OLVIDO GARCÍA VALDÉS 

1

 

 

Olvido  García  Valdés      (Santianes  de  Pravia,  Astúries,  1950). Poeta,  assagista  i  traductora.  Va  ser  directora  de  l’institut Cervantes  a  Toulouse  i  és  professora  de  Llengua  i  Literatura Espanyola  a  un  institut  de  Toledo.  Es  va  llicenciar  en  Filologia Romànica a  la Universitat d’Oviedo  i en Filosofia a  la Universitat de Valladolid. 

Des  de  1987  és  co‐directora  de  la  revista  Los  Infolios,  i  va  ser membre fundador de la revista El signo del gorrión (1992‐2002). Valdés ha traduït a l’escriptor Pier Paolo Pasolini i ha antologat a les poetes  russes Anna Ajmátova o Marina Tsvetáieva. Els  seus poemes  han  estat  traduïts  a  l’anglès,  francès,  portuguès, alemany i suec. La  seva  relació  amb  l’art,  concretament  amb  la  pintura,  l’ha portat a redactar textos per  importants catàlegs  i mostres d’art. (Tàpies, Biennal de Venècia 2001, o Vicente Rojo). És autora d’un assaig biogràfic de Teresa de Jesús (2001).  García Valdés forma part de diverses antologies, sent algunes de les  últimes:  El  último  tercio  de  siglo,  1968‐1998.  Antología consultada  de  la  poesía  española  (Madrid,  Visor,  1998),  Las ínsulas extrañas. Antología de poesía en  lengua española (1950‐2000) (eds. Eduardo Milán, Andrés Sánchez Robayna, José Ángel Valente y Blanca Varela, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2002) i La vida  escrita  por  las mujeres.  Obras  y  autoras  de  la  literatura hispánica e hispanoamericana, vol. IV: Lo mío es escribir. Siglo XX (AA. VV., 2003).  

  

 

2

 

El 1986 va publicar el seu primer poemari, El tercer jardín, al que va seguir Exposición  (1990). La seva obra poètica continua amb Ella, los pájaros, (1994, Premio Leonor de Poesía),Caza nocturna (1997) i Del ojo al hueso (2001). La seva poesia es troba recollida a Esa polilla que delante de mí revolotea: poesía reunida : 1982‐2008 (Galaxia Gutenberg, 2008). 

Al  llarg de  la  seva  trajectòria ha  rebut diversos premis  literaris com  el  Premi  Ícaro  de  Literatura  o  el  Premi  Leonor de  Poesía. L’any 2007 va rebre el Premi Nacional de Poesia pel seu poemari Y  todos  estábamos  vivos,  sent  la  tercera  dona  a  qui  li concedeixen. 

A  les  seves  creacions  poètiques  segueix  un  camí  en  constant progrés, on narra un conjunt de seqüències  i figures que parlen de  la memòria, el pas del  temps,  la malaltia, del  cos  i  la mort, l’origen i la infància,... 

A  la  seva  poesia  també  està  present  un  cert  misticisme,  i ressonen les veus de filòsofs com Kant o Foucault.   

 

 

  

Eduardo Milán sobre la poesia d’Olvido García Valdés 

 “...García Valdés logra imprimir en la poesía actual de la lengua sin parangones, con una 

libertad resplandeciente, atravesada de dolor, buceadora de relato, suspendida de fragmento. De cara siempre a lo real ‐que materialmente investiga‐, esa poesía actúa con una sobriedad de sorpresa, pautada por un ritmo que sostiene cambios imprevistos como un clima, como una 

estación.” 

3

Poesia  i  assaig  d’Olvido  García  Valdés  a  les  Biblioteques  de Barcelona   Del ojo al hueso. Madrid : Ave del Paraíso, 2001 Los Poetas de la República. Barcelona : Grupo Hermes, 1997 Esa  polilla  que  delante  de mí  revolotea  :  poesía  reunida  :  1982‐2008. Barcelona : Galaxia Gutenberg [etc.], cop. 2008  Teresa de Jesús. Barcelona : Omega, cop. 2001 Y todos estábamos vivos. Barcelona : Tusquets, 2007     Recursos en línia  

• http://amediavoz.com/garciaValdes.htm • http://bib.cervantesvirtual.com/bib_autor/olvidogarciavalde

s/ • http://www.ucm.es/info/especulo/numero42/olvgarc.html 

4