Edició de LleidaDIJOUS · 19 d’abril del 2018. Any XLIII. Núm. 14611 - AVUI / Any XL. Núm. 13481 - EL PUNT

1,20€

1515

27-1

1835

01L

1344

05-1

1638

83w

EUROPA-MÓN P24,25

El número 2de Castroserà el noupresidentde CubaMiguel Díaz-Canelés ara vicepresident

XOC · El ministre irrita el jutge en desmuntar la tesi de la malversació quan afirma que no es va destinar ni uneuro públic a l’1-0 PROVA · El magistrat del Suprem exigeix al titular d’Hisenda que expliqui en què es basa

Llarenacontra

Montoro

P6-10

El president del Parlament, davant de la seu de les Nacions Unides a Ginebra ■ REUTERS / DENIS BALIBOUSE

Demana que l’organització de nacions s’impliqui en el cas català

Torrent, a l’ONU

Entrevista Ramon Espadaler P12,13

“No té sentit insistiren Puigdemont oSànchez”Avui a les 20.30 i a les 23.00 h

L’ESPORTIU

El ministre d’Interior i el president dela LFP amenacen d’aplicar la lleiantiviolència si s’escridassa en la final

Xiular l’himne en lacopa és violència,segons l’Estat

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 D’ABRIL DEL 2018

mb molt pocsdies de diferèn-

cies José María Az-nar i Eduardo Zapla-na han reaparegut aValència. Com fan-

tasmes del passat més tenebrós.L’expresident del govern espanyol il’expresident del govern valencià hanfet sengles conferències catastrofis-tes on han criticat a plaer tot el quepassa i està passant i han reclamatfermesa i duresa contra l’indepen-dentisme. Contra l’independentismeal Principat però també al País Valen-cià, que ells veuen com la següentbarrera per defensar Espanya.

L’aparatositat amb què s’expres-saven contra els independentistes lo-cals, però, tenia com a destinatari elque és, o era, el seu propi partit. Totsdos van atacar el PP per poc cohe-rent, mandrós, feble… De fet sembla-va que l’atac a l’estelada només eraun atac a la gavina, interposat. El pú-blic, que aplaudia rabiós cada bramdels dos expresidents, semblava partd’aquesta prèvia d’un nou espai polí-

tic encara més d’extrema dreta queva prenent cos.

És possible, diuen, que Aznar o Za-plana o tots dos a la vegada estiguenajudant a nàixer el nou engendre.M’ho crec. Però a la vegada els plany.Perquè quins dos padrins, mare me-ua! Difícil trobar dos personatgesmés odiats al País Valencià —i aclari-ré, abans que l’ínclit Llarena no ame-nace que odiar encara no és cap de-licte, es pot odiar qui vulgues mentreno faces res que siga delicte a conse-qüència d’això.

Aznar i Zaplana representen el bo ipitjor del PP, de la dreta espanyola.La prepotència, la mentida, l’enganycom a política, la corrupció. Aznar,només per les mentides de l’11-M i deles inexistents armes de destrucciómassiva hauria d’estar callat persempre. Zaplana, per allò que va dirque havia entrat en política per for-rar-se. Efectivament. No callen, però,i fins i tot sembla que tenen ganes devenjar-se, de venjar-se dels seus ex-col·legues de partit. I a fe que ho fanquan es posen a xerrar en públic.

A

Keep calmVicent Partal

Fantasmes

Aznar, només per lesmentides de l’11-M i de lesinexistents armes dedestrucció massiva hauriad’estar callat per sempre

La vinyetaFer

illuns ens vam reunir en unpunt transitat de la Riera deMataró per inaugurar el monu-

ment a Josep Abril, alcalde i regidordurant la República i la Guerra Civil,afusellat al Camp de la Bota de Barce-lona el 1939. El monument, obra del’escultor Perecoll, és l’exacta repro-ducció en bronze d’una cadira sump-tuosa. Al respatller figuren cinc foratscom cinc impactes de bala. Diu Pere-coll: “He volgut representar que novan matar l’home sinó la institució.”Si la “institució” és l’Ajuntament, elcert és que el nou règim va cuitar aocupar la cadira que Josep Abril va serforçat a deixar lliure. Deu voler dir queamb Josep Abril el franquisme va ma-tar la República i la democràcia. Comque la cadira és a ran de terra és pro-bable que la gent s’hi assegui, sempreque no sigui l’estiu i cremi. Els nensestan destinats a enfilar-s’hi. Ja va bé.Preguntaran el sentit dels forats. Elsdiran que van matar un home.

La besneta de Josep Abril va dirunes paraules. Era inevitable que esreferís a l’actualitat catalana, amb em-presonaments, exilis i danys democrà-

D

tics. També van parlar la regidora deCultura i l’alcalde. Era inevitable queno hi fessin cap al·lusió. Aquella tarda,una brigada protegida per la policiahavia tret els llaços grocs que el cap desetmana havien estat lligats a mig airedels fanals del mateix carrer. Mal diaper fer-ho. Els reunits davant el monu-ment no n’estaven contents.

En acabat, acte institucional al’ajuntament per presentar el llibreque la historiadora Margarida Colomerha escrit sobre la vida de Josep Abril.L’ha editat la Fundació Josep Irla. L’al-calde, a la cadira presidencial. A dretai esquerra, l’autora del llibre, l’histo-

riador Pelai Pagès i Joan Manuel Tres-serras, president de la Fundació. Lesreferències a l’actual persecució políti-ca i judicial que pateix el moviment in-dependentista i també republicà esvan reproduir. L’alcalde, si no es voliaunir al malestar, es podria de totesmaneres haver lluït: parlàvem de l’afu-sellament d’un antecessor seu a la ca-dira. Una cita poètica, i s’aixeca l’acte.

Josep Abril va ser alcalde per ERC.No era d’orígens catalanistes o nacio-nalistes. S’havia format en l’ideari fe-deralista, socialista i esperantista dePi i Margall, i als anys vint va veure enLerroux l’encarnació del republicanis-me federal. Va ser apartat de l’Ajunta-ment i represaliat pel mateix Lerrouxquan aquest, president del govern dela República, va empresonar el governde la Generalitat després del 6 d’octu-bre. Què s’havia fet dels discursos d’es-querra, de la protecció dels obrers?Què, del federalisme invocat per Com-panys o dels principis republicans?

Quan el van matar, Josep Abril te-nia setanta anys i no anava fi de salut.La venjança sense pietat, judicial i po-lítica. La cadira d’alcalde, buida.

“Inauguració delmonument a JosepAbril, afusellat alCamp de la Bota

Vuits i nous

La cadira de l’alcaldeManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 D’ABRIL DEL 2018

Entre la publicació de la pri-mera notícia del ‘mastergate’

i la seva compareixença d’abans-d’ahir, la presidenta de la comunitatde Madrid, Cristina Cifuentes, hapassat de sospesar una querellacontra els periodistes que van di-fondre el cas a renunciar a una titu-lació envoltada d’irregularitats.L’arrogància inicial, amb la presen-tació de documents que despréss’ha demostrat que havien estatfalsificats, ha estat finalment subs-tituïda per una estratègia que con-sisteix a descarregar totes les res-ponsabilitats en la Universitat ReyJuan Carlos, que va concedir elmàster. Però la mala praxi dels cur-sos i les acreditacions impartits iexpedits per la universitat no potamagar, com pretenen Cifuentes iel Partit Popular, l’assumpció deresponsabilitats polítiques, que enqualsevol país amb qualitat demo-cràtica ja haurien desembocat enuna dimissió.

Perquè el més important ja no ésel grau d’implicació o d’ignorànciaque la presidenta regional hagi tin-gut en la lamentable tramitació delsuposat màster, sinó la pèrdua de lacredibilitat necessària en qualsevolcàrrec públic. Si no va participar di-rectament o indirectament en elblanqueig d’una matriculació forade temps i en la fraudulenta trans-formació de dues absències en dosnotables, almenys resulta evidentque se’n va aprofitar. La normalitatque els populars intenten adjudicara tot el procés és en realitat un trac-te de favor que lesiona els interes-sos de la resta d’alumnes que se-gueixen escrupolosament allò queexigeix la normativa acadèmica. Elcas representa, a més, la cara méspenosa de l’exercici de les respon-sabilitats públiques, que no podenbasar-se en els privilegis. La justíciaja ho investiga, però el veredicte po-lític és inapel·lable.

L’arrogànciainsosteniblede Cifuentes

EDITORIAL

ue el Tribunal Suprem aprofitila interlocutòria de resposta ala petició de llibertat de Jordi

Sànchez per assistir al ple d’investidu-ra per carregar contra la justícia ale-manya, dona idea del profund males-tar causat per la decisió de l’Audiènciade Schleswig-Holstein de deixar en lli-bertat sota fiança Carles Puigdemont idescartar-ne l’extradició per rebel·lió.La sonora plantofada del 5 d’abril coutant que l’alt tribunal s’ha reivindicata la primera oportunitat, encara queno vingués a tomb. I no ho fa PabloLlarena, no, en aquest cas els protago-nistes són els tres magistrats de la sa-la d’apel·lacions, que no només avalenel polèmic jutge del procés, sinó queaprofiten per refermar-se en totes i ca-dascuna de les seves posicions. És adir, no es mouen de la ficció constru-ïda que vincula el procés amb la vio-lència i acaba deduint que es pot im-putar rebel·lió. Si no, com el que inter-

Q “És l’“estàs ambmi o contra mi”, elmateix que des defa uns anys espractica contral’independentisme

canvia delictes com cartes, també hiha el de sedició, remarquen, empipats.L’enuig és de tal magnitud que insi-nuen que Schleswig-Holstein no haentès què ha succeït a Catalunya i aca-ben etzibant que si els fets s’haguessinproduït a Alemanya la determinacióhauria estat molt diferent. L’esbronca-

da en forma de resolució és insòlita.De vergonya aliena, de mofa interna-cional.

La justícia espanyola es replega. Iamb ella, tot l’Estat. El Suprem, el go-vern i els partits que van aplaudir so-rollosament la detenció a Schuby i elposterior engarjolament del 130è pre-sident de la Generalitat, van comen-çar per entonar aquell escrupolós res-pecte a les decisions judicials de ma-nual, però, ferits en l’amor propi, pas-sen a l’atac i intenten desprestigiarqualsevol tesi que no sigui la pròpia.És l’“estàs amb mi o contra mi”, el ma-teix que des de fa uns anys es practicacontra l’independentisme, aplicat atot el que no compra el relat que a Es-panya han teixit coordinadament lesinstitucions, l’executiu, les autoano-menades formacions constitucionalis-tes i els mitjans. Alemanya, per ara, nose l’empassa. I desferma una còlerasense mesura. Indignació suprema.

Indignació supremaAnna Serrano / aserrano@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllPepa Masó

Jutges enevidència

i una cosa és comuna entre la classe política enfer-se pública una sentència és la tradicional

cantarella “respectem les decisions judicials...” seguidade tots els peròs que es puguin imaginar. El respecte,això sí, sempre va a davant. Sembla, però, que aquestafórmula no va amb la judicatura, si més no amb la salapenal del Tribunal Suprem, que aprofitant que resolia elrecurs de Jordi Sànchez contra la negativa del magistratLlarena a deixar-lo sortir d’Estremera per la investiduraha clavat una sonada esbroncada al tribunal de

Schleswig-Holstein, a qui acusasense embuts de manca de rigor ide precipitació. No hi ha ni respecteni res que se li assembli, ans alcontrari, sura la indignació de l’alttribunal en no veure avalada la sevaimputació del delicte de rebel·lió alpresident Puigdemont. Aquestsjutges del Suprem han perdut els

papers, i en una interlocutòria que passarà als anals dela història no només menystenen els col·leguesalemanys que han vist l’euroordre contra Puigdemont,sinó que se les empesquen per fabular sobre laviolència, massacre arriben a dir que hi podria haverhagut l’1-O. Delirant. Potser caldria demanar alsmagistrats del Suprem que el respecte que semprereclamen per a les seves resolucions, el tinguin tambéamb les dels altres. Que respectin la independència delsjutges alemanys i que s’adrecin a ells si s’escau, pelscanals que pertoquen. I aquest no era el cas.

S

On és elrespecte quereclamen elsmagistrats ales sevesresolucions?

http://epa.cat/c/wvrwbt

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Les cares de la notícia

El Festival Internacional de Jazz de Barcelona ce-lebra aquest any la seva 50a edició, en bona partgràcies al treball que la promotora The Project–que aquest any també celebra el seu 30è aniver-sari– ha portat a terme per consolidar-lo com undels grans festivals europeus de jazz.

PRESIDENT DEL PARLAMENT

Cinquanta anys de jazz

El president del Parlament representa ara la voluntatdemocràtica dels catalans, i és encertat persistir da-vant l’ONU perquè faci respectar els drets fonamen-tals dels diputats i polítics encausats i també buscarla complicitat internacional per resoldre políticamentel conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol.

-+=

-+=

Beques d’investigacióJosep Samitier

Complicitat internacionalRoger Torrent

-+=

Tito Ramoneda

El director de l’Institut de Bioenginyeria de Cata-lunya (IBEC) lidera un dels dotze projectes selec-cionats per a un intercanvi d’investigadors amb elprestigiós Massachusetts Institute of Technology(MIT). Set d’aquesta dotzena de projectes selec-cionats són catalans.

DIRECTOR DE L’INSTITUT DE BIOENGINYERIA

PRESIDENT DE THE PROJECT

EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 D’ABRIL DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Junqueras avala la DUI si no hiha referèndum. El vicepresidentOriol Junqueras recorda que elprograma de JxSí la inclou sil’Estat bloqueja la consulta.

10anys

20anys

Solbes suprimeix l’impost depatrimoni. Afecta béns quesumen més de 600.000 euros ies deixarà de pagar l’any 2009.L’Estat haurà de compensar.

Un gol tardà de Giovanniderrota el Saragossa isentencia definitivament eltriomf del Barça en la lligaespanyola.

DUI prevista Un impost menys La lliga, del BarçaTal diacomavui fa...

entre ahir ano-tava en un pa-

per quadre dades so-bre l’escàndol Cifuen-tes per escriureaquest article sento

per la ràdio el ministre Rafael Català.“Per molt que tingui ombres”, admetiael ministre del PP, el cas del màster dela presidenta de la Comunitat de Ma-drid “és un tema anecdòtic” que “nodesacredita” la seva carrera política. Sí,sí, ho han llegit bé: un tema anecdòticsense cap tipus d’importància. Que elministre en qüestió sigui el de Justíciatambé deu ser anecdòtic. Com tam-poc no té cap tipus d’importància queaquest ministre en concret, que hauriade ser símbol d’imparcialitat i respectea la veritat, afegeixi sense pudor queseria prematur prendre decisions polí-tiques sense tenir tancades les investi-gacions. Arribats a aquest punt, i quecadascú esculli el paral·lelisme quevulgui per indignar-se, un no sap si po-sar-se a riure o a plorar. El relat del casés tan patètic que fa riure, amb l’acuditfinal de la senyora Cifuentes renun-ciant al màster com si fos un títol nobi-liari, com si el saber i l’aprenentatge espoguessin esborrar de la memòria enun moment determinat.

Però el fons de la qüestió és massatrist per posar-se a riure. Que Cifuen-tes s’hagi mostrat prepotent i fatxendades del minut zero, mentint primer iespolsant-se les culpes després, hau-ria de ser només el seu problema i eldel partit on milita. Però passa a ser elde tots quan es constata, una vegadamés, que en aquest país de panderetadel qual encara no ens n’hem pogutdesempallegar, resulta més còmodeper a tothom posar-se la manta al cap iesperar que amaini el temporal. I quandic tothom parlo dels que governen,dels que estan a l’oposició i només fanveure que s’enfaden, dels que manen ales universitats públiques i també delsque hi cursen màsters i no es queixen.

Per aberrant que sembli, ja podriaser que deixant passar el temps totacabi en anècdota. El que sí que no se-rà una anècdota serà el desprestigique en aquests moment ja té la Uni-versitat Rey Juan Carlos i, de retruc,totes les altres universitats públiquesespanyoles, que en lloc de posar el crital cel han preferit passar-hi sense fermassa soroll. I amb el silenci d’uns i laprepotència d’altres, els efectes col·la-terals passen ara desapercebuts i poces parla de les autèntiques víctimesdel cas, que no són altres que els au-tèntics estudiants de màsters.

M

Full de rutaMercè Ribé

Víctimes delcas Cifuentes

“L’obligació dequi sent els seusdrets polítics violatsés oferir resistènciade manera pacífica

o cal argumentar la legitimitat dela posició independentista a lesdemocràcies modernes, ja que,

els agradi o no als totalitaris espanyolis-tes, aquesta és legal, legítima i una opciópolítica totalment respectable aquí i ar-reu d’occident. En canvi, sí que crec quecal una mica més de reflexió per justificarel perquè és legítim haver optat per viesunilaterals algun cop. Aquest debat noés teòric, ja que és un dels principals moti-us pels quals molts estats van donar su-port a la posició del govern espanyol du-rant el mes d’octubre i és el principal ar-gument de l’Estat espanyol: la llei és la llei.

JUSTIFICAR QUE UN GRUP POLÍTIC PACÍFIC idemocràtic decideixi subvertir l’ordreconstitucional no és banal, encara que hohagi fet només simbòlicament. La demo-cràcia requereix el govern de la llei. Peròigual d’important és que aquesta llei esconsideri legítima i sigui part d’un “con-tracte social” implícit que totes les partsconsiderin acceptable. Les societats de-mocràtiques sobreviuen amb consensos ipactes, molts dels quals implícits, i un es-tat és un contracte social.

N PER A UNA PART IMPORTANT DE CATALANSel contracte social es percep com trencatdes dels poders de l’Estat: començantpels incompliments sistemàtics amb elsgoverns catalans, l’atac a la identitat ca-talana, la violació de l’Estatut i l’abdicacióde l’Estat (i no només del gobierno) decercar cap solució negociada. Des delpunt de vista de molts activistes, aquestcontracte social també s’ha trencat per lavia dels drets civils amb la criminalitzacióde la dissidència, de la persecució de veuscrítiques o de la creació d’un sistema legal

ad hoc contra sectors polítics i ideològics.Realment qui trenca Espanya són els ma-teixos poders de l’Estat, trencant aquestcontracte social.

LA PERCEPCIÓ FONAMENTADA que tenimmolts catalans i una minoria creixent deciutadans de la resta de l’Estat legitima ladesobediència pacífica. Quan ens acusende colpistes, de subvertir l’ordre constitu-cional, de no respectar l’imperi de la llei, laresposta més clara és que qui ha trencat iviolat Espanya i el seu contracte social ésuna part important dels poders de l’Estatespanyol i que l’obligació de qualsevol ciu-tadà que sent els seus drets polítics vio-lats és oferir resistència de manera pacífi-ca i organitzada i a vegades utilitzant ladesobediència. Perquè una altra cosa ques’oblida és que qualsevol democràcia hade contemplar que la resposta a la desobe-diència política i pacífica sigui mesurada,no amb delictes inventats (rebel·lió) o nodemostrables (malversació) o lisèrgics(terrorisme), no com succeeix a l’Estatespanyol des de ja fa uns anys, que de de-mocràcia comença a tenir només l’apa-rença.

José Rodríguez. Periodista

Qui trenca Espanya?Tribuna

Autodeterminació

b Un dels mantres preferitsdels unionistes espanyols és lareducció d’aquest concepte alsterritoris colonials. Res méslluny de la veritat. La constitu-ció alemanya, en el seu preàm-bul, diu clarament que “els ale-manys dels Länder Baden-Würtenberg, Bayern, [...]Schleswig-Holstein i Thüringen(tots per ordre alfabètic) hanconsumat, en lliure autodeter-minació, la unitat i la llibertatd’Alemanya”. És evident que noparlen de territoris colonials. Nitampoc es referia a territoriscolonials el president dels EUA,Woodrow Wilson, quan, a finalsde la I Guerra Mundial, va en-cunyar el terme self-determi-nation per justificar la indepen-dència dels territoris que ha-vien conformat l’Imperi austro-hongarès. Que en prenguin no-ta els doctes ignorants de lesaltes instàncies.JORDI BASSAS I RIBALTABarcelona

Un nou CDR aCatalunya

b Una forma de fer un frontde resistència, amb totsaquells als qui la neurosi espa-nyolista vol apartar del seu ca-mí, seria promoure un Centrede Defensa de Represaliatsper l’aparell de l’Estat espa-nyol contra els ciutadans, enaquest cas especialment delsartistes. Pallassos, ninotaires,rapers, titellaires, escriptors ipoetes, cineastes, actors i perextensió totes aquelles perso-nes que es veuen immersesen les represàlies de fiscals ijutges. El PP s’ha desbocat deltot, ho ha pogut fer perquèpogut comptar amb la com-plicitat del PSOE i Ciudada-nos, que a l’hora de defensarla democràcia fan l’orni per-què per sobre de tot s’ha dedefensar la unitat de la pàtria,sigui com sigui i amb els mit-jans que convingui. Les darre-res conteses de fraus acadè-

mics de la Universitat JuanCarlos I, amb les demostradesaccions de corrupció a totesbandes, és entendre Espanyacom el teu cortijo, a Catalunyadiem “com el teu jardí”, amb eltrist espectacle d’uns i altresacusant-se amb allò de “i tumés”. És pensar que pots ferel que vols, sense necessitatde donar explicacions a ningú,i ja veurem en les pròximeseleccions quin càstig tindran ales urnes. Ho vaticino i m’hi ju-go un pèsol: cap. Amb la lloa-da Transició es va covar l’oude la serp, només cal veure elsparentius i lligams d’interes-sos que hi ha entre tota la ca-terva de càrrecs públics i pri-vats de les altes jerarquies del’Estat. Són un clan hereu delfranquisme, per defensar elsseus interessos de poder i pertant econòmics, que ni les pit-jors màfies ho tenen tan benlligat. No hi ha remei, en legíti-ma defensa, marxem!JORDI LLEAL I GIRALTBadalona (Barcelonès)

Malversaciób Ara resulta que Rajoy i el PPestudien denunciar el Parla-ment i el seu president, RogerTorrent, per un delicte de mal-versació de fons públics en laquerella posada per prevarica-ció contra el jutge Llarena. Ésincreïble! Com s’atreveixen aparlar de malversació de fonspúblics precisament ells, quesón els responsables de l’ope-ració Copèrnic? Una operacióque segons el ministre Zoidova costar a les arques de l’Es-tat 87 milions d’euros, resultatde noliejar tres creuers perportar a Catalunya de 8.000 a10.000 agents armats, entrepolicies i guàrdies civils, per tald’impedir les votacions del’1-O, unes forces que el governcentral va mantenir a Catalu-nya durant uns quatre mesosamb la taula parada. 87 mi-lions! Això sí que és malversarels diners dels contribuents.AUGUST BERNAT I CONSTANTÍBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràctersd’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 D’ABRIL DEL 2018

SísifJordiSoler

Jordi Turull, CONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT I DIPUTAT AL PARLAMENT

“És vostè [al jutge Pablo Llarena] qui m’ha convertit en unpres polític”

La frase del dia

“Cal estarpresents en el debateuropeu sobre lesqüestions que caldefensar i els valorsque volempromoure

euroescepticisme creix a totEuropa. Elecció rere elecció vaaugmentant el suport als par-

tits euroescèptics de diferent signe. Elsúltims a afegir-se a aquest corrent crei-xent han estat els hongaresos, qued’una manera molt majoritària hantornat a fer costat al xenòfob Viktor Or-bán per tal que pugui enfilar sense capobstacle ni limitació el seu quart man-dat. Mentrestant, al sud del continent,Itàlia segueix sense govern desprésd’uns comicis que van situar com a pri-mer partit el moviment antieuropeu 5Estrelles i van donar la clau de la gover-nabilitat als extremistes de la LligaNord. La llista seria interminable, peròcal recordar que aquesta tendènciatambé es va reflectir en les eleccionsalemanyes, amb la irrupció dels ultresd’Alternativa per Alemanya al Parla-ment, i a les presidencials i legislativesfranceses, on el Front National vaaconseguir uns resultats històrics.

SI ENS ATUREM EN els casos d’Alemanya iFrança, podríem concloure que AngelaMerkel continua sent cancellera mal-grat la seva política europea, mentreque Emmanuel Macron ha aturat elcreixement de la seva rival i ha fet elsalt a la presidència gràcies, en part, alseu discurs desacomplexadament pro-europeu. Merkel ha hagut de fer front aun corrent crític intern sobretot per laseva posició a favor dels refugiats. Ma-cron emergeix com l’arquitecte del nouprojecte comú dels ciutadans euro-peus.

EL PRESIDENT DE FRANÇA ha viatjat aques-ta setmana fins a Estrasburg per expo-sar la seva visió de futur al ParlamentEuropeu. Macron ha defensat que cal re-fermar “l’autoritat de la democràcia” en-front de “les democràcies autoritàries” iha reclamat que “davant els canvisd’aquest món ens cal una sobirania mésforta que la nostra [...] que no ens substi-

L’ tueixi però que, enfront de la insegure-tat planetària, pugui donar veritablesrespostes”. El cap de l’Estat francès hademanat “prendre les regnes de la res-ponsabilitat” i avançar cap a “resultatstangibles” en una llista concreta de prio-ritats: immigració, refugiats, l’impost al’economia digital i els recursos propisper a un pressupost europeu potent.L’impuls francès contrasta amb la pru-dència germànica, però fins i tot Merkelha reconegut que cal reforçar la unió mo-netària i no ha descartat la proposta denomenar un superministre de financesde la zona euro i la transformació delsfons de rescat en una mena de fons mo-netari comú per preveure els possiblesefectes de futures crisis econòmiques.Projectes que, d’altra banda, han estat

qüestionats en les negociacions per a laformació del nou govern a Alemanya.

MACRON VOL AVANÇAR ràpidament i volconvertir les propostes en realitat abansde dos anys, coincidint amb la presidèn-cia alemanya de torn de la Unió Euro-pea, l’últim semestre del 2020. Moltabans, l’any que ve, hi ha eleccions alParlament Europeu. Fins ara les elec-cions europees han estat més condicio-nades per qüestions de política domèsti-ca que no per una agenda comuna. I noseria estrany que continués sent així. AEspanya els comicis coincidiran amb leseleccions municipals i autonòmiques ala majoria de comunitats, i no es descar-ta que en la mateixa data hi pugui haverunes altres urnes si Mariano Rajoy no éscapaç d’aprovar els pressupostos gene-rals de l’Estat i de mantenir els suportsparlamentaris. Massa al·licients per nopensar que les eleccions de l’any vinentno tindran un aire de plebiscit sobre la fi-gura del mateix Rajoy.

AVUI MATEIX EL DEBAT sobre Europa estàplenament segrestat pels interessos depart. Tot apel·lant als valors fundacio-nals de la Unió Europea, el focus està fi-xat en qui té el suport dels governs i a quidonaran la raó els tribunals. No sónqüestions menors, però només són unapart dels debats que cal obrir i de les deci-sions que s’hauran de prendre en el fu-tur. Fora d’aquest espai hi ha més riscospel creixement dels populismes interns iles amenaces externes. Els estats ja nosón capaços de defensar els seus habi-tants dels grans desafiaments i necessi-ten sumar esforços per guanyar en eficà-cia. Cal ser present en el debat sobre lesqüestions que cal defensar i els valorsque volem promoure. La proposta deMacron consisteix a organitzar un pro-cés de consultes a la ciutadania sota elnom de convencions democràtiques.Fins i tot els més escèptics hi poden veu-re una oportunitat. La deixarem passar?

Rafael de Ribot. Periodista i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL)

Un nou lideratgeTribuna

ls horaris de màs-ters i postgraus

no són fàcils, i encaramenys quan s’ha detreballar per aconse-guir pagar-los. Alguns

s’imparteixen divendres a la tarda i dis-sabte al matí. O al vespre, després desortir de treballar. O al migdia, que éstambé quan hi ha una estona. S’ha detenir molta voluntat i esperit de sacrifi-ci per assistir a unes classes que mol-tes vegades no són ni tan interessantsni útils com seria desitjable. Però si nohi vas, no hi ha títol: l’assistència ésobligatòria. Els preus actuals per estu-diar un d’aquests cursos són desorbi-tats i molts pares els paguen als seus

fills perquè interpreten que són una viadirecta per aconseguir una feina dignai amb un bon sou. Tot i això, s’ha des-cobert que hi ha una petita Gàl·lia (di-guem-ne elit o classe política) on no fafalta ni assistir a classe, ni pagar matrí-cules o fins i tot et fan un descomptepel fet de ser d’un determinat partit. Otambé diuen que en aquest paradísdels estudis (si ets policia) en un anys’aconsegueix fer un màster que laresta d’estudiants el realitzen en qua-tre o cinc. I després t’apugen el sou!També és possible teletransportar-se ala universitat de Harvard, quan la reali-tat és que el curs s’ha fet al barri ma-drileny d’Aravaca. O també s’inflen elscurrículums: en els darrers dies handesaparegut de manera sospitosa lesbiografies d’alguns diputats. I men-trestant continua l’estira-i-arronsaamb la presidenta madrilenya, CristinaCifuentes, perquè l’escàndol prometser de dimensions colossals.

E

De set en setAdela Genís

La farsadels màsters

Molts alumnes veuen elsseus títols desacreditatsper l’escàndol Cifuentes

Cristóbal Montoro pot aca-bar convertint-se en undels testimonis de la de-fensa de la causa especialpel procés independentis-ta. Tant l’han esmentataquests darrers dies al des-patx de Pablo Llarena elsque s’enfronten a una peti-ció de presó per rebel·lió,però també per malbarata-ment de diners públics,que el magistrat, tot justse’n va anar el darrer pro-cessat dels nou que des dedilluns han passat pel Tri-bunal Suprem, es va diri-gir al ministre d’Hisendaper demanar-li explica-cions del perquè de la ro-tunditat amb què assegu-ra que la Generalitat no esva gastar “ni un euro” perl’1-O. Llarena, si més no,està convençut del contra-ri, i així li ho recorda aMontoro, incidint en el fetque les seves afirmacions“contradiuen les fonts deprova recollides”, assenya-la en una providència queahir mateix va enviar a Hi-senda.

El magistrat del Su-prem exigeix, doncs, aMontoro que informi “ambla major brevetat possible”sobre els fets “objectius”

en què es basa per mante-nir unes afirmacions queva fer dilluns passat en unaentrevista a El Mundo, pe-rò que des de fa setmanesha anat repetint el minis-tre i que fins i tot, el febrerpassat, va solemnitzar elpresident espanyol, Maria-no Rajoy, al Congrés en uncara a cara amb el líder deCs, Albert Rivera.

L’inquilí de La Moncloase les va heure amb el diri-gent taronja, el qual va aca-bar concloent que, si es de-mostrava que se’ls haviaescapat l’ús fraudulent dediner, exigiria dimissionsdels membres del seu go-vern, començant per Mon-

toro. El ministre d’Hisen-da s’ha anat emparant enel fort marcatge que en elseu dia es va imposar a lavicepresidència econòmi-ca d’Oriol Junqueras pelfet d’haver-se acollit al FLAi la circumstància que desdel setembre passat–abans de l’aplicació del155– les finances catala-nes ja estaven intervingu-des per l’Estat per garantirque no hi ha hagut cap me-na de desviació irregularde fons.

Pel que pugui ser, desd’Hisenda –que ahir vaanunciar que respondrande manera immediata alrequeriment– es deixa laporta oberta a acceptar lapossibilitat que la justíciaacabi trobant el fil de parti-des pressupostàries ques’escapen al control delFLA o que en tot aquesttemps des de la Generali-tat s’hagin fet un seguit depagaments per uns con-ceptes que resultin ser fal-sos.

Catorze processatsLa posició de l’executiu es-panyol sostinguda en eltemps que no es van ferservir fons públics per al’1-O –i que ahir va tornar arepetir la secretària gene-ral de finançament auto-

nòmic i local, Belén Navar-ro– topa amb la peça ober-ta per Llarena per esbrinarcom es va pagar el referèn-dum, en la qual conclouque hi va haver un finança-ment públic. Tant és aixíque, emparant-se en el fetque té indicis suficients delmalbaratament –que ini-cialment calcula en 1,6 mi-lions d’euros–, ha proces-sat els catorze membresde l’executiu de CarlesPuigdemont per aquestdelicte. I no només això, elmagistrat del Suprem l’haesgrimint en les euroor-dres cursades a diferentspaïsos.

Es dona la circumstàn-cia que, ara per ara, el de-

licte de malbaratament ésl’únic pel qual la justícia es-panyola encara confia queAlemanya accepti extradirPuigdemont. Després delrevés que va suposar que elTribunal Regional Supe-rior de Schleswig-Holsteinhagués desestimat la re-bel·lió perquè consideraque l’1-O no hi va haverprou violència, el Suprem ila fiscalia s’havien centrata demostrar un eventualdesviament de diner pergarantir-se que, si més no,l’extradició prosperi. Peròles contínues apel·lacionspúbliques de l’executiu es-panyol, sens dubte, com-pliquen aquesta estratè-gia. Al cap i a la fi, el tribu-

nal alemany té a horesd’ara les proves aportadespel Suprem que intentariafonamentar el malbarata-ment –basades en infor-mes elaborats per la Guàr-dia Civil–, però també éssegur que se’ls han fet arri-bar les negatives públiquesdels membres del governespanyol.

Aquests dies, el vice-president econòmic Jun-queras –el primer a inter-venir en la indagatòria– ila resta de consellers pro-cessats per malbarata-ment i que estan empre-sonats han exhibit davantLlarena les paraules deMontoro que desmentei-xen l’acusació. ■

Montse OlivaMADRID

MontoroirritaLlarenaREQUERIMENT El jutge del Suprem demana al ministred’Hisenda que expliqui en què es basa per dir que no hi hamalbaratament EUROORDRE L’absència d’aquest delictecomplicaria encara més l’extradició de Puigdemont

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, el10 d’abril passat arribant a la sessió de control delSenat ■ EFE

“Jo no sé amb quinsdiners s’han pagat lesurnes, però sé que noamb diners públics”Cristóbal MontoroMINISTRE D’HISENDA(ENTREVISTA DEL 16-4-18)

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No es va gastar uneuro del FLA en elreferèndum il·legalde l’1-O”Mariano RajoyPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL(CONGRÉS, 7-2-18)

EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 D’ABRIL DEL 20186 |

Es reuneix a Suïssaamb representantsd’aquest organismei entitats de dretshumans

Descarta unesnoves eleccionsperò no presentaràimmediatament unquart candidat

Torrent instal’ONU aimplicar-se enel cas català

JxCat volinsistir en eltorcebraç perla investiduraNacional

EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 D’ABRIL DEL 2018 | Nacional | 7

Llarena, l’InstructorL’APUNT versació. Escoltar declarar Junqueras, Rull o Turull

aquests darrers dies també li deu haver fet oblidar elselogis rebuts d’alguns companys de professió per lafeina feta. I l’anunci d’una querella per prevaricacióper part del Parlament pot acabar d’arrodonir i fer in-versemblants uns treballs que potser sí que deixaran ala història un nou personatge: Llarena, l’Instructor.Emma Ansola

A mesura que passen els dies i s’aproxima l’oberturade judici oral, el jutge Pablo Llarena va donant més de-talls del procés instructor que és a punt de signar ique tants maldecaps li deu comportar, sobretot des-prés que el tribunal territorial de Schleswig-Holsteindecidís vetar l’entrega de Carles Puigdemont pel delic-te de rebel·lió i Montoro li hagi negat el delicte de mal-

170551-1186436L

Jordi Turull, Carme Forca-dell i Dolors Bassa van tan-car ahir el cercle de les de-claracions indagatòries alTribunal Suprem seguintel camí marcat pels altressis dirigents empresonatsque aquesta setmanas’han servit d’aquest trà-mit per posar en relleu elcaràcter “polític” del pro-cés judicial tot acusant elmagistrat Pablo Llarenade sotmetre’ls a una causai a una situació personal“injusta”, mentre se liretreia la seva falta de par-cialitat. El més contun-dent d’ahir va ser el dipu-tat del JxCat, que va arri-bar acusar el jutge d’haver-lo convertit en un “pres po-lític”, i li exigia que es dedi-qués a fer justícia en lloc depolítica.

Dolgut per les interfe-rències en la seva investi-dura fallida –la citació deLlarena va precipitar laconvocatòria del ple al Par-

lament davant la previsióque Turull acabés a la pre-só, com així va ser–, el diri-gent independentista vavoler deixar clar que maino renunciarà a les sevesidees, i va assenyalar al jut-ge que la seva actitud de

torpedinar el debat corro-bora aquest estatus depres polític, sobretot des-prés que el passat mes dedesembre l’hagués deixaten llibertat provisional i,quatre mesos després –co-incidint amb l’anunci de la

investidura– s’ho repen-sés. I en aquest punt li va re-treure que hagi interferiten la política catalana finsal punt de pretendre dirque pot ser el proper presi-dent de la Generalitat.“Deixin de posar la justícia

en política”, exclamava, re-marcant que en aquest pro-cés s’ha posat de manifestla inexistent separació depoders entre el govern i lajustícia espanyola.

L’expresidenta del Par-lament, per la seva banda,va negar en rodó totesles acusacions de l’acte deprocessament i va denun-ciar la seva situació d’inde-fensió. Bassa va voler em-fasitzar que la seva conduc-ta sempre ha estat inspira-da en l’exercici de les lliber-tats ideològica i d’expressiói dels drets polítics, alhora

que insistia que mai hafet cap crida a la violència ique l’única que s’ha pogutconstatar és “la violènciapolicial de l’1-0, que ningúno esperava”.

Mentrestant, Jordi Pi-na, advocat de Turull itambé de Jordi Sànchez,té la intenció de demanarla nul·litat de la resoluciódictada el dia anterior perla sala d’apel·lacions delSuprem, en la qual s’es-grimeix l’acte de proces-sament per criticar la justí-cia alemanya, perquèconsidera que està ple d’“ir-regularitats”. ■

Turull acusa el jutgedel Suprem de la sevacondició de “pres polític”a El candidat a la investidura fallida exigeix a Llarena que es dediqui a fer justíciai no interfereixi en la política a Forcadell i Bassa rebutgen les imputacions

M.O.MADRID

Els advocats de Dolors Bassa, Jordi Turull i Carme Forcadell, ahir al Suprem ■ EFE

“El govern espanyolcondemna en públicels encausats i el jutgediu qui pot serpresident i qui no”Jordi TurullDIPUTAT DE JXCAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 D’ABRIL DEL 20188 | Nacional |

Si fa unes setmanes vanser les famílies dels presospolítics les que van dema-nar empara a l’ONU, ahirva ser el president del Par-lament, Roger Torrent,qui va instar la institució aimplicar-se en la causa ca-talana. Torrent es va re-unir amb la directora dele-gada de l’Alt Comissionatpels Drets Humans del’ONU, Mona Rishmawi, ialtres responsables d’enti-tats relacionades amb elsdrets humans per poderbuscar una “solució políti-ca a un conflicte polític”com és el de Catalunya.

Torrent va viatjar ahir aGinebra i, en una trobadaamb els mitjans de comu-nicació, va explicar quel’objectiu de les reunionsés “traslladar la preocupa-ció per la situació a Catalu-nya, per la vulneració dedrets i llibertats fonamen-tals, i per demanar la im-plicació internacional enla defensa d’aquests

drets”. Segons el presi-dent, a més, aquest mis-satge “s’entén” i els inter-locutors que va tenintcomprenen el que els ex-plica. “Es comparteix i esgenera un consens fona-mental”, va assegurar.

Torrent també va aconse-guir que des de l’ONU s’a-cordi establir el compro-mís de “continuar treba-llant i tenint contacte di-recte i franc per buscar so-lucions”. I és que, segonsTorrent, l’Alt Comissionat

ha seguit amb molt d’in-terès els fets que han pas-sat a Catalunya i hi ha “elconsens que aquesta no ésuna situació d’indepen-dència sí o no, d’objectiusconcrets partidistes, sinóque és una qüestió de de-

mocràcia”. Al marge d’a-questes qüestions, Tor-rent també va parlar ambels representants del’ONU de “ la necessitat dedesencallar la investidura,de poder afrontar allò quela majoria del Parlament i,

per tant, la majoria de laciutadania volen, perquèés la manera de defensarels drets polítics dels cata-lans i les catalanes”.

El president també téprevist reunir-se amb di-putats suïssos, l’alcalde deGinebra i grups de pressiórelacionats amb els DretsHumans per avaluar l’es-cenari català. Això sí, nova voler desvelar tots elsseus interlocutors perquèalguns li van demanar“discreció”.

Aquest viatge de Tor-rent arriba després ques’hagués de suspendre elple d’investidura de JordiSànchez perquè el magis-trat del Suprem, PabloLlarena, no el va deixarsortir de la presó, tot i la re-solució de l’ONU que de-manava que es garantísels drets del diputat deJunts per Catalunya.

En aquest sentit, Tor-rent va reiterar la impor-tància de formar govern ique no s’hagin de convo-car nous comicis. “No hiha cap pretensió, al con-trari, d’esgotar els termi-nis i anar a eleccions. L’es-cenari d’eleccions, des delmeu punt de vista, no ésen absolut desitjable a Ca-talunya”, va ressaltar. Ai-xò sí, va deixar clar que quibloqueja la investidura delnou president és “el go-vern espanyol i els tribu-nals. A ells els hem de pre-guntar fins quan impedi-ran que es pugui fer unainvestidura efectiva”. ■

RedaccióBARCELONA

a El president del Parlament viatja a Suïssa per reunir-se amb representants d’aquest organismei altres entitats relacionades amb els drets humans a Denuncia la vulneració de drets i llibertats

Roger Torrent insta l’ONU aimplicar-se en el cas català

Suïssa rebutjarà l’extradicióde la secretària generald’ERC, Marta Rovira, si estàmotivada per “motius pura-ment polítics”, segons haconfirmat el comitè d’AfersEstrangers del Parlament,que va examinar el cas en unareunió aquest dimarts. De fet,el govern suís ja havia indicaten anteriors ocasions quesempre rebutja totes les peti-cions d’extradició motivadesper causes polítiques. Preci-sament Torrent no ha volgutconfirmar si es reunirà ambRovira o Anna Gabriel durantel seu viatge a Suïssa.

Roger Torrent, ahir atenent els mitjans de comunicació a Ginebra ■ AFP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

No a l’extradicióde Rovira permotius polítics

Per segona vegada en elprocés d’extradició queafronten els consellersdestituïts Meritxell Ser-ret, Toni Comín i LluísPuig des de finals de marçl’oficina del fiscal de Brus-sel·les demana més infor-mació a l’Estat espanyolsobre l’euroodre emesa pelTribunal Suprem. Per ai-xò, el jutge d’instrucció en-carregat del cas va donar

més temps al ministeri pú-blic per preparar l’acusa-ció i va ajornar fins al 16 demaig la primera vista delstres consellers destituïtsque estava prevista perahir. De fet, la decisió es vaprendre després que espresentessin a les nou delmatí al tribunal de prime-ra instància. Un tràmitmerament formal, per-què, segons fonts de la de-fensa, ja esperaven que lavista s’ajornés.

Un cop concertada lanova data, l’advocat fla-menc dels acusats, PaulBekaert, va informar quela fiscalia havia demanat“informacions suplemen-tàries” a l’Estat espanyolen relació amb els càrrecs

que han de traduir en de-lictes similars a Bèlgica.Tanmateix, fonts de la fis-calia van refusar de reve-lar exactament quins de-talls addicionals volen.“Ens calen altres informa-cions i el 16 de maig veu-rem si les tenim o no, i sihem tingut temps d’exa-minar-les”, van assegurar.Així, deixen la porta ober-ta a demanar un segonajornament de la vista sino tenen prou temps perestudiar-les, però els con-sellers també podrien de-manar-ho, com ja van fer ala tardor.

Amb tot, la defensa esmostra “encara més” opti-mista que amb la darreraeuroodre. Bekaert no va

voler valorar, però, si el fetque el jutge instructor si-gui el mateix pugui ser ono un “avantatge”.

A diferència del darrercop, ara els equips d’advo-cats dels polítics exiliatsestan pendents de tresfronts a la UE. Mentre aBèlgica i Escòcia les fisca-lies encara preparen els

seus arguments, a Alema-nya l’oficina del fiscal ja vademanar l’extradició deCarles Puigdemont pelsdelictes de rebel·lió i mal-versació i el Tribunal Su-perior de Schleswig-Hols-tein en va descartar el pri-mer i està pendent de re-soldre sobre el segon. Elministeri públic belga va

insistir que cada unitat ju-dicial és “independent” ique no tenen contacteamb la justícia alemanya.Bekeart va recordar que laresolució alemanya va ser“parcialment positiva” ique per a la decisió finaltambé esperen més infor-mació per part de l’Estatespanyol. ■

a La vista de Comín,Serret i Puig s’ajornafins al 16 de maig apetició de la fiscalia

Natàlia SeguraBRUSSEL·LES

Bèlgica exigeix mésdetalls de l’euroodre

Serret i Comín, ahir a la sortida del tribunal de primera instància, a Brussel·les ■ AFP

EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 D’ABRIL DEL 201810 | Nacional |

JxCat no presentarà im-mediatament un quartcandidat a la investiduraque aixequi la intervencióde l’autonomia, però tam-poc forçarà la convocatò-ria electoral. Els de CarlesPuigdemont descarten larepetició de les eleccionscom a hipòtesi a mitjà ter-mini. Admeten que l’ac-tuació de l’Estat espanyolpodria conduir-hi, però elseu rebuig a proposar unquart nom és degut a la vo-luntat de voler gestionar eltemps fins al 22 maig: pre-tenen mantenir el torce-braç amb l’Estat per la in-vestidura. Això vol dir quetindran fins al final la por-ta oberta a intentar resti-tuir Puigdemont, en pa-ral·lel a la tramitació de lareforma de la llei de la pre-sidència i del govern queconsideren que ho hauriade fer possible. Però tambévol dir que, si l’estratègiade defensa dels encausatsen l’àmbit internacionalrecomana tornar a inten-tar investir Jordi Sànchezo Jordi Turull, ho podrientornar a fer.

Res no està tancat,diuen, però només l’opcióde Puigdemont té ara ma-teix el vistiplau de la CUP.“Ens sentim amb prou co-moditat pel que fa als ter-minis per continuar treba-

llant sense presses i fentvaler totes les opcions,també les de Puigde-mont”, va indicar el porta-veu adjunt de JxCat,Eduard Pujol.

En la reunió que el grupparlamentari va mantenirahir amb Puigdemont aBerlín, no es va abordar,per tant, el nom del pròximcandidat a la investidura.JxCat es va conjurar pertreure’s la pressió per for-mar govern. Una pressióque exerceix ERC recla-mant-ne la constitució im-

mediata des de totes lesinstàncies, però també queha exercit fins ara la direc-ció del PDeCAT, amb quiles relacions s’haurien sua-vitzat per la intermediacióde l’expresident Artur Masi de l’alcaldessa de Sant Cu-gat, Mercè Conesa, segonsfonts coneixedores de lesconverses.

“Ens hem guanyat eldret a gestionar el temps”,va sentenciar Pujol. “Hemde veure com ho fem, somconscients que el camí éstornar a l’ONU”, va respon-

dre Pujol respecte a la pos-sibilitat de tornar a provarla investidura de Sànchez.El segon intent perquè l’ex-president de l’ANC capita-negés la Generalitat des dela presó va ser la quarta in-vestidura que JxCat ha in-tentat d’acord amb ERC.Per als de Puigdemont,aquesta és una via de con-frontació amb l’Estat espa-nyol que dona els seusfruits en l’àmbit interna-cional i dins l’Estat espa-nyol, on sorgeixen ten-sions entre poders. Així lle-geixen, per exemple, el re-queriment del jutge delTribunal Suprem PabloLlarena al ministre d’Hi-senda, Cristóbal Montoro,

perquè aclareixi per quèconsidera que el govern dePuigdemont no va desti-nar diners públics al refe-rèndum, una condició sinequa non perquè se susten-ti el delicte de malversaciópel qual el jutge processauna part del govern i pre-tén que sigui extradit Puig-demont.

Puigdemont mantindràper ara, també, el seu escó.Mentre no s’hagi resoltl’euroordre, a JxCat cre-uen que podrà delegar elvot. Si fos així, faltaria queAntoni Comín fes el ma-teix o que renunciés a la se-va acta perquè, arribat elmoment, hi hagués una in-vestidura efectiva en sego-na votació. ■

JxCat vol perseverar en eltorcebraç per la investidura

O.A.-EtxearteBARCELONA

a Descarta la repetició de les eleccions però no presentarà immediatament un quart candidat quepermeti aixecar el 155 a Preveu la possibilitat de tornar a intentar investir Puigdemont, Sànchez o Turull

L’expresident de la Generali-tat Artur Mas es va reunir ahira la tarda amb la primera mi-nistra d’Escòcia, Nicola Stur-geon. Sturgeon és partidàriadel dret a l’autodeterminaciói en el seu moment va aclarirque no cabia una intervenciópolítica en el procés d’extra-dició de la consellera d’Ense-nyament, Clara Ponsatí. Mas ila primera ministra escocesaes van reunir al Parlament es-

Els diputats del grup parlamentari de JxCat que poden viatjar, ahir a Berlín ■ ACN

cocès, acompanyats de la se-cretària de gabinet d’AfersEstrangers escocesa, FionaHyslop. Segons va informarl’entorn de Mas, també vanconversar sobre la voluntatcomuna que els respectiusterritoris es mantinguin a laUnió Europa, en un contexten què avança el procés delBrexit. Mas també va agrair aSturgeon el suport al dret al’autodeterminació.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Mas es reuneix amb Sturgeon

“Ens sentim ambcomoditat pel que fa aterminis per continuartreballant sensepresses i fent valertotes les opcions”Eduard PujolPORTAVEU ADJUNT DE JXCAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

La fiscalia vol mantenir elsetge als Comitès de De-fensa de la República(CDR) i controlar-ho desde l’Audiencia Nacional, aMadrid. Per això, segonsva informar ahir en un co-municat, ha presentat unrecurs contra la llibertat

amb estrictes mesurescautelars, dictades pel ma-gistrat del jutjat centrald’instrucció número 6 del’Audiencia Nacional, de laveïna de Viladecans detin-guda la setmana passadaacusada de terrorisme i re-bel·lió per haver participaten un tall de carreteres perSetmana Santa. Tambés’imputa a l’activista haver

difós un àudio a les xarxessocials per fer accions deprotesta que no van pas-sar, com ara aturar el portde Barcelona.

En concret, detalla queno presenta un recurs dereforma, com és l’habitual idavant del jutge, sinó queva directament al recursd’apel·lació, que és a la salapenal de l’Audiencia Nacio-

nal, composta per tres ma-gistrats. Al tribunal, la fis-calia demana la presó pro-visional per a Tamara Car-rasco o que dicti presó ambfiança. Així mateix, la fis-calia vol que l’AudienciaNacional “mantingui” a ladona la inculpació per undelite de terrorisme (arti-cle 573 del Codi Penal) o derebel·lió, delictes –sosté lafiscalia– que “justifiquen”el manteniment de la com-petència a aquest tribunal.La fiscalia només ho argu-menta assegurant que ara“és prematur excloureaquests delictes” del casdels CDR. ■

La fiscalia insisteix que elcas dels CDR és terrorismeM. PiulachsBARCELONA

La veïna de Viladecans acusada de terrorisme per haverparticipat en un CDR i haver difós un àudio ■ QUIQUE GARCIA / EFE

EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 D’ABRIL DEL 201812 | Nacional |

l pacte polític entre Cata-lunya i Espanya “és difí-cil” però és la sortidamés viable davant del

fracàs de la via independentistaunilateral i l’immobilisme del’unionisme espanyol. Aquestaés la diagnosi central sobre larelació de Catalunya amb Espa-nya que fa Ramon Espadaler,diputat del grup parlamentariPSC-Units i un dels impulsorsdel partit Units per Avançar,

Eque agafa el relleu de l’extintaUDC, i que s’ha presentat a lesdarreres eleccions en coalicióamb el PSC. Per Espadaler, lavia de solució és un pacte d’es-tat, segons defensa en l’entre-vista que li fa el director d’ElPunt Avui, Xevi Xirgo, que avuis’emetrà en el programa Enconfiança de la televisió delgrup.

Admet que el camí cap al pac-te serà “molt llarg i farragós” iconsidera que el més sincer ésacceptar que, tenint en compteel xoc polític a què s’ha arribat,

difícilment es podrà anar mésenllà de la conllevancia queapuntava Ortega y Gasset. Totseguit, però, afegeix que si si-tuar-se en aquesta relació com-porta, almenys, mostrar uns ialtres el respecte que no s’hantingut fins ara, “ja haurem fetun pas endavant”.

Espadaler qualifica d’“errormonumental” de Rajoy optarper la no-acció en el conflicte ca-talà i posar-lo en mans de la jus-tícia perquè diu que està con-vençut que si el govern espanyolhagués fet un gest de diàleg, “no

s’hauria arribat fins aquí”. Da-vant el dubte que li planteja l’en-trevistador sobre si a Espanyahi ha algú disposat a aquest pac-te d’estat, Espadaler respon que“hi haurà de ser, haurem depersistir perquè, si no, l’alterna-tiva, quina és? La CUP?”. El lí-der democratacristià no dubtaa afirmar que una part de l’inde-pendentisme ja està fent aques-ta reflexió quan aposta per prio-ritzar la formació de govern a laGeneralitat, derogar el 155 “enla mesura del possible” i explo-rar una via de diàleg des de la

“fortalesa” que, segons ell, li ofe-reix la majoria parlamentària.Les bases d’aquest pacte han deser el reconeixement nacionalde Catalunya, un finançament“solidari però just”, el respecte il’increment de l’autogovern i lavoluntat i “necessitat” de treba-llar per la cohesió social –“si no,el país es va esberlant amb posi-cions que podrien acabar sentirreconciliables”.

Espadaler defensa que Euro-pa ha d’acabar fent veure a Es-panya que no pot resoldre elconflicte polític a través dels tri-

Xavier MiróBARCELONA

ELECCIONS · “Veig més possibilitats avui que hi hagi eleccions catalanes anticipades al 15 de juliol que no pas ho veia fa quinzedies” PRESÓ · “Jo els considero polítics presos. Hi ha molts altres independentistes que no són a la presó” XOC DE TRENS ·“No és bo per al país estrebar la situació com s’ha fet. Però no és responsabilitat exclusiva de Puigdemont, sinó de tots”

“No té sentit insistir enPuigdemont o Sànchez”

RAMON ESPADALER

ESPANYACaldrà moltíssimtemps per resoldrela nostra relacióamb Espanya, laque acabi sent

❝ ❝ENCAIXNil’independentismepot tirar pel dret nil’Estat pot humiliarCatalunya

‘CONLLEVANCIA’Avui no podemanar més enllà dela ‘conllevancia’.És poc estimulant iatractiu

❝ ❝ ❝ PRESÓVoldríem queestiguessin enllibertat condicionadaen comptes de presópreventiva

COHESIÓ SOCIALSi no, el país es vaesberlant ambposicions quepodrien acabar enirreconciliables

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 D’ABRIL DEL 2018

bunals, sinó que ho ha de feramb solucions polítiques. Ad-met, però, que l’existència depresos i exiliats dificulta la re-cerca d’aquest pacte. El diputatdemocratacristià no considerapresos polítics els líders inde-pendentistes empresonats i re-corda que, “afortunadament”,hi ha molts altres independen-tistes que no són a la presó. Ai-xò sí, reafirma que no compar-teix la presó preventiva i que hiha altres mesures com la lliber-tat condicionada en espera dejudici que ajudarien a crear unclima “de cert acostament”.Una certa distensió que ell ma-teix admet que serà difícil ambunes eleccions espanyoles a lacantonada i “Ciutadans, l’au-tèntica veu de la FAES, al clatelldel PP”.

Sense perspectiva de futurEn aquest sentit, Espadaler nodescarta que les properes elec-cions municipals coincideixinamb espanyoles i europees, nitampoc un avançament electo-ral a Andalusia per a la tardor:“Un dels drames que vivim ésque, quan parlem de futur, par-lem a tot estirar de la setmanaque ve.” D’això en fa responsa-bles a tots els líders polítics,que, afegeix, “no som capaçosde donar perspectives més en-llà”. Tornant als presos, Espa-daler considera “molt preocu-

pant” la imputació de violènciaper part dels tribunals que esvol atribuir al procés indepen-dentista i assegura que l’1-O vasentir angoixa davant les imat-ges de “duresa” de l’actuació po-licial tot i admetre que ell tambéha estat el màxim responsablepolític com a exconseller d’Inte-rior d’actuacions “severes” de lapolicia que, assegura, “no com-plauen ni els que les protagonit-zen”.

Li dol la imputació del majorTrapero dels Mossos d’Esqua-dra, que recorda que ell va no-menar comissari i que conside-ra l’essència d’un policia. Se-gons ell, el major va actuar“d’acord amb la seva conscièn-cia i el marc legal”. Sobre el cas,demana no apropiar-se política-ment ni del major Trapero nidel cos dels Mossos d’Esquadra:“Hi ha hagut qui aprofita l’avi-nentesa per embridar suposa-dament el cos i hi ha hagut in-tents d’utilització política delsMossos.” De fet, defensa que elsMossos, l’1-O van donar compli-ment a la resolució del TSJCque els reclamava actuar ambproporcionalitat. Espadaler noaccepta la comparació del pro-cés participatiu del 9-N, durantel qual ell era conseller d’Inte-rior, amb el “referèndum el re-sultat del qual era vinculant”.Ho qualifica de diferència “fona-mental, estructural”, que impe-

deix comparar les dues convo-catòries, segons ell. Respecte dela contradicció que suposa queUnits per Avançar estigui encontra del 155 i s’hagi presentaten coalició amb un PSC que l’haavalat, Espadaler defensa que elPSOE no va permetre la inter-venció de TV3, “que avui el PPtorna a posar sobre la taula”, ai-xí com l’esmena que impediaaplicar el 155 si Puigdemontconvocava eleccions tot i que elmecanisme s’aprovava igual-ment: “Hauria estat una espasade Dàmocles al damunt, però nos’hauria aplicat. La política es-sencialment és el matís.”

En la defensa de la posició delPSC i el PSOE recorda ques’han negat a tocar la immersiólingüística a l’escola catalanatot i la voluntat de fer-ho mani-festada pel PP i Ciutadans: “Ai-xò no és un tema menor. Soc de

la teoria que el dia que deixemde parlar català ho haurem per-dut gairebé tot.” I adverteix que“hi haurà moltes maneres in-tel·ligents d’intentar laminar” elmodel en el futur.

Ni Puigdemont ni SànchezEl diputat del grup PSC-Unitsvoldria que la majoria indepen-dentista investís un president“que pogués exercir amb totalnormalitat”, que considera queno és el cas evident de Puigde-mont. També considera que noté sentit que el candidat siguiJordi Sànchez. Tot i que el con-sidera més legitimat, recordaque també estaria condicionatper la imputació judicial: “Crecque no té sentit.” I consideraque proposar els seus noms ésuna posició “de trinxera”. Però,en canvi, pronostica que s’aniràa eleccions anticipades: “Hi veig

més possibilitats que fa quinzedies.” Respecte de Puigdemont,assegura que en discrepa percom ha gestionat el procés peròli mereix respecte per haverportat les seves conviccions“fins a les darreres conseqüèn-cies”. Espadaler considera que“no és bo per al país estrebar lasituació” com creu que s’ha fet,si bé aclareix que això no ha es-tat responsabilitat exclusiva dePuigdemont: “És responsabili-tat de tots.”

Considera erroni que la mesadel Parlament s’hagi querellatcontra el jutge Pablo Llarenaperquè, diu, hi havia alternati-ves com queixar-se al ConsellGeneral del Poder Judicial. Res-pecte de les garanties del procésjudicial obert, Espadaler diuque està obligat a creure “enl’autonomia i la pulcritud judi-cial, perquè –assegura– si tren-co aquest esquema em trontollatot l’estat de dret”.

Espadaler homologa Unitsper Avançar amb la democràciacristiana europea i el consideraun partit de centre i catalanista,que li permet arribar a acordstant amb liberals com amb so-cialdemòcrates. El diputatavança que la seva formació in-tentarà presentar llistes prò-pies a les eleccions municipalssense descartar presentar-sejunt amb el PSC en determina-des poblacions. ■

RamonEspadaler, durantl’entrevistarealitzada peldirector d’El PuntAvui ■ MANEL

LLADÓ

El programa ‘Enconfiança’, ambRamonEspadaler,s’emetrà avui ales 20.30 i a les23.00 h

155L’esmena del PSOEal 155 hauria estatuna espasa deDàmocles, però nos’hauria aplicat

MODEL EDUCATIUAl PSOE no li hantremolat les camesa l’hora dedefensar laimmersió en català

❝ TRAPEROEm dol laimputació perquèva actuar d’acordamb la sevaconsciència i la llei

❝MUNICIPALSLa voluntat d’Unitsper Avançar éstenir el màxim decandidaturespròpies possibles

TRIBUNALSEstic obligat acreure enl’autonomiajudicial. Si no,trontolla tot

❝❝ ❝

EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 D’ABRIL DEL 201814 | Nacional |

118029-1186378T

Trepitjant ter-ritori controlatper La Mon-cloa, el conse-ller de Culturadestituït pel155, LluísPuig, va donarla sorpresa enla Setmana Ca-

talana a Brussel·les. Ahir va des-afiar Mariano Rajoy quan vaparticipar en l’acte de la Delega-ció de la Generalitat a Brussel-les per Sant Jordi. Just quan larepresentació catalana ha re-obert les seves portes al públicdes del control del govern espa-nyol de les institucions catala-nes, el conseller de Cultura deCarles Puigdemont va fer unbreu discurs d’inauguració al fa-ristol oficial de la Delegació delGovern davant la Unió Euro-pea.

Introduït per Roser Mares-

ma, la directora del Casal Catalàa la capital belga, Puig va asse-gurar que “continuaran treba-llant” per la llibertat malgrat els“moments d’història forts, tre-pidants, apassionants” que “aritme d’aquest rap porta joves ala presó”. “En el meu cas comun ciutadà lliure més davant dela justícia europea”, va afirmaren la celebració del 100è aniver-sari del naixement de l’escrip-tor Manuel de Pedrolo, en quètambé va participar l’escriptoraBel Zaballa. Va acabar la sevabreu intervenció declarant queper a ell era “un plaer” ser ahir ala seu de la Generalitat a la capi-tal europea. L’exdiputat deJunts per Catalunya va remar-car que intervenia a petició delCasal Català, que, amb la seva“llibertat d’associació cultural”,li havia demanat que ho fes. Defet, fonts de la delegació catala-na també van insistir que el

conseller destituït no hi va as-sistir convidat per ells i que “notenien constància” que aparei-xeria en l’acte.

Tanmateix, el Ministeri d’A-fers Estrangers espanyol no va

trigar a reaccionar i va alertarque prendran mesures i queaquest fet tindrà conseqüèn-cies. De moment, no s’ha con-cretat en què consistiran peròvan insistir que es prendran

“ràpidament”. Segons Madrid,l’oficina no havia comunicat alministeri la celebració de l’acte,tot i que està sota control delministeri des de principis de no-vembre i que s’havia publicitatals mitjans i a les xarxes socials.

Aquesta seu a l’exterior delgovern català va ser l’única queva restar oberta després del tan-cament ordenat per La Moncloaamb l’aplicació del 155. Però desdel novembre la seva activitatpública havia estat paralitzada ifins i tot el ministeri va ordenartancar-la un dia per evitar l’en-trada de Puigdemont. Si bé elprimer acte d’inauguració de di-marts va estar marcat per la dis-creció, ahir l’aparició de Puig vaser més visible. Malgrat el perfilbaix que han intentat mantenir,hi ha hagut alguns tímids detallscom ara una rosa groga al faris-tol o el color groc escollit perpromocionar la programació. ■

SORPRESA · El conseller de Cultura destituït pel 155 va participar ahir en l’acte de Sant Jordi a Brussel·les fent un discursa la Delegació de la Generalitat CÀSTIG · La Moncloa reacciona avisant que s’aplicaran mesures contra l’oficina

Puig desafia Rajoy

Lluís Puig va intervenir en l’acte de Sant Jordi a Brussel·les ■ ACN

NatàliaSegura

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Brussel·les

84

37

00

61

48

19

1

18

16

4

uè és un geoparc?Són territoris de gran re-llevància geològica, reco-

neguda a escala internacional, ique a la vegada inclouen ungran patrimoni natural, històrici cultural. En el nostre cas, escomplementa amb el patrimonipaleontològic, la mineria o el celfosc de la vall d’Àger. Tot aixòrepresenta un embolcall delcontingut geològic. Cal destacarque els geoparcs no són cap fi-gura legal de protecció del terri-tori, com vindria a ser un parcnatural. És a dir, que l’obtenciódel certificat per la Unesco norestringeix cap activitat econò-mica, com ara l’agricultura o elturisme.

Quins avantatges té per al ter-ritori aquest reconeixement,des d’un punt de vista de con-servació i turístic?El que hem de tenir clar és elsentiment de pertinença com ahabitants de la zona i sentir-nosorgullosos d’estar en un mapamundial de la geologia. No hi ha

Q

President de l’Associació Geoparc Concade Tremp-Montsec i alcalde de Tremp

● El reconeixement com a geoparc per la Unescocrea expectatives de dinamització econòmica.Ubach alerta que cal més pressupost, ara sols de150.000 euros, per complir el pla d’acció

Joan Ubach

Eva PomaresTREMP

“Som rics en elpatrimoni queexplica l’origen dela vida”

cap mena de dubte que el geo-parc reforça la qualitat i distri-bució dels productes turístics, iens ha de portar més visitants.Ja érem coneguts com a zonageològica destacada per les dife-rents universitats mundials, pe-rò ara en tenim la certificacióque ho avala i que ens donarà aconèixer a àmbit popular.

Què fa singular geològicamentel Montsec i la Conca de Tremprespecte a altres àrees del país?El més important és tenir unariquesa natural que permet ex-plicar els orígens del territori.Aquí trobem l’explicació, física,de com s’han format les serrala-des, els Pirineus i els fòssils delsdarrers dinosaures europeus,que ens ajuden a veure com vaevolucionar la vida al planeta. Amés, som rics en patrimoni ar-quitectònic i arqueològic i cultu-ral.

Com es concretarà aquest reco-neixement?Enguany, la Unesco ha nome-nat 13 geoparcs. A Europa, solstres són nous: el nostre, un aBèlgica i un altre a França. Ara

comença la feina de veritat. Lacandidatura inclou un pla d’ac-ció, que ens compromet per alspropers quatre anys, quan laUnesco revisarà la feina feta ideterminarà si podem conti-nuar tenint la certificació. En-guany, per exemple, han donatde baixa el Maestrat perquè nocomplia les expectatives plante-jades. Dependrà molt d’aconse-guir un finançament que enspermeti desenvolupar el pla elmillor possible.

Quines són les principals ac-cions d’aquest pla?El primer és la senyalitzaciódels espais relacionats amb elgeoparc. Com ara els museusd’Isona, Coll de Nargó, l’espai deVilanova de Meià, etc. Tambécal mantenir la senyalització ifer-ne mapes. És a dir, fer visi-ble el patrimoni en l’espai de lacertificació, que abasta 2.050quilòmetres quadrats, en 19municipis de quatre comar-ques. Som conscients que és di-fícil de gestionar, però hem deser capaços de fer-ho tenintcom a eix el pla. Hi ha accionsmolt concretes que són neces-

sàries. Per posar un exemple, lamillora de l’accés a les anome-nades “petjades del diable” aSanta Engràcia. Actualment, lavia està plena de grans clots. Jano dic fer una carretera nova,però sí reparar-la.

Amb quin pressupost comp-ten?Ara estem al voltant dels150.000 euros per a tot el pro-jecte, finançats pels 19 munici-pis a través d’una quota anualen funció de la població, la Dipu-tació de Lleida i la conselleria deTerritori. L’Idapa finança ac-cions puntuals. És un pressu-post per a un projecte, però apartir d’avui hem de començara gestionar i trobar-nos amb al-tres interlocutors. Com a mí-nim s’ha de duplicar la inversióper fer realitat el pla i assegurarla continuïtat de la certificació.

Hi ha algun gran equipament oprojecte previst per als propersquatre anys?A Tremp, ja hi ha la seu científi-ca de l’Institut Cartogràfic iGeològic de Catalunya i hi hados projectes en marxa. Al pas-

seig Pompeu Fabra, d’accés al’institut, es faria un nou enrajo-lat sobre les edats geològiquesde la Terra. Al costat de l’insti-tut hi ha un solar, que l’Ajunta-ment de Tremp ja hem cedit is’està acabant un projecte, queexecuta i finança l’Incasol, perconstruir un museu on s’expo-saran els diferents sòls del Piri-neu. Són dos projectes ambicio-sos, però en sortiran més: vo-lem interrelacionar-nos ambl’altre geoparc català, el de laCatalunya Central, i amb el deSobrarb, a Osca.

Què n’espera la gent del territo-ri d’aquest reconeixement?Hi hem treballat des del 2014.Tots els particulars estan il·lu-sionats. La candidatura va visi-tar un altre geoparc basc i el deSobrarb per aprendre i vamveure negocis d’esport d’aven-tura, transport, restauració. Elresum és que hi ha un abans iun després en dinamisme eco-nòmic. Esperem que vinguinmés turistes, gent amb forma-ció. El sector privat ha d’involu-crar-se en el geoparc per donar-hi resposta. ■

Ubach diu que estan “orgullosos” de ser al mapa mundial de la geologia ■ GEOPARC CONCA TREMP-MONTSEC

EDICIÓ DE LLEIDA DIJOUS · 19 d’abril del 2018Dipòsit legal: GI-1157-2015

Amb el suport:

1751

68-1

1495

81w

1401

72-1

1840

90L

825316-1171967®