1. 1. LA SOCIETAT CATALANALA SOCIETAT CATALANA (s. XIII-XV)(s. XIII-XV) Al segle XV, Catalunya era una societat feudal. Estava formada per dos estaments, els privilegiatsprivilegiats i els no privilegiatsno privilegiats.
2. 2. Els privilegiatsEls privilegiats El formaven els nobles i els clergues.nobles i els clergues. Eren propietaris de terres.propietaris de terres. La majoria de pagesos eren vassallspagesos eren vassalls seus. Dins de la nobles hi havia dos grups, elsels barons i els rics-homesbarons i els rics-homes. Es distingien dos tipus de clerguesdos tipus de clergues, els alts clergues que vivien com a nobles, i els baixos clergues que vivien com a els pagesos.
3. 3. Els no privilegiats.Els no privilegiats. Eren pagesospagesos que treballaven al camp. Cada vegada hi havien menys pagesosmenys pagesos lliures,lliures, anomenats aloersaloers. Als pagesos que no eren lliures se'ls anomenava pagesos de remenapagesos de remena. La majoria de pagesos no podien deixar la terra si no era pagant. Els habitants de la ciutatEls habitants de la ciutat tamb formaven part dels no privilegiats. El marginatsEl marginats (esclaus, mudjars i jueus)
4. 4. L'ORGANITZACI DEL PODERL'ORGANITZACI DEL PODER La corona d'Arag era unaLa corona d'Arag era una confederaci de regnesconfederaci de regnes, cadacada regne tenia les seves prpiesregne tenia les seves prpies estructures de poderestructures de poder, la nica cosa que els unia era que tenien eltenien el mateix monarcamateix monarca. La corona d'Arag estava formada per regnes com el d'AragArag, el de ValnciaValncia, el de MallorcaMallorca i elsels comtats catalanscomtats catalans de Barcelona, Girona , Urgell,...Desprs es van afegir Siclia i Sardenya.
5. 5. LA MONARQUIALA MONARQUIA Com a totes les monarquies, hi havia un rei, el reiel rei era el cap del poderera el cap del poder. Ell tenia elEll tenia el poder administratiupoder administratiu,, els sues funcionaris cobraven els impostos, controlaven les despeses... El poder judicialEl poder judicial, acostumava a fer de jutge. ElEl poder legislatiupoder legislatiu, aprovava les lleis que podis (les corts tenien que acceptar-les). Com a ultim tenia el poder militarel poder militar
6. 6. LES CORTSLES CORTS Els clergues, els nobles ,Els clergues, els nobles , els funcionaris i la sevaels funcionaris i la seva Familia (la gent queFamilia (la gent que l'envoltava ) formavenl'envoltava ) formaven lala cort reialcort reial. La cort era itinerantLa cort era itinerant, anava viatjant de regne en regneviatjant de regne en regne, perqu el rei tenia que visitar-los.
7. 7. Les cortsLes corts eren unes reunions on eseren unes reunions on es trobaventrobaven representants els privilegiatsrepresentants els privilegiats (nobles , clergat i burgesia).(nobles , clergat i burgesia). Les corts havien de acceptar si donavenLes corts havien de acceptar si donaven o no els serveis al rei.o no els serveis al rei. Aix significavaAix significava una limitaci per el rei. Aquest equilibriuna limitaci per el rei. Aquest equilibri que es va crear entre el rei i les corts, esque es va crear entre el rei i les corts, es va anomenarva anomenar pactismepactisme..
8. 8. Sota el regnat de Pere elPere el GranGran, les Corts Catalanes van prendre forma institucional. El rei s'obligava a celebrarEl rei s'obligava a celebrar Cort General anualment.Cort General anualment. Les Corts exercien funcions de consell i tamb legislatives per mitj dels anomenats "tres braos": l'eclesistic, el militar i el popular o cambra reial.
9. 9. Per dur a terme les lleis que es dictaven a les corts, al s. XIV es va crear una delegaci permanent de diputats. Aquesta delegaci rebia el nom de Diputaci General de Catalunya o Generalitat. La GeneralitatLa Generalitat