'Çont ícxm4<

NQ 225 NOVEMBRE REVISTA MENSUAL

OCtubre

MB RH

SANT JOAN

R E V I S T A SA'NT J O A N

N Q ?25 N O V E M B R EE D I T A ; C e n t r e C u l t u r a l d e S a n t

Joan .

PRESIDENT: ,» N i n o C o m p a n y Pe r ez

A D R E ç A : Bel la v i s t a , l 3

DEPOSIT L E G A L : 2-1979

Carlos Costa i S alo m

Toni R a u c a i Mates

Maria Company i Nicolau

Francisca Barceló i Costa

Magdalena Rebassa i Riera

Pep G ay à i Rotger

Joan Jaume i Nigorra

Miguel Florit i Huguet

Mateu Barceló i Mates

Arnau Mates i Dalmau

E Q U I P D E R E D A C C I Ó

D I R E C C I Ó : N i n o C o m p a n y Pérez

R E D A C T O R S : C o l · l e c t i u "els R e d a c -

to r s "

M U N T A T G E : E l s m a t e i x o s

IMPRIMEIX: EDICIONS MANACOR.Carratera, Palma.Artà.

Els articles publicats en

aquesta revista expresen únicament

l'opinió dels propis autors.

E l e c c i o n s 89.San t Joan .de per la v i l a .

t e m p s : A , B , C d e

SUMARI

1- Portada :2- Musica a3- Noticies4- D'aquell temps: A,B,C de SantJoan .5- Receptes de Cuina.6- D'aquell Temps: Les matances.7- Humor.8- Historia de Mallorca.9- Cultura: Les parets seques.10- Temps d'esplai.11- Hospital Familiar.12- La creu d'en Raull.13- Presentació de la memòria1988 del CIM.

Totes aquelles persones que vulguinsuscriurerse a la Revista "Sant Joan"que passin pel local social del Centrecultural els horabaixes de les 6*30a les 8'30 o bé ho manifestin perescrit al Centre Cultural de SantJoan C/ Bellavista K»Ì3. 07240 SantJoan.

Es prega a tots els que vulguincol.laborar amb aquesta revista "SantJoan" que facin de veure algú de l'equipde col·laboradors, ja l'advertim perendevant que serà molt ben arribat,tots aquels interesats en publicarpublicitat poden contactar amb nosaltres.

GRÀCIES

Dins la relació, que ensofereix la Comissió de Cooperació,referent al pla provincial d'Obresi Serveis hi figura l'ajuda alnostre poble i que consisteixamb el paviment conglomerat asfàl-tic de carrers en 1 2 , 1 45 . 202Pls.i pavimentació trans carrersConsistori i Sant Joan en

2.277.611PB. , i que puja untotal de 14.422.813to.

COL·LABORACIÓ

MUSICA A SANT JOAN

Don Antoni Hates i Fioi dela Familia de Ca'n Burixó, esconsiderat un dels millors músicsque ha tingut Sant Joan. Va néixeral nostre poble el 24 de marçde 1.875 i morí a Barcelona onvisqué quasi tota la seva vida.

Deixeble del no menys famósmúsic mestre Xim Sorell Vaquer,mort als 92 anys el 6 de setembrede 1.934, rebé de mestre Ximels primers coneixements de sol-feig, música i composició, estudisi execució que Antoni Mates ampliàa Barcelona, on es traslladaper iniciar els estudis de Farmà-cia (Apotecari), que no acabà.

La vida de D. Antoni Mates,va estar enrevoltada de misteri,cuidant ell, que els pocs sant-joaners que viatjaren a Barcelonaa principis de segle ningú sàpi-gues de la seva feina privada.

Els seus coneixements deFarmàcia en són testimonis lagran quantitat de fórmules d'espe-cífics (medicines) que duguéde s de Barcelona a Don ClimentGayà, a les hores apotecari titu-lar de Sant Joan, amb qui l'unia'una gran amistat. Pareix quela feina que d'una manera mesconstant que va exercir a Barcelo-la, va ésser precisament la deDracticant o ajudant d'apotacaria,l'aquí els seus coneixements;n l'art de preparar medicines.També tenia uns amples coneixement"e medicina natural i plantesedicinals. La majoria de "recep-ats" pel seu nebot polític l'amon Biel de Son Castanyer, elsa aprende de D. Antoni Mates.

A Barcelona, alternava elreball a l'apotacaria en l'acti-itat musical. Era el pianistaitular d'un dels cabarts queI primer quart de segle hi havia

Barcelona. Tenint en compteII puritanisme reinant a Santpan, i l'amistat i alternàciahb el clero i l'oligarquia local,

no és estrany que ocultas aquestadedicació a la música "ligera"i la seva actuació a un localnocturn.

Gran amic del Rector Sr.Francesc Mas i de l'organistade la parròquia Sr. Don MiquelMates Pocoví (què fou conegutpel "Senyor Miquelet", no ésestrany que entre les obrescompostes per Don Toni Mates,que hem pogut localitzar, unaestàs dedicada al Senyor Miquelet,la marxa fúnebre titulada "Doloro-sa" (Son 18 papers per Banda)

Una altra composició quees feu molt popular va éssertitulada "Bolero de Sant Joan"(per instruments de corda) xotisi vals.

Sabia tocar tots els instru-ments musicals, però on va demos-trar el seu virtuosisme va ésseren el piano, la guiterra, l'acor-deó i el violí, que demostràsobradament en els seus freqüentsviatges a Sant Joan, on passavallargues temporades.

Don Antoni Mates i Fiol,va morir a Barcelona, als 90anys, ben entrada la dècada dels60. Confiam que amb el tempspodrem localitzar noves obresper ells compostes i reunir unesdades biogràfiques envers dela seva vida no exenta de llegen-da.

Miquel Florit Huguet.

DE PER LA VILA

Dit

1I

14

i

6

1

1

•10

II

II

13

1«

1}

1«

17

II

19

»

11

anM

u»

na19

£

Jl

»Riem.UClON

mm

'•>

v ç

>- —

~Z-/^

s

/V-J

mill OÍOSOIUI'OOS

-

- — —

x

/~

t

x

xs

:=ï»

ft

ftA

c

\7

m •

^^

/

• -.

»IfNIODOMI.NANTt

/V

\)/

• — —

Precipitación totil del mtj

Nombre de la Estación<5-WT >OAA/

Provincia^>AUG AQ^S

MescJc-vx^UC

Observadortf>VlC!/' T^A

i-Número

Año\i>.íri

<IC|LC VÍ*TB>

Suma

«í-'sr |

Suma

|

rxciri• *»•* i

Suma

1

NUMERO DE 0

LluviaNieveGranizoTormentaNieblaRocíoEscarchaNieve cubrió su elo

IASOE:

• ¿-^A .!•R; i..0.

IM^

i>3 —

OÍAS PRE< 0.1 (

> 0.1

> 1,0

> ião> 5QO

CIPITACION

P-)

r »cío» Ir'c.'M UK 01* 1 * -* "

—

.m <i¡9<Í

Viento dominante

& ^T rim

b ki ¿utM »t»i

/V

II II <:l 11• M lluu

/v^

--La festa de la Hispanitat passàsense pena ni glòria,com aquellque diu,al nostre poble.Nomésla gent parroquiana del 3-2 varenpassar una diada per Formentor.

— La campanya electoral a lanostre vila no destacà per laseva espectacularita t,més beper la seva pobresa,pocs mitinsi encara més poca gent,nomésalguns cartells i papers.

—CASAMENT:E1 passat dia 21 d'oc-tubre es casaren Guillem Bauçai Franciscà Mora.Enhora bona.

— El brollador de la Plaça Novaesta aturat desde fa un parellde setmanes,aquest brolladorno acaba d'anar be,com la plaça.Esperam que d'una vegada s'arreglitot .

DE PER LA VILA

--Dia 22 d'octubre al RestaurantSa Cova,un estol de forastersque hi anaren a dinar quan varenhaver acabat de dinar se'n duguer-ren una palmera del jardí,queels amos no poguerenfin després d'una estonaçar-los.

Un altre robatoria terme aquesta vegadavila,el passat dia 30a devers les 4a la carnisseriaJa tornam a tenir els

recobrard'encal-

es duguédins la

d'octubrede ]'horabaixade Cas Sabater.

lladresaqui , ara ques'ha instalat

la GuardiaVilafranca.

Civil

—Dia 1 de novembre fou la festade Tots Sants,com cada any elcementeri s'ompli de flors enrecord dels que moriren.

--S'han instalatindrets del poblepapereres donadesamb un color bastant

a diferentsunes noves

pel Consell

--E1 comercial Jaume Mates figuradins la cadena d'establimentsVIVO. —El Grup Aires de Pagesia assistí

com cada any a les Festes dela Beata d. Ciutat,el dissabtedia 21.Va esser una festa ambmolta espectació i amb moltaparticipació .

--L'Asso«iació de Donants deSang dia 26 tenia la seva unitatmòbil al Centre Sanitari de lavila per tots aquells que varenvoler anar a donar sang.

--de poc ençà l'esport del tennisté molta d'afició a la nostravila,grups de joves van a prac-ticar aquest esport a les pistesde Lloret.

--La Tercera Edat de Sant Joanorganitzà una excursió a Ciutatper anar a veure "Don Juan Teño-rio".

D'AQUELL TEMPS

A B C DE SANT JOAN(Extracte de dades i notí-

cies del llibre de propera apari-ció t i t u l a t "Sant Joan .damunt,da-munt" del que es autor el nostrecol·laborador Miquel Florit Hu-guet) .

AMADOR,EL SENYOR.Pon AmadorFont Bau >, à,propietari de la posse-ssió de ..on K w i g . v a eboer conegui.amb el nom popular del "senyorAmador,es barber".Va morir aSant Joan el dia 7 de setembrede 1892,sense fer testament.Estava casat amb Da . AntòniaCompany Maiol.Va tenir dos fills,anomenats Mateu i Miquel.Aquestdarrer Miquel,segon fill delsenyor Amador,va morir fadríel dia 6 de novembre de 1905.Mateu el fill major va ésserconegut per en Quep i estavafoll.(vegeu en Quep)

BASTIDA,SA.La possessió deSa Bastida,l'any 1873 era propi-etat de Don Francesc Saez i Sòciesde Campanet.Tenia una extensióde 334 quarterades,equi va lenta 237 Ha. i segons resen papersantics,la finca tenia en aquelladata més d'una hipoteca.

CAIXA RURAL DE SANT JOAN.Elvadeperta

dia 1 decelebrar

La Caixatractar de

febrer de 1948,esunaJunta General

Rural de Sant Joanla "fusió" d'

entitat amb laaques-

Caixa d'Estal-vis i Monte de Pietat de lesBalear s.L'existència i actuacióde la Caixa Rural va ésser bene-ficiossa pel poble de Sant Joandurant mig segle.

ESTACIÓ DEL TREN.L'estaciódel tren anomenada de Sant Joan,esta a tres quilòmetres delpoble,dins el terme de Sineu.El primer Cap de l'estació vaesser Don Jaume Real,naturalde Sineu.El temps de la plenitudde les vinyes,abans de la filotxe-ra .aquesta estació va ésseruna de les de més moviment deMallorca,o al manco així ho afirmàMossèn Cosme Bauçà,1'historiador

felanitxerL'estaciósituada aa uns 200

amb arrels santjoaneresde Sant Joan estama dreta anant a Sineumetres de la carretera

dins un paratge conegut per "niafiguera de les set soques".Erael dia 19 d'abril de 1879,quans'inagurà la línia Sineu- Manacoressent aqueixa mateixa data lainnaguració al públic de l'esmen-tada estació.

QUEP,EN.Mateu Font Company,fill del senyor Amador de sonRoig,va morir dia 10 de febrerde 1927 "estando demente y habien-do sido devlarado incapaz"perel Jutjat de Manacor.Li posarenel malnom de "Quep".perqué essentboig sempre anava cridant "quep,quep,....".Vivia en el carrerMajor,número 80,casa que té undels portals més artístics dei ben conservats de Sant Joan,ia la façana l'inscripció "Company"per procedir de la familia de

Cmpany Maiol.la marei viuda del senyorbarber".Una part dei bens per en Quepfamilia A 1zamora-Gayà

Son Virgo) i unala familia Soler-

D ã Antoni, ade'n QuepAmador "es1'herènciafou de la(de Son Roig ialtre part deCompany.

ROLLO,ES.Desde temps inmemo-rial,existia el costum de queel rector,la Parròquia,donàsals nins i nines de PrimeraComunió una estampa grossa(estampa-diploma) i un "rollo".El "rollo"era un llonguet per a mullaren forme de cercle.Era l'any1951 quan el rector Don BartomeuBauçà Oliver,amb mollt de criteri,no exent de polemica,va decidirsuprimir el "rollo".-El vaigllevar-ens digué D.Bartomeu-perque encara que en Rafel Fornernomés ens fes pagar un real-ino era gens car-resultava quequasi totes les families quetenien un infant que combregàs,donaven ensaimades i xocolataa voler,anat en augment de cadaany ,i amb tantes coses bonesi abundancia.es "rollo" el donavenals cans.

HISTORIA DE MALLORCA

La capital mallorquina gaudiade magnifique^ defenses i poguéresistir el setge durant tresmesos. Abans de rendir-se elsassatjats oferiren una fortaquantitat de doblers a canvide poder-se embarcar cap a Africà.Tanmateix la proposta no va poderésser aceptada per un sectordels nobles i prelats, que mani-festaren llur intenció de conti-nuar les ostilitats fins aconse-guir la capitulació incondicional.

El 31 de desembre de 1' any1229 les tropes cristianes aconse-guiren apoderar-se de MadinaMayurqa. Els moradors foren mo.rtsa millers. Els que pogueren fugi-ren a refugiar-se a les muntanyesNo hi ha acord sobre quin fouel destí del darrer sobirà musulmàde Mallorca, Abu yahia.

4.Fets que varen succeir desprésde l'ocupació de la ciutat.

La primera intenció delsvencedors va ésser el saqueig;i a punt estigueren d' enfrontar-se entre ells a l'hora de repartir-se el botí. Abans que 1' illahagués estat rendida del totles terres foren repartides talcom s' havia pactat a Barcelona.Molts dels qui havien participaten 1' empresa, quan tinguerenel que els havia pertocat, se'n tornaren al seu lloc d' origen.Per això el rei es veié obligata sol·licitar reforços per podercontinuar la lluita contra elsnuclis de resistència muntanyencs,als quals no conseguí sotmetredel tot fins dos anys després,en un posterior viatge a l'illa.

Quan ja feia un any que eraaMallorca,Jaume I va decidirretornar als seus estats peninsu-lars.Deixava com a lloctinento governador en Bernat de SantaEugènia que,juntament amb altresnobles,conseguí rendir poc tempsdesprés l'illa d'Eivissa (1235)Menorca restà com a feudatariades del tractat de Capdepere

del 1231,però no serà anexionadafins al temps d'Alfons el Liberal(1287) .

5.Organització del nou regne.5.1.Repartiment i arribada

dels primers pobladors.El repartiment de Mallorca

es va fer agafant com a basela divisió musulmana de l'illa

en tretze districtes.Se'n ferenvuit parts,quatre per el reii quatre més a dividir entreels membres de l'alta aristocràciael Comte Nu'nyo Sanç-oncle-avide Jaume I-;el bisbe de Barcelona:el Comte d'Ampúries i el Vescomtede Beam. Alavegada cada un d'ells-comtant-hi el monarca-va haverdedividir les seves pertinencesentre els aliats.

Molts dels primers propietarisveneren les terres abans de tornarsen al seu pais,altres les cedirenen usdefruit a nous pobladors.Latendència preponderant era transferir el domini útil-facultat d'explotar les terres-,i quedar-seamb el domini directe,que consis-tia en tot un conjunt de drets(alou,fadiga,delme,censos,...).El principal era cobrar cadaany una petita mota anomenadacens o cens emfitèutic.Els censoses podien redimir pagant unaforta quantitat al senyor deldomini directe.Però si es feie,estrasmetien com una càrrega,tantsi les terres es venien com no.Moltes vegades es venia el dominiútil,però en lloc de cobrar tot-d'una.s'hi afegien nous censáis.També era freqüent que els pos-seidors del domini útil establis-sin part dels camps que usufruc —tuaven mitjançant contractesde subarrendament.

La producció experimentàun canvi radical respecte a l'épo-ca musulmana.En poc temps esferen desaparèixer els conreushortícoles,i es fomentà a canvil'anomenada trilogia mediterrània:cereals,olivera i vinya.El propò-sit era l'obtenció de gra,olii vi,productes menys rendables,però més fàcils de convertiren moneda i d'ésser transportatssense problemes de conservació.

HISTORIA OE MALLORCA

5.2. La nova societat mallorquina

Pel mes de març del 1230,Jaume I havia otorgat la cartade Franquesa, en la qual s'espre-ssaven els drets i exaccionsde què gaudirien els nous pobla-dors. El resultant, damunt elspapers, era un sistema més liberalque el vigent a Catalunya, onels pagesos de remenea es venienamb les terres. De fet, amb eltemps, sobre les propietats,hi arribaren a pesar tantes càrre-gues, imposades per 1' Estat,i els senyors, que acabaren perdeixar els pagesos en un estatd'empobriment i misèria.

La nova societat no era uni-forme. Bàsicament estava formadaper repobladors, prioritàriamentcatalans, seguits en importànciaper occitans i italians. Elsmusulmans que no havien mort0 fugit passaren a ser esclaus1 la seva civilització fou aniqui-

lada. Alguns que s'havien decantatde part de les hosts conquistado-res restaren en molt bona posició;encara que, a poc a poc, deguerenésser assimilats per la novacultura.

Es renarcable la importànciadels jueus, tant dels qui vengue-ren a la conquesta com dels quiabans ja vivien a Mallorca, habi-tant dins el barri de l'Almudaina.

Durant molts d'anys es mantin-gué mà d' obra esclavitzada. Quanmancaren els esclaus musulmans,se' Is va sustituir per altres.Molts aconseguien la llibertatquan morien, llurs amos.

La institucionalització politica mallorquina es consolidà se-guint l'anomenat règim de Franque-sa, establert 1 ' any 1249, queotorgava el poder executiu dela ciutat i regne de Mallorca-la universitat- a sis juratsde renovació anual ± en jurisdic-ciósobre tota. 1' illa. La partforana restava sotmesa a la capi-tal que no es podran mai sostreuredel domini ciutadà.

ARTÀ '. Ç

pr^Ru-T Reial[rr]Pa>-u<^^oSân(iíHPàrTiilCovKrt ál&tyorUj153] Pivt A<1 bik ¿S. ÍJárítl OMággjÇàvt áeiv/eitoiinfe on fteàvn

CULTURA

dequeq u et an tde

LES PARETS SEQUESMirant-ho be, un s'espanta

veure la quantitat de feinahi ha a les parets s-equestancan camins,sementero,etc;a Mallorca com a la resta

les Balears.Hi ha diferents tipus de

parets les més abundants sonles parets de tanca.La construc-oió d'una paret seca d'aquestessegeix quasi sempre el mateixprocés.Es fa una síquia allàon s'hi col·locarà la paret,

i s'omple de pedres grossesuna vora l'altre,es el que esdiu escombra.

Damunt l'escombra a cadacostat es fan dues parets,duesfiles de pedres paral.leles,col.-locant abaix les pedres més gros-ses,només posant una pedra damuntl'altre.A la meitat de l'alçariade la paret s'hi col·loquen les pedres mitjanceres o les peti-

Perfil d'una paret (adalt)i secció d'una paret(abaix).

tes,i peres trienles de lacol.locadaentre lesd'escombros

L'altura d'aquestes

posar al cap damunt,les que encaixin ambdarrera fila de pedresEl buit que quedadues parets s'ompleterra,macs,etc.

paretsvaria,però l'alçada mitja esde 1,5 metres i l'amplaria variatambé segons la pedra de quees disposi.

Per la construcció d'aquestesparets no s'emplea cap tipusde ciment o semblant s,per aixòes fàcil que en uns anys aquestesparets es desfacin,a trossosmés dèbils o més afectats perla pluja o per les plantes queneixen dins la pròpia paret.

S'usen les parets sequesper tancar camins,però tambéper tancar les propietats i ala vegada per dividir els semen-ters d'una mateixa propietat.A Menorca es freqüent vuere elsarbres envoltats de parets d'a-questes.

Sol haver-hien aquestes paretsbarreres que permeten el pasi si no a vegades.es fan unsescalons n 1 <= Q n.." t ¡- í v a ̂ -> M ,-.-. t o

CU LTO R AMur de contenció.

Paret seca amb escala.

fent sortir d'aqueixa unes pedresmés que les altres en forma d'es-cala .

Un altre tipus de paret d'a-questes son els murs de conten-ció que es fan al costat d'unescaló del terreny.La construc-ció es similar a la de l'altretipus,adosant la paret a l'es-caló de la terra i llevant uande les files de pedres.Entrela terra i les pedres s'ompleigualjamb una ampiaría suficientsegons l'altura del mur.

Son freqüents també ,a leszones de montanya.el que es deno-minen bamcals.es a dir escalonsal costats de les montanyesper tal d'aprofitar més terreny.Els murs que aguanten aquetsescalons son,al cap i a la fi,murs de contenció del mateixtipus d'abans,si a cas, nomésun poc més baixos.

Ípü.

_A

jftor*.

Varis

SENYA,SA.Era un avís o senyal,que consistia en l'apagamentdel llum o tallada de correntelectric(desde la central elèctri-ca de la Farinera Vella)durantdos minuts.La senya es feia ales 10,30,apagant-se del totla llum a les 11 de la nit.Aquestcostum va estar establert desdeque s'instala l'electricitata Sant Joan,fins uns quans anysde la post-guerra.Aquesta mitjahora era suficient perquè elsvetladors i vetladores anassindesde el café o desde la casaparticular on passaven la vetladafins a casa seva i colgar-seamb la claror del llum elèctric.Més d'un anemorat.a qui la sograespera ésser,no perdia mai devista,aprofitava aquells breumoment de la "senya" de foscatotal,per donar una besada al'al.lota.I qualque altre atrevit,sense festejar,si entenia unaal costat,també aprofitava aquellafosca per pegar una espipellada.

RECbPTES DE CUINAEn aquest nou espai vos oferiremal llarg d'uns quans númerosles receptes de cuina que esferen en el curset de cuina deldarrer curs d'educació d'adults.

CONILL AMB GAMBESS'ha de menester:01i,sal,prebebo,tomàtigues,alls,julivert, ceba,conill,gambes,vi blanc,"Jerez"i conyac.Preparació;Començarem per ferun brou de peix amb ceba,tomatiga,julivert,a 11 s , el peix i les peladures de les gambes que hauremsofregit posant-hi conyac.Afegiremvi blanc .

Fregim un poc el conill finsque sigui ros amb sal i prebebo .

A continuació dinsnera hi posam cebarallada amb alls i

una greixo-tallada ouna fulla

de llorer,si n'hi volen.Hi afe-gim l'oli de sofregir el conill.Quan la ceba es "mig morta",hiposam el conill i la tomàtigatallada,afegim unaDesprés de courejuntarem el broucolat,hoel conill

copa de "Jerez"«una estona hide peix ben

deixarem bollir.Quansigui cuit hi tirarem

les gambes crues i palades,despréshi posarem dues pastilles dexocolate fus amb aigua.Presentació;Es pot servir acompa-

ambnyatde pa

de patatesfrit.

trossos

CARBONADA FLAMENCAS'ha de menester;Ceba,tomàtiga,prebe vermell,cervessa , vi blanc,sal, prebe bo i els bistecs.Preparació;Primerament fregi-rem els bistecs adobats(la carbo-nada es sol fer amb bistecs devadella.però es pot es fer ambqualsevol tipus de carn),nomésels fregirem un poc.

A continuació compondremels bistecs mig frits dins unagreixonera,hi posam un poc devi blanc i cervessa fins queels cobresqui.

Apart fregim la ceba i latomàtiga i a continuació es posaamb els bistecs,s'hi posa moreduixllorer i després el prebe vermellfrit.Bollirà dins la greixonerafins- que sigui cuit.

P AQUELL TEMPS

LES MATA.. CESTorna a acostar-se el fred

i amb el fred una costum moltantigarles matances ; mol t s dedies d'aquests(pprine :palmentels dissabtes) es pot sentirde bon mati algun porc que gruny0 g i s c a .

Les matances han estat sempreuna costum del nostre poble,fins1 tot es pot dir que fou o ésun rite,des de fa segles ha estatel mateix,però intriduint ambel temps ,noves tècniques i màqui-nes , conservant algunes maneresi tradicions.

encertades i els productes quees feien no sortisen malament

Escollit el dia es cercavenels convidats que solien éssermolts,tota la familia i altres.

En els nostres dies l'elecciódel dia es fa sense consultarres més que la comoditat pertots aquells que han d'assistir--hi.s'ha conservat però a moltesfamilies el costuma de reunirtota la familia aquest dia.

El dia de matances començavade bon mati,quan s'encenia elfoc a la caldera plena d'aiguaen la que llavors s'hi bollienels ossos,els botifarrons ,elcamaiots,etc.Tot d'una que comen-

Tot comença ambdel porc .durantalguns compren elaltres per estalviar-secompren la carn i tothan de manester ja fetcarnisseries.

Quan era el temps ija estavaun dia perdel dia no

1'engreixamenttot l'any ; araporc gros i

feinael quea les

el porcben gras,s'escollia

les matances;l'eleccióes feia a l'atzar,di-

duem-ne.sino ben al contrari.Per triar el dia es consultavael párenos tic i la lluna pertal que les matances sortisen

cava a clarejar ± arribats elsmatancers.es treia el porc dela soli i es col·locava damuntla banca,subjectat fort amb cordespels potons i per les orellesi la eoa.Se li calvava la ganivetaal coll.Una vegada mort començael procés de neteja de l'animal.Esfeia amb "botxes" enceses quesecorraven el porc i cremavenles cerres.Deprés amb les ollesamb broc,aigua i una pedra demares es frega el porc fins adeixar-lo ben net.Aquest procedi-

D AQUELL TEMPS

ment s'ha modernitzaara,utilitzant un "fía-mete" per cremar lescerres i el pel.

Una vegada el porcestava ben net es comen-çava a fer trossos,lamadona i altres doneseren les encarregadesde recollir la budelladai fer-la neta.Mentresels encarregats de ferels bocins cuidaven deseleccionar cada trosi posar-lo on li pertocava.La madona recolliatambé la carnria per preparari el sopar ; iels ossos i elsdins alfàbiesendavant.

necessa-el dinar"salava"

posavaper mes

el que havia d'éssermàqui-horaesxuia

i ales t isaim

Totembotits es capolava amb lana a la que rodaven elsi els al.lots.Es posava lacapolada dins un calderfoc on despès d'una bon-ana de bollir se'n treia elque es posava a refredar.Les màquines d'avui son automà-tiques i no fa falta esclatar--se per capolar la carn.

Era típic que la madona ofe-ris a mitjan mati.com a aperitiules figues seques i el mesclat,ia vegades també galletes.

Capolat tot es trempava cadapasta,tastant-ho tot i compro-vant que havia sortit encertadaal gust de la casa.

Quan era el mig dia el dinarestava preparat.es deixava quela pasta s'aixugàs i s'asseiena la taula a dinar,el dinar con-sistia en unes bones sopes dematances i un bon frit.

La feina seguia després d'ha-ver dinat quan s'omplia la sobras-sada,els botifarrons i els cama-iots que es posaven dins la calde-ra;els botifarrons eren cuitsen mitja hora aproximadamentels camaiots havien d'estar-hiun parell d'hores.

mort del porc, segons un calendari de la segona meitat de] segle xix.

Era costum que els al.lotsanasen a cercar romaguers perfer un fogaró el vespre.

Acabada la feina només caliaesperar que el sopar fos cuiti d'això se'n cuidava la madona.El sopar solia consistir en unbon arròs de matances o brut,iun encara més bo aguiat de pilo-tes .seguit de coques dolcesi ensaimades i l'aiguardent.

Quan acabava el sopar a 1 en-torn del fogaró començava labulla.Es feien jocs,es cantavaes ballava.es feien gloses,etc.

La vetlada tancava una diadade feina i d'alegria, les matancesque ,com he dit ,era o és totun rite dins les nostres cos-tums.

* * *¥ * * * * * I * * * * * *¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ ¥ .

¥ ¥

¥ ¥

^*************************************

TEMPS D'ESPLAICAPACITAT VISUAL (Trobar la peca que sobra)

fi**> I \12,

13114

VL

* > „ _(É ̂ Í^20|j 21 A

«?--V<á •+*lJEROGLÍFIC PROBLEMA MATEMÀTIC

KANa49

/OidtíO

*c

OKLAROM/

óírCom estàen Joan?

*-*.***S

DCaDDU+ 7 =3

=8Ei nfflnan

UNIU ELb PUNTS I TROBAREU UN DIBUIXJ*.-\Ï

/ — z_ ̂ — ̂ __^__. \1

m^Ç^îf^l >IS 3-

Bri ^Vrf ^*|M^~^ I >- > . * •·lt .au

J 'J 27

M-

J*'.

JS

•í»'i»

J*J» «' '11

w*«

•"s 1»5>

M'•11 .

1161 Ai

Uf, *

.!(>. <l **

I» «°

,ífrSí'

Sa

SI

sr

Les solucions al proper número. I _L

HOSPITAL FAMILIAR

LES VITAMINES

Les vitamines són unes subtàn-cies orgàniques que es trobenen els aliments i que són indis-pensables en petites quantitatspel desenvolupament i bon funcio-nament de l'organisme.

El descobriment de les vitami-nes es va iniciar fa aproximada-ment uns cent anys; a principisdel present segle se identificala primera, i al llarg de quarantaanys siguients es va descobrirles altres, fins a arribar aconeixer-se un total de 13 vitami-nes diferents. Cada una d'aquestessubstàncies va ésser designadaper una lletra de 1 ' alfabet:A, B, C, D, E,i K. La vitaminaB se denomina també complexevitamínic B, doncs en realitatconsisteix en un grup de vitaminesque es troben en aliments similarsi que compren les vitamines anome-nades Bl , B2, B6 , B12, niacina,biotina, àcid pantotènic i àcidfòlic; posteriorment, desprésde diversos experiments es vaarribar a conèixer 1' estructuraquímica de les distintes vitaminesamb el que aquestes varen passara tenir un nom químic, ademesde la seva corresponent lletrade l'alfabet.

Les vitamines han estat dividides en dos grans grups segonsles seves propietats de solubili-tat: les vitamines hidrossolubles,que inclouen les vitamines delgrup B i la vitamina C, i lesvitamines lipossolubles (solublesen grassa), que comprenen lesvitamines A, D, E i K. Aquestaclassificació té un interès moltespecial, doncs mentres que 1'excés de vitamines hidrossulublesés eliminat pel ronyó sense causarproblemes, les sobredosis devitamines lipossolubles s'acumulendins l'organisme causant l'anome-nada hipervitaminosis .

Les funcions de les vitaminessón molt variades; moltes d'elles

actuen com coenzimes, és adir,com substàncies que ajuden ales enzimes en l'activació delsdiversos processos metabòlicsde 1' organisme, intervenint enla producció d' energia i en 1'elaboració de les protéines.Ademes, cada vitamina té unafunció específica: les vitamines

del grup B són indispensablespel bon estat de la pell i delpèl, pi'l funcionament del sistemani rv ió b i per la formació delsglòbuls vermells; la vitaminaC protegeix i reforça els tassonssanguiniis i afavoreix la cica-trització; la vitamina A intervéen el mecanisme de la vissiónocturna, ejrseix una acció pro-tectora de les mucoses i té uncert efecte estimulant sobreel creixement; la vitamina Dafavoreix 1' absorció de calcii fòsfor dins l'intestí, el qualés de suma importància per la

correcta mineralització delsossos; la vitamina E estabilitzales membranes cel·lulars, i lavitamina K intervé activamenten el mecanisme de la coagulaciósanguínea.

MANIFESTACIONS OCASIONADES PERLA MANCA DE VITAMINES.

MANCAS MANIPESTACIONS

A (retino!) Ceguera nocturna,i picor i sequedat en els ulls.Aspresa cutània i alteracionsde les mucoses de 1' organismeque faciliten les infeccions(costipats, faringitis i diarrees.

Bl (tiamina) Enfermetat anomenadaberi-beri, que es manifesta ambrampa i dolor a les cames. Reten-ció d'aigua en els teixits (edema,dificultat per respirar, palpita-cions i insuficiència cardíaca).

B2 (riboflavina) Malestar i apri-mament. Fisures en els llavis,picor a la llengua, seborreai descatació de la pell de lacara i dels genitals. Visió embu-llada i intolerància a la llum.

HOSPITAL FAMILIAR

B6 (piridoxina) Irritacions idepressions, rampa a les camesi dificultat per caminar. Anemiai tendència a sufrir seborrea.

ACID FOLIC Anemia.

B12 ( cianocobalamina ) Anemia.Inflamació i vermellor de lallengua. Rampa a les cames xdificultat per caminar.

C (àcid escòrbic) Enfermetatdenominada escorbut, amb inflamenti sangrament de les genyives,Caiguda de les dents i apariciód'ematomes. En els nens es retras-sa el creixement.

D (calciferol) En els nens, enfer-metat denominada raquitisme,caracteritzada per la fluixedatmuscular, deformacions òsseesi retràs del creixement. En elsadults, afecció coneguda comreblandeixament ossi o osteomalà-

NIACINA (àcid nicotínic) Enferme-tat denominada pelagra, que escaracteritza per pèrdua de pes,diarrees, insomni, irritacionsi estats de deliri; en les zonesde pel ! exposades al sol es pro-dueix vermellor, i la superfíciecutània es torna gruixuda i dolo-rosa.eia, manifestada per dolors ossisi deformació dels ossos.

E (tocoferol) Anèmia. Debilitatmuscular i retenció d'aigua davallla pell (edema).

K (menaquinona) Hematomes i ten-dència a sofrir hemorràgees.

rffc-S'iWlíil

'mn^p^v&sSA GLOSA D'EN PERE-GUI^^s*aay-tt,'fti;¿» *uK¿rdr¿/j» av _

•• AN ES FORASTERS

A veuxe si queda ben clar

que dir-vos ho poc me costa:

Amics aquí és c a - v o s t r a ,

n i n g ú vos vol engegar .

Però també vos vull dir

que faríeu santament

si posassiu més esment

per apenare es mallorquí.]

Z _¿já- "gjS|[Ja ho diu na Maria Xorca:

"Desprès de tot vivim a Mallorca

^ferv^gg/iuar ¿m» &, iLVawi

Doiiam lamà als

ajuntaments,

construïmMallorcaplegats.

El Consell Insular de Mallorca du a terme en col·labo-ració amb els municipis petits de l'illa, un ambiciós programade realitzacions que és el resultat d'una estreta cooperacióen matèria tècnica, jurídica i econòmica i en una àmplia pla-taforma d'accions en els camps més importants de l'activitatciutadana diària.

El Consell Insular de Mallorca ofereix als diversos mu-nicipis una ajuda inestimable en matèria d'assistència socialals ciutadans, de foment de la cultura popular, de dotacionsd'infrastructura esportiva als pobles, de potenciació de lesactivitats econòmiques i socials, de creació de llocs de feina,de construcció de carreteres, de protecció del medi ambienti de tot quant s'ha de menester perquè els petits municipisde la nostra illa puguin disposar d'unes dotacions d'infrastruc-tura adequades a les seves necessitats.

Per nosaltres,els més petits són els

més grans.

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

Varis

IP*"»«

Fa poc fou donat a la vilade Sant Joan,el bocí de terrasituat a la carretera de Petradavant la Cooper at iva,per iafamilia de Dã Isabel Sbert Fiol,on s'instalarà de nou la Creud'en Reüll,que fou llevada perfer una remodelació.La creu fuo instalada en aquelllloc l'any 1941 i fou beneidael dia 22 de maig d'aquell mateixany.L'obra fou sufragada perGuillem Gayà Vaquer ( Reüll),encarregada a l'ecultor JoanGinard.de Ciutat .Fou beneidaper l'ecònom de Sant Joan d'aquelltemps,D. Francesc Mas Calmés

padrins de la creudel donant GuillemGaya Rotger.La cec-

ia beneida fou unaprocessor de l'Esgle-

i feren deels fillsi Margalidaimònia demisa i unasia fins a la creu

>*?^TK^Brtg- ^~ni"\SA GLOSA D'EN PERE-Oi L

rgg3 &!d* **£&R O M A M T I C AOh/Si t u ets cançó d'amor

jo en som sa flauta dolça!

(I si sa sort me recolça

tastaràs es garballó).

Oh ! Es. t ets llavis da porpra

me fan tornar com a boig

(No te f i is d'honieroig

ni d'espines d'escòrpara)

' ̂ -^n^^Vk^. ^^^"rfLÜ^

V-MR.M

Ja ho diu en Romeu Romàntic:

"Això,més que una glosaés un can tic".

SOLUCIONS AL PASSATEMPS DELNUMERO ANÌERIOR

TRADICIÓ./ART

I CULTURAPassat per un museu únic

i compra artpel teu regal de Nadal,

Passat i present es donen la màa la IV FIRA D'ARTESANIA I D'ANTIQUARIS,

Del 2 al 10 de desembre, BALEART'89,Vingui al Recinte Ferialdel Polígon de Llevant,

Horari de: 11 a 20 hores,

IVFIRA D'ARTESANIA I D'ANTIQUARISDEL2 AL 10 DE DESEMBRE- PALMA DE MALLORCA

IFEBALInstitució Fenol de les Balears

GOVERN BALEARCONSELLERIA DE COMERÇ i INDÚSTRIA

PRESENTACIÓ DE LA MEMORIA 1988ÜEL CIM.

El d i m a r t s 14 de novembrela Prensa Forana de Mal Lorca,fou convocada a un a c L e , en elqual el President del ConsellInsular de M a l l o r c a , Senyor JoanVerger, va presentà la memòria1988 de l ' I n s t i t u c i ó que presi-deix.

L'intenció d'aquets documentses donar t r a n s p a r e n c i a a la g e s t i óp ú b l i c a im p r i n c i p a l s real it zacióndui tes a terme a la nostra i l l a .Les areas d ' a c t u a c i ó més i m p o r t a n tson la cooperació econòmica,tècnica i j u r í d i c a amb els m u n i c i -p i s d e l ' i l l a . A d q u i s i c i ó d eL ' i l l a de Sa Dragonera en defensadels espais naturals. A L'edificide la M i s e r i c ò r d i a s'ha i n s t a l a ila B i b l i o t e c a , L ' H e m e r o t e c a il ' A r x i u d e l ' a n t i g a D i p u t a c i óP r o v i n c i a l , amb l'ambició de,un f u t u r proper, t e n i r la satis-facció d'haver d o t a t a M a l l o r c ad'un gran C e n t r e C u l t u r a l . D i r e mque de m o l t e s altres coses, s'estàfent obres de m o d e r n i t z a c i ó dela xarxa v i à r i a del CIM. i s'hat r e b a l l a t p e l f i n a n ç a m e n t delsh o s p i t a l s g e s t i o n a n t p e l CIM.

Es t r e b a l l a pergui r una m i l l o ral gran patrimoniel C o n s e l l , i tambét i m e n t i sanetjament d'aiguaper t o L s els pobles de l'illaque encara no disposen de laxarxa adecuada, això suposa unaforta inversió per part, del CIM.

A més de tot l ' a n t e r i o r m e n tresenyat, aquesta memòria 1988presenta el p e r l a m e n t de pressade possessió del President Sr.Verger, l'organigrama de funciona-ment, les comissions i n f o r m a t i v e si les representacions del CIM.a altres institucions. A i x í comles a c t i v i t a t s d u i t e s a termeper les comissions de personal,d'acció Soc i a 1 ,Cu 11 u ra,Tea t rePrincipal, Esport s,Or denaci odel T e r r i t o r i i Urbanisme,Serprei-sal, Cooperació,Foment,d'Agricul-tura i d'Economia.amb els p r e s u -posts que pujaren 5 . 505.300.OOOto

Con t . Pag . 2

tal d'aconse-• r e n d i b i l i t a tque poseeix

el pla d'aba-