PANTALLA 1ESCENA 1

VEU EN OFF de ZEUS. ZEUS SEMPRE EN OFF en aquesta obra:

Però què és això? Quina crisi ni quina crisi? A la Terra?... Que no hi ha diners?. ¡Pluuuuutoo! Déú de la riquesa, què has fet allà baix? Crisi? ¿Què és això? Vés allà baix, Pluto, posa’t la capa de treball, eixa d’or i mira a veure que passa. Tot son queixes. Tinc tantes coses per fer, tantes dones per conquistar…. I els mortals estan sempre amb que no hi ha diners, que no hi ha diners, que no hi ha Diners….. Vés a la Terra, Pluto, i soluciona-ho!!!!!!!!!

ESCENA 2

(Pantomima amb màscara. Passeig per la plaça imaginària dels diners. Es lleven la màscara)

1 Ric 1: (Ha vist al déu de la riquesa, Pluto, per un costat) És ell

2 Ric 2: Va a entrar 3 Ric 3: I ens donarà alguna cosa? 4 Ric 4: Igual ens la lleva

(reacció d’esglai de tothom. Desconcert) 5 Ric 5: Santa Rita Rita Rita… “lo que se da…”

(ENTRADA DEL DÉU PLUTO portat per 4 pobres a psa de “cub”. Porta una capa daurada molt luxosa i màscara. Porta els ulls tapats per un drap o vena)

6 PLUTO: “lo q se da … JA NO SE QUiTA? “ 7 Ric 6: És ell 8 TODOS: ¡¡ PLUTO !! ¡EL DÉU DE LA RIQUESA ! 9 Ric 7: (mirant descaradament) És… cec 10 TODOS: I DÓNA ELS DINERS A CEGUES!!

(Música i coreografia corporal-pantomima demanant diners a Pluto... com jugant a la “gallineta cega”)(JOC DE TELES?)

(PLUTO no els dóna res i abandonen l’escena els Rics. Han fet una cortina humana i al darrere queden els pobres en el seu banc-abocador i en la seua posició de sempre, alçant-se sempre amb la mateixa música i idèntics gestos. Pluto ha eixit però observa.

1

ESCENA 3

(PANTOMiMA POBRES DESPERTÀ + SOBRES de sucre-llegenda que troben a l’abocador): 10.1 Isaac: L’UOMO É QUEL QUi MANGiA 10.2 Mª: (gira el sobre, hi posa la traducció) L’HOME ÉS ALLÒ QUE MENJA

(Mirada de tots a Lorena, que està menjant un ENTREPÀ de forma repugnant. Es gira a la resta i diu: Ahmmm)

10.3 Lara: TE TENIA ALS MEUS SOMNIS: EM VAIG DESPERTAR 10.3 Alba: NO RIURE’S DE RES ÉS DE BOBOS. RIURE’S DE TOT ÉS D’ESTÚPIDS

10.6 Judith: ‘A vegades les coses més increïbles i difícils són les més fàcils’ 10.5 Lorena: NO ÉS OR TOT EL QUE LLUEIX

(ENTRA PLUTO, AMB LA VENA)

11 JUDITH_Pobre 1: Està… cec

12 Lorena_Pobre 2: Doncs pareix Ric. Porta una capa… d’or. 13 Alba_Pobre 3: Li la podem llevar i dividir en trossos

14 Mª_Pobre 4: (Recordant allò del sobre de sucre) ‘Els diners no donen la felicitat... sobre tot el dels altres’

15 Isaac_Pobre 5: ¿I si el … desceguem? 16 Lara_Pobre 6: Com si fóra tan fàcil. Nosaltres no som déus 17 Judith_Pobre 7: ‘A vegades les coses més increïbles i difícils són les més fàcils’ 18 Alba 8: Anem a provar. Pareix mut (Pluto escolta i es deixa portar). Veniu. Llevem-li la bena

(JOC COREOGRÀFIC-PANTOMIMA SOBRE DESCEGAR A PLUTO. EL DESCEGUEN I PLUTO ... VEU!!!!)

19 PLUTO: M’HEU TORNAT LA ViSTA !!

20 Judith_Pobre 9: No és Pluto, és Pluta 21 PLUTO: Qui sou vosaltres?

(els pobres s’assenyalen a si mateix d’alguna manera i el lloc on viuen)

22 PLUTO: Així que sou… pobres (assenteixen)… he repartit els diners… A CEGUES !!!

22.1.- MARÍA: A cegues, clar, i els haurà tocat als Rics

22.2 ALBA: Com sempre

22.3 PLUTA: (TOTS RIUEN). M’ha enviat Zeus, el pare de tots els déus, a veure què passa ací a la Terra. VULL VIATJAR PER TOT EL MÓN I VEURE AMB AQUESTS ULLS QUÈ HA SUCCEÏT. (PAUSA) Allà, a l’Olimp… les coses es ‘veuen’ d’una altra manera…

2

PANTALLA 2

ESCENA 4

(PARELLES A REACCIÓ)(Al final es queden tots en escena, cridant com de contents estan per haver fet les seues compres. Ixen tots excepte Pablo, Lara i Isaac)

23.1 Isaac: VOLEM COMPRAR 23.3 Lara: VOLEM COMPRAR

23.4 TOTS: VOLEM COMPRAR

24 Jordi : PERQUÈ Si NO, ... 24.1 Moni: NO VENEM 24.2 Amaya: I Si NO VENEM, NO GUANYEM DINERS i nosaltres vivim per guanyar diners 25 ClientS: VOLEM MÉS DINERS PER A TINDRE MÉS COSES!

(Entren a tota pressa Lorena i Alba i xoquen al centre de l’escenari)

26 Lorena: Jo vull viatjar 27 Alba: I jo una casa i un cotxe i una supertele gegant i…

28 RicS: I NOSALTRES VOLEM MÉS DINERS

29 PLUTO: i quan tingueu més diners?

30 RicS: DONCS EN VOLDREM MÉS ENCARA

31 Ric 1: Però molt més. Nosaltres no movem peça per un poc

32 RicS (tots): NOSALTRES NOS QUEREMOS FORRAR !!

(Pluto els immobilitza a tots amb un gest. Es planta enmig de l’escenari)

33 PLUTO: Sí que he segut estúpida: he repartit els diners a cegues i mireu què ha passat.

(gest hipnotitzador + OFF DE ZEUS: ¡¡Prou¡¡! ¡Estàs acomiadada! ¡Lleva’t eixa capa d’or! No la mereixes. Provaré amb la teua germana bessona Pluta 2. Veurem si ella ho fa millor que tu. Repartir diners a cegues. Fora de la Terra. Torna, que tu i jo hem de parlar una estona de la qüestió.

3

(CANVI DE PLUTES. ENTRA LUCía. So hipnotitzador fins que la paren en meitat de l’escenari)

33.1 PLUTA-Lucía: VULL VIATJAR. PORTEU-ME 33.2 Cristina C: (Obrint-se pas entre els companys) ¿A on? 33.3 Judith: (mateix joc) Això: a on?

35 PLUTO: No sé. A conéixer ... món. Per ací i per allà

36 TODOS: Per ací i per allà

37 PLUTO: ANEM-HI!

38 TODOS: ANEM-HI!

PANTALLA 3 (PLATJA)

ESCENA 5 (xinesos)

(Banc petit al fons, Jordi dintre)

47 xinés 1: No hi ha tanta clisi 48 xinés : Això és un conte ...xino (TOTS RIUEN) 49 xinés 3: El Món no és tan cal 50 xinés 4: I us ho anem a demostlal 51 xinés 5: A les nostles tendes, ho tlobalàs tot pel 0’6 o pel un éulo 52 xinés 6: Anem a fel la demostlació

(Donen la volta al banquet en vertical i en trauen a Jordi dels cabells. Li van posant coses QUE ELL VA SUBJECTANT, POSANT, SE LES VAN COLOCANT al muntó)

53 xinés 7: Plen: una gola a 0’60 54 xinés 8: Unes polseletes: ¡que guapa! 55 xinés 9: I un telmòmetle, que semple va bé 56 xinés 10: I celo balat balat. Celo… ‘celo seixanta’, jiji… 57 xinés 11: I un sostenidol 58 xinés 12: I un palaigua 59 xinés 13: I un bebéeeee

60 LA MEITAT DELS XINESOS (l’altra meitat continua omplint i arreglant les coses al del mig):

I així ANEM CALEGANT ELS VAIXELLS I ANEM OMPLINT EL MÓN AMB LES NOSTLES COSES

61 L’ALTRA MEITAT DELS XINESOS:

NO DiGUEU QUE HI HA CLISIS: EL MÓN ES POT COMPLAL... PEL UN EULO!!!!

4

62 Títere ple de cosetes: I què collons faig jo amb tot açò?

ESCENA TiTELLES després de la 5 (la dels xinesos). Mónica – Rebeca – Jordi

(jugar-jugar-jugar- jugar-jugar-jugar- jugar-jugar-jugar- jugar-jugar-jugar- jugar-jugar a la manipulació d’objectes-marioneta, com si fóra per entretenir xiquets o adults que encara es deixen seduir per un objecte ben manipulat teatralment)

IX MÓNICA I REBECA AMB ELS SEUS TRANSATLÀNTIC. Moni de la Xina i Rebe amb un petrolier del Golf de Mèxic o de Veneçuela o de la BP o d’on siga. Música que suggereix un ball d’anada i tornada tipus carrusel i ones per suggerir mars...

SE’N VAN JUNTANT ELS VAIXELLS

1 M: Eeeeeeeeehhhh 2 R: Quèeeeeee… D’on sou vos? 2.1.- M: D’un vaixell de Japó. Porte balenes en conserva. I tu?

4 R: Jo sóc de Veneçuelaaaa i vinc amb una càrrega de petroli per als països europeus

5 M: Au, bon viatge 6 M: Adéeeu…

(IX Jordi amb el seu avió EEUU ple d’hamburgueses i pollastre. M i R rectifiquen la seua trajectòria i li creen focus d’atenció)

7 M: Hoolaa 8 J: (arriba fins on està Moni. Amb accent ianqui) D’on véns? 9 M: Vinc d’Àsia i vaig a repartir contenidors per tot el món I tu? 9 J: Jo vinc dels EEUU d’Amèrica i porte al món hamburgueses per al McDonalds i pollastres per als Kentuky Friend 10 M: Bon viatge. Acabe de veure un vaixell ple d’emigrants en busca del paradís perdut. Vaig fugint d’ells...

(PASSA DE LLARG L’AViÓ I ES TROBEN J y R 12 J: Oh, my god ja em digueren que em trobaria amb tu, bergant 13 R: Només som un vaixell de persones que busquem una oportunitat al món. Has d’entendre-ho.

14 J: Oh, una xica prenent el sol. Aniré cap allà…

(Moni s’acosta. Trau una flor de la seua nau, la besa i la llança al fons del mar, mentre mira al públic. FOSC)

5

ESCENA 7: La subhasta

(Proyecció animada-dinàmica de migracions Sud-americà i Àfrica a Europa, d’Europa a Europa, d’Europa a EEUU etc…) (PER DARRERE DE LA PANTALLA PUL·LULA GENT AMB MALETES, FARDS, MOTXILLES, XIQUETS... porten sa casa a coll, com els caragols)

(Faristol de fusta a un costat. La subhasta)

63 Mestre Cerimònies Subhasta: Benvinguts a la subhasta general del planeta. TOT TOT TOT el món es troba a la venda. Només volem trobar el millor postor… a veure qui dóna més i aconsegueix més …per menys.

64 Client 1: Jo vull muntar la meua empresa en un lloc barat. En Europa cal pagar sous als treballadors, Seguretat social, hi ha sindicats, drets... un rotllo.

(el M. de C. mira el seu ajudant, qui consulta un portàtil)

64 Ajudant 1 M. C.: Tenim llocs de sobra a la Xina, Índia, Filipines, Hondures, Taiwan, Corea... i en molts altres llocs...

65 Client 2: Jo venc informàtica 66 Client 3: M’interessa. Te’n compre i ho revendré més car on puga com siga i a canvi del que siga. 67 Client 4: Però es necessita? 68 M.C.Subasta: Quina pregunta! Senyores i senyors: la societat de consum, que és on vivim, no necessita res. NOSALTRES CREAREM EIXA NECESSITAT. AIXÒ ÉS BÀSIC, amic.

69 Client 5: Jo venc cotxes 70 Client 6: I jo aparells elèctrics 71 Client 7: Jo venc a ma mare 72 Client 8: I jo cultura 73 TOTS: Buuuuuuuhh 74 Client 8: Justícia? 75 TOTS: Buuuuuuuhh 76 Client 8: Educació? ¿Llibertat? ¿Igualtat d’oportunitats? 77 TOTS: Buu, búu i búu 78 Client 9: Jo venc ... DINERS!! 79 TOTS: DINERS? 80 Client 10: Síii: i amb diners torrons (fa com si preparara un còctel):

S’especula, calfes els diners, especules, crees un bum per ací, un pànic per all`, assegures i reassegures el que arruïnaràs... el menege “pac avall, pac amunt, pal costat i pac a dins”(Trau de dins del còctel-batedora una ristra de bitllets enllaçats)

81 TOTS: Béeeeeee

6

82 off de ZEUS: (so hipnotitzador) Però anem a veure, Pluta… volen que els escoltes. És que no t’enteres? Anem a veure, que facen cua ara mateix i fes cas de les seues queixes

(Gest de Plut-so per a despertar-los i els humans fan cua per queixar-se)

89 PLUTO: Ja heu sentit: comenceu a queixar-vos. Por torns

90 Judith Queixosa 1: La meua empresa tancà perquè ja ningú no comprava. Em vaig quedae en atur però se m’acabà, tinc dos fills i… 92 Jordi – Queixós 3: Jo vaig eixir de l’institut per a ficar-me a treballar i ara amb tot això de la crisi només m’ofereixen vendre mòbils a comissió i clar... 93 Amaya - Queixosa 4: Jo voldria un muntó de coses per a mi, per als meus amics, per a la meua família … 94 Cris S.-Queixosa 5: Jo si tinguera més faria... 94.1 Moni: Faria que tinguérem tots els diners del món per poder tindre tot el que voldríem

(PARLEN TOTS A LA VEGADA DEMANANT COSES)

95 PLUTO: Prou! No puc arreglar açò jo tot sol!

96 Moni: PLUTA, DIMITE, EL PUEBLO NO TE ADMITE!

TOTS: (ES COL·LOQUEN en pla manifestació) ¡PLUTA, DIMITE, EL PUEBLO NO TE ADMITE!

97 PLUTO: Ahhhhhhh (els paralitza)

98 OFF ZEUS: Però quin escàndol és aquest? És que no hi ha ningú content a la Terra?

99 PLUTO: Es veu que no (cruixit o gest que els desperta a tots)

100 OFF ZEUS: Sempre tindreu una bona amistat, una bona conversació, bona companyia, litrones…

101 TOTS: JA… ELS DINERS NO DONEN LA FELICITAT, PERÒ AJUDEN PROU!

¡ZEUS, DIMITE, EL PUEBLO NO TE ADMITE!

!!

(Tro paralitzant)

102 off ZEUS: Pluta, veig que és inútil Que mal has repartit la riquesa i després els humans, els bancs... Aquests mortals no tenen solució. Tenen el que es mereixen: crisi, crisi i més crisi. Deixem-los ... sols...

(PLUTO ELS DESPARALITZA)

103 TOTS: ¡¡ MOLTES GRÀCIES !!

PANTALLA final: 4

7

ESCENA 9: final

104 persona 1: I ara què? 105 persona 2: Doncs ‘ajo y agua’ 106 persona 3: Què? 107 TOTS: ‘ A joderse y a aguantarse’ 108 persona 4: Jo no pense comprar res. Estalviaré. Que es foten 109 persona 5: Jo no és que no vulga; és que no puc comprar-ne res 110 persona 6: Però, aleshores haurem de tancar les tendes, les empreses. No ho enteneu? És un cercle viciós. Sense consum, aquest món no funciona. 111 persona 7: Deixeu-vos de lamentacions. AÇÒ NO TÉ SOLUCiÓ 112 persona 8: Tant de bo s’haguera fet d’una altra manera 113 persona 9: Tant de bo estiguera millor repartida la riquesa 114 persona 10: Tant de bo saberen trobar la solució i els ciutadans, les persones del carrer poguérem fer alguna cosa amb les juguesques dels bancs que arruïnen el món sencer, amb els polítics que deixen fer aquestes coses, amb els corruptes… 115 persona 11: Tant de bo es globalitzara el salari mínim, la justícia, la igualtat d’oportunitats, l’educació, la cultura, NO NOMÉS ELS DINERS 116 persona 12: Tant de bo tantes coses...

(FOSC)

ESCENA 10: Cançó-comiat final: “Ojalá que llueva café en el campo”, en directe i coreografiada

8