L’ORGANITZACIÓ DE L’ORGANITZACIÓ DE L’ESPORTL’ESPORT

1. L’ACTIVITAT FÍSICA EN EL SISTEMA EDUCATIU

• EL SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL• MARC JURÍDIC DEL SISTEMA EDUCATIU• EL PROFESSORAT D’EDUCACIÓ FÍSICA I LA SEVA

FORMACIÓ• L’ESPORT ESCOLAR I L’ESPORT UNIVERSITARI

EL SISTEMA EDUCATIU EL SISTEMA EDUCATIU ESPANYOLESPANYOLTipus de relació entre l’activitat física i el

sistema educatiu:

Educació Física: primària, ESO i batxilleratEsport EscolarFormació de professorat/tècnicsEsport Universitari

On trobem algun tipus de relació?On trobem algun tipus de relació?

MARC JURÍDIC DEL SISTEMA MARC JURÍDIC DEL SISTEMA EDUCATIUEDUCATIUL’article 27 de la Constitució, dins dels

drets fonamenals, engloben el marc jurídic de l’educació.

Artículo 271. Todos tienen el derecho a la educación. Se

reconoce la libertad de enseñanza. 2. La educación tendrá por objeto el pleno desarrollo

de la personalidad humana en el respeto a los principios democráticos de convivencia y a los derechos y libertades fundamentales.

3. Los poderes públicos garantizan el derecho que asiste a los padres para que sus hijos reciban la formación religiosa y moral que esté de acuerdo con sus propias convicciones.

4. La enseñanza básica es obligatoria y gratuita. 5. Los poderes públicos garantizan el derecho de

todos a la educación, mediante una programación general de la enseñanza, con participación efectiva de todos los sectores afectados y la creación de centros docentes.

6. Se reconoce a las personas físicas y jurídicas la libertad de creación de centros docentes, dentro del respeto a los principios constitucionales.

7. Los profesores, los padres y, en su caso, los alumnos intervendrán en el control y gestión de todos los centros sostenidos por la Administración con fondos públicos, en los términos que la ley establezca.

8. Los poderes públicos inspeccionarán y homologarán el sistema educativo para garantizar el cumplimiento de las leyes.

9. Los poderes públicos ayudarán a los centros docentes que reúnan los requisitos que la ley establezca.

10. Se reconoce la autonomía de las Universidades, en los términos que la ley establezca.

Cronologia de les lleis d’educació tant d’àmbit Cronologia de les lleis d’educació tant d’àmbit estatal com català, amb les seves derogacions. estatal com català, amb les seves derogacions. (Fletxes vermelles)(Fletxes vermelles)

EL PROFESSORAT D’EDUCACIÓ EL PROFESSORAT D’EDUCACIÓ FÍSICA I LA SEVA FORMACIÓFÍSICA I LA SEVA FORMACIÓ1970 – LGECanvia el sistema i es crea l’EGB (mestre

generalista era l’encarregat de donar classes d’EF, però un especialista a la 2ª etapa).

En el batxillerat i la universitat, l’ensenyament físic esportiu estava controlat per l’Estat (s’estableixen categories, retribucions i procedències diferents – LEY 3/1971)

El professorat de l’EGB es formava en les Escoles de Magisteri, mentre que els professors de Batxillerat, FP i la universitat provenien de l’INEF (4 anys – titulació de PROFESSOR D’EDUCACIÓ FÍSICA). Això prové de la LEY 77/1961 D’EDUCACIÓ FÍSICA, amb la qual es crea l’INEF de Madrid i, posteriorment al 1966 es va fer el primer curs.

Altres centres de formació durant Altres centres de formació durant aquesta època:aquesta època:

1919. Escuela Central de Gimnasia del Ejército 1939. Escuela central de Educación Física (encara existent i lligada a l’exèrcit).

1933. Escuela Nacional de Educación Física de San Carlos

1941. Academia Nacional de mandos e instructores “José Antonio”

1956. Escuela Isabel la Católica1961. Escuela de Especialidades “Julio Ruiz de

Alda”

Titulació que s’obtenia:Titulació que s’obtenia:- Instructor d’Educació Física- Mestre instructor en EF- Professor d’Educació Física

Des del 1933 s’integren a l’INEF de Madrid al 77/78 i passen a titular-se PROFESSORS D’EDUCACIÓ FÍSICA.

Hi havia hagut un centre abans a Catalunya: 1936 (Acadèmia d’Educació Física de la Generalitat de Catalunya, tot i que va durar només uns mesos)

1977. RD 425/1977S’elimina l’obligatorietat de l’EF als estudis universitaris.Es creen els Serveis Esportius Universitaris per a la

pràctica d’AF.

1980. LEY 13/1980, General de la cultura física y el deporte.

Reivindicacions pel reconeixement de l’INEF com carrera universitària.

L’article 6.3. diu que equivaldria al nivell corresponent al 1r i 2n cicle, però no hi ha títol.

Es canvien els programes de l’escola universitària de formació del professorat d’EGB.

1981. RD 790/1981Creació de la Diplomatura i la Llicenciatura en Educació

Física.Estudis d’INEF (2 cicles. Diplomatura + Llicenciatura)

1982. Creació d’altres INEF (Lleida, Granada)

1983. LRU (Ley de Reforma Universitaria)Autonomia universitària.Creació d’Universitats Privades

1984. LLEI 11/1984 INEF DE BCN + INEF DE LLEIDA= INEFC (Conseqüència de la LRU)

RD 1876/1984: Creació de càtedres i agregadures d’EF al Batxillerat.

RD 1877/1984: Creació de professor numerari d’EF a la Formació Professional.

Es normalitza la categoria dels professors d’EF

1985. ORDRE 16/05/1985Convocatòria de 122 places de PROFESSOR AGREGAT

Aquesta Ordre i els RD anteriors deroguen la LEY 3/1971 de RETRIBUCIONES DEL PROFESORADO DE FEN, FORMACIÓN POLÍTICA, EDUCACIÓN FÍSICA Y ENSEÑANZAS DEL HOGAR.

1986. Nominació de BCN com a seu dels JJOO del 92.Es promou una campanya de reciclatge de mestres. Es

considera que no poden haver professors sense una formació correcta (encara hi havia mestres generals fent EF a l’EGB).

1988. LLEI 8/1988 de l’ESPORT.1990. LEY 10/1990◦ S’intenta adequar l’ensenyament d’EF que

s’imparteix als INEF (establerts per la Ley 11/1983, de Reforma Universitaria).

◦ El titol de llicenciat en Educació Física serà equivalent a tots els efectes al de llicenciat universitari.

1990. LOGSEA l’article 16 “La educación primaria será

impartida por maestros, que tendrán competencia en todas las áreas de este nivel. La enseñanza de lamúsica, la educación física, los idiomas extranjeros y aquellas que se determinen, serán impartidas por maestros con la especialización correspondiente”

Això suposa la creació dels MEF, etc.

1992. REAL DECRET 1423/1992

S’incorporen els ensenyaments d’Educació Física a les Universitats.

S’excedeix el Diplomat en Educació Física.

1993. REAL DECRET 1670/1993Es crea la Llicenciatura en Ciències de

l’Activitat Física i l’Esport, amb caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional

1994. ORDRE 11/10/1994S’estableixen els complements de

formació per accedir de MEF a CAFÉ (curs pont)

2006. LOE◦ Al “Artículo 93. Profesorado de educación

primaria”, s’assenyala que l’EF, així com la música, idiomes estrangers i d’altres que determini el Govern, seran impartides per mestres d’especialització.◦ Per donar classes a l’ESO i Batxillerat, caldrà

una titulació de llicenciat, enginyer o arquitecte, així com el titol de Grau equivalent, a més de la formació pedagògica i didàctica del nivell de postgrau (article 94).

◦ Per impartir ensenyament de FP s’exigiran els mateixos requisits que a l’ESO i el Batxillerat, tot i que hi ha excepcions en diferents mòduls en què es poden incorporar professors especialistes no necessàriament titulats (article 95).

2007. LEY ORGÁNICA 4/2007, DE MODIFICACIÓN DE LA LEY ORGÁNICA 6/2001 DE UNIVERSIDADES.

Pel qual l’ensenyament universitari s’estructura en tres cicles:◦ GRAU…. MÀSTER…. DOCTORAT

ELS CICLE FORMATIUS I ELS ENSENYAMENTS ESPORTIUS

EN L’ÀMBIT ESTATAL:

CICLES FORMATIUS: Apareixen noves figures professionals de l’activitat física i l’esport lligades al sistema educatiu.

1990. LOGSE◦ Es va plantejar un canvi al sistema educatiu, de

manera que la FP (en cicles formatius) fos de qualitat. Creen el cicle mitjà i el cicle superior amb una important càrrega lectiva.

◦ Educació obligatòria dels 14 als 16 anys.◦ Batxillerat més curt i cicles.

1995. REAL DECRETO 2048/1995

◦ Técnico Superior en Animación de Actividades Física Deportivas, de 2000 hores i amb un perfil professional enfocat als monitors de gimnàs i d’animador a entitats esportives.

1995. REAL DECRETO 2049/1995

◦ Técnico en Conducción de Actividades Físico-Deportivas en el Medio Natural, de 1400 hores i un perfil professional que s’enfoca a habilitar petits grups a la natura.

ELS ENSENYAMENTS ESPORTIUS

◦ Punt de partida= Federacions (encarregades de la formació de tècnics).

◦ Calia regular la situació heterogènia amb els titols federatius de cada modalitat, ja que cap d’ells tenia correspondència amb el sistema educatiu.

1990. LOGSE/LEY DEL DEPORTE◦ Comença a canviar la formació de tècnics per l’aprovació

d’aquestes lleis i la nominació de Barcelona’92. Amb la “LEY 10/1990 DEL DEPORTE”, a l’article 55:

1. El govern regularà l’ensenyament de tècnics esportius. 2. La formació dels tècnics esportius podrà portar-se a terme

als centres educatius reconeguts. 3. Les condicions d’expedició dels titols seran establertes pel

Ministeri d’Educació i Ciència. 4. L’ensenyament al qual es refereix té valor i eficàcia en tot el

territori. Les Federacions hauran d’acceptar les titulacions expedides pels centres legalment reconeguts.

1994. REAL DECRETO 594/1994, SOBRE ENSENYAMENTS I TITOLS DE TÈCNIC ESPORTIU.◦ Es fa la 1ª regulació dels titols de tècnic

esportiu, establint aquesta estructura:

TÈCNIC ESPORTIU ELEMENTAL (120h.)TÈCNIC ESPORTIU DE BASE (400h.)TÈCNIC ESPORTIU SUPERIOR (800h.)

◦ Tècnic esportiu elemental: Iniciació a una modalitat esportiva (s’ha de tenir el Graduat escolar o en ESO).

◦ Tècnic esportiu de base: Perfeccionament i entrenament bàsic d’una modalitat esportiva (s’ha de tenir el titol de Tècnic esportiu elemental i haver fet pràctiques).

◦ Tècnic esportiu superior: Entrenament d’alt nivell i direcció d’equips i esportistes (s’ha de tenir el títol de Tècnic esportiu de base i haver fet 200 hores de pràctiques).

1997. RD 1913/1977, ENSENYAMENTS DE RÈGIM ESPECIAL.◦ Es fa la 2ª regulació, ja que lliga els

ensenyaments esportius al sistema educatiu, ja que es distingeixen:

D’aquesta manera, l’ensenyament de tècnics esportius s’inclou en els ensenyaments de règim especial i es distingeix el TÈCNIC ESPORTIU (grau mitjà) i el TÈCNIC SUPERIOR (grau superior)

Aquests ensenyaments s’estructuren de manera que hi ha 4 blocs:

BLOC COMÚ BLOC ESPECÍFIC BLOC COMPLEMENTARI BLOC DE FORMACIÓ PRÀCTICA

Aquest RD regula la transició de fer la formació de les federacions o la titulació d’educació, per tal de que les titulacions siguin convalidades fins que es facin oficials els canvis.

Això porta a que les titulacions es vagin convertin en oficials, i que cada cop hi hagi més tècnics esportius especialitzats.

RD 318/2000, ESPORTS DE MUNTANYA I ESCALADA

RD 319/2000, ESPORTS D’HIVERN

RD 320/2000, FUTBOL I FUTBOL SALA

2002. LOCE◦ Recull els ensenyaments esportius com a

ensenyament de règim especial.◦ ORDRE ECD 3310/2002, s’encarrega de les

titulacions que es realitzen amb els criteris del període transitori:

NIVELL 1: 270 hores NIVELL 2: 480 hores NIVELL 3: 600 hores

RD 254/2004, ATLETISME

RD 261/2004, HANDBOL

RD 234/2005, BÀSQUET

2006. LOE◦ Els ensenyaments esportius s’inclouen en la

llei d’educació per primera vegada.

2007. RD 1363/2007S’adapta a la LOE i canvia els aspectes organitzatius:

Els ensenyaments s’organitzen per competències i no per objectius.Desapareix el bloc complementari.Disminueixen les hores mínimes.Es dóna valor d’hores docents a les proves d’accés.

A partir d’aquí, sorgeixen als següents anys:

RD 54/2010, EspeleologiaRD 932/2010, Buceig esportiu amb escafandraRD 933/2010, Hípica en diverses modalitatsRD 935/2010 i 936/2010, Vela en diverses modalitatsRD 705/2011 i 706/2011, JudoRD 878/2011 i 879/2011, Salvament i Socorrisme

En l’àmbit català:

1979. ESTATUT D’AUTONOMIA

RD 2809/1980, Traspàs de Competències en Educació.

RD 1688/1980, Traspàs de Competències en Esport.

Decret 264/1980, Estructuració de la Direcció General de l’Esport, amb la qual es crea l’Escola Catalana de l’Educació Física i l’Esport, com a secció de la DGE

Llei 11/1984. Creació de l’INEFC

Llei 8/1988. Es reconeix per llei l’Escola Catalana de l’Esport (té competència per regular les titulacions de l’àmbit esportiu), es crea la Secretaria General de l’Esport (que més tard es converteix en la DGE i, finalment, en la ECE)

Decret 4/1994. Es regula l’ECE i la formació i titulació de tècnics.

Decret Legislatiu 1/2000, Text Únic de la Llei de l’Esport.◦ Es distribueixen les responsabilitats entre

l’ECE (titols no oficials, és a dir, els federatius i en fase transitòria) i el Departament d’Ensenyament (els titols oficials).

Decret 169/2002. Es regulen els ensenyaments de tècnic esportiu i tècnic esportiu superior a Catalunya, segons la normativa estatal de 1997.

L’ESPORT ESCOLAR I L’ESPORT L’ESPORT ESCOLAR I L’ESPORT UNIVERSITARIUNIVERSITARILes entitats relacionades amb l’esport

escolar són:

◦ AMPA’s◦ Centres Docents◦ Ajuntaments◦ CSD◦ Consells esportius

Consells esportius

Eren els coneguts Consells Comarcals d’Esports, des del 1980. El 1987 es creen les comarques i passen a anomenar-se Consells Comarcals. Amb la aprovació de la Llei 8/1988 de l’Esport, passena anomenar-se Consells Esportius.

Decret 267/1990. Regulació dels consells esportius.◦ Defineix els Consells Esportius com a agrupacions

esportives formades per centres o associacions escolars, clubs, associacions o federacions esportives, i entitats municipals de gestió esportiva, ajuntaments i consells comarcals (Article 1).

◦ Són entitats privades sense cap afany de lucre, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d’obrar per al compliment de les seves funcions i amb les seves limitacions (…) (Article 3).

Llei 8/1999, de la jurisdicció esportiva i de modificació de les 8/1988 de l’esport i 11/1984, de creació de l’organisme autònom INEFC.

◦ Els consells esportius legalment constituïts i inscrits a Catalunya poden integrar-se en un ens representatiu de tots ells, la UNIÓ DE CONSELLS ESPORTIUS DE CATALUNYA (UCEC)◦ ◦ La SGE, organitza els “Jocs esportius escolars de

Catalunya” i proposa el “Pla Català de l’Esport a l’Escola”.

Decret 58/2010, de les Entitats Esportives de Catalunya.◦ Les associoacions esportives escolars

(creades amb el Decret 230/2005, REGULACIÓ DE LES ASSOCIACIONS ESPORTIVES ESCOLARS – derogada per aquest decret), són un grup que vol promoure l’activitat física i l’esport fora de l’horari lectiu, però lligat al projecte educatiu del centre i amb participació escolar.

Les persones necessàries són:

◦ Mínim 5, majors de 14 anys, entre les quals hi ha d’haver,

◦ 3 alumnes◦ 1 representant de pares o mares◦ 1 representant del professorat

Les seccions esportives escolars s’han de formar amb les AMPA’s i promouen també l’activitat física i l’esport fora de l’horari lectiu. Necessiten:

◦ 1 representant de l’AMPA del centre educatiu◦ 1 representant del consell escolar◦ 1 alumne o ex alumne del centre

Esport UniversitariEsport UniversitariEn l’àmbit estatal:

DECRETO 29/03/1944, es declara l’obligatorietat de l’assignatura d’EF als estudis universitaris

ORDEN 25/04/1970, es crea la Federación Española del Deporte Universitario (FEDU)

REAL DECRETO 425 DE 04/03/1977, s’elimina l’obligatorietat de l’assignatura d’EF als estudis universitaris i es creen els Serveis Esportius Universitaris.

REAL DECRETO 2069/1985, s’articulen les competències institucionals en esport universitari.

ORDEN 20/12/1988, es crea el Comité Español del Deporte Universitario (CEDU).

ORDEN 03/02/2004, es modifica l’estructura del CEDU.

Universitats(Consells universitaris) Comunitats Autònomes

En l’àmbit català:

DECRET 43/1986, creació del Consell Esport Universitari de Catalunya.

DECRET 12/1990, deroga l’anterior i es regula el Consell Esport Universitari de Catalunya.

DECRET 88/1996, es modifica el Decret 12/1990.

DECRET LEGISLATIU 1/2000, LLEI DE L’ESPORT, l’EF i esportiva d’àmbit universitari és coordinat i assessorat pel CEUC.