osteopatia en pediatria
TRANSCRIPT
OSTEOPATIA EN PEDIATRIA
CARME VALLÉS QUINTILLÀ
FISIOTERAPEUTA COL 5251
OSTEOPATA CO
PRESENTACIÓ
Fisioterapeuta per la UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI DE REUS
Osteopata per la ESCOLA DE OSTEOPATIA DE BARCELONA i la EUROPEAN SCHOOL
En curs, Psiconeuroinmunologia Clínica (PNI) al centre REGENERA DE BARCELONA
Actualment; treballo en el centre propi OSMUS CENTRE de LES BORGES BLANQUES
OBJECTIU DE LA XERRADA
Aportació d’una visió més osteopàtica de la preparació perinatal.
Donar a conèixer com l’osteopatia també pot ser d’ajuda als nadons.
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ A L’OSTEOPATIA
2. EMBARÀS
3. OSTEOPATIA OBSTÈTRICA
4. PART
5. AFECTACIONS DEL NADÓ
6. OSTEOPATIA CRANEAL
INT
RO
DU
CC
IÓ A
L’O
ST
EO
PA
TIA
INTRODUCCIÓ A L’OSTEOPATIA
L’osteopatia és la ciència basada en la comprensió de l’anatomia, la química, la física i la biologia relacionades amb el manteniment de la salut i la prevenció de la malaltia.
El cos és una unitat (tensegritat)
L’estructura governa la funció
La regla de l’artèria és suprema
El cos te els seus propis mecanismes d’autoregulació i auto curació.
RECORDATORI ANATÒMIC
EM
BA
RÀ
S
ADAPTACIONS FISIOLÒGIQUES DE LA MARE
Cardiovascular
Disminueix la TA i augmenta el 3er trimestre
Pseudo anèmia per augment de retenció de líquids
Dificultat del retorn venós
Gastrointestinals
Relaxació de la musculatura llisa i alentiment del trànsit intestinal.
Metabòlics
Augment de pes matern primer, després fetal.
ADAPTACIONS ESTRUCTURALS
Intestí prim es desplaça a l’esquerra
Els ronyons pugen i es separen de la línea mitja
Posició i forma de l’úter
Exemple alteracions menstruals i embaràs.
Ovaris (a partir de 25ª setmana es situen a fossa ilíaca) Problemes menstruals poden generar adherències en l'embaràs. A partir de la 14ª setmana poden aparèixer dolors inguinals. El tractament mèdic és progesterona i repòs cosa que pot donar problemes en el part.
Els lligaments sacre uterins tenen funció contràctil que s’activa amb l’orgasme i les
contraccions uterines.
Mobilitat ilíacs,
sacre, còccix, pubis.
Fàscia toraco
lumbar.
CANVIS EN L’ANATOMIA DE LA MARE
ALIMENTACIÓ EN EMBARASSADES
Àcid fòlic
Iode
Fe (< 10)
Omega 3 (peix blau)
Multinatal (vitamines i minerals)
DHA (omega 3)
Probiòtic
Hematonil (Fe)
Evitar col, coliflor, bròquil, julivert...
OS
TE
OP
AT
IA
OB
ST
ET
RIC
A
És important tenir cura de la mare i del nen abans del naixement a través de la panxa, perquè el part vagi de la millor manera possible per als dos.
TREBALL SOBRE EL NADÓ A TRAVÉS DE LA MARE
Normalitzar el sistema nerviós autònom.
Alliberar estrés.
Integració dels estímuls externs.
Millorar la integració emocional de la mare en el canvi emocional que implica la gestació.
OSTEOPATIA OBSTÈTRICA
Optimitzar els recursos fisiològics per preparar un part fluid.
Treball respiratori, diafragmes.
Mobilitat de sacre, còccix, ilíacs i vertebres lumbars.
Flexibilitat i relaxació de la musculatura pelvica.
Minimitzar l'estrès en l'embaràs i en el part.
Asimetries pèlviques poden perjudicar el crani del nadó i alterar l’aportació vascular, sobretot als últims mesos.
Falta de flexibilitat pot acabar en part dolorós i sofriment fetal.
EMBRIOLOGIA
Fins la 3ª setmana, formació embrió.
Fins la 8ª formació SNC
i SNP; epiteli sensorial,
epidermis, pèl, ungles. (30mm)
A la 12ª s, definició del
sexe.
A la 20ª INICI RESPIRACIÓ
PRIMARIA
A la 24ª , ja es xupa
el polze, tus, i pot tenir
sanglot.
EMBRIOLOGIA EVOLUCIÓ
La gestació passa
per un recordatori
evolutiu de tot
allò que ens ha
portat a ser
avui com som.
A l'espècie
humana.
PA
RT
“Sortir o no sortir aquesta
és la qüestió”
El part es el nostre primer gran trauma.
El nostre cap suporta grans pressions a cada contracció. Qualsevol petita alteració de la posició en el part pot provocar lesions en el moviment i creixement del crani repercutint a la llarga a tota la columna.
La norma és que el cos te els seus mecanismes d’autoregulació i s’adapta, seguint un creixement normal.
Des del naixement a la pubertat estem sotmesos a molts canvis i on les influencies internes i externes són de gran importància.
En els 6 primers mesos de vida és quan més potencial de canvi presenta el nadó i més efectives poden ser les tècniques d’osteopatia.
PART POSICIÓ ÒPTIMA
Cap a baix.
Esquena a l’esquerra.
Mirant cap a la panxa de la mare
Cames i braços
replegats en el costat
dret
Occipital a pubis
esquerra i frontal
a sacroilíaca dreta.
PART La part condiliar de occipital es cartilaginosa.
Orifici jugular.
Venes jugular.
Nervis glossofaringi,
vago i espinal
accessori.
Rotació dreta
sobre C2, el centre
neurològic,
foramen magno.
PART POSICIÓ DE LA MARE- ENTORN
Som la única espècie que es posiciona en horitzontal. (No de manera natural)
Això obliga a traccionar del cap del nadó per sortir .
Poden aparèixer tensions excessives a mediastí i compressions cranials.
A vegades el Nv. Glossofaringi
es comprimit i s’afecta
la funció de succió del nadó.
PART FASES Prodròmic
Augment en freqüència i intensitat de contraccions
Tap mucós
Pressió pelvis
Dilatació Fins a 24h
Contraccions de 30 s
Fins a 10 cm
Contranutacio sacre
Expulsió
Naixement de 20’ a 2h
Nutació sacre
Donar a llum Placenta i cordó
PART
VAGINAL
CESÀRIA
PART CONSIDERACIONS OSTEOPATIQUES (CONT..)
Moviment del nadó
Flexió
Rotació interna de 45º a 90º
Extensió del cap pivotants sobre l’occipital recolzat a pubis
Restitució (moviment en espiral i entre cintures)
Sortida espatlla (1er la superior)
Simulació part natural:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v
=-PWGxk6MIl4
Cessària:
http://www.
youtube.co
m/watch?fe
ature=playe
r_detailpage
&v=ifNj-
S60KUg
PART Part a
l’aigua:
http://www
.youtube.c
om/watch?
v=E3KOW
dDHRbA
PART CONSIDERACIONS OSTEOPATIQUES
El anar de part prepara tant la mare com el nadó per afrontar les fases del part. Prostaglandines:
Relaxació muscular i lligamentosa.
Pujada de la llet.
Quan el nadó s’encaixa entre els ilíacs i sobretot en el part vaginal, es generen unes tensions en el crani del nadó que ajuden a un correcte desenvolupament.
El nadó participa activament.
PART CONSIDERACIONS OSTEOPATIQUES (CONT..)
El nadó surt mirant al recte i desprès gira a anterior per agafar la flora intestinal i vaginal de la mare.
Els pulmons s'alliberen del tot el líquid amniòtic amb el primer al·lè i s’activa el sistema respiratori.
El contacte pell amb pell posterior i immediat es imprescindible per captar la flora cutània
Aquí el primer contacte visual amb la mare generarà el vincle d’amor.
L'instin de cercar el pit és viu.
ALTRES PRESENTACIONS Si s’encaixa molt aviat (lesions intraòssies).
Dificultaran el part.
Implicacions en el
nadó i en la mare.
ALTERACIONS DEL PART
Fòrceps
Ventoses
Volta de cordó
Presentació del nadó
Cesària
Compressions per shock
Estrès del SNA
Prematuritat
Epidural
Problemes psicològics de la mare
AF
EC
TA
CIO
NS
DE
L N
AD
Ó
AFECTACIONS AL NADÓ
Alteracions del sistema musculo-esquel·letic: la marxa,postura, torticolis congènita. Asimetries en la forma del cap i el moviment del cap. Plagiocefàlies. Asimetries entre cintures. Asimetries en el moviments de braços i cames.
Problemes respiratoris: bronquitis, otitis, asma, sinusitis. Trastorns digestius: còlics, restrenyiment, gasos,
regurgitacions freqüents. Dificultats en la succió, oclusió. Plor excessiu Trastorns del comportament: inquietud, hipersensibilitat als
estímuls, desenvolupament lent. Estrabisme Problemes d'oïda
“mai ens recuperem
completament d’haver nascut”
A.T. Still ( Creador de l’osteopatia)
OS
TE
OP
AT
IA
CR
AN
IAL
“ L’esforç respiratori està
dividit entre l’àrea abdominal,
toràcica i cervical però això
passa secundàriament a
l‘esforç respiratori primari
cranial, que pot actuar
independentment”
W. G. Sutherland
EL PREU PER UN CRANI MAJOR
Som l'espècie amb major capacitat cerebral.
Amb més dependència els primers mesos de vida.
Això es perquè naixem amb els Sistema Nerviós central immadur per permetre el pas pel canal del part.
Els ossos de la base del crani són cartilaginosos i la calota membranosa.
D’aquí que els nadons tenen un creixement exagerat del cap en els primeres mesos.
OSTEOPATIA CRANIAL
MECANISME RESPIRATORI PRIMARI
Motilitat inherent del cervell i medul·la (6 /min).
Fluctuacions del líquid cefaloraquidi.
Mobilitat de les membranes intracraneals.
Mobilitat dels ossos del crani.
Mobilitat del sacre entre ilíacs.
CRANI D’UN RECENT NASCUT
Proximitat de tota l'esfera
oro facial.
LA PRIMERA RESPIRACIÓ
Primera inspiració i amb el plor, l’espiració Recuperació de l’obertura de la membrana dels ossos del
crani.
Tancament dels ductus i foramen oval.
A tenir en compte:
Plor vigorós, plor amb el tòrax encara per sortir, respirador invasiu, mucositat a la gola, tancament del ductus…
Cesària:
No neteja dels fluids pulmonars, menor estimulació centre respiratori, menor producció de catecolamines i sulfactant alveolar.
LACTÀNCIA OMS és una forma inigualable de facilitar l'alimentació
ideal per al creixement i desenvolupament correcte del nen.
La succió ajuda al remodelatge del crani i a disminuir tensions.
Desenvolupament del crani per les pressions des del paladar del nadó. No igual amb biberó.
Millor recuperació de la mare.
Calostre: líquid groguenc i espès, ric en proteïnes i pobre en grassa. Protegeix d’infeccions (IgG)
La llet materna està composta de lípids, proteïnes (caseïna /suero), lactosa, vitamines, minerals, citoquines antiinflamatòries.
AFECTACIONS SEGONS SISTEMES
PROBLEMES EN LA LACTÀNCIA
SISTEMA GASTROINTESTINAL
Còlic
Restrenyiment
SISTEMA MUSCULOESQUELETIC
Plagiocefàlies
OTORRINOLARINGOLOGIA (ORL)
Otitis
Sinusitis
Asma
FALTA DE LLET EN LA MARE
La inducció del part.
Estrès (augmenta el cortisol que frena l'oxitocina; hormona responsable de la sortida)
Alteracions cranials de la mare (Control des de la hipòfisis)
Problemes de la mama o estructurals costals.
El nen al mamar fa disminuir el cortisol de la mare afavorint la producció de més llet.
PROBLEMES DE SUCCIÓ
En nens prematurs s’ha d’insistir per la immaduresa del nadó.
Falta de mobilitat dels ossos del crani, forma del paladar.
Frenell de la llengua curt.
Falta de coordinació entre llengua, faringe i hioides.
ALIMENTACIÓ
Fins als 6 mesos llet materna exclusiva.
A partir de 6 mesos ja s’han d’introduir verdura i peix blanc per recuperar el Ferro que el nen disposa en reserves hepàtiques. Ja que la llet és pobra en Fe.
Paulatinament peix blau, carn i fruita. (de proximitat)
A partir de l’any menjar sòlid que porta la llengua endarrere i amb això afavorim el llenguatge.
La introducció gradual i variada d’aliments evita les reaccions al·lèrgiques.
Cereals i làctics no són nutrients essencials i s’han d’introduir en coherència amb la maduresa intestinal.
SISTEMA GASTROINTESTINAL
La flora intestinal es forma en els 2 primers anys
de vida.
La qualitat de la flora intestinal del nadó depèn:
Tipus de naixement
Nutrició
Higiene
Medicació
SISTEMA GASTROINTESTINAL CÒLIC
10- 40% nounats
Plor durant 3 h/ dia, 3 dies / setmana
Símptomes:
Plor característic
Distensió abdominal, gasos
Irritabilitat
Dolor gàstric
Cames encongides
Immaduresa SN, intolerància a la llet.
Ansietat materna prenatal, fumadora...
SISTEMA GASTROINTESTINAL CÒLIC
Obstrucció del orifici rasgat posterior (sortida del Nv. Vago)
Apareix normalment al 1er mes quan la musculatura suboccipital es requerida
Desapareix als 5 mesos quan la musculatura ha madurat.
Consells per reflux
Incorporar el nadó després de menjar
Espai entre menjades
LLET DE VACA
LLET DE VACA // LLET MATERNA
LLET DE VACA
No hi cap altre espècie que utilitzi la llet d’un altre animal i menys en edat adulta
Els enzims preparats per degradar la llet tenen plena eficàcia en edat de creixement.
El aport de substàncies al·lergètiques no compensa la capacitat nutritiva.
Genera confusió al nostre sistema immunitari propiciant malalties des d’al·lèrgies, afeccions cutànies a malalties autoimmunitàries.
SISTEMA GASTROINTESTINAL RESTRENYIMENT
Duresa de la femta per excés de temps a l’intestí.
Dolor .
Distensió abdominal.
Motilitat incompleta per tensions musculars.
Immaduresa del plexe mesentèric i submucós del colon distal fins als 2 anys.
SISTEMA MUSCULOESQUELETIC PLAGIOCEFÀLIA
Asimetria provocada per pressió constant sobre una mateixa zona del crani. Pot ocasionar asimetria facial.
Per deformació
Craneosinostosis
Tancament prematur de les sutures, asimetria major.
Requereix intervenció quirúrgica.
Preferible dormir panxa amunt, la posició asimètrica pot generar deformacions.
Tractament osteopàtic abans dels 6 mesos.
PLAGIOCEFÀLIA SIGNES I SÍMPTOMES
Problemes oculars (estrabisme)
Irritació parells cranials (nàusees, regurgitacions, vòmits)
Hipertensió endocraneal
Alteracions de la conducta
SISTEMA ORL OTITIS 2 presentacions
Supuració:
Mucosa, purulenta (Crònica i bacteriana)
Clara i fluídica (Vírica)
No supuració
Valorar tipus d’alimentació per la relació de la mucosa gàstrica amb la ORF. Evitar carbohidrats refinats (pa de motlle, pasta...)
CONSELLS
Dormir del costat sa per airejar el costat afectat.
Ensenyar jocs amb la llengua.
Evitar que entri aigua a les orelles.
Tractament osteopàtic quan es problema traumàtic.
Millora de la mobilitat dels ossos del crani.
Millora de la circulació.
Fase no aguda, quan hi ha mocs per prevenir la otitis.
En Otitis de repetició evitar el xumet o retirar-lo abans dels 6 mesos.
SISTEMA ORL SINUSITIS
Disminuir làctics
Disminuir gluten
Disminuir productes refinats
SISTEMA ORL ASMA
Consells
Jocs d’espiració (inflar globus, bombolles de sabó).
En nens més grans; respiracions lentes i profundes, apnees
en relaxació perquè siguin conegudes.
Mantenir higiene postural.
Dieta.
AFECTACIONS EDAT ESCOLAR
Hiperactivitat
Dèficit d’atenció
Dislèxia
Escoliosis
EDAT ADULTA
Depressions
Migranyes
Sinusitis
Dolor esquena
RESU
M
Embaràs tranquil i conscient.
Un part el més natural possible
(segons cada cas).
Observar asimetries en el nadó.
Que passi per cada fase del
desenvolupament (lactància, volteig
bilateral, gatejar, marxa, parla...)
GRÀCIES
PER LA VOSTRA ATENCIÓ
BIBLIOGRAFIA
Osteopatía: modelos de diagnóstico, tratamiento y práctica.
ED.ELSEVIER 2007
Jon Parsons-Nicholas Marcer
OSTEOPATIA Y PEDIATRIA . PANAMERICANA 2005. François Ricard.
CURS EMBARAS BILBAO 2010, Caroline Stone
CURS PEDIATRIA EOB 2011, A. Quintana i D. Minguez
El mono Obeso, DRAKONTOS BOLSILLO 2011. Jose Enrique
Campillo Alvarez
OSTEOPATIA CRANEAL, Usted y su bebé. ED. INOIGO. Yves Castaing
Haëring