1

Ens trobem altre cop amb vosaltres i el primer que volemfer és desitjar-vos un bon any 2012. Aquesta vegada, malaura-dament, ho fem des de l’oposició. La majoria de santaeulaliencsi santaeulalienques ho van voler així i, tot i que no és el que enshagués agradat, és aquest el funcionament de la democràcia.

Ens esperen anys durs, on haurem de veure i viure històriesque no per esperades són agradables. Des de la visió d’algú quevalora la humanitat per damunt de tot és decebedor comprovarque els temps no estan canviant per a millor. Les circumstànciesactuals no ens ho posen gens fàcil. Malgrat tot, les nostres ganesde continuar treballant de valent com fins ara no han desapare-gut. Continuem endavant amb la mateixa voluntat com fins ara,amb forces renovades, alegria i esperit de servei envers el nostrepoble per damunt de qualsevol interès partidista o particular. Iamb els mateixos valors humans, socials i polítics que ens hancaracteritzat tota la vida del grup d’Independents-Esquerra.

Aquests darrers vuit anys han estat molt intensos, ens hemesforçat molt per millorar Santa Eulàlia, i ho hem aconseguit des

de l’honestedat, el treball constant i un to moderat. Els properstemps persistirem en aquestes maneres i esforçant-nos al màximtenint en compte l’espai pel qual ara ens deixi moure les circum-stàncies polítiques.

Iniciem una nova singladura, un nou camí, i això té un costatmolt positiu, podrem veure les coses des d’un altre angle que ensenriquirà encara més a benefici de tots vosaltres.

Afortunadament som un equip de persones amb força i em-pemta, un grup que està en contínua expansió i que el seu desigés persistir en aquesta línia de treball conjunt, ja que és la varietatla que ens enriqueix com a grup i com a persones.

I, com sempre, estem al vostre costat, tant per escoltar-vosi recollir els vostres suggeriments, queixes, propostes com percol·laborar mútuament amb un objectiu comú: continuar sent partactiva d’una societat que empeny amb força per construir un mónmés just, més humà.

.

l’’Ona Butlletí informatiu del grupmunicipal d’Independents-ERC

a Santa Eulàlia de Ronçana.

número 33gener 2012

Xavi Giménez Enric Barbany Àngel Exojo Núria Federico Anna Arnella Arnau Queralt SantiMartí Jordi Orriols Pere Cabot Jaume Dantí Ramon Vilageliu Montserrat Bonet Ricard AlcojorLluís Velasco Pere Bonet Esteve Carreras Cristina Gallego Jordi Ciurans Jordi Sala Lluís CastillaMarc Hermosilla Pere Montes Magda Palà Enric Blajé Teresa Cortès Teresa Dordal TeresaValls Virgínia Calvet Vanessa Casado Serrat Vilanova Paco Heras Xavi Català Manel HermosillaPep Margenat Montserrat Pagès Jordi Casas Joan Carles Lafuente Pere Primwww. gentdesantaeulalia.cat

�el dia 3 de febrer a les 8 del vespre, acte obert a tothom a la Fàbrica

La nostra prioritat: els serveis• Situació econòmica real del deute de l’Ajuntament• Proposicions de futur: el nostre pressupost

OPOSICIÓ ÉS PROPOSICIÓ

El govern de CiU i PP téles seves prioritats pressupostàries i eltransport públic sembla que no ho és

Pàgina 7

2

sumarinúmero 33gener 2012

2 l’opinió

3 el tema6 algú ho havia de dir

8 en primera persona

Butlletí informatiu del grupmunicipal d’Independents-ERCa Santa Eulàlia de Ronçana.

Dipòsit legal: B-48.566ISSN 2013-7494 (digital)ISSN 2013-1380 (en paper)

Prohibida la reproducció de qualsevol article o textsense permís exprés de l’autor.

Hores de visita dels regidors d’Independents-ERC:• Dijous de 9 a 11• Dimarts de 6 a 8

Lloc web d’Independents-ERC:http://www.gentdesantaeulalia.cat

Facebook:http://www.facebook.com/independentsERC

Twitter:http://twitter.com/Independentserc

Fotografia de la portada:El servei de transport públicde Santa Eulàlia de Ronçanaés bàsic per a moltes per-sones. Ara ha estat suprimitpel govern.

A L’INICI D’UN MANDAT

EL RELLEU

Encetar una nova responsabilitat exigeix una disposició d’ànim quese sosté en els valors profunds en els que cadascú creu. Per a miassumir l’alcaldia era oferir un temps de la vida al servei directede totes persones de Santa Eulàlia, contribuint a la configuraciód’un model de poble i amb uns criteris clars d’actuació.Entre els criteris, el primer era el del respecte per la feina fetapels antecessors, som una baula més de la cadena amb l’obligacióde millorar. A continuació calia l’anàlisi precisa de les mancancesi de les necessitats de serveis i d’equipaments, la constatació detot el que calia millorar i la resolució dels temes pendents. I totplegat amb l’exigència d’una gestió eficient per aconseguir treureel màxim rendiment dels recursos propis i dels que es poguessinaconseguir en altres administracions.D’altra banda, l’acció de govern s’havia de fonamentar en dos prin-cipis inqüestionables com són el de la participació i el de la trans-parència. Si bé és al govern a qui li toca assumir la màximaresponsabilitat, el treball pel poble s’ha de poder fer comptant amb

la major participació possible, peraquest motiu es creà la Comissió De-legada de Govern, que permetia queels representats de la resta de grupsmunicipals també poguessin conèixeri dir la seva en tot allò que es gestio-nava a l’ajuntament. Alhora, es crea-ven, o es refeien, una sèrie de consellsper a la participació de persones i de representants d’entitats re-lacionades amb diferents àrees, cultura, acció social, sectors eco-nòmics, festes... I pel que fa a facilitar la informació s’asseguravala periodicitat del Tornaveu i s’establien les sessions informatives.I encara, per sobre de qualsevol altre criteri la prioritat en l’accióde govern havia de ser l’atenció a les persones i particularmentde les més desvalgudes. Amb aquest objectiu s’intensificava l’ac-ció social i es potenciava la solidaritat amb el tercer món.Aquesta és la nostra manera d’entendre la política.

Els darrers quatre anys hem procurat dur a terme el projecte quehavíem elaborat, amb la manera de fer política encetada i amb ladisposició de fer plegats una contribució positiva a la vida de lespersones i al desenvolupament sostenible del nostre poble i delnostre món que estimem. Cal reconèixer que no tot el que s’haviaprevist ha estat possible i no tot s’ha fet prou bé. Però hem volgutque l’Ajuntament serveixi a totes les persones de Santa Eulàliaper igual, sense distincions.La crisi que vivim ha estat present tots aquests quatre anys i ensha fet patir i ens fa patir i ens ha ensenyat a ajudar-nos més i ensha fet renunciar a projectes importants. Amb tot, val a dir queentre tots hem pogut millorar i garantir els serveis bàsics (aiguapotable, clavegueram, enllumenat, recollida d’escombraries, pavi-mentació de carrers, etc) i hem pogut millorar i oferir molts altresserveis. És de justícia reconèixer els equipaments nous que aragaudim tots els ciutadans: les dues escoles bressol, l’escola de laSagrera, el CAP, la gespa i la graderia coberta del camp de futbol,el parquet del pavelló i la biblioteca-casa de cultura. Però, sobre-

tot, és bo valorar la rica vida social,esportiva i cultural que vivim aquestsanys a Santa Eulàlia.I tot això ha estat possible gràcies ala cooperació de moltes persones ientitats, a poder aconseguir un bonnivell d’ingressos malgrat la crisi i adestinar els diners de l’Ajuntament noa estructura i burocràcia sinó al ser-vei dels ciutadans, a la inversió en el futur i a la creació de riquesaimmaterial i material.Ara a Santa Eulàlia hi vivim unes 7.000 persones i disposem d’u-nes infraestructures, d’uns equipaments i d’uns serveis que ensserveixen i que, entre tots i malgrat les dificultats, hem de cuidar,potenciar i aprofitar. Aquest és el nostre desig: que plegats (i ambl’Ajuntament al capdavant en servei, humilitat i estimació) puguemseguir bastint un present i un futur de qualitat de vida.

l ’opinió Jaume Dantí, exalcalde Santa Eulàlia de Ronçana

Enric Barbany, exalcalde Santa Eulàlia de Ronçana

Independents-ERC entén que la denúncia feta pel govern de dretes de Santa Eulàliade Ronçana, format per CiU i PP, sobre uns pretesos deutes de 12 milions d’Euros noté cap fonament, i només serveix per justificar la seva poca disposició a gestionar,mantenir i millorar uns serveis i unes infraestructures i equipaments que a 10 de junytots els santaeulaliencs i santaulalienques gaudíem. Només subratllen i amplifiquenles dades del deute per fer-ne una visió catastròfica, pro-vocant crispació i malestar als ciutadans tot i sabent, ambtota seguretat, que la situació econòmica de l’ajuntamentno és tan catastròfica com diuen. Això sí: s’hi ha de treba-llar de valent, com feien fins ara els regidors i regidora delgovern.Serà aleshores quan, amb la mateixa teatralitat i gestualitat,podran dir al poble que són ells els que han posat a to lapretesa “bancarrota” actual. Tenim un govern que en comptes de buscar solucions iil·lusionar els ciutadans amb propostes engrescadores irealistes, que n’hi ha, només pensa en criticar a tort i adret sense cap fonament, fent el mínim esforç per justificarles seves mancances amb la suposada mala gestió del go-vern anterior.

Pla econòmic 2011, 2012, 2013Bona part de les dades que aportem en aquest reportatge,i moltes d’altres, formen part del Pla econòmic 2011- 2013que l’ajuntament va encarregar, durant el novembre del2010, a la Diputació de Barcelona i que, sense cap cost perl’ajuntament, es va lliurar al govern actual. Aquest Pla eco-nòmic fet a consciència pel gabinet Faura-Casas, desprésde fer un diagnòstic a la menuda de tots els comptes de l’a-juntament (i que incloïa els ingressos, despeses i els plans

pels futur que se’n desprenien) va concloure, com a pla a seguir, que calia fer una va-riació en els propers anys d’un 2 a un 4 % d’augment dels ingressos o de baixada deles despeses. Senzillament. No ens consta que el govern actual, que té aquest Pla,n’hagi fet cap esment ni hagi seguit ni els seus consells ni els raonaments econòmicsi financers que atresora.

Aquest Pla, a més, havia de servir per afegir ele-ments de context de l’economia general, marcada perla crisi. Perquè hi ha un raonament essencial fet desde la pura lògica electoral: el desig del govern d’ales-hores passava per el càlcul que el següent govern,com havia passat en el traspàs de la legislatura 2003-2007, tornés a ser del mateix color. La qüestió és quela mateixa situació actual és la que Independents-ERCvolia rebre com a govern i que, les urnes i la voluntatde la gent del poble, va traspassar al que aleshoresera l’oposició. Amb això volem sortir al pas d’una pre-missa que es llegeix entre línies: la situació econò-mica no conduïa a una hipoteca pel govern entrantperquè senzillament, la previsió d’Independents-ERCera repetir al capdavant del govern.Creiem que les persones de Santa Eulàlia no es me-reixen una situació impostada, fruit d’una estratègiaque accentua el que està malament i que obvia elspunts forts i positius. A Independents-ERC no enstrobaran mai arguïnt que “com pitjor, millor”.Per això el que proposem des d’Independents-Es-querra és que el govern rectifiqui i que demani l’ajudaque li calgui. Per treballar pel progrés de Santa Eu-làlia de Ronçana i buscar solucions als problemesque es presentin sempre ens hi trobaran.

Governar vol dir treballarpel progrés i la qualitat de vida

el tema

Amplifiquen les dades del deute perfer-ne una visió catastròfica,provocant crispació i malestar

als ciutadans tot i sabent, amb totaseguretat, que la situació econòmicade l’ajuntament no és tan catastròfica.Serà aleshores quan, amb la mateixateatralitat i gestualitat, podran dir alpoble que són ells els que han superat

la pretesa “bancarrota” actual

Per treballar pel progrés de Santa Eulàlia i buscar solucions alsproblemes que es presentin sempre

ens hi trobaran.

3

4

LA FÓRMULA DE CIU-PP A SANTA EULÀLIA DE RONÇANA:COM PITJOR, MILLOR!

L’anunciada auditoria no és altra cosa queun llistat molt poc rigorós de factures pen-dents de pagar.El govern de CiU i PP ha justificat durant

mig any la seva paràlisi i la manca de paga-ments a la realització d’una suposada audito-ria que, després de mesos de retard, hemcomprovat que no era altra cosa que:

un llistat de factures pendents de paga-ment i un llistat de subvencions otorgades perl’Ajuntament a entitats del poble també sensepagar. A més, en els comptes de la pretesa“bancarrota” de Santa Eulàlia de Ronçana s’hibarregen factures de proveïdors, avança-ments de diners per part de la Diputació que(evidentment) no s’han pas de retornar, fian-ces d’obres que vénen d’any i anys i que nos’han reclamat mai, factures que es compen-sen amb subvencions que no s’han cobrat osuposats riscos judicials que a dia d’avui nos’han materialitzat, etc.

un llistat de la part dels préstecs a llargtermini que s’han de retornar els propersanys.

Nosaltres, per acostar-nos una mica més ala realitat volem que la població de Santa Eulà-lia també tingui en compte un altre apartat:

els ingressos previstos durant l’any 2011.En qualsevol economia, familiar o institucio-nal, si ens fixem només en les despeses, elresultat pot semblar descoratjador, però so-vint quan s’hi computen els ingressos, els re-sultats s’equilibren. No passa així enl’economia domèstica de qualsevol família? Nopassa així en qualsevol balanç d’empresa?

el tema

FACTURES PENDENTS

Pel que fa a les factures pendents de

pagament cal tenir en compte el mo-

ment de les eleccions municipals (22 de

maig) i el moment de traspàs de poders

entre un govern i l’altre (11 de juny) En

el deute a proveïdors i creditors adduït

pel govern de CiU i PP s’hi barregen:

- Factures amb data de factura i data

d’entrada a l’Ajuntament anterior a 1

d’abril, que són les que haurien d’estar

pagades si s’hagués acomplert escru-

polosament els terminis normals de pa-

gament.

- Factures amb data de factura i data

d’entrada a l’Ajuntament anterior al 10

de juny que, efectivament es devien

però que encara no s’havien d’haver

pagat.

- Factures amb data anterior a 10 de

juny, que encara no havien arribat a l’A-

juntament abans de fer el traspàs de

govern.

- També hem detectat algunes factu-

res amb data de factura posterior a 10

de juny.

- També s’hi ha afegit l’import de les

subvencions a entitats esportives, cul-

turals i solidàries atorgats definitiva-

ment per l’Ajuntament a finals de maig.

- Finalment hi ha factures que van lli-

gades a subvencions o quotes urbanís-

tiques pendents de cobrament.

A

A

B

C

- Entenem que de cap manera es poden

comptabilitzar com a deute unes bestretes

que va avançar l’oficina de gestió tributària

de la diputació els mesos de febrer i març

de 489.256 € i que s’havien d’haver cobrat

entre els mesos d’abril i agost. Això no és

un deute, simplement són uns diners que

l’Ajuntament ha utilitzat per pagar a prove-

ïdors uns mesos abans del que ho hauria

pogut fer.

- Tampoc es pot comptabilitzar de cap

manera com a deute els 255.173 € de fian-

ces d’obres, ja que en bona part son fian-

ces d’obres fetes fa anys que no s’han

reclamat mai i difícilment es reclamaran. I

per altra part moltes fiances es dipositen

en forma d’aval i no de diners en efectiu, i,

per tant, mai s’hauran de tornar.

- Tampoc es poden comptabilitzar com a

deute els 187.000 € de suposats riscos de

processos judicials. Fins a 10 de juny el go-

vern d’I-ERC i PSC va fer tot el que estava a

les seves mans per guanyar aquests proces-

sos i és de responsabilitat del govern de

CiU i PP el seguir-ho fent.

- I ja és escandalós imputar també a

deute els 2.400.000 € d’indemnitzacions

per suposats incompliments de convenis ur-

banístics. El govern anterior no va fer res

que incomplís cap conveni urbanistic signat

i, altra vegada, és responsabilitat del go-

vern de CiU i PP continuar complint aquest

convenis. Si es fa així el risc és 0.

PRÉSTECS BANCARIS ALLARG TERMINI

Segons dades del Ministerio d’Econo-

mia y Hacienda, Santa Eulàlia devia a fi-

nals de 2010 en prèstecs a llarg termini

5.453.000 €, cosa que suposa 818 € per

habitant, mentre que Lliçà d’Amunt devia

14.273.000 € (1.034 € per habitant), Lliçà

de Vall 5.800.000 € (938 € per habitant)

i Bigues i Riells 7.039.000 € (859 € per

habitant). A data 10 de juny encara ha-

víem reduït més el deute i, per tant, som

el poble de la Vall del Tenes que devem

menys diners als bancs, tant en valors ab-

soluts com en euros per habitant. I això

que segur que l’Ajuntament és el poble de

tota la Vall del Tenes que ha creat i a mi-

llorat més serveis i ha construït més equi-

paments i infraestructures (Biblioteca,

Cap, Escola de primària, dues escoles

bressol, millora d’equipaments esportius,

sanejament, aigua potable, enllumenat,

millora de vials, etc.)

BFACTURES? PENDENTS?La pretesa auditoria encarregada pel govern deCiU i PP s’ha allargat durant mesos i el resultat,a banda de la despesa de 15.000 euros que hasignificat, es va fer públic sense que l’oposicióen tingués cap notícia. La població, lògicament,es pot sentir alarmada de les afirmacions quees van fer per part del govern de CiU i PP i, peraixò, ens cal explicar-ho amb una mica de dete-niment.

A L’AUDITORIA FETA NO HI HAVIAPREVISIÓ D’INGRESSOS FINS A JUNYDEL 2011 I QUE IND-ERC VALORA EN

UNS 2.100.000 EUROS

EL CÀLCUL D’INGRESSOS DE JUNY ADESEMBRE DE L’ANY 2011 ÉS:

• OGT IBI 900.000

• OGT Escombraries 483.000

• OGT Altres 250.000

• Estat 637.000

• FCLC Gen. 150.000

• Altres rebuts (Escola Bressol, cursets, etc) 245.000

• Q.U.I.C. 75.000

• Gasoducte 113.560

• Subvenció. Escoles Bressol 195.000

• Subvenció. Generalitat. Altres 28.000

• Subvenció. Diputació Altres 70.000

• Ajut de Caixa Diputació 150.000

• Disponible en tresoreria 437.000

Suma 3.731.560

• PUOSC Biblioteca Gen. 110.000

• PUOSC Casal Joves Gen. 128.000

• PUOSC Pl. C Torras Gen. 95.000

• Projectes Riu Generalitat 70.039

• Obres Riu (Consorci del Besós) 200.000

TOTAL 4.334.599

OGT:Oficina Gestió Tributària de la Diputació

FCLC Generalitat: Fons Català Local Cooperació

Q.U.I.C: Quotes urbanístiques

PUOSC: Pla Unic d’obres i serveis. Generalitat de

Catalunya

C

el tema• MOCIONS PRESENTADES PER INDEPENDENTS-ERC ALS PLENS

MOCIÓ SOBRE L'ASSISTÈNCIA DELS REPRESENTANTS DELS GRUPS MUNICIPALS A LA JUNTA DE GOVERN LOCAL

Sismografia municipal

Esborrada la Comissió delegada que segons els Regla-ment d’Organització municipal, tenia com a objecte “trac-tar i dictaminar els assumptes que siguin competència dela Comissió de Govern”, amb la presència de tots elsgrups municipals, Independents-ERC va proposar que,

per poder col·laborar en ls tasques de govern, Els repre-sentants de l’oposició puguessin assitir a les Juntes deGovern local. Resultat de la votació: VOTS A FAVOR d’In-dependents-ERC, PSC I ICV-EUIA; i VOTS EN CONTRAdels regidors dels grups de PP I CIU.

L’esclat de la crisi i l’augment de l’atur, ha provocat quefamílies hagin a una situació límit que no els permet co-brir les seves necessitats més bàsiques. Així, es calculaque les execucions hipotecàries podrien arribar a les500.000 famílies a tot l’Estat. Per posar solució a aquestaproblemàtica al nostre poble, la moció empeny el governde l’ajuntament a generar mecanismes d’estudi, mediaciói solució amb els bancs i agents socials que permeti a les

famílies afectades, tenir esperança i camins de solució algreu problema d’habitatge. Inicialment el govern no hidóna suport, però després de le intervencions dels nos-tres representants es desdiuen i deixem la votació pelproper Ple per donar-los temps a repensar-se.. El pro-blema i la necessitat de solució, per Independents-ERCés massa important per les persones que el pateixen i noens donem per vençuts.

MOCIÓ INSTANT EL GOVERN DE L'ESTAT A MODIFICAR LA LLEI HIPOTECÀRIA A FI DE REGULAR LA DACIÓ EN PAGAMENTRETROACTIVA I ADOPTAR LES MESURES NECESSÀRIES PER EVITAR ELS DESNONAMENTS PER MOTIUS ECONÒMICS

Sent l’educació un dels elements centrals de la nostratasca, proposem que el Ple de l’ajuntament es manifestipositivament en el Manifest que han elaborat els col·lec-tius educatius de Xarxa Territorial i Rosa Sensat. El textdefensa que no es dedueixi en cap cas la mínima qualitatactual de les llars d’infants de Catalunya, perquè tota pos-sible reducció perjudicaria greument l’educació dels in-

fants de 0 a 3 anys, fent les aportacions econòmics i ma-terials necessàries i reivindicant la Llei5/2004, de creacióde llars d’infants de qualitat aprovada per unanimitat alParlament de Catalunya. Resultat de la votació: VOTS AFAVOR d’Independents-ERC, PSC I ICV-EUIA; i VOTS ENCONTRA dels regidors dels grups de PP I CIU. Indepen-dents-ERC, per la seva banda, s’hi adhereix.

MOCIÓ PER L’ADHESIÓ AL MANIFEST A FAVOR DE L’EDUCACIÓ 0-3 ANYS

El 25 de novembre va ser declarat dia internacional contrala violència de gènere i, per aquest motiu, d’acord amb elgrup municipal del PSC i el d’ICV-EUiA, la nostra regidoraNúria Federico va defensar la moció en què s’instava el

Ple a fer un acte institucional i es llegís un manifest queposa en evidència la necassitat que la societat sencera esfaci càrrec de la problemàtica de la violènci de gànere.Resultat de la votació: VOTS A FAVOR, unanimitat.

MOCIÓ PER L’ADHESIÓ A LA LLUITA CONTRA LA VIOLÈNCIA CONTRALES DONES

A banda de les mocions presentades, el grup municipal d’Independents-ERC ha estat molt actiu a l’hora de qüestionar i controlarel govern del poble. Essencialment podem dir que ens tres plens ordinaris que hi ha hagut des de la presa de possessió delgovern actual, el nostre grup municipal ha fet 83 preguntes. La temàtica d’aquestes preguntes és ben diversa i, a la base de totplegat, hi ha la necessitat d’estar informats en tot moment del dia a dia de l’ajuntament, informació que, en anteriors legislatures,ja quedava àmpliament coberta per l’existència de la Comissió delegada que el govern actual ha eliminat.

algú ho havia de dir...

6

El nou riu Tenes

Desprès d’un llarg procés, no absent de dificultats,però fet amb la participació i bona voluntat de totsels implicats –veïns, grups i govern municipal i or-ganismes competents de la Generalitat–, aquestfinal d’any coincideix, finalment, amb l’acabamentd’un llarg procés el resultat del qual és evident:Santa Eulàlia de Ronçana té un riu que, conservantla qualitat natural i de riquesa faunística i vegetal,no és vist com un risc per la població. Més aviat al contrari, ara la gent del poble ha gua-nyat en seguretat i en riquesa. A més, els barrisvora del riu tenen un Pla d’emergència per cres-cudes del riu i les actuacions de millora de la ca-pacitat hidràulica executades fan dir que, coms’havia pactat, cap parcel·la serà afectada per lesactuacions projectades. Ens n’hem de felicitar.Finalment, doncs, i després de totes les dificultatss’ha imposat el sentit comú i la solució trobada ésuna solució de compromís entre tots els que hemparticipat: una solució de compromís entre el ne-cessari augment de la seguretat per a les personesi les propietats i la preservació d’un entorn natural

que tots estimem sense afectar cap propietat par-ticular.El projecte i les obres les va adjudicar el governd’Independents-ERC i ara, tot i que en el seu mo-ment CiU no hi va votar a favor, l’execució d’aquestprojecte ha tornat a posar al nostre poble al mapadel món o, si mes no, ha atret les mirades d’ex-perts en la millora del paisatge i la restauració flu-vial. A finals de novembre van visitar les obres ungrup d’experts europeus especialistes en la utilit-zació de tècniques de bioenginyeria, aquests vanvalorar molt positivament els treballs, destacanttan el fet de la utilització d’aquestes tècniques coml’abast de les obres (4,8 km). Aquest mes de de-sembre visitaven també els treballs un grup d’es-tudiants universitaris de Biologia Ambiental de laUAB.Santa Eulàlia de Ronçana s’està manifestant comun poble molt actiu en defensa del seu patrimoninatural i paisatgístic. La Carta del Paisatge de laVall del Tenes, el reportatge Vida “slow” a la Valldel Tenes publicat a la revista Descobrir Catalunya,

l’èxit de la Fira del Tomàquet, el projecte Rururbal,en el que participa el Consell Comarcal del VallèsOriental com a representant d’una comarca me-tropolitana que manté una activitat agrària conser-vadora del paisatge i la multitud d’iniciatives tanprivades com de les associacions del poble demos-tren la importància de continuar treballant enaquesta línea de defensa del nostre paisatge, tanric com, alhora, fràgil.És ben evident que Independents-ERC ha tingut unpaper ben important en tot el procés i, des de l’i-nici, va arriscar per poder aconseguir el que araja és una realitat: el nou riu Tenes al seu pas pelnostre poble ha deixat de ser una amenaça i s’haconvertit en un punt de confluència en què ellleure, la natura i barri es complementen d’una ma-nera harmònica.Per això, creiem que tot aquell procés, llarg i con-trovertit, ha valgut la pena.Ara, el gran repte és cuidar-lo, fer-lo nostre, decadascún dels habitants del poble.

7

Transport públic:Un servei econòmic i més necessari que mai en temps de crisiIndependents-ERC portàvem al nostre programaelectoral de 2003 l’establiment d’un servei detransport urbà. A finals del 2004 ja estava en fun-cionament. Aquest servei permet als santaeula-liencs de totes les edats, però en especial a lagent gran i als estudiants, anar d’un barri a l’al-tre, al CAP, al Casal d’avis, a La Fàbrica i fins itot a Granollers, per trobar-se amb els amics,per anar a fer feines, estudiar, divertir-se, per vi-sitar-se al metge, per comprar al mercat de Gra-nollers o a les botigues de la carretera,... sensehaver d’agafar vehicle propi o sense recórrer aun veí, familiar o amic a tots aquells que no endisposen o no poden conduir. Aquest servei vacrear dos nous llocs de treball, va ser una einade cohesió social i de dinamització del comerçlocal i va fer-nos avançar en el respecte al medinatural reduint el consum de combustibles fòs-sils i l’emissió de contaminants a l’atmosfera. Vaser un gran avenç pel progrés social, ecològic ieconòmic del nostre poble.L’actual govern de CiU i PP l’ha suprimit ambdata 1 de gener de 2012. És massa car, diuen, il’ajuntament no té diners per assumir-ne el cost,estem en crisi i es deuen molts diners per lamala gestió del govern anterior. La realitat és quesuprimir-lo significa, destruir els dos llocs de tre-ball actual i dificultar l’accés al comerç local, totel contrari del que ara cal fer. Tot és qüestió deprioritats: bus o sous de regidors i senyeres alvent. Tot és qüestió d’atendre necessitats o fer in-formes per criticar el govern sortint i excusar-sede no fer res en quatre anys, com textualment hadit en diverses ocasions l’actual alcalde.Un altra cosa és cercar com fer-lo més eficient

per donar un serveisemblant a menorcost per viatger imés útil per fer quesigui més utilitzat.En aquest sentit noens val la solucióconjunta amb el busde Bigues que sem-bla va contemplarl’actual govern muni-cipal, simplementperquè no abastariatots els barris delnostre poble i se’n re-duiria l’ús. Podríempensar, però, perexemple, en analitzar i implantar millores en laruta, en l’horari o en la freqüència de pas. Això ésel que s’espera dels polítics: que cerquin solu-cions per a atendre les necessitats de la seva ciu-tadania a la que serveixen.La gent d’Independents-ERC, per contra, pen-sem que en temps de crisi, més que mai, fa faltamantenir el servei de transport urbà i potenciarel seu ús. Sobretot en un poble com el nostreamb un poblament dispers amb moltes urbanit-zacions allunyades dels principals carrers on esconcentren els serveis comercials i de lleure. Unpoble on moltes famílies estan passant penúriesper arribar a final de mes i que necessiten des-plaçar-se a menor cost, fins i tot per anar a tre-ballar.El transport públic crea llocs de treball, redueixla despesa familiar, redueix el consum de petroli

i la emissió de gasos contaminants, acosta lagent entre ells i als comerços o a les activitats deformació o lleure, fa cohesió social els veïns s’hitroben i relacionen. En definitiva, en temps decrisi més que mai, cal fer-lo més útil perquè siguimés utilitzat i per tant més eficient. Suprimir-loés recular, és anar contra el progrés. Lluitaremper tornar-lo a implantar.

Població Passatgers bus Viatges per Cost per passatger Ocupació per2011 urbà 2011 Habitant/any transportat expedició

Bigues i Riells 8.664 23.123 2,7 2,89€ 6,3Santa Eulàlia de Ronçana 6.829 33.246 4,9 4,51€ 8,2Lliçà d’Avall 6.365 10.034 1,6 14,93€ 1,8

TAULA DE DADES DE SERVEIS URBANS

Font: Associació per a la Promoció del Transport Públic Les xifres en negreta són les previsions de tamcament pel 2011

2007 2008 2009 2010Cost net del servei(despeses menys ingressos) 126.000 € 139.000 € 149.000 € 150.000 €Nombre de Passatgers 38.116,00 40.980,00 40.175,00 37.657,00

“Santa Eulàlia és plena de persones actives,creatives i implicades ”

Quan temps fa que vius a Santa Eulàlia i quèet va agradar d'aquest poble?Doncs mira, fa tot just setze anys que vamvenir a Santa Eulàlia a viure. El meu homehavia estat estiuejant de menut durant 10anys a Ca l'Hermano i el coneixia prou bé. Amés volíem un lloc tot fos més tranquil, ons'apreciés el contacte proper i humà, ambamor a la terra, i Santa Eulàlia reunia totaixò i més.

La pulsió associativa, l'esperit de servei...què et porta a comprometre't amb Ind-ERC?Sempre he estat una persona compromesaamb la societat, cercant la justícia social i elrespecte a les persones, i l'estiu despésd'arribar a Santa Eulàlia, durant la FestaMajor de 1997, vam conèixer unes personesque tenien (i tenen) una manera de veure lasocietat i la manera de viure (i de fer polí-tica) com nosaltres la concebíem. Va ser apartir del contacte amb els qui formavenpart de la Plataforma contra el Quart Cin-turó que vam començar a participar des del'anonimat en les tasques que calguéssin.

Formes part de diverses associacions i en-titats del poble, què feu?M'interessa sobretot la cultura en general,la més nostrada en particular, i és per aixòque ajudo a la Colla bastonera Els Trinxa-

ires, als Pastorets del Casal Parroquial,formo part del Grup Impulsor del ProjecteEducatiu de Poble (PEP i LAIA) i res més,perquè el temps no m'ho permet. Hi ha quidiu que faig moltes coses, tot i que encaraque a mi m'agradaria poder participar més.

A més, estàs compromesa amb l'educació,què pot fer un poble com Santa Eulàlia deRonçana per l'educació de les persones quehi viuen?Per començar, ser conscients que tots itotes som agents educatius, des de l'infantfins a la persona més gran, alhora que totssom també receptors d'aquesta educació.La interacció dels uns i els altres ens enri-queix, ens ajuda a créixer com a persones atots els nivells, no només intel·lectualment,sinó també a nivell humà, espiritual i social.Santa Eulàlia està plena de persones impli-cades i compromeses en diferents àmbitsde la vida, i és la relació entre elles amb totel que aporten el que fa del nostre poble unlloc on poder viure cada dia millor. L'educa-ció no para d'evolucionar, i és amb l'acom-panyament i suport als i les professionals ifamílies com millor es pot fer.

Has parlat de Pastorets, de Ball de bas-tons... potser sí, oi? que Santa Eulàlia és unpoble molt actiu?

Una persona propera, veïna de Lliçà, quan vasaber que venia a Santa Eulàlia em va dir queera una població amb molta activitat, i la ve-ritat és que, tot i saber-ho, em va sorprendremolt satisfactòriament, fins i tot té televisiópròpia!. El cas és que, per a una persona ac-tiva com jo, hi havia per triar i remenar. SantaEulàlia és plena de persones actives, creati-ves, implicades, i és un goig veure que no calanar fora per gaudir d'alguna activitat.

Com afrontes aquesta legislatura com a re-gidora encarregada de temes d'educació ide serveis socials?Amb moltes ganes de poder oferir el meutemps als veïns i veïnes del meu poble. Tot-hom qui em coneix sap que m'agrada poderajudar els altres en allò que pugui, i aquestaés una oportunitat de poder dur a terme enferm a més persones alhora.

Quin repte més bonic, oi?Doncs si, sovint les persones pensem compodem millorar el món, així, en abstracte, iaquesta és una oportunitat de poder aportarel meu granet de sorra actuant localmentper la millora de les persones. Sóc una per-sona que al llarg de la meva vida he anat en-tomant reptes de diferents classes, i aquestés, en molts aspectes, el de més trascen-dència.

en imera ona

Núria Federico és mestra i, des desempre, viu la seva vocació com aun servei a les persones.Com a número tres de la llista queIndependents-ERC va presentar ales darreres eleccions municipals,té l’encàrrec dels temes d’edu-cació i serveis socials.Alhora, actua en els Pastorets deSanta Eulàlia de Ronçana, formapart de la colla dels Trinxaires idel grup impulsor del Projecteeducador de Poble (PEP i LAIA).

Núria Federico: