Edició de LleidaDIJOUS · 22 de març del 2018. Any XLIII. Núm. 14584 - AVUI / Any XL. Núm. 13454 - EL PUNT

1,20€

1344

05-1

1638

83w

1236

23-1

1790

10T

EDITORIAL

A l’espera d’un plesense ingerènciesAvui Jordi Turull serà investit nou president de laGeneralitat si així ho decideix la majoria indepen-dentista que des del 21-D hi ha al Parlament cata-là. Després d’una jornada maratoniana i de tensesnegociacions entre JxCat i ERC arran de la decisiódel jutge Llarena de citar demà al Suprem els sisdiputats investigats, el president Roger Torrent haconvocat el ple per aquesta tarda. Un ple convocatlegalment i amb tota legitimitat que hauria detranscórrer sense incidències ni ingerències.

P3

DETONANT · La decisió deljutge Llarena de citar per demà alSuprem els sis diputats investigatsfa accelerar el ple d’investidura

INCÒGNITA · Els vots de la CUPes podrien convertir ara en elprincipal escull de la sessióplenària de demà a la tarda

TORRENT · El president delParlament s’hi ha avançat i vaconvocar anit el ple en què s’had’escollir Turull nou president

PRESÓ · Forcadell, Turull, Rull,Romeva, Bassa i Rovira podrieningressar divendres a la presó iser inhabilitats de manera exprés

Llarena desencalla la

Jordi Turull, en una de les darreres entrevistes que va concedir a aquest diari, quan era portaveu del govern ■ JUANMA RAMOS

P6-15

Seguiu avui el pled’investidura a partirde dos quarts de cinc

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 22 DE MARÇ DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

imarts de la set-mana vinent fa-

rà vint-i-cinc anys dela mort del poeta Vi-cent Andrés Este-llés. Estellés ho va

significar tot per al País Valencià. Encompanyia de Manuel SanchísGuarner i Joan Fuster, Estellés vaser la veu que ens va retornar als va-lencians la raó de ser. El seu impres-sionant Llibre de Meravelles va ser lameua primera lectura en català isóc, per tant, un dels molts qui lideu el que ha estat la meua vida aaquest fill del forner de Burjassotque arribaria a ser el millor poetavalencià des d’Ausiàs March.

Sobre la qualitat poètica d’Este-llés no hi ha cap discussió possible.És cert que era un grafòman i quealguns textos menors són prescindi-bles. Però als seues llibres hi ha al-gunes de les pàgines més brillants,en registres a més ben diversos i di-ferents, de la poesia catalana del se-gle XX. No només de la poesia va-lenciana sinó de la poesia catalana

completa, i per extensió de la poesiaeuropea. El Mural del País Valencià,per exemple és una obra titànicaque només té paral·lels en poetescom Neruda. Versos i més versosnarrant el País Valencià de nord asud amb una constància incansablei amb una mirada tan lliure com ela-borada. Ningú no es queda indife-rent llegint-lo.

Amb Estellés, però, passa a mésuna cosa sensacional, que és la seuapervivència. Vint-i-cinc anys des-prés de la seua mort els seus versossón cançons, eslògans polítics, apa-reixen en cartells i pintades i es se-gueixen recitant a cau d’orella o almig de les places i carrers. Els so-pars Estellés s’han consolidat arreudels Països Catalans com una nitd’homenatge que cada setembre re-brota. Els seus llibres es venen i esseguiran venent perquè segueixensent essencials per a molta gent.

Vint-i-cinc anys després de la se-ua mort Estellés continua sent aixíuna referència clau per a la nostrasocietat.

D

Keep calmVicent Partal

Estellés

Vint-i-cinc anys desprésde la seua mort els seusversos són cançons,eslògans polítics, apareixenen cartells i pintades

La vinyetaFer

illuns va ser Sant Josep. No hovam notar gaire perquè a Cata-lunya ha perdut, perquè li vam

treure, el caràcter festiu que en altresllocs conserva i que aquí havia tingutmolta força. Nadal, Sant Joan, TotsSants... tenim una festa per a cada en-trada d’una nova estació, menys per ala primavera, que és la que la gent quevol deixar enrere el fred i estrenar ves-tits nous en general més espera. Somsorprenents. Ens queda el consol dePasqua, però hi ha anys que Pasquacau molt tard. Sant Josep és el 19 demarç. La primavera comença l’ende-mà. Una distracció de l’autor del san-toral? Més aviat la confirmació quel’Església ha valorat sempre molt lesvigílies. A València, la gran cremadade les falles es produeix la nit del 19 al20, vigília de l’equinocci.

A l’església que porta el nom delsant, que és on em van batejar i és pertant la meva parròquia segons l’admi-nistració eclesiàstica urbana, cada anys’organitza al voltant d’aquest dia unavisita guiada de caràcter històric.Aquesta vegada m’hi vaig apuntar. Elguia, el senyor Cumellas, ens diu que

D

l’any passat no ho va fer ningú. Aquestcop som una dotzena. Té un lapsus dememòria: “L’any que ve me’n recorda-ré.” A mi de vegades em fan observarque deu ser difícil escriure un articlecada dia. Els responc: “Més difícil seriafer-ne un a l’any.” El senyor Cumellasha d’esperar tot un any per millorarl’article expositiu de l’anterior. Peròho fa molt bé, ho té molt per la mà.Ens condueix a la cripta. No hi haviaestat mai. Ni sabia que l’església deSant Josep tingués cap espai construc-tiu inferior. Es veu que s’hi han comp-tabilitzat centenars de cadàvers enter-rats, corresponents als monjos que du-

rant uns segles, des del XVII i fins a ladesamortització, van ocupar el con-vent contigu. L’església superior la co-nec millor. No hi ha gaire imatgeria devalor per veure. A principis de la Guer-ra Civil, va ser cremada. Poc, amb mo-deració. Al cap d’uns mesos l’alcalde,de filiació anarquista, va planejar unadestrucció metòdica que va durarquinze dies i que va anar a càrrec de labrigada municipal. Van indultar unsangelets de marbre. Els van tallar lesales i els van destinar a la font orna-mental d’un jardí públic. La gent deMataró sensible a la religió, a l’art o ala història, amb quin dolor devia viurel’acció calculada i pertinaç que obser-vava amb impotència? Per quina asso-ciació mental penso en el mes d’octu-bre passat, quan cada dia ens duia lanotícia que els nostres òrgans de go-vern anaven caient d’un en un i tantslíders eren ficats a la presó? Els avis iels pares no em van parlar mai de ladestrucció de l’església de Sant Josep.La “desmemòria” de la guerra. Nosal-tres diem que els fets d’octubre “no elsoblidarem mai”. Serà així? L’any queve, nova visita, si Déu vol...

“Per quinaassociació d’ideespenso en els fets del’octubre passat?

Vuits i nous

La crema de Sant JosepManuel Cuyàs

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 22 DE MARÇ DEL 2018

La decisió del jutge del Tribu-nal Suprem Pablo Llarena de

citar per aquest divendres els dipu-tats en actiu que estan imputatspel seu tribunal va desencallar ahir,en poques hores, la fins ara dificul-tosa investidura del nou presidentde la Generalitat de Catalunya.Efectivament, la majoria indepen-dentista a la cambra catalana va re-accionar ahir amb contundència auna decisió del jutge que és total-ment política –el magistrat nomésha citat, per exemple, els investi-gats que són diputats i no pas elsque ja van renunciar a l’acta, fet quehauria d’explicar– i que tenia com aprincipal objectiu interferir en elprocés d’investidura del nou presi-dent, atorgant-se, per mitjà de l’ac-ció judicial, competències que sónexclusives de la cambra catalana ique es deriven, com prou bé sap elmagistrat, del poder que li ha ator-gat el poble de Catalunya mitjan-çant les eleccions.

En tot cas, la reacció dels grupsd’ERC i de JxCat, que malgrat lesdificultats d’entesa i les tensions dela tarda van decidir finalment tirarendavant el ple d’investidura–convocat finalment a la nit ambfermesa pel president RogerTorrent–, referma la sobirania delParlament. Un poder que mai hau-ria de ser intervingut ni qüestionatper cap tribunal. Queda per aclarirara la posició de la CUP, a qui la de-cisió judicial i la fermesa de contes-tar-la dels dos altres grups inde-pendentistes podrien forçar final-ment a un canvi de criteri.

La possible investidura del jacandidat Jordi Turull, de qui cal lloarla valentia tenint en compte el seudelicat estatus processal, serviràsegur per esvair la possibilitat denoves eleccions, una opció que ahores d’ara no desitjava gairebé capformació política.

El Parlamentrefermala sobirania

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Aprendre català interessa fora de Catalunya. És elque es vol mostrar a Katalonski, el programa pre-sentat pel cantant islandès. En tretze capítols ensacostarà a persones d’arreu del món que per mo-tius acadèmics, sentimentals o per curiositat handecidit conèixer la nostra llengua.

CUNYAT DEL REI

El ‘Katalonski’ interessa

L’advocat d’Iñaki Urdangarin ha demanat al Su-prem l’absolució del seu client en considerar queja ha estat condemnat per la societat i els mitjansde comunicació. Un argument de defensa lamen-table tenint en compte la gravetat dels fets i lacondemna de sis anys de presó.

-+=

-+=

Abstenció sorpresaXavier García-Albiol

Defensa de vergonyaIñaki Urdangarin

-+=

Halldor Mar

El regidor badaloní, com és habitual, no va assistiral ple en què es va autoritzar la Fundació Badalo-na Capital Europea del Bàsquet a atorgar unasubvenció a la Penya. El PP, però, com el PSC, Cs iEUiA, es van abstenir en la votació, quan sí que lavan avalar en la reunió del patronat de la fundació.

LÍDER DEL PPC I REGIDOR A BADALONA

CANTANT

De reüllPepa Masó

Posarla directa

es per on que serà un magistrat del Suprem, i no elParlament, qui pot acabar triant el president de la

Generalitat. No content amb impedir la investiduraprimer de Puigdemont i després de Jordi Sànchez,Llarena ha posat ara la directa per processar el tercercandidat, i evitar així que Jordi Turull pugui ocupar elPalau de la Generalitat. En agradi o no, ja té raó, en Rajoy,quan diu que hem subestimat l’Estat. I tant! Perquè del’Estat el que s’esperava era una resposta democràtica, iel que ens hem trobat és un Estat en què la separació de

poders no és tal si del que es tractaés de defensar la seva intocableunitat. I si cal fer-ho transgredint lallei, o interpretant-la a mida, nopassa res. Arribat a un punt i vista laseva incapacitat d’encarar elconflicte, Rajoy va deixar a mansdels tribunals posar fi al queanomena desafiament

independentista, i li estan fent la feina d’allò més bé. Aixíell –i els seus ministres– poden passejar-se cofois pelCongrés reclamant un candidat “net” a la presidènciade la Generalitat, mentre el magistrat Llarena vafulminant un a un –esperonat per la fiscalia i amb elsuport inestimable del TC– els candidats elegitsdemocràticament. Allò que no van aconseguir a lesurnes ni fent política, ho volen aconseguir per la força dela llei, la repressió i, també, de la mentida. Aquest ésl’Estat que hem subestimat i que no volem per anosaltres.

V

Llarenava fulminantun a unels candidatssorgitsde les urnes

http://epa.cat/c/mtystm

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

i el jutge Llarena el que preteniaahir citant per demà, divendres,al Suprem Forcadell, Turull,

Rull, Romeva, Bassa i Rovira (peranunciar-los previsiblement que elstanca a la presó per presumpte un de-licte de sedició) era dinamitar el pled’investidura, és evident que el tret liha sortit per la culta. No només no hadinamitat la convocatòria del ple queavui hauria de proclamar el nou presi-dent de la Generalitat, sinó que la vaaccelerar, i de quina manera! Llarenava aconseguir ahir en poques horesallò que les formacions independentis-tes feia setmanes i setmanes que in-tentaven, i que era posar-se d’acord.La resposta (la convocatòria del pled’investidura de Jordi Turull per avuimateix) ha estat clara i contundent. I,aquest cop sí, l’independentisme haplantat cara a les ingerències judicialsrefent de cap i de nou la seva estratè-gia, que en alguns moments havia pas-

S “Llarena vaaconseguir ahir enpoques hores allòque les formacionsindependentistesfeia setmanes queintentaven

sat per acatar les resolucions judicials.S’han acabat, sembla, els passos alcostat. No és una decisió menor. Seràd’una transcendència que a horesd’ara (i menys a l’hora que escricaquest article) es fa difícil de calibrar.Perquè si avui Jordi Turull és investitpresident (ni em passa pel cap que araaixò ho encalli la CUP), podria ser que

demà mateix ingressés a la presó. S’hoimaginen? A mi em fa l’efecte que nin-gú sap de veritat quines serien les con-seqüències d’aquesta situació, ni elmateix Estat, que probablement estàconvençut que es pot permetre aques-ta imatge. Segur, Mariano, que t’hopots permetre? Ho dubto. I ho dubtosobretot perquè Turull (que no enspassi per alt la valentia d’acceptar laproposta, conscient com és ell semprede les conseqüències dels seus gestos)haurà estat escollit democràticament,per un Parlament sorgit de les elec-cions del 21-D, que són aquelles queRajoy va convocar gràcies a un article155 que ara amenaça de mantenir. Deveritat, que volen Turull a la presó?Aquesta és la forma, Soraya, de “debi-litar l’independentisme i fer fort elconstitucionalisme”? Llarena, ahir, nova dinamitar la investidura. Demà, elque pot quedar dinamitat a Espanyaés (definitivament) la democràcia.

El tret per la culataXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

EL PUNT AVUIDIJOUS, 22 DE MARÇ DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El TSJC desestima l’arxivament imanté el procés penal contra lapresidenta del Parlament, CarmeForcadell, i tres membresde la mesa del Parlament.

10anys

20anys

L’organització terrorista tornaamb un cotxe bomba i ataca denou la Guàrdia Civil. Atemptasense víctimes contra lacaserna de Calahorra.

Els cinc membres detinguts delcomando Andalusia serien elsautors de l’atemptat contra elregidor del PP i la seva dona aSevilla.

A prop del judici ETA torna Cau un comandoTal diacomavui fa...

a situació que esviu a Catalunya

des de ja fa massamesos és tan atípica iparadoxal que és fàcilperdre la perspectiva.

El panorama polític és complex i com-plicat; la pressió, forta; les negocia-cions, lentes i difícils; el dia a dia, in-tens, i qualsevol petit canvi de guió faque tot muti fins al punt que hi ha mo-ments que sembla oblidat d’on venim icap a on anem.

En aquest context passa que ano-menem els empresonats i els exiliats, ia vegades ho fem com si fossin figuresd’un tauler d’escacs, especulant sobrejugades, moviments de fitxes i sacrificide peces, si cal, per contrarestar girsinesperats i guanyar la partida a l’ad-versari. I mentre juguem i fem políticaperdem la perspectiva del context iens oblidem que darrere aquestsnoms i cognoms hi ha persones huma-nes. Ahir el president del Parlament,Roger Torrent, feia pública la renúnciade Jordi Sànchez com a candidat a lapresidència de la Generalitat i en el seudiscurs n’honorava el gest, elogiantque Sànchez hagi primat les necessi-tats del país per sobre els seus interes-sos en prendre aquesta decisió. El fet,però, és que Jordi Sànchez –com JordiCuixart, Oriol Junqueras o JoaquimForn– fa massa temps que està injus-tament tancat a la presó on, m’imagi-no, deu enyorar família i amics i on,m’imagino, es deu ensorrar quan a lasala d’apel·lacions del Tribunal Supremli tornen a dir que el mantindran entrereixes pel risc de reincidència delictivaque suposaria deixar-lo en llibertat. Im’imagino que Jordi Sànchez, comJordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joa-quim Forn, només vol que s’acabi elmalson i tot torni a la normalitat. Im’imagino que, com ells, Carles Puig-demont, Antoni Comín, Meritxell Ser-ret, Lluís Puig, Clara Ponsatí o AnnaGabriel, també somien tornar a casa.

Sobre el paper són noms, però ésbo recordar de tant en tant que, idealsal marge, parlem de persones. És elque va fer de manera magistral dissab-te passat al programa Preguntes Fre-qüents de TV3 el fins ara company demòdul de presó de Jordi Cuixart. JesúsRuiz no va parlar de política perquè nitan sols és independentista. Va parlardel seu amic, aquell per qui ara llueixun llaç groc reivindicant-ne la llibertat, iho va fer d’una manera tan franca i sin-cera que de nou se’ns va remoure tot;per la injustícia que representa i per-què parlem de bones persones.

L

Full de rutaMercè Ribé

Personeshumanes

“Sabem quel’Estat ens combatràper terra, mar i aire

er president en Jordi Sànchez noera un gir magistral per implemen-tar la República i posar contra les

cordes l’Estat. Ni tan sols era una manerad’aprofitar per mostrar les contradiccionsde l’Estat al món. Era una proposta a ladesesperada que feia Junts per Catalunyaper intentar defensar una promesa electo-ral que sap que no pot complir. Per moltesdemandes que faci un sector independen-tista, per molt que es faci una caça de brui-xes a qui surti del guió intern, no imple-mentarem ara la República perquè no entenim força. No només no som suficients(que no ho som), ni tenim la cohesió inter-na com a societat per fer una ruptura de-mocràtica, ni la posició internacional ésforta i ni tenim la capacitat de resistir unestat no democràtic.

DURANT LA CAMPANYA, i jo assumeixo lameva part de responsabilitat, des de lestres candidatures independentistes ensvam abonar, unes més que altres, a certdiscurs màgic. I aquest discurs continuasent defensat en segons quins editorialsque parlen de maniobres magistrals, es-tratègies que, de fet, no existeixen. I men-

F tre ens continuem mentint entre tots nopodrem fer res. S’acusa als que defensemuna via més realista de la situació que nooferim una via d’acció concreta. Cert, peròés que no existirà cap via d’acció si no ensparem un moment i analitzem què hemfet bé i malament.

RETORNAR A L’AUTONOMISME com l’hemconegut no és possible. Sabem que l’Estatens combatrà per terra, mar i aire. Però es-tirar el xiclet d’una victòria a tocar o defen-sar una República inexistent i que no po-dem sostenir ni un cap de setmana no can-viarà això i mentrestant no podem oferircap resistència. Quan alguns diem que calreprendre les institucions, quan gent comen Tardà o entitats com Òmnium s’entes-ten a eixamplar la base, quan persones

anònimes i no tan anònimes continuentreballant per aconseguir millor posicióinternacional, quan altres continuen tre-ballant per mostrar les contradiccions del’Estat, d’altres mantenen la flama al car-rer tot i no fer desobediència, no estemoferint cap via estratègica. No estem ofe-rint cap solució, però sí que estem fentl’únic treball que serveix com a base per aqualsevol de les estratègies que vulgui te-nir l’independentisme, sigui la unilateral,o la de forçar un acord.

RESULTA MOLT ENCORATJADOR pensarque tot i que continuem perduts, sense re-conèixer oficialment la situació fem tot ai-xò. Els de l’exili continuen fent mal a l’Es-tat, hi ha entitats, CDR i activistes que te-nen clar com eixamplar la base i ho fan pi-cant pedra, continuem mostrant les ver-gonyes de l’Estat i creant aliances i aprofi-tem el petit marge d’acció institucionaldels municipis i del Parlament. Imaginem-nos tot això, si ho féssim després d’unaanàlisi compartida de la realitat, sense ba-rallar-nos internament i després de fer lacatarsi interna que ens cal. Podríem serimparables.

José Rodríguez. Periodista

Podríem ser imparablesTribuna

Ser català

b Hi ha diferents maneres deser català. Per naixement, peradopció, per herència o perdesig de ser-ho. Tot aquell,sense importar el seu llocd’origen, que s’ofèn quan s’in-sulta Catalunya i els catalans,que s’irrita quan pensa en elsgreuges imposats per l’Estatespanyol que poden conduir al’extermini de la nostra culturai llengua nacionals i que defen-sa les nostres constitucionssegrestades amb ungles idents, sense cap mena dedubte té guanyat el dret a lacondició de català.

La nació catalana no és unsubjecte tangible, però sí exis-tent; només és reconegudapels que ens en considerempart integral. Nàixer a Catalu-nya és una característica queens permet ser ciutadans deCatalunya, però ser nacionalcatalà és una altra cosa. La na-cionalitat catalana és un atri-but flotant, i, com que no està

oficialment documentada,perquè no tenim un estat pro-pi, ens l’atorguem voluntària-ment. El que és fastigós ésque alguns catalans es mani-festin confabulats amb ener-gúmens feixistes que insulteni menyspreen la nostra llenguai cultura i que tergiversen o ne-guen la nostra historia. Qui olimesura, els dits se n’unta.JOAN BORONATBlanes (la Selva)

Llengua materna

b Tenen raó els que diuenque aquesta denominació ésequívoca. Cada cop més, elsciutadans dels diferents pa-ïsos parlen diverses llengüesmaternes, i això a Catalunyaés més que evident. Ara bé, hiha una realitat fora de totadiscussió: a quin territori hanascut cada llengua materna.A Catalunya, a banda del cas-tellà, s’hi parlen gairebé totesles principals llengües del pla-neta, però només n’hi ha una

que ha nascut en territori ca-talà, i que, més tard, es va ex-pandir als regnes musulmansde València i Mallorca.

Les consideracions políti-ques han de tenir en compteaixò? Aquesta és la rel del de-bat que avui plantegen a Ca-talunya, i fora de Catalunya,alguns moviments i partits. Hade prevaldre la maternitat persobre de la territorialitat? Hiha drets històrics territorials?Segons la Constitució, sí.JORDI BASSAS I RIBALTABarcelona

Ja fa cinc mesos

b Sí, ja fa cinc mesos que elsnostres representants polítics iel nostre president o estan a lapresó o exiliats per haver repre-sentat i tirat endavant el nostremandat. Divendres hi va haveruna concentració, i sí, hi vananar algunes persones, però joem demano: on són els milersde persones que van defensarles urnes l’1 d’octubre? On són

tots els que es van enfrontar ala violència i la repressió? I, perfavor, no em valen les excusesque estan ocupats, que tenenaltres coses a fer o que estancansats, això no s’acaba mai, oque no estem d’acord amb l’ac-tuació del govern... Jo tampoc!

Primer, les persones que es-tan empresonades o a l’exili hoestan cada hora del dia de cadasetmana i de cada mes, sensecap mena de pausa, i la seva vi-da, en certa manera, és a lesnostres mans i no podem fallar-los. Segon, no seran els políticsels que ens trauran d’aquestasituació, serem nosaltres, el po-ble català, els que ho aconse-guirem, sortint al carrer a de-fensar el nostre país. Els políticsno són res sense un poble queestigui al darrere. Sisplau, nodefallim ara, els carrers sónnostres no dels polítics i somnosaltres els que els hem dedefensar. És un camí de llargadurada.V. PIJUAN I L. COMASBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 22 DE MARÇ DEL 2018

SísifJordiSoler

Joan Tardà, PORTAVEU D’ERC AL CONGRÉS

“El sistema judicial espanyol està entossudita actuar sota la bandera de la crueltat”

La frase del dia

“L’amabilitatés dolçamentsubversiva, fatrontollar falsesseguretats sensedeixar ferida

ón temps de recordar l’expressió“xarop de bastó”. Ve a ser com un re-mei apropiat quan ha fallat tota al-

tra pedagogia per fer entendre a algú algu-na cosa. Serà que fer entendre és en si ma-teix massa directiu i que podem oferir pe-rò no imposar. Al xarop de bastó, se li atri-bueixen els efectes de fer desistir d’unafany, que és no només un desig, sinó tam-bé una voluntat acompanyada d’accionsper complir-la. Més tècnicament, si acu-dim al diccionari hi trobem la definició:“càstig, correcció forta”.

L’ADMINISTRADOR DEL XAROP DE BASTÓmostra el seu fracàs en les arts del diàleg,la persuasió, la negociació i unes quanteshabilitats més. El xarop de bastó implica laimposició d’un criteri quan l’altra part jas’està sortint amb la seva i només quedafer-li mal per sotmetre’l, confondre’l, es-pantar-lo. L’administrador d’aquesta me-dicina mostra el seu enuig davant uns es-deveniments que no són del seu gust, volofegar la realitat i no deixar-ne rastre. Éscom si confongués la seva ceguera en elpunt de vista general, en la veritat. I d’aixòn’ha fet un dret. Mai s’ha preocupat per co-nèixer més a fons opinions contràries. Enla seva mentalitat, el seu món paral·lel ésl’únic possible. Si és així, es pot entendreque el fantasma de la fractura social puguifer forat, en el cas que existeixi una fractu-ra avui. Potser seria just admetre que exis-tia en mode letàrgic i que no la vèiem o nola volíem veure. Com si haguéssim deixatque l’altre visqués en el seu món, mentre jovaig fent en el meu. Em pregunto: en lamentalitat de qui existeix fractura social?

SI ENS POSEM AL LLOC del que fa anar elbastó, ha de fer molta nosa veure comemergeix un moviment social tan ampli itransversal a favor de la creació d’una re-pública, un estat propi per a Catalunya,amb aspiracions d’una societat més justa,culta i humanitària... allà on tu havies fetels ulls clucs, allà on no veies res de res. Siens posem al lloc del que rep, pot arribar a

S fer feredat pensar que no havies d’haverconfós el que només semblava ignorànciaamb un menyspreu ben viu i actiu cap alteu país: Catalunya. Has tingut la sort de nohaver imaginat com es pot viure en un paíssense estimar-lo, sense valorar-lo, perquèés una experiència que mai has hagut deviure... però ara t’adones de les innombra-bles persones que potser sí que ho han fet,generacions de gent que ha viscut a Catalu-nya sense haver pogut o haver volgut maifer un vincle afectiu amb la terra que trepit-ja. Una circumstància que es pot haver ma-nifestat, entre altres coses, en la negativa aparlar la llengua catalana, després d’anysd’immersió. Em diran que tenen tot el dretde parlar la pròpia llengua d’origen.... i te-nen tota la raó. És una altra experiènciaque molts tampoc hem hagut de viure mai,però que intueixo que requereix una im-permeabilitat francament difícil, a menysque, és clar, respongui a una opció presa, auna mena de militància. Hem estat inge-nus de pensar que aquestes actituds ereninnòcues. Feien el seu forat perquè feien laseva realitat paral·lela. La fractura és la co-existència de realitats paral·leles i elmenysteniment de la que t’és aliena.

SI HI HA ALGUN TIPUS DE FRACTURA en lamentalitat de segons qui, una fractura quepodria ser un instrument polític interes-sat, induït, un concepte que interessa ins-

tal·lar en algun racó del cervell, la millor in-teracció que podem oferir és l’antídot al xa-rop de bastó, una tisana d’efectes miracu-losos, una barreja d’herbes. Si en voleu sa-ber els noms hi trobareu amabilitat, bon-dat, empatia, concòrdia, humanitat... Feula prova de tractar amablement els de l’al-tra banda i veureu què passa!

RECEPTA: APLIQUEU una mica d’amabilitata les relacions amb la gent que té la síndro-me de la bandera contrària i veureu quèpassa! Contribuireu a fer que la fracturacontinuï letàrgica fins a estar gairebé enmode fantasma, o si més no sereu l’excep-ció que confirma la regla en la mentalitat del’altre. Sereu una incòmoda i recurrentpregunta que torna per dir: i si no fos veri-tat que...? Acabeu la frase amb el tòpic quevulgueu. El meravellós pot ser comprovarque, en aquestes circumstàncies, l’amabili-tat és dolçament subversiva, fa trontollarfalses seguretats sense deixar ferida.

PARLARIA TAMBÉ D’UN ALTRE INGREDIENTde la tisana, un pessic de bondat, un remeique tenim sempre a mà perquè el portemde fàbrica, però que sovint hem bandejatdel nostre vocabulari –i qui sap si també dela pràctica–, potser per al·lèrgia al bonis-me, o al moralisme. La bondat transforma,estova les terres eixarreïdes de les pròpiesplantacions d’idees i conceptes. La bondatens constitueix i ens pot servir com a llen-guatge quan les paraules són punyals o hanpassat també a ser banderes.

UNA BANDERA ÉS SENYAL DE PERTINENÇA auna pàtria, un país, una gent, una cultura,una mentalitat, una saviesa... i quan unabandera n’exclou una altra passa a ser unaànsia de domini o la necessitat i el dret de lapròpia identitat. No va de febles o de fortsperquè discutiríem sense acabar on hi hamés feblesa, si en l’ànsia de domini o en ladefensa del dret a ser. Si és més eficaç el xa-rop de bastó o la tisana de l’amabilitat, queho jutgi cadascú! I mentrestant deixem-nos d’ignorar l’un a l’altre.

Fàtima Alemany. Periodista, ‘coach’ i educadora

L’amarg xarop de bastóTribuna

uan el que fanosa són els vai-

xells de les ONG quemiren de salvar videsal gran cementiri enquè s’ha convertit el

mar Mediterrani, és que Europa té unproblema. Quan els guardacostes libisdisparen a aquestes organitzacions iexigeixen que se’ls entreguin les per-sones rescatades (entre elles dones,nens i fins i tots nadons), Europa miracap a una altra banda. Quan aquestmateix país –desballestat políticamentdes del 2011, amb la caiguda del règimde Muammar al-Gaddafi que molts es-tats europeus van aplaudir– rep 182milions d’euros l’any passat (de la Unió

Europea) perquè les persones que fu-gen de les guerres, de la fam i de la vio-lència siguin retingudes en un paíssubmergit en el caos i on els retingutsreben un tracte inhumà, és que Europano té cor. Quan també s’han pagat mi-lions d’euros a Turquia perquè eviti quedes de les seves costes salpin embar-cacions cap a terres gregues. Quans’instal·la en alguns discursos medià-tics que aquestes associacions quemiren de salvar vides són organitza-cions mafioses que s’intenten lucraramb els refugiats, a Europa s’escampala mentida. Aquesta crisi va trucar a laporta del Vell Continent de manera in-esperada i ha estat impossible consen-suar una política conjunta i ordenada.Amb alguns països de la Unió Europeavirant cap a l’extrema dreta i amb uninequívoc discurs xenòfob, Europa téun problema i dels grans. I seguramentper a molts, no és un problema, és unavergonya.

Q

De set en setAdela Genís

Vergonyad’Europa

La Unió Europea paga a Líbiaperquè retorni al seu país lespersones rescatades al mar

EL PUNT AVUIDIJOUS, 22 DE MARÇ DEL 20186 |

Segons l’informeanual de SOSRacisme, sis decada deu casosno es denuncien

Un dels magistratsva estar ahir ocupatamb el cas Nóos iaixò ha endarreritla resolució

Ajornadafins avui laresposta aSànchez i Forn

Casos deracisme sensedenúnciaNacional

El president del Parla-ment, Roger Torrent, vareaccionar ahir al nou copjudicial assestat a la líniade flotació de la investidu-ra, accelerant la convoca-tòria d’un ple per avui ma-teix a la tarda, per debatrei votar la candidatura deJordi Turull a la presidèn-cia de la Generalitat. L’ob-jectiu és que el diputat deJxCat comparegui l’ende-mà davant el Tribunal Su-prem després d’haver ob-tingut el suport de la majo-ria independentista de lacambra catalana, sempreque la CUP finalment li do-ni el vistiplau. El copd’efecte es va produir anit,després d’una jornadamarcada per una decisiójudicial que, a priori, sem-blava haver dinamitat elsplans inicials de Torrentd’iniciar una tercera ron-da per proposar nou can-didat, amb la vista ja posa-da, això sí, en Turull, des-prés que dimarts JordiSànchez aplanés el camídel seu company de JxCatanunciant que renunciavaa les seves aspiracions pre-sidencials i s’allunyava dela política.

A migdia, però, el ma-gistrat Pablo Llarena hocapgirava tot avançant-sefins i tot al pronòstic quefeia temps que haviaanunciat l’executiu espa-nyol –que l’acte de proces-sament arribaria a finalsde març o primers d’abril–i citava per a demà, diven-dres, tots els investigatsper comunicar-los la sevadecisió i, a més a més, ins-tava sis diputats del Parla-

ment a sotmetre’ls a unavista que els pot portar di-rectament a la presó. Totplegat, doncs, rebentavaels plans del president delParlament anunciats aprimera hora, d’engegaraquesta tercera rondaamb els grups parlamen-taris amb la intenció deproposar la candidaturade Turull per als propersdies. La situació, però, ex-igia rapidesa, i Torrent varealitzar els contactes pertelèfon per avaluar la via-bilitat de convocar el pleper avui mateix.

Situació delicadaAl marge del terrabastallpolític i les seves conse-qüències parlamentàriesque han accelerat la sessiód’investidura, la qüestióde fons és que la decisiód’ahir de Llarena no no-més posa entre l’espasa i lapared Turull, sinó tambéels dirigents catalans quetenen acta de diputat i queestan immersos en el pro-cés judicial. És el cas del’altre membre de JxCat,Josep Rull, i els de la llistad’ERC, Marta Rovira, Do-lors Bassa, Carme Forca-dell i Raül Romeva. Totsells van rebre ahir la con-vocatòria per acudir al Su-prem i tots ells estan en si-tuació de llibertat sotafiança, si bé la secretàriageneral dels republicansés l’única que no ha passatper la presó. Quatre delscitats demà, el 2 de no-vembre de l’any passat ha-vien ingressat a diferentscentres penitenciaris ma-drilenys per ordre de la jut-gessa de l’Audiencia Na-cional Carmen Lamela, ones van estar un mes. En el

cas de Forcadell, l’estadava ser només d’unes ho-res, ja que Llarena –que ésqui li havia pres declara-ció– va establir una fiançaper poder-ne sortir.

Si bé era una possibili-tat que s’accelerés la con-clusió de les investiga-cions de la causa, no s’es-perava que fos tan imme-diata, pel fet que el magis-

trat Llarena fa pocs dieshavia declarat el procéscausa complexa, i això im-plicava un ampliació delperíode temporal de la in-vestigació fins a un màximde divuit mesos; un termi-ni que l’instructor no téper què esgotar.

És per això que la provi-dència d’ahir del magis-trat del Tribunal Suprem

va provocar un daltabaixpel fet que va irrompre al’escena catalana enmigde les negociacions delsgrups perquè aquesta ve-gada es procurés que eltercer intent de convocarun ple se saldés amb unainvestidura efectiva. Tantés així que des de La Mon-cloa fins i tot semblavenresignats a la presidènciade Turull, encara que no-més fos per un períodecurt –pendent d’un futurprocessament– mentre liadvertien de les conse-qüències de persistir enl’incompliment de la llei,adduint que l’espasa deDàmocles de la presó pen-java sobre ell. Anit, a ban-da de criticar la decisió deTorrent, afegia que el 155

es mantindrà fins que elnou govern no prenguipossessió “de forma efecti-va”, insinuant que l’acted’investidura pot quedaren no-res.

Ara, de fet, el candidat ala presidència de la Gene-ralitat haurà de passar eltràngol de sotmetre’s auna vista prevista a l’arti-cle 505 de la llei d’enjudi-ciament criminal, a partirde la qual Llarena haurà dedecidir si revisa els termesde la llibertat provisional i,en el seu cas, si torna a es-tablir presó preventiva.Per poder-la fixar ho hau-rien de demanar les partsi, de fet, els ultradretansde Vox ahir ja avançavenaquesta possibilitat, men-tre que tampoc no es des-

Montse OlivaMADRID

ACCIÓ El jutge del Suprem cita demàels investigats per comunicar-los elprocessament i per avaluar si torna aempresonar Turull REACCIÓ Torrentconvoca per avui a la tarda el pled’investidura del diputat de JxCat

Llarena precipita la inve

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dates

2.11.17És el dia que l’Audiencia Na-cional va ordenar l’ingrés a lapresó dels vuit membres delgovern català.

4.12.17És el dia que Llarena va dei-xar en llibertat sota fiança Tu-rull, Rull, Romeva, Mundó,Borràs i Bassa.

EL PUNT AVUIDIJOUS, 22 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 7

Retorn al pla AL’APUNT quedar-se no augura res de bo. La gent està espe-

rant instruccions, vol defensar la República igualque va defensar l’1-O. Però si la instrucció no arriba,l’espontaneïtat ho pot desbordar tot. Això és el plaA, col·lapsar-ho tot fins al fons. No se’n pot dir hi-perventilació, després d’haver proclamat una Repú-blica. Se’n diu eixamplar la base de la dignitat.Emili Bella

Sense ànim d’arengar ningú, tot el que no sigui aturarel país indefinidament és un fail. Tot el que no siguiplantar-se és permetre que continuïn la humiliació. Totel que no sigui desobeir equival a deixar que els jutgesespanyols triïn qui ha de presidir la Generalitat en ellloc dels vots dels catalans. La humiliació és passar delpla A al pla B, i ja som al C. Que marxin els que puguin,

carta que ho sol·liciti el mi-nisteri fiscal. En tot cas, al-gunes fonts indiquen quela situació d’Oriol Junque-ras, Joaquim Forn, JordiSànchez i Jordi Cuixart–els quatre que, si no homodifica avui la salad’apel·lacions en el cas delconseller d’Interior, esmantenen a la presó– ésun mal precedent per alsque demà passaran peldespatx del jutge.

Ordres internacionalsL’acte de processament dela cúpula del procés –en-capçalada per Carles Puig-demont i en què s’han in-vestigat 28 persones–obligarà Llarena a tornar aactivar les euroordres i lespeticions d’extradició per

als dirigents catalans al’exili. El jutge havia aixe-cat les peticions de l’Au-diencia Nacional per evi-tar-se un revés internacio-nal en plena investigacióde la causa, pel fet que elspaïsos interpel·lats nos’acceptessin els delictesde rebel·lió i sedició. El cer-cle als diputats s’acabaràestrenyent més un cop elprocessament sigui ferm. Iés que la llei d’enjudicia-ment criminal també pre-veu la possibilitat d’inha-bilitar preventivament acàrrecs públics acusats derebel·lió i que es troben ensituació de presó preventi-va. Fons jurídiques asse-nyalen que la decisió d’in-habilitar també afectariaels diputats exiliats. ■

estidura

El president del Parlament, RogerTorrent, ahir, després de la sevacompareixença ■ JOSEP LOSADA

is investigats, tots ells dipu-tats del Parlament i en lli-bertat sota fiança, han estatcitats pel jutge instructor

Pablo Llarena. El futur que els es-pera, a aquests sis parlamentaris, apartir de divendres és motiu depreocupació a la cambra catalanapel risc de presó i inhabilitació, quepodria comportar un gir en la sevasituació processal si el magistratdecideix canviar-la. Però fins onpot actuar Llarena divendres? Elspot ficar a la presó, els pot inhabili-tar? El fet que tots sis investigatssiguin diputats posa la cambra ca-talana en el focus de l’actuació judi-cial ja que la retirada dels drets ideures dels parlamentaris tambéestà regulada pel reglamentd’aquesta institució. La causa judi-cial, però, és prou complexa perquèels juristes consultats s’avinguin adetallar què pot passar divendresque ve.

Poden anar a la presó?b És habitual que quan es notificaals investigats la interlocutòria deprocessament es resolgui sobre lasituació personal, i així ho recull lallei. El que ja no és usual és que la si-

Stuació processal empitjori, llevatque el jutge disposi de nous indicisque no existien en el moment deser citats com a investigats. Segonsels lletrats consultats, el jutge hau-ria d’explicar molt bé els nous mo-tius, però generalment qui arribaen llibertat continua en llibertat.En el cas que ens ocupa, els advo-cats consultats consideren que noés banal que els sis investigats ci-tats siguin diputats d’un Parla-ment que no ha trencat amb aspi-racions independentistes, per laqual cosa el jutge podria considerarque hi ha risc de reiteració delictivai demanar presó preventiva.

Poden ser inhabilitats?b Segons l’article 384 bis de la lleid’enjudiciament criminal, la LECr,el jutge podria demanar la suspen-sió automàtica de càrrecs públicssempre que la interlocutòria deprocessament sigui ferma i esti-guin en presó preventiva. Perquèsigui ferma, s’han d’haver resolt elsrecursos que els investigats podenpresentar contra les mesures dicta-des al mateix magistrat i a la salad’apel·lacions. Els lletrats consul-tats calculen un termini d’uns dosmesos abans que la interlocutòriasigui ferma i es pugui demanar lasuspensió. Un altre factor que s’ha

de tenir en compte és que aquestarticle s’aplica en casos d’investi-gats per terrorisme o “rebels”, unterme que comporta diferents in-terpretacions jurídiques.

Qui els pot inhabilitar?b Un altre tema de debat és l’exe-cució de la suspensió de càrrec pú-blic en cas que el jutge ho sol·liciti isi aquesta decisió hauria de passarper la cambra catalana. Un copmés, hi ha el risc que el poder judi-cial acabi envaint el poder legisla-tiu. En aquest cas, l’article 25 delreglament del Parlament estableixque només en cas de sentència fer-ma es pot perdre la condició de di-putat, i la suspensió de càrrec pú-blic es podria executar en cas tam-bé que la interlocutòria de proces-sament sigui ferma, però, a més, lasuspensió hauria de ser aprovadaper majoria absoluta en el ple delParlament, la qual cosa comporta-ria la paradoxa que una majoria in-dependentista hauria de suspendresis dels seus diputats per haver ini-ciat un procés independentista enla legislatura anterior. En tot cas, lainhabilitació dependrà del fet queabans s’hagi dictat presó i s’haginresolt els recursos contra aquestamesura, i això no pot passar diven-dres per una qüestió de temps. ■

Diputats al Suprem

Emma AnsolaBARCELONA

CITA · El jutge notificarà la situació processal i l’habitual és que la condició delsinvestigats no empitjori, llevat de nous indicis MÉS · La petició d’inhabilitacióencara trigaria mesos i, sense sentència, l’hauria d’aprovar la cambra catalana

El diputat Jordi Turull ahir a la cambra catalana abans de la reunió de Junts per Catalunya ■ ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 22 DE MARÇ DEL 20188 | Nacional |

Intent d’investidura ex-prés. El president del Par-lament va convocar ahir ala nit un ple per a les cincd’aquesta tarda amb l’ob-jectiu que Jordi Turull si-gui investit president de laGeneralitat. La citació im-prevista del jutge PabloLlarena per notificar de-mà a Turull i cinc diputatsmés de Junts per Catalu-nya i ERC el seu processa-ment, amb tota probabili-tat per rebel·lió i amb pos-sibles mesures sobre la se-va situació de llibertat, vaprecipitar la convocatòria,que els dos futurs socis degovern preveien que es fesla setmana vinent.

Després d’una tardad’intensos contactes enquè JxCat pressionava perla celebració d’urgènciadel ple, ERC va acceptar laconvocatòria, amb la in-certesa de la posició de laCUP. Els anticapitalistesdecidiran avui in extremisel vot en un consell política les tres de la tarda. Un

portaveu del secretariatnacional, Lluc Salellas, vaanunciar ahir que la deci-sió de convocar el ple haviaestat “unilateral” per partde JxCat i ERC, sense “elbeneplàcit ni el suport” dela CUP. Els cupairesexigeixen o bé el retorn alpla A, és a dir, investir Car-les Puigdemont, o bé queles dues forces ofereixinmesures de construccióde la República. Entenenque no ha canviat res desde la darrera vegada que lamilitància es va pronun-ciar en contra de validarun president que no fosPuigdemont.

Per ser investit avui enprimera votació, Turullnecessita obtenir la majo-ria absoluta dels diputats.Tenint en compte que niCarles Puigdemont ni An-toni Comín poden votar, iun cop tancat l’acord en-tre JxCat i ERC, tot queda-va en mans de la CUP. Su-men 68 diputats clavats,el llindar de la majoria ab-soluta. “Un honor im-mens. Si el ple del Parla-ment em dona la seva con-

fiança, treballaré sensedescans pel progrés i laprotecció dels 7,5 milionsde catalans, els seus drets,la seva llibertat”, va afir-mar Turull des de Twitter.També va prometre “dià-leg amb tothom i per a tot-hom.”

Tot es va accelerar almigdia, amb el movimentdel Tribunal Suprem. Almatí, JxCat, ERC i la CUPes van tornar a reunir sen-se preveure que Llarenafaria canviar tots els plans.Al llarg de la tarda, JxCatva empènyer els republi-cans a avançar la investi-dura amb l’objectiu queTurull, el tercer candidatproposat pels de Puigde-mont, fos votat pel Parla-

ment abans de la cita ambel jutge. En paral·lel, laCUP va anul·lar la confe-rència política que tenia alvespre per fixar la seva po-sició respecte al mandat ila investidura, amb el con-venciment que fins ales-hores no hi havia hagutavenços significatius enles converses amb JxCat iERC per replantejar-se lesabstencions dels seus qua-tre diputats. Els anticapi-talistes van dedicar la tar-da a “treballar per poderdonar una resposta col-lectiva” a la nova situació.

Després de la renúnciaprimer de Puigdemont idesprés de Jordi Sànchez,a les files de JxCat no veiencap altra alternativa que la

convocatòria d’eleccionssi ERC no s’avenia a la con-vocatòria exprés. Els repu-blicans s’havien mantin-gut fins ara coherentsamb la defensa de no for-çar les costures de la legali-tat estatutària.

La votació d’avui potcomportar conseqüènciesincertes sobre el mateixTurull i la resta de diputatsinvestigats de JxCat iERC, un perill que no espot descartar que porti aalguna renúncia d’escó.L’absència d’algun diputatindependentista, més en-llà de la mateixa CUP, fa-ria inviable la investidura.

Els contactes entreJxCat i ERC, amb Torrental Parlament, es van suc-

ceir al llarg de la tarda,amb la presència inclosad’advocats. Finalment, aquarts de nou de la nit,mentre el grup dels dePuigdemont estava reuniten una sala de la cambra ien videoconferència ambel president de la Generali-tat, una delegació de nego-ciadors de JxCat encapça-lada per Elsa Artadi es vadirigir cap al despatx deTorrent, on hi havia tam-bé negociadors republi-cans, per precipitar la si-tuació. Tot seguit, el presi-dent de la cambra vaanunciar l’inici d’una ron-da telefònica de contactesque va indignar l’oposició.

La líder de Ciutadans,Inés Arrimadas, li va res-pondre que és “una vergo-nya que continuïn degra-dant el Parlament”, queconsidera que els indepen-dentistes usen com el seu“escenari per al show delprocés”. El primer secre-tari del PSC, Miquel Iceta,va insistir que és “contraria preservar procedimentsi terminis” i defensa lapreservació del “normalfuncionament” de les ins-titucions catalanes. I desdel PP, Xavier García Al-biol piulava a la nit que de-manarà una junta de por-taveus per intentar evitarla celebració del ple.

Poc després, Torrent vadeplorar les “ingerèn-cies”, fent referència alspronunciaments judicials,que pateix el Parlament iva fixar l’hora del ple. “Sónels diputats els que decidi-ran si Turull serà o no elpresident de la Generali-tat”, va sentenciar en unacompareixença institu-cional des del despatxd’audiències. Era una con-vocatòria feta amb menysmarge temporal que la in-vestidura exprés de Puig-demont després de leseleccions del 27-S, un di-umenge a la tarda i fregantel termini legal per a laconvocatòria de noveseleccions.

Turull va ser el primerdiputat de JxCat a sortirdel Parlament, mitja horadesprés de la reunió ves-pertina. Poc abans havienarribat a la cambra, camídel despatx de Torrent,pesos pesants dels repu-blicans, com Josep MariaJové o Miquel Martín Ga-misans. Al matí, Torrenthavia anunciat per a avuil’inici d’una nova ronda deconsultes que s’esperavapresencial, després queJordi Sànchez li va comu-nicar per carta la seva re-núncia. ■

Ple d’urgència per intentarinvestir avui Jordi Turull

O.A.-EtxearteBARCELONA

a Torrent justifica la precipitació per les “ingerències” del Tribunal Suprem a La CUP no decidiràfins a la tarda el sentit del seu vot a El candidat promet treballar per la “llibertat” dels catalans

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Són elsrepresentants delpoble els qui decidiransi Jordi Turull és o noel president”Roger TorrentPRESIDENT DEL PARLAMENT

L’Assemblea Nacional Catala-na (ANC) va convocar ahir di-verses manifestacions perdemà en defensa de la Repú-blica i del govern legítim a lesdelegacions del govern espa-nyol a les quatre capitals de

Diputats de la CUP, ahir al Parlament ■ JOSEP LOSADA

demarcació. A Tarragona,Lleida i Girona serà a les vuitdel vespre, mentre que a Bar-celona, a les nou, en una mar-xa que seguirà el recorregutplaça de Catalunya, Casp iRoger de Llúria.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Convocatòries de l’ANC

EL PUNT AVUIDIJOUS, 22 DE MARÇ DEL 201810 | Nacional |

1760

07-1

1839

46L

És

Tens debat el que es va viu-re ahir a la Maison de laPaix de l’Institut d’EstudisInternacionals i Desenvo-lupament de Ginebra en elque va ser l’últim acte deCarles Puigdemont a Suïs-sa. El president va defen-sar el dret a decidir dels ca-talans i va denunciar la fal-ta d’implicació de les insti-tucions europees en el cascatalà, però va ser inter-romput i escridassat diver-

ses vegades per alguns as-sistents contraris a la in-dependència.

Prop de 500 personesvan assistir a la conferèn-cia, que estava moderadaper la periodista de la BBC,Imogen Foulkes. En el tornde preguntes, alguns delsparticipants van cridar afavor de Tabarnia, van dirque a l’escola catalana nos’aprèn el castellà i vandescriure com a il·legal elreferèndum, moment enquè Puigdemont va res-pondre: “Està prohibit vo-

tar? Està prohibit votar,d’acord! És per això quevolem marxar i fer una re-pública.” Fins i tot la mode-radora va haver de dema-

nar tranquil·litat i va re-cordar que aquests “nosón els tipus de debat” quevolien promoure.

Tot i aquest malestar

evident, el president vatornar a instar l’Estat adialogar per trobar un des-llorigador a la tessitura ac-tual: “Podem posar-nosd’acord en com resoldre lesgrans diferències?”, vapreguntar Puigdemont,que va indicar, un cop més,que una de les sortides aaquest atzucac “no és la re-pressió, són les urnes. Notinc cap por d’un referèn-dum d’independència aCatalunya”, va reiterar i vaafegir-hi: “Per por de pro-vocar divisions no podem

parlar de temes delicatsamb la població? Hi ha te-mes tabú? La unitat d’Es-panya és més importantque l’exercici de la demo-cràcia?”. Segons la sevaopinió, una “societat de-mocràtica profunda” hade poder tenir debatsd’aquests tipus on es pu-guin “expressar de mane-res diferents, i a vegadesoposades”, les opinions. Elpresident va tornar a em-fatitzar que la independèn-cia “no és l’única solució” alconflicte territorial a l’Es-tat espanyol, però va dei-xar clar que el govern deRajoy no ha plantejat capalternativa

Pel que fa a l’escola cata-lana va negar que no s’estu-diés castellà i va subratllarque l’últim informe PISAdemostra les “habilitatslingüístiques” dels estu-diants. “No comparteixo laidea de crear dos sistemes,no vull tractar de maneradiferent els ciutadans queparlen castellà dels queparlen català”, va matisar,tot remarcant que l’escolacatalana és un “modeld’èxit, no un problema”.

Avui està previst quePuigdemont comenci unnou tour per un altre paíseuropeu, en aquest cas aFinlàndia. A la tarda es re-unirà al Parlament finèsamb diputats per explicar-los la situació a Catalunya idivendres protagonitzaràuna conferència a la Uni-versitat d’Hèlsinki i des-prés es reunirà amb elsmembres del think tankNova Societat de PolíticaInternacional de Finlàndia(NUPS), dirigit per l’exmi-nistre d’Afers Estrangersfinlandès Pär Stenbäck.Dissabte acabarà la visita aFinlàndia amb una troba-da amb membres de la so-cietat civil del país escandi-nau. ■

RedaccióBARCELONA

Puigdemont defensa el dreta decidir en un tens debata Alguns assistents a la conferència van increpar el president amb crits a favor de Tabarnia o encontra de l’escola catalana a Era el seu últim acte a Ginebra abans de marxar avui cap a Finlàndia

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“No tinc cap por d’unreferèndum. Per porde provocar divisionsno podem parlar detemes delicats?”

Carles PuigdemontPRESIDENT

El president Puigdemont va celebrar ahir una conferència col·loqui sobre la independència de Catalunya a Ginebra ■ ACN

22.03.17Avui comença el viatge delpresident Puigdemont a Fin-làndia, que s’allargarà finsdissabte.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

L’expedició dels tabarne-sos a la capital europea co-mença amb mal peu. Lapolicia belga va identificardimarts dos membres deTabarnia que es van pre-sentar com a agents de laGuàrdia Civil i que inten-

taven entrar a l’interior dela Casa de la República deWaterloo, segons fontsproperes a la residència.Els agents els van obligar atreure’s la disfressa i elsvan demanar que abando-nessin la zona, fins on ha-vien arribat en un cotxe delloguer. El compte oficialde la plataforma a Twitter

ja havia anunciat la sevaarribada: “Està clar que onno poden arribar els nos-tres polítics arribem els ta-barnesos.” Feien tard, pe-rò. Puigdemont era a Gi-nebra, tal com tots els mit-jans havien anunciat ambantelació. L’endemà de lavisita dels falsos guàrdiescivils, Interior denegavaprecisament l’excedènciaal mosso que protegia elpresident a Bèlgica. Ambtot, l’elecció de dates tam-poc ha estat encertada perals pròxims actes dels ta-barnesos, que hauran decompetir mediàticamentamb la cimera europea. ■

Visita frustrada deTabarnia a la Casade la RepúblicaN. SeguraBRUSSEL·LES

Identificació dels homesdisfressats de guàrdies civilsa Waterloo ■ ACN

Els exdiputats de JxCatJordi Sànchez i JoaquimForn hauran d’esperarfins avui, el tercer dia desde la seva compareixença,perquè la sala d’apel·la-cions del Suprem respon-gui si accepta posar-los enllibertat provisional, com

demanen les seves defen-ses. La fiscalia va dema-nar que Sànchez segueixien presó, tot i renunciar ala seva candidatura a pre-sident de la Generalitat,mentre que va demanaruna fiança de 100.000 eu-ros per a Forn, adduint“raons humanitàries”.Tot indica, però, que elstres magistrats faran cas

a l’acusació popular delpartit ultradretà Vox, imantindrà tots dos em-presonats, com vol el jut-ge instructor de la causacontra els independentis-tes. Així ho feia saber ahirla premsa espanyola alsseus llocs web, avançant-se –tal com fa el govern es-panyol del PP– a les reso-lucions dels jutges, en lacausa contra els indepen-dentistes catalans.

Inicialment, la previsióera que el tribunal infor-més ahir de la seva decisiói més endavant redactésla resolució amb argu-ments jurídics. Un delsmotius de l’endarreri-ment és que un dels tresmagistrats que formen lasala d’apel·lacions, MiguelColmenero –que és el po-nent i qui ha de redactarla resposta a Forn– eraahir en un altre tribunal,en la vista sobre el casNóos i si Iñaki Urdangarinha d’entrar en un penal acomplir la condemna, queel fiscal vol augmentar desis anys i tres mesos a deuanys de presó. Així, en

l’entorn jurídic es deiaque Colmenero no haviapogut consensuar unaresposta a Sànchez iForn, juntament amb elsseus col·legues de sala, Al-berto Jorge Barreiro iFrancisco Monterde.

Trasllats amb angoixesPrecisament Monterde ésel ponent que haurà de re-dactar la resolució de Sàn-chez, al qual la seva defen-sa, exercida pel penalistaJordi Pina, ja va demanarla seva recusació el febrerpassat, que no va prospe-rar per extemporània, se-gons el Suprem. La defen-sa de l’expresident del’ANC sosté que Monterdeté prejudicis cap a la causaindependentista perquèla conservadora Associa-ció Professional de la Ma-gistratura (AMP) de laqual és vicepresident hafet piulades molt crítiquescontra el procés. El tribu-nal va estimar que Mon-terde no era l’autor direc-te d’aquestes piulades ique la seva designaciócom a ponent en sales

d’apel·lacions del Supremestà decidida des de prin-cipi d’any.

D’altra banda, la donade Joaquim Forn, LauraMasvidal, va explicar alprograma No ho sé deRAC 1 que el seu maritporta “fatal” els trasllatsde la presó d’Estremera altribunal i que per aquestmotiu va demanar nocomparèixer aquest di-marts a la sala d’apel·la-cions del Tribunal Su-prem. “Els trasllats li hanprovocat trasbalsos moltimportants. Cada vegadaque tenia trasllat li agafa-va un pànic horrorós, ma-rejos, claustrofòbia... pa-tia moltíssim amb el cala-bós i les manilles”, va con-fessar. Masvidal ha pogutparlar amb ell després desaber que la fiscalia dema-na la llibertat sota fiançade 100.000 euros i ha as-segurat que Forn estàcontent però “amb moltesprecaucions”. La defensade Forn, exercida pels pe-nalistes Cristóbal Martelli Daniel Pérez-Esqué,també van indicar que en

aquestes vistes no és tancomú que els investigatsintervinguin, i que elsseus lletrats fan una expo-sició més tècnica de moti-us jurídics per demanar laseva llibertat.

En una altra entrevis-ta, a El Món de RAC 1,Masvidal no va descartarque Joaquim Forn torni ala política perquè “la vidadona moltes sorpreses”però també va afegir que li“estranyaria” que es pre-sentés a l’alcaldia de Bar-celona, decisió a la qual java renunciar en una cartadirigida als militants delPDeCAT. “Em fa la sensa-ció que ell ha saltat aques-ta etapa”, va concloure.

Masvidal va explicar elmotiu pel qual Forn haviademanat no ser traslladatde la presó d’Estremera alSuprem, tot i que perqüestions burocràtiquesal final no es va estalviar eltrasllat i tampoc va podercomparèixer davant la sa-la d’apel·lacions. La sevaesposa espera que es re-baixi la fiança que sol·lici-ta la fiscalia de 100.000euros i va assegurar quees podrà fer front al paga-ment a través de la caixade solidaritat. Interrogatpel futur polític de Forn,la seva esposa va assegu-rar que “ara el seu futur ésun mur” i el primer de totés que el conseller d’Inte-rior pugui sortir en lliber-tat provisional del penal.

Ahir al vespre, fonts ju-rídiques consultades vanser molt pessimistes so-bre aquesta petició de lli-bertat, que dimarts es ve-ia coll a vall, quan el fiscalva demanar una fiança,tot aclarint que era i unaordre del fiscal general del’Estat de demanar-la, jaque considerava que no hihavia perill de reiteraciódelictiva en Forn perquèel gener passat va deixarla seva acta de diputat. ■

M. PiulachsBARCELONA

El Suprem ajorna fins avuila resposta a Sànchez i Forna Un dels tres magistrats de la sala va participar ahir en la vista d’Urdangarin i ha endarrerit laresolució a L’esperança que els deixin en llibertat és cada cop més minsa, tot i haver deixat l’escó

Una de les concentracions diàries de ciutadans, que reclamen la llibertat dels quatre presos polítics, a l’avinguda Roma de Barcelona ■ JUANMA RAMOS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

3jutges del cas de Sànchez ide Forn són: A.J. Barreriro, F.Monterde i M. Colmenero.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

11magistrats i el presidentintegren la sala segona penaldel Suprem, i entre ells for-men sales d’apel·lacions.

EL PUNT AVUIDIJOUS, 22 DE MARÇ DEL 201812 | Nacional |

1760

07-1

1839

47L

Serà

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIJOUS, 22 DE MARÇ DEL 2018

831811-1183966T

Elisenda Paluzie ha deci-dit acceptar la presidènciade l’Assemblea NacionalCatalana (ANC) desprésque els tres candidats ques’hi havien presentat lihan obert la porta reconei-xent-li tota la legitimitatpel resultat aclaparador.La voluntat de Paluzie decompartir la direcció i laprojecció pública de l’enti-tat en moments difícilstrasllada ara la disputaelectoral d’aquest dissabtea la resta de càrrecs, so-bretot la vicepresidència.

De moment, Joan Ca-nadell, del Centre Catalàde Negocis (CCN), té el vis-

tiplau d’un altre dels can-didats que aspiraven a lapresidència perquè creuque li correspon com a se-gon secretari nacionalmés votat.

Per la seva banda, el ter-cer candidat amb mésvots, el president del Cie-men, David Minoves, ja haconfirmat que presentaràla seva candidatura a vice-president i defensa que lesbases de l’ANC han triat larenovació de personestant en la votació dels can-didats nacionals directescom en la dels territorials.

En aquest sentit, Mino-ves sosté que la victòriamolt clara de Paluzie, sen-se haver-se presentat perliderar l’organització, de-

mostra la voluntat majori-tària de canvi expressadapels socis. Però, a més, hiafegeix que ell i el candidatdel CCN David Fernàndezhan rebut més suport pre-sentant un projecte de “re-fundació” que el cap depremsa de l’entitat, AdriàAlsina, considerat conti-nuista per haver formatpart de l’equip de JordiSànchez.

Direcció de 13 membresElisenda Paluzie, cons-cient que l’elecció del vice-president, el secretari i eltresorer–com la seva– ésa les mans dels 77 secreta-ris que constituiran la ses-sió plenària aquest dis-sabte, deixa clar que la di-recció ha de ser comparti-da.

L’economista proposa-rà que els tretze membresdel comitè permanent–els quatre càrrecs orgà-nics i els responsables deles comissions que triaranla setmana entrant cadaàrea– comparteixin ambella no només la presa dedecisions, sinó també laprojecció pública en unadirecció col·legiada. ■

Xavier MiróBARCELONA

El sí de Paluzie a l’ANC obre lapugna per la vicepresidènciaa L’economista accepta presidir l’entitat i vol que el comitè permanent funcioni com una direcciócol·legiada a La seva elecció, previsiblement plàcida, traslladarà la disputa a la tria del vicepresident

David Minoves i Adrià Alsina, a cada extrem de la imatge, presentaven candidatura a l’ANCen un dels actes electorals, a Girona ■ EL PUNT AVUI

EL PUNT AVUIDIJOUS, 22 DE MARÇ DEL 201814 | Nacional |

1760

07-1

1840

02L Tens el

carnet?La magistrada del jutjatnúmero 2 de Reus va orde-nar ahir la detenció de laregidora de la CUP deReus Mariona Quadrada,investigada per un pre-sumpte delicte d’incitacióa l’odi contra la policia es-

panyola, perquè es presen-ti avui a declarar. L’ordrees va donar després queQuadrada no hagi compa-regut en cap de les tresocasions prèvies en què sel’havia citat a declarar.L’última va ser aquest di-lluns, quan Quadrada noes va personar a les depen-dències judicials en “no re-

conèixer la justícia espa-nyola”.

La instrucció judicialparteix d’una denúncia in-terposada pel Cuerpo Na-cional de Policía per les pro-testes ciutadanes que esvan fer davant de l’hotelGaudí de Reus, on s’allotja-ven un centenar d’agentsantiavalots desplaçats aCatalunya per impedir elreferèndum de l’1-O. Els al-tres dos regidors de la CUPinvestigats en la causa,Marta Llorens i Oriol Ciura-na, van comparèixer al de-sembre, un cop detingutsper no haver-se presentat adues citacions. ■

La jutgessa ordenadetenir una regidorade la CUP de Reus

RedaccióREUS

Mariona Quadrada,número 4 per la CUP-PA alconsistori de Reus ■ EL PUNT

L’executiu espanyol veiadifícil poder impedir unahipotètica investidura deJordi Turull si obtenial’aval del Parlament. I, defet, fiaven la mesura delsseus passos al capdavantde la presidència de la Ge-neralitat al fet que ell ma-teix fos conscient que“traspassar qualsevol rat-lla de la legalitat” té unesconseqüències que ja ha-via pogut comprovar: l’em-presonament. Fonts de LaMoncloa recordaven ahirque Turull ha passat per lapresó provisional i això ésuna “espasa de Dàmocles”que penjaria sobre unmandat que, en tot cas, nonomés albiraven molt “li-mitat” de moviments, sinótambé força efímer, pel fetque és un dels investigatsen la causa oberta arran del’1-O i la DUI. Sigui com si-gui, l’entorn de MarianoRajoy alertava que a partird’ara, i un cop el Parla-ment el ratifiqués, es man-tindrien “vigilants”.

Tot això ho assegura-ven a primera hora del ma-tí després d’escoltar el pre-sident del Parlament, Ro-ger Torrent, i abans deldarrer pas que va fer ahirel jutge del Tribunal Su-prem Pablo Llarena citantTurull i els altres cinc di-putats investigats que es-

tan en llibertat provisionali que, de fet, capgirava totsels plans inicials que al ma-tí havia fet Torrent enanunciar l’inici dels con-tactes per a una investidu-ra definitiva, després delsintents fallits de CarlesPuigdemont i Jordi Sàn-chez. Tant és així, que LaMoncloa, donant per fetque la candidatura de Tu-rull sí que podria superarels entrebancs, instava afixar-se en qui pogués sernomenat com a vicepresi-dent –que correspondria a

ERC– atès que la situaciójudicial de Turull podriaconduir-lo a una futura in-habilitació o, si més no, auna sentència condemna-tòria que l’obligués a dei-xar la presidència. Sugge-rien, doncs, que en aquestperíode d’interinatge espodria obrir una pugnaimportant entre els socisde govern. Fonts de l’exe-cutiu espanyol procura-ven emfasitzar les feblesesde l’acord entre JxCat iERC incidint que les difi-cultats que ara tenen per

entendre’s es poden agu-ditzar en un futur.

En tot cas, per La Mon-cloa, la part positiva de totplegat és que amb l’intentd’investidura de Turull –idavant la possibilitat quefracassés si la posició de laCUP era continuar vetant-lo o que les renúncies deCarles Puigdemont i ToniComín no es fessin efecti-ves– el fet de celebrar-se elple i la votació posaria enmarxa el calendari electo-ral per poder repetir els co-micis.

La situació catalana vatornar a ser molt presenten la sessió de controld’ahir al Congrés. I, de fet,va servir per posar en evi-dència la dura pugna elec-toral que mantenen el PP iCs. Així, davant les exigèn-cies d’Albert Rivera per-què ja sigui Mariano Rajoyo Cristóbal Montoro assu-missin responsabilitatsper haver “mentit” en as-segurar que no s’havia gas-tat ni un euro públic per al’1-O, la vicepresidenta,Soraya Sáenz de Santa-

maría, li retreia els cons-tants canvis de criteri deCs. “El govern espanyoltreballa per debilitar l’in-dependentisme i per ferfort el constitucionalisme.Mantenim la coherència ino ens sumem a qualsevolconjuntura”, reblava, visi-blement enutjada.

Poc abans, el presidentespanyol també s’haviaenfrontat amb el coordi-nador del PDeCAT, JordiXuclà, després que aquestli hagués retret l’ascensdel coronel que va dirigir eldispositiu de l’1-O, DiegoPérez de los Cobos, pel fetque es considera un “in-sult” als que van condem-

nar la violència d’aquellajornada. El president espa-nyol, després d’incidir quela Guàrdia Civil aquell diava complir la seva “obliga-ció”, recomanava als par-tits independentistes quemirin cap endavant i “bus-quin un candidat net quecompleixi la llei”. Final-ment, el republicà GabrielRufián va arribar a dema-nar la dimissió del minis-tre de l’Interior per haver“mentit” en negar l’activi-tat a Twitter del tinent co-ronel Daniel Baena. ■

Montse OlivaMADRID

La Moncloa avisa que la presóés una espasa de Dàmoclesa El govern espanyol recorda que un president pendent de la justícia estaria molt limitat i podriaenfrontar-se a un mandat efímer a Santamaría presumeix d’haver “debilitat” l’independentisme

El president espanyol, Mariano Rajoy, ahir en arribar al Congrés dels Diputats ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El govern espanyoltreballa per debilitarl’independentisme”

Soraya S. de SantamaríaVIC. DEL GOVERN ESPANYOL

“Jo els recomanariaque miressin capendavant i posessinun candidat net”

Mariano RajoyPRESIDENT DE L’EXECUTIU ESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

EL PUNT AVUIDIJOUS, 22 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 15

825316-1184149L

ls agents de la unitat de la po-licia judicial de la 7a zona dela Guàrdia Civil de la coman-dància de Catalunya estan

esgotats de tant informe criminalit-zador. La mostra més evident és laresposta que han donat a l’encàr-rec, del gener passat, del magistratdel Tribunal Suprem que instrueixla causa contra els independentis-tes catalans, en què va sol·licitar-losqui dirigia els CDR (comitès de de-fenses de la República). En concret,el jutge Pablo Llarena els demanavaun informe de la “convocatòria, lessol·licituds i les autoritzacions ad-ministratives” que van fer possibleles reunions dels CDR a Sabadell, el14 d’octubre; Igualada, el 21 d’octu-bre, i Manlleu, el 4 de novembrepassats. Volia els acords d’aquestesreunions supramunicipals.

La resposta, ara entregada, és uninforme, de 101 planes, farcit de re-talls de premsa de distints mitjansde comunicació i captures de panta-lla de piulades dels CDR i d’algunsdels seus portaveus efímers. Decaps de turc, en aquest cas (en l’in-forme anterior era l’empresari Jau-me Roures) hi ha vint-i-dues perso-nes, procedents de col·lectius dife-

Erents de la rica xarxa associativa ca-talana, als quals penja el cartell de“responsables” del moviment trans-versal i ciutadà dels CDR només pelfet d’haver participat en la creació ipresentació de la plataforma EnPeu de Pau, el 18 d’octubre passat.El seu objectiu, fent tallers pràcticsarreu del país després del terror del’1-O, és que la mobilització ciutada-na “es mantingui en clau pacífica ino-violenta”, aclaria Jordi Arma-

dans, de FundiPau, davant la notí-cia que els titllava de cabecillas delos comités cubanos de Cataluña.

Així, amb aquest rigor, les con-clusions de la Guàrdia Civil segurque han decebut el jutge Llarena. Launitat judicial indica que els CDR esvan crear el juliol del 2017, primercom a comitès de defensa del refe-rèndum i després de l’1 d’octubre,de la República, i que ja són uns280. Amb el seu enginy criminalit-zador asseguren que els CDR “te-nen connexió amb les anotacionsde Josep Maria Jové”, ex-secretari

general d’Economia, del novembredel 2016, quan atribueix a la llavorsdiputada de la CUP Anna Gabriel el“Mai renunciarem a l’estratègia dela desobediència”, afirmació del pe-digrí cupaire. La Guàrdia Civil nointerpreta que els CDR siguin la res-posta ciutadana que se sent republi-cana i també la que denuncia la re-pressió de drets.

A més, la Guàrdia Civil s’empassao vol fer empassar una fake notíciaal jutge Llarena, i inclou la imatged’uns nens petits que surten en unatallada de vies, i criminalitzen els pa-res per tenir-los davant de tot, quanno eren pas en perill. I, per conclou-re, fan la llista dels suposats capsd’aquesta desobediència pacífica,que ha traspassat fronteres, nomésposant els noms (i entre parèntesisl’entitat d’on provenen o professió)pel simple fet d’haver estat a la pre-sentació d’En Peu de Pau. Per aixòsurt el nom de la filòsofa MarinaGarcés, de pensament crític peròmés propera als comuns que als in-dependentistes; de l’exdiputat de laCUP i periodista David Fernàndez;de Rubén Wagensberg, diputatd’ERC i portaveu de Casa Nostra-Casa Vostra... I així fins a 22 noms.Bé, el del “representat” d’EstibadorsPortuaris de Barcelona i el del de laIntersindical-CSC, ni els anoten. ■

CDR · El jutge del Suprem havia demanat un informe sobre l’organització delscomitès de defensa de la República i li entreguen un recull de notícies i piuladesNOMS · Identifiquen 22 persones només pel fet d’haver impulsat En Peu de Pau

Mayte PiulachsBARCELONA

La Guàrdia Civildecep Llarena

Presentació d’En Peu de Pau, amb representants de diversos col·lectius de la societat civil, l’octubre passat ■ JOSEP LOSADA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Recull la imatge d’unsnens en un tall decarretera, que va serun ‘fake’ a les xarxes