ARXIUS53

CCultura Arxius

Editorial. 25 anys d’arxius comarcals,pàg. 1 / Qüestions de treball. El PlaBruniquer: resultats d’un pla depreservació del patrimonidocumental, pàg. 3 / Vocabularisde metadades, pag. 9 / Jornada dedebat sobre els estudis d’arxivísticai l’Espai Europeu d’EducacióSuperior, pag. 10 / Noticiari. pàg. 13 /Rerefons. Servei de referència entemps de guerra pag. 35 / Memòriesd’un arxivador de secà, pàg. 38 /Bibliografia. pàg. 39

Est

iu2

00

8

Editorial25 anys d’arxius comarcals

Al llarg dels anys 1982 i 1983 es constituei-xen a Catalunya els primers arxius comar-cals que materialitzen la voluntat políticadel govern de la Generalitat de dotar el pa-ís d’una infraestructura arxivística connec-tada en xarxa i que s’estengués de manerauniforme arreu del país. El naixement de laxarxa coincidia amb l’inici de la recupera-ció democràtica i amb les primeres actua-

cions de renacionalització del país, de ma-nera que un objectiu fundacional inequívocfou emprendre un aplec urgent del patri-moni documental que es trobava dispers ien greu perill de desaparició. L’assimilaciódels arxius amb la recuperació de la histò-ria i de la identitat nacional marquen elsseus passos fundacionals amb una fortaempremta del conseller de Cultura, Max

2ARXIUS53

Canher. Amb el temps, un notable alenti-ment de les inversions en el camp de la cul-tura, i senyaladament dels arxius, que esreflectí en una clara limitació dels recursoseconòmics i humans varen frenar el ritmed’aquesta expansió inicial, per bé que la vo-luntat dels professionals implicats va per-metre fer-se visibles al territori, esperonarla recerca i, sobretot, ampliar de maneramolt rellevant els documents sotmesos a laseva tutela i gestió. La legislació inicial quedibuixava el paper dels arxius comarcals, laseva vinculació a la Generalitat, als consellscomarcals i, sovint, als ajuntaments, va que-dar plenament refermada per l’articulatcontingut a la Llei 10/2001 d’arxius i docu-ments.

Un quart de segle després, la Xarxa d’ArxiusComarcals constitueix una realitat sòlida iarrelada al territori, amb un desenvolupa-ment que cobreix els dos terços de les co-marques catalanes. D’ençà del 2004 elDepartament de Cultura va decidir dur aterme una aposta ambiciosa per als arxiuscatalans, de manera que s’elevà el rang del’òrgan encarregat de dirigir la política ar-xivística catalana, i es va aprovar un plad’infraestructures amb l’objectiu de clourela Xarxa d’Arxius Comarcals mitjançant unainversió de 32 milions d’euros que ha per-mès engegar la renovació de set arxiuscomarcals que havien restat obsolets(Garrotxa, Baix Empordà, Baix Llobregat,Osona, Selva, Baix Camp iVallès Occidental)i la construcció dels arxius que restaven percloure el procés a l’entorn de l’any 2010(Pallars Jussà, Montsià, Alt Urgell, AltaRibagorça, Garrigues, Pla d’Urgell i TerraAlta) i l’ampliació de set mes. Des del puntde vista pressupostari, els 300.000 eurostransferits als consells comarcals per a lagestió dels arxius comarcals esdevenen unmilió en el pressupost del 2008, a banda deles inversions esmerçades en recursos tec-

nològics, connexions telemàtiques i mit-jançant el pla Bruniquer de restauració i di-gitalització de documents.

Però més enllà d’aquesta necessària injec-ció de recursos, s’ha avançat en paral·lel enla planificació de les activitats, com es re-flecteix en primer lloc en l’elaboració delPla d’actuació arxivística (2004-2007) i la se-va reformulació i posada al dia en el Plad’acció del 2007 al 2010.Ambdós documentsplantegen, a partir de deu grans eixos d’ac-ció, les línies estratègiques que han de re-gir la política arxivística en els propers anysi, molt especialment, incideixen en la con-formació d’una acció de treball comuna perals arxius comarcals que cada any té la se-va visualització i foment en les reunions deles comissions de seguiment amb els con-sells comarcals i els ajuntaments caps decomarca. És en aquest context de creixentnormalització de les infraestructures i delsrecursos, i en el marc de la celebració delsvint-i-cinc anys de l’inici de la Xarxa que elproppassat 4 d’abril els arxivers de la Xar-xa es varen aplegar a l’Arxiu Comarcal dela Ribera d’Ebre per tal de celebrar una jor-nada d’estudi i debat amb l’objectiu de ferbalanç de la feina feta i avaluar els reptesde futur. La presentació d’un seguit de po-nències i l’interès del debat va permetreconstatar la vitalitat del sector, la voluntatde millorar i el desig d’obrir-se als nous rep-tes. Les relacions amb els Ajuntaments i elsuport als municipis, la formació profes-sional, l’ús de les tecnologies i la necessi-tat de propiciar la implementació de siste-mes de gestió documental foren alguns delstemes tractats. Vint-i-cinc anys més tard,val la pena constatar els serveis oferts alpaís des dels arxius comarcals, la necessi-tat de continuar apostant per la seva mi-llora i, sobretot, la voluntat unànime delcol·lectiu de prosseguir en un procés de mi-llora i servei a la col·lectivitat.

3

ARXIUS53Qüestions de treball

El Pla Bruniquer: resultats d’un plade preservació i accessibilitatdel patrimoni documental.Enric Cobo Barri, cap del Servei deCoordinació General d’Arxius

En el número 52 del Butlletí d’Arxius varem repassar la filosofia i el planteja-ment del Pla Bruniquer però en aquest número ens proposem de valorar-neels resultats per mitjà de dades quantitatives i qualitatives.

L’Abans i després del Pla Bruniquer

La despesa generada en els anys 2006 i 2007sobre el Pla Bruniquer és a prop dels 850.000euros amb més d’1.200.000 documents di-gitalitzats o restaurats. Això representa, perexemple, un increment del 800% sobre ladespesa feta per aquest concepte l’any 2001.El moment d’inflexió el podem fixar l’any2006, quan s’incrementa la inversió en un457,95% respecte l’any 2005 que ja havia re-presentat un fort creixement respecte l’any2004. De fet, la despesa executada durant

l’any 2005 en concepte de conservació delpatrimoni sumava tant com l’executada enel període 2000-2004. És a dir, durant l’any2005 es va fer una despesa similar a la dels5 exercicis pressupostaris precedents. Òb-viament aquests valors afecten principal-ment la Xarxa d’Arxius Comarcals (XAC), jaque l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC)disposava d’una línia independent de fi-nançament sobre els programes de preser-vació del patrimoni.

500.000 d

400.000 d

300.000 d

200.000 d

100.000 d

0 d2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

EVOLUCIÓ PRESSUPOST PRESERVACIÓ

4ARXIUS53

Aquesta inversió feta els darrers 3 anys im-plica una normalització necessària de lesassignacions pressupostàries referides a lapreservació del patrimoni documental. Elfet que la inversió precedent no disposésd’unes quantitats suficients, vol dir que elPla Bruniquer té una doble missió, primer,preservar el patrimoni actual i futur i, se-gon, posar al dia aquells documents que du-rant anys no han estat tractats i que re-quereixen una actuació urgent per tal degarantir-ne la conservació.

na pas a una situació diferent i molt en-grescadora: la constatació d’una línia pres-supostària de la SGAiGD que recull una in-versió sobre el patrimoni documental iconfirma l’aposta decidida per disposar departides anuals que garanteixin el compli-ment de la llei i, el que és més important,la consciència que hem d’invertir en la con-servació del nostre patrimoni documentald’una manera regular i considerant-lo comun element bàsic de la política arxivísticade Catalunya.

800.000 d

700.000 d

600.000 d

500.000 d

400.000 d

300.000 d

200.000 d

100.000 d

0 d

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

CREIXEMENT INVERSIÓ

INVERSIÓ ÍNDEX CREIXEMENT

De tot plegat podem extreure una idea cla-ra, hi ha un abans i un després del Pla Bru-niquer. El Pla representa un punt d’inflexiónecessari, ja que normalitza una inversióen la conservació del patrimoni que fins arano es desenvolupava d’una forma regular iconstant. I tal com s’observa en l’anteriorgràfic, el nivell d’inversió en conservaciós’està fixant al voltant dels 400.000 eu-ros/any, aspecte que des de la SubdireccióGeneral d’Arxius i Gestió Documental(SGAiGD) valorem molt positivament i queens permet planificar una veritable políti-ca de conservació del patrimoni i, indirec-tament, dissenyar un calendari de descrip-ció i difusió d’aquest patrimoni pelsdiferents canals, entre els quals el lloc web.Per tant, la situació precedent, basada enactuacions puntuals i sense una línia pres-supostària regular i d’àmbit comarcal, dó-

Un pas qualitatiu. Millora en la qualitatde les actuacions.

Un dels elements més importants del Plaés la millora constant de les actuacions entots els sentits. Primer, una millora en elscircuits i processos interns de sol·licitud,tramitació i execució de les propostes quefan els arxius comarcals i són executadesper les empreses adjudicatàries i els infor-mes finals de correcta execució per part delsarxius i de la SGAiGD (aspecte exposat enel darrer Butlletí d’Arxius). Segon, la mi-llora constant dels requeriments mínimsproposats en els diferents plecs de pres-cripcions tècniques que permeten fer ac-tuacions més eficients i de qualitat. I tercer,i no menys important, la valoració final delproducte que obliga totes les parts impli-cades, empreses o persones jurídiques que

5

ARXIUS53han executat l’actuació, directors dels ar-

xius comarcals i SGAiGD, a informar delsresultats finals, cada agent o part implica-da des de la seva responsabilitat en el pro-cés.

Així, tant en restauracions com en digita-litzacions les actuacions que es desenvolu-pen han de seguir els mínims de qualitatexpressats en els plecs de prescripcions tèc-niques i que permetran validar el productefinal als diferents agents implicats i fer-neles esmenes necessàries si alguna actuacióno s’ha fet correctament. Cal dir en aquestsentit, que en aquest darrer any, tant en pro-cessos de digitalització com de conserva-ció, les incidències que han aparegut les hacorregides immediatament l’empresa ad-judicatària, fet que valorem molt favo-rablement des de la SGAiGD, ja que ens per-met visualitzar el grau d’implicació d’a-questes empreses en els diferents projec-tes de restauració i digitalització que s’estanexecutant des de la Subdirecció.

Una restauració és una inversió econòmicaimportant i representa, respecte dels pro-cessos de digitalització, uns cos-tos/document molt més elevats. No obstantaixò, és fonamental establir una política derestauracions que permetin prestar assis-tència als documents des dels més críticsals més consultables, però definint estratè-gies i concretant calendaris plurianuals quepermetin afrontar de forma seqüencial, pe-rò programada, el conjunt documental.

ques de cadascuna de les tipologies docu-mentals. Per aquest motiu hem proposatuna definició dels requeriments en funcióde diferents criteris que us exposem a con-tinuació:

Còpia de conservació: digitalització en for-mat TIFF, amb compressió CCITT 4, a unaresolució de 300 p.p.p.

Còpia de consulta: en escala de grisos, enformat JPG i a 200 d.p.i.

Còpia de consulta OCR: còpia que, si escau,dugui incorporat l’OCR per tal de poder fercerques per text lliure sobre la documenta-ció digitalitzada. Aquesta còpia de consul-ta serà encapsulada en format PDF seguintels criteris d’indexació que marqui la Sub-direcció General d’Arxius i Gestió Docu-mental.

Còpia web. Generació d’una còpia per a laseva inclusió en entorn web.

Els fitxers hauran d’estar organitzats i co-rrectament indexats. Aquests fitxers resul-tants de processos de digitalització haurand’estar relacionats amb les unitats de des-cripció de la documentació que els propisarxivers han donat d’alta en el programaride descripció corporatiu (GIAC).

Hi ha 2 elements més que cal considerardes del punt de vista de la qualitat de lesactuacions:

a) Control de qualitat que obliga, en el casde la digitalització, l’empresa adjudica-tària a verificar al 100% la qualitat de ca-dascun dels processos. Per tal de garan-tir l’execució correcta del tractament,l’empresa adjudicatària haurà de pre-sentar, al principi de la digitalització, unamaqueta de prova per tal de validar-la ipoder iniciar el tractament. I al final d’a-quest, el producte resultant serà valoratpel director de l’arxiu, que emetrà un in-forme d’execució correcte o en el qual es

Per tal de dur a terme la digitalització caltenir en compte les característiques tècni-

La restauració dels documents requereix una alta es-pecialització dels professionals i actuacions, en al-guns casos, amb una important urgència per evitarpèrdues irrecuperables del patrimoni

6ARXIUS53

demanaran les esmenes necessàries perprocedir a possibles rectificacions. En elcas de la restauració les empreses a lesquals s’adjudiquin els lots mantindranuna relació continuada amb els respon-sables de l’arxiu, amb la finalitat de co-nèixer tots els detalls en el decurs delprocés de restauració dels documents.Al final del procés s’emetrà l’informe pre-ceptiu per part dels directors i es valida-ran els treballs.

b) Transport i assegurança. L’empresa a laqual s’adjudiqui aquest projecte es faràcàrrec també del transport dels docu-ments des de l’Arxiu fins al centre de di-gitalització o restauració i des d’aquesta l’Arxiu del qual provenen els docu-ments. Així mateix s’ocuparà de l’asse-gurança a tot risc que cobrirà el trans-port i la custòdia dels documents atractar.

Un pas quantitatiu. Dades que reflecteixenuna direcció

El Pla Bruniquer ha significat un incrementsubstancial en la inversió sobre el patrimo-ni documental i queda clarament reflectiten el gràfic següent:

La inversió dels darrers anys es manté enuna línia regular de 400.000 euros, però elsresultats en volum documental tractat(nombre de pàgines) s’han incrementatsubstancialment. És a dir, amb similars re-cursos econòmics, cada vegada s’aconse-gueix una actuació més eficient i que enspermet incrementar el volum documentaltractat. Així, l’any 2008 tractem 279.594 pà-gines més que l’any 2006, per només 3.000euros més.

Les diferents actuacions dels darrers anysafecten, tant econòmicament com tècnica,el conjunt del patrimoni de la XAC i l’ANC.A les gràfiques següents podem observarla distribució de les inversions en relació acada tipus d’actuació (digitalització o res-tauració) i en relació al nombre de pàginestractades per cada concepte. Òbviament,les xifres són altament favorables a la di-gitalització ja que, per una banda, els cos-tos per pàgina són molt més baixos que enrestauració i la possibilitat de donar visibi-litat a la digitalització (consulta, descrip-ció, etc.) fa que sigui una via cada vegadamés proposada pels arxivers. (Vegeu gràfi-ca 4)

A finals de l’any 2008 s’hauran digitalitzatun total de 1.812.310 documents, amb uncost aproximat de 900.000 euros.

* No té en compte la despesa específicasobre fons a l’ANC.

0 300.000 600.000 900.000 1.200.000 1.500.000

2008

2007

2006

CREIXEMENT GLOBAL PLA BRUNIQUER

IMPORT NOMBRE DE PÀGINES

En casos molt crítics de conservació va-lorem fer una actuació seqüencial i progra-ma de restauració i digitalització. Per exem-ple, els pergamins de l’Archiu IstòricGenerau d’Aran del segle XIV fins al XVI, enbastant mal estat i de consulta freqüent, re-

7

ARXIUS53

bran una actuació de restauració durant el2008 i en el Pla Bruniquer 2009 es planteja-rà la digitalització del conjunt, o d’aquellspergamins més importants i més consul-tats.(Vegeu gràfica 5)La llista d’actuacions durant aquests dos

ble per la seva extensió. Una extensió d’ac-tuacions que ha possibilitat intervenirexhaustivament en més de 20 comarques isobre una gran varietat documental. Tan-mateix, aquesta dada no ens ha de fer per-dre de vista l’objectiu d’aquest Pla, que no

DISTRIBUCIÓINVERSIÓ 2006-2008

DIGITALITZACIÓ RESTAURACIÓ

26%

74%

VOLUM DOCUMENTAL(Pàgines) 2006-2008

DIGITALITZACIÓ RESTAURACIÓ

11%

89%

anys de Pla Bruniquer representa un granpas cap a una política de preservació del pa-trimoni en un sentit global i que integra elconjunt d’arxius històrics. Tant és així quereproduir les actuacions que s’han fet enaquest període resulta gairebé impossi-

CREIXEMENT PLA BRUNIQUER:Digitalització

800.000

700.000

600.000

500.000

400.000

300.000

200.000

100.000

02006 2007 2008

IMPORT NOMBRE DE PÀGINES

és altre que preservar el patrimoni, cosa queobliga a la SGAiGD a vetllar per ampliar lesactuacions a la totalitat de la xarxa.Aquestamissió de preservació estableix unes obli-gacions constants i que requereixen inver-sions específiques cada any.

(Gràfica 4) (Gràfica 5)

8ARXIUS53 CREIXEMENT PLA BRUNIQUER:

Restauració

140.000

120.000

100.000

80.000

60.000

40.000

20.000

10.000

02006 2007 2008

IMPORT

NOMBREDE PÀGINES

Per tant, és una necessitat que la SGAiGDrecull en els seus pressupostos anuals comun element a incorporar a la dinàmica ha-bitual de despeses de la SGAiGD i que s’hade sumar, òbviament, a aquelles actuacionsque els mateixos arxius puguin fer amb elseu pressupost ordinari. Aquesta dada éstambé important, i cal remarcar que cadaarxiu disposa d’un pressupost per desen-volupar les actuacions que li són pròpiesdurant cada any (exposicions, publicacions,descripció i també restauracions i digitalit-

zacions). Aquesta possibilitat se suma a l’es-forç global i permet millorar la preservaciódocumental amb els recursos de tots elsagents implicats en aquesta missió de con-servació del patrimoni.

Totes aquestes actuacions representen, comhem exposat, un important esforç econò-mic i logístic, però que des de la SGA es con-sidera imprescindible per garantir l’èxit depolítiques de conservació a mitjà i llarg ter-mini.

9

ARXIUS53Vocabularis de metadades

Jaume Sardà Font, cap de secciód’Innovació Tecnològica i Gestió Documental de

la Subdirecció General d’Arxius i Gestió

Documental

La necessitat de treballar en un model d’in-tercanvi d’informació entre els diferents sis-temes de gestió documental dels organis-mes de la Generalitat de Catalunya va portarel 4 de juliol de 2005 a fer que el grupd'Innovació Tecnològica de la SubdireccióGeneral d’Arxius i Gestió Documental(SGAiGD) es proposés abordar la definiciód’un model d’objecte digital a preservar quepogués servir per a les administracions pú-bliques catalanes.

Coincidint en el temps s’estava desenvolu-pant des de l’Agència Catalana de Certifi-cació (CATCert) el projecte iArxiu, el serveid'arxiu i preservació de documents elec-trònics a llarg termini que l’agència vol ofe-rir a les administracions públiques catala-nes. Aquest projecte s’ha d’entendre alineatamb la gestió corporativa de la documen-tació administrativa al llarg del seu cicle devida, integrant les eines de processos de tre-ball, el gestor documental i el mòdul d’ar-xiu, de manera que des del gestor docu-mental es trametran paquets de documentsque hauran de ser preservats en el tempsd’acord amb la política de disposició delsdocuments.

L’article 17.3 b) de la Llei 10/2001, de 13 dejuliol, d’arxius i documents, ja diu que elDepartament de Cultura (avui Departamentde Cultura i Mitjans de Comunicació, al qualestà adscrita l’actual SGAiGD) ha de pro-moure l’estudi i l’establiment de normesque garanteixin el tractament i la conser-vació dels documents que només es podenllegir mitjançant un maquinari, a fi de pre-veure la recuperació de la informació quecontenen i d’evitar que l’evolució de la tec-nologia els faci inaccessibles.

A més, la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’ac-cés electrònic dels ciutadans als serveis pú-blics, fa esment dels documents adminis-tratius electrònics ‘vàlidament emesos,signats electrònicament i amb ple valor le-gal’. Al punt 3 de l’article 31 es diu que ‘elsmitjans o suports en els quals s’emmagat-zemin els documents, hauran de tenir lesmesures de seguretat que garanteixin la in-tegritat, l’autenticitat, la confidencialitat, laqualitat, la protecció i la conservació delsdocuments emmagatzemats. En particular,aquests mitjans o suports asseguraran laidentificació dels usuaris i el control d’ac-cessos, així com el compliment de les ga-ranties previstes a la legislació de proteccióde dades’.

És en aquest escenari que el grup d’Inno-vació Tecnològica, després d’un planteja-ment inicial respecte de la necessitat d’i-dentificar el model conceptual i l’objectedigital, va tractar de definir les entitats i lesrepresentacions associades prenent laNorma de Descripció Arxivística de Cata-lunya, NODAC, com a referent. Es va fer unprimer plantejament de qüestions que cal-dria abordar tenint en compte els campsque s’esmenten a la NODAC i els elementsdescriptius que apareixen alModel Require-ments for the Management of Electronic Records,MoReq, actualitzada a primers de 2008(MoReq2). Seguint la terminologia de l’OpenArchival Information System, OAIS, es vanidentificar les entitats –anomenades con-tenidors o paquets d’informació– segons lafase del cicle de vida dels documents.La idea inicial va ser treballar amb la in-tenció d’intentar complir al màxim amb laNODAC, però sent conscients de la dificul-tat de quadrar tots els camps que esmenta

10ARXIUS53 la norma i d’aplicar-la de forma mecànica.

Arribats al convenciment que la NODAC dó-na solució a les metadades de descripció,però que les metadades de preservació –i sobretot les de tramitació– no quedavenresoltes es va decidir treballar amb el mo-del OAIS els aspectes que la NODAC no con-templava, delimitant els conceptes i conti-nuant amb la sintaxi dels camps, tractantde definir informació comuna a cada expe-dient i informació específica de cada pro-cediment.El plantejament general va ser tractar d’as-segurar el valor jurídic al llarg de tot elcicle de vida dels documents i veure coms’han d’estructurar les metadades pròpiesdels documents administratius amb l’ob-jecte digital, que haurà d’incorporar asso-ciades polítiques de preservació, de signa-tura, de representació, etc.Es van discutir tots els elements de la nor-ma, un per un, per incorporar-hi la infor-mació crítica que no apareix a la NODAC ique hauria d’assegurar la preservació. Es varevisar també l’estàndard Encoded ArchivalDescription, EAD, fixant la necessitat de tre-ballar molt concretament les metadades depreservació i signatura bàsicament, ja queno queden resoltes en la norma de descrip-ció. Val a dir que aquesta manca de des-cripció tecnològica de la NODAC va condi-cionar de forma important les tasques delgrup a l’hora d’intentar trobar un projecte

d’aplicació més pràctic de la norma, que ésel que representa el projecte iArxiu deCATCert.El document que es presenta defineix qua-tre vocabularis de metadades que perme-ten descriure les entitats següents: expe-dient o unitat documental composta;document o unitat documental simple; do-cument o unitat documental simple que for-ma part d’un expedient, i signatura elec-trònica. Aquests vocabularis s’han d’en-tendre com a complementaris del protocolque ha desenvolupat CATCert per facilitarals productors de la documentació la crea-ció d’aquests Paquets d’Informació deTransferència (PIT). A sota s’inclouen l’en-llaç al document ‘iArxiu: Estructura i crea-ció de Paquets d'Informació de Transferència (PIT) utilitzant el model METS’ i l’enllaçen el qual podeu trobar el document fet pelgrup d'Innovació Tecnològica que inclou lacol·lecció de vocabularis de metadades so-bre els quals es basa el paquet d'informa-ció de transferència d’iArxiu: ‘vocabularisde metadades’

Vocabularis:http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/Cultura/Temes/Arxius/Subdireccio%20General%20d%20Arxius/Materials%20d%20Interes/20080425_vocabularis.pdf

iArxiu:

http://www.catcert.net/descarrega/iArxiu_v2

Jornada de debat sobreels estudis d’arxivística i l’EspaiEuropeu d’Educació SuperiorAlfred Mauri, Coordinador deTitulació - ESAGED. Remei Perpinyà,Coordinació de Recerca - ESAGED.

Organitzada conjuntament per l'EscolaSuperior d’Arxivística i Gestió de Docu-ments, la Subdirecció General d’Arxius i

Gestió Documental de la Generalitat il’Associació d’Arxivers de Catalunya, el pas-sat 16 de maig es va celebrar una jornada

11

ARXIUS53França, Itàlia i Holanda han desenvolupat

l’aplicació de les directrius de l’EEES i en al-gun cas s’estan ja aplicant revisions del pro-cés.

França ofereix actualment estudis d’arxi-vística en sis universitats amb titulació degraduat, dotze de màster i una de formacióde doctorat, a l’Ecole Nationale des Chartes,que traça un perfil propi molt adreçat a laformació d’arxivers en l’àmbit de la docu-mentació històrica, amb una titulació defi-nida com arxiver paleògraf, i amb una es-treta vinculació amb l’Administració pú-blica. La distribució de crèdits ECTS en elcas francès segueix el model de 180 per alsgraus i 120 per als màsters. Les ofertes decada universitat oscil·len des d’enfocamentsde perfil patrimonial fins als claramentadreçats a la gestió documental a les orga-nitzacions. En el cas dels estudis de grau latitulació concreta diferents mencions quees plantegen no tant com a especialització,sinó com l’orientació a aprofundir i conso-lidar posteriorment en els màsters.

Itàlia segueix una estructura de titulacionsuniversitàries amb un grau que s’obté amb180 crèdits, un segon grau especialitzat de120 crèdits, i màsters universitaris de pri-mer i segon nivell, de 60 crèdits. A més d’a-quests hi ha nivells de tercer cicle: docto-rat de recerca, amb un nombre variable decrèdits, i l’anomenat diploma d’especialit-zació de segon nivell, que pot anar de 120fins a 360 crèdits. Els professionals de l’ar-xivística es formen mitjançant un recorre-gut des del grau fins al màster especialit-zat, que dóna un total de 360 crèdits. L’accésdels alumnes als estudis especialitzats d’ar-xivística permet un ventall ampli de proce-dències des de la història, a l’economia o lafilologia, per assenyalar alguns exemples.Cal fer esment de la pervivència de diver-sos centres que ofereixen titulacions no uni-versitàries, que conviuen amb els estudisadaptats a l’EEES.

El sistema educatiu holandès ccontempladues institucions d’ensenyament superior:la universitat i les anomenades hogeschoo-len que donen ensenyament professional denivell de graduat. El 1992 hi havia una úni-ca escola d’arxivística (Archiefschool) i enl’actualitat són 5. La Universitat d’Amster-

de debat orientada a conèixer de primeramà la situació dels estudis d’arxivística igestió de documents en altres països del’Espai Europeu d’Educació Superior.

L’activitat va tenir lloc a les instal·lacionsde l’ESAGED a la UAB i hi van ser presentsla senyora Elisabeth Shepherd (Universitatde Londres, Regne Unit), la senyora MariellaGuercio (Universitat d’Urbino, Itàlia), el sen-yor Bruno Delmas (Ecole Nationale desChartes, França) i el senyorTheoThomassen(Amsterdamse Hogeschool voor de Kuns-ten. Reinwardt Academy, Holanda), a mésde membres de l’Associació d’Arxivers deCatalunya, de la Subdirecció Generald’Arxius i Gestió Documental, i professoratde l’ESAGED.

La jornada va permetre conèixer i contras-tar directament l’organització dels estudisd’arxivística, la seva adaptació al nou marceuropeu i les dificultats de la seva implan-tació, així com les tendències tant pel quefa a la formació continuada com a l’evolu-ció del perfil i la demanda de professionals.El debat es va desenvolupar a partir de l’ex-posició de la situació en els quatre païsosde procedència dels ponents, cada un delsquals havia donat resposta prèviament aun qüestionari en el qual es plantejavenquatre blocs de preguntes:

– Formació actual impartida en el cas deno haver adaptat encara els estudis al’Espai Europeu d’Educació Superior

– Formació implantada en el marc del’EEES

– Formació continuada dels professionals

– El mercat de treball

Al Regne Unit no es proposa cap procés d’in-tegració i manté una oferta d’estudis en ni-vells que podem equiparar als de graduat,màster i doctorat. L’accés i els àmbits aca-dèmics als quals es vinculen els estudis sóndiversos entre els set centres universitarisque n’imparteixen, que van des de la Schoolof Library, Archive and Information Studiesa la University College London, fins a laSchool of Computing, Engineering andInformation Sciences de la University ofNorthumbria, per esmentar dos exemplesaparentment contraposats.

ARXIUS53

12

dam ofereix un grau (Undergraduate inInformation Studies) de 180 crèdits + 1 màs-ter en Archival Science de 90 crèdits. A leshogeschoolen s’ofereixen graus de 240 crèdits(amb majors de 210 crèdits i minors d’es-pecialització de 30 crèdits) com és el cas deMIM (Institute for Media and InformationManagement) i la Reinwardt Academy. AHolanda conviuen dos perfils: la formaciólligada al patrimoni cultural (Reinwardt) ila lligada a les ciències de la informació(MIM i Universitat d’Amsterdam). L’Archief-school ofereix formació de nivell de graduat(ensenyament professional) i també de ni-vell de màster amb una aliança estratègicaamb la Universitat d’Amsterdam.

Pel que fa a la formació continuada el pa-norama és molt divers i va des de les ofer-tes de les universitats fins a les de les or-ganitzacions professionals (tot i que lesd’aquestes van ser poc comentades), sem-pre amb una orientació prioritària cap a lesnecessitats d’adaptació a les noves de-mandes de l’exercici professional. Caldriadestacar la seva importància i valoració iuna aproximació i cooperació creixents en-tre el sector professional i les universitats,que en casos com el del Regne Unit s’esténa la definició dels estudis universitaris i alcontrol de la seva qualitat.

Pel que fa a la inserció dels professionals eldinamisme del sector és clarament elevaten tots els països participants a la jornada

amb una tendència a l’augment i cada ve-gada més activa en el sector privat. Aquestfenomen sembla especialment remarcableal Regne Unit i actualment a França.

Una primera impressió podria fer pensarque la pretesa harmonització dels estudisdins l’àmbit europeu no sembla quedar mas-sa reflectida en el panorama que hem di-buixat, força divers. Malgrat això, és cert quehi ha algunes qüestions fonamentals que esdibuixen prou clarament, com són per uncostat la identificació d’una formació espe-cífica per a l’arxivística i la seva ubicació ennivells d’especialització als quals s’accedeixdes de formacions de primer nivell relacio-nades amb els camps de la informació i ladocumentació i també d’altres disciplines(especialment relacionades amb el patri-moni). S’observa com aquesta tendèncias’ha consolidat en la darrera dècada ambuna diversificació de titulacions i de centresque les imparteixen. Una de les debilitatsdel sistema educatiu en tots aquests païsosés la formació dels quadres mitjans, quequeda situada al nivell de grau, habitual-ment compartida amb disciplines relacio-nades amb la informació i la documentació.

Una darrera qüestió que s’ha de remarcarés la necessitat d’una definició clara de lescompetències professionals. De la seva ne-cessitat n’és un reflex el fet que aquesta ésuna tasca a la qual associacions professio-nals i universitats estan dedicant esforços.

ARXIUS53

13

Subdirecció General d’Arxius

S’inicia la redacció del projecte executiu del’Arxiu Comarcal de l’Alta RibagorçaDurant el mes de juny d’enguany, la SubdireccióGeneral d’Arxius i Gestió Documental ha iniciatel procés per atorgar a l’Ajuntament de Pont deSuert una subvenció en espècie per a l’encàrrecde la redacció del projecte executiu de l’ArxiuComarcal de l’Alta Ribagorça, amb la previsióque estigui acabat a finals del 2010.Amb la cons-trucció d’aquest equipament haurem dotat to-tes i cadascuna de les comarques de Catalunyad’aquest servei i quedaria finalitzada la cons-trucció de la Xarxa d’Arxius Comarcals de laGeneralitat de Catalunya.

Presentació de la versió catalana de la normaUNE-ISO 15489El passat dia 2 de juliol de 2008 es va presentara la seu de la Direcció General del PatrimoniCultural i amb la presència de més de 80 perso-nes, la versió catalana de les dues parts de lanorma UNE-ISO 15489 Informació i documenta-ció. Gestió documental. Aquesta norma ha es-devingut en pocs anys un referent internacionalineludible per a totes aquelles organitzacions,privades o públiques, que vulguin gestionar deforma acurada els seus documents autèntics, in-dependentment del suport o format amb el qualhan estat gestionats. Aquest estàndard està re-lacionat amb les famílies de normes 9000, 27000i 14000. Més enllà de l’evident interès professio-nal de la norma, és un pas més en la normalit-zació de la llengua catalana en àmbits tècnics irepresenta el compromís del Departament deCultura i Mitjans de Comunicació a continuaramb l’adopció al català d’estàndards de l’àmbitde la gestió dels documents i de les tecnologiesde la informació en el marc de col·laboració ins-titucional que mantenen AENOR i TERMCAT.L’acte va ser presidit pel senyor Josep MariaCarreté, director general del Patrimoni Cultural,amb les intervencions de la senyora RosaColomer, directora del TERMCAT, el senyorGonzalo Sotorrío, director de Normalització

d’AENOR i el senyor Ramon Alberch, subdirec-tor general d’Arxius i Gestió Documental.Va clou-re l’acte el senyor Bernat Joan, secretari dePolítica Lingüística. Finalment, en el mateix ac-te la senyora Carlota Bustelo, vicepresidenta delSubcomitè 1 de gestió de documents i aplica-cions del Comitè Tècnic de Normes 50 d’AENOR,presentà una breu conferència amb el títol: Lanorma ISO 15489, una primera visió de l’eclosióde normes en matèria de gestió documental iuna prospectiva de la seva evolució.

Publicació del web d’Arxius dins del nou portaldel PATRIMONI.GENCATEl passat dos de juliol el Departament de Culturai Mitjans de Comunicació va posar en funciona-ment el portal d’Internet patrimoni.gencat.Aquest nou web neix amb l’objectiu de difondrei apropar a la ciutadania el patrimoni culturalcatalà a través de les seves quatre vessants fo-namentals arxius: museus, arquitectura i ar-queologia. A més, el portal ofereix eines digitalsinnovadores i multitud de recursos en línia pertal de captar i satisfer el major nombre d’usua-ris possible.Podeu visitar el nou portal corporatiu a l’adreçasegüent: www.patrimoni.gencat.catEs preveu que a finals d’any el web inclogui600.000 documents digitalitzats dels arxius deCatalunya.

AdquisicionsLa Subdirecció General d’Arxius i Gestió Docu-mental, mitjançant l’exercici del dret de temp-teig en subhasta, ha comprat un document enpergamí de l’any 1391, en el qual Joan I elCaçador, fill de Pere el Cerimoniós, reconeix di-versos deutes a Joan de Montbui i li concedeixel castell de Càller (Sardenya), document queconté la seva signatura. També ha comprat tresàlbums que contenen una col·lecció dels escutsutilitzats pels ajuntaments de les províncies deGirona, Lleida i Tarragona, formada a mitjan se-gle XIX. Ambdues unitats són destinades al’Arxiu Nacional de Catalunya.

Noticiari

ARXIUS53

14

Arxiu Nacional de Catalunya

Ingressa a l’ANC el fons de la Cambra de Comerçi Indústria francesa de Barcelona

El dia 26 de març de 2008, al Palau de laGeneralitat, va tenir lloc l’acte de signatura delcontracte de cessió del fons de la Cambra deComerç i Indústria Francesa de Barcelona presi-dit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comu-nicació i que comptà amb la presència de GérardLheure, president de la Cambra, i més d’un cen-tenar de persones. Marc Delaunay, professor ala Sorbona, va oferir una conferència sobre lesrelacions franco-espanyoles i la qualitat del fonscom a reflex de la seva importància.

La Cambra de Comerç i Indústria Francesa deBarcelona és la institució degana entre les cam-bres franceses a Europa i entre les representa-cions empresarials estrangeres a Barcelona(1883). Creada amb una àmplia autonomia dedecisió i de relacions, emparà una sòlida xarxacomercial basada en la nombrosa colònia fran-cesa empresarialment activa a Catalunya. El 1907participà activament en la creació de la UCCIFE(Unió de Cambres de Comerç franceses a l’es-tranger). Si bé durant la Primera Guerra Mundialfacilità densos intercanvis comercials ambFrança, la posterior posició proteccionista del go-vern espanyol complicà la seva tasca. L’esclat dela Guerra Civil deixà la seva activitat sota mí-

nims i entre el 1936 i el 1942 no rebé cap sub-venció. Entre el 1945 i el 1952, amb els acords deSant Sebastià, les relacions comercials s’inten-sificaren notablement. La Cambra ha estat ele-ment actiu en l’organització dels salons inter-nacionals de la Fira de Barcelona. L’entradad’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea(1986) donà un impuls definitiu a les relacionsbilaterals. Avui aplega més de 500 empreses, en-tre societats franceses implantades a Catalunya(60%) i catalanes amb intenses relacions amb elpaís veí (40%).

Pel que fa al contingut del fons, destaca la do-cumentació dels òrgans de govern, aplegada enels llibres d’actes de reunions del Conselld’Administració i de les Assemblees Generals(1883-1975), així com els 174 llibres de corres-pondència emesa a partir de 1895. Inclou elsregistres de certificats emesos i d’informes co-mercials confidencials sobre empreses i parti-culars. És d’un valor notable la col·lecció del but-lletí mensual (complet entre el 1897 i el 1934).També conté actes de reunions, correspondèn-cia i comptabilitat del Comité Régional de l’Al-liance Française. El fons fou conservat a la seude l’entitat fins a l’ingrés a l’Arxiu Nacional deCatalunya. En el seu conjunt, constitueix un tes-timoni de primera mà per a l’estudi dels inter-canvis comercials entre Catalunya i França, aixícom un fidel reflex de les activitats econòmi-ques, socials i culturals de la comunitat francò-fona resident al nostre país, en especial durantel període 1883-1938.

Acte de la signatura del contracte de cessió del fons de la Cambra de Comerç i Indústria Francesa deBarcelona.

ARXIUS53

15

El fons microfilmat del monestir de Poblet del’Archivo Histórico NacionalAl llarg de la dècada dels anys noranta, l’ArxiuNacional de Catalunya va dur a terme una polí-tica d’adquisició de reproduccions en microfilmde 35 mm dels fons procedents dels ordes mo-nàstics i militars ubicats a Catalunya que forendesamortitzades al segle XIX i, posteriorment,custodiades a l’Arxiu Històric Nacional deMadrid, a les seccions Clero Regular y Secular iColección de Códices y Cartularios.Aquests rodets, un total de 149 bobines, conte-nen una part important o quasi íntegra dels fonsdocumentals del monestir de Poblet, del mo-nestir de Santes Creus, de la castlania d’Ampos-ta, de la cartoixa de Scala Dei i del monestir deValldaura, entre altres. Des del moment de la se-va adquisició va estar a l’abast dels usuaris i vapassar a constituir el nucli inicial de l’arxiu decomplement de l’Arxiu Nacional de CatalunyacomAHN – secció Clero. Al llarg d’aquest any, s’-ha començat la reestructuració de tot aquest ma-terial diferenciant a quin fons documental per-tany, la seva quantificació amb rodets i volumd’unitats documentals reproduïdes i les sevesdates extremes. S’ha conservat l’ordenació i clas-sificació establerta per l’Arxiu Històric Nacional.En els apartats de Clero, Clero. Perga-minos , Clero.Libros i Colección de Códices y Cartularios.L’actuació de l’ANC s’ha limitat a identificar ca-da unitat documental composta i cada unitatd’instal·lació i assignar-li número d’unitat de ca-talogació i s’ha conservat sempre la signaturasistemàtica de la institució de procedència.S’ha iniciat el projecte per a l’ordenació del fonsdel monestir de Poblet, atès que es tracta d’unfons molt compacte, voluminós i carismàtic, ambun total de 67 rodets de microfilm que contenenla reproducció de 16.565 pergamins, 81 còdexs icartularis i 23 llibres registrals i d’actes. Els mi-crofilms del monestir de Poblet són consultablesa la sala de consulta de l’ANC dins la secciód’Arxiu de Complement

Els dossiers de premsa de la Generalitatde Catalunya de l’època republicana sónconsultables per InternetDins del programa de difusió per Internet delcontingut d’aquells fons de l’Arxiu Nacional deCatalunya que no presenten problemes legalsd’accés, darrerament s’han posat a la xarxa lesimatges dels dossiers de premsa que es conser-ven dins del fons Generalitat de Catalunya(Segona República). La majoria d’aquests dos-siers van ser elaborats pel Servei de Premsa dela Generalitat de Catalunya, però també n’hi hade fets pel Gabinet de Premsa del Departamentde la Presidència, per l’Oficina d’Informació iPremsa del Ministeri d’Estat del Govern de laRepública, i pel conseller de Cultura, Antoni M.Sbert. La cronologia d’aquests dossiers va de des-embre de 1933 a desembre de 1938. Amb tot, hi

ha un clar predomini de dossiers elaborats du-rant el període de la Guerra Civil.Pel que fa al contingut, inclouen retalls de prem-sa catalana, espanyola i internacional relativa atemes com la situació política catalana i espan-yola, la commemoració de l’Onze de Setembre idel Primer de Maig, la crisi de govern del 27 dejuny de 1937 –arran dels Fets de Maig–, els bom-bardejos aeris sobre Catalunya o les defuncionsde destacats republicans, entre d’altres.En total, s’han posat en línia 817 imatges, vin-culades a 25 unitats de catalogació de l’esmen-tat fons que tots els interessats en aquest pe-ríode tan convuls de la història de Catalunya japoden consultar en remot, còmodament i des decasa, a través del lloc web de l’ANC.

Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

Ingressa una col·lecció d’imatges de la famíliaSalleras de FigueresRecentment s’ha posat a l’abast de consulta unacol·lecció de 143 fotografies –131 positius i 12 fo-togrames negatius– de to monocrom procedentd’una donació particular de la coneguda nissa-ga de comerciants de vins Salleras Pla de la ca-pital altempordanesa. La majoria són imatgesd’estudi eminentment de caire personal com ca-saments, comunions i retrats de diversos mem-bres familiars en moments concrets, així comtambé el pas pels col·legis de la Immaculada iLa Salle, i l’Institut RamonMuntaner, de Figueres.Datades aproximadament entre el 1880 i el 1950són un bon exemple de molts i variats tallers fo-togràfics que van treballar al tombant dels se-gles XIX i XX, d’autors de la comarca, deCatalunya, València i l’estranger (des de Françaa l’Havana), amb obres dels estudis Foto Bosch,O. Unal, Foto Tort, M. Pardo, Joan Corney (LaEspañola) de Figueres, entre molts altres.

16ARXIUS53

Aquesta mostra tindrà un caràcter itinerant i esveurà ampliada amb quatre plafons més quan,a finals d’aquest any, arribi, entre d’altres para-des, al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera.

Arxiu Comarcal de l’Anoia

Ingressa el fons de l’Associació d’IgualadinsForansEl dia 14 de maig de 2008 va ingressar a l’ArxiuComarcal de l’Anoia el fons de l’Associaciód’Igualadins Forans. El fons té un total de 14 uni-tats documentals a més de 900 fotografies. Ladocumentació fa referència a les activitats du-tes a terme per aquesta associació durant elsanys 1983 a 2004. L’AIF està formada per iguala-dins que viuen fora de la ciutat i integra profes-sionals, empresaris, artistes i personalitats dediversos àmbits.

Ingressa documentació de l’Oficina Comarcal del’Anoia del Departament d’Agricultura,Alimentació i Acció Rural de la Generalitat deCatalunya.El dia 9 d’abril es van transferir a l’ArxiuComarcal de l’Anoia vint metres lineals de do-cumentació administrativa inactiva procedentsde l’Oficina Comarcal del Departamentd’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de laGeneralitat de Catalunya. Les dades extremesd’aquesta documentació abracen els anys 1993- 2002.

Exposició “Ignasi Colomer i Oms, un ArquitecteIgualadí de l’Època Modernista”L’Arxiu Comarcal de l’Anoia organitza juntamentamb la Biblioteca Central d’Igualada, l’exposició«Ignasi Colomer i Oms, un Arquitecte Igualadí al’Època del Modernisme». L’exposició es du a ter-me del dia 21 d’agost a l’11 de setembre a la Salad’Exposicions de la Biblioteca, i s’emmarca dinsels actes de la Festa Major d’Igualada. Cada anyes projecta per aquestes dates una exposició ones dóna a conèixer un personatge igualadí de re-llevància.L’exposició ens apropa a la figura de l’arquitec-te igualadí Ignasi Colomer i Oms (1878-1967).D’entre els seus projectes més destacats hi hadiverses escoles a Barcelona i a altres municipiscatalans. A Igualada va reformar el cambril delSant Crist (1918) i també va projectar construc-cions civils, tant adoberies com cases particu-lars, amb una clara influència modernista.L’exposició recull projectes originals d’edificis,dibuixos de dissenys d’interiors, i il·lustracionsper a llibres així com alguns dels seus treballspublicats a diverses revistes.L’objectiu de la mostra és descobrir un perso-natge no gaire conegut i presentar la seva obra

Ingrés d´una selecció de plànols de l’empresafiguerenca Oleohidràulica Hifessa (1959-1977)Recentment l’ACAE ha ingressat una col·leccióde 475 plànols fets a mà, en paper vegetal, querepresenten un mostreig de 34 peces d’aquestaempresa figuerenca del carrer del Nord que fa-bricava vàlvules, bombes, cilindres, aixetes i al-tres tipus de motors i equips tots oleohidràulics.Tallers Quer, més endavant Hifessa –Hidrome-cànica francoespañola– va ser una de les em-preses més importants de la comarca, ambIndústries Fita, Rieju, Gimson i Tallers Avellana,que arribà a tenir més de setanta treballadorsen plantilla, en especial des que va fer un saltqualitatiu importantíssim amb la participacióde dos industrials del nord de França, Mr. Bessoni Mr. Gury, que hi aportaren tecnologia avança-da als anys setanta.

Exposició Els nens refugiats a Figueres(1936-1939)L’exposició “Els Nens Refugiats a Figueres (1936-1939)” neix a partir del treball de recerca queRosa M. Moret (Rabós d’Empordà, 1970) va pre-sentar fa dos anys a la Universitat de Girona,com a preàmbul de la seva tesi doctoral. Constade deu plafons que resumeixen part de l’últimepisodi de la Guerra Civil espanyola a la comar-ca de l’Alt Empordà. Els refugiats a gran escalasón l’eix central de la mostra, però cal dir que esfa especial èmfasi en el col·lectiu de la maina-da. Cal esmentar els plafons que fan referènciaa la formació i manutenció d’aquests infants, lalegislació que regulava aquest col·lectiu, les en-titats que en tenien cura i, sobretot, la distribu-ció i el volum de mainada arribada a la comar-ca altempordanesa a partir de la tardor de l’any1936, així com els llocs on s’allotjaren.

Un dels nombrosos plànols de maquinària d´Hifessa

ARXIUS53

17

a partir de la documentació conservada a l’ArxiuComarcal de l’Anoia i a la Biblioteca Centrald’Igualada

Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

Pel·lícula documental Erasme de GònimaEl passat 8 de maig l’Arxiu va presentar el do-cumental Erasme de Gònima (1746-1821), escritai dirigida pel cineasta Xavier Juncosa. Aquestapel·lícula es va projectar a Cine Baix i la van vi-sionar més de 150 persones. Erasme de GònimaPassarell va ser un dels industrials cotoners mésimportants de la Barcelona de finals del segleXVIII i primeres dècades del XIX. Entre el 1783 iel 1798 va fer una extraordinària fortuna, unapart de la qual va destinar a comprar i embelliruna finca de Sant Feliu de Llobregat. Aquesta fin-ca era “El Versalles de Ca l’Erasme”, com l’ano-menava el baró de Maldà, en l’actualitat el col·legiBon Salvador, anomenat "Les Franceses". Part dela pel·lícula ha estat filmada a l’Arxiu Comarcaldel Baix Llobregat.

L’exposició Roses en l’essència. Sant Feliude LlobregatAmb motiu de la celebració dels 80 anys de laprimera exposició de roses de Sant Feliu deLlobregat i de la 50a edició de caràcter nacional,es va inaugurar l’exposició «Roses en l’Essència.Sant Feliu de Llobregat (1928-2008)». La mostra,que va coincidir amb l’exposició de roses i va servisitada per aproximadament 10.000 persones,fa un recorregut per la història de les exposicionsde roses de Sant Feliu de Llobregat, la trajectò-

ria dels creadors de roses de Catalunya i els nomsi les característiques de les roses més destaca-des del país. S’hi recullen les principals etapesde la història de les exposicions, com són els an-tecedents més llunyans de la fincaTorre Blanca;l’origen de la primera mostra l’any 1928, a par-tir dels reconeixements internacionals a l’obrade Pere Dot; les exposicions de l’època de laRepública; el llarg silenci de la postguerra; lesgrans exposicions dels anys seixanta i setantadurant l’època de la Dictadura; la recuperació deles exposicions amb la democràcia i les exposi-cions de les últimes dècades fins a arribar alsnostres dies.Tres audiovisuals, dirigits per l’Arxiu i realitzatsper Albert Bonet, complementaven l’exposició:Paraules de roses, que recull les aportacions delspregoners de Sant Feliu des dels seus inicis, l’any1962; La rosa en escena 1928-2008, amb imatgesen moviment i fotografies dels diferents esce-naris que han tingut les exposicions al llarg delsvuitanta anys de funcionament, i, finalment,Creadors de roses, un audiovisual sobre la trajec-tòria dels obtentors de roses catalans, amb imat-ges en moviment de Pere Dot fent hibridacionsa finals dels anys seixanta i principis dels se-tanta, captades per la càmera de Joan Nicolau

Arxiu Comarcal del Baix Penedès

Retrobament d’un pergamí del segle XV del’Ajuntament del VendrellEl divendres dia 16 demaig va tenir lloc, al CentreCívic l’Estació del Vendrell, la presentació d’unpergamí del segle XV, propietat de l’Ajuntamentdel Vendrell, amb l’assistència de l’alcalde del

18ARXIUS53

Vendrell, el cap de Servei de Coordinació Generald’Arxius i Gestió Documental de la Generalitatde Catalunya, la directora de l’Arxiu Comarcaldel Baix Penedès i l’historiador Joan Latorre. Estracta d’un pergamí datat el 14 de febrer de 1438,que s’ha convertit en el document més antic delfons municipal del Vendrell. Parlem de retroba-ment, atès que se’n coneixia l’existència, peròva restar en l’oblit fins que, al juny de 2006, esva trobar, ben guardat, dins un sobre, a la caixaforta de l’Ajuntament. De manera immediata, elpergamí fou dipositat a l’Arxiu Comarcal. És undocument públic, expedit al priorat de SantaOliva, per Antoni Torrademer, notari públic perl’autoritat de l’abat de Sant Cugat del Vallès. Estracta de la redempció d’un censal mort, enaquesta ocasió, per part de Guillem Ferrer, BernatSusia i Antoni Susia, jurats de la Universitat delVendrell, a favor de Bernat Guasch, de Saifores,i la seva mare Eulàlia, vídua d’Antoni Guasch. Elpreu del censal era de 85 lliures i 4 sous.

Arxiu Central del Departament d'Agricultura,Alimentació i Acció Rural

L’arxiu del DAR s’apunta a la cursa del GestorDocumentalDurant molts anys, l’arxiu del Departamentd’Agricultura, Alimentació i Acció Rural ha estatuna mica al marge de les innovacions tècniquesque s’han anat aplicant en matèria de gestió do-cumental. De la nit al dia, diverses circumstàn-cies ens han situat una mica més endavant enaquesta carrera contrarellotge per aconseguiruns serveis i una gestió que doni compliment anoves necessitats i usos socials. El DAR vol la im-plementació d’un gestor documental que li per-meti gestionar documents en suport electrònic,la incorporació de la signatura digital, contribuira superar els inconvenients de tenir una im-plantació tan gran en el territori i facilitar la re-lació amb els ciutadans i les altres administra-cions. De moment, es tracta de la primera peçad’un conjunt de projectes interrelacionats,l’abast dels quals encara no podem copsar deltot. Als beneficis més evidents (millorar el ser-vei, estalviar costos…), cal afegir els que derivende la nova cultura que l’organització haurà d’as-sumir enmatèria de gestió documental. Esperemque la participació de l’arxiu en totes les fasesdel projecte, des de la definició del model fins ala serva implantació definitiva, contribueixi aobtenir els millors resultats en aquest sentit. Demoment, la il·lusió amb què hem emprès aques-ta tasca ens permet afrontar els reptes que se-’ns plantegen cada dia i ens animen a aprendre,aprendre i aprendre: tant en coneixements tèc-nics com en habilitats personals. Si s’escau i enla mesura que el projecte avanci, posarem a lavostra disposició les nostres experiències, tant

les bones i divertides com les dolentes, que alcap i a fi, són les que ens ajuden a millorar a totsplegats.

Arxiu Central del Departament d’Economiai Finances

Ingrés del Departament d’Economia i Finances al’ANCDesprés d’haver efectuat el tractament i la des-cripció corresponent d’acord amb les directriusde l’ANC, el Departament d’Economia i Financesva fer el passat novembre l’ingrés de 260 metreslineals corresponents als documents compta-bles de pagament, ingrés i a justificar de laGeneralitat de Catalunya de l’any 1991, en apli-cació de les taules d’avaluació corresponentscom a mostreig d’aquestes sèries.

Arxiu Municipal de Barcelona

L’Arxiu Municipal de Barcelona culminael procés de redacció del Pla Director d’Arxius2008-2011

El Pla director d’arxius de l’Ajuntament deBarcelona és el resultat d’un procés participatiude planificació estratègica de tots els òrgans icentres del SistemaMunicipal d’Arxius, amb l’ob-jectiu de fixar les actuacions que cal dur a ter-me en el període 2008-2011. Aquest procés s’hainspirat també en el document base del Progra-ma d’Actuació Municipal 2008-2011 de l’Ajun-tament de Barcelona, a més d’altres plans es-tratègics municipals, i els plans anteriors del’Arxiu Municipal. Amb aquest nou instrumentes vol fer realitat la vocació inherent de l’ArxiuMunicipal de Barcelona, expressada en els va-lors corporatius com a servei públic i de quali-tat, i l’assoliment dels objectius estratègics ques’inclouen en aquest full de ruta. El Pla directord’arxius defineix la missió, visió i valors del’Arxiu Municipal de Barcelona, estableix l’anà-lisi de debilitats i fortaleses internes, així comles amenaces i oportunitats de l’entorn (DAFO),i d’acord amb això, traça els objectius estratè-gics, els objectius operatius i els plans d’accióque els han de fer possibles. El procés partici-patiu va començar ara fa un any amb la convo-catòria d’un taller de coaching per als tècnics quetreballen a l’arxiu, a partir del qual es va crearun comitè estratègic amb 6 ponències redacto-res sobre diversos àmbits:

1- Planificació i direcció estratègica.2- Gestió documental3- Ingressos tractament i accessibilitat4- Innovació tecnològica5- Preservació i equipaments6- Comunicació i difusió

ARXIUS53

19

A partir dels objectius estratègics, cada ponèn-cia va definir els objectius operatius i els plansd’acció, amb el corresponent calendari i indica-dors d’avaluació.El resultat final, compilat en un ampli document,es resumeix en deu propostes fonamentals queha d’assolir a l’Arxiu Municipal de Barcelona enels propers tres anys:

1- Elaborar un nou reglament del sistema mu-nicipal d’arxius.

2- Proposar un Pla de recursos humans ques’deqüi a les necessitats actuals de l’Arxiu.

3- Elaborar una nova estructura de centres i ser-veis.

4- Implantar progressivament el sistema de ges-tió documental de l’Ajuntament de Barcelonai participar en el desenvolupament de l’e-ad-ministració.

5- Avançar en la identificació, el tractament il’ingrés de la documentació municipal, d’altinterès probatori o històric.

6- Accelerar la digitalització dels documents perfacilitar-ne la consulta, mitjançant la creaciód’un arxiu virtual.

7- Avançar en la construcció i ampliació d’e-quipaments d’arxiu.

8- Mantenir i millorar els equipaments i les ins-tal·lacions actuals, perquè garanteixin la se-guretat i les condicions ambientals adequa-des.

9- Intensificar la restauració del patrimoni do-cumental, d’acord amb el seu estat de con-servació, valor històric, nivell de consulta icaracterístiques singulars.

10- Elaborar un Pla de comunicació amb un pro-grama comú de difusió cultural i coneixementde l’Arxiu Municipal entre els ciutadans deBarcelona.

Arxiu Municipal de Caldes de Montbui

L’Arxiu Municipal de Caldes de Montbuiingressa la documentació del fons de l’hospitalde pobres de la vila

Enguany la Fundació Santa Susanna va ex-pressar la seva voluntat de cedir a l’Arxiu Mu-nicipal de l’Ajuntament de Caldes de Montbui,en règim de comodat, la documentació per-tanyent al fons de l’hospital de pobres de Caldesde Montbui amb la finalitat que sigui conve-nientment custodiat, conservat, inventariat iposat a disposició de la pròpia Fundació SantaSusanna, dels investigadors i de totes les per-sones interessades a consultar-lo. Per aquestaraó, el 15 d’abril al matí l’alcalde Jordi Solé, enrepresentació de l’Ajuntament de Caldes deMontbui, i mossèn Joaquim Fluriach, en repre-

sentació de la Fundació Santa Susanna, han sig-nat aquest comodat.Amb l’ingrés del fons de l’hospital de pobres deCaldes de Montbui i el seu tractament es con-tribueix a enriquir els fons que custodia l’ArxiuMunicipal i a salvaguardar una part importanttant del nostre patrimoni documental com dela nostra història. La importància de la preser-vació d’aquest fons és clau per entendre unade les peces del trencaclosques de la rica his-tòria de Caldes. L’hospital de pobres de Caldesde Montbui neix al segle XIV i perdura fins benentrat el segle XX. La documentació que cedeixla Fundació Santa Susanna, per tant, recull sissegles del funcionament d’una institució cab-dal del nostre poble, tant per a la salut com pera l’atenció als més desfavorits.

Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Obtenció de la certificació ISO 9001:2000de sistemes de gestió de qualitatEl passat dia 8 d’abril l’Arxiu Comarcal de laConca de Barberà va obtenir la certificació dela norma ISO 9001:2000 de sistemes de gestióde qualitat mitjançant l’auditoria portada a ter-me per Global Certification Spain. La certifica-ció fa referència a l’ingrés, el manteniment, laconservació i la difusió de la documentació.Aquesta certificació s’inclou en el programad’actuacions de la Subdirecció General d’Arxius.Per obtenir aquests objectius s’ha rebut l’as-sessorament de la consultoria externa Riba &Sarasal Consulting; alhora que s’han hagut d’a-daptar els requisits de la Norma a l’especifici-tat de l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà,tenint en compte l’organigrama, el funciona-ment propi i les diferents administracions im-plicades en la seva gestió: Generalitat deCatalunya, Consell Comarcal de la Conca deBarberà i Ajuntament de Montblanc.

Col·laboració amb la Setmana Medieval deMontblancL’Arxiu Comarcal ha col·laborat amb la XXISetmana Medieval, que organitza l’AssociacióMedieval de la Llegenda de Sant Jordi deMontblanc, en l’assessorament de diferents te-mes i amb la conferència “L’inici de la fi de l’es-tat medieval català i de la democratització de lesinstitucions”, que es va fer el dia 21 d’abril.

Col·laboració amb l’Ajuntament de MontblancL’Arxiu Comarcal també ha col·laborat ambl’Ajuntament de Montblanc en l’edició i el des-envolupament el XXIV Concurs Literari Escolarde Sant Maties, el veredicte del qual es va donara la seu de l’Arxiu Comarcal el dia 10 de maig.

20ARXIUS53

Arxiu Comarcal del Garraf

Els fons fotogràfics de l’Arxiu Comarcaldel GarrafL’Arxiu Comarcal del Garraf va presentar el 13de juliol el segon volum de la col·lecció Els nos-tres fotògrafs: Jordi Mas Morando. El principal ob-jectiu d’aquestes publicacions és difondre a lapoblació els fons fotogràfics que s’apleguen enaquest arxiu, fruit de les donacions i cessionsque s’han succeït en aquests darrers anys, aixícom mostrar el tractament arxivístic que hi haal darrere.Els fons fotogràfics més important que conser-va l’Arxiu Comarcal del Garraf són el de RamirHorro López, amb 254.000 negatius (1947-1987);el del fotògraf Jordi Mas Morando, de 176.400 ne-gatius (1950-1980), i el fons fotogràfic municipalde Vilanova i la Geltrú, que supera les 10.000imatges (1920-1980).A més de la difusió que es fa a través d’aques-tes publicacions, amb un ressò social i comer-cial considerable, l’Arxiu Comarcal del Garraforganitza cada any una exposició temàtica so-bre aquests fons.La descripció arxivística de tots aquests fons fo-togràfics s’ha fet a nivell d’inventari de cadas-cun dels reportatges que els integren, i s’ha man-tingut l’ordenació cronològica i temàtica ambquè varen ingressar.

Centre d’Història de la Ciutat de Gavà

Exposició “Estimats Reis d’Orient”El passat mes de febrer va finalitzar l’exposició“Estimats Reis d’Orient” que ha estat visitada per2.413 persones. Produïda pel Centre d’Històriade la Ciutat de Gavà, recollia la tradició dels Reisd’Orient a la nostra ciutat i feia un recorregut degairebé un segle pels diferents moments, perso-nes i col·lectius que han fet possible que la mà-gia dels reis d’Orient arribi a Gavà, a més de mos-trar en imatges l’evolució de les cavalcades. Escomplementava amb una selecció de la col·leccióde joguines que Francesc Masvidal ha anat for-mant al llarg dels anys.

Recuperació de pel·lícules de cinema amateur ifamiliar de la Conca de BarberàCom a resultat de la campanya que iniciàrem elsetembre de 2005, Imatges que fan història. Jornadacinematogràfica, per a la recuperació de pel·lículesde cineastes amateurs i de caire familiar de lacomarca, l’Arxiu Comarcal, mitjançant lacol·laboració de la Filmoteca de Catalunya i dela Unitat d’Investigació del Cinema de la Uni-versitat Rovira i Virgili, ja disposa de les còpiesdigitals de vint-i-cinc pel·lícules de les dècadesdels anys seixanta a vuitanta del segle XX.

IngressosEntre els mesos de març i maig de 2008, elConsell Comarcal de la Conca de Barberà, haefectuat un total de cinc transferències. Es trac-ta de dos DVD de l’arxiu d’imatges corresponentsa 2007 i dels expedients generals d’Hisenda del1996 al 2006, dels acords de govern i del Ple del2002 al 2005, els llibres de comptabilitat del 2002al 2003, els manaments del 2005 i el 2006, els ex-pedients generals del 2003, correspondència del2007, els expedients d’ajuts de rehabilitació del2004 i documentació comptable de l’OrganismeAutònom de Desenvolupament del Consell delsanys 2002 al 2006. En total representen 17,65 me-tres.Per altra banda, diferents ajuntaments tambéhan fet les seves transferències anuals, amb do-cumentació majoritàriament del 2002. Són elsde Blancafort, de Conesa, de les Piles, de Senan(amb documentació del 1999 al 2003) i deVallclara (dels anys 1969-2003). En total repre-senten 7,2 metres.També s’ha fet la transferència regular dels pro-tocols notarials. En aquesta ocasió s’han in-gressat els protocols generats el 1907. Es co-rresponen als de Gabriel Vilalta, notari deMontblanc (2 volums); de Josep Lacot, del’Espluga de Francolí (1 volum); de Francesc E.Sanahuja, de Sarral (1 volum) i de Josep Alonso,de Santa Coloma de Queralt (1 volum).Els Torraires de Montblanc també ens han fetarribar dues fotografies de castells a la PlaçaMajor de Montblanc (probablement del 1956), iRamon Requesens i Queralt ens ha lliurat dosvolums corresponents a les revistes El Seny Grosde 1924 i a Aires de la Conca de 1927.Finalment, la Subdirecció General d’Arxius haingressat en dipòsit un lot de documentació, en-tre la qual destaca un manual del prevere mos-sèn Pau Aramon de Biure de Gaià de 1685-1699,una Causa entre l’Ajuntament de Montblanc i elplebà de la vila pel nomenament de diversos ofi-cis i pel tancament de dues esglésies (1781), unallibreta de censos dels veïns de Montblanc alspares mercedaris (1819-36), una de censalistesde Montblanc (1830-36), una altra d’arrenda-ments de la mateixa vila (1828-32) i dos plecs dedocuments comptables i de correspondència deles famílies Tàpies i Bellver (segles XVII-XIX).

ARXIUS53

21

Exposició “Trajectes. La veu de les dones immi-grants. 1939-1979”“Trajectes. La Veu de les Dones Immigrants”, del’11 de desembre de 2007 al 24 de febrer de 2008,ha estat produïda pel Centre d’Història de laCiutat de Gavà. L’exposició ha recollit els testi-monis de diferents dones que, entre el 1939 i el1979, arribaren a Gavà provinents de diversosllocs de la geografia del país. L’objectiu ha estatreconstruir un procés que començà en els dife-rents pobles d’origen i posar de manifest com latransformació de la nostra ciutat està íntima-ment lligada a la vida d’aquestes persones. Haestat visitada per un total de 3.174 persones.

Tertúlies: Trajectes. La veu de les donesimmigrantsLa inauguració de l’exposició va posar de relleuel gran interès de les dones de la ciutat per dei-xar i compartir el testimoni d’una de les etapesmés importants de la seva vida. És per això queel Centre d’Història va organitzar unes tertúlies,el 22 de gener i 12 de febrer de 2008, on podiencompartir aquella experiència i records amb d’al-tres dones, i contribuir a dibuixar una memòriacomuna del que va representar la immigració aGavà entre el 1939 i el 1979.

Itineraris guiats: de poble a ciutat.El dia 17 de febrer es va organitzar un itinerariguiat per la ciutat de Gavà pensat com a com-plement a l’exposició “Trajectes”. Un passeig pertal d’explicar com les necessitats dels nous ga-vanencs van transformar la fisonomia urbanís-tica del municipi, amb nous barris d’autocons-trucció, o els primers edificis de veïns.

Col·lecció de làmines125 anys passejant per la RamblaEl passat mes de març es va fer l’últim lliura-ment de la col·lecció de làmines sobre la Ramblaque s’han distribuït en col·laboració amb el pe-riòdic local Brugués. La bona acollida i lacol·laboració de molts particulars van permetreampliar el fons d’imatges amb noves aportacionsde particulars i documentar-les millor.

Col·laboració en el documentalDel pintallavis a la balaEl Centre d’Història va col·laborar en la realitza-ció del documental elaborat pels serveis docu-mentals de TV3 sobre les indústries de guerra aCatalunya durant la Guerra Civil.

Ampliació de les col·leccionsEl Centre d’Història ha adquirit 7 fotografies es-tereoscòpiques d’imatges de L’American Lakedatades l’any 1923.

Arxiu Històric de Girona

L’Arxiu descriu la documentació delDepartament de Treball de la Generalitat deCatalunyaInventari-catàleg del fons CAT_AHG_1.Fons dela Generalitat_Treball, 1972-1997 que comprèn77,6 ml.Des del principi dels anys setanta els organis-mes provincials del Ministeri de Treball van ac-tuar en la promoció de millores i inspecció deles condicions de seguretat i higiene en el tre-ball. Aquesta funció fou transferida al Departa-ment deTreball de la Generalitat el 1979. D’altrabanda l’Institut de Mediació, Arbitratge i Conci-liació (IMAC) que més endavant serà CMAC, ac-tualitzat per Decret de 1983, és l’organisme da-vant el qual empresaris i assalariats intentenl’avinença ambmotiu d’un conflicte laboral coma forma prèvia per poder recórrer a la via judi-cial davant el corresponent Jutjat del Social.El fons s’organitza en documentació dels serveismèdics d’empresa 1976-1997 i actes de concilia-ció, 1979-1990. El primer grup de sèries conté in-formació sobre les activitats i incidències delsserveis mèdics de les principals empreses de lademarcació, i resulta especialment interessantper les dades de sinistralitat laboral. La sèrie d’ex-pedients de conciliació individual és la més vo-luminosa i correspon a la documentació pro-duïda per aquest organisme de conciliació desdels seus inicis el 1979 en l’àmbit del’Administració de l’Estat i després transferidaa la Generalitat. Aquesta documentació permetconèixer amb detall les causes de tots els con-flictes laborals de la demarcació de Girona du-rant un període molt marcat per la crisi econò-mica de finals dels anys setanta i següents. Ladescripció d’aquest fons està a dos nivells, in-ventari i catàleg dels expedients de conciliaciódels anys 1982-1990, especificat per nom de lesdues parts, data d’assenyalament de l’acte i nú-mero d’expedient.

L’Arxiu fa el catàleg de la documentaciód’Urbanisme de la Generalitat de CatalunyaCatàleg del fons CAT_AHG_1. Fons de laGeneralitat_Urbanisme, 1956 – 1999, que ocupa156 metres lineals.Aquest fons comprèn documentació provinentdel Servei Territorial d’Urbanisme del Departa-ment de Política Territorial i Obres Públiques dela Generalitat que des de la seva creació ha ges-tionat les competències en matèria de planeja-ment urbanístic i obres d’infraestructura públi-ques. Aquest fons conté sèries documentalscomençades per l’Administració perifèrica del’Estat que han estat assumides per la Generalitatamb els traspassos de competències i, per tant,l’Administració autonòmica ha continuat gene-

22ARXIUS53

rant la documentació pertinent que a efectesd’arxiu s’afegeix a la sèrie ja oberta i s’adjudicaa la darrera administració titular de la compe-tència. És per això que les dates d’agregació deles sèries són totes anteriors a 1978, data delstraspassos de competències a l’Administracióautonòmica. Entre els productors cal destacar elMinisteri de l’Habitatge, la Secció d’Urbanismede la Delegació provincial del Ministeri d’ObresPúbliques i Urbanisme, la Comissió provinciald’Urbanisme, el Servei Territorial d’Urbanismedel Departament de Política Territorial i ObresPúbliques de la Generalitat i la ComissióTerritorial d’Urbanisme.El catàleg conté una sèrie de llibres d’actes de laComissió Provincial d’Urbanisme de 1978 a 1980que serà després la Comissió Territorial d’Urba-nisme. La segona sèrie correspon als expedientsd’obres d’infraestructura urbana que ocupen 493unitats d’instal·lació i està descrita detallada-ment per municipis, número d’expedient, datai títol o descripció del projecte. S’hi poden con-sultar projectes de sanejament, de subministra-ment d’aigua, de pavimentació de carrers i ca-mins, de construcció de poliesportius, habitatgesde mestres, dipòsits d’aigua, etc.La resta del fons correspon a documentació deplanejament urbanístic: plans generals, plansparcials, plans especials, normes de planejamentetc. Els expedients estan formats per documen-tació textual (memòria del projecte), documen-tació gràfica (plànols, fotografies, etc.) i docu-mentació administrativa (tramitacions, al·le-gacions, etc.). Entre aquesta documentació deplanejament el que es conserva en molts casossón les còpies dels projectes, ja que els originalss’haurien d’haver conservat en els ajuntamentsrespectius. Com que en realitat en molts ajun-taments no s’ha conservat aquesta documen-tació històrica de planejament, en cas de ne-cessitat es fa imprescindible consultar aquestsexemplars de l’Arxiu. Es pot fer recerca al catà-leg per títol, data o municipi.Gran part d’aquesta documentació s’ha ingres-sat a l’AHG durant el 2007 i inici del 2008 des-prés dels treballs previs de classificació i des-cripció de Martí Blesa, arxiver contractat pelmateix Departament.

L’Arxiu descriu el fons de la Delegació Provinciala Girona del Ministeri d’AgriculturaInventari-catàleg del fons CAT_AHG_3. Fons del’Administració perifèrica de l’Estat_DelegacióProvincial a Girona del Ministeri d’Agricultura,1882 - 1990, comprèn 123 ml.+ 76 plànols solts +4177 fotografies.Aquest fons està format per documentació pro-vinent del Ministeri d’Agricultura i dels diversosorganismes relacionats per cobrir competènciespròpies del sector agrari que, a més de les prò-piament agrícoles, comprenen les d’explotació

forestal, de conservació i manteniment del me-di natural, distribució de productes agrícoles iles del camp de la ramaderia. Està format perdos subfons, 1. Delegació Provincial del Ministerid’Agricultura i 2. Servei Nacional de ProductesAgraris, (SENPA), ja que aquest fou un organis-me diferenciat de la Delegació d’Agricultura, ambuna estructura pròpia i funcions específiques enla distribució del blat.Entre els organismes productors destaqueml’Institut Nacional de Colonització (INC), el ServeiNacional de Concentració Parcel·lària i OrdenacióRural – Delegació de Girona, l’Institut Nacionalde Reforma i Desenvolupament Agrari (IRYDA)– Servei Provincial de Girona, el Districte Forestalde Barcelona, Girona i Balears, la PrefecturaProvincial de Ramaderia de Girona, el ServeiNacional de Productes Agraris (SENPA) – Girona,el Servei Nacional del Blat (SNT) – Girona i laDelegació Provincial del Ministeri d’Agriculturaa Girona. Com a productores d’imatges, les em-preses Compañía Española de Vuelos Fotogra-métricos Aéreos (CEFTA) i Fotografía Técnica SAde Madrid.Entre la informació de l’àmbit forestal és espe-cialment remarcable la documentació de les sè-ries de boscos comunals, on queden reflectidesles actuacions en els boscos de propietat públi-ca de la província. Les actuacions a la muntan-ya Extremera (Vall de Núria) formen una sèriepròpia que conté els projectes que han configu-rat les infraestructures actuals d’aquella part dela comarca del Ripollès així com alguns projec-tes que no s’han fet.Una altra documentació que s’ha de destacar ésla que fa referència als dos grans projectes deconcentració parcel·lària que es dugueren a ter-me a les comarques de Girona, el de la Vall d’enBas, executat íntegrament, i el de la zona de SantJordi Desvalls, materialitzat únicament en la partde construcció de nous camins i carreteres. Elprimer fou un dels projectes de concentració par-cel·lària més emblemàtics d’entre tots els ques’han fet a l’Estat espanyol. La sèrie conté abun-dant planimetria.Trobarem també una gran diversitat de projec-tes agraris del Ministeri d’Agricultura fets pelsdiferents organismes responsables de les tas-ques de modernització agrària (INC, IRYDA). Caldestacar els més antics que són els de delimita-ció de camps d’arròs 1953-1957. Aquestes sèriescontenen també estudis sobre prospecció d’ai-gües soterrànies i plans de regadius de les co-marques de Girona. La documentació està cata-logada en base de dades pel nom dels propietaris(en el cas que hi constin), el nom i la situació del’explotació i el nom i la data dels projectes. S’hade tenir present que a l’AHL estan dipositats 110projectes de l’INC dels anys 1946-1971 de cons-trucció, neteja i condicionament de rius, rieresi sèquies que corresponen a les comarques deGirona.

23

ARXIUS53

Pel que fa a la documentació gràfica destaquemuna còpia completa de la col·lecció de fotogra-fies aèries fetes per l’empresa CompañíaEspañola deVuelos Fotogramétricos Aéreos (CEF-TA) el 1977-78 (escala 1:18.000) per a l’elaboraciódel Mapa de conreus i aprofitaments agraris de laprovíncia conjuntament amb el Departamentd’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Genera-litat. Aquestes fotografies són molt interessantstambé per a la recerca de temes de territori, to-pografia, camins, etc. com a complement de ladocumentació cadastral de rústica que contémolt poca planimetriaEl subfons del SENPA, 1939-1980, està integratprincipalment pels llibres on s’enregistraven elsmoviments de grans a les diferents sitges delservei situades a diferents localitats. Aquests lli-bres detallen les compres als productors i lesvendes posteriors principalment als industrialsfariners. Contenen també dades sobre lliura-ments de llavors, préstecs d’adobs o ajuts als pa-gesos per treballs de millora en els conreus.Altres sèries amb importància són el registre decorrespondència, les actes de la Comissió regu-ladora de preus o els censos i actes d’inspeccióde molins, de farineres i de magatzems de grans.Referència especial mereixen els llibres d’esta-dístiques, amb informació sobre producció, qua-litat dels productes, censos de pagesos o rendi-ments de les terres.Es tracta, en definitiva, d’una documentació degran interès per a la història agrària de les co-marques gironines durant l’etapa franquista.Aquest fons s’ha anat constituint, doncs, a tra-vés de múltiples ingressos documentals provi-nents la majoria dels Serveis Territorialsd’Agricultura de la Generalitat a Girona espe-cialment durant els anys 2005 a 2007, amb lacol·laboració de Lluís Frigola, Marta Grassot iFrederic Lamaña estudiants de l’ESAGED.

Mostra de documentació de l’AHG dels anys1808-1814Per col·laborar en les activitats que s’estan duenta terme per commemorar els 200 anys de laGuerra del Francès i donar a conèixer els fons del’Arxiu, es pot veure al claustre de l’Arxiu unamostra de documents originals que tenen rela-ció amb aquests esdeveniments, amb el títol «200Anys de la Guerra del Francès, Documentació del’AHG». Es mostra una selecció de documents, lamajoria dels quals pertanyen a la col·lecció d’im-presos antics de la Biblioteca i d’altres als fonsdocumentals de l’Arxiu, entre els quals hi ha elsdocuments següents:

- Goig Coplas antiguas catalanas en honor del glo-riós sant Narcís, fill, bisbe, màrtyr y generalíssimde Gerona…, 1808.

- Llibre de decrets i circulars de José Bonaparte,conté relligats 87 decrets i circulars promul-gats pel rei José Bonaparte, l’any 1809.

- Manifest de la capitulació de Girona, 1810, del fonsdel Govern Civil de Girona.

- 1 document del fons patrimonial Veray deCelrà,Nota de las cases que los francesos han cre-mat en est poble de Salrà (…), 1808.

- Llibre de entradas dels Micalets comensant lo any1808, i alguns expedients d’ingressos de sol-dats del fons de l’Hospital de Santa Caterina.

Durada: del 12 de maig al 25 de juny. Estarà vi-gent durant la Setmana Internacional delsArxius.

Arxiu Municipal de Granollers

S’ha restaurat el Llibre d’àpoques de 1581-1588,un dels documents més importants de l’ArxiuMunicipal de GranollersEs tracta d’un llibre enquadernat en pergamí ma-nuscrit que té 320 fulls, entre els quals hi ha do-cumentació única com és el contracte de cons-trucció de la Porxada.En el decurs d’un estudi sobre l’estat de con-servació de la documentació medieval i moder-na de Granollers es va detectar que el volum delllibre d’àpoques 1581-1588 presentava una greupatologia fruit de l’acció de la tinta ferruginosaque afectava el document, a més de taques,trencs, esquinços, petites pèrdues de suport iressecament per envelliment de diferents ma-terials. Amb la finalitat de no perdre la infor-mació i afavorir la conservació del llibre es vaprocedir a restaurar-lo.El llibre d’àpoques conté les cartes de pagament,rebut i documentació en la qual el creditor de-clara que el deutor ha pagat la quantitat degu-da. El volum del llibre d’àpoques 1581-1588 con-té, entre d’altra documentació, el contracte deconstrucció de la Porxada i els pagaments quese’n van fer. Una informació que no es pot tro-bar en cap altre document.El procés de restauració que s’ha fet al taller dela restauradora Clara Alibés i Marquès, a Moià,ha consistit principalment a laminar les pàginesperforades per l’acció de les tintes ferruginoses,per tal d’estabilitzar el material i evitar pèrduesd’informació futures; a numerar els fulls, i a re-fer l’enquadernació amb pergamí, seguint la ti-pologia original. S’ha netejat en sec fent un trac-tament localitzat de les taques, s’han eliminatels elements àcids, s’ha millorat la resistènciadel paper, que s’ha reparat en aquells casos quepresentava estrips o esquinços, etc.En definitiva, s’ha seguit un acurat procés de res-tauració que protegeix el llibre i li dóna les con-dicions necessàries per perviure. S’han respec-tat les característiques de l’objecte i els seusvalors amb l’objectiu de recuperar la integritatdel document.Aquesta actuació ha rebut una subvenció de laSubdirecció General d’Arxius i Gestió Documen-tal que n’ha finançat el 50% del cost.

24ARXIUS53

Presentació del llibre Records de Granollers dePere Espaulella i Bufia i exposició de fotografiesEl 27 de març, es va presentar el número 10 dela col·lecció Records de Granollers, dedicat a PereEspaulella i Bufia. El llibre recull una extensa bio-grafia del fotògraf i presenta 50 fotografies enblanc i negre de Granollers datades entre els anys1966 i 1995, seleccionades d’entre les més de15.000 imatges que ha donat a l’Ajuntament deGranollers destinades a l’Arxiu Municipal. La pre-sentació del llibre s’acompanya d’una exposicióque mostra una vintena de fotografies seleccio-nades, catàlegs publicitaris, portades de revis-tes, impresos d’actes culturals, logotips creatsper l’autor –com el de l’Associació Cultural–,opuscles, cartells, nadales, targetes grans i di-buixos, per mostrar les diferents vessants deltreball professional d’aquest autor: la vessantfotogràfica i la part més creativa a través de lagrafia i el dibuix. L’exposició es podrà visitar alMuseu de Granollers fins al 29 de juny.

Com l’artista es va trobar amb la fotografiaPere Espaulella i Bufia va néixer a Sant Hipòlitde Voltregà, en el si d’una família treballadoraen la qual la música i la lectura hi tenien un llocpreeminent. Va créixer durant la Guerra Civil iva estudiar a l’Escola Pereanton de Granollers,la Biblioteca popular Francesc Tarafa va ser laseva font d’informació ideal per adquirir nousconeixements durant els anys d’estudiant. Al1945 va entrar a la vida laboral fent d’aprenentde joier a Ca l’Espelt, feina que li va obrir el mónde la forma, la proporció, la mesura i, sobretot,el món dels professionals d’aquesta disciplina.Durant els anys cinquanta va compaginar el tre-ball amb la música i l’estudi. El pas definitiu a lafotografia va ser fàcil, gairebé com un procés evo-lutiu natural. A finals dels anys seixanta ja vaformar part del gremi de fotògrafs professionalsi va obrir el seu estudi fotogràfic. A partir d’a-leshores ha participat en congressos i exposi-cions de fotografia, ha creat diversos catàlegs,cartells, publicitat, nadales… sempre amb la ideaclara que ‘la fotografia ha de ser un bon docu-ment, que informi i proporcioni plaer estètic aqui la contempla’.

Arxiu Històric de Lleida

Ingressa la documentació del Tribunal deResponsabilitats PolítiquesProcedent de la Universitat de Lleida, que cus-todiava aquesta documentació des de l’any 1987cedida en dipòsit per l’Audiència Provincial deLleida, ingressa a l’Arxiu el fons documental delTribunal de Responsabilitats Polítiques (1939-1965), juntament amb sumaris incoats perl’Audiència Provincial de Lleida durant el mateixperíode.

A partir de la informació continguda en aques-ta documentació, en especial la provinent delTribunal de Responsabilitats Polítiques, laUniversitat de Lleida elaborà diversos estudis,dirigits per la doctora en Història ContemporàniaConxita Mir, en especial l’estudi finançant perl’antic Ministeri d’Educació i Ciència, Violènciapolítica i control social en la postguerra espanyola:un exemple d’estudi sobre l’actuació de la justíciafranquista.

Exposició “Tàrrega 1939-1961. Aproximacióa la repressió, l’exili i la vida quotidiana”Del 15 d’abril al 29 de maig l’Arxiu ha acollitaquesta exposició procedent del Museu Comarcalde l’Urgell, que forma part d’un projecte dedicata la recuperació de la memòria històrica de laciutat de Tàrrega, que també inclou un catàleg,una pàgina web (www.tarrega1939.cat) i un do-cumental.Part de la investigació per fer tot aquest mate-rial es va dur a terme a l’Arxiu Històric de Lleida,bàsicament a través de la consulta del fons delCentre Penitenciari de Ponent, dipositat a l’Arxiu.

Exposició “Una mirada a Claudi Gómez Grau”Del 9 de juny al 28 d’agost l’Arxiu presenta unaexposició dedicada al fotògraf cerverí ClaudiGómez Grau (Cervera 1907–Lleida 1989), produï-da pel Museu Comarcal de Cervera. Dividida endos àmbits, en el primer, “Una mirada pròpia” esmostren imatges de les feines i eines més habi-tuals d’una Segarra dominada pel seu paisatgeagrícola, unes imatges que evoquen les formesde vida i de treball que caracteritzaren la Cata-lunya de principis de segle XX. En el segon, “Unamirada etnològica” es mostren les imatges cap-tades per Gómez Grau l’estiu de 1942 en quèacompanyà l’etnògraf Ramon Violant i Simorraen els seus viatges pel Pirineu català, en concretpel Pallars i la Ribagorça.

Cursos de l’Associació d’Arxivers de CatalunyaEl 18 de juny es va fer un curs sobre la “Llei11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als ser-veis públics”. Com bé indica el seu nom, aques-ta llei pretén impulsar i regular l’accés dels ciu-tadans als serveis públics per mitjans electrònics.El 15 de setembre es durà a terme el curs“Avaluació i Preservació de la documentació elec-trònica”, on s’analitzarà un dels pilars d’un sis-tema de gestió documental, des de la perspecti-va de la seva aplicació als documents electrònics,i especialment al disseny de polítiques de pre-servació.

Arxiu Municipal de Montornès del Vallès

Donació d’una pel·lícula sobre el Montornès deprincipis dels anys seixantaL’Arxiu Municipal ha ingressat un document fíl-

25

ARXIUS53

aprofitar l’ocasió per conèixer-ne les ins-tal·lacions.

XIII Curs d’estiu de la Càtedra d’EstudisMedievals Comtat d’UrgellEls dies 2, 3 i 4 de juliol es va fer a Balaguer elcurs organitzat per l’Arxiu Comarcal de laNoguera, el Consell Comarcal de la Noguera i laUniversitat de Lleida.El tema que es va tractar aquest any va ser Ideesde pau a l’edat mitjana i hi varen participar reco-neguts medievalistes d’àmbit internacional.A més a més, aquest any cal destacar que la con-ferència inaugural va anar a càrrec del Dr.Federico Mayor Zaragoza, director de la UNES-CO durant els anys 1987 a 1999 i actual presidentde la Fundación Cultura de Paz.

mic amb imatges de Montornès dels anys sei-xanta. La pel·lícula és el primer original d’a-questes característiques que incorpora l’arxiu.Té una durada de 28 minuts, està filmada en 8mil·límetres i recull diverses seqüències de pai-satge, vida quotidiana i festes locals captadesper Ernest Richard, un estiuejant del carrer SantLluís. S’ha signat un conveni pel qual MagdaViñallonga i Pascual fa donació del material al’Ajuntament de Montornès. S’han datat i des-crit els continguts i s’ha dipositat la pel·lícula al’Arxiu de la Filmoteca Nacional de Catalunya aefectes de garantir-ne la conservació. Durant elsdarrers mesos, l’Arxiu Municipal i la Bibliotecahan promogut una campanya per aconseguirpel·lícules casolanes que il·lustrin moments re-presentatius del Montornès del segle XX, i haningressat en forma de cessió o donació quatredocuments fílmics.

Es presenta el documental Parlem deMontornès. Memòria del segle XXEl dimarts 22 d’abril es va presentar i projectarper primera vegada el documental que mostral’evolució del Montornès agrari al Montornès in-dustrial integrat a l’àrea d’influència de la ciu-tat de Barcelona, a partir de les entrevistes gra-vades al llarg del 2006, a 18 persones del poble,majors de 65 anys. El treball també recull lesimatges antigues que molts montornesencs hananat aportant a la Biblioteca i l’Arxiu Municipalen els últims anys, tant fotogràfiques com fíl-miques, en un muntatge elaborat per la pro-ductora SABEM.com.A l’acte hi van assistir mésde 300 persones que van omplir el TeatreMunicipal. Els entrevistats van rebre una rosa iuna escultura de mans de les autoritats muni-cipals. També hi va assistir un representant del’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputacióde Barcelona, institució que ha donat suport eco-nòmic al projecte. L’Ajuntament ha editat 500exemplars, bona part dels quals es van repartirentre els assistents a l’acte de presentació.

Arxiu Comarcal de la Noguera

Signatura conjunta de sis ajuntamentsde la Noguera pel dipòsit de fons municipalsa l’Arxiu ComarcalEl 2 d’abril de 2008 va tenir lloc a la seu de l’ArxiuComarcal de la Noguera un acte conjunt de sig-natura dels contractes de cessió en dipòsit delsfons municipals de Camarasa, Montgai, Penelles,Torrelameu,Vallfogona de Balaguer i Vilanova deMeià.Els alcaldes d’aquests ajuntaments varen signarel corresponent contracte mitjançant el qual ce-deixen en dipòsit a la Generalitat de Catalunyaels seus fons municipals, que ingressaran al’Arxiu Comarcal de la Noguera, i alhora varen

Nova edició del curs Com fer un arbre genealògicLa primera edició del curs Com fer un arbre ge-nealògic, organitzat per l’Arxiu Comarcal de laNoguera durant el mes de febrer de 2008 i im-partit per Xavier Mora i Giné, professor i mem-bre de la Societat Catalana de Genealogia, va te-

26ARXIUS53

nir una acceptació extraordinària amb un totalde 55 persones inscrites.Per aquest motiu, els dies 11 i 25 d’abril va tenirlloc a Balaguer la segona edició del curs amb laparticipació de 85 alumnes, molts dels quals ha-vien quedat exclosos a la primera edició.

Participació de l’Arxiu Comarcal a lesAules d’extensió universitària de la NogueraL’Arxiu Comarcal de la Noguera va estar presenten les Aules d’extensió universitària per a la gentgran de la Noguera que durant el curs acadèmic2007-2008 s’han impartit a Balaguer.L’Arxiu hi va participar els dies 30 d’abril i 7 demaig d’enguany, amb dues sessions en les qualss’hi van explicar les funcions dels arxius i tam-bé s’hi va incloure la visita guiada a les ins-tal·lacions de l’arxiu.

Arxiu d’Imatges d’Olot

Exposició «Joan Antoni Satorre Tomàs, Retratista,Fotoreporter i Fotògraf Industrial 1940-1970»Del 3 de juliol al 24 d’agost, l’Arxiu d’Imatgesd’Olot i el Museu Comarcal de la Garrotxa, en elmarc de la mostra Olot Fotografia 2008, presen-ten una exposició dedicada al fotògraf JoanAntoni Satorre Tomàs (Figueres 1920-Olot 1985).Joan Antoni Satorre Tomàs s’instal·là a Olot alsanys quaranta i muntà un negoci de fotografiaal carrer dels Clivillers. En aquests anys es de-dicà bàsicament a la fotografia d’estudi.Als anys cinquanta i seixanta, paral·lelament ala feina al seu estudi, va treballar com a fotore-porter en diferents mitjans de premsa local. Enaquells anys de franquisme va deixar testimonigràfic dels fets polítics, socials i culturals mésrellevants de la ciutat.A partir de la dècada dels setanta la seva activi-tat professional derivà cap a la fotografia in-dustrial i va fer tot tipus de reportatges d’em-presa, publicitat, foto de catàleg, etc.

Arxiu Municipal de Palafrugell

Publicacions recents entorn de fons i documentsconservats a l’Arxiu Municipal de PalafrugellEl fons del far de Sant Sebastià, el Llibre dePrivilegis de Palafrugell, el fons del gremi de pes-cadors de Sant Pere i el de l’artista Maria Ribothan estat consultats, s’han reproduït i, en defi-nitiva, han fet possible tot un seguit de publica-cions des de finals del 2007 fins al Sant Jordi del2008: El far de Sant Sebastià. 150 anys de vida (1857-2007), de David Moré Aguirre, editat per l’Ajun-tament de Palafrugell i coordinat per l’ArxiuMunicipal (2007); Llibre de privilegis de Palafrugell(1250-1724), una edició a cura de Joan Villar i

Torrent, editat per la Fundació Noguera (2007);Sa Perola i la pesca a Calella, de Blanca Sala iLlopart, volum núm. 17 de la col·lecció Quadernsde Palafrugell, editada per l’Ajuntament dePalafrugell i la Diputació de Girona (2008), ambla col·laboració del Museu de la Pesca dePalamós; iMaria Ribot i el paisatge de l’Empordanet(1925-1992), de Mariona Seguranyes Bolaños, vo-lum núm. 6 de la col·lecció Galeria de Personat-ges, editada per l’Ajuntament de Palafrugell i laRevista de Palafrugell (2008).

Un nou dipòsitEl mes de juny ha entrat en funcionament la naual carrer de la Vall d’Aran (l’antiga aula taller)que s’ha adequat com a dipòsit de documenta-ció i on s’hi han instal·lat prestatgeries me-tàl·liques fixes en dos nivells, planta baixa i pis(1.300 metres lineals). El projecte ha estat fet perl’Àrea de Projectes i Obres de l’Ajuntament dePalafrugell i s’ha portat a terme en dues fases,aprovades al maig i a l’octubre del 2007; el seucost ha estat de 174.625,82 euros. Els dipòsits si-tuats a la seu de l’AMP, a can Rosés (1.800 me-tres lineals), estan ocupats en un 90%.

Arxius i documents novel·latsEls arxius municipals de Palafrugell i de Begur,els fons patrimonials i els documents notarialstenen un paper important en la recerca que por-ta a terme la Reparada, la protagonista de la no-vel·la Cabells de Medusa del begurenc MiquelMartín editada per CCG edicions (2008). Mentrellegim la novel·la acompanyem la Reparada enel procés de descoberta i creació literària fins aaconseguir esbrinar tots els detalls i totes lesconseqüències d’una arriscada expedició de co-rallers en el segle XIX.

Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

Exposició «Recull d’imatges de Llavorsí (1919-1977)»El dia 26 de juliol, Festa Major de Llavorsí, es vainaugurar aquesta exposició al Local Social deLlavorsí, que estarà oberta fins al 14 de setem-bre. És ja la sisena mostra de fotografia antigadel Pallars Sobirà, i la segona que recull un con-junt d’imatges de diverses temàtiques d’un te-rritori concret de la nostra comarca.Les noranta fotografies escollides ens parlen dela vida quotidiana. De la família, l’escola, delsaplecs que uneixen tota la població, d’un móndel treball que no té res a veure al d’avui, etc.Són imatges que han estat guardades per les fa-mílies durant anys en àlbums o caixes de saba-tes, perquè expliquen històries viscudes. Per tant,aquesta exposició no hauria estat possible sen-se la col·laboració de nombrosos veïns i veïnesque ens han cedit les seves fotografies, i sense

27

ARXIUS53

la participació de Joan Ordi, que ha fet de mit-jancer entre les famílies i l’Arxiu, en la difícilmissió de demanar imatges, recollir-les, retor-nar-les i sobretot documentar-les.Pagès editors ha editat el catàleg del mateix tí-tol i en Josep Ripoll Gasia, fill de casa Moliner deBeso, és l’autor del pròleg.

Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany

Inventari del fons bibliogràfic dela Casa Missió de BanyolesL’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany custodia elfons bibliogràfic de la Casa Missió de Banyoles.Aquest fons prové de tres institucions diferents;el monestir de Sant Esteve de Banyoles –fundatal segle IX i desamortitzat l’any 1835–; el con-vent de Sant Martirià de Banyoles –fundat el 1638i desamortitzat l’any 1835–; i la Casa Missió deBanyoles –fundada l’any 1858, i instal·lada a l’e-difici de l’antic monestir de Sant Esteve l’any1867 fins a l’actualitat.L’inventari s’ha introduït en una base de dadesAccess, on es descriuen els camps d’autor, títol,editor, lloc i any d’edició, signatura topogràficai observacions. En total hi ha 4.113 volums, im-presos entre els segles XV i XX. La majoria co-rresponen a obres editades en època contem-porània, concretament 2.664 volums. Però ésimportant destacar que d’època moderna n’hiha 1.017, i és molt interessant que del segle XVIn’hi ha 112, i del XV n’hi ha 1. Encara resten 432volums, que es troben en mal estat de conser-vació i no s’han pogut datar.La temàtica de les obres conservades ens reve-la quins eren els interessos dels compiladors d’a-quest fons bibliogràfic. A l’època moderna des-taquen per la seva quantitat, les obres de DretEclesiàstic, i a l’època contemporània hi ha unagran varietat d’obres de Predicació.La temàtica de les obres conservades ens reve-la quins eren els interessos dels compiladors d’a-quest fons bibliogràfic. A l’època moderna des-taquen per la seva quantitat, les obres de DretEclesiàstic, i a l’època contemporània hi ha unagran varietat d’obres de Predicació.

Transferència de documentació del C.E.I.P.Pla de l’Ametller de BanyolesEl CEIP Pla de l’Ametller, més conegut entre elsbanyolins com l’Escola Verge del Remei, el dia 9d’abril de 2008 va fer transferència a l’ArxiuComarcal de la documentació compresa entreels anys 1966-1998. En total són 9,7 metres line-als, el major volum dels quals correspon a ex-pedients escolars dels alumnes.

Signatura del contracte de cessió en dipòsit de ladocumentació de l’Ajuntament de PorqueresEl 28 d’abril de 2008 se signà el contracte de ces-

sió en dipòsit de la documentació de l’Ajunta-ment de Porqueres a la Generalitat de Catalunya.Les parts signants foren el president del ConsellComarcal i l’alcalde de Porqueres. En total són47 metres lineals de documentació corresponentals anys 1897-1997.

Suport a l’Ajuntament de CamósL’Ajuntament del municipi de Camós, de 650 ha-bitants, es va dirigir a l’Arxiu Comarcalsol·licitant ajuda per organitzar el seu propi ar-xiu. Durant el mes de febrer d’enguany es va ferun quadre de classificació funcional per a la do-cumentació que produeix aquest Ajuntament.També se’ls ha proporcionat una base de dadesAccess que inclou el quadre de classificació i es-tà formada pels camps que els permetran ges-tionar l’arxivament i recuperació dels docu-ments.

Exposició «De l’Escola al Monestir. 30 Anysd’Exposició de Flors»Exposició situada a la sala polivalent de l’ArxiuComarcal, inaugurada el 30 de maig i que dura-rà fins al 30 de setembre de 2008.És un recorregut sentimental a través dels 30anys d’exposició de flors a Banyoles. S’aprofital’avinentesa que aquest esdeveniment es duu aterme al claustre del monestir de Sant Esteve deBanyoles, on l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estanyhi té la seu. Així, s’ha fet coincidir la data d’i-nauguració de l’exposició amb la de les de flors.El fil argumental de l’exposició es reforça ambdocuments dels fons del CEIP Pla de l’Ametlleri de l’Ajuntament de Banyoles, que es troben di-positats a l’Arxiu Comarcal. I amb documenta-ció del fons de la Comissió Organitzadora del’Exposició de Flors, cedida per a l’ocasió pel quefou el seu president. També s’han emprat imat-ges cedides per particulars.

Arxiu Comarcal del Priorat

Publicació del treball guanyador del premi JaumeArdèvol i Cabrer del 2006El passat dia 10 de maig es presentà a l’esglésiaparroquial deTorroja del Priorat el llibre de XavierGarcia intitulat La primera dècada de lluita antinu-clear a Catalunya (1970-1980) coeditat per l’ArxiuComarcal del Priorat i el Centre Cultural iRecreatiu la Unió de Torroja del Priorat, entitatorganitzadora dels Jocs Florals d’aquesta pobla-ció. Es tracta del treball guanyador del premiJaumeArdèvol i Cabrer i és el número 2 d’aquestacol·lecció que porta el nom del premi.L’acte s’emmarcà dins els lliuraments de premiscorresponents a la trenta-unena edició dels JocsFlorals i comptà amb la participació, aproxima-dament, de cent cinquanta persones.

28ARXIUS53

de dos segles. La intervenció en aquest llibre eracomplexa a causa de la varietat dels materialsque el conformen (fusta, pell gofrada, llautó i pa-per). El volum s’ha netejat profundament; s’hanreintegrat amb pell nova les llacunes, sobretotde les cobertes i el llom. La fusta original s’haconservat, encolant els llistons. S’han eliminatels elements metàl·lics sobrers i s’han trac-tat degudament els que s’han mantingut (tan-ques i botons). S’han relligat de nou tots els qua-derns, amb nervis dobles de cotó i fil de lli na-tural, i s’ha fet un llom articulat. El resultat ésmagnífic.

Enquadernació de llibresEnguany, l’Arxiu Comarcal ha continuatcol·laborant amb alguns ajuntaments de la co-marca amb l’objectiu de donar-los suport per-què disposin de la seva documentació més im-portant (actes del ple, padrons d’habitants, etc.)en les millors condicions de conservació. Hemfet, doncs, tasques d’enquadernació de volumsdefectuosos o malmesos i, també, d’altres plecsque els mancava la protecció necessària.

Actes Municipals: un nou projecteEl web de l’Arxiu Comarcal (www.acri.cat) dis-posa d’un nou i innovador recurs per a la inves-tigació. Es tracta de posar a l’abast de tothoml’accés i la consulta d’uns documents emble-màtics creats pels ajuntaments: les actes muni-cipals. Com és sabut, les actes recullen l’activi-tat dels nostres governants i reprodueixen elcontingut de les discussions i de les decisionsque afecten directament els nostres pobles. Ésevident, per tant, que les actes han esdevingut isón un dels tipus de documents més utilitzatsper a la recerca del passat dels nostres munici-pis, de la seva evolució i de la seva implicació enla història del país.Fins avui, i gràcies a l’aportació econòmica de laSubdirecció General d’Arxius i Gestió Documen-tal del Departament de Cultura, hem pogut di-gitalitzar les actes municipals dels ajuntamentsde Planoles (1945-1901) i Ripoll (1803-1880). Decada pàgina s’ha generat una imatge en alta re-solució per tal de disposar d’una bona còpia deseguretat. Paral·lelament, s’han creat els fitxersen format PDF (portable document file) que són elsque es visualitzen al web. També, amb el con-curs destacat del dissenyador Eudald Maideu,hem confeccionat un entorn web simple i intuï-tiu, perquè els nostres usuaris puguin utilitzarfàcilment les gairebé 15.000 pàgines de la nos-tra història.A més d’aquesta finalitat, volem destacar la im-portància d’aquesta iniciativa perquè permet laconservació dels documents originals, i n’evitala manipulació freqüent i la reproducció ambmitjans no sempre respectuosos amb els suports.La segona fase d’aquest projecte inclourà les ac-tes municipals de l’Ajuntament de Ripoll, des

Ingressa el fons de la Cooperativa Agrícolade FalsetEntre els mesos de febrer i març fou ingressat elfons del Sindicat Agrícola de Falset, més tard co-operativa, que té un abast cronològic del 1917fins al 1998 i ocupa 270 capses de trasllat, mésde 100 metres lineals aproximadament.És un fons molt complet que no ha sofert des-trucció de documentació.Trobem documents dela secció de crèdit, la comptable, liquidacions defruits, actes de les reunions, entrada de collitadels socis, correspondència, dietaris, etc. La do-cumentació es troba en bon estat i s’observa queel fons ha tingut actuacions arxivístiques: la pri-mera, a principis dels anys quaranta i, la sego-na, en els primers anys dels setanta del segle XX.

Arxiu Comarcal del Ripollès

Ingressos de particulars a l’Arxiu ComarcalDurant el primer semestre de 2008, l’ArxiuComarcal del Ripollès ha rebut diverses dona-cions de particulars. Són les següents: JaumeSerra i Passola: publicacions i programes rela-tius al Foment de la Sardana de Ripoll (1893-1936); Ramon Orriols i Bover: document notarialreferent a Ribes de Freser (1715); Dolors Tarré iVinyeta: manuscrits i escrits personals, corres-pondència i impresos, dibuixos i gravats i imat-ges (1910-1980); Montserrat Roma i Teixidor: efí-mers o impresos menors de Campdevànol iRipoll (1951-2000) i hemeroteca (1937-1955); P.Lluís Ma. Tarracó i Planas, OCSO: mecanoscritsobre la Federació de Joves Cristians a Ripoll(1936-1939), correspondència personal (1936) iinventari de béns trobats al local de la benefi-cència de Ripoll amb motiu de la confiscació fe-ta pel Comitè de Defensa Antifeixista de Ripoll(1936); Jordi Casanova i Roca: cinc imatges, ne-gatiu i positiu, de l’interior i exterior de l’ermi-ta de Sant Pere d’Auïra (Campdevànol), fetes perRamon Casanova i Danés (1934-1936).L’Arxiu Comarcal del Ripollès agraeix sincera-ment la generositat de totes aquestes personesque, potser sense voler, contribueixen d’una ma-nera excel·lent a la conservació i difusió del pa-trimoni documental de la nostra comarca.A totsells, moltes gràcies.

Restauració del Llibre Major de la comunitatde domers i preveres de Sant Pere de Ripoll(1696-1854)Amb la inclusió d’aquest gran llibre al programaBruniquer 2007 de la Subdirecció General d’Ar-xius, l’Arxiu Comarcal del Ripollès disposa d’unimportant document en unes condicions de con-sulta immillorables que permet l’estudi del’evolució de l’administració de les rendes i pro-pietats de l’església de Sant Pere de Ripoll al llarg

29

ARXIUS53

del 1881 fins al 1939; és previst que a principisde l’any vinent ja tinguem enllestida aquesta ac-tuació.

Participació en l’exposició «Miralls amb memòria»Organitzada per la Casa de Cultura de laDiputació de Girona i comissariada pel fotògrafJosep Maria Oliveras, l’exposició “Miralls ambMemòria: Fotografia i Fotògrafs, Girona 1860-1940” ha comptat amb la participació de l’ArxiuComarcal del Ripollès. En concret, s’han facili-tat deu plaques de vidre, de gran qualitat, obradel fotògraf de Ribes de Freser Nicolau Coma iLlitjós. És significatiu de destacar l’excel·lentresultat tant de la mostra com del catàleg ques’ha editat amb aquest motiu.

Participació en l’exposició «Dones: Camins de laLlibertat»Aquesta exposició ha estat organitzada pelMuseu d’Història de Catalunya amb l’objectiu dedonar a conèixer la lluita de les dones en el pro-cés de consecució dels seus drets polítics, civilsi socials, al llarg de la història. Per il·lustrar l’es-pai dedicat al “Feminisme, república i GuerraCivil”, l’Arxiu Comarcal del Ripollès ha partici-pat amb el préstec d’un document imprès.

Arxiu Comarcal de la Selva

Presentació i primeres actuacions enl’assessorament i implementació de SGD enajuntaments de la comarca de la SelvaEl passat mes de desembre es van presentar alConsell d’Alcaldes de la comarca de la Selva leslínies mestres per a la implementació deSistemes de Gestió Documental (SGD) en ajun-taments petits i mitjans recollides en el marc delPla comarcal d’actuació documental (PLA_DOC_SELVA), redactat per l’Arxiu Comarcal. El Pla pre-veu l’assessorament i la intervenció en matèriade gestió documental en els ajuntaments queho sol·licitin i l’execució és prevista que es faciamb la concurrència del Consell Comarcal. Defet, el mateix Consell Comarcal ofereix els ser-veis de la seva tècnica arxivera per fer actua-cions en els ajuntaments, la qual repartirà equi-tativament els seu temps entre la seva instituciói els ajuntaments.Aquests, en el marc de la pres-tació de serveis tècnics dels consells, signen unconveni per tal d’acollir per un temps els serveisde la tècnica del Consell. Actualment, quatreajuntaments de la comarca s’hi han adherit:Vilobí d’Onyar, Caldes de Malavella, Riudellotsde la Selva i Amer. El conveni signat reflecteix,entre altres qüestions, que les actuacions hande ser sempre programades i supervisades desde la direcció de l’Arxiu Comarcal. Tant les ac-tuacions com el seu cost econòmic queden des-crites en les addendes.

Sense voler obviar l’obligació que té l’ArxiuComarcal d’oferir serveis especialitzats i de su-port als ajuntaments de menys de 10.000 habi-tants, es vol cercar la seva coparticipació en laimplementació de SGD a fi i efecte de crear unespai de complicitat i col·laboració que esde-vingui del tot eficaç i, sobretot, adquireixi pe-riodicitat i permanència en el temps.

Ingressa el llibre Llevador de censos sensalsy demés que prestan varios particularsa casa AlemanyAquest llibre s’incorpora al fons Trias de l’ArxiuComarcal. Es tracta d’un document que no ha-via entrat quan es féu un primer ingrés del fons.En una de les anotacions del llibre es dóna unainformació precisa sobre l’inici de les activitatsde l’empresa de galetes Trias, Néts de Joaquim,SA, productora de les famoses galetes «teules»de Santa Coloma. De la anotació s’entreveu ladata fundacional de l’esmentada empresa, queenguany celebra el centenari.El llibre, que conté dades des del 1802 al 1910,pertanyia a la família Alemany, els antics pro-pietaris de l’establiment de pastisseria que l’any1908 va ser llogat a Joaquim Trias Vila. Quanaquest va adquirir l’immoble, el llibre va passara les seves mans. Ara ha servit per certificar elprimer segle de vida de l’empresa i, un cop ce-lebrat aquest esdeveniment, l’actual propieta-ri i descendent de Joaquim Trias Vila, JoaquimTrias Mas, l’ha donat a l’Arxiu.

Arxiu Comarcal del Solsonès

Primera fase del Servei de documentació i recur-sos sobre la II República, Guerra Civil i primerfranquisme al Solsonès (1931-1959)Un cop d’ull a les fonts d’informació sobre el pe-ríode de la Guerra Civil evidencien la dificultatde la recerca dels fets ocorreguts a la comarca.La multiplicitat, fragmentació i dispersió, arreude la geografia estatal, tant dels fons documen-tals, com de la bibliografia i recursos que apor-ten informació respecte d’aquest període histò-ric en són la conseqüència. Especialment l’anàlisidels esdeveniments relacionats amb un contexthistòric més ampli que el merament local.En aquesta direcció, el projecte de servei de do-cumentació i recursos sobre la República, la GuerraCivil i el primer franquisme al Solsonès (1931-1959),participat pel Centre d’Estudis Lacetans i l’ArxiuComarcal del Solsonès, pretén donar elementsper superar aquestes dificultats. Per fer-ho espretén identificar i descriure originals i repro-duccions de documents, edicions bibliogràfiquesi recursos d’informació relacionats amb el perí-ode 1931-1959 al Solsonès, fent especial atencióals fets polítics esdevinguts. I en aquells casos

30ARXIUS53

ARXIUS53

que sigui possible, reproduir els documents queno es troben físicament a la comarca.Tot plegat amb la finalitat de posar originals i re-produccions a l’abast de tota la ciutadania, fentespecial atenció a investigadors i cicles educa-tius superiors, sense oblidar el batxillerat i se-cundària, d’una manera particular en els dos da-rrers casos, com una forma d’atansar aquestperíode històric a un segment de la població queno ha tingut referències clares sobre aquesta eta-pa, sovint a conseqüència del temps passat, pe-rò també pel silenci imposat pels vencedors i l’o-blit col·lectiu autoimposat per la pressió social,que han anat alimentant aquest desconeixe-ment.Els objectius que pretén assolir aquesta inicia-tiva són:

- Localitzar i sistematitzar les fonts documen-tals i bibliogràfiques.

- Estimular i facilitar la recerca sobre els fets iels processos històrics relacionats amb laRepública, la Guerra Civil, la repressió de la dic-tadura, l’exili i la resistència democràtica enel Solsonès i els seus protagonistes.

- Fomentar la valoració i la difusió del patrimo-ni documental.

- Divulgar i difondre els fets històrics desenvo-lupats entre el 1931 i el 1959 en els municipisde la comarca del Solsonès.

- Propiciar l’anàlisi crítica i la reflexió enversaquests fets i la seva incidència en el present.

- Relacionar els esdeveniments de la història lo-cal amb el context històric del país per tal defer-ne una interpretació global.

- Donar continuïtat al conjunt d’actuacions pera la recuperació de la memòria democràticaque es desenvolupen a la comarca delSolsonès.

Exposició «Fotogrames entre la Llum i la Foscor.El Cinema al Solsonès al Segle XX»Del 10 al 25 de maig es va poder visitar al patigòtic del Palau Llobera aquesta exposició orga-nitzada per l’Arxiu Comarcal del Solsonès.«Fotogrames entre la Llum i la Foscor. El Cinemaal Solsonès al Segle XX» és un itinerari de gaire-bé 100 anys, des de la primera projecció a la co-marca fins a finals del segle XX, pels establimentsi iniciatives que en algun moment de la sevaexistència van aventurar-se a projectar cinemaa la comarca. Al mateix temps ens aproxima alcontext històric que va condicionar l’aparició,les vicissituds i, en la immensa majoria de ca-sos, la desaparició d’aquestes sales de cinema.

Homenatge a Salvador BaldéEl dissabte 24 de maig, a la sala gòtica del PalauLlobera, l’Arxiu Comarcal del Solsonès va orga-nitzar un acte d’homenatge a Salvador Baldé.Realitzador de cinema amateur, traspassat la tar-dor del 2007, entre els anys 1947 i 1954 va rea-

litzar diverses produccions de cinema amateural Solsonès. La seva etapa solsonina es caracte-ritza perquè va filmar tant documentals compel·lícules de ficció amb actors locals. En l’actehi van participar Joan i Jaume Baldé, fills del’homenatjat, i Encarnació Soler, presidenta del’Associació Cinema Rescat.

Archiu Generau d’Aran

Dipòsit de dos documents de la universitatd’Escunhau e Casarilh de 1604 i 1757El senyor JesúsVergés Arró ha ingressat, per con-tracte de dipòsit, dos documents d’Escunhau eCasarilh. El document de 1604 és una còpia d’u-na visura feta en el mont deVielha i Betren i quees lliura a la Universitat d’Escunhau e Casarilh.El document de 1757 és una concòrdia entre lesuniversitats de Betren i d’Escunhau e Casarilhsobre l’extensió del bosc anomenat Arto.

Dipòsit d’un grup de documents del segle XIXpropietat del Departament de Cultura i Mitjansde ComunicacióIngrés en dipòsit pel Departament de Cultura iMitjans de Comunicació dels documents intitu-lats: Defensas de D. Pablo Sabi, vecino de la vi-lla de Viella, del Valle de Aran, sobre infidenciacometida en 1825, [58] f.; Resumen de los testi-gos ministrados por parte de D. Pablo Savi, co-merciante de Viella, sobre los capítulos presen-tados en 1º de agosto de 1827, [8] f.; i Defensasde D. Andrés Sambeat, administrador de la RealAduana de la villa de Viella, en el Valle de Aran,[52].

Arxiu Municipal de Tarragona

Ingrés del fons documental de la Fàbricade Tabacs de TarragonaLa signatura del conveni de comodat entrel’Ajuntament de Tarragona i Altadis SA ha pre-cedit l’ingrés del fons documental de la Fàbricade Tabacs de Tarragona (1923 – 2006), que cons-ta de 8.150 unitats d’instal·lació (800 metres li-neals). L’any 1923 es col·locà la primera pedradel complex i l’any 1932 s’inicià la produccióde la fàbrica tarragonina de la CompañíaArrendataria de Tabacos. Entre el 1947 i el 1954,la Fàbrica de Tabacs de Tarragona, integrada aTabacalera SA, es reforçà amb material i ma-quinària sobrant d’altres fàbriques, fet que per-metrà al centre tarragoní d’adoptar un doble tornde producció, i passar d’una plantilla de 150 tre-balladors a una de 800, amb un increment delvalor de producció mensual de 270.000 a 70 mi-lions de pessetes, és a dir, 870 milions de pesse-

31

ARXIUS53

tes l’any. Amb la producció de marques tan em-blemàtiques com Ducados, Fortuna i Nobel, l’any1964, la Fàbrica de Tabacs de Tarragona esdevéel primer de tots els centres productors deTabacalera SA a Espanya.

Ingrés del fons documental del Grup d’EmpresaTabaquerA iniciativa de la Junta Directiva del Grupd’Empresa Tabaquer, s’ha ingressat el fons do-cumental generat per la vida social dels treba-lladors de la Fàbrica deTabacs deTarragona, en-tre 1947 i 2006. L’esmentat fons consta de 22unitats d’instal·lació i 946 fotografies. Altrament,també s’ha ingressat la documentació generadaper l’activitat sindical del Comitè d’Empresa dela Fàbrica deTabacs (1970-2006), 20 unitats d’ins-tal·lació i 57 fotografies.

Publicació del número 2 de la col·leccióQuaderns de l’Arxiu amb el títolEl Club Gimnàstic de Tarragona (1886-2000)La signatura del conveni de comodat entrel’Ajuntament de Tarragona i el Club Gimnàsticde Tarragona ha comportat l’ingrés del seu fonsdocumental (1886-2000) i la publicació El ClubGimnàstic de Tarragona (1886-2000) com a núme-ro 2 de la col·lecció Quaderns de l’Arxiu.

Pel seu valor informatiu, destaquen les sèriesdocumentals de les juntes directives i de les as-semblees, és a dir dels òrgans de govern del Club,com per exemple els llibres d’actes de la JuntaDirectiva que s’inicien l’any 1897, els estatuts ireglaments des de l’any 1893 i la documentaciódels acords de les assemblees ordinàries i ex-traordinàries des d’inicis del segle XX.L’esmentat fons documental consta de 500 uni-tats d’instal·lació, 2.800 fotografies i 375 cartells,documentació que informa sobre l’activitat es-portiva i social desenvolupada pel Club Gimnàs-tic de Tarragona durant 120 anys de la seva his-tòria. Per tant, presenta un valor culturalindiscutible i un interès públic i col·lectiu queultrapassa la mateixa entitat.

Conveni amb la Societat Genealògica de UtahCom a conseqüència del conveni signat entrel’Ajuntament de Tarragona i la Societat Genea-lògica de Utah, s’ha iniciat el programa de digi-talització dels volums de la sèrie del RegistreCivil Municipal (1836-1870) i dels Padrons Mu-nicipals (1807-1920).Aquest programa de preservació del patrimonidocumental es complementa amb la campanyade digitalització que es porta a terme a l’Ajun-tament de Tarragona: Acords Municipals (1800-1821) i 7.000 unitats de l’arxiu d’imatges.

32ARXIUS53

Projectes de restitució de la memòriademocràticaAmb l’ajut econòmic del Memorial Democràticde la Generalitat de Catalunya, s’han desenvo-lupat els projectes següents:1) Dones durant el franquisme i la transició de-mocràtica a Tarragona, dirigit per la professoraMontserrat Duch Plana (URV).2) Transició democràtica a la ciutat deTarragona,dirigit pel professor Josep Sánchez Cervelló (URV).

Arxiu Comarcal del Vallès Occidental

Centenari del naixement del poeta Agustí Bartra.L’explotació del fons Bartra-Murià

L’Arxiu Històric de Terrassa, vinculat a l’ArxiuComarcal del Vallès Occidental, conserva el fonsBartra-Murià, que fou donat a la ciutat deTerrassa per Anna Murià,muller del poeta AgustíBartra. Amb motiu del centenari del naixementdel poeta s’han organitzat a Terrassa una sèried’activitats, com lectures dramatitzades de po-emes, convocatòria de premis literaris, el IISimposi Agustí Bartra, la creació d’un espai web,un taller musical i literari i altres activitats. ElComitè Organitzador del Centenari ha assumiten el programa tres activitats en col·laboracióamb l’Arxiu de Terrassa. En primer lloc, la re-dacció d’un opuscle amb el títol El fons Bartra-Murià. L’arxiu personal i literari dels escriptors AgustíBartra i Anna Murià, que es publica dins lacol·lecció El Portal de la Guia, núm. 3, del mateixArxiu, amb traducció del text al castellà, el fran-cès i l’anglès. En segon lloc, una presentació delfons i una mostra de documents el dia 5 de ju-liol, dintre dels actes de la Festa Major deTerrassa. Finalment, una exposició de documentsde l’arxiu personal d’Agustí Bartra, per al no-vembre i desembre del 2008.

Arxiu Comarcal del Vallès Oriental

Estudi sobre els fons fotogràfics i documentalsrelatius al Vallès Oriental

L’Arxiu Comarcal està fent enguany un estudisobre l’existència d’imatges fotogràfiques rela-tives a la nostra comarca dipositades en arxiusfotogràfics de Barcelona com ara l’InstitutAmatller d’Art Hispànic, l’Institut d’EstudisFotogràfics, l’Arxiu del Centre Excursionista deCatalunya o l’Arxiu Fotogràfic Municipal.Tambéaquest any es portarà a terme un treball, peròrelatiu a fons documentals textuals que hi pu-gui haver en centres arxivístics com l’ArxiuNacional de Catalunya, l’Arxiu de la Coronad’Aragó o l’Arxiu de la Diputació de Barcelona,entre altres. Amb tot aquest material es vol edi-

tar en un futur pròxim una guia de fons i docu-ments sobre el Vallès Oriental perquè els inves-tigadors, estudiants i interessats en general pu-guin orientar-se més fàcilment a l’hora de fer lesseves recerques i estudis.

L’ACVO obté el certificat ISO de gestió de qualitatEl passat 10 d’abril, l’ACVO va superar l’audito-ria externa que li ha permès obtenir el certificatISO 9001:2000 de sistemes de gestió de la quali-tat. L’auditor va examinar els següents proces-sos: control de la documentació; incidències i re-clamacions; accions correctives i preventives;auditories internes; seguiment i mesura; recur-sos humans; gestió de les consultes; ingrés dedocumentació i tractament arxivístic. La im-plantació d’aquest procés ens ha permès corre-gir i millorar molts processos de treball intern idonar un servei al públic de major qualitat.

Ingressa un manuscrit de 1585-1605Recentment ha ingressat el Libre manual y majorper los negocis de mi Simon Rialp (1585-1605). Estracta d’un llibre de comptes i anotacions di-verses de mossèn Simó Rialp, rector deGranollers. Hi podem trobar referències a per-sones de Granollers, Palou, Cànoves, Cardedeu,Corró, Llerona, Lliçà de Vall i Lliçà d’Amunt, laRoca, Santa Eulàlia i Vallcàrcara, entre d’altres.Aquest manuscrit ha estat adquirit pel Depar-tament de Cultura i Mitjans de Comunicació dela Generalitat de Catalunya i ha estat lliurat endipòsit a l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.

Èxit de les activitats de difusió i formació del’ACVOLes darreres activitats de difusió de l’ArxiuComarcal han estat un autèntic èxit de partici-pació. Així, la conferència sobre la repressió re-publicana i la franquista a càrrec dels historia-dors Eduard Navarro i Cèsar Alcalà va comptaramb l’assistència de 45 persones que ompliende bat a bat la sala d’actes. Pel que fa al curs d’in-troducció als sistemes de gestió documental alsajuntaments, impartit per l’arxiver gironí Lluís-Esteve Casellas també es va arribar al ple de lasala, amb 30 persones inscrites, que era el mà-xim estipulat.

Arxiu Municipal de Viladecans

Digitalització de les Actes dels plens municipals(1837-2006) i de les Actes de Junta de ComissióMunicipal Permanent (1980-2005)L’Arxiu Municipal, amb el suport de la Diputacióde Barcelona, ha dut a terme el procés de digi-talització dels llibres d’actes dels plens munici-pals, des del 1837 fins a l’any 2006, una acció enquè també s’han inclòs les actes que es conser-

ARXIUS53

33

ven del Consell General de la Universitat deViladecans, datades l’any 1626 i 1689. En total,s’han digitalitzat les gairebé 14.000 pàgines delsdocuments originals.Les actes esmentades es conservaven en formatmanuscrit o mecanografiat i han pogut ser con-sultades fins ara per molts estudiosos i investi-gadors. Ara, amb la seva reproducció en formatdigital, l’Administració, els investigadors i la res-ta dels usuaris disposa d’un nou suport de con-servació i consulta que permet la preservaciódels originals, alhora que pot disposar de nousmitjans per tal de fer-los més àgils i accessibles,amb l’objectiu que en un futur proper puguin serconsultats mitjançant procediments telemàtics.El procés de digitalització de les actes de ses-sions dels plens municipals permet posar a l’a-bast una valuosa informació, conservada en sè-rie contínua des de l’any 1837, que si bé sempreha estat pública i subjecta a lliure accés, fins araha estat consultada, preferentment, per histo-riadors o estudiosos.De la mateixa manera, l’Arxiu Municipal ha prestambé la iniciativa de digitalitzar els llibresd’Actes de la Comissió Municipal Permanent,des de l’any 1980 fins al 2005, cosa que ha re-presentat digitalitzar més de 15.000 pàgines, co-rresponents als 40 llibres originals d’aquesta sè-rie documental.

Restauració de diverses unitats documentalsde l’Arxiu MunicipalTambé amb el suport de la Diputació de Barce-lona, dins de les accions desenvolupades per laXarxa d’Arxius Municipals d’aquesta institució,es va procedir a la restauració de diverses uni-tats documentals conservades a l’Arxiu Muni-cipal. En concret, cal referir-se a la reenquader-nació de 6 llibres d’actes de les sessions del plemunicipal i 10 llibres pertanyents a la sèrie do-cumental d’actes de les sessions de la comissiómunicipal permanent, datades, totes dues sec-cions de sèries restaurades, entre els anys 1980i 1985. Els llibres tenien en mal estat l’encolatdels fulls, cosa que provocava el perill de la se-va pèrdua; a banda d’això, alguns llibres patiendiversos nivells de degradació entre els quals calesmentar la brutícia superficial, els estrips, lesarrugues, els doblecs i les pèrdues de suport. Larestauració s’ha fet a partir del desmuntatge del’enquadernació original, la consolidació d’es-trips i clivelles, l’aplanament d’arrugues i la no-va reenquadernació.En el mateix procés de restauració, cal esmen-tar les accions fetes sobre el llibre Les respostesgenerals fetes i lliurades pel Comú i particulars dellloc i terme de Sant Joan de Viladecans, referides alcadastre de l’any 1732, que presentava una granllacuna a la part central, a causa de l’acció d’in-sectes, un plec també al centre i brutícia super-ficial. La intervenció ha consistit en desinfecció,neteja mecànica i humida, consolidació del su-

port amb la reintegració de llacunes amb paperJapó, aplanament i relligat senzill.Les propostes de restauració d’enguany –dinsdel mateix programa de la XAM– tractaran d’ac-tuar sobre alguns dels plànols cadastrals de ladècada dels anys trenta del segle passat, afec-tats per estrips, clivelles, plecs i altres patologiesdiverses.

Exposició «Els Nostres Arxius. La NostraMemòria»L’exposició es va inaugurar el proppassat dia 17de gener, a la sala d’exposicions de la Torre delBaró deViladecans i es va poder veure fins al 24de febrer. Amb aquesta exposició, organitzadaper la Comissió d’Arxius Municipals i Comarcaldel Baix Llobregat, es va poder proporcionar alsusuaris una visió sobre la realitat i els objectiuspresents i futurs dels arxius, en la seva doble tas-ca com a gestors del patrimoni documental lo-cal, i, alhora, dipositaris principals de la memò-ria col·lectiva local.L’exposició itinerant va ser complementada ambdiversos elements destinats a poder endinsar elsvisitants dins de les activitats de gestió, orga-nització i difusió que fa l’Arxiu Municipal deViladecans. D’entre ells, cal esmentar l’ediciód’un quadríptic informatiu, l’exposició de di-versos instruments de descripció documental,de diferent època, conservats a l’arxiu; la mos-tra en dues taules de treball d’elements propisdel treball de l’arxiver i de diversos formats do-cumentals; l’edició d’un producte audiovisual ila producció de panells informatius sobre elsfons i col·leccions més destacats. L’exposició vaser difosa a la ciutadania, en general, i a tots elsIES de la ciutat, als quals se’ls va lliurar un guiódidàctic.Posteriorment, el dia 24 del mateix mes es va or-ganitzar una conferència titulada: Els arxiusMunicipals: del pergamí al ciberespai, a càrrec deTeresa Cardellach Giménez, directora de l’ArxiuMunicipal de Terrassa.

Ingrés d’imatges del fons de la parròquia deSanta Maria de SalesEl dia 7 de març d’enguany, es va procedir a lareproducció d’un centenar d’imatges procedentsdel fons de la parròquia de Santa Maria de Sales,de la Ciutat. Amb la informació gràfica que pro-porciona el seguit de les imatges cedides del fons,hom podrà conèixer el procés de construcció del’església d’estil racionalista construïda a Vila-decans entre el 1963 i el 1967. De la mateixa for-ma, es podran copsar els primers moments dela vida parroquial de l’esmentat temple catòlic.

Ingrés de documentació procedent dela campanya electoral de les eleccions generals,9 de març de 2008S’ha iniciat una campanya de recollida de ma-terial vinculat a la campanya electoral a les elec-

34ARXIUS53

ARXIUS53

cions generals del 27 de maig d’enguany.Aquestacampanya ha tingut el doble vessant de poderingressar diversos materials promocionals edi-tats i produïts pels partits polítics contendents(programes electorals, fulls volants, díptics, tríp-tics, adhesius…); alhora s’ha encarregat al fotò-graf municipal que cobreixi els diversos actes dela campanya amb extensos reportatges fotogrà-fics. Fruit d’aquesta darrera activitat, ha estat ellliurament d’imatges que recullen alguns actesde campanya electoral de les formacions políti-ques i un reportatge de conjunt sobre l’aspecteurbà de Viladecans, durant els dies previs a lavotació.

Tria i eliminació de la sèrie de documental de co-rrespondència de sortida, anys 1980-2005Durant la primera part de l’any 2008, s’ha pro-cedit a la tria i eliminació d’una part de la sèriedocumental de correspondència de sortida.L’eliminació ha representat desprendre’s de gai-rebé 500 capses normalitzades, és a dir gairebé50 metres lineals de documentació.

Exposició fotogràfica de la Setmana de laGent Gran arriba a la seva 9a edicióDes del dia 16 de juny fins al 6 de juliol de 2008,a la Biblioteca deViladecans, tindrà lloc la ja tra-dicional exposició fotogràfica, organitzada pelsdepartaments de Patrimoni Cultural i de ServeisSocials de l’Ajuntament de la ciutat, emmarca-da en els actes de la Setmana de la Gent Gran,que enguany celebra la seva 19a edició. D’aquestaexposició, enguany s’ha presentat la novena edi-ció titulada: Un vestit per a cada ocasió. L’exposiciófotogràfica de la Setmana de la Gent Gran estàadreçada a la participació de la Gent Gran de laCiutat, que són els qui cedeixen fotografies i al-guns documents, que després es documenten ireprodueixen en l’esmentada exposició. Al ma-teix temps, l’exposició genera la publicació d’uncatàleg amb una selecció de les fotografies ex-posades més significatives.

Ingrés de diversos conjunts documentalsprocedents del Fons CEIP Àngela Roca,i elaboració d’una exposició i recull gràficsobre la història del centre educatiuArran de la celebració dels 50 anys del centre pú-blic Àngela Roca de Viladecans, l’Arxiu preparauna exposició que difondrà la història del cen-tre i que es presentarà a la població el propvi-nent mes de setembre. Aquesta exposició s’haproduït en el marc d’un conveni de col·laboracióentre el centre educatiu mateix i l’Ajunta-mentdeViladecans, que ha permès el dipòsit per a lareproducció de força material fotogràfic proce-dent de l’arxiu del centre i que ha ingressat enl’Arxiu Municipal com a Fons del CEIP ÀngelaRoca. L’exposició mateixa, també s’ha bastit ambl’aportació de documents custodiats a l’ArxiuMunicipal mateix i amb donacions i dipòsits de

col·leccions documentals procedents d’anticsalumnes i mestres de l’escola.En relació als mateixos actes de celebració,l’Arxiu Municipal de Viladecans també preparauna publicació, en forma de recull gràfic, sobrela commemoració. Aquesta publicació està pre-vista que es presenti el proper mes d’octubre.

Cinquena edició de Els Capvespres de Ca n’AmatS’ha convertit en tota una tradició, aViladecans,la convocatòria del cicle de conferències delsCapvespres de Ca n’Amat. La proposta delsCapvespres de Ca n’Amat té un format de xe-rrades col·loquis a l’entorn de la memòria, on esconvida, durant quatre sessions, conferenciantsespecialistes sobre un tema. Enguany, el contin-gut triat ha estat el d’Escoles, mestre i escolars.Xerrades a l’entorn de la història i l’educació, i elstemes tractats i els historiadors convidats hanestat: el 30 de maig, Nenes, nens i mestres a l’es-cola del segle XIX, amb les professores EstherCortada i Raquel de la Arada; el 6 de juny, La re-novació pedagògica a Catalunya durant la IIRepública, a càrrec del catedràtic d’Història Con-temporània de la Universitat de Girona, SalomóMarqués; el 13 de juny, L’escola durant el franquisme(1939-1970), a càrrec del professor de la Univer-sitat Autònoma de Bellaterra, doctor FranciscoMorente¸ i el 20 de juny, Anem a estudi! Escoles,mestres i escolars a Viladecans, al llarg del temps, acàrrec de l’historiador i arxiver viladecanencXavier Calderé.

35

ARXIUS53

ARXIUS53

Entre la documentació de la Secció d’Arxiusdel Servei de Patrimoni Històric, Artístic iCientífic de la Generalitat de Catalunya du-rant la Segona República, l’expedient de cre-ació de l’Arxiu Històric deVic conserva unacarta de Franz Blatt, catedràtic de laUniversitat d’Aarhus (Dinamarca), datadael 12 d’agost de 1938, en què demana infor-mació sobre el manuscrit medieval Antiqui-tates Judaicae, de Josep Flavi, conservat al’Arxiu Capitular de Vic. A fi d’enllestir unaedició crítica del text, li cal saber on es con-serva en l’actualitat, les seves mides, elnombre de pàgines, les columnes i línies perpàgina i altres característiques internes iexternes del document.

El contingut de la resta de documents queformen l’expedient ens situa en el contextd’una Catalunya en guerra. Som a l’any 1938i el cap de la Secció d’Arxius, Agustí Durani Sanpere, i els seus col·laboradors, estanenllestint a tota pressa l’evacuació cap aViladrau de la part del patrimoni docu-mental que encara queda en una Barcelonabombardejada i en altres arxius del territo-ri en perill, i creant dipòsits refugi tan se-gurs com sigui possible en diferents ciutatsi viles del país.

AVic, un joveníssim Josep Maria Font i Rius,aleshores arxiver de la Secció i responsabledel nou Arxiu Històric de Vic, fa poc mésd’un any que s’encarrega de les tasquesd’organització i inventari dels fons docu-mentals de la ciutat i dels procedents delspobles de la comarca, que la Secció d’Arxius

ha anat reunint a la capital. Des del mes demaig, però, seguint les instruccions deDuran i Sanpere motivades per l’avanç delfront i els atacs de l’aviació, els esforços s’-han centrat en la protecció dels fons aple-

Rerefons

Servei de referència en tempsde guerra (1938)Maria Utgés Vallespí, col·laboradoratècnica de l’Àrea dels fons de l’Administració

de l’ANC.

Inventari dels manuscrits i llibres dela Biblioteca Capitular de Vic que han estatsalvaguardats a les estances refugi dels soterranisde la catedral per la Secció d’Arxius. [1938]ANC. Fons Generalitat de Catalunya(Segona República)

36ARXIUS53

gats en un refugi segur en cas de perill: elssoterranis del claustre de la catedral, on enpocs mesos s’ubicaran l’Arxiu i BibliotecaCapitular, els pergamins dels fons patrimo-nials i conventuals, l’Arxiu de la VegueriadeVic, l’Arxiu de la Cúria Fumada i la restade fons notarials.

Pels informes mensuals que Font i Rius en-via a la Secció d’Arxius i per la correspon-dència que inclou l’expedient, coneixem l’e-volució i la dificultat de la tasca. Havienconstruït un empostissat de fusta de ma-nera que la documentació quedés aïlladadel terra per evitar la humitat. A finals d’a-gost de 1938, ja s’havien empaquetat i eti-quetat la major part dels fons, seguint l’or-dre original de la documentació, quan haviaestat possible. Bona part dels paquets ja es-taven degudament col·locats en baguls i cai-xes de fusta convenientment numerades,de les quals se n’havien fet relacions de con-tingut i que s’havien baixat als soterranisdel claustre on ja n’hi havia, apilades, mésde 100. A les estances de l’arxiu, quedavenencara més de 1.000 paquets pendentsd’embalar.

Els problemes de Font i Rius, com és de su-posar, no eren pocs. La tasca havia de serràpida, però els paletes s’havien endarreriten posar l’embigat; tenia dubtes sobre sil’estructura aguantaria el pes de les caixes,sobre la seva disposició i sobre la capacitatde les estances. Calia organitzar el trasllat,havia d’afrontar les restriccions d’electrici-tat i la manca de material: de cordill, en te-nia suficient, però de cartó no se’n trobava,perquè la gent el cremava per a la calefac-ció.

Enmig d’aquesta història que relaten els do-cuments, la carta del professor danès sem-bla procedent d’una altra galàxia: cap refe-rència a la guerra, cap qüestionament sobrela continuïtat dels serveis d’atenció alsusuaris, cap preocupació per la situació hu-mana. I insòlitament, la reacció de Duran iSanpere, s’adequa al to de normalitat de l’u-suari i el sentit de la professió passa per da-vant de l’excepcionalitat del moment.

La carta de Franz Blatt, rebuda a l’Arxiu dela Catedral deVic, ha estat tramesa a Durani Sanpere per Font i Rius el 2 d’octubre de1938, el qual, en el text de tramesa, li expli-

ca: “trobarà adjunta a la present una carta d’unprofessor danès demanant unes dades d’un ma-nuscrit de l’Arxiu, que està ja “sepultat” i re-sulta impossible obrir la seva caixa, per la qualcosa, sols he pogut redactar una petita nota deles dades que dóna l’Inventari de les peces delMuseu de Mossèn Gudiol, nota que també tro-barà adjunta. Li envio a V. perquè em semblamillor que V. contesti si ho veu convenient.”

I seguidament apunta la possibilitat d’am-pliar les dades amb les procedents del ca-tàleg dels manuscrits del Museu de Vic demossèn Gudiol, antic director del centre, co-mençat a publicar al Butlletí de la Bibliotecade Catalunya. Com que la part referent almanuscrit en qüestió encara no ha sortit,suggereix contactar amb el director de la bi-blioteca, Jordi Rubió i Balaguer.

La resposta de Duran i Sanpere està inclo-sa en una carta del 4 d’octubre en què dó-na instruccions a Font i Rius sobre diferentsassumptes. L’estil de la missiva és l’habitualde la correspondència entre el cap de Secciói els seus col·laboradors: format breu i textconcís, en què cada tema ocupa un paràgrafi es resol amb les frases justes. La consultadel Dr. Blatt és un dels vuit o nou assump-tes que conté la carta, tots relacionats ambel salvament d’arxius excepte aquest. Duraninforma Font que ha demanat a Jordi Rubióuna còpia de la descripció del manuscrit fe-ta per mossèn Gudiol, per donar resposta aDinamarca. Afegeix, no obstant això:

“Em cal, però, tenir la certesa de que aquest ma-nuscrit és un dels que efectivament ha estatguardat en les caixes del refugi; vostè deu tenirrelació dels manuscrits desats. Amb això emsembla que en tindrem prou i no caldrà de mo-ment remoure les caixes per tal de desentaforarel llibre original. La descripció que vós m’envieuestà bé, però caldria ampliar-la amb les dadesque segurament constaran en la descripció demossèn Gudiol.”

L’endemà dia 5, en una carta de resposta,Font i Rius escriu:

“sobre allò d’aquell manuscrit (…), em ratificoen lo que li deia en l’anterior. La caixa on estàfa de molt mal treure, ens hi veuríem negres. Lesdades que li donava són tretes d’un “Inventaridel Museu” de Mossèn Gudiol. A veure si el Sr.Rubió pogués proporcionar-li el Catàleg complertdels manuscrits que estava en vies de publica-

37

ARXIUS53

ció; com li deia, la part corresponent a n’aquellmanuscrit no estava encara publicada.”

I el 17 d’octubre de 1938, Agustí Duran iSanpere tramet al professor Blatt una im-pecable resposta a la seva consulta, que des-afia les circumstàncies adverses i perillosesde què parlen la resta de documents. Entranscrivim el primer paràgraf:

“En contestación a su carta del 12 de agosto pue-do decirle lo que sigue:

El Manuscrito Antiquitates Juadaicae de FlaviusJosephus por el que Vd. se interesa se conservaen el Archivo Capitular de la Catedral de Vic. Lospeligros de la guerra nos han obligado a prote-ger los fondos documentales y bibliográficos denuestros Archivos y el Manuscrito en cuestión

está ahora guardado en una de las muchas ca-jas que guardan estos fondos. Esto hace difícilpor el momento su consulta, pero aun así hu-biéramos sacado el manuscrito de su refugio ano haber tenido a mano la descripción detalla-da del mismo que hizo Mosén José Gudiol,Director que fué del Museo de Vic, para su ca-tálogo de los manuscritos de aquella Catedral,que iba publicando en el “Butlletí de la Bibliotecade Catalunya”.

I segueix la traducció al castellà de la des-cripció del catàleg, que ocupa dues pàgines.Al final del text, Duran afegeix que atendràtots els dubtes i preguntes que l’usuari puguitenir. Sens dubte, una lliçó de bon ofici perpart de tots duta a l’extrem: ingressar la do-cumentació, per conservar-la i servir-la... i cal-dria afegir que en qualsevol circumstància.

Detall de la relació on figura, amb el número 19, ANC. Fons Generalitat de Catalunya (Segona República)el manuscrit de Josep Flavi objecte de la consulta,desat a la caixa número 12.

38ARXIUS53

Aiguat

És diumenge, i l’arxivador, home temorósde Déu, santifica la festa. Espaterrat al so-fà de casa, llegeix els tres diaris que com-pra cada diumenge i, com sempre, es de-mana per què en compra tants si tots diuensi fa no fa el mateix. Però la premsa domi-nical és un potent anestèsic contra el tediinsuportable de l’existència del funcionari,i l’arxivador passa mitja tarda pesant figuesentre suplement i suplement, i encara bres-solat per la salmòdia reconfortant delCarrusel Deportivo. Cap al tard, aprofitant unreviscolament momentani, treu el cap perla finestra. Hi ha alguna cosa estranya enl’aire. S’ha aixecat un ventet humit, i lesmosques que han renascut després de l’a-turada tècnica hivernal volen baixes i es fanmés pesades que de costum. Després demesos –anys, gairebé– de sequera extrema,aquella presència frescal presagia pluja. Capa la banda de ponent avancen unes bromesfosques. És per on la saviesa popular asse-gura que vénen les tempestes que, tempsenrere, havien donat a la comarca on viul’arxivador l’apel·latiu una mica incòmodei certament exagerat d’“orinal de Catalu-nya”, malgrat que, en realitat, sigui un se-queral sense remissió possible. Però els nú-vols no enganyen, i es van acostant de micaen mica, acompanyats per un aparell elèc-tric semblant al que veurem el dia del judi-ci. L’arxivador tanca la finestra, però conti-nua contemplant el panorama. Li agradenles tempestes: és un espectacle grandilo-qüent, sorollós i, sobretot, barat. Comencena caure gotes grosses, que aixequen nuvo-lets de pols sedimentada durant la llar-guíssima secada. De mica en mica, la in-tensitat de la precipitació augmenta. Allò jano és una pluja, és una cortina d’aigua, in-tensíssima, atapeïda,monumental, commain’havia vista cap. L’arxivador està content,perquè sap que convé que plogui per apai-vagar la set terrible de la metròpoli, però,

de sobte, l’assalta un neguit incontenible:serà capaç l’arxiu d’aguantar el xàfec? Bencert és que l’edifici on està instal·lat ha su-portat quatre carlinades, dues gavatxades,un parell de terratrèmols i la fenomenal go-ta freda del 1617, però amb aquell bededéud’aigua s’imagina una constel·lació de go-teres, les llates del cel ras rebotides i des-encaixades, les finestres obertes i un bas-sal xopant el primer nivell dels compactes.Es posa les catiusques, un impermeablegroc, model capità Pescanova, i surt rabentcap a l’arxiu. Inútil anar a buscar el cotxe:no s’hauria engegat. Corre empegat a les fa-çanes, però de seguida comprova que allàhi plou més, perquè l’aigua desborda els ca-nalons i cau a plom. Però li és igual: en dosminuts ha quedat perfectament xop. Quanarriba a l’Ajuntament, veu que les depen-dències de la Policia Municipal estan ja in-undades, i que un grup consternat de mu-nicipals planta una cinta mètrica percalibrar la magnitud de la tragèdia. Puja perl’ala renovada de la casa: un ordinador d’in-tervenció, situat sota d’un goter, treu gus-pires. Els bombers arriben. L’escala princi-pal és un bonic conjunt de petites casca-des. L’arxivador obre la porta, tremolant.S’imagina la catàstrofe, els fongs, la ver-gonya. El rep, però, aquella olor tan cone-guda, lleugerament àcida, estantissa, de polstorrada i fusta vella i seca. Res no ha pas-sat. Un altre cop serà.

Memòries d’un arxivador de secàAlbert Villaró

39

ARXIUS53

ALBERCH I FUGUERAS, Ramon. Archivos y derechos hu-manos. Gijón: Ediciones Trea, S.L. (Archivos siglo XXI,7). 134 p.

ARXIU COMARCAL DEL SOLSONÈS. Fotogrames entre lallum i la foscor. El cinema al Solsonès al Segle XX. Lleida:Arxiu Comarcal del Solsonès, Centre d’Estudis Lacetansi Pagès Editors, 2008. 172 p.

BELASCH, Carles; BECAT, Joan. MARUGÁN, CarmeMaria; NADAL,Antoni; RAPALINO,Verònica; REMACHa,Ruben. Les riuades del segle XX al Pallars Sobirà: 1907,1937 i 1982. Barcelona: Departament de Cultura iMitjans de Comunicació, 2008, 239 p. (Arxius i Societat:Quaderns de Divulgació Històrica; 2). 239 p.

Bibliografia

El fons Bartra-Murià. L’arxiu personal i literari dels escrip-tors Agustí Bartra i Anna Murià. Terrassa: Ajuntament.Arxiu Històric de Terrassa i Arxiu Comarcal del VallèsOccidental, 2008 (Col·lecció el Portal de la Guia, 3),16 p.

Els Apunts de l’Arxiu Històric de Girona. Núm. 6 (juny2008).

GRAU I PUJOL, Josep M. “El fons patrimonial de la fa-mília Buldó de la Bartra, antic terme de Rojals, diposi-tat al Museu Comarcal de Montblanc (1672-1964)” A:Aplec de Treballs, 26 (Montblanc, 2008), pp. 208-217.

GRUPO DE TRABAJO DE ARCHIVEROS DE DIPUTA-CIONES, CONSEJOS Y CABILDOS INSULARES. Guia delos archivos de las Diputaciones Provinciales, Consejos yCabil-dos Insulares de España. Cadis: Diputació de Cadis,2008. 511 p.

HUERTAS, Josep Maria. Itineraris: Poblenou. Barcelona:Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí, 2007. 60 p.

SERNA I COBA, Erika. “Un llibre d’acords del Col·legi denotaris de Castelló d’Empúries (1761-1836)”A: El Salner.Anuari del Grup Cultural comtat d’Empúries. Castellód’Empúries, XIV, núm. 13, 2007, p. 47-50.

UTGÉSVALLESPÍ, Maria. Expedients de construcció i ade-quació de la Xarxa de carreteres [1844-1980] del fonsPrefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeriod’Obres Públiques. Barcelona: Departa-ment de Culturai Mitjans de Comunicació, 2008. Col·lecció Publicacionsde l’Arxiu Nacional de Cata-lunya, 10. 311 p.

VÉLEZ, Pilar (ed.). L’exaltació del llibre al Vuitcents. Art, in-dústria i consum a Barcelona. Barcelona: Arxiu Històricde la Ciutat, Biblioteca de Catalunya, 2008, 310 p.

VILLAR I TORRENT, Joan. Llibre de privilegis dePalafrugell (1250-1724). Barcelona: Fundació Noguera,2007. Col·lecció Llibres de Privilegis, 12. 203 p.

40ARXIUS53

ARXIUS. Butlletí de la Subdirecció general d’Arxius i Gestió Documental.Número 53, estiu 2008.Edita: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.Redacció: Subdirecció general d’Arxius i Gestió Documental, carrer Portaferrissa, 1 -PalauMoja-, 08002 BarcelonaA/e: arxius.cultura@gencat.cat - http//cultura.gencat.cat/arxiusDirecció i secretaria: Subdirecció general d’Arxius i Gestió Documental. Àrea de Coordinaciógeneral d’Arxius. Secció de Projectes i Protecció del Patrimoni DocumentalConsell de redacció: R. Alberch i Fugueras, F. Balada i Bosch, L. Cermeno i Martorell,Enric Cobo i Barri, M. Font i Vinyes, R. Ibarra i Ollé, A. Magrinyà i Rull, B. Martínez i Raduà,X. Pedrals i Costa, R. Planes i Albets, P. Puig i Ustrell, J. Serchs i Serra,A. Villaró i Boix.Disseny gràfic: America Sanchez i Albert Planas / Tipografia: PMN Caecilia.Impressió: Printing Súria, SL. / Tiratge: 2.500 exemplarsDipòsit legal: B-17.466-93 / ISSN: 1133-3774