hagi un acordestratègic i molt derespecte i complicitat.Ho sabem. Som-hi”Marta RoviraSECRETÀRIA GENERAL D’ERC

“Podem fer les cosesde manera diferent acom s’han fet enpolítica nacional. Proude soroll i baralles”Jordi LatorrePORTAVEU DE JXCAT A LA DIPUTACIÓDE LLEIDA

8011

75-1

2138

47L

Els mals resultats electo-rals després d’un fort crei-xement, la falta d’un full deruta alternatiu després del’1-O i una política parla-mentària de bloqueig queno ha obtingut cap respos-ta han deixat la CUP ambel pas canviat i envoltadad’un silenci polític i medià-tic que ha obligat la forma-ció a repensar-se.

D’un any ençà, diri-gents i militants de la can-didatura han estat refle-xionant sobre el futur de laformació i s’ha optat periniciar un nou cicle a partirde l’assemblea nacionalque demà diumenge cele-bren a Celrà i on es debatrài es discutirà —l’aprovaciófinal serà telemàtica el 28de juliol— una ponènciapolítica que inclou refor-mes tant pel que fa a l’es-tructura dels diferents òr-gans de decisió com a l’es-tratègia per construir unaproposta independentis-ta, socialista, antiracista,

feminista i ecologista. Eltext ja ha rebut un cente-nar d’esmenes.

Així, una de les prime-

res coses que es preténcanviar és la política debloqueig que mantenia elgrup parlamentari a la

cambra. L’abstenció a lainvestidura de Torra tam-poc no ha donat bons re-sultats amb una paràlisiconstant i, tal com expli-quen els seus dirigents:“Ens creiem més el full deruta del govern i la investi-dura de Puigdemont nos-altres que els seus respon-sables”, lamentava l’exdi-putat i membre del secre-tariat nacional Albert Bo-tran. Per aquest motiu,han donat la volta a la ma-nera d’exercir la política i apartir d’ara passaran a serpropositius tenint encompte que els quatre di-

putats de la CUP poden serdecisius per al flanc inde-pendentista. A la llei Ara-gonès dels serveis públics,que tot sembla indicar queserà el pròxim camp de ba-talla entre el govern i l’opo-sició, la CUP, des d’un re-buig profund a la llei, hipresentarà text alternatiui esmenes. La formació noabandona en absolut l’ex-ercici del dret a l’autode-terminació i la lluita per lasobirania, però consideraque ara no hi ha prou forçaper aprovar una declaracióunilateral d’independèn-cia (DUI) i que la repressió

de l’Estat espanyol, a mésa més, genera resignacióentre la societat.

Per anar fent camí i em-prendre “l’embat contral’Estat”, la CUP no aban-dona el camí de la desobe-diència civil davant “leslleis i els poders injustos”amb l’objectiu de conti-nuar “tensant els límitsdel règim del 78 i de la UnióEuropea” per aconseguirun referèndum d’autode-terminació.

La mobilització i lescampanyes per aconse-guir el suport internacio-

nal seran altres eines perfer-lo possible, però en unàmbit local el projecte polí-tic de sobirania també valligat a la consecució delsdrets socials, econòmics,polítics i culturals, per laqual cosa la formació escontinuarà oposant demanera rotunda a la priva-tització de serveis amb no-ves mesures de xoc adre-çades al 99% de la poblaciói que tenen a veure ambl’ecologisme, el feminismei els drets socials i laborals.

Finalment, la formacióplanteja un treball per fernoves aliances amb altresmoviments socials i polí-tics, per la qual cosa posasobre la taula la possibili-tat de canviar també les si-gles de la candidatura. ■

Emma AnsolaBARCELONA

a L’assemblea debat demà una ponència que aposta per abandonar el bloqueig, buscar aliances irenovar l’estructura a Reivindiquen la desobediència i avisen que no hi ha prou força per a una DUI

La CUP afronta un canvi derumb, cares i fins i tot sigles

El diputat de la CUP Carles Riera intervé en una sessió plenària del mes d’abril ■ ACN

La formació afronta una re-novació de dalt a baix amb untema polèmic sobre la taulaque la formació encara no haresolt quatre mesos desprésde fer-se públic. Es tracta dela denúncia que va presenta-rà l’exdiputada i exportaveuMireia Boya d’un cas d’agres-sió psicològica contra uncompany de la formació. Ladenúncia i la marxa de Boyadel partit va anar acompa-nyada de tres renúncies més

de membres del secretariatnacional.

La denúncia va ser regis-trada enmig del procés de re-dacció d’un protocol per a laprevenció i l’abordatge de lesviolències masclistes. Estracta d’una eina pionera en-tre les organitzacions políti-ques del país i pretén generarespais segurs per a les donesde la formació a partir d’unafunció “preventiva” que revi-sa les “pràctiques” i els “dis-

cursos”. El protocol no des-carta sancions com ara l’ex-pulsió per a casos greus. Elcas de Boya continua treba-llant-se en la comissió femi-nista, que té el suport d’ex-perts i està en fase d’entrevis-tes presencials. La formaciódefensa la metodologia per-què l’objectiu és garantir elsdrets de tots els afectats,afrontar el cas amb les màxi-mes garanties i respectar eltempo de la dona.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La denúncia de l’exdiputada Boya continua pendent

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Ens cal una CUPforta, si el lideratgeestà en mans delPDeCAT no aniremenlloc”Carles RieraDIPUTAT DE LA CUP

“Ara JxCat i ERC hanvotat en contra fins itot d’apartats de la lleide canvi climàtic queni el Constitucionalno va retallar”

EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 201912 | Nacional |

1801

96-1

1889

83Q

EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 201914 | Nacional |

Toni BrosaBARCELONA

urant els últims vuit anys Sant Vi-cenç dels Horts ha estat el pobled’Oriol Junqueras, aquell racó delBaix Llobregat on ERC, un partit

independentista, havia trencat l’hegemo-nia del PSC i ICV al cinturó roig. Les últi-mes eleccions municipals han tancataquell parèntesi, si més no de moment, pernomés 66 vots de diferència, però el canviera un imperatiu per al nou alcalde i l’hadeixat clar amb un pacte de governabilitatamb Ciutadans, que ara inclou cartipàs,pla d’acció, ordenances fiscals i pressuposti, a partir del 2020, govern conjunt.

Què hi fa un amant de la filosofia comvostè enfangant-se en la política?En part per tradició familiar, però sobretotperquè estic convençut que la política hade ser un espai de diàleg, consens i convi-vència i ho practiquem en la vida política ipersonal. Tinc molts amics en altres espaispolítics i ens veiem, ens estimem i ens dis-cutim, però convivim. I això val també peral tema del procés que tant hem discutitamb l’anterior alcaldessa (Maite Aymerich);aquí som 28.000 habitants i tots hem deconviure i aquí és on posem l’èmfasi.

No és estrany pactar amb el partit que aMadrid posa cordons sanitaris al PSOE ibusca pactes amb el PP i Vox?Cs a Catalunya és una cosa i a la resta d’Es-panya una altra. La realitat de Catalunya

Dés que hi ha un eix nacional i això canviales coses i fa que Cs s’avingui a pactar ambel PSC allà on pot. Nosaltres hem signat unpacte de ciutat pensant en Sant Vicenç il’hem signat amb Cs, no pas amb Vox ni elPP. ERC ha pactat amb Cs a Cabrerad’Anoia per fer fora un alcalde socialista,Salustià Monteagudo. Per què? Perquè larealitat local condiciona els pactes locals. Idesprés hi ha l’aritmètica.

Pensant en Sant Vicenç i en les políti-ques socials que vostè defensa, és millorpactar amb un partit liberal conservadorque formar una majoria progressista itransversal amb ERC i ECP?Sant Vicenç necessitava un canvi de go-vern. Nosaltres hem crescut en 1.721 vots,un 11,7%, i ERC ha perdut 240 vots. Iaquest suport ve en gran part perquè mol-ta gent a Sant Vicenç volia un canvi polític.Nosaltres ens hem presentat dient que for-çaríem aquest canvi polític i això amb elgovern anterior dins no es pot fer. El meucompromís era que el municipi deixésd’estar al servei d’una causa partidista, quel’Ajuntament estigués al servei de tothom,que governés per a tothom sense distin-cions. I tot això no seria possible amb l’an-terior alcaldessa com a primera tinentad’alcalde. Em sap greu però han perdut.Les eleccions les hem guanyat nosaltres iliderem el canvi polític. El 2011 Junquerasva trobar socis i ens va enviar a l’oposició.Ara nosaltres enviem ERC a l’oposició i nopassa res. Sé que ells creuen que el governmunicipal els pertany, però la gent ha vo-tat, hem guanyat i hem trobat suports per

donar consistència al govern i això és nor-malitat democràtica. Volíem l’acord a tresbandes amb Cs i els comuns, però no ensn’hem sortit i Cs ens aporta els regidorsper tenir la majoria d’onze.

Tampoc és que els ciutadans hagin castigatERC. Ha passat de tenir nou regidors a tenir-ne vuit i només 66 vots menys que el PSC.Nosaltres no celebrem la situació que vi-uen l’Oriol [Junqueras] i la seva família,però ERC l’ha utilitzat tant com ha poguten aquestes eleccions. La seva imatge haestat present en cartells, pancartes, etc. alcostat de Maite Aymerich. L’Oriol ha jugatun paper i el fet de tenir l’Oriol a la presó hainclinat el vot de molta gent.

Pactar amb Cs per enviar l’independen-tisme a l’oposició no és passar d’unatrinxera a l’altra?L’alcalde vetllarà perquè no sigui així. M’hicomprometo. Al grup municipal tenimgent de tots els barris, més catalanistes i

menys també. El nostre govern s’assemblamolt al poble, molt plural, molt divers imolt ben avingut. La presència de Cs en unacord de governabilitat no condiciona ai-xò. El pacte només parla de projectes deciutat, no de llaços ni banderes. Això sí,ens hem compromès que l’espai públic si-gui digne, net i neutral ideològicament.

Per això han retirat la pancarta en què es re-ivindica la llibertat dels presos polítics?Exacte. No coartarem la llibertat d’expres-sió de ningú, ni d’entitats com l’ANC, queens ha demanat de poder fer un acte al car-rer i ja té el permís de l’Ajuntament. Es trac-ta de garantir la llibertat d’expressió de lagent i alhora la neutralitat de l’espai públic.

També sortiran de l’AMI?No pagarem la quota. Potser ens faran fo-ra. En tot cas el municipi no continuarà al’AMI.

Quan hi va entrar, el PSC no s’hi va oposar.

SOCIS “Hem crescut molt i hem guanyat perquè la gentvolia un canvi i això era impossible pactant amb ERC”GOVERN “Aquí ningú mai no ha plantejat grans projectesde futur i volem trencar aquesta dinàmica”

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSSANT VICENÇ DELS HORTS

“Sant Vicençnecessitavaun canvipolític”

ORIOL DURAN

2015 2019

21R E G I D O R S

SVHCP-ECG10

SVHCP-ECG2CiU

1

Cs3

SVHSP2 Cs

3

PSC-SVH en+-CP5

SVH

3

21R E G I D O R S

PSC-SVH en+-CP8

JUNTSxSVH-ERC-AM8

Miguel CominoAlcalde de Sant Vicenç dels Horts (PSC)

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDISSABTE, 13 DE JULIOL DEL 2019

Fins i tot dos regidors hi van votar a favor.Era un altre moment. En aquell momentel PSC defensava el dret a decidir. Ara elpartit ha resolt aquella qüestió en un sen-tit. Per a alguns encertadament, per a al-tres equivocadament.

I vostè què en pensa?El partit ho ha resolt. Jo crec que la sobira-nia recau en el conjunt dels ciutadans del’Estat i tot el que passa en qualsevol puntde l’Estat afecta tota la ciutadania de l’Es-tat; per tant, no es poden prendre deci-sions de manera unilateral.

I de manera acordada?De manera acordada es poden prendre to-tes les decisions del món.

S’hauria de poder acordar un referèndum?El que s’ha de garantir és la convivència dela gent, ha de ser la prioritat dels polítics.

Ho torno a provar. Els catalans haurien

de poder votar en un referèndum acor-dat amb l’Estat?S’ha de garantir la convivència de la ciuta-dania.

A Escòcia, ho van acordar, van votar i vancontinuar convivint.És molt diferent, perquè la Constitució Es-panyola, que és vigent i legítima, diu que lasobirania nacional recau en el conjunt delpoble espanyol. I fer un referèndum d’au-todeterminació d’una part on només parti-cipa una part va en contra d’això. Per tant,s’hauria de reformular el marc legal. Si no,cap govern espanyol ho autoritzarà. Empot agradar més o menys però és així. I elque segur que no és una bona estratègia ésdeclarar unilateralment la independènciade Catalunya amb més de la meitat dels ca-talans en contra de la independència.

Vostè creu que Oriol Junqueras hauriad’estar a la presó?Pensem que això s’ha de resoldre al més

aviat possible i la resolució ha de passar peldiàleg i la política, això sens dubte.

Jo li pregunto sobre la presó...Jo he votat al ple contra la presó preventi-va perquè és excessiva i perquè hi ha alter-natives per evitar que algú se’n vagi delpaís com han fet altres. Ara ja estem espe-rant la sentència del judici i jo no m’atre-veixo a opinar sobre què passarà ambaquesta sentència. El que desitjo des delrespecte a la justícia i a la família de l’Oriolés que això acabi al més ràpid possible i dela millor manera possible per garantir laconvivència. Pel bé de tots, hem de procu-rar que els problemes polítics es resolguinfent política, però aquí uns i altres han ar-ribat massa lluny. El govern del PP no hova posar fàcil i el govern de Catalunya vaarribar a fer una DUI. Tots hem de fer unareflexió sobre com no s’han de fer les co-ses. No tinc ni idea de com acabarà el pro-cés, el que sé és que l’endemà la gent ha desortir al carrer i conviure.

Parlem de Sant Vicenç. Quin municipi s’hatrobat després de vuit anys a l’oposició?Doncs un municipi amb una taxa d’aturelevada, més del 12%, la segona més altadel Baix Llobregat, amb uns índexs d’èxitescolar relatius i amb un nivell d’autoesti-ma baix. I la nostra prioritat és treballaraquests aspectes. Hem creat noves regido-ries de Memòria Històrica i de Promocióde la Ciutat perquè a Sant Vicenç tenimpotencial per ser un poble atractiu. Tenimun poblat iber, restes romanes, restes me-dievals, edificacions modernistes, som aun pas de Barcelona, a 4 km de la ColòniaGüell, a prop de Catalunya en Miniatura.Treballarem aquesta potencialitat cap a fo-ra i també cap a dins, des de l’escola, per-què la gent tingui un fil conductor de la his-tòria del poble des dels primers pobladors.Hem de crear un sentiment i un orgull depertinença que no hem tingut mai.

Com es proposa fer baixar l’atur?El municipi dona per al que dona, està li-mitat per un riu, una muntanya i dues rie-res, però tenim espais de creixement. Te-nim polígons que podem ampliar i millorarper tenir un creixement industrial i des-prés també hem de treballar els serveis i elcomerç local; tenim més de vuitanta localscomercials tancats i és urgent fer una ac-tuació per rehabilitar el comerç local.

Quin gran projecte de futur té Sant Vicenç?De projectes de futur no se n’han fet gairesaquí, ni nosaltres ni cap partit. La tradicióés de petits projectes a quatre anys perguanyar les pròximes eleccions. Volemtrencar amb això, fer un projecte a llargtermini, que prevegi per exemple fer sub-terrànies les vies perquè som al segle XXI iles vies divideixen el poble per la meitat fí-sicament i socialment. I com aquest altresprojectes de desenvolupament necessaris,com ara el desdoblament de la carretera deSant Boi, que cap govern s’ha atrevit a ferperquè afecta el parc agrari, la millora delsaccessos al poble, fer més amable la carre-tera de Sant Boi perquè a l’altra banda hi haescola, ambulatori, centre comercial i lagent ha de poder transitar amb més norma-litat. Això forma part del projecte de futurque hem d’engegar en aquests quatre anys.

Això vol dir invertir. Els ajuda el fet que l’an-terior govern hagi reduït un 75% el deute?Han continuat la feina que havia iniciat elgovern socialista. L’any 2003, quan vamentrar a l’Ajuntament, érem el segon mu-nicipi amb més deute de l’Estat. L’Ajunta-ment estava en fallida, amb 35 milions dedeute. Vam fer dos plans de sanejamentconsecutius i el 2011 vam deixar el deuteen 18 milions. Ells només han continuat lafeina que nosaltres vam començar; nol’han espatllat i han deixat un municipipoc endeutat, però també sense futur. Jono dic que el municipi s’hagi d’endeutar,però has de fer política, donar qualitat devida al municipi i fer els equipaments queel municipi necessita, amb un deute con-trolat que puguis pagar sense problemes.

Com li agradaria que es recordés el seu pasper l’alcaldia de Sant Vicenç dels Horts?M’agradaria deixar un poble amb una au-toestima important, que fes parlar en posi-tiu, que la gent el volgués visitar perquè te-nim tresors importants per mostrar, i quetingués una taxa d’atur baixa, uns nivellsde formació alts i mirés el futur amb il·lu-sió i optimisme. ■

Miguel Comino Haro (1978) s’es-trena com a alcalde, però no enla política. El seu pare militavaal PSOE quan a Sant Vicençdels Horts el PSC ni existia itant ell com la seva germanamiliten al PSC i a la UGT desde ben joves. Ha estat regidordes del 2007, conseller co-marcal des del 2011 (joventuti política territorial) i ara bat-lle. Reconeix que la política faestranys companys de viatge,però es dispara parlant del po-ble, de la seva gent, dels projec-tes de futur, de servei públic idel bé comú, que és el que elmotiva a participar en política.“Això no està tan allunyat de la filo-sofia, de Habermas i companyia”,diu. I d’això en deu saber una mica,perquè és llicenciat en filosofia i ma-gisteri i màster en filosofia contempo-rània i pensament clàssic –el seu pro-fessor predilecte va ser l’actual presi-dent del Senat, Manuel Cruz–. Mo-dest, afable, directe, la sessió fotogrà-fica és un petit peatge, que s’agafaamb humor i professionalitat a partsiguals. El seu discurs és amable i ple deconvicció. La seva veu omple l’habita-ció, un despatx petit presidit per unaúnica bandera, la senyera.

Un apassionat de lafilosofia i del serveipúblic

❝No tinc ni idea de comacabarà el procés, el que séés que l’endemà la gent hade poder sortir al carrer iconviure

❝Tenir l’Oriol [Junqueras] a lapresó ha inclinat el vot demolta gent. Nosaltres nocelebrem la situació queviuen ell i la seva família

A Sant Vicenç hi ha molt aturi poca autoestima, peròtenim potencial per ser unpoble atractiu i treballaremper crear aquest orgull

❝