DIUMENGE · 9 de juny del 2019. Any XLIV. Núm. 15023 - AVUI / Any XLI. Núm. 13893 - EL PUNT

2,50€

CartamarcadaLa fiscalia força la lleii fa un al·legat políticper erigir-se ensalvadora d’Espanya

Avui ambEl Punt Avui

1688

50-1

1470

70®

C/ Montserrat, 41 · 08302 Mataró

Tel. 93 741 00 44www.bigimmobles.com

1301

88-1

2092

66Q

DIÀLEG · “El PPaplicava repressió i elPSOE ignorància, peròhi seguirem apostant”

ENTREVISTA Meritxell Budó PORTAVEU DEL GOVERN DE LA GENERALITAT

JUDICI · “Una sentènciacondemnatòria requereixuna resposta de país; delspartits i la societat”

GOVERN · “Estemgovernant pel país i hovolem seguir fent. Nopensem en eleccions”

“L’hegemonia independentistano la té ningú, està repartida”

P6-8

Planellas, de genolls davant l’arquebisbe sortint, Jaume Pujol, durant la cerimònia a la catedral de Tarragona ■ EFE

NACIONAL P17

Ordenat l’arquebisbe Planellas, un defensor de l’Església catalana

Nou ordre a Tarragona

Borrell fulmina el cònsolespanyol a Edimburg

Europa-Món P23

El diplomàtic va desmentir la tesi oficialafirmant que Escòcia entraria a la UE

Nacional P10

Omplir Estrasburgde drets

NACIONAL P12

Colau pugnarà perl’alcaldia sense unacord tancatCollboni avisa que no li donarà un xecen blanc i Maragall insisteix que els votsde Valls seran una hipoteca permanent

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2019

i ha una expres-sió popular que

ha tornat a circularaquests dies perdescriure la hipòtesi(vull creure que im-

materialitzable) que Colau es con-verteixi en alcaldessa, malgrat haverperdut les eleccions, gràcies alsvots de l’Íbex 35 representats pel“ciudadano” Valls. La frase que mi-llor descriu aquest escenari s’atri-bueix a Winston Churchill i diu: lapolítica fa estranys companys de llit.El director adjunt d’aquest diari,Joan Rueda, fa pocs dies titulava ai-xí una columna sobre els pactespostelectorals a Barcelona que sub-scric al cent per cent.

Però en posar els peus al TribunalSuprem aquesta setmana el dia deles conclusions de les acusacions iveure en directe l’estampa de l’ad-vocada de l’Estat seient al costatdels engominats de Vox, units pelmateix objectiu i moguts pel mateixànim revengista, em va venir al capuna variant de la frase churchilliana:La justícia espanyola fa estranyscompanys de llit.

És xocant que amb l’informe ca-lent de l’ONU sobre la taula instanta alliberar els presos polítics, el“progressista” Pedro Sánchez, a tra-vés de l’advocacia de l’Estat, ignoril’ONU mentre comparteix la majorpart de les tesis d’un partit d’ultra-dreta en el judici més importantque ha viscut l’Estat espanyol endècades.

I és més xocant encara que, quanel president Quim Torra sol·licita unareunió amb Pedro Sánchez per trac-tar aquest tema, el govern espanyol através de la vicepresidenta CarmenCalvo li tanqui la porta als morrosqualificant la petició d’“inaudita” i“inconcebible” perquè no respecta laseparació de poders.

Quina separació? La que ha fetsuspendre quatre caps de llista alCongrés escollits democràticament iel senador català més votat al Senat?La que ha fet que la sagrada unitatd’Espanya es tradueixi en més d’unany i mig de presó preventiva? Ol’acord entre PSOE i PP per posarMarchena al capdavant del ConsellGeneral del Poder Judicial i controlarla sala segona del TS “por detrás”?

H

Keep calmMarina Llansana

La justíciafa estranyscompanysde llit

ns porten a Guillin a admirar na-tura. No tot han de ser ciutatsgrans. Aquesta és la primera pe-

tita: aplega prop de 900.000 habitants.Embarquem en un dels vaixells de cre-uer que duen a passejar pel riu Li. Viet-nam és a prop. Les aigües del riu sónmarronoses; la vegetació, ufanosa; l’ai-re, molt humit; la calor, enganxosa.Uns pescadors feinegen. Sembla qued’un moment a l’altre ens haguem detrobar Marlon Brando i que li haguemde comunicar que pot deixar de fer-sel’original perquè la guerra del Vietnamja fa temps que es va acabar. El princi-pal centre d’interès de l’excursió sónunes muntanyes no molt altes però es-veltes i cobertes d’herbes que a ple solo a contrallum presenten unes feso-mies suggestives. A mi em recordenaquell gos floral que vigila l’entrada delGuggenheim de Bilbao. Ens trobemtots a coberta, mirant i fent fotos. Lamajoria són xinesos. El turisme, a laXina, és majoritàriament local. Nosal-tres som la raresa. Els xinesos es bellu-guen: uns volen veure Pequín; uns al-tres, Xangai. Aquests del vaixell s’allot-gen als hotels de Guillin, gairebé exclu-

E

sivament de cinc estrelles. A Pequín envaig veure un de set. Em pensava queno existien. Tot d’una, una guia cridaen diversos idiomes: “Algú té un bitlletde vint iuans?” Els xinesos resten im-passibles. No fan cap transacció ambpaper moneda, ja ha quedat dit i repe-tit. Un estranger en treu un. A l’an-vers, darrere l’efígie de Mao, hi ha di-buixada la muntanyola que ara mateixtenim al davant. Els xinesos estanmolt contents de recordar o descobrirla sensibilitat paisatgística de la fàbri-ca de moneda i timbre.

Al vespre pugem a un altre vaixellde creuer, ara per recórrer un dels

llacs situats al centre del nucli urbà deGuillin. Uns pescadors posats pel go-vern fan exhibició de la pesca amb cor-morans ensinistrats per atrapar elspeixos. Passem per sota de moltsponts il·luminats: “Aquest n’imita unde Londres; aquest, el de les Cadenesde Budapest; aquest d’aquí, un de Ve-nècia”... Saltem a terra i seguim on vala gent. Cada dia, a dos quarts de noudel vespre i durant deu minuts, la faça-na d’un hotel, que resulta ser el nostrehotel, es converteix en una gran casca-da. L’aigua baixa amb estrèpit del ter-rat a la cornisa inferior. La gent aplau-deix. Estic a punt de dir a la guia, queés a prop: “Cal? Cal la cascada? Calenels cormorans funcionarials i les repro-duccions dels ponts?” Em retinc per-què sé que la disgustaria i li dic: “Soumolt rics, oi?” Li surt un “molt!” tan dedins l’ànima que m’arriba a entendrir.Uns dies més tard, a Xangai, un altreguia ens confiarà que no hi ha a la Xi-na sanitat pública. Algú, sorprès, lipreguntarà: “Però que no sou un paíssocialista?” “Sí, sí, socialista..!”, li sor-tirà també de dins amb una entonacióaquest cop amarga...

“Dic a un xinès:“Sou molt rics, oi?”Li surt de l’ànima un“molt!” entendridor

Vuits i nous

Sí, sí socialista...Manuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2019

oncs sí, sembla que sí. No no-més Ada Colau està disposada aser alcaldessa de Barcelona

amb els vots de Ciutadans (la líder dela PAH, alcaldessa amb els vots del’Ibex 35!, aquesta és molt bona) sinóque ho provarà amb l’aval de la sevamilitància (457 vots favor, 27 en con-tra). No em negaran que el colobrotaquest de Barcelona és realment sor-prenent. Tant, que suposo que per ai-xò personatges com Gerardo Pisarelloo Jaume Asens s’han quedat muts i demoment no els hem sentit a dir gaireres. De veritat, Colau, que estàs dispo-sada a ser alcaldessa a canvi del quefaci falta? No era Valls aquell perso-natge que representa “el model anta-gònic dels comuns”, com li deies alSalvados? De veritat, Colau? Semblaque sí. Colau vol ser alcaldessa siguicom sigui. I no seré jo qui digui qui nohi té dret. Hi té tot el dret (en demo-cràcia, les sumes són les sumes) i ho

D “Amb el pacte,Colau evita caure enla irrellevància, Vallsté protagonisme i elPSC recupera laDiputació. Què mésvolen? Coherència?

intentarà tot perquè ella sap que, si noés alcaldessa, no és res. Colau s’em-passarà, si cal, la coherència i l’equi-distància (la seva famosa equidistàn-cia, que ara quedarà ben retratada)perquè sap que, si no és alcaldessa, esconvertirà en un personatge irrelle-vant. Sense alcaldia, Colau haurà es-

tat un bluf. Colau s’empassarà la cohe-rència i l’equidistància confiant quequatre anys a l’alcaldia esborrin el pac-te de la investidura. L’operació d’estatcontra l’independentisme hauràtriomfat (o això sembla, de moment,que d’aquí a dissabte pot passar detot) i el PSC i els comuns (i Ciutadansper omissió) hauran rubricat un pacteper sortir tots ells de la irrellevànciaque els amenaça. Valls disfressa elsseus pèssims resultats convertint-seen protagonista, ni que sigui efímer,de la investidura de Barcelona; Colaus’empassa tots els seus gripaus peròserà alcaldessa; i el PSC del 155 (aiPSC!) no només continua viu sinó quetorna (si tu no hi vas, ells venen) a lacapital catalana i, és clar, a la Diputa-ció de Barcelona. Perquè el pacte, jaho saben vostès, va molt més enllà dela capital catalana. El PSC (i Valls),d’irrellevants a absolutament relle-vants. I gràcies a Colau. Ja veurem.

De veritat, Colau?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El planeta pateix cada cop deforma més preocupant els

devastadors efectes mediambien-tals de l’activitat humana. I no no-més es tracta de la indústria o la ge-neració energètica. En el darrer migsegle han tingut un especial impac-te en aquesta problemàtica els hà-bits de consum en una societat glo-balitzada en què hi ha una quantitatinabastable de productes a l’abastde milers de milions de personesque generen una inassumible ma-rea de residus. Vam poder compro-var els nocius i perillosos efectessobre la capa d’ozó que produïenels desodorants i les neveres. Tam-bé el plàstic és un dels exemplesmés evidents de generació extensi-va de residus que no només conta-minen immenses extensions –so-bretot marítimes– sinó que afectenla salut humana mitjançant la cade-na tròfica dels animals de què ensalimentem i que se l’empassen.

Els productes d’un sol ús són,en general, uns dels més temiblesenemics de la sostenibilitat i el me-di ambient. I, en aquest àmbit, unque està generant maldecaps ge-gantins són les tovalloletes. Perquè,a més de contaminar, amb el malhàbit de tirar-les al vàter es provocaun greu problema col·lateral decol·lapse de les clavegueres i mal-met les depuradores. Per això, laGeneralitat ha posat en marxa unacampanya de sensibilització amb ellema “Estem creant un monstre”. Ino és cap exageració. Cal pensarque a Londres, aquests drapets vangenerar un tap al clavegueram dediverses tones que va costar set-manes a poder ser retirat. Amb elproblema que això va comportarper a les aigües residuals d’unagran ciutat. Cal fer un ús raonabled’aquestes tovalloletes, llençar-lesals recipients adequats i optar pelreciclatge. Fins i tot aquelles que esdefineixen com a autodegradables.

Tovalloletes,mal hàbit quecal erradicar

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La Xarxa Europea contra el Racisme, formada per27 ONG, denuncia la infrarepresentació de les mi-nories ètniques i racials al nou Parlament Euro-peu, única institució de la UE escollida democràti-cament, on amb prou feines arriben al 5%, quan re-presenten un 10% de la població

ARQUEBISBE DE TARRAGONA

Minories ignorades?

L’ordenació del nou arquebisbe de Tarragona ésuna alenada d’aire fresc per a l’Església catalana,en tant que partidari d’aprofundir en una visió deconjunt de Catalunya com a unitat pastoral i demantenir i crear estructures unitàries promogu-des per la Tarraconense.

-+=

-+=

Cessa, veta i censuraJosep Borrell

L’Església catalana respiraJoan Planellas

-+=

Georgina Siklossy

El zel infinit del ministre alhora d’imposar la visióespanyola de l’univers l’ha portat ara a fulminaramb la destitució el consol general d’Espanya aEdimburg, per desmentir la tesi espanyola afir-mant (ves per on) que Escòcia, independent, en-traria a la UE sense cap problema i sense fer cua.

MINISTRE D’AFERS EXTERIORS

DIR. COM. DE LA XARXA EUROPEA CONTRA EL RACISME

http://epa.cat/c/zugvx2

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllCarme Vinyoles Casas

El xou del‘youtuber’

o tenia clar: “Si em fico amb els més forts m’arriscoque em piquin, que la gent té molt mala llet.” I per

tant el jove youtuber va dirigir la seva valentia cap al’individu més vulnerable que es va trobar pel camí: unsensesostre perdut en la intempèrie de la ciutat. Vaomplir de dentífric unes galetes tipus sandvitx, les hi vafer menjar, va gravar l’escena i la va penjar al seu canal on1,1 milions de subscriptors van recrear-se amb el morbodels patiments provocats a la víctima. “Potser m’hepassat? (es preguntava burlant-se’n). Mirem el costat bo:

això l’ajudarà a rentar-se les dents,que no ho deu fer des que es vatornar pobre.” Aquests dies s’hacelebrat el judici i s’ha conegut lasentència: 15 mesos de presó peratemptat contra la integritat moral,20.000 euros d’indemnització al’afectat i cinc anys sense accedir a laplataforma de vídeos de Google.

Però ell no concep les raons d’un càstig tan dur: per quèse l’acusa d’humiliació i vexació si ho va fer a tall de bromai com un repte per aconseguir beneficis? En aquestamanca de discerniment hi ha la clau del delicte. A què esdeu? Escoltem l’escriptora Margo Glantz: “En les xarxessocials les notícies importants es barregen i confonenamb les més insuportables banalitats i allò espantóss’acaba llegint com a banal, intranscendent, com unsimple espectacle per entretenir.” No ens distraguemamb el xou del youtuber, que té molt mala llet, que ensporta cap a la deshumanització i ens en fa còmplices.

H

Per què sel’acusa devexació si ellnomés voliaaconseguirbeneficis?

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

Pedro Sánchez trucaal president Quim Torra imantenen la primera conversaper celebrar una reunióde manera immediata.

10anys

20anys

El PSC retreu al PSOE elfinançament i CiU i ERCescalfen motors. El PP reptaZapatero a afrontar una qüestióde confiança.

Els aliats occidentals i Rússiaacorden un projecte deresolució sobre Kosova quehaurà de ser votat pel Consellde Seguretat de l’ONU.

Primer contacte El nou Parlament Pau a KosovaTal diacomavui fa...

n política, la dita“no diguis blat

fins que sigui al sac, iben lligat” té tot el sig-nificat i, per tant, finsdissabte vinent a mit-

ja tarda no podrem dir que Ada Colaurepeteix com a alcaldessa de Barcelo-na. De moment, el que és una evidèn-cia és que presentarà la seva candida-tura i que això li assegura els seus 10vots i almenys tres dels sis de la plata-forma amb què Manuel Valls i Ciuta-dans s’han presentat a les eleccions. I,després de sentir Miquel Iceta dientque el PSC farà tot el que calgui perevitar un alcalde independentista,també ho és que també tindrà els nousocialistes de Jaume Collboni, tot ique, certament, si no arriba un acordabans... es faran pregar fins al final. I,amb això, els 21 vots necessaris, 21vots que, certament, el candidatd’ERC, Ernest Maragall, no pot aconse-guir de cap manera si Colau li nega,com ja ha fet en presentar-se, els seus.

Més enllà de la possibilitat que esti-guem assistint a un mer teatre i que

comuns i PSC ja hagin pactat que elsprimers es quedin Barcelona i els se-gons la Diputació de Barcelona i Tarra-gona, cosa que no veig tan clara per-què hi ha moltes incògnites obertes imoltes opcions de fer-los la guitza,l’operació iniciada per l’alcaldessa téaltres riscos. D’entrada, enterra la novapolítica. Colau fa el que fan totes lesformacions polítiques: mantenir-se alpoder tot i perdre les eleccions, sil’aritmètica els hi permet. I acceptarels vots vinguin d’on vinguin. Tot ple-gat, legítim i, repeteixo, habitual en totsels partits. Ara caldrà veure si aquestaopció té conseqüències. Els comunsesperen que quatre anys continuantuna política “d’esquerres i transforma-dora” els donaran la raó i que el votantde la seva opció sabrà veure que eral’opció adequada. És possible, però nosembla pas que Colau se’n pugui sor-tir, de la quadratura del cercle, i, pertant, un cop alcaldessa, adeu al tripar-tit. I no veig el PSC votant gaires de lespropostes transformadores de Colau.Els comuns han perdut les eleccionsen una quarantena de barris on el 2015van ser la primera força. Caldrà veureon els porta aquest nou gir.

E

Full de rutaJoan Rueda

Colau enterrala nova política

Sembla difícil que Colauaconsegueixi la quadraturadel cercle. Per tant, un copalcaldessa, adeu al tripartit

“Premiat aCannes per ‘Liberté’i amb una trajectòriapotent, és dels queperduren

l llarg de la història hem tingutgrans creadors: arquitectes, es-criptors, cineastes, músics, fo-

tògrafs, pintors, escultors... Sense capmena de dubte, són aquells que hantornat a imaginar, que han apel·lat al’originalitat i que han trencat amb el filnarratiu existent, creant així novestradicions. Aquests creadors han estatcapaços d’impugnar el règim establert,sortir del cofoisme, reprendre una em-branzida cultural i generar nous mons.Sol ser així: els artistes més trencadorsi lliures són els que acaben esdevenintclàssics i referencials. Ara, com bé sa-bem, alguns tenen la fortuna de gaudirdel reconeixement social i econòmicben aviat i d’altres, que solen ser la ma-joria, només el pas dels anys els permetobtenir un gran suport institucional ipopular.

ÉS CLAR, QUAN NO S’ENTÉN a la primerauna obra, moltes vegades s’arronsenles espatlles i amb incredulitat es fa unacte de fe i es pensa “deu ser importantsi els que més en saben ho presentencom una gran obra”. És clar, les arts,

A la creació, l’avenç cultural requereixsovint un esforç, un abisme, un apre-nentatge. És aquell precís moment,quan s’arronsen les espatlles ambincredulitat, que som molt a prop defer una nova lectura, de descobrir unamanera d’entendre la vida i l’art, decréixer personalment i, així, de gene-rar coneixement. Certament, no ésfàcil perseverar i sortir del nostre con-fort cultural, però sol ser revelador viu-re moments d’aquests que perdurenper sempre. Les arts són font d’inspi-ració, ens fan pensar i repensar, fer-nos preguntes, contraposar idees, anar

més lluny del que mai hauríem ima-ginat, i és gràcies als creadors (i tambéals crítics, als divulgadors i a l’audièn-cia que hi creu) que som capaços deseguir el fil de la tradició, amb novesobres i propostes que sacsegen el pa-norama.

I SÍ, LLAVORS LA PREGUNTA del milió, eldubte indefugible, és qui són aquestscreadors que avui són capaços de capgi-rar l’ordre establert, de qüestionar l’es-tablishment, d’enderrocar els murs dela repetició i de construir noves ideesamb rellevància. Sí, tothom vol la llistadefinitiva, els noms que perduren i l’ob-sessió pel gran creador que marca ten-dència i deixarà petjada. Es vol distin-gir les modes banals, els artistes deco-ratius i comercials, dels qui seran refe-rència. Doncs bé, en destacaré un querecentment és notícia i que la seva obraés molt probable que perduri: un ci-neasta aclamat minoritàriament, l’Al-bert Serra, que ha rebut el premi espe-cial del jurat de Canes per la seva pel·lí-cula Liberté i que ja té una trajectòriapotent i sòlida.

Jordi Mayoral. Galerista

Albert Serra, radical i lliureTribuna

Pluja fina

b La pluja fina és aquella que,si no hi pares atenció, quan ten’adones, t’ha deixat ben xop.El procés català és com unapluja fina, va caient des del2010 sobre l’Estat espanyolsense que ningú li faci cas, iara, ja estan fent tard per aixo-plugar-se. Els presos polítics,els quals en Llarena volia ate-morir, resulta que després delllarg període de presó preventi-va estan més combatius quemai.

Per altra part, en Puigde-mont, exiliat, detingut i absoltper la justícia alemanya, haaconseguit esquivar els obsta-cles que l’Estat espanyol inten-tava imposar al Parlament Eu-ropeu perquè li barressin elpas, i ja el tenim a dins, acom-panyat del conseller Comín inegociant estratègies amb al-tres parlamentaris europeus.Tot això que està passant esdeu al fet que tots aquestsanys han sigut molt generosos

amb una pluja fina de vots fa-vorables al procés. Ja m’agra-daria veure si aquests polítics/ques tan bel·ligerants del PP,Cs i Vox, després de passar unperíode de presó com estanpassant els que ells han eti-quetat com a colpistes, esmantindrien tan serens comho fan els nostres represen-tants del govern català. No de-fallim!!! Serenitat, paciència ivots a les urnes sempre que entinguem ocasió. Pluja fina.JAUME PARADEDA PLARiudarenes (Selva)

Qüestió de vida omortb La vida pot ser un lloc difícilquan un treu el cap a aquestpou fosc de terribles presagis,com aquest que se sol citarcom “una terrible malaltia”. Laciència mèdica continua avan-çant per intentar salvar els quel’estan patint.

Les aportacions per dotarde la millor i més avançada

tecnologia a favor de la saluthan de ser degudament ac-ceptades, agraïdes i reconegu-des, sense que ningú hagi d’ar-rogar-se el dret a oposar-s’hi,vetant qualsevol generosa ini-ciativa. I menys amb el misera-ble pretext sobre qualsevol su-posada circumstància perso-nal, política o ideològica del do-nant.JORDI S. BERENGUERBarcelona

Immunes al dolor

b Vivim a l’era de la sobreex-posició. Sobreexposició a in-formació, a estímuls. I en totsels àmbits: a internet, al carrer,a la TV, inclús a la llar. En elmón del màrqueting i la publi-citat el concepte de la percep-ció pren especial rellevància.Es defineix com el procés pelqual les persones seleccionemi interpretem la informació queens envolta. Cada dia ens ex-posem a molts estímuls, perònomés en processem una por-

ció molt reduïda. Això implicaque hi ha una gran part d’infor-mació que passa desaperce-buda davant dels nostres ulls.Som immunes a ella. Però ensestem immunitzant també ales coses realment impor-tants? Ens estem immunitzantals petits detalls especials deldia a dia? Al dolor? Al patimentaliè? Qualsevol que passegi peruna gran ciutat serà testimonidel gran nombre de personesque viuen al carrer. Personesque demanen almoina, que de-manen ajuda, un últim crit desocors a la desesperada. Peròels veiem sense veure’ls, hanpassat a formar part del mobi-liari urbà. Seguim els nostrescamins sense prestar-hi aten-ció, distrets en un mar d’estí-muls que lluita per captar lanostra atenció. I mai guanyenells, mai guanya el dolor. Ens hihem acostumat o és que noens importa? Som ja immunesal dolor?ELIA AGUILERA ESCRICHETerrassa (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2019

SísifJordiSoler

Jean Quatremer, PERIODISTA CORRESPONSAL A BRUSSEL·LES DEL ‘LIBÉRATION’

“Com a ‘Harry Potter’ no es pot dir ‘Voldemort’, a Brussel·lesno pots dir la paraula ‘Catalunya’ o ‘independència’”

La frase del dia

“La gent no es faindependentistaperquè li parlis encastellà, negant-li eldret al català, sinóperquè el governadopti mesuressocials que millorin laseva qualitat de vidamaterial, cultural idemocràtica

n el procés cap a la independèn-cia de Catalunya, la llengua cata-lana no hi té la més mínima im-

portància, rellevància o funció icònica.El retrocés del català, en l’espai públic,arriba a límits insospitables. El 1980,cada cop que un dels diputats andalu-sistes escollits a la cambra catalana noutilitzava la llengua pròpia del país onhavia estat escollit, el diputat republicàMarçal Casanovas en protestava sor-tint de l’hemicicle. Si ara fos diputat, elque ja no faria és entrar-hi, perquè hiha grups parlamentaris sencers que,bo i sabent català, empren només elcastellà a la cambra, atorgant a aquestús una clara dimensió ideològica. L’úsde les llengües expressa el paper quehom atorga a cadascun dels idiomes: alcatalà, el passat, la llengua inútil, i el fu-tur, la llengua útil, al castellà. La cam-panya electoral, en els espots, mítings idebats ho ha confirmat. Hom canvia alcastellà en resposta als parlants mono-lingües que, aquests sí, mai no canviende llengua.

ALTS CÀRRECS DE LA GENERALITAT i lídersindependentistes no tenen cap incon-venient a prescindir del català i fer de-claracions en castellà a la premsa, comla cosa més normal del món. Però resul-ta que el més normal del món és la ver-sió original, amb sobreposició de veu obé amb subtítols. Presidents i vicepre-sidents ja asseguren l’oficialitat in-qüestionable del castellà a la futura Re-pública Catalana, no fos cas. Indepen-dentistes de llarga tradició fan tuits encastellà amb regularitat, reduint el ca-talà a una funció purament domèstica.Fins i tot els catalans injustament em-presonats, sobre els quals penja l’ame-naça d’una sentència duríssima, hanrenunciat a l’ús del català, desaprofi-tant així la imatge emblemàtica d’unjudici polític on els acusadors d’un paísacusen i volen condemnar, en castellà,els acusats d’un altre país que parlen

E una altra llengua. Veure tribunal, fis-cals, advocats de l’estat i acusació par-ticular amb aparells de traducció si-multània, hauria estat, davant delmón, una imatge impagable que hauriafet innecessària qualsevol mena d’ex-plicació addicional. Però els acusatspertanyen a una societat que semblahaver deixat de valorar l’idioma propicom un tret essencial de la seva identi-tat col·lectiva, com l’única aportaciócatalana insubstituïble al patrimonicultural de la humanitat.

LA PUBLICITAT EN CASTELLÀ en mitjanspúblics creats per a normalitzar-hi el ca-talà forma part del paisatge quotidià. Al’administració de justícia el català hi ésanecdòtic, marginal al cinema, inexis-tent en els productes farmacèutics, tot ique la meitat d’empreses del sector si-guin de Catalunya, i ocasional en pro-ductes bàsics com alimentació, higieneo electrodomèstics, amb alguna excep-ció. En realitat, si el català no hi és, i nin-gú no l’hi reclama, per quins set sous

hauria de ser-hi? En bars i restaurants,les pissarres anunciant-ne les especiali-tats al carrer no delaten cap diferènciaentre el centre de Valladolid o el de Bar-celona, perquè el català no hi és. Enl’àmbit social, la renúncia a l’ús de lallengua, la deixadesa dels catalans al’hora de servir-se’n, del català, és de di-mensions còsmiques. N’hi ha prou quealgú respongui en castellà per deixar elcatalà, a l’instant. Tant se val que estracti de gent que duu aquí anys i panysi, fins i tot, que insisteixi que no se’ls dis-crimini per la llengua. La fragilitat delcatalà en l’espai quotidià és total. Es par-la en castellà a gent que et demana queno la marginis, que no menystinguis elseu coneixement passiu de l’idioma, quela tractis com a gent d’aquí, perquè vo-len ser d’aquí. Però hi ha qui limita elsàmbits d’ús del català, reservant-lo no-més per als que ja el parlen, alçant unmur d’exclusió entre els de casa, els desempre, i els que aspiren a ser també decasa per sempre. Es nega, doncs, el dreta compartir, conèixer i usar la llenguadel país a gent vinguda de fora.

UNA IDEA ERRÒNIA de l’educació, tant queno passa enlloc més del món, fa prescin-dir del català a l’instant. I hi ha qui creuque l’univers independentista serà mésgran si ens adrecem en castellà a segonsquina població. Però la gent no es faràindependentista perquè li parlis en cas-tellà, negant-li el dret a ser tractat en ca-talà, amb la mateixa naturalitat que aFrança el tractarien en francès, sinóperquè el nostre govern adopti mesuressocials que millorin la seva qualitat devida material, cultural i democràtica,fet que en reforçarà els vincles d’orgull ipertinença amb el país on viu. O bé els lí-ders polítics, socials i culturals, promo-uen un canvi real a favor del català, o lalenta decadència de l’idioma el durà a lainutilitat total. I potser sí que hauremsalvat la independència, però hauremperdut la llengua. Alarmant.

Josep-Lluís Carod-Rovira. Filòleg i escriptor

La llengua prescindibleTribuna

otser el momentmés memorable

de la memorable ex-posició dels informesdels fiscals aquestasetmana passada és

la comparació de l’1-O amb el 23-F queva fer Javier Zaragoza, com si posartancs a València i segrestar tot un Con-grés per la força de les armes fos com-parable a un referèndum pacífic. (Percert, en demanar 25 anys per a Jun-queras i fins a 17 per a la resta, els fis-cals haurien pogut tenir en compteque Alfonso Armada, exsecretari delrei Juan Carlos i el líder del cop d’estatreal –el de 1981– va passar tan sols 7anys a la presó). Inoblidable, també,

l’afirmació de Zaragoza que no cal vio-lència per muntar una rebel·lió (!). I quies podrà treure del cap la conclusió dela fiscalia que el “motor” de tot plegatera Oriol Junqueras, mentre que sesap de sobres que el motor de debòeren el 80% dels catalans que volenun referèndum, siguin quines siguin lesseves idees polítiques. En fi, de l’actua-ció dels fiscals –talment una versióquadrofònica del discurs del rei Felip el3-O– es pot concloure que creuen enuna teoria de la conspiració altamentinversemblant que involucra les insti-tucions catalanes i dos milions i mig devotants; i que ells van obviar les provesde la defensa fins al punt que el judicisencer ha estat del tot superflu; i quesi els que vivim a Catalunya sabemquè hi va passar perquè hi érem, elsfiscals, d’altra banda, no només no hieren sinó que habitaven i habiten unaltre univers, tan llunyà del nostre queno es pot dir ni que sigui paral·lel.

P

De set en setMatthew Tree

L’acudit

Els fiscals del judici creuen enuna teoria de la conspiracióaltament inversemblant

assat el 26-M, la conse-llera de la Presidència,Meritxell Budó, fa ba-lanç i autocrítica del re-

sultat electoral i insinua el camíque ha de prendre tant l’espaique representa Junts per Cata-lunya (JxCat) com l’indepen-dentisme en general desprésd’una sentència condemnatòriacontra els presos polítics.

Carles Puigdemont guanya leseuropees; ERC, les municipals.Canvia d’alguna manera l’equi-libri al govern?No, no canvia, primer perquèl’equilibri del govern sorgeix deles eleccions del 21-D i, per tant,les majories parlamentàries sónles que determinen la composi-ció del govern. Aquest altre cicleelectoral no ens modifica en capcas la composició del govern nidel Parlament. Desprésd’aquest cicle complet electoral,el que llegim a les urnes és quela composició del govern es veureforçada. Si mirem el mapa deles municipals o de les euro-pees, majoritàriament els grupsque el componem hem estat elsque tenim majoria. Hi hauràmés de 700 ajuntaments gover-nats per JxCat i per ERC.

PQui té l’hegemonia dins de l’in-dependentisme?Aquestes eleccions mostrenque l’hegemonia no la té ningú,queda repartida.

El resultat de Puigdemont a leseuropees ha tapat un mal resul-tat de JxCat a les municipals?Són dues eleccions diferents, laraó a l’hora de votar és diferent.Em permeto fer autocrítica pelque fa a les municipals: proba-blement la gent no ha llegit quiérem perquè nosaltres matei-xos ens hem confós entre PDe-CAT, JxCat... No hem acabat dedefinir el nom del paraigua del’espai polític amb què ens pre-sentàvem, potser hem anattard, i això s’ha notat en el re-sultat de les municipals.

Ha estat un problema de marcaelectoral?Ha estat un problema de comendreçàvem aquest espai polítici com concorríem a les elec-cions. I, fent autocrítica, quel’hem de fer en l’espai on corres-pongui, sí, hem anat tard.

Els president Mas i Puigdemontes reuniran aviat a Waterloo.Què han de fer el PDeCAT iJxCat, s’han de fusionar?Aquestes trobades formen partde la normalitat de l’espai

JxCat. Tenim trobades cons-tants, de vegades són presen-cials i d’altres per videoconfe-rència, abans i després del 26-M. Anem treballant per definirconjuntament com s’ha d’en-dreçar aquest espai, sota el lide-ratge dels presidents Puigde-mont, Mas i Torra, perquè lacentralitat política catalanapassa per aquests lideratges.

Què vol dir “endreçar”? El mo-del d’ICV de confluència ambels comuns és un bon model?[Riu] Endreçar vol dir que enshem de definir, definir uns lide-ratges i el paraigua de JxCat,aquesta marca electoral quepermet la confluència entre di-ferents actors com pot ser elPDeCAT. Jo soc de les que pen-sen que cal endreçar, i això vol

dir trobar l’equilibri de repre-sentació de forces dins d’aquestespai polític per tal de construirun projecte sòlid i de futur perencarar-nos als reptes que la so-cietat catalana demana a lesformacions polítiques.

La marca seria, doncs, JxCat?Jo soc de les que pensen que lamarca ha de ser Junts per Cata-lunya.

I el president d’aquest nou par-tit, Puigdemont?El lideratge del president Puig-demont és indiscutible, comtambé és indiscutible el liderat-ge del president Mas.

Una copresidència?Tot això s’ha de definir.

De fet, també circula el seunom com a secretària generald’aquesta nova formació.Prefereixo reservar la meva opi-nió. No cal dir que aquest espaipolític òbviament sap que potcomptar amb la meva personaper treballar, perquè és el quem’agrada, treballar.

Tot això quan s’ha d’aclarir? Eljuliol vinent, en un congrés ex-traordinari?Tot això ho aclarirem i si la ma-nera d’aclarir-ho és a través

d’un congrés extraordinaril’haurem de fer, però en tot casaixò encara no està definit nidissenyat i hi estem treballant.

ERC pot tenir la temptació deforçar unes eleccions?El govern té la voluntat de se-guir governant aquesta legisla-tura, treballar els pressupostos,si pot ser els del 2019 per pre-sentar-los aquest 2019, però sino, començar a treballar els del2020 per encarar-nos al pròximany de mandat. En cap momentel govern ha parlat de cap con-vocatòria d’eleccions. Seguimamb la idea de governar aquestpaís, seguir fent feina com hemfet en aquest primer any enquè, malgrat alguns relats, larealitat és que s’està treballant:

Meritxell Budó Consellera de la Presidència i portaveu del govern

Emili BellaBARCELONA

“L’hegemoniaindependentistano la té ningú”ENCAIX · “La marca electoral JxCat permet la confluència entre diferents actors com pot ser el PDeCAT”FUTUR · “Aquest espai polític sap que pot comptar amb la meva persona per treballar” CONGRÉS ·“Després de la investidura serà el moment que [Sánchez] pugui comptar amb els diputats independentistes”

Una sentènciacondemnatòriarequereix unaresposta de país queno ha de ser perforça unes eleccions

❝

Accepten lacondemna d’unany i sis mesos depresó i cincd’inhabilitació

El PSC l’avisa queno li donarà un xecen blanc si no hi haun acord previ degovern

Colau aspiraràa l’alcaldiatenint nomésel sí de Valls

Quatre urbansadmeten querebien subornsde bordellsNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 20196 |

s’han aprovat 24 normes ambrang de llei, estem tirant enda-vant tots aquells compromisosque ens havíem marcat en elfull de ruta per a la legislatura ino veig cap raó per a unes elec-cions en aquests moments.

Una sentència condemnatòriano seria, per tant, el final de lalegislatura.Una sentència condemnatòriarequereix una resposta de paísque no ha de ser per força unaconvocatòria d’eleccions. Laresposta de país s’ha de treba-llar entre els partits polítics i lasocietat civil per definir de qui-na manera donem resposta a lasentència.

Les pròximes eleccions seranplebiscitàries?En el context polític que estem,totes les eleccions tenen uncomponent de plebiscit.

Si se superés el 50%, es podriadeclarar la independència?Aquest full de ruta del que ha de

passar els propers mesos és elque hem d’acabar de treballar, iés important definir-ho. El queés clar és que en aquest país hiha una majoria molt gran a fa-vor de la independència i, llunyde retrocedir, va augmentant,com ho ha demostrat el resultata les eleccions europees.

El president parlava de la Cons-titució catalana com a terme dela legislatura. Com la tenim?De fet, vam concórrer a les elec-cions del 21-D amb la voluntatclara que lògicament acaba ambla Constitució catalana. A partird’aquí, s’ha d’anar treballant.

En quin punt estem d’aquestaConstitució? Com s’ha d’articu-lar, qui l’ha de treballar?S’hi està treballant.

Tenim un govern independen-tista i un Parlament amb majo-ria independentista. Estan fentla independència?

Continua a la pàgina següent

La consellera Budó, a lagaleria gòtica del Palau de laGeneralitat ■ JOSEP LOSADA

El lideratge dePuigdemont ésindiscutible, comtambé és indiscutibleel de Mas

❝ ❝Que deixin anarels presos políticsabans de lasentència ésel que tocaria

PolíticaL’APUNT allà. Però hi ha una línia vermella que hauria de justifi-

car la utilitat de les campanyes (si és que en tenen):que si t’has passat quinze dies dient que no faries unacosa, no la facis. No és el mateix haver-ho dit fa quatre,vuit o deu anys que no fa ni un mes. Perquè no hi ha resmés difícil, i quatre anys poden ser insuficients, que re-cuperar un votant desenganyat.Jordi Alemany

Arriba el moment de la veritat, el dels pactes per als go-verns, ara municipals, i es multipliquen les pressionsdels polítics utilitzant la talaia dels mitjans i també ladels gurus a les xarxes. Tot són retrets com si cap partittingués un cadàver a l’armari d’un pacte considerat an-tinatural. I en això estem, perquè això és la política: ne-gocio, m’assec, parlo i calibro per aquí, i pressiono per

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 2019 | Nacional | 7

117084-1207729Q

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 20198 | Nacional |

Tenim un govern independen-tista i un Parlament indepen-dentista que van concórrer a leseleccions del 21-D amb un ob-jectiu i s’està treballant peraquest objectiu alhora que s’es-tà treballant també per la reali-tat del país, una cosa no excloul’altra. Tenim una realitat depaís que cal seguir afrontant ique aquest govern també estàafrontant: necessitem políti-ques sanitàries, d’educació,d’empresa, de medi ambient, deterritori... Tot això des del go-vern s’està duent a terme per-què fer la independència tambévol dir posar les persones al cen-tre de les polítiques.

El 80% dels catalans volen unreferèndum, però Pedro Sán-chez no vol ni parlar amb Torradesprés de la carta per dema-nar una reunió. Fins quan s’had’insistir?Nosaltres no hem de deixar dedemanar diàleg, perquè és unavoluntat sincera. El govern deCatalunya sempre està i estaràobert al diàleg amb el govern del’Estat espanyol, no entenemque pugui ser d’una altra mane-ra. El PP va aplicar la repressióamb Catalunya, el PSOE preténla ignorància, però nosaltres elque esperem d’aquesta peticióformal que ha fet el presidentTorra al president Sánchez ésque es respongui de la mateixamanera, amb una carta, de ma-nera formal. Esperarem la res-posta més enllà de les declara-cions als mitjans.

Confia que Pedro Sánchezs’avindrà a asseure’s a dialogardesprés de la investidura?Confio que Pedro Sánchez s’as-segui a dialogar perquè no en-tenc que l’Estat espanyol puguigovernar d’esquena a Catalu-nya. El conflicte amb Catalunyas’ha de resoldre políticament iper fer-ho cal diàleg. Com quecreiem que la resposta no ha deser ni de repressió ni judicial si-nó política, seguirem reclamanti oferint el diàleg necessari i se-rè per trobar una solució.

Què han de fer els diputats inde-pendentistes en el moment de lainvestidura?Això s’està acabant de parlar,però, en tot cas, el que tenimclar és que el govern del PSOEno vol comptar amb el suportdels partits independentistes,però la postinvestidura serà elmoment de poder comptar ambels diputats i diputades inde-pendentistes per tirar endavantcertes decisions i polítiques ques’han de dur a terme i alhoratrobar el camí del diàleg neces-

sari que reclamem.

Veu factible que entre el mo-ment que el judici quedi con-clòs per a sentència i la sentèn-cia alliberin els presos polítics?Seria el que tocaria. No vull dei-xar de confiar-hi, malgrat que javeiem com respon la justícia es-panyola. Estan en presó preven-tiva i, si s’acaba el judici, els hande deixar en llibertat.

Això facilitaria que els diputatsindependentistes donessin su-port a la investidura de Sán-chez?El que facilitaria tot plegat seriauna sentència absolutòria, per-què no és cap delicte el que hanfet. Seguim dient que és unapresó injusta, un judici injust iqualsevol sentència que no siguiabsolutòria serà injusta. Que elsdeixin anar és el que tocaria i noés a canvi de res. Aquesta situa-ció afavoriria moltes relacionsde diàleg i trobada i mirar de re-soldre les coses amb menys ten-

sió i més normalitat.

La figura del relator és irrenun-ciable?Per a nosaltres el que ha de serirrenunciable és poder seure adialogar i, a partir d’aquí, la fór-mula que trobem de si hi had’haver un relator, si hi ha d’ha-ver un mediador, si hi ha d’ha-ver només una bilateral govern-govern, si s’han de començar lesconverses d’una manera od’una altra... Nosaltres estemoberts al diàleg, seguirem ofe-rint diàleg, i la fórmula, la quesigui més còmoda i necessària.

Enmig de tota aquesta repres-sió, com casa negociar un noufinançament?Si es complís el que ja hi ha ara,no caldria un nou model de fi-nançament, perquè, a més,aquest país ja ha fet un pas en-davant, el nou finançament ja elvam demanar, va anar com vaanar i ara volem una nova reali-tat. De fet, si s’hagués complert

la part del finançament inclosaa l’Estatut, com ara la disposicióaddicional tercera, no seríemon som.

L’executiu participarà en fò-rums multilaterals amb la restade comunitats autònomes?El govern sempre ha dit que voluna relació d’igual a igual, de tua tu, bilateral amb el govern del’Estat espanyol.

El govern dona suport a la ma-nifestació d’Estrasburg que esprepara per la constitució delParlament Europeu? El presi-dent Torra hi assistirà?Després d’aquesta convocatòriaencara no ens hem trobat, seràla setmana vinent quan posa-rem sobre la taula quina ha deser la resposta, però segura-ment hi serem.

I el president Puigdemont, hiserà? Ho dic perquè trepitjarl’Estat francès potser és unamica més delicat que altres

parts d’Europa.Confiem que hi pugui ser.

Barcelona. Sembla que està fetun pacte de govern dels co-muns amb el PSC amb Ada Co-lau d’alcaldessa i els vots ‘rega-lats’ de Manuel Valls. Quinesconseqüències pot tenir?És clarament una operaciód’Estat que té com a objectiu fi-nal que la capital de Catalunyano la governi una formació in-dependentista i que no hi hagiun alcalde independentista alcapdavant. Davant d’això el quecal de les formacions indepen-dentistes és una resposta depaís. És una operació d’Estatque no descarto que es puguiproduir en altres ciutats de Ca-talunya, com la que han anun-ciat a Sabadell. Veurem quinaresposta de país cal donar, per-

què aquest tipus de pactes elque pretenen és allunyar tantcom puguin els alcaldes inde-pendentistes del govern de lesciutats catalanes.

Que Colau sigui alcaldessa potdificultar la negociació delpressupost de la Generalitat?Si el fet que Ada Colau sigui al-caldessa vol dir que s’ha de difi-cultar la negociació dels pressu-postos de la Generalitat, aixòvoldrà dir que els comuns nofan la seva feina, que és feraportacions, negociar i asseure’sa parlar de veritat i amb volun-tat de treballar per a la ciutada-nia de Catalunya els pressupos-tos, perquè aprovar uns pressu-postos no és aprovar només lagestió d’un govern, sinó facilitarque la ciutadania pugui tenir to-tes aquelles polítiques públiquesnecessàries i que com a governhem de garantir. La responsabi-litat de les formacions polítiquesés poder seure a negociar elspressupostos. Entenc la políticacom l’art del consens i el pacte.Demano a les formacions políti-ques, totes, no només als co-muns, que si tenen la voluntatde treballar per a la ciutadania,s’asseguin a negociar els pressu-postos amb el govern. ■

Ve de la pàgina anterior

Meritxell Budó Consellera de la Presidència i portaveu del govern

La portaveu del govern, a la sala Tàpies ■ JOSEP LOSADA

Si s’haguéscomplert la partdel finançamentinclosa a l’Estatutno seríem on som

❝

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 201910 | Nacional |

ls ulls d’Europa estaran po-sats el pròxim dia 2 a Estras-burg en la sessió constitutivadel Parlament Europeu

–prevista del 2 al 4–, i allà hi seranmilers de catalans per reivindicarl’exercici del dret a l’autodetermi-nació i a la representació política,que l’Estat espanyol amenaça de la-minar impedint la presència delseurodiputats independentistes pre-sos o a l’exili. “Si Carles Puigde-mont, Toni Comín i Oriol Junque-ras no poden ser-hi, hi hem d’anarnosaltres”, afirma Maria do CarmoMarques-Pinto, una de les impulso-res de la manifestació a la capital al-saciana. “Els eurodiputats repre-senten 200 milions de persones, imés d’un milió en queden fora i nopoden entrar”, denuncia. En altresparaules: “Els tres eurodiputats in-dependentistes estan discriminatsrespecte als 748 restants.”

La iniciativa, sorgida espontània-ment, es vol mantenir al marge delspartits i que la gent prengui tot elprotagonisme. S’estan omplint au-tobusos arreu de la geografia catala-na, s’estan comprant bitllets detren i d’avió i planificant viatgesamb vehicles particulars per seraquell dia a la porta del ParlamentEuropeu a dos quarts de nou delmatí, mitja hora abans de l’inici dela sessió. Els organitzadors preve-uen repartir el manifest titulat“Lluitarem pels nostres drets on to-qui i quan calgui”, que ja ha rebutmés de 10.000 adhesions, i fer cuaperquè una vintena de persones pu-guin accedir a l’interior com a pú-blic. “Espanya es prepara per tras-lladar a les institucions de la Unió

E

Europea –començant pel Parla-ment Europeu– la seva estratègiade vulneració i repressió”, adverteixel text. Defensen el dret dels elec-tors catalans a ser representats al’eurocambra, el dels tres eurodipu-tats represaliats a exercir el man-dat pel qual van ser elegits i dema-nen al Parlament Europeu ques’oposi a la pretensió de l’Estat es-panyol d’impedir-los-ho. Al conjuntde les institucions europees els ex-igeixen que assumeixin la iniciativade promoure i fer de mediadores enel diàleg i la negociació entre Cata-lunya i Espanya sobre el dret a l’au-todeterminació i, a la ciutadania eu-ropea en general, que els faci costaten la lluita cívica i pacífica pelsdrets fonamentals dins la UE. “Noanem a demanar l’alliberament dels

presos polítics, sinó a denunciarque Espanya està traslladant la re-pressió a la UE i segrestant la demo-cràcia europea”, remarca Marques-Pinto.

Inicialment va sorgir la mateixainiciativa amb dos noms diferents,Omplim Estrasburg i Pugem a Es-trasburg, que ràpidament es vanunificar i coordinar. El Consell perla República se n’ha fet càrrec il’ANC, com a membre d’aquesta ins-titució, s’ha posat mans a la feinaper omplir autocars i aportar-hi laseva experiència en organització degrans manifestacions. Malgrat quela jornada caigui entre setmana –undimarts–, s’espera que hi acudeixinmilers de persones en una mobilit-zació que prendrà el relleu a la deBrussel·les del desembre del 2017, a

la qual van assistir-hi més de 45.000persones –segons la policia belga–, ila de Madrid del març passat, amb18.000 persones –segons la delega-ció del govern espanyol–.

De moment, es manté la incògni-ta sobre la presència de Puigde-mont, Junqueras i Comín a Estras-burg. La del líder d’ERC l’ha d’auto-ritzar el Tribunal Suprem; la delsexiliats és més envitricollada jurídi-cament, a banda que trepitjar l’Es-tat francès en la seva situació és ar-riscat. Segons l’advocat de Puigde-mont Gonzalo Boye, França ésl’únic estat de la UE que acceptariaextradir-lo. En qualsevol cas, ja estreballa per poder oferir un missat-ge per videoconferència com a pos-sible alternativa en cas que els im-pediments es materialitzin. ■

PROTESTA · L’independentisme prepara una gran mobilització a les portes del Parlament Europeu per a la sessió constitutivadel dimarts dia 2 MANIFEST · Denunciaran l’extensió de la repressió espanyola a l’eurocambra i defensaran l’autodeterminació

Emili BellaBARCELONA

8.30 hÉs l’hora de la con-vocatòria del dia 2de juliol davant delParlament Europeu aEstrasburg, mitja horaabans de l’inici de lasessió constitutiva.

Omplir Estrasburg de drets

El Parlament Europeu d’Estrasburg, en una imatge d’arxiu ■ EFE

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 9 DE JUNY DEL 201912 | Nacional |

Continuen encallades lesnegociacions per formargovern a l’Ajuntament deBarcelona i, si no hi ha cappacte ocult o més avançatdel que expliquen els pro-tagonistes, la situació espresenta complexa ambsectors dividits i enfron-tats que, per ara, no acon-segueixen sumar, capd’ells, prou suports. Ara,però, ja ha començat elcompte enrere.

Després de deu dies desilenci, ahir l’alcaldessa enfuncions, Ada Colau, vavoler justificar el pas enda-vant, avalat divendres perles bases dels comuns, i lalluita per l’alcaldia de Bar-celona i el seu projecte deciutat. Tot i que impera elclarobscur, alguna esclet-xa ha vist oberta Colau perpoder presentar-se a la in-vestidura o, si més no, hiha vist més possibilitatsque les que té el candidat

republicà Ernest Mara-gall, malgrat ser la llistamés votada. Tanmateix,ara per ara, l’únic suportconfirmat és el del candi-dat Manuel Valls, que es vamostrar disposat a “rega-lar” els vots que més con-trola dins el grup munici-pal de sis regidors quecomparteix amb Cs. Colauen té prou amb tres sem-pre que acabi sumant elPSC.

Aquests vots gratuïtscontrasten a hores d’araamb el rebuig expressatper ERC i el PSC a sumar-se a “l’acord progressista”que defensa i vol construirl’alcaldessa. La líder delscomuns no tira la tovallolai ho continuarà intentantaquests últimes dies de ne-gociació, tot i assumir els“riscos” que comporta ar-ribar al ple del 15 de junysense suports suficients.“No és una qüestió numè-rica, sinó que es tracta defer polítiques valentes i po-sar la ciutat al capdavant,

la suma de les esquerresho permet”, insistia Colautot presentant-se coml’única persona que ho potfer possible ja que nomésella ha pogut iniciar con-verses, a dues bandes,tant amb ERC com amb elPSC. És del parer que aratoca que “tothom surti dela seva zona de confort” iassegura que no posa lí-nies vermelles en la nego-ciació. Defensa, això sí,“l’empat tècnic a regidors”amb ERC per reivindicar-

se en el càrrec i poder arri-bar a arrabassar l’alcaldiaa Maragall, ja que ell “nocreu ni treballa a favord’un govern progressista”,afegia. Al llarg de la sevaintervenció, Colau es vamostrar molt més críticaamb el candidat republicàque amb el socialista, tot ihaver protagonitzat tam-bé els “vets creuats” ques’han llançat l’un a l’altre.Però Colau es va mostrarespecialment dolguda perles manifestacions de Ma-

ragall, que el dia abans vainstar-la a triar entre re-pressors o víctimes. “Uncomentari desafortunat”,en paraules de Colau, que“falta a la veritat” i que, amés a més, “banalitza laviolència de l’1-O que coma Ajuntament hem denun-ciat a la justícia”, recorda-va l’alcaldessa.

Les regnes de la investi-dura que des de divendresha agafat Colau són difí-cils, però, de retenir. So-bre els suports de Valls,

l’alcaldessa intenta pas-sar-hi de puntetes. “Nofem pactes ni operacionsestranyes, no estem nego-ciant ni amb Junts per Ca-talunya ni amb Valls”, as-segurava, mentre treiaimportància al suport ex-pressat pel candidat de ladreta. “Està fora de lloc dirsi acceptem o no els votsde Valls”, etzibava.

Tot i que Colau encaraahir es permetia jugaramb l’equidistància convi-dant ERC i el PSC a unacord “ampli, transversal iprogressista”, poques ho-res després de defensar laseva posició, el candidatdel PSC, Jaume Collboni,també li parava els peus iadvertia que els socialistesno oferiran cap xec enblanc en aquesta negocia-ció. Volen tenir un acordsignat abans de donar el sía Colau com a alcaldessa,una altra cosa no “té sen-tit”. La líder dels comuns

ja s’avé a negociar un go-vern, però ahir encaraconvidava ERC a ser-hi.Serà difícil que els republi-cans cedeixin l’alcaldia enles negociacions. Més fàcil,en canvi, sembla, a priori,el suport dels socialistestenint en compte les pa-raules del primer secretariMiquel Iceta assegurant:“Farem el que calgui per-què no hi hagi un governindependentista”, una de-claració que xoca amb lesparaules de Collboni ne-gant xecs en blanc, per laqual cosa tot sembla indi-car que l’acostament en-tre socialistes i comuns ésmés pròxim i factible. Coll-boni ahir també va desco-brir que si bé no s’havia as-segut a negociar amb Ma-ragall sí que havia mantin-gut contactes amb ell pervia correu electrònic i xar-xes socials i es va mostrarmolest per les invitacionsde Maragall a parlar a tra-vés de la premsa. ■

Colau pugnarà per l’alcaldiatot i tenir només el sí de Valls

Emma AnsolaBARCELONA

aDefensa el pas per poder sumar ERC i el PSC a un acord que republicans i socialistes rebutgen aElPSC adverteix que no donarà cap xec en blanc a“No som terra per conquerir”, diu l’alcaldessa

El candidat d’ERC a l’alcaldiade Barcelona, Ernest Mara-gall, va assegurar ahir que elsvots de l’alcaldable de Barce-lona pel Canvi-Cs, ManuelValls, a favor de la investidurade la líder dels comuns, AdaColau, seran “decisius per ala investidura”, però que tam-bé ho seran “cada setmana” ies convertiran en una “hipo-

L’alcaldessa en funcions, Ada Colau, ahir explicant els motius pels quals lluitarà amb Maragall per l’alcaldia de Barcelona ■ ACN

teca permanent”. En una en-trevista al diari Ara, Maragallva afirmar que els comunshan abandonat l’“equidistàn-cia” i que el seu llenguatges’assembla “cada vegadamés” al del socialista i tambécandidat Jaume Collboni. Toti això, el republicà es va mos-trar convençut que serà pos-sible un acord amb Barcelona

en Comú i que el proper dis-sabte podrà ser alcalde. “Nol’importa cap altra qüestióque ser alcaldessa. No l’im-porta arribar-hi per la via de ladependència de Collboni i deValls”, reblava el candidat re-publicà, que també lamenta-va que Colau no expliqués “lalletra petita” que hi ha al dar-rere dels suports de Valls.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Maragall avisa que Valls és una “hipoteca constant”

“Està fora de lloc dirsi acceptem o no elsvots de Manuel Valls”Ada ColauALCALDESSA EN FUNCIONS DEBARCELONA I CANDIDATA DELSCOMUNS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No volem unAjuntament com laGeneralitat, méspendent de Waterlooque de Nou Barris”Jaume CollboniCANDIDAT DEL PSC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases