Moviment cultural produït a occident i estès a tota

Europa (amb noms diferents).

De curta durada, 1892-1911.

Incidí sobretot en l’arquitectura i les arts

decoratives o plàstiques.

Pretén modernitzar la societat catalana mitjançant

l'acció cultural dels intel·lectuals i artistes.

Cercava la novetat, mirar cap el futur i marcar

distàncies amb el passat.

Pretén ser una superació de la Renaixença en

quant a aspiracions nacionals.

L’impressionisme

El simbolisme

El decadentisme

Tots ells instauren l’artista com a rebel i

bohemi.

L’artista es separa de la burgesia.

Va néixer a Barcelona , el 10 de octubre de 1860 i va morir el 20 de desembre de 1911 va ser un poeta i escritor molt important dins del modernisme fins a tal punt que quan ell morí s’acabà el modernisme

La seva poesia es va dividir en quatre etapes

Era un gran defensor de la espontaneïtat i la simplicitat, això va fer que desenvolu-pésla teoria de la paraula viva.

La colònia Espanyola es trobava en

decadència.

Va perdre territoris com Cuba i Filipines.

Molts soldats espanyols van morir en

l’intent de mantenir la colònia.

Aquesta Oda està composta per vuit

estrofes de les quals sis son quintets i dos

sextets.

Els versos són octosíl·labs i presenten la

gran majoria una cesura (4+4).

La rima és assonant i la major part dels

versos són blancs.

Estrofa 1: Diàleg entre Catalunya i Espanya.

Estrofa 2 i 4: Critica la visió antiquada

d’Espanya.

Estrofa 3: Torna a haver-hi un diàleg directe.

On es pregunta per la sang vessada.

Estrofes 5 i 6: Mort inútil dels soldats ala

batalla.

Estrofes 7 i 8: Demana una modernització

de l’estat o bé una separació dels camins.

Aquesta oda és una ironia, ja que en

realitat no lloa a Espanya sinó que fa

una crítica a la seva manera d’actuar

envers la crisi colonial.

Aprofita per demanar una

modernització d’Espanya.

Contempla la idea de la

independència.

David Caballero i Gurpreet Singh