oortNa 173-174 - 20 DESEfíBRE 1JÎ85 REVISTA QUINZENAL

c«

Sant JoanRevista SANT JOANWo 17"} 1 IL . - 9fi H*» HpQpmhrf» HP» 1 Q8S

DIRECTOR: Carles Costa SalomEdita: Centre Cultural de Sant JoanAdreça: Carrer Princesa, 24Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)TlonAoi t- T ooal P M 9 1 Q7Q

COL·LABORADORS

Miquel FloritJoan JaumeGabriel FerriolJoan MatasAntònia CostaMateu BoverTomeu Juan C.Josep MayolMaria CompanyFranciscà BarcelóBenigno CompanyJosep GayàAntoni BauçàAntoni GayàJaume BonetAntoni BonetPortada: Xemereies. Vicens Millán

Nicolau Tous

NOTES:Els articles publicats en aquesta revistaexpresen únicament l'opinió dels pro-pis autors.Les fotografies publicades en aquestarevista SANT JOAN, les podeu adquirira Estudio Fotografico Mayol, carrer Beli-sario, 19.

Oló

1

2

34

5

67

8

910

I I

12

13M

IS

16n18

19

20

21

22

23

24

25

K

27

28

29

30

P R E C I P I -TACIÓN

mm

/'(^^

S

Zi

//'•s^t'-

X'S

22'S/i'ïi— i

•M1

l'ï?'<ò'Si s-

M f H O R O SOBSERVADOS

m

^

— '

^^ —

t

•t

•

»

— —

•

«

•

n

^\

— •

•»«

t

«••»

V l f N I O-DOMI.

N A N T E

]

A / EALIAie

HEli£

NEneN £swxi»W

Precipitación total del mes

CASAMENT

•

2 - 134

Nombre de la Estación,— r . . /"„-. • ¿¿* *~> _

Provinciaü fl 1

Mesc n i

NriV'F1*1 B

Observi

Suma

Suma

?/'¿B

dor

^R

;s /¡&

.^'jN U M E R O DE

LluviaNieveGranizoTormentaNieblaRocío

Número<//--*

ñoJ 9 Í5-

sf^

3l AS DE

•#AK

jn.Escarcha ,__,Nieve cubrió su »lo W

DIAS PRECIF< 0.1 (ip.)> 0.1> 1,0>>

P R E C I P I T A C I Ó NM A X I M A EN UN 01«

Suma

/¿7? 3 - >

. .

_mm

••••

10,03QO

' ITACION

| Sé'- mm. día [S_

Viento dominant«

li In diasit Unit

NE.

«-k

•

El »I <|9 à>•il Unii

l\¿

S U M A R I

AjuntamentUrbanismeCasa de CulturaServei Municipal S.M.O.E.De per la vilaVoleibolFutbolDe la poesia del P.GinardPeña MotoristaTemas útilesI Congrés de Premsa ForanaTemes agricoles

El dia 25 de setembre es varen casara l'església parroquial de Sant Joan,Bartomeu Garí Ferriol i MontserratPayeras Bou. Enhorabona. Enhorabona

3 - 135 AjuntamentAJUNTAMENT

En el darrer ple extraordinari quel'Ajuntament de Sant Joan celebrà elpassat dia 11 d'aquest mateix mes,es tractaren els següents punts:

Lectura i aprovació de l'acta anteriorAprovació definitiva de l'augment

de la tabla -de valors de Plus Vàluaque es "de 5% per els anys 86-87.

Sáprovà donar de • baixa la quotade 143é970 Pis corresponent a l'any 1.983de "Pósito Agricola".

Igualment s'aprovà una col·laboracióamb l'editora que, a principis de l'anyque ve te previst publicar les memòriesdel poeta santjoaner Miquel Gayà iSitjar.

També quedà aprovat que l'Ajuntamentconfeccioni unes tarjes de Nadal perpoder felicitar a totes les cases delpoble.i amics.

Com cada any l'Ajuntament patrocinaràla Cavalcada dels Reis i repart dejuguetes.

El Delegat de Cultura informà d'unapropera reunió amb les entitats localsper poder confeccionar el calendarii tenir prenist les ajudes per l'any1.986.

Es va acordar canviar la rotulaciódels carrers en llengua catalana, segonsla nostra modalitat, i rotular amblletres de l'abecedari, els carrersque no tenen nom.

Es deixa per una propera reunió,la convocatòria de la plaça vacantd'"Aguacil-Ordenanza".

Finalment es va dar informació deles gestions amb GESA, damunt el trossubterrani de xerxa d'instalació elèctri^ca en el craver dels carrers Major-Palma-Mestre Mas.

URBANISME

Fa unes setmanes, la Comisió Provin-cial d'Urbanisme, va aprovà definitiva-ment per unanimitat i en virtut del'article 5.4 de la Llei del sol, l'exp£dient de Delimitació del sol urbà delterme municipal de Sant Joan.

CASA DE CULTURA

El Consell de Mallorca ha aprovat,dintre el programa d'inversions cultu-rals per l'any 1986, les obres d'acondi-cionament de l'antiga escola dels ninsper Casa de Cultura. El presupost totales de 17,014.269 Pis repartit en tresparts iguals entre el CIM, Estat iAjuntament, que aportaran cada un laquantitat de 5, 671.423 Pis.

EL SERVEI MUNICIPALD'ORIENTACIÓ EDUCATIVA

(S.M.O.E.)

Ara fa quasi dos mesos que faig•feina al vostre poble i pens que jaés ben hora de presentar-mos. Moltsja mos coneixem, però segurament aquestacarta també vos ajudarà a entendreun poc millor l'objectiu de la mevatasca aquí a Sant Joan.

Com tots sabeu, l'educació és unprocés molt complexe en el qual hiintervenen molts de factors; però siposque estareu d'acord en que les pecesclaus de l'educació són la familia,l'escola i la comunitat... La mevatasca aquí és idò, precisament, col.lab£rar amb aquests tres grups en beneficide l'educació dels nins i nines deSant Joan. Per aquest motiu el meutreball va dirigit als pares, als profe-sors, als alumnes i a la comunitaten general.

La meva tasca de cara a la comunitatpodríem definir-la, en poques paraules,com a dinamització cultural. En aquestsentit la meva actuació és mínima,de fet, el meu treball es centra bàsi-cament en les escoles... però voldriaaprofitar aquesta carta per dir-vosque, encara que no sigueu alumnes deles escoles, ni pares d'alumnes, nimestres, podeu també assistir a qualse-vol conferència, xerrada o activitatque organitzi el Servei d'Orientació.Sempre sereu ben rebuts.

Les activitats programades per aquestcurs acadèmic i que van dirigides atota la comunitat són: Una exposicióde juguetes, una exposició de llibresi un programa d'educació per a la salut.

La meva tasca de cara als paresd'alumnes de l'escola" és bàsicamentla d'informació-formació i assesoramentindividual.

Ajuntament 4 - 136

a. La primera, informació-fòrmació,es du a terme a través de xerradesdamunt temes relacionats amb l'educació.S'ha programat que, al Ilare d'acjuestany pogueu assistir a les següentsconferències:. La importància de la psicomotricitata l'escola.

. Leü condicions ambientals que afavorèixen els hàbits d'estudi.

. Les condiciones mabientals que afavo-reixen els hàbits d'estudi.

. Higiene dental: Prevenció de caries.

. Alimentació i nutrició.

. Parasitosi: Pois i cucs.b. S'assassorarà als pares d'alumnes

que ho sol·licitin i/o que es creguiconvenient.

L'hora destinada a visites de paresés els dilluns de 6h. a 7h. del vesprea l'escola de Son Juny.

La meva tasca de cara al profesoratpodríem resumir-la en els següentspunts:- Assassorament en els casos d'alumnesamb dificultats escolars i- Elaboració de material didàctic...Aquest curs s'elaborarà una unitatdamunt "Sant Joan: La localitat onvivim". Aquest material, que va dirigitals alumnes del Cicle Mitjà és moltútil per fer un ensenyament a l'entorn.

Finalment em queda per explicar-vos la tasca que realitzo de cara alsalumnes. Aquesta es desenvolupa a travésde dos camps d'actuació: El camp dela terapèutica i el camp de la preventi-va.

a. La tasca terapèutica consisteixen atendre els casos de nins i ninesque presentin qualque dificultat...problemes d'aprenentatge, de conducta,de llenguatge escrit o parlat, etc.

b. La tasca preventica, que es diri-geix a la majoria dels alumnes, preténposar les bases necessàries a fi dedisminuir l'índex de fracasos escolars.

Aquesta tasca es realitza fonamental-ment en les primeres edats, Preescolari Cicle Inicial.

Les activitats que es realitzenen aquest sentit són:- Exploració dels alumnes de Preescolar(5 anys) i Cicle Inicial, a travésde l'observació i eines de diagnòstic(test, per entendre'ns).- Programa d'actuació psicomotriu pera tots els nins i nines de "Ca ses

monges" i cicle inicial, amb la finali-tat de preparar-los per a l'aprenentatgede la lectura i escriptura, que sónles eines instrumentals bàsiques de1'escolarització.- Programa d'ensanyament de Tècniquesd'Estudi per als alumnes de Cicle Mitjà,a fi d'ajudar-los en els seus estudis.. Talvegada es dugui a terme un progra-ma semblant per. als alumnes del CicleSuperior.- Orientació professional per als alum-nes de vuitè per tal d'ajudar-los enl'elecció dels seus futurs estudis.- Programa d'educació per a la salutque contemplarà, fonamentalment, lasalut dental.

Heu de saber que tot aquest conjuntde tasques reb el nom de SERVEI MUNICI-PAL D'ORIENTACIÓ EDUCATIVA.

A Mallorca funcionen també els S.M.O.E. d'Artà, Sant Llorenç, Capdeperai Vilafranca.

A Sant Joan i Vilafranca el seveiés de mitja jornada laboral (vint horessetmenals). D'ambdós serveis jo ensom la responsable.

Aquí, al vostre poble, hi faig feinaels dilluns i dijous a l'escola deSon Juny, i els dimecres matins a "Cases monges".

Esper que la creació del serveimunicipal d'orientació educativa resultide veres beneficiosa per a tothom.

AtentamentMa Lluisa Fuster Mascaró.Pedagoga, responsable te¿nica del S.M.O.E.

5 - 137 De per la vilaDIADA ESPORTIVA

Amb la participació dels centres esco-lars de Maria de la Salut, Montuïri,dos de Porreres, Sant Joan i Sineu,tengue lloc .el dissabte dia 14 a SantJoan, una diada de promoció de l'esporta la plaça de la Constitució. Al llargde tot el matí els assistents ferenpractiques a les ordres de diferentsmonitors de la Delegació d'Esportsde la C.A. Al final foren entregatsels diplomes corresponents.L'Ajuntament de la vila hi participàamb begudes pels participants.

EXPOSICIÓ S.M.O.E.

El Servei Municipal d'Orientació Educa-tiva ha montât en eì saló d'actes dela Casa de la Vila, una exposició detreballs fets pels nins i nines d'aquestpoble, així com una colecció de juguetesde caire didàctic en vistes a orientari mentalitzar a la gent degut a laproximitat de les festes de Nadal iReis.

ELS REIS

Ja està en marxa l'organització peldia 5 de gener, de la cavalcada delsReis, amb repartiment de juguetes,com cada any està patrocinada per l'Ajuntament de Sant Joan.També pel dia 6, un grup d'aficcionatsprepara la tradicional representacióde la comèdia d'Els Reis, que tendralloc a l'església gràcies a la col·labo-ració de la Parròquia. o>

NOU BOLLETI D'INFORMACIÓ

El Partit Demòcrata Popular de Balearsha publicat un bolletí d'informació.En el número 1 corresponent al passatmes de novembre, hi ha una presentaciódel seu president Oscar Alzaga i deTofol Soler president de Mallorca,així com notícies nacionals i internaci^nais. També articles d'opinió tractantels temes del paper de la dona, de

joventut, Cambres Agràries, acció sociali altres.

AUGMENT DE FAMILIA A CASA DEL BATLE

El dia 25 de novembre, va néixer elprimer fill del nostre Batle. EnhorabonaFrancisca i Joan.

CARRETERA DE PALMA

A la fi, han estat pintades les senyalsvials del centre de la carretera deSant Joan a Montuiri. Ara fan faltapintar les laterals, tan importants

pintar les laterals, tan o més importantque les altres, ja que molts de diesla boira posada no deixa circular entranquilitat i seguretat.

LLIBRE DE POESIES

Hem rebut junt amb una felicitaciódel P. Miquel Colom T.O.R. el seu noullibre de poesies titulat "Darrersbatecs", el qual junt als altres espot consultar a la biblioteca P. RafelGinard Bauçà.

A MONTUIRI

El passat diumenge dia 15, a Montuirifou proclamat Fill Il·lustre d'aquellpoble el músic i compositor P. AntoniMartorell, feu el parlament de proclama-ció de mèrits el nostre paisà el poetaMiquel Gayà Sitjar.

t&t»fíft

¥,. C '* ': •*•' • '.Y

•- "• • -i• ,•

CONSELLINSULARDE MALLORCA

EsportsVOLEIBOLVoleibol Juvenil

El equipo juvenil del Sant Joanen la temporada 85-86 está formadopor la siguientes jugadoras: Ma AntoniaBauza Bonet, Margarita Company Bauza,María Munar Bauza, Antonia FontirroigGual, Cati Bauza Ginard, Cati JaumeBauza, Ana Ma Matas Barceló y MariaCompany Nicolau y como entrenadoresAndrés Gelabert y Rafael Bauza.

La liga empezó el día 16 de Noviembrede 1.985. El primer parido se disputóen el Palacio de Deportes de Palmay enfrentó a los equipos de Ophiusay Sant Joan. Debemos mencionar queel equipo del Ophiusa es una categoríasuperior el juvenil del Sant Joan,aunque esto no fue ninguna traba paraque el equipo de Sant Joan, lograseel triunfo. El resultado final fue3-2 a favor del Sant Joan, con lossiguientes parciales: 15-6; 11-15;15-7; 13-15; 10-15, como se puede apre-ciar por estos parciales el partidofue bastante duro y a la vez emocionante.

El segundo encuentro tuvo lugaren Palma. Se enfrentaron los equiposde San Vicente de Paul y Sant Joan.El partido resultó muy excitante, deahí que se dieran los siguentes parcia-les: 15-12; 12-15; 15-17; 12-15. Conestos resultados se puede observarla igualdad de los dos equipos.

El día 1 de Diciembre, el Sant Joanse desplazó hasta Palma para jugaruno de los duros encuentros contrael San José de la Montaña. El resultadofue de 3-2 para el Sant Joan, con lossiguientes parciales: 15-9; 2-15; 6-15; 16-14; 14-16. En 'el primer setlas jugadoras del Sant Joan estabanalgo indecisas, pero en el segundoy tercero se animaron y lograron impo-nerse con gran facilidad. Especto alcuarto y quinto set, podemos decirque fueron muy reñidos, en el cuartola victoria final fue para el San José,de ahí que se tuviera que disputarun quinto partido en el que se impusoel Sant Joan, que realizó un magnificojuego en los últimos minutos, ya queperdiendo de 14-2, logró imponersepor 14-16.

El día 8 del mismo mes el Sant Joanrecibió al Ophiusa. El resultado finalfue de 3~0 favorable el Sant Joan. conlos parciales 15-10; 15-9; 15-12. Es

6 - 138

de destacar el buen juego realizadoper el Sant Joan.'

El día 15 último, el Sant Joan seenfrentó al San Vicente, en la canchadel Sant Joan. En el primer set lasjugadoras locales ganando de 13-8,perdieron de 14-16, no obstante enlos tres siguientes sets lograron impo-nerse por 5-13; 15-9 y 15-11.

Cadete Femenino

El equipo de voleibol femenino enla categoría cadete está formada porAna Ma Matas Barceló, María CompanyNicolau, Antonia Gaya Morey, MargaritaBauza Mesquida, Margarita Cátala KarmanyMarta Company Pérez, María AlzamoraBauza, Antonia Oliver Matas y MaríaOrdinas.

El Primer partido tuvo lugar enSant Joan, enfrentándose el equipolocal al de Petra, el resultado finalfue un claro 3-0 favorable al SantJoan con los parciales: 15-5; 15-5;15-5; demostrando la superioridad delequipo local.

El segundo partido disputado el7 de Diciembre, también en Sant Joanenfrentó al Sant Joan, y al San JoséObrero, el resultado fue 3-1 para laslocales, con los siguientes parciales:15-1; 15-3; 8-15; 15-7. El tercer setfue ganado por el San José Obrero,debido a que las jugadoras del SantJoan se desanimaron.

El 14 de Diciembre, se disputó eltercer partido en el que se enfrentaron

7 - 139

los equipos del Sant Joan al ColoniaMontesión. Este partido tuvo lugaren Pollensa y el resultado fue 3-0para las jugadoras del Sant Joan, conlos parciales 15-0; 15-2; 15-8.

Voleibol Escolar

Todos estos partidos se disputanen el Polidepórtivo Principes de España.El primer encuentro tuvo lugar el 27de Noviembre, se enfrentaron los equiposde San Francisco y de Sant Joan conel resultado 3-0 favorable al SantJoan con los parciales 15-6; 15-4;15-2. Se puede observar claramentela superioridad del equipo de SantJoan.

El día 4 de Diciembre, tuvo lugarel encuentro Sant Joan-Colegio RamónLlull, con el resultado 3-0 para elSant Joan con los parciales 15-3; 15-3; 15-3. Como se puede observar elSant Joan dominó en todo momento.

El 11 de este mismo mes, se enfrenta-ron los equipos de Sant Joan y SanJosé Obrero, el resultado due de 3-0 favorable al Sant Joan.

FÚTBOL

JUVENILS

1-12-85Sant Joan 2 - Ses Salines 2Curt resultat el aconseguit pel SantJoan contra Ses Salines que va empatarel partit gracies a un penalt pitatper l'arbit i que només va veure ell,quan el temps ja pasava de quasi cincminuts i sense que hagués hagut cappèrdua de temps apreciable en tot elpartit.La primera part va acabar amb ventatgede l'equip visitant d'un gol a cero.Als segons quarantè cinc minuts l'equiplocal va empatar i es va adelantaren el marcador com a conseqüència delfort domini que va dur a terme.Elsgols varen ésser aconseguits per ToniCompany i Guillem Mas respectivament.Més tard com ja he dit Ses Salinesva empatar gràcies al favoritisme del'arbit. Aquesta darrera jugada vaproduir una alteració total del públici jugadors, mostrant tarjeta vermellaa Guillem Florit, lo que li va suposarcinc partits de sanció.

8-12-85Consell 3 - Sant Joan 3Magnífic resultat el aconseguit pelSant Joan encara que va tenir oportuni-tats per acabar els 90 minuts amb unavictorià a n'el seu favor. Dic lo demagnífic dagut a l'equip de circunstan-cies que va anar a Consell.Tots els gols se varen marcar a lasegona part, primer es va adelentarl'equip local, empatant i adelantant-se llavors el Sant Joan mercès a dosgols d'En Guillem Mas i de Ernest Mas.Però una altra vegada 1/equip localva aconseguir adelantarse després d'haverempatat. A n'el darrer gol marcat pelConsell se va fer mal el porter delSant Joan, passant de porter en ToniBauçà, lo que va suposà que el SantJoan jugàs en 10 homes, ja que s'havienfet els canvis permesos. El tercergol santjoaner el va transformar EnTomeu Company, gol que va suposar unbon empat.

ï.

nio 8 - 140

DE LA POESIA DEL PARE RAFEL GINARD

A Pere Pujol, d'Artà,que modela el bust del frare santjoaner.

per Miquel Pons.Ja coneixeu la meva admiració d'anys anrera pel vostre i una mica de tots Pare

Rafel Ginard. Però no basta dir admiració perquè també hi havia, entre nosaltres,una bona amistat malgrat la diferència d'edat. Primer vaig conèixer l'escriptor,el recopilador de gloses i cançons, que publicava "El Heraldo de Cristo", que l'home,que el frare tercerol. Però un dia vaig fer coneixença amb el Pare Ginard i desde llavors sempre fórem bons amics. No podria assegurar si el vaig conèixer a l'autjDbus Madrid-Valencia, una vegada que hi coincidírem, o a Cura, o a Santanyí, onvenia a predicar-i a la festa de Sant Bernat, o a Llucmajor,.. .A Llucmajor li vaigenviar cançons, glosats, remansos, codolades. Amb els anys ens creuàrem algunescartes i per Nadal i per Sant Miquel mai no mancava la seva felicitació no limitadaa un molts d'anys secs sinó que, a vegades, enviava el que ell en deia gloses.

Entre les cartes que jo guard amb gran estima ha trobat una postal, escritades de Llucmajor, el 17-IX-52, amb una glosa delicada que no necessita llembroixargens ni mica. També a les gloses de la pagesia, que el Pare Ginard coneixia moltbé, hi és present i escaient la poesia. Ja voldrien molts de poetes tenir la destre-sa dels autors de gloses com "Vos que amb so mirar matau...", "Una vida, dues vi-des...", "No vos enamoreu amor..." i tantes i tantes model d'enginy i de perfeccióde fons i forma.

Vet ací la glosa que m'envià:"Molts d'anys i que Sant Miquel

que maneja les balances,vos doni tantes gaubances

com estels hi ha en el cel.Que us faci bon pes en vidai millor encara en la mort,i us meni la nau al portde l'alegria complida!"

Però no acaba aquí la vena del Pare Ginard. Pel Nadal de l'any 1974, des d'Artà,amb la següent carta-i-glosa falicitava tota la nostra família. Carta-i-glosa queem permet fer arribar als lectors de "Sant Joan" perquè gaudesquin amb nosaltresde les habilitats, de les generositats, de les arts d'aquest santjoaner il·lustre.

"Artà, vigília de Nadal, 1974Sr. D. Miquel Pons BonetFelanitx

Estimat amic: Corresponc a la vostra col.lectiva felici-tació nadalenca (tu i els teus hi heu col.laborat) hi corresponc, dic, amb unaglosa un si és no és aiguardentera. Ja saps que, allà on no hi ha, el Rei hi perd.Doncs, en mi no hi ha més cera. "Fed quod potui, faciant meliora potentes". (Ambperdó). Els capellans capellenegen i, en adonar-se'n -aquí en tens la mostra- jaels ha sortida qualque llatinada.

Vet aquí la glosa:

Per tu, Miquel, per tu, Franciscà,també per tu, Sebastià,i per Na Maria del Mar,per tots "Molts d'anys!, per tots un "Visca",per tots salut, torrons i pa.Si mai la vida se us envisca,la torni Déu desenviscari mentre el temps, rapi t, relliscaque Ell sempre us vulgui agombolar.I, si a 'la llar, cap roda gisca,vessant-hi amor, no giscarà.

9 - 141

A tu, Miquel, a tu, Francisca, a tu Sebastià, i a tu,Maria del Mar, que el Bon Jesús de Betlem vos conservi ï augmenti el delit. Totsquatre sou molt gentils.

Atentament vos saluda el vostre amic,

v?i/K*aí»W' c!¿W¿

I amb l'esperança de trobar encara més agres de la poètica del Pare Ginard,amagats sota els buscalls de paperassa o entre les pàgines de diaris i revistespos punt a la petita i íntima entrega.

Cala Figuera de SantanyíNadal 1985

ANIMADA FESTA D'ANIVERSARI DE LA PENYAMOTORISTA

Es costum ja dins els actes socialsde la Penya Motorista, celebrar elsdarrers mesos de l'any, la seva festad'aniversari; així enguany es va celebrarel dia 8 de desembre, i són 29 alsnays que han passat des de la sevafundació.

Començaren els actes amb una missaqvre oficià el M. I. don Bruno Moreyi a on hi assistiren els directius,socis i amics de la Penya.

Després a Can Tronca es va fer l'aco¿tumat dinar de matances i els ,és detrès-cens homes i dones que enrevoltavenla taulada, en donaren bon compte del'arròs i pilotes matançeres que ambgran encert preparen cada any un grupde dones encapsalades per Na MariaPuça, neboda de la Cuinera Major, MadoMagdalena Puça; totes elles reberenMtres-cents homes i dones que enrevoltentres-cents homes i dones que enrevoltaven

la felicitació de tots per lo gustósdel menjar i per l'encert de tot eldinar.

Com cada any els membres de la Penya,serviren a la taula, com una mostrade germanor i de gent ben organitzada.No hi faltaren els balls, ni tampocels versets del President, i ferenparlaments el nostre poeta Miquel GayàSitjar, els socis d'Honor don BrunoMorey i don Rafel Feliu; acabà aquestesintervencions don Joan Verger, Vice-Président del C.I.M., que hi asistíaper primera vegada. Tots ells forenben aplaudits i coincidiren amb elogiarl'ambient, l'alegria i la germanor

que envolta aquestes celebracions.Per acabar En Guillem Bou amb la

seva peculiar manera d'ésser, procedía la subasta de porquim elaborat ala matança del porc i també foren sorte-jades algunes peces entre els assistentsAcabada la festa que fou ben animada,tots els que hi participaren es mostra-ven encantats d'haver pogut assistir-hi i felicitaren als directius de laPenya, per l'encert i per la bona orga-nització d'aquesta diada, que és l'actesocial més apreciat per tots els afiliatsa aquesta Penya Motorista que va veureel seu neixament fa 29 anys com unaidea de germanor del benvolgut MiquelFiol. Molts d'anys.

DIFTERIA Y TOS FERINA 10 - 142

Se trata de dos enfermedades distintas;las describo juntas porque arabas tienenuna grandísima importancia a la horade ser prevenidas con vacunas; de hecholas vacunas de estas enfermedades vanjuntas y la infancia se aplican juntocon la antitetánica.

DIFTERIA. Está producida por una plantamicroscópica que recibe el nombre deCorinebacteriura difteriae; se transmitede una persona a otra por vía aérea;se elimina de la boca y nariz del enfermopor la tos y por el hecho de hablar yllega al sujeto sano que está cerca,también se puede transmitir por pañuelosy con la vajilla.

Antes del advenimiento de los antibió-ticos y vacunas era una enfermedad muytemible; vulgarmente se llama GARROTILLOporque puede asfixiar al enfermo apretandosu garganta como se hacía con el "garrotevil" de la pena de muerte.

Provoca unas anginas, se cubren deunas membranas de pus muy resistentesy llegan a acumularse tantos que tapanla vía respiratoria; en los casos enque no se puede parar a tiempo, el enfermolentamente va respirando con más dificul-tad y no queda más remedio que formarun agujero en el cuello y así crear unavía respiratoria artificial.

Lo más importante es la prevencióncon las vacunas; hoy en día no se veen nuestro medio.

TOS FERINA. Es la llamada coquelucheo "cucurucha"; está provocada por unaplantita microscópica llamada "bortedellaperthusis". La vía de transmisión escomo la difteria, es decir, por el airede un enfermo a un sano, o por la vajilla.No es aparatosa como la anterior; seve todavía y es perfectamente curable.

Empieza con 'un catarro con fiebrenormalmente alta;' lo más típico es latos, aparece en salvas de 6-8 golpesde tos y produce una estridencia al entrareL aire; es una tos bastante rebelde.

Al igual que la otra enfermedad, puedeser prevenida por una vacuna muy eficienteaplicada en los primeros meses de vida,concretamente a los tres se da la primeradosis. No olvidar que casi todas lasvacunas requieren varias dosis.

A pesar de que hay varios tipos decalendarios vacunales y de que cada pedia-tra introduce mayores o menores cambios,vamos a exponer el que se sigue normalmen-te en España:

Tres meses: Difteria, Tétanos, Tos Ferinay Poio tipo ICinco meses: Difteria, Tétanos, Tos Ferinay Polio tipo I, II y III.Siete meses: Lo mismo que a los cinco.Quince meses: Parotiditis (paperas),Sarampión y Rubéola (Se llama triplevírica).Dieciocho meses: Difteria, Tétanos yPolio I, II y III.6 años: Tétanos y Polio I, II y III.11 años: Rubéola en niñas y convienehacer antes análisis pues si se ha inmuni-zado con la enfermedad no es necesario.14 años: Tétanos, Polio tipo I, II yIII.' La vacuna del sarampión no siempre

se aplica; ello es debido a que cuandose introdujo dio algunos problemas, perose perfeccionó; de todas formas el consejodel pediatra es el mejor.

TONI

T E M A S

Hemos publicado los siguientes temas:Diarreas boletín n° 164HelmintiasisTétanosBotulismoGangrena gaseosaGripeResfriado común

itttunuit

Difteria y Tosferina "

166168169171 ,172172

173

U T I L E S

Si alguien desea hacer alguna preguntaal respecto, tiene alguna duda o quieresugerir algún tema, puede dirigirsea la Redacción de esta revista.

Esperamos sus noticias. Gracias.

11 - 143I CONGRÉS DE L'ASSOCIACIÓ DE LA

PREMSA FORANA DE MALLORCAEl Santuari de Cura fou, els darrers

dies del passat mes de novembre, llocde trobada pels representants de laPremsa Forana -de Mallorca, per celebrarel I Congrés d'aquesta associació.

De les 40 publicacions que la compo-nen, unes 30 foren les que hi assistirenal llarg dels tres dies que es trobarenreunits per tractar i discutir lesponències següents: Financiació deles publicacions i abaratament de costos(mitjans tècnics, publicitat, subvencionsdistribució i mercat a Palma). Editori-als conjuntes, relació amb les entitatslocals, autonòmiques, politiques, etc.Normalització lingüística i llenguatgeperiodístic, i Situació legal de lespublicacions. D'elles es varen treureles conclusions pertinents, les qualsno dubtam serviran per el millor funcio-nament de l'Associació.

Després del dinar del dissabte,es va presentar l'edició dels II PremisPremsa Forana i el diumenge tenguélloc l'Assemblea General Extraordinàriaa on varen aprovar diferents esmenesals estatuts i es va elegir nova JuntaDirectiva. Aquesta quedà composta per:President, Gabriel Massot (Portula),Bernat Calafat (Coanegra), Josep Cortés(Flor de Card), Macià Garcías (Llucmajorde pinte en ample), Bartomeu Pou (Fela-nitx), Delfí Mulet (Es Saig) i JaumeTugores (Sineu). Hem de dir que solsa-ment hi havia una candidatura, quequalcù ha qualificat de "progressistai nacionalista".

A l'Aula de Gramàtica del Santuari,en un acte que fou presidit pel Presi-dent del C.I.M. Senyor Jeroni Alberti,-institució patrocinadora del Congrés- esvaren lletgir les conclusions i dirigi-ren la paraula als presents els presi-dents sortint i entrant, Carles Costai Gabriel Massot, així com el PresidentAlberti el qual clogué el Congrés.

III PREMIS PERIODÍSTICS

"ASSOCIACIÓ DE PREMSA FORANA"L'"Associació de Premsa Forana de

Mallorca", amb la col·laboració i patro-cini de la Caixa de Balears "Sa Nostra",convoca el Tercer Concurs Periodístic"Associació de Premsa Forana de Mallorca"amb l'objectiu de premiar els millorstreballs sobre temes d'actualitat aMallorca. El concurs es regirà perles següents BASES:

Ia Els treballs que hi participinestaran escrits en llengua catalana.

2a Els treballs s'hauren publicat,dins els terminis fixats a aquestaconvocatòria, a qualsevol de les publi-cacions associades.

3a Podran participar-hi tots elscol·laboradors habituals de les publica-cions.

4a Per obtar al premi, els treballss'hauran d'haver publicat dins elssegüents terminis: des de dia 1 demaig de 1.985 fins a dia 30 d'abrilde 1.986.

5a Per optar al premi, l'autor deltreball per mitjà del director de lapublicació on hagi sortit a llum enviaràel retall del mateix per triplicata nom de l'Associació de Premsa Forana,de Mallorca, carrer Princesa, 24. SantJoan.

6a El Jurat es donarà a conèixeren el moment de la concessió dels premisi el seu veredicte serà inapel·lable.

7a El veredicte es farà públic elmes de maig de 1.986. El lloc i eldia seran comunicats oportunament.

8a L'Associació es compromet a editarels treballs premiats.

9a Els premis que s'atorguen sónels següents:

Tres premis de 30.000 pessetes cada unUn d'ells tendra un premi d'honor

consistent en una escultura d'En PerePujol.

10a Els participants es comprometena acceptar aquestes Bases. Els membresdel Jurat resoldran els casos que nohi estiguin prevists.

M A N I F E S T

Les publicacions que súbscrivenel present manifest, reunides al Santua-ri de Cura amb ocasió del primer Congrésde la Premsa Forana de Mallorca, enresposta i solidaritat amb els movimentsi campanyes de normalització lingüísticaque avui se duen a terme, tant perpart d'organismes oficials com periniciatives d'entitats i particulars,volem fer públiques les resolucionssegüents:

Ia. Reconèixer i assumir el fetque el parlar propi de Mallorca consti-tueix juntament amb el del Principatde Catalunya i el del País Valenciàuna sola llengua, com ensenya la cièncialingüística actual i ha proclamat l'Esta_tut d'Autonomia de les Illes Balears,admetents que la denominació de catalanali és aplicable i adequada com ho justi-fiquen el seu origen històric i confi-guració actual, sense que això suposiignorar les peculiaritats pròpies detota illa i les de cada poble en parti-cular, característiques que en la mesuraque responen a una bona tradició idiomà-tica mereixen ésser cultivades i tengu-des en compte en l'ús de la llenguaculta o literària.

2a. Dur a terme un programa conseqüentde recuperació lingüística-, adequata les possibilitats de cadascuna, enca-minat a aconseguir, en un futur commés pròxim millor, l'ús de la llenguacatalana com a vehicle normal i habituald'expresió, entenen que la llenguaés un element clau de la nostra culturai per tant esencial per a la nostraplena realització com a poble.

Santuari de Cura, tardor del 1.985

LA PREMSA FORANA 12 -.144

El Congrés de la Premsa Forana, cele-brat el darrer cap de setmana a Cura,ha posat altra volta damunt fulla aquestarealitat inqüestionable que és la premsadels pobles. Cada un, per separat, nosignifica gran cosa fora del seu àmbithabitual, o sia, el seu poble. Tots junts,signifiquen una xifra important d'exem-plars que surten al carrer i, sobretot,dins cada un dels pobles que tenen laseva pròpia premsa, un mitjà valuosíssimd'oferir opinió. Per això ara ens comencena tenir en compte.

La premsa forana, feta amb mitjansno gaire sofisticats, en la majoria delscasos, té algunes coses en comú: la carèn-cia de mitjans, de suport; l'entusiasme,el desig de que el nostre poble recobrila seva pròpia identitat (desig compartitquasi per tothom), de la recuperaciólingüística... Es per això, que saludaraamb entusiasme, la nova Junta Directiva,que pareix especialment sensibilitzadaamb aquests temes. La premsa, a nivellestatal i provincial farà ben poca cosaper a recobrar la nostra llengua, ambtotes les peculiaritats que es vulguin,però nostra, al cap i a la fi. Si d'aquíuns anys, hem avançat en aquest sentit,sense caure en confusionismes interessats,ens haurem de felicitar per haver existit.De l'existència de la premsa forana,-i ho podeu creure, senyors conductorsde la normalització- depèn, en bona mesurala pervivència de la nostra llengua i,per això mateix, de l'essència del nostrePoble.

Endavant i coratge, companys forans!EditorialMancor Comarcal

13 - 145 TEMES AGRICOLESNUEVOS SITEMAS DE CULTIVO

LOS CULTIVOS HIDROPONICOS

1.- CULTIVO EN AGUA.Es el verdadero cultivo hidropónico.

En este sistema se ponen las raicesen una solución con nutrientes. Estasolición se va renovando periódicamentepara que se oxigene la solución nutriti-va, generalmente se va renovando cadamedia hora. Hay sistemas en los queva circulando constantemente, en otrosla solución permanece fija y se bombeaaire al interior mediante compresores.

1.1. Requisitos a tener en cuantapara un buen éxito en los cultivos.

a) Cambio de la soluciónEn los cultivos hidropónicos conviene

ir analizando la solución nitritiva,con objeto de determinar la salinidaddel medio o solución. Generalmentese cambia cada res meses, siempre quese vaya efectuando los análisis pertien-tes. Si éstos no se realizan sólo puededurar un mes. La explicación está,en que, si realizamos análisis periódi-camente, en qualquier momento nos damoscuenta del elemento que nos producela salinidad pudiéndolo rectificar.

El cultivo es normal hasta una condu£tividad de 4 mmhos. (Los mmhos es laforma abreviada de expresar la conducti-vidad o salinidad de un suelo, y selee "mimlimohos").

b) Aireación de las raices.Se puede lograr de vairas formas,

bien por conducción forzada del airepor medio de compresores y bambas deaire, o bien por medio de circulaciónforzada del fluido, con objeto de quese oxigene.

Sistema radicular ITA,

íJL 1

u2yí

•

A ~a\3P53PÍ

'

-squama 1

Bandeja demalla.

TEMES AGRICOLES 14 - .146

c) Oscuridad de las raices.Una planta funciona perfectamente

con las raices expuestas a la luz.En cultivos hidropónicos el principalproblema radica en que, si no se cubrenéstas con materiales opacos, en ellíquido nacen muchas algas, compitiendocon las plantas, en los nutrientesy en el oxígeno, también dan lugara unas toxinas que pueden ocasionar,serios problemas a las plantas.

d) Soporte de la planta.Es otro requisito a tener en cuenta,

ya que la sujección de la planta ensi no tiene ningún problema, pudiéndosesujetar mediante hilos, mallas, etc.,el problema está en que se debe colocarla planta de modo que la raiz tengael oxígeno necesario, un cien por ciende humedad y el cuello quede fuera.

1.2. Nutriente film techinique (NFT).Técnica de cultivo con flujo laminarde nutrientes.

Es una técnica de cultivo en agua,en la que las plantas tienen sus raices

en una lámina de plástico por la quecircula la solución de nutrientes conti-nuamente. -El" secreto está en que lacapa de líquido que circula entre lasraices, sea laminar para que las raicespuedan disponer del oxígeno necesario.

-Materiales y construcción.Hay diversos tipos de materiales

y sistemas de cultivo en aeua comoel cultivo continuo de Ruthner, cultivoen tubo y otros. El más extendido esel sistema NFT y los materiales másutilizados son los siguientes:

Canales de polietilene no rígido;son unos tubos de plástico de formatriangular y con unos orificios enla parte duperior donde se colocanlas plantas, éstas van sujetas a unoshilos verticales. (Ver esquema 2)

Estas tuberías pueden ir alojadasencima de un soporte, o en el suelopero siempre con una pendiente del1%, para facilitar la circulación delfluido, que desemboca en un depósitocentral para ser bombeado otra veza la parte alta de los canales.

Soquetes parapara la plantación

refuerzo lateral

canal en posición decultivo

uberia de solución.

15 - 147

discojiffy 7

deposi

Otros sitemas NFT más modernos ymás utilizados son los que constande una sola lámina de plàstico, enla que se colocan las plantas con Jiffy7, los bordes de la lámina se unenen la parte superior, quedando el canalen forma de triángulo.

(Ver esquema 3)

El principal problema de estos siste-mas es la oxigenación de las raices;éste se ha paliado utilizando otrosistema de canal, en el que las raicesdescansan sobre un fondo permeable,con una tuberia porosa situada encima,y otra de retorno situada en la parteinferior.

Existe otro modelo similar al anteri-or pero son sistema de calefacciónincluida, y conducto de CO 2.

(Ver esquema b)Los amteriales utilizados en el

primer sistema son a base de polietileney fondo de fibra perforada. El segundo,consta de un armazón de PVC rígidocon fondo de fibra perforada y conduc-tos.

Cultivo en cascada.Otra ventaja que aporta el sistema

NFT en cascada es el aprovechamientodel suelo al máximo, ya que permitela superposición de bandejas, pudiendomultiplicar el espacio por cinco; tambiénpermite paletizar las torres.

P»E, negro

'apa

esquema 3

fibra perforada

ubo de aporte denutrientes.

esquema 4

TEMES AGRICOLES 16 - 148

Cultivo de tomates técnica NFT.en canal de PUC.ITA.

Tuberia de aportede nutrientes.

Este sistema es típico de cultivosque necesiten poca luz como la endibiade Bruselas. (Ver esquema 6)

-Ventajas del sistema NFT.-Bajo coste de capitai.-Eliminación de la esterilización

del suelo.-Rapidez en las labores para efectuar

un cambio de cosecha.-Control muy preciso en la nutrición.-Mantenimiento de las temperaturas

óptimas en las raices.-Simplicidad en la instalación y

otras operaciones.-Fácil ajuste en la Formulación

de la solución de nutrientes.-Reducción del "Choc" que sufren

las plantas en su trasplante.-Utilización en la solución de nutri-

entes de insecticidas sistemáticosy fungicidas.

-Eliminación del estrés hídricode las plantas.

-Mejor consevación del agua al utili-zar un sistema cíclico.

Jaime Bonet

bandejas porta-plantas

tuberia retorno

armazón

depositonutrientes. Esquema 6