olvido garcía valdés
DESCRIPTION
Guia de lectura sobre Olvido García ValdésTRANSCRIPT
Olvido García Valdés (Santianes de Pravia, Astúries, 1950). Poeta, assagista i traductora. Va ser directora de l’institut Cervantes a Toulouse i és professora de Llengua i Literatura Espanyola a un institut de Toledo. Es va llicenciar en Filologia Romànica a la Universitat d’Oviedo i en Filosofia a la Universitat de Valladolid.
Des de 1987 és co‐directora de la revista Los Infolios, i va ser membre fundador de la revista El signo del gorrión (1992‐2002). Valdés ha traduït a l’escriptor Pier Paolo Pasolini i ha antologat a les poetes russes Anna Ajmátova o Marina Tsvetáieva. Els seus poemes han estat traduïts a l’anglès, francès, portuguès, alemany i suec. La seva relació amb l’art, concretament amb la pintura, l’ha portat a redactar textos per importants catàlegs i mostres d’art. (Tàpies, Biennal de Venècia 2001, o Vicente Rojo). És autora d’un assaig biogràfic de Teresa de Jesús (2001). García Valdés forma part de diverses antologies, sent algunes de les últimes: El último tercio de siglo, 1968‐1998. Antología consultada de la poesía española (Madrid, Visor, 1998), Las ínsulas extrañas. Antología de poesía en lengua española (1950‐2000) (eds. Eduardo Milán, Andrés Sánchez Robayna, José Ángel Valente y Blanca Varela, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2002) i La vida escrita por las mujeres. Obras y autoras de la literatura hispánica e hispanoamericana, vol. IV: Lo mío es escribir. Siglo XX (AA. VV., 2003).
2
El 1986 va publicar el seu primer poemari, El tercer jardín, al que va seguir Exposición (1990). La seva obra poètica continua amb Ella, los pájaros, (1994, Premio Leonor de Poesía),Caza nocturna (1997) i Del ojo al hueso (2001). La seva poesia es troba recollida a Esa polilla que delante de mí revolotea: poesía reunida : 1982‐2008 (Galaxia Gutenberg, 2008).
Al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos premis literaris com el Premi Ícaro de Literatura o el Premi Leonor de Poesía. L’any 2007 va rebre el Premi Nacional de Poesia pel seu poemari Y todos estábamos vivos, sent la tercera dona a qui li concedeixen.
A les seves creacions poètiques segueix un camí en constant progrés, on narra un conjunt de seqüències i figures que parlen de la memòria, el pas del temps, la malaltia, del cos i la mort, l’origen i la infància,...
A la seva poesia també està present un cert misticisme, i ressonen les veus de filòsofs com Kant o Foucault.
Eduardo Milán sobre la poesia d’Olvido García Valdés
“...García Valdés logra imprimir en la poesía actual de la lengua sin parangones, con una
libertad resplandeciente, atravesada de dolor, buceadora de relato, suspendida de fragmento. De cara siempre a lo real ‐que materialmente investiga‐, esa poesía actúa con una sobriedad de sorpresa, pautada por un ritmo que sostiene cambios imprevistos como un clima, como una
estación.”
3
Poesia i assaig d’Olvido García Valdés a les Biblioteques de Barcelona Del ojo al hueso. Madrid : Ave del Paraíso, 2001 Los Poetas de la República. Barcelona : Grupo Hermes, 1997 Esa polilla que delante de mí revolotea : poesía reunida : 1982‐2008. Barcelona : Galaxia Gutenberg [etc.], cop. 2008 Teresa de Jesús. Barcelona : Omega, cop. 2001 Y todos estábamos vivos. Barcelona : Tusquets, 2007 Recursos en línia
• http://amediavoz.com/garciaValdes.htm • http://bib.cervantesvirtual.com/bib_autor/olvidogarciavalde
s/ • http://www.ucm.es/info/especulo/numero42/olvgarc.html
4