Fa m

olts anys que se sap que la naturafunciona d’una m

anera cíclica. Lesm

olècules que en un mom

entdeterm

inat formen un ésser, viu o no,

les podem trobar en un altre m

oment

formant-ne un altre. A

mb les activitats

dels humans passa el m

ateix. Fem

servir uns materials i els retornem

alm

edi encara que sigui amb unes

qualitats força diferents. Prenem

aiguaneta i la retornem

barrejada amb altres

productes. Per alim

entar-nos utilitzemanim

als i plantes. Tanm

ateix, la nostraactivitat vital depèn de l’energia queobtenim

de l’entorn.

Per procurar alterar el m

ínim possible

aquest cicle, l’Entitat M

etropolitana deM

edi Am

bient ha posat en marxa el

Program

a Metropolità de G

estió de

Residus M

unicipals amb la voluntat de

retornar tots els elements orgànics als

sistemes naturals i reciclar la m

ajor partdels inorgànics. C

reiem que una bona

manera de fer el cicle curt és com

postarles nostres deixalles orgàniques dem

anera que siguin un adob natural per ales plantes. E

l procés es pot fer engrans naus industrials, però tam

bé a lescases particulars.

Us anim

em, doncs, a intervenir en la

gestió de les deixalles domèstiques

d’una manera fàcil i divertida: fent-vos el

vostre propi compost. A

mb aquesta

col·laboració, el cicle dels residus seràm

olt més sostenible.

Introducció- 3 -

01.E

l cicle de la vida- 4 -

02.Les deixalles orgàniques

- 5 -03.

Una alternativa als adobs sintètics

- 5 -04.

Per què un com

postador?- 6 -

05.Q

uè es necessita?- 7 -

06.La m

illor ubicació del compostador

- 8 -07.

Què es pot com

postar- 9 -

08.Q

uè no es pot compostar

- 9 -09.

Com

ençar- 10 -

10.U

n cop instal.lat, la barreja de materials

- 11 -11.

Possibles problem

es i solucions- 12 -

12.Q

uan es pot saber si ja ha madurat el com

post?- 13 -

13.C

om utilitzar el com

post- 14 -

Preguntes freqüents

- 16 -

IN

DE

X

- 2

-

- 3

-

Com

postar és sotmetre la m

atèriaorgànica a un procés de transform

acióper obtenir com

post, un adob natural.A

questa transformació es pot dur a

terme en qualsevol casa am

b jardím

itjançant un compostador, sense cap

mena de m

ecanisme, cap m

otor ni capdespesa de m

anteniment.

La brossa diària que es genera conté un40%

de matèria orgànica, que pot ser

reciclada i retornada a la terra en forma

d’humus per a les plantes i els conreus.

De cada 100 kg de brossa orgànica

s’obtenen 30 kg de compost.

D'aquesta m

anera es contribueix a lareducció de les deixalles que es portenals abocadors o a les plantes devalorització. A

l mateix tem

pss’aconsegueix reduir el consum

d’adobsquím

ics.

INTRODUCCIO

- 4

-

01

. El cicle de la vida

A la natura, la vida es com

porta d’unam

anera cíclica. En un bosc a la tardor,

per exemple, es veu que les fulles dels

arbres cauen a terra i, juntament am

btrossos de branques, excrem

entsd’anim

als o herbes, passen a una fasede descom

posició. Hi intervenen m

oltselem

ents i factors en el procés: el sol,l’aigua, la calor o el fred, diferentsespècies vives com

larves, cucs,

cargols, fongs i multitud d’insectes. A

poc a poc, es transforma tot en hum

us,aquesta terra de color fosc, am

b unaolor característica de terra bona i unatextura esponjosa. L’hum

us, per efectede la pluja, s’incorporarà de nou al sòl icontribuirà a la continuïtat del cicle de lavida alim

entant altres espècies vegetalsque, a la vegada, alim

entaran lesespècies anim

als.

- 5

-

02

. Les deix

alles organiques

Aquest principi general de funcionam

entde la T

erra recorda que els materials no

desapareixen i que la matèria orgànica,

segons com es transform

i, pot ser unacausa de contam

inació.

Les deixalles orgàniques no s’han deveure com

un residu, sinó com un

recurs molt valuós.

És m

illor retornar a la terra, degudament

transformades en hum

us, les restes depoda, de collites o de vegetals engeneral, que actualm

ent van a parar alsabocadors o als incineradors.

La m

atèria ni es crea n

i esd

estrueix, n

om

és es transfo

rma

L’adob que s’obté del procés decom

postatge permet que es redueixi l’ús

de fertilitzants químics, que no sols

contaminen els aqüífers per un excés

de nitrats, sinó que també són

contaminants durant el procés de

producció, embalatge i transport.

03

. Una alternativa als adobs

sintetics

- 6

-

04

. Per que un compostador

prestar-hi una atenció especial. Am

és, no s’ha de malbaratar aigua

per regar-la quan estigui seca.

Visualm

ent no causa cap impacte al

nostre jardí. Es pot instal·lar el

compostador en qualsevol lloc,

sense que pugui molestar els veïns.

Es pot fer com

post sense uncom

postador, com s’ha fet tota la vida

als femers, però:

En un com

postador, tot el procésestà m

olt més resguardat de les

inclemències del tem

ps (sol, pluja,vent). La brossa no es resseca nis’hum

iteja massa; per tant, no cal

––

- 7

-

Un garbell per separar el com

postde les restes m

és gruixudes

Una biotrituradora, si quan

esporguem tenim

una quantitat debranques gruixudes que no espoden tallar am

b tisores

05

. Que es necessita

Per com

ençar a compostar es

necessita:

Un com

postador de plàstic reciclat ireciclable

Una eina per rem

oure el compost,

segons convingui, d’una mida en

consonància amb les dim

ensionsdel com

postador

Unes tisores de podar per tallar les

branques petites que s’aboquencom

a material estructurant

Una pala per extreure el com

postm

adur

••••

Tam

bé poden ser útils:

••

- 8 -

06

. La m

illor ubicacio del compostador

Sem

pre en contacte directe amb la

terra. Per com

oditat, poseu-lo en unlloc proper a la cuina.

S’ha de procurar que no rebi gaire

insolació per no haver-lo de regar.S

i es posa a l'ombra, m

illor.

– –E

s necessiten entre 50 cm i 1 m

d’espai pels costats per poderextreure el com

post madur am

bcom

oditat.

- 9 -

07

. Que es pot com

postar

De la cuina:

•R

estes de fruita i verdura

•C

losques d'ou aixafades

•Iogurts i sucs de fruita caducats

•T

aps de suro i paper de cuina

•O

li i vinagre d’amanir

•M

arro de cafè i restes d’infusions

Del Jardí:

•F

lors, fulles i plantes verdes o seques

•G

espa

•R

estes de poda triturades

•C

endres i serradures de fusta natural

•R

estes de collita de l’hort

•F

ems d’anim

als de granja i palla

08. Q

ue no es pot compostar

•P

eix, carn i ossos, fins que es tinguiper la m

à el procés de compostatge

ja que poden fer mala olor

•P

lantes o fruits malalts i/o grans

quantitats de vegetals podrits

•F

ems d’anim

als domèstics o

d’humans, perquè poden portar

gèrmens

•C

endres o serradures de fustatractada o aglom

erats, perquèporten coles i vernissos

•E

l resultant de passar l’escombra

•Q

ualsevol material que no sigui

orgànic i biodegradable

- 1

0 -

09. C

omencar

6.S

i després de fer la barrejas’observa que el conjunt està sec,s’hi pot afegir una m

ica d’aigua perhum

itejar-lo. Però am

b molta

precaució, perquè un excésd’hum

itat pot crear problemes

d’olors per la falta d’oxigen.

7.Q

uan es recullen fulles seques a latardor, cal em

magatzem

ar-ne unesquantes, perquè a l’estiu no n’hi ha.E

n canvi, hi ha moltes restes de

fruita i gespa, que contenen molta

humitat. P

er aconseguir l’equilibrientre parts verdes i parts m

arrons,caldrà anar-hi aportant fulles sequesi barrejar-les am

b la gespa acabadade segar i els residus de la cuina.

1.U

n cop s’ha decidit la millor ubicació

del compostador, podem

començar

a omplir-lo. E

ls materials i les

deixalles s’han d’entrar per la partsuperior del com

postador, mentre

que el compost m

adur s’haurà detreure, uns m

esos més tard, per la

part inferior.

2.E

s remou la terra perquè els

microorganism

es entrin en contacteam

b tots els materials que hi

comencem

a abocar.

3.Inicialm

ent es posen fulles seques ibranquetes a la base delcom

postador i ja hi podrem posar

restes de cuina.

4.Les restes verdes i hum

ides esbarregen am

b les marrons i seques.

D’aquesta m

anera s’aconsegueixm

és rapidesa en el procés i més

qualitat del compost.

5.Q

uan se sega la gespa o es trituren

restes de poda, cada cabàs que estreu de la segadora o biotrituradoras’aboca al com

postador i es remou

amb el que hi ha dins procurant que

no es formin capes de diferents

materials.

- 1

1 -

10. L

a barreja de materials

Això no vol dir que s’hagi de rem

enarcada dia, sinó nom

és quan es dipositaal com

postador una quantitat significantd’un m

ateix material, com

per exemple

la gespa tallada o una pila de fullesseques.

Si s’hi dipositen cada dia petites

quantitats de matèria orgànica, n’hi ha

prou de barrejar les restes delcom

postador un cop per setmana.

Abans de com

ençar, una regla generalper obtenir bon com

post: cal barrejar elsm

aterials sovint. Els m

icroorganismes

que viuen al compostador necessiten

que circuli l’aire.

S’han de barrejar les restes que es

dipositen. No s’han de fer capes de

materials frescos i hum

its o capes dem

aterials secs. S’ha de veure tot

sempre ben barrejat.

- 1

2 -

consulta al telèfon 93 665 01 60, telèfonm

òbil 618 60 92 15 o per correuelectrònic: info@

compostadores.com

11. Possibles problemes i solucions

Si teniu algun altre problem

a i lainform

ació de la guia o de la web

(ww

w.com

postadores.com) no us pot

ajudar, no oblideu que podeu fer la

PR

OB

LEM

AS

IGN

IFIC

AT

SO

LUC

IÓ

Fa olor

d’amoníac

Hi ha m

assa gespasense barrejar am

bfulles seques.

Barrejar i rem

enar

Fa olor de podrit

Hi ha m

osquetesde la fruita

La matèria està

seca i freda

El com

post és massa

humit i hi ha poc

oxigen.

Estan fent la seva

funció; per tant, nosón cap problem

a.

Hi falta hum

itat.

Barrejar am

b matèria

seca i remenar

Si no es volen veure o

se’n volen veurem

enys, s’hand’enterrar una m

icales restes de cuinaentre les fullesseques.

Barrejar el que hi ha

amb restes de cuina i

remoure-ho.

- 1

3 -

12

. Quan es pot saber si ja ha m

adurat el compost?

•N

o s’hi ha de reconèixer res del ques’havia abocat al com

postador,excepte branques, pinyes i pinyols,que separarem

amb un garbell.

•E

s nota que la temperatura del

compost és la de l’am

bient, a causade la falta d'activitat delsm

icroorganismes.

Per saber si el com

post està madur:

•A

gafeu-ne un grapat amb les m

ans inoteu que fa olor de bosc.

•H

a de tenir l’aspecte d’una terra decolor negre o m

arró fosc, que tacam

olt poc les mans, perquè no és

gaire humida.

- 1

4 -

13

. Com

s’ha d’utilitzar el com

post

Els horts i jardins necessiten el com

postper renovar les substàncies que lesplantes han absorbit durant elcreixem

ent.

Per aplicar el com

post, s’ha de fer servircom

post madur (entre 4 i 6 m

esos) perassegurar una absorció de nutrientslenta i continuada a m

esura que plogui oque es regui.

Si es vol aplicar a l’hort, es pot fer servir

un compost fresc (entre 2 i 3 m

esos), jaque l’alliberació de nutrients serà m

oltm

és ràpida, però curta.

Les plantes no es cremen encara que

se sobrepassi la quantitat recomanada.

Com

que el compost no conté cap

substància química, no corren cap perill.

- 1

5 -

•P

lantes i Flors. A

la primavera

necessiten uns 2 cm de com

postper m

ostrar-se amb tota l’esplendor

de què són capaces any rere any.

•T

rasplantaments. C

onvé afavorir lesplantes a les quals hàgim

canviat laubicació, la terra, la il·lum

inació, etc.E

l compost no solam

ent els dónaels nutrients que necessiten perdesenvolupar-se correctam

ent, sinóque tam

bé les manté sanes. E

naquest casos, s’ha de barrejar 1part de com

post amb 3 de terra.

•A

l'hort. Entre 1 i 2 m

esos abans deplantar-hi res i am

b el compost

madur, s’hi apliquen uns 4 litres de

compost per m

etre quadrat (aprox.4 litres és un 1kg).

•A

rbres fruiters. Una vegada s’hagi

fet tota la recol·lecció de latem

porada, s’aplica a l'arbre uns 5l/m

2 (una capa de 2 cm).

•G

espa. Quan es com

ença a segaram

b regularitat, és a dir, a laprim

avera, es passa el compost

madur per un garbell, per no

obstaculitzar el creixement de la

gespa i s’hi aplica 1 l/m2, si és per a

l’enceball, i 5 l/m2, si és per fer un

nou jardí..

•A

rbres ornamentals. A

la tardor, percom

pensar l'esforç fet a laprim

avera i a l’estiu, s’apliquen uns

2 cm de com

post a tota la superfícieque ocupa la copa.

- 1

6 -

PREGUNTES FREQUENTSE

l procés és natural i autònom. S

i volemreduir el tem

ps de compostatge de 4

mesos a 2, hi podem

afegir unaccelerador biològic.

Les restes de cuina acceleren molt la

descomposició de les restes del jardí;

per tant, cal barrejar-les bé.

¨

El com

postatge produeix m

alesolors?

El procés de descom

posició de lesrestes vegetals desprèn una olorcaracterística i agradable. R

ecorda l’olorque fa el bosc hum

it. Això passa perquè

els milions d’organism

es ques’alim

enten de les restes que esdipositen al com

postador no permeten

que passi més tem

ps del necessari pertransform

ar-les en compost.

Si no fa olor de bosc hum

it, consulteul’apartat 11.

Recordeu que no s’han de fer capes de

restes humides o seques. D

ins delcom

postador ha d’estar tot barrejat.

Cal afegir-

hi algun producte?

- 1

7 -

Quan tem

ps es triga a recollircom

post?

Si es barregen les restes de tant en tant

(un cop per setmana), no apareixen

insectes molestos, com

ara un excés dem

osquestes de la fruita. De tota

manera, aquests organism

es també

ajuden a fer el compostatge i, en tot cas,

la seva presència sempre està lim

itadaa l’interior del com

postador.

Si apareixen form

igues, vol dir que nos’ha rem

enat prou. La solució ésrem

oure-ho bé.

Els llim

acs o altres organismes que es

mengen les plantes, ara les deixaran de

banda per anar cap al compostador.

Serviran per m

enjar-se les restes i noles flors del jardí.

Els anim

als, com ara gossos, gats o

ratolins, no poden entrar alcom

postador, ja que es tracta d’unrecipient tancat dissenyat per evitar ques’hi puguin introduir.

Depèn de la quantitat de restes

vegetals, però com a norm

a general desque es com

ença el primer dia a abocar

restes al compostador fins que es recull

compost per prim

er cop passaran entre3 i 4 m

esos.

Se sap que el com

post és madur perquè

té color marró fosc, fa olor de terra de

bosc i no s’hi reconeixen les restes de faun parell de m

esos, ja que s’hantransform

at durant el procés decom

postatge.

El com

postatge pot atreureanim

als molestos?

- 1

8 -

No s’hi ha d’afegir m

ai terra. El pes de la

terra és un inconvenient per a lacirculació correcta d’oxigen dins elcom

postador. El que interessa és

recollir adob i no una mescla d’adob i

terra.

Quan es feia com

postatge de superfície,hi posaven capes de terra per evitarcridar l’atenció de rosegadors i anim

alsdom

èstics cap a les restes de menjar

que es dipositaven, cosa que ara nopassa am

b els compostadors.

Cal regar el com

post?

No cal, si es té el com

postador al’om

bra o en semiom

bra. Depenent del

clima sec o hum

it, es pot humitejar, però

amb m

oderació. Norm

alment n’hi ha

prou amb l’aigua que contenen tots els

vegetals per mantenir-hi la hum

itatnecessària.

Quan es feia com

postatge a terra oentre quatre fustes, calia utilitzar aiguaper m

antenir la humitat per a la vida

dels organismes que realitzen el procés.

Un dels avantatges dels com

postadorsés que, gràcies a les seves paretsgruixudes, m

antenen la temperatura i la

humitat constants tot l’any. S

’observacom

, amb la calor que desprèn el

procés, l’aigua es condensa a la tapadel com

postador i torna a caure a dins.

Si s’hi afegeix una quantitat

considerable de fulles seques, es podenhum

itejar una mica, però sem

pre ésm

illor barrejar-les amb restes de cuina

perquè n’absorbeixin la humitat.

Cal afegir-

hi terra?

- 1

9 -

Com

i quan s’ha d’utilitzar el garbell

El garbell serveix per separar el

compost m

és fi de les parts més

gruixudes, com ara branques, pinyes,

etc.

Procedim

ents

•E

s treuen del compostador les

restes de la part superior queencara no s’han desfet.

•E

s decideix on es posa el compost fi

i les restes sense desfer.

•C

ada 3 o 4 palades de compost que

es tiren sobre el garbell, s’hi ha depassar la m

à amb un guant per

aconseguir que només el com

post

més fi passi a través dels forats. S

ical, abans d’aquesta operació espot deixar assecar el com

post undia, d’aquesta m

anera filtra més bé.

•Les restes que s’han separat alprincipi es tornen a posar dins delcom

postador, juntament am

b lesparts m

és gruixudes que no hanpassat pel garbell. A

bans de tancarlo, convé m

ullar el compostador.

•N

o cal amoïnar-se pels organism

esque apareixen escam

pats per terra,ja que ells m

ateixos troben el camí

del compostador i continuen

treballant.

- 2

0 -

Com

que és un producte totalment

natural, es pot aplicar a qualsevolplanta, ja sigui d’interior, com

d’exterior,de jardí, hort, fruiters, testos, jardineres,parterres, gespa, etc. É

s un producteuniversal i ben segur que la planta a laqual s’aplica ho agrairà. La proporció espot consultar a l’apartat 13.

Hi ha d’haver una proporcioadequada del que s’aboca alcom

postador?

Per aconseguir un com

post equilibrat ide qualitat, convé barrejar tres parts derestes hum

ides riques en nitrogen(restes de cuina, fulles verdes, gespaacabada de tallar, plantes de l’hort ojardí, etc.) per cada part de restesseques riques en carboni (fulles seques,palla, serradures, branques triturades,pinyes, etc.).

El com

post que s’obte, es apteper a tota m

ena de plantes?

Ed

icióE

ntitat Metropolitana de M

edi Am

bient

Co

ntin

gu

tC

ompostadores.sl

Il·lustracio

ns

MR

. Bié – C

ompostadores.sl

Imp

ressióE

L TIN

TE

R, S

AL

(empresa certificada IS

O 14001 i E

MA

S)

Dip

òsit leg

alB

-51.715-2004

Prim

era edició

Novem

bre 2004

Imp

rès en p

aper reciclat

Co

mp

ostad

ores.co

mA

v. La Pineda 40 - 08860 C

astelldefelsT

el.: 93 665 01 60 Tel. M

òbil 618 60 92 15C

orreu electrònic: info@com

postadores.comhttp://w

ww

.compostadores.com

Esp

erem q

ue la g

uia u

s sigu

i útil i

qu

e ho

passeu

mo

lt bé fen

t-vos el

vostre co

mp

ost.

El m

edi am

bien

t tamb

é us h

oag

rairà.

Més in

form

ació:

El futur es a les nostresm

ans