DIUMENGE · 22 de juliol del 2018. Any XLIII. Núm. 14705 - AVUI / Any XL. Núm. 13575 - EL PUNT

2,50€

Avui amb El Punt Avui

1372

77-1

1272

58w

8167

66-1

1858

70L

NACIONAL P6-7

Les excavacions de fosses esmultipliquen en l’últim any

Recuperació de materials de la Guerra Civil ala fossa de Miravet ■ EL PUNT AVUI

Impuls a lesexhumacionsde víctimesdel franquisme

EUROPA - MÓN P26-27

Pablo Casado, nou president del PP, davant de Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría, ahir, a Madrid ■ EFE

Pablo Casado durà el PPencara més cap a la dreta

ACORD · L’assemblea del partitaprova per unanimitat confluiramb la Crida per la República

UNILATERAL · Avui es decidiràsi s’aposta per la sobiraniaimmediata o quan sigui “possible”

El PDeCAT s’integrarà ala Crida de Puigdemont

RENÚNCIA · Marta Pascalplega de coordinadora per lapressió del sector crític majoritari

P10-12

Una topada de matinada i per excés develocitat a Vidreres provoca quatremorts i dos ferits crítics a la C-63

Trànsit P24

El pitjor accidentde l’any sega lavida a quatre joves

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 22 DE JULIOL DEL 2018

l més fàcil hauriaestat dedicar

aquesta columna al ri-dícul espectacle inter-nacional de Llarenaperò m’hi he resistit

perquè també és molt necessari, nique sigui de tant en tant, fer autocríti-ca de l’espectacle a les pròpies files; elnostre ridícul ens hauria de preocuparsempre molt més que l’aliè. Aquestsdies, assistint a la batalla de sigles alsobiranisme (entre velles i noves però,sobretot, entre noves i novíssimes),m’han vingut diverses frases cèlebresal cap perquè, com és sabut, hi ha unafrase per a cada ocasió. La primera ésaquell “¡Cuerpo en tierra, que vienenlos nuestros!”, un crit cèlebre ques’atribueix al polític gallec Pío Cabani-llas, que va patir en primera personaels atacs dels seus companys del’UCD. La de Cabanillas està molt en lalínia d’aquella altra frase, força méspopular, que diu que hi ha “adversaris,enemics, enemics mortals, i companysde partit” i que s’atribueix a l’expresi-dent de la República italiana Giulio An-

dreotti. Al moment que vivim a Catalu-nya, també hi encaixaria una de les ci-tacions més conegudes de Josep Tar-radellas: “En política es pot fer tot me-nys el ridícul.” Però la meva preferida ique, sense cap mena de dubte, pensoque millor reflecteix el moment emo-cional que viu aquests dies una bonapart de la societat catalana no és pastan coneguda; s’atribueix a EstanislauFigueras, el català que va ser presidentde la primera República espanyola, i re-flecteix el caos que regnava en aquellmoment al govern republicà fruit delsconflictes interns. La frase, enginyosa,contundent i amb l’òptica actual poc in-clusiva des de la perspectiva de gènere,va ser proclamada a mode de crit: “Es-tic fins als collons de tots nosaltres!”Doncs això. Són temps difícils, no com-partim diagnòstics ni tampoc solu-cions, tenim retrets a fer-nos i les elec-cions municipals d’aquí a deu mesosagreugen les legítimes disputes pels li-deratges i pels espais electorals. Però,pel nostre propi bé, intentem fer-ho detal manera que no haguem d’acabarfarts de nosaltres mateixos.

E

Keep calmMarina Llansana

Frases per al’ocasió

És molt necessari, ni quesigui de tant en tant, ferautocrítica de l’espectacle ales pròpies files; el nostreridícul ens ha de preocupar

otser és un estereotip, però tincobservat per via indirecta, perla via del cine, que els directors

de teatre i de pel·lícules criden moltals actors durant els assajos. A Eva aldesnudo, pel·lícula sobre el teatre, hiha moltes vociferacions. Aquella obratan subtil, tan suau, que tots hem vistde Txékhov, és producte de moltsbrams previs? Cridava Ingmar Berg-man, autor d’El silenci i de tantes pel-lícules pausades, entre elles Crits imurmuris? Ara una jove actriu acusaLluís Pasqual d’haver-la esbroncada itambé vexada durant els preparatiusd’El rei Lear, obra que es va represen-tar amb èxit al Teatre Lliure una tem-porada anterior. Altres actors i actriuss’han afegit a la queixa amb el formatd’un manifest. El document ha anatseguit d’un altre que defensa Pasqual.Entre les firmes d’aquest segon veig lade Núria Espert, la protagonista delLear, i la d’altres actrius i actors “con-sagrats”. A Cantant sota la pluja, eldirector de la pel·lícula que representaque es roda és cruel amb l’actriu, unableda que no sap cantar ni se sap mou-re, i, en canvi, és respectuós amb el

P

seu partenaire masculí, estrella ruti-lant. És això el que passa? Passa queels directors s’atreveixen amb els jo-ves inexperts i no tant o no gens ambels que abans s’anomenaven “vaquessagrades”? Qui gosa cridar a Núria Es-pert, que a més d’exhibir una carreraimpressionant té una edat? A El cre-puscle dels déus, Eric von Stroheim,que fa d’ell mateix, “dirigeix” la cre-puscular Gloria Swanson baixant unesescales, mentre demana silenci a tot-hom i la tracta com una reina.

La polèmica s’ha enverinat, i ha sor-tit el retret de l’edat. L’edat de LluísPasqual, que segons un amic intel·lec-

tual jove, bo i impacient, “s’acosta alssetanta anys! Ho exclama com si par-lés de Matusalem. El director del Lliu-re va néixer el 1951. En té 66 o 67. Ésmés o menys de la meva quinta. Se lireprotxa també la condició d’home.Els homes, si a més acumulem anys,fem molta nosa. Som de la “generaciótap”, la que no deixa sobresortir ni lesdones ni els joves, o els esbronca i ve-xa. Entre els muntatges de Lluís Pas-qual que m’han donat més satisfac-cions recordo sempre Un dels últimsvespres de carnaval, de Goldoni. Hisortien molts actors joves que empe-sos o no pels crits dels assajos ho feienno bé sinó excel·lentment. Ara sóngrans i alguns abonen Pasqual.

Segur que es ventilen altres cosesque no ens diuen. Al teatre hi ha moltatramoia. Alguns troben a faltar signa-tures als manifestos a favor i en con-tra: què significa el mutisme?, no vo-len comprometre’s?, per què? Que lacarrera futura de Pasqual no se’n vegiafectada, si us plau; una altra Fedra, sius plau. Amb aquest desig els dic bonestiu i cedeixo uns dies el “meu” espaia la gran Imma Merino.

“Es qüestionala manera de dirigirLluís Pasqual elTeatre Lliure

Vuits i nous

Crits al teatreManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 22 DE JULIOL DEL 2018

om que aquesta setmana tota lapremsa espanyola està entretin-guda amb l’espectacle aquest de

les primàries del PP (només superatper l’espectacle encara més espectacu-lar del PDeCAT i les seves batalles fra-tricides), és més que probable que atots plegats els/ens hagi passat des-apercebuda la proposta que el presi-dent espanyol Pedro Sánchez va ferdimarts per resoldre allò que ells endiuen el conflicte català (que en reali-tat és el conflicte espanyol, però vaja).“No serà fàcil; resoldre la greu crisi aCatalunya exigirà determinació, sen-tit d’estat i generositat per part de to-tes les parts”, va dir dimarts Sánchez,que hi va afegir: “Aquesta crisi noméses resoldrà votant.” Coi, si això ho ha-gués dit el registrador de la propietatMariano Rajoy estaríem tots encan-tats aplaudint-lo, dient que ha vist lallum i no sé quantes coses més. La re-flexió de Sánchez està molt bé: “La cri-

C “Sánchez vaproposar dimartstornar a votar iningú li va fer cas

si només es resoldrà votant.” Té raó.Nosaltres ja ho anem fent. Vam votarel 21-D i ara ho tornarem a fer a lesmunicipals. I sempre sumem. Però in-sisteixo, és un pas que Sánchez parlid’urnes, i no de presons com feia l’al-tre. La proposta de Sánchez és un pas(sí, ja ho sé, soc optimista de mena)però té unes quantes trampes. La pri-mera, que el que ell proposa que vo-tem és un nou Estatut. No va aclarir siuna reforma de l’Estatut actual (si ésque se’n pot dir Estatut després de laretallada del TC) o si un de nou. Però

un Estatut. I això, amic Pedro, ja hovàrem fer. I ens va anar com ens vaanar. “La diferència amb els indepen-dentistes –va dir Sánchez– és que ellsvolen votar per anar-se’n, i jo vull quevotem perquè es quedin.” És interes-sant –insisteixo– que Sánchez parli devotar i que aclareixi finalment quinaés la seva brillant i innovadora pro-posta: un nou Estatut. Vas tard, Pe-dro! I si hem de votar un nou Estatut,primer digue’ns amb qui el penses pac-tar i, sobretot, què passarà si surt queno. Què passarà si la majoria vota noperquè no vol cap Estatut sinó que elque vol és marxar? I què passarà si enles pròximes municipals ens posemd’acord perquè siguin plebiscitàries itornem a guanyar? No serà això, un al-tre referèndum? Vull dir, Pedro, que anosaltres votar no ens fa cap por. Hofem sovint, a Catalunya. I sempre gua-nyem. El problema no és votar, és queaccepteu el resultat.

Vas tard, Pedro!Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El baròmetre del Centred’Estudis d’Opinió (CEO)

d’aquest mes de juny xifra en un46,7% el percentatge de catalansque desitja que Catalunya esdevin-gui un estat independent, mentreque un 44,9% s’hi oposa. Si bé éscert que la xifra del suport a l’inde-pendentisme és un pèl més baixaque en el darrer baròmetre, aquestés el tercer estudi d’opinió conse-cutiu d’aquesta mena en què els fa-vorables a l’Estat independent su-peren els contraris. I no és nomésen les enquestes; els resultats del27-S, de l’1-0 i del 21-D revelen exac-tament el mateix. És cert que els in-dependentistes no han superat, nien les enquestes ni en les eleccions,encara, la barrera del 50% dels su-ports però també ho és que permolt que des de Madrid es vulguivendre que el moviment va a la bai-xa o, fins i tot, “ha implosionat” perles desavinences públiques entreJunts per Catalunya i ERC, la socie-tat civil, en molts casos aliena alspartits, continua fidel a les sevesconviccions.

El resultat del CEO evidencia,de nou, que aquesta crisi políticanomés es pot resoldre des de la po-lítica. I això, és cert, en aquests mo-ments és molt difícil, ja que el fetque el PP dimitís de la seva respon-sabilitat i passés la pilota als jutgesfa que la sortida sigui més compli-cada. Però cal persistir. Des de Ca-talunya sempre s’ha defensat quela solució depèn del diàleg: el 2012després de la primera gran mani-festació, just abans de l’1-0 i en lainvestidura de Quim Torra, per po-sar tres moments prou diferents. Iaquesta és la realitat, com ho ésque el diàleg suposa renúncies, cer-tament. Renúncies, però, que nopoden implicar desistir dels dretsnacionals ni per normalitzar situa-cions que no ho són, com ara que hihagi presos polítics o exiliats.

La política és l’únicasolució

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Les Nacions Unides i Egipte han aconseguit queHamas i Israel pactin una feble aturada de leshostilitats. L’alto el foc sempre és positiu a la fran-ja de Gaza, on s’està produint una violència imorts com no se’n veien des del 2014 entre atacspalestins i actuacions dels soldats israelians.

CONSELLERA DE JUSTÍCIA

Mediació

L’exhumació de 250 fosses i 14 excavacions ennomés un any indiquen el compromís de la Gene-ralitat amb la recuperació de la memòria i les res-tes dels soldats morts durant la Guerra Civil. S’haavançat quatre cops més en un any que des de lamort del dictador Franco.

-+=

-+=

Nous reptes tecnològicsConstantí Serrallonga

Impuls a la memòriaEster Capella

-+=

Nikolai Mladenov

Ara que algunes veus comencen a qüestionar si elcongrés de mòbils seguirà a Catalunya més enllàdel que està pactat, Fira de Barcelona busca nousreptes com ara el saló ISE de tecnologia aplicada.Una oportunitat també per crear xarxa amb lesempreses del sector.

PRESIDENT DE FIRA DE BARCELONA

ENVIAT ESPECIAL DE L’ONU AL PRÒXIM ORIENT

De reüllMontse Oliva Vilà

Tots cap aSanta Pola

Santa Pola falta gent. Qui diu a Santa Pola diu aqualsevol altre indret que no sigui el Congrés o el

Senat, on es preveu un inesperat ascens al gallinerd’algunes de les cares més visibles de l’etapa de MarianoRajoy. Hi ha qui assegura que l’escabetxada que esprepara entre les files populars serà tan o més sagnantque el correctiu que Pedro Sánchez va aplicar sobre totsels que van donar suport a Susana Díaz. La diferència,però, és que el líder del PSOE no amagava les sevesintencions. Sánchez en cap moment va apel·lar a la

integració, mentre que PabloCasado pot acabar sent ostatge deles seves paraules després quen’hagi fet bandera en aquest darrertram per contrarestar la permanentcrida a la unitat (prèvia a la votació)de la seva rival, Soraya Sáenz deSantamaría. Després del ball debastons organitzat per la dreta, el

que menys els convé ara és mantenir viva la flama de ladivisió interna. Seria la millor manera de garantir que noes desinflin les expectatives electorals d’Albert Rivera, id’això en semblava ahir força conscient part de l’equipdel nou president del PP. L’única manera de recuperarterreny és deixar de fer soroll i ser capaç d’eliminarl’enemic intern sense que ningú no el trobi a faltar. Latemptació de revenja hi és, però Casado sap que eltemps no l’afavoreix. S’hi juga molt, en les autonòmiquesi municipals, en què, per cert, trobarà un bon espai perdesterrar-hi més d’un adversari o adversària.

A

Hi haurà unascens algalliner depart de lescares visiblesdel PP

http://epa.cat/c/mqxvlt

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 22 DE JULIOL DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Hisenda adverteix quesuspendrà el fons de liquiditatautonòmic si el govern dedicadiners del pressupost alreferèndum.

10anys

20anys

El govern i CiU segellen l’acordper fer pinya a Madrid contral’oferta de l’executiu socialistasobre el nou model definançament autonòmic.

El canvi del temps permetdominar el foc. Entre 6 i 7milions d’arbres s’han convertiten cendra dins de les 26.000hectàrees d’àrea cremada.

Amenaça Pel finançament Sota controlTal diacomavui fa...

entre França en-cara celebra el

seu triomf a Rússia, lavictòria d’un futbolprou garrepa vista laqualitat dels seus ju-

gadors, els aficionats a aquest esport japensem en la propera gran cita, el 2022a Qatar. La situació sociopolítica mun-dial i els dubtes, de fet, els pocs dubtessobre la nul·la qualitat democràtica delpaís del Golf, posaran aquest mundialen l’ull de l’huracà. Ara, si hi ha dubtessobre si Qatar pot organitzar un mun-dial de futbol per raons polítiques tam-bé n’hi hauria d’haver sobre si el mateixpaís pot organitzar una cursa de Moto-GP o la Fórmula 1 pot tenir parada aBahrein, l’Azerbaidjan, Abu Dhabi o laXina. Seria un debat interessant el de larelació entre el futbol, els diners, el po-der i l’esport.

Però avui vull parlar de futbol, i fut-bolísticament parlant no tinc cap dubteque el de Qatar serà el millor mundialque s’haurà jugat mai després queaquest hagi tingut una miqueta de tot,però, sens dubte, serà recordat més

per la incorporació, positiva, del VARque pel joc brillant de la majoria delsd’equips. I per què ho dic, això? Doncsperquè la calor farà del tot inviable quees jugui al juny i al juliol, com és tradi-cional. De fet, ja és oficial que el mun-dial de Qatar del 2022 es jugarà entre el21 de novembre i el 18 de desembre. Ai-xò farà, doncs, que els jugadors no arri-bin a la copa del món després d’haverdisputat fins a 80 partits amb els seusclubs, cosa que fa que molts ja no hi ar-ribin per culpa de les lesions i que elsque hi arriben ho facin amb la benzinaben curta, com s’ha vist en les segonesparts del mundial de Rússia.

Una altra cosa serà quines conse-qüències tindrà aquest fet –i, de retruc,la possibilitat encara oberta que aquestsigui el primer mundial amb 48 equi-ps– en les diferents lligues nacionals.La solució lògica seria la que ja implan-ten altres esports quan s’hi troben: unaaturada. Però igual n’hi ha que voldranavançar tant el calendari que el que fa-ran, de nou, és perjudicar l’espectacledel mundial.

M

Full de rutaJoan Rueda

Qatar serà unmundial millor

La calor fa del tot inviablejugar el mundial de Qatar al’estiu i es disputarà alnovembre i al desembre amb jugadors, d’entrada,molt més descansats

“Els únicsprotagonistes somnosaltres: el poble

l terme persona comunitària fareferència a l’àmbit subjectiu i deles vivències, a la personalitat

d’una comunitat o poble. Persona co-munitària és el conjunt de persones,autoconscients i amb contradiccionsinternes, que viuen unides voluntària-ment, de forma creativa i no de formamecànica o inert. Parlar de persona in-dividual i persona col·lectiva és parlarde vida, de vivències pròpies, emanci-pació, sobirania, independència; o dedominació (poder), de sotmetiment(opressió, repressió). També d’auto-consciència, d’autoestima o d’autoodi.De deliberació, llibertat, lliure albir,elecció, decisió. De creativitat, i de con-tradicció. De personalitat i de personacol·lectiva, de grup, de colla, de nosal-tres, de vosaltres i d’ells.

EN EL MODEL GLOBALIUM de Lluís MariaXirinacs, la persona es troba en el corde les vivències subjectives (íntimes ienigmàtiques) en oposició a les estruc-tures (objectives i paradigmàtiques).La comunitat necessita organització,lleis, institucions, cos social (estructu-

E res objectives) i voluntat, consciència,responsabilitat, capacitat d’elecció i fe-licitat social (vivències subjectives).Tant la personalitat individual com lacol·lectiva es fonamenten en l’amorpropi, moral alta, optimisme, entusias-me i “voluntat de poder”.

EL POBLE MAI VA UN PAS ENRERE. Fa cap allloc oportú en el moment oportú i se-gons esdevenen les coses, sense me-nester líders. Els únics protagonistessom nosaltres: el poble. No murmu-rem, ens organitzem, des del veïnat,barri, poble, comarca, en múltiples as-semblees populars i lliures per a la in-dependència. Mòbil en mà, esdevenimactiu participant de totes les decisions

importants que afecten la nostra vidacol·lectiva. Ben organitzats amb tot eldret del món, discutim tot allò que ensafecta, i resolem tot allò que és al nos-tre abast. Som la malla, imprescindibleque ha d’aguantar l’embat diari cap a lallibertat personal i col·lectiva.

EN EL CONCERT DE LES COMUNITATS hu-manes de la Terra, drets i deures lesigualen i agermanen, en canvi, la perso-nalitat singular, misteriosa i transcen-dent de cadascuna les fa totes dife-rents, sorprenents, imprevisibles, his-tòriques, no mecàniques, subjectes vi-vents, enigmes indesxifrables. Forabell de veure l’eclosió de diferents ca-ràcters, de diferents personalitats col-lectives. Diferents cultures, art, dret,festa, litúrgia, llengua, costums, econo-mia, etc., tant a nivells baixos, llar obarri, com a nivells mitjans o alts, mu-nicipi, nació, civilització. Si cal prote-gir la diversitat d’espècies vivents delperill d’extinció, també cal protegir ladiversitat de cultures de les comuni-tats humanes de tota mena, moltesd’elles també en perill d’extinció.

Dolors Marin Tuyà. Psicòloga

Persona comunitàriaTribuna

Doble injustícia

b Injustícia és el que algunsjutges fan qualificant de re-bel·lió els fets de l’1 d’octubre.El relat que s’inventen és ver-gonyós, fins i tot per a ells ma-teixos. Un demòcrata, jutge ono, sap que la preparació i rea-lització del referèndum i laposterior DUI suspesa auto-màticament per buscar el dià-leg –tot sense cap violència iamb el suport de més de 2milions de catalans– no éscap delicte penal i encara me-nys rebel·lió. I així ho diuentambé des d’Europa. Tambéés injustícia que, sabent tot ai-xò, el nou govern socialista di-gui que no pot fer res peracostar el relat judicial a la ve-ritat, i que la seva fiscal gene-ral no farà res per posar lescoses al seu lloc. Això en nomd’una suposada independèn-cia entre poders, que tots sa-bem que en aquest cas nos’ha complert mai. A veure,som demòcrates o no ho

som? Si ho som, no es potpermetre que jutges parcialsdirigits per l’anterior governpuguin fer un mal immerescuta gent que l’única cosa que hademanat pacíficament i conti-nua demanant és poder exer-cir el dret de tot un poble al’autodeterminació. Sr. Sán-chez, primer arregli la injustí-cia comesa i després mantin-gui la seva independència po-lítica dels tribunals de justícia.Tancar els ulls o amagar el capsota l’ala no és propi d’un polí-tic realment demòcrata.DIONÍS LÓPEZBarcelona

Justícia i pau

b Diversos membres de l’Es-glésia, de la jerarquia i d’al-guns grups de teòlegs o pen-sadors, davant del conflictepolític entre els independen-tistes catalans i l’Estat espa-ñol, amb l’episodi colpidor dela presó o l’exili d’alguns delsseus representants, reaccio-

nen sobretot amb una crida ala pau, la concòrdia, diàleg, ce-dir cada part una mica. Aixòem fa recordar el lema del pa-pa Pius XII: Opus justitiae, pax.La pau, fruit de la justícia. Pri-mer és cercar la justícia, elsdrets humans, entre ells elspolítics. A l’altra banda hi ha elpoder, amb la seva força i lesseves mentides. A l’Evangeli,quan hi ha conflicte entre elpoder i la justícia, la reacció noés cercar la concòrdia, el dià-leg. L’opció és denunciarl’abús del poder i les sevesmentides i lluitar a favor delsoprimits.MANUEL MAS FRANCHBarcelona

Esprémer, sensepausab I entre conversa i diàleg. Ientre reunions govern espa-nyol-Generalitat, la nació ca-talana aporta un escreix de re-cursos impositius a l’Estat es-panyol (diferència entre el que

Catalunya aporta amb impos-tos i el que rep en forma deserveis i infraestructures)d’un 8% del PIB de Catalunyasegons la metodologia de càl-cul del flux monetari (5% se-gons el criteri del flux del be-nefici). Aquest escreix, queCatalunya envia a Espanya ca-da any i que no torna –un8,5% del PIB català– proce-dent dels impostos dels ciuta-dans de Catalunya i que notornen ni en forma de serveisni d’infraestructures, és d’unagran magnitud ja que equivalaproximadament al 50% delpressupost de la Generalitat, iés un import equivalent al quedestina a salut, ensenyament,benestar social, habitatge,cultura i seguretat. Dialogar,però es continua ofegant Ca-talunya. És evident que els lí-ders de l’oposició ho coneixeni han d’oferir una resposta desolució, no només de rabiosacampanya electoral.ENRIC FIGUERASPalamós (Baix Empordà)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 22 DE JULIOL DEL 2018

SísifJordiSoler

Òscar Camps, DIRECTOR DE PROACTIVA OPEN ARMS

“Quina mena de grup és la guàrdia costanera de Líbia, queabandona gent al mig del mar!”

La frase del dia

“Les personessense llar estanòrfenes d’una lleique es proposiemancipar-lesi protegir-les

n dels col·lectius més vulnera-bles, que sofreix sovint discrimi-nació i violència, és el de les per-

sones sense llar. Un estudi realitzatl’any passat a la ciutat de Barcelona perArrels concloïa que el 75,4% de les per-sones que viuen al carrer tenen unavulnerabilitat elevada o mitjana (perexemple, quatre de cada deu havien re-but atenció mèdica a urgències en elsdarrers sis mesos) i que el 31,6%(40,6% en el cas de les dones) havienestat víctimes d’agressions físiques i/overbals. Tot i la feblesa del col·lectiu,els sensellar, a diferència d’altres col-lectius fràgils, o tradicionalment dis-criminats i maltractats, no gaudeixend’una llei específica que es proposi cor-regir la seva situació precària. S’ha in-tervingut, i em limito a esmentar la le-gislació aprovada a Catalunya, en l’àm-bit de l’atenció i la protecció dels in-fants i adolescents (llei 14/2010); a fa-vor de les dones: erradicació de la vio-lència masclista (llei 5/2008), igualtatefectiva de dones i homes (llei17/2015); s’han desenvolupat i garan-tit els drets de les persones dels col·lec-tius LGBTI (llei 11/2014), o, fins i tot,s’han dictat normes per a la protecció iel benestar dels animals (decret legisla-tiu 2/2008); tanmateix, les personessense llar estan òrfenes d’una llei quees proposi emancipar-les i protegir-les,i ni tan sols es parla de tramitar-la.

L’ESCASSA AUTOESTIMA, la fragilitat i eldeteriorament dels membres d’aquellcol·lectiu tan estigmatitzat, la mancade capacitat d’influència per la sevamarginació, o el nombre molt elevatper la gravetat de la seva situació, peròreduït a efectes de tenir força reivindi-cativa, dels seus membres (a Barcelo-na, segons les dades del recompte d’en-guany, 956 persones dormen al carrer i2.130 en recursos residencials de laXarxa d’Atenció a Persones Sense Llaro en equipaments municipals) serien

U factors que explicarien la manca de le-gislació. L’encara massa poca sensibili-tat social envers el col·lectiu fa la resta.Per descomptat, el cor del problemarau en l’accés a l’habitatge, i solucio-nar-lo requereix, entre altres coses,dictar una legislació sobre l’habitatgemolt més enèrgica que l’actual i adop-tar polítiques decidides en la matèria.Però mentre no s’assoleix el dret a l’ha-bitatge de manera plena i efectiva, es-devé imprescindible establir previ-sions legals que permetin millorar lescondicions de vida de les persones sen-se llar. I és per això que escau la llei aquè em refereixo.

QUIN HAURIA DE SER-NE EL CONTINGUT?

Apunto quatre tipus de mesures, senseafany de ser exhaustiu. En primer lloc,mesures que aplanin l’exercici delsdrets als sensellar, com l’establimentde mesures administratives que enpromoguin l’empadronament (el 2017,el 57% no estaven empadronats); l’arti-culació d’intervencions d’ofici de lesadministracions que els faciliti la pre-sentació de sol·licituds de prestacions(el 2017, el 66% no en rebia cap), de do-cuments (el 2017, el 52% no tenia tar-geta sanitària), o bé que els orienti endeterminats afers jurídics; l’ordenacióde vies per proveir-los d’un domicili a

efectes de rebre les notificacions i lescomunicacions, i de poder-se empadro-nar; l’adopció de mesures destinades agarantir-los la mobilitat... En segonlloc, mesures de suport, com l’obligacióde les administracions d’haver de cedirespais públics en períodes de fred in-tens perquè s’hi refugiïn; o la institu-cionalització dels recomptes i les en-questes... En tercer lloc, mesures pro-tectores punitives com la tipificació,com a infracció administrativa, de lesconductes que vexin els membres delcol·lectiu que no siguin constitutivesd’infracció penal i, finalment, en quartlloc, mesures de caràcter organitzatiusobre la base dels principis de coordi-nació –bo i creant plans d’actuació es-pecífics (per exemple, per incrementarels equipaments)– i de cooperació en-tre les administracions públiques com-petents en la matèria, i la vertebracióde la col·laboració entre aquestes i lesentitats privades que treballen en elsector.

NO CAL DIR QUE FORÇA DE LES MESURESindicades ja es practiquen. No obstantaixò, convindria incloure-les en unallei, perquè la legislació vigent no sem-pre les recull o les garanteix plena-ment. La conveniència d’una llei com ladescrita correspon debatre-la i decidir-la a les persones afectades i a les diver-ses entitats que se n’ocupen (ArrelsFundació, Comunitat de Sant’Egidio,Sant Joan de Déu - Serveis socials, Par-ròquia Sant Miquel del Port - ProjecteSostre...). El grau d’experiència i ma-duresa adquirit actualment per les en-titats socials dedicades a les personessense llar justifica l’empresa. Tan solsvull afegir, per acabar, que tinc la im-pressió que el simple fet de la tramita-ció d’una llei ja seria beneficiós per a lespersones sense llar, en la mesura quedonaria visibilitat al problema i millo-raria l’autoestima i la confiança delsmembres del col·lectiu.

Antoni Milian i Massana. Catedràtic de dret administratiu a la UAB

Llei per als sensellarTribuna

al Par-lament

Europeu, una quaran-tena d’eurodiputatsdemanen l’allibera-ment dels presos polí-tics i la no-extradició

dels exiliats catalans. 5/6: el diputatfinlandès Mikko Kärnä parla davantd’una sala plena a la conselleria d’Agri-cultura a Barcelona i diu, entre altrescoses, que està 100% segur que Cata-lunya serà un país independent abansque mori (té 37 anys); off the record,explica un fet encara més positiu queara per ara no es pot publicar. 10/7: alParlament britànic, Txell Bonet llegeixuna denúncia detallada de la situaciódels presos, els exiliats i els represa-liats catalans. 12/7: els jutges ale-

manys descarten definitivament l’acu-sació de rebel·lió contra Carles Puigde-mont. 16/7: El Financial Times proposaque es reconegui Catalunya com a na-ció. 16/7: l’homòleg de Josep Borrella Bèlgica es nega a defensar el jutge–o jutge– Llarena, el qual és l’objected’una demanda civil interposadapels advocats dels exiliats. 17/7: sispersones internacionalment conegu-des, incloent-hi Noam Chomsky, PepGuardiola, un representant d’AI i unapremi Nobel de la pau, participen enun vídeo que denuncia la repressió aCatalunya. 17/7: a Barcelona, el presi-dent de Flandes defensa els presos ca-talans. 18/7: 60 intel·lectuals espa-nyols signen una carta a favor dels pre-sos. Etcètera!

Hi ha molts catalans que veuen elgot independentista mig buit. No no-més el veig mig ple, sinó que estic con-vençut que es va omplint, ni que sigui aun ritme escruixidorament lent.

12/4:

De set en setMatthew Tree

El got

No només veig el got mig ple,sinó que estic convençut quees va omplint

Restes amb evidènciesd’amputacions, punts desutura i fèrules metàl·li-ques permeten deduir queels 99 soldats de la GuerraCivil desenterrats entre fi-nals de novembre fins al31 d’abril passat a Miravet(Ribera d’Ebre) van morira l’hospital de divisió prò-xim a la fossa de Pernafei-tes. “La lògica porta a pen-sar que tots els soldatseren republicans, ja que lazona era republicana uncop trencada la línia defront de la Serra de Cavallsi Pàndols”, explica el direc-tor de l’excavació, SergiGonzález. La major partsón d’efectius de la 43a di-visió, que lluitava al frontde l’Ebre, situat deu quilò-metres més enllà. “Tenimconstància que la 46atambé havia actuat a la zo-na. La 43a va ser rellevadaa principis d’agost del1938, però no es disposadel llistat dels noms”, la-menta González. Tambéhi hauria homes de l’11a,la famosa Divisió Líster. Amés, s’hi ha localitzat l’es-quelet d’un jove d’entre 14i 16 anys amb un impacteal còccix i restes de metra-lla a l’abdomen, tot i que lamajoria dels exhumatstindrien més de 25 anys.

Els resultats de l’exca-vació a Miravet, una de lesfosses més grans obertesmai a Catalunya, s’afegei-

xen als de la del Soleràs(Garrigues). Allà s’han re-cuperat un total de 146 ca-dàvers més, la majoria desoldats que haurien morten hospitals de campanyainstal·lats al poble. La fos-sa es troba al recinte del’antic cementiri, abando-nat a principis del segleXX. Vint-i-cinc dels sol-dats són del bàndol nacio-nal i també hi ha cinc ci-vils. Testimonis orals ex-

pliquen que els mateixosveïns es feien càrrec deltrasllat dels soldats mortsde l’hospital al cementirivell, de nit, amb un carroarrossegat per una mula.Les víctimes hi eren abo-cades des del carro. El So-leràs, a mig camí entre elfront de l’Ebre i el del suddel Segre, va ser un puntlogístic important entre eljuliol i el desembre del1938 per al bàndol repu-

blicà. El gener següent lazona va caure en mans del’exèrcit rebel, que vaaprofitar el mateix espaiper enterrar-hi els seusmorts en la batalla de lesGarrigues. Així, els soldatsrepublicans han aparegutenterrats l’un sobre l’altre,també amb amputacions,benes o embolcallats ambteixits, mentre que elsfranquistes hi eren enter-rats d’un en un, amb pla-

ques d’identificació i ambalguns objectes personals.També es disposa del nomde diversos soldats queprovenien de l’hospital.Un era originari de Maldà(Urgell), de 32 anys, i la se-va família té constànciaque li van amputar la ca-ma dreta. També es podriaidentificar aviat un soldatdel bàndol nacional deBurgos i dos civils mortsen un bombardeig el Nadaldel 1938.

Entre les dues fosses, elgovern ha exhumat gaire-bé 250 soldats. La mésgran oberta anteriormentva ser justament la que vainaugurar el pla de fosses,el juny de l’any passat, a Fi-guerola d’Orcau (PallarsJussà), on van aparèixer17 soldats franquistes. Elpla, que faculta el govern aactuar d’ofici per excavar-les (fins llavors s’interve-nia a partir de peticions)ha permès obrir en un anycatorze fosses i ha multi-plicat per quatre el nom-bre de restes humanesdesenterrades des de laTransició, segons va donara conèixer ahir el governen l’acte de commemora-ció del 80è aniversari de laBatalla de l’Ebre, celebrata l’església de Sant Pere,situada al poble vell deCorbera d’Ebre, bombar-dejat durant la guerra.

“Anem tard. Cada diaqueden menys víctimes imenys testimonis, peròestem prement l’accelera-

dor”, va afirmar la conse-llera de Justícia, Ester Ca-pella, que ha pres el relleua Raül Romeva en matèriade memòria. “Estem endeute amb aquestes per-sones, hem de recuperar,dignificar i recordar. Hohem de fer per cosir les fe-rides col·lectives i tancarel seu dol”, va reblar.

En total, el pla ha fetpossible fins a 281 exhu-macions des de l’estiu pas-sat. A Catalunya hi ha 505fosses localitzades, de lesquals se n’han obert 38fins al maig del 2018. Mésd’una tercera part de lesexcavacions dels últims19 anys s’han fet en elsdarrers dotze mesos. ■

IMPULS · El govern realitza catorze excavacions en un any i multiplica per quatre el nombre de restesdesenterrades des de la Transició AVENÇOS · El pla de fosses ha permès recuperar les despulles de281 persones 80 ANYS · Troben els integrants de diverses divisions que van lluitar a Pàndols i Cavalls

Exhumen 250 soldatsa les fosses delSoleràs i Miravet

Emili BellaBARCELONA

Troballa inèdita a la fossa deMiravet. Els arqueòlegs quehi van treballar van desenter-rar un anell amb una estrellaroja i una falç i un martell alcentre amb una lletra A ma-júscula de color blau a sota.“No és gens habitual trobarun anell d’aquestes caracte-rístiques”, assegura el res-ponsable de l’excavació, SergiGonzález. L’anell el portava aldit anular un dels cadàversdesenterrats. Els experts sos-

piten que es tracta d’un co-missari polític del Partit Co-munista i que la lletra Acorrespon al seu nom,però s’està treballanten la identificació delportador, encara queles dificultats sónenormes. “El PartitComunista teniamolt de pes i totesles divisions teniencomissaris polítics”,comenta González.

Altres objectes personals tro-bats a la fossa són encene-

dors, ulleres i més anells,però cap com el de

l’estrella amb lafalç i el mar-

tell.

A dalt, soldats desenterrats a MiravetA sota, despulles del Soleràs i el lloc dl’excavació ■ EL PUNT AVUI

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Apareix un anell amb l’estrella roja, la falç i el martell

Fosses excavades a partir del Pla de FossesData obertura Municipi Individus Data obertura Municipi Individus

Juny 2017 Figuerola d’Orcau 17

Agost 2017 Vilanova de Meià 0

Agost 2017 Vilanova de Meià 3

Agost 2017 Vilanova de Meià 0

Agost 2017 Prats de Lluçanès 0

Agost 2017 Prats de Lluçanès 0

Agost 2017 Prats de Lluçanès 11

Agost 2017 Prats de Lluçanès 4

Agost 2017 Cassà de la Selva 1

Octubre 2017 El Bruc 0

Octubre 2017 El Soleràs 146

Desembre 2017 Miravet 99

Desembre 2017 Soses 0

Maig 2018 L’Albagés En curs

Total 281

El partit aprovaincorporar-se a laCrida i Pascal deixavia lliure a la novadirecció

Tanca el BulevardRosa del passeig deGràcia mentre laFira prepara el nousaló de tecnologia

L’assembleadel PDeCATaposta per larepública

Canvis en elcomerç i lesfires aBarcelonaNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 22 DE JULIOL DEL 20186 |

Es calcula que arreu del Prin-cipat romanen unes 20.000persones enterrades en fos-ses de la Guerra Civil i el fran-quisme, però de moment no-més hi ha 5.459 inscrits alcens de persones desapare-gudes creat per l’anterior go-vern. Tanmateix, la xifra no haparat de créixer. Des del no-vembre i fins aquest mes dejuliol s’hi han apuntat 162 fa-mílies més que busquen elsseus desapareguts.

El registre públic formapart del programa d’identifi-cació genètica que es va po-sar en marxa el 2016. L’Hospi-tal de la Vall d’Hebron realitzaun estudi de l’ADN a partir demostres bucals dels familiarsper creuar després les dadesamb les de les restes òssiestrobades pel territori. Fins a1.265 familiars ja s’han fet lesproves, que són gratuïtes.D’altra banda, la Universitatde Barcelona va cedir el maigde l’any passat 180 mostresde familiars de víctimes de laguerra del seu banc d’ADNper incorporar-les a la basede dades del govern.

Pel que fa a les anàlisis ge-nètiques de les despulles res-catades en les excavacions,actualment hi ha dades reco-llides de 61 individus exhu-mats. Al llarg dels últims 40anys i fins a la posada enmarxa del programa noméss’han pogut identificar setpersones.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

5.459 inscrits alcens de personesdesaparegudes

t.e

El final de la(primera) transició

L’APUNT obrir amb la dissolució de CDC. L’antic espai polítics’ha reconfigurat i, si bé ha deixat damnificats pel ca-mí, també ha incorporat sensibilitats. Ara, eliminat elprincipal escull, té l’oportunitat de deixar de fomentarcapelletes i reunificar-se en un gran bloc que rivalitzi ialhora col·labori amb el que pivota sobre ERC per se-guir duent el país on la majoria de la seva gent vol.Òscar Palau

Estava cantat des de feia temps, però fins ahir no esva rendir a l’evidència: Pascal tenia posada la creu dePuigdemont, i això la invalidava per seguir dirigint elPDeCAT. Les bases, entregades al lideratge de l’expre-sident, van parlar clar i van forçar una segona refunda-ció del partit per confluir amb la Crida que ell impulsa,fet que tanca una primera etapa de transició que es va

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 22 DE JULIOL DEL 2018 | Nacional | 7

117077/1188459L

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 22 DE JULIOL DEL 20188 | Nacional |

n Josep Maria RuestesPreixens va veure movi-ment de terres al cemen-tiri vell del Soleràs i va

anar a cercar l’alcalde per dir-lique ell hi tenia el padrí enterrat,segons li havien explicat la pa-drina i la mare. “Doncs ara ésl’hora si t’interessa recuperarles seves despulles”, el va ani-mar el batlle. I tant que li inte-ressava. El seu avi, LeandroPreixens Torrebadella, tenia 60anys quan el va matar l’onadaexpansiva causada per un obúsel Nadal de 1938 mentre treba-llava en una casa veïna amb quitenia molta amistat per cons-truir-hi un refugi i resguardar-se dels bombardejos. Era pagès,supervivent de la guerra de Cu-ba i la política no li interessava.

En Josep Maria no va conèi-

Exer l’ avi. Recorda, però, quequan era petit anava amb la pa-drina al cementiri a visitar-lo.“Per què no li portes flors”, li ha-via preguntat a l’àvia. Ella s’hiresistia: “On les deixaré? Aquí?Allà?” Per bé que a en Leandroel van enterrar al cementiri vell,hi havia diverses fosses i la fa-mília no sabia amb exactitud enquina hi havia les seves restes.

L’octubre passat es va posaren contacte amb el departa-ment de Raül Romeva i al febrerva anar a l’hospital Vall d’He-bron a deixar una mostrad’ADN. Els fills l’instaven a arri-bar fins al final. Dijous va rebrela visita de la consellera de Jus-tícia, Ester Capella, que li vaportar una carta i un certificatamb l’estudi d’ADN que confir-ma amb un 9,91 sobre 10 les co-incidències genètiques amb elsossos desenterrats. No hi hadubte, és el seu padrí.

És el primer resultat positiudel programa d’identificació ge-nètica del govern. La família hova rebre amb gran satisfacció.“Penso en la padrina, que viviaamb nosaltres. Me l’estimavamolt”, recorda amb emoció.

Al final ha resultat que l’aviera en una rasa amb vuit enter-raments, tres dels quals po-drien ser soldats atesos en unhospital de campanya proper, jaque presenten evidències detractaments mèdics. De segui-

da els arqueòlegs ja es van ado-nar que els altres cinc, entre elsquals en Leandro, eren d’origencivil perquè els ossos no corres-ponien a persones que per edato sexe poguessin pertànyer al’exèrcit. A banda d’en Leandro,hi ha quatre casos més del Sole-ràs amb possibilitats elevadesde ser identificats. Es tractariade dos altres civils i de dos sol-dats, un de cada bàndol.

La gent del poble explica queen Leandro se sabia fer estimari que era molt de la broma. EnJosep Maria no té cap fotografiad’ell, només una acta de com-pravenda d’una parcel·lad’ametllers. Hi ha una creu a lasignatura. Ho té tot preparatper, quan rebi les despulles, en-terrar-les definitivament i dignaal nínxol familiar: “Tancaremun capítol i ell podrà descan-sar.” I li podrà deixar les florsque la seva àvia no va poder. ■

EL SOLERÀS · Leandro Preixens Torrebadella, primer identificat gràcies al programa d’encreuament genètic entre familiars dedesapareguts de la Guerra Civil i restes exhumades DIGNIFICACIÓ · “Tancarem un capítol i ell podrà descansar”, celebra el net

Un lloc on deixar les florsEmili BellaBARCELONA

Elisabet i Eduard Ruestes, besnets de la víctima; la consellera Capella;Josep Maria Ruestes, net, i Josep Preixens, cosí del net ■ EL PUNT AVUI

8381

06-1

1923

41Q

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 22 DE JULIOL DEL 201810 | Nacional |

Fumata blanca. La viaPuigdemont es va obrir de-finitivament pas ahir dinsdel PDeCAT després de larenúncia de la coordina-dora general, Marta Pas-cal, a seguir liderant unadirecció que apostava perun full de ruta més “possi-bilista”, però que va aca-bar accedint a pactar unrelleu quan va veure les se-ves tesis en minoria enl’assemblea nacional quese celebra aquest cap desetmana a Barcelona. “Nopot ser que no tingui laconfiança del presidentPuigdemont, i jo no la tinc,com és evident”, solemnit-zava en una breu compa-reixença acompanyadapels més afins i els com-panys a l’executiva, i enquè va ser rebuda i aco-miadada amb una ovacióde molts dels inscrits.

Pascal, que asseguravaque seguirà fidel al partit,

va demanar al seu equipque es quedi en la direcció,que a partir d’avui encap-çalarà el seu número dos,fins ara coordinador d’or-ganització, David Bonve-hí, tal com preveu el Pactede Lledoners que tots elssectors ja havien beneït di-jous, inclòs els exconse-llers a la presó, però que enprimera instància la finsara líder s’havia resistit aacceptar, segons els crí-tics. L’entorn de Pascal, encanvi, ahir assegurava queva ser ella qui va introduirBonvehí divendres com acondició per a cap pacte,després que la primeraproposta situés al capda-vant l’alcalde de Molins deRei, Joan Ramon Casals.Tot i poder-hi ser, al finalni una ni l’altre s’integra-ran a l’executiva.

Pendent que avui ho ra-tifiqui el ple de l’assem-blea, l’acord final preveuque la cúpula quedi reduï-da a un president amb pespolític, que serà Bonvehí, i

una única vicepresidèn-cia, que ocuparà la diputa-da al Congrés Míriam No-gueras, del sector méspuigdemontista. Tots elsaltres 12 membres de l’e-xecutiva de Pascal, tret deMeritxell Ruiz i Lluís Font,continuaran, però es do-blarà fins a un màxim de24 integrants per aplegartots els sectors, i hi entra-ran figures com ara elsconsellers Miquel Buch iDamià Calvet. La novaexecutiva haurà de ser vo-tada aquest matí per totsels associats, inclosos elsno inscrits, que ho podranfer per via telemàtica.

Per seguir un ordre, des-prés del pacte polític la po-nència organitzativa vaaprovar a la nit tots els can-vis per adaptar-hi l’estruc-tura del partit. Al matí, defet, ja havia aprovat que elconsell nacional passi deles 300 persones actuals a450, dos terços de les qualsseran del territori. A més,es va acordar que l’assem-blea nacional es reunirà ca-da quatre anys, però cadados es votarà l’informe degestió, i si no arriba al 50%d’aprovació, automàtica-ment caldrà convocar unanova assemblea per reno-var l’executiva.

Una comissió específicaformada pels exconsellersa la presó i a l’exili (Rull,Turull, Forn i Puig), a mésde Bonvehí i Nogueras, tin-drà encomanats el dissenyi el pilotatge de la transiciócap a la Crida Nacional perla República que ha llançatPuigdemont aquesta ma-teixa setmana i que justahir al matí feia públic,com una via més de pres-sió, que ha assolit ja els40.000 adherits. I no va serl’única, perquè el presi-dent Quim Torra, un altredels impulsors, també vo-lia expressar el convenci-ment, tot i no militar al

PDeCAT, que s’arribaria aun acord unitari. “És uncongrés crucial per fermés forts els instrumentsque han d’acabar portantaquest país a la llibertat i afer efectiva la República”,recordava.

La resolució final va ar-ribar després d’un altrellarg dia d’incertesa. Pas-cal mantenia al migdia elmateix discurs de la vigí-lia: insistia que veia “com-patible” un enfortimentdel partit amb la suma a laCrida de Puigdemont, ideia que seguien treba-llant amb un planteja-ment “molt inclusiu”, perbé que ja evitava apuntarquin seria el seu lloc. “Aixòsortirà bé, seguim treba-llant en la línia de la candi-datura de consens”, refer-mava. Pascal fins i tot voliasubratllar que no haviatingut intervencions con-tràries al seu informe degestió, fet que entenia quela reforçava, per bé que al-tres fonts presents asse-guren que va ser rebutamb poc entusiasme. Amesura que avançava latarda, de fet, creixia lasensació que l’aposta delsassociats era clara per laconfluència amb la Crida,i que la direcció es trobavacada cop més aïllada enles seves tesis i no podiamantenir gaire méstemps l’enroc.

L’aprovació per pràcti-ca unanimitat a la ponèn-cia política d’una esmenaen aquesta línia, que ma-nava la creació d’una co-missió per fer el pas cap ala Crida, confirmava que lasolució no podia trigar gai-re, per bé que la direcció hiva imposar que l’acobla-ment final l’hagin de votartots els associats. No vacaldre ni esperar que la po-nència organitzativa po-sés per escrit la reestruc-turació: a quarts de vuit,Pascal compareixia peranunciar que no aspirarà aliderar el partit.

Salmond i Torra, avuiEl plenari de l’assembleadonarà el vistiplau finalaquest matí a les set po-nències que conformen elprograma marc, a més devotar algunes esmenes vi-ves i la nova executiva.L’exprimer ministre esco-cès Alex Salmond, exlíderde l’SNP, serà el convidatestel·lar de la cloenda, enquè també hi haurà Torra,que va confirmar en conèi-xer-se l’acord, i l’expresi-dent Artur Mas, que hatingut un paper molt dis-cret tota l’assemblea. ■

Pascal renuncia i entrega elPDeCAT a la via Puigdemont

Òscar PalauBARCELONA

a Admet que no pot seguir liderant el partit “sense la confiança” de l’expresident i accedeix queBonvehí la rellevi com a president polític a Nogueras serà vicepresidenta i es doblarà l’executiva

Marta Pascal, aplaudida pels associats ahir, just després d’anunciar que deixa el lideratge del PDeCAT per facilitar l’acord de tots els sectors ■ NÚRIA JULIÀ / ACN

“El PDeCAT és unpartit independent dela Crida, però són duesiniciatives que hand’acabar confluint”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“És compatible lafórmula per tenir unpartit fort i alhorasumar-nos a la cridade Puigdemont”Marta PascalCOORDINADORA GENERAL PDECAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Hem d’orientar elPDeCAT cap a la Crida,l’instrument d’unitatque cal al país per ferefectiva la república”Míriam NoguerasDIPUTADA PDECAT DEL SECTOR CRÍTIC

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 22 DE JULIOL DEL 201812 | Nacional |

El Tribunal Superior deJustícia de Catalunya(TSJC) ha reprès la causaper desobediència contral’actual conseller d’Inte-rior, Miquel Buch, i l’alcal-dessa de Vilanova i la Gel-trú, Neus Lloveras, perpromoure el referèndumde l’1-O entre els alcaldes,quan el primer presidial’Associació Catalana deMunicipis (ACM) i la sego-na, l’Associació de Munici-

pis per la Independència(AMI). El TSJC havia en-viat al febrer la causa alTribunal Suprem, i ara latorna a tenir a les sevesmans després que el ma-gistrat instructor de l’alttribunal espanyol, PabloLlarena, desestimés la se-va competència per inves-tigar aquests dos polítics.Buch i Lloveras ja vananunciar ahir que dema-naran l’arxiu de la causaen considerar que no handelinquit.

La investigació derivade la querella que la fisca-lia va presentar al setem-bre i en què acusava Buch iLloveras d’haver contribu-ït a “promocionar i orga-nitzar la celebració d’un

referèndum que preténsoscavar tot l’ordre consti-tucional”. En la querella,se’ls acusa dels delictes dedesobediència, prevarica-ció i malversació de fonspúblics, que comportenpenes de presó i d’inhabili-tació.

En un primer momentel TSJC va admetre a trà-mit la querella però, quanel Suprem va assumir lacausa per rebel·lió contraels líders independentis-tes, el TSJC li va remetre lainvestigació sobre Buch iLloveras, per evitar “reso-lucions contradictòries” ipossibilitar “la investiga-ció i enjudiciament con-junt” del cas relatiu al pro-cés sobiranista.

Segons s’explica en laresolució que el magistratinstructor de la Sala Civil iPenal del TSJC Jordi Se-guí va enviar a Llarena, laimplicació de Buch i Llove-ras amb el referèndumqueda clara pel fet que ales 23.31 h del 6 de setem-

bre, minuts després d’ha-ver-se aprovat la llei del re-ferèndum al Parlament,els dos polítics van enviarun correu electrònic als al-caldes de Catalunya enquè se’ls indicava que ha-vien de confirmar la dispo-nibilitat de locals de vota-

ció, i els facilitaven un mo-del de decret d’alcaldia permostrar el seu suport polí-tic al referèndum.

Tot i la suspensió del re-ferèndum per part delConstitucional, el 10 desetembre Lloveras va en-viar un altre correu als as-sociats amb un informedel col·lectiu Secretaris,Interventors i Tresorersde l’Administració Localper la Independència(SITxCAT) sobre l’1-O,que concloïa que el dret in-ternacional empararial’actuació dels funcionarisque desobeïssin el TC icomplissin la llei catalana.El 12 de setembre, Llove-ras i Buch van enviar untercer correu, titulat Ma-terial de campanya peral referèndum de l’1 d’oc-tubre, que contenia el mo-del de dos cartells de fo-ment de la participació i,en el cas de l’AMI, un quedemanava el vot afirma-tiu. ■

a Estan acusatsde desobediència,prevaricació imalversació

RedaccióBARCELONA

Buch i Lloveras seraninvestigats pel TSJC

Lloveras i Buch en un acte del Moment zero ■ A. PUIG / ARXIU

S’ha imposat Lledoners.El PDeCAT va aprovarahir per pràctica unanimi-tat una esmena redactadades de la presó pels excon-sellers Jordi Turull, JosepRull i Quim Forn i per LluísPuig a l’exili que insta elsassociats a “sumar-se iparticipar activament a tí-tol personal” a la Crida Na-cional per la República im-pulsada pels presidentsCarles Puigdemont i QuimTorra. El text preveu tam-bé la creació d’una comis-sió negociadora d’enllaçamb la plataforma que elpresident exiliat va pre-sentar públicament qua-tre dies abans de l’inici del’assemblea del PDeCAT.

Aquest equip avaluaràde quina manera el partit“pot aportar el seu valor al

moviment” i la fórmulaper adherir-s’hi garantintuna actuació política co-hesionada a totes les insti-tucions, inclosos el Con-grés i el Senat (on MartaPascal ocupa un escó), encoherència amb la Cridade Puigdemont. Els acordsque s’hi prenguin haurande ser ratificats per les ba-ses. “Aquest cap de setma-na comença molt i molt bé:ja som 40.000 adherits a laCrida Nacional”, escrivia aTwitter el moviment puig-

demontista a primera ho-ra del matí.

L’encarregat de defen-sar l’esmena, el portaveude Junts per Catalunya,Albert Batet, no amagavala seva satisfacció. Va ferun discurs per reivindicarl’esperit fundacional deConvergència a través dela figura de Jami Matama-la, un dels pares de CDC aGirona, que avui acompa-nya Puigdemont a l’exili,fent un paral·lelisme ambel moment fundacional ac-tual. Més tard, Batet piula-va una fotografia de l’abra-çada de Turull i Rull abansd’entrar al Tribunal Su-prem. De fet, Puigdemonti Matamala van delegar elvot per a l’assemblea altambé alcalde de Valls.

En concret, l’esmenaLledoners recull que l’ex-cepcionalitat del moment“obliga” el PDeCAT a ac-

tuar amb “generositat mà-xima” per poder contri-buir a la solució del conflic-te polític “a través del’exercici d’autodetermi-nació en el camí cap a laRepública catalana”.

La ponència ideològicatambé es nodria el diaabans d’una esmena queva generar un debat in-tens en el sentit de “ferefectiva la República deforma immediata”. Mal-grat que va quedar aprova-da inicialment dins de la

comissió, com que no vasuperar el 60% dels su-ports, haurà de ser sotme-sa a validació i ratificacióavui pel ple, ja que el comi-tè de ponència, que voliaafegir-hi la cua “fer efecti-va la República de maneraimmediata al més aviatpossible”, va decidir ele-var-ho al conjunt dels1.908 inscrits a l’assem-blea. L’esmena s’impulsa-va des del Baix Besòs,Sant Andreu i el VallèsOriental.

Un altre punt que gene-rava debat era l’esment dela unilateralitat, que apa-reixia en els estatuts delPDeCAT aprovats al con-grés fundacional fa dosanys, però que va caureper tal de poder inscriurela formació en el registrede partits del Ministeri del’Interior. Finalment ahires va abraçar una esmenaper àmplia majoria queaposta per “no renunciar al’exercici unilateral al dreta l’autodeterminació”. ■

El PDeCAT aprovasumar-se a laCrida Nacionala L’assemblea abraça la unilateralitat i vota avui si vol fer efectivala República de manera immediata o “al més aviat possible”

Emili BellaBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Aprovada la propostaredactada per Rull,Turull, Puig i Forn oninsten la militància asumar-se a la Crida”

Albert BatetPORTAVEU DE JXCAT Diversos dirigents del PDeCAT, reunits ahir durant l’assemblea ■ EFE / MARTA PÉREZ