sa socat organitzacio politica dels estats

20
L'organització política de les societats SA SOCAT

Upload: txeli

Post on 23-Jan-2018

4.704 views

Category:

Education


1 download

TRANSCRIPT

Page 1: Sa socat organitzacio politica dels estats

L'organització política de les societats

SA SOCAT

Page 2: Sa socat organitzacio politica dels estats

El problema?

Després d’investigar heu de donar resposta a la següent pregunta:

Quin seria el millor Model d’Estat per a una hipotètica Catalunya

Independent?

Qui diu Catalunya diu el Kurdistan, que ni tant sols té Estat, o Espanya.

Page 3: Sa socat organitzacio politica dels estats

L'ESTAT

L'Estat: és el conjunt d'institucions creades per organitzar la vida i activitat de les persones, que viuen en el mateix territori i que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poder.

L'Estat és una forma d'organitzar el territori.

Page 4: Sa socat organitzacio politica dels estats

EL TERRITORI

El territori: està delimitat per fronteres que permeten distingir un Estat d'un altre.

Page 5: Sa socat organitzacio politica dels estats

NACIÓ I PAÍS

Nació: grup de pobles que ocupen un mateix territori “històric” i que estan units per una llengua o cultura.

País: es fa servir com a sinònim de nació.

Page 6: Sa socat organitzacio politica dels estats

EL PODER

Poder: allò que caracteritza l'Estat és el poder. I ho fa a través de:

✔ Lleis (elaborades al Parlament)✔ Jutges (per vetllar que es compleixin les

lleis)✔ Administració dels serveis públics✔ Recaptació d'impostos✔ Política i seguretat (interior i exterior)

Page 7: Sa socat organitzacio politica dels estats

EL PODER

Del poder s’ha de tenir en compte:✔ De qui està en mans? De poble, d’un monarca, d’un

militar, d’una oligarquia, d’una grup de vells,...✔ Aquest poder es divideix:

Page 8: Sa socat organitzacio politica dels estats

LA DEMOCRÀCIA

La democràcia: doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants.

La primera democràcia es donà a la Grècia clàssica, a principis del segle VI a.C., a Atenas i de la mà de Solón, quan aquest va establir el dret a apel·lar a la cort popular per part de la ciutadania.

Clepsidra: el temps de paraula en una assemblea Grega finalitzava en omplir-se el vas.

Page 9: Sa socat organitzacio politica dels estats

LA DEMOCRÀCIA

Un Estat és democràtic quan els ciutadans participen de les tasques de govern.

Aquesta participació la poden exercir:✔ De manera directa: quan els ciutadans

reunits en assemblea o per mitja de referèndum prenen decisions.

✔ De manera representativa: quan els ciutadans deleguen la seva decisió a uns representants a través d'eleccions.

Page 10: Sa socat organitzacio politica dels estats

LA ELEMENTS DE LA DEMOCRÀCIA

✔ Les eleccions: que han de ser lliures, plurals, per sufragi universal i periòdiques.

✔ Els partits polítics: que es formen per recollir la diversitat d'opinions dels ciutadans a través dels seus programes i candidats.

✔ La divisió de poders: que evita que cap institució acapari tot el poder: parlament (poder legislatiu), Govern (poder executiu) i jutges (poder judicial).

Page 11: Sa socat organitzacio politica dels estats

LA ELEMENTS DE LA DEMOCRÀCIA

La Constitució: les democràcies estan obligades a respectar un conjunt de lleis fonamentals, que determinen la forma de govern, estableixen els drets i deures dels ciutadans i defineixen les institucions i el funcionament de l'Estat.

Constitució EEUU 1787 Constitució Espanyola 1978

Page 12: Sa socat organitzacio politica dels estats

MODELS D’ESTAT

MODELS D’ESTAT

Page 13: Sa socat organitzacio politica dels estats

MODELS D’ESTATPossibles classificacions

Aquestes tres classificacions no són excloents, sinó que es complementen, de manera que una república pot ser democràtica (Estats Units o Sud-àfrica) o totalitària (la Xina o Cuba), una democràcia republicana pot ser parlamentària (Alemanya o l'Índia) o presidencialista (França o Argentina), i una monarquia pot ser democràtica i parlamentària (Regne Unit o Japó), no democràtica (Aràbia Saudita o Ciutat del Vaticà) o situar-se en posicions intermèdies (Marroc), molt habitualment qualificades de forma més o menys anacrònica amb termes propis de les formes històriques de la monarquia (monarquia feudal, monarquia autoritària, monarquia absoluta).

Page 14: Sa socat organitzacio politica dels estats

ESTATS DEMOCRÀTICSAlguns exemples

Els Estats democràtics: ✔ Monarquies parlamentàries: on la màxima

autoritat és el Rei (càrrec hereditari), però la sobirania recau en el poble (Espanya, Regne Unit)

✔ Repúbliques parlamentàries: on la màxima autoritat és el President de la República (càrrec electe), però la sobirania recau en el poble. (França, Itàlia)

Page 15: Sa socat organitzacio politica dels estats

ESTATS NO DEMOCRÀTICSAlguns exemples

Els Estats no democràtics poden ser: ✔ Monarquia absoluta: és aquella en què el rei

concentra tots els poders (judicial, executiu i legislatiu). (Aràbia Saudita, Oman)

✔ Dictadura: és un règim en el qual una persona, amb el suport d'un partit polític, d'un grup ètnic o de l'exèrcit, governa amb un poder absolut. (Corea del Nord)

Page 16: Sa socat organitzacio politica dels estats

ORGANITZACIÓ INTERNA DELS ESTATS

Els Estats es poden organitzar com a:✔ Estat centralista: quan les decisions que

afecten a diferents territoris d'un mateix Estat es prenen des d'un govern central. (França)

✔ Estat descentralitzat: quan les decisions es prenen de manera compartida entre els diferents territoris que conformen l'Estat. (Alemanya)

Page 17: Sa socat organitzacio politica dels estats

ORGANITZACIÓ INTERNA DELS ESTATS

Els Estats es poden ser:✔ Laic o secular és l’Estat que prescindeix de qualsevol

organització o confessió religiosa. I on les autoritats polítiques no s'adhereixen públicament a cap religió determinada ni les creences religioses influeixen sobre la política nacional.

✔ Confessional: és aquell que declara una religió concreta com a oficial, amb diversos graus de penetració en la vida pública. El govern sosté econòmicament determinats aspectes del culte religiós, promou la seva difusió o ensenyament i aprova lleis destinades a la seva conservació.

Page 18: Sa socat organitzacio politica dels estats

EL GOVERN DELS ESTATS

DIFERENTS FORMES DE GOVERN:✔ Anarquisme: absència de govern o eliminació del govern jeràrquic i reglamentari. L'anarquisme ha sorgit

com a proposta en estats capitalistes, comunistes i socialistes.

✔ Autocràcia: forma de govern en què el poder és ostentat per un sol individu. L'autocràcia inclou: Dictadura I Tirania

✔ Monarquia (incloent-hi la monarquia constitucional atès que el poder recau sobre el monarca que designa, encara que de manera cerimonial, un primer ministre o president que governa en representació seva)

✔ Autoritarisme: forma de govern en què l'Estat demana obediència estricta a la seva autoritat per mitjà del control social i les polítiques opressives. L'autoritarisme es pot manifestar en les dictadures o juntes militars; als estats comunistes unipartidistes, i a les repúbliques presidencialistes o parlamentàries feixistes.

✔ Democràcia: forma de govern en què el poder recau sobre tot el poble. El concepte inclou la democràcia deliberativa, la democràcia directa, la democràcia representativa i la socialdemocràcia. Aquests conceptes no són excloents.

✔ Oligarquia: forma de govern en què el poder és ostentat per un grup privilegiat de la societat en funció de llur riquesa, llur ascendència, llur influència política o llur participació militar. Inclou les següents formes de govern: Aristocràcia, Gerontocràcia, Meritocràcia,...

✔ Teocràcia: forma de govern en què el governant és el cap de la religió de l'Estat. Es manifesta als: Califats, Ciutat del Vaticà, Repúbliques islàmiques, Sultanat

Page 19: Sa socat organitzacio politica dels estats

Estat 1Estat 2

Nació A

Nació B

Nació D

Nació C

Nació ACatalàCuina MediterràniaMúsica de Jazz

Nació BHindi i UrdúBudismeBalls típics

Nació CAlemanyProtestantismeCuina nòrdica

Nació DXinès mandarí i cantonèsVestits típicsCal·ligrafia

Exemple

Page 20: Sa socat organitzacio politica dels estats

RELACIONS ENTRE ESTATS

Els Estats es relacionen els uns amb els altres: ✔ Firmen tractats, convenis i declaracions

Internacionals. La declaració dels Drets humans, és un exemple.

✔ Creen organitzacions supranacionals. L'ONU (Organització de les Nacions Unides), la UE (Unió Europea), la Lliga Àrab.