NUMERO 54. 28 DE GENER DE 1999

Els exàmens de febrer ja estanací. Per a estudiar amb

eficàcia, cal ajustar-se al tipusd’examen, canviant la tècnica

d’estudi en cada cas. Mésconsells, en la pàgina 3.

... i perfebrer,exàmens

Cinc Segles haconvocat el PremiInternacional de Relatsper a JovesAutors. Lesobres, inèdites, s’hipodran presentar enquatre idiomes. Pàg. 7

Guerrillers delmaquis parlen dela lluitacontra FrancoExguerrillers delmaquis han participaten unes jornades alFòrum de Debats.Rebutgen ser herois,però exigixen que nose’ls oblide. Pàg. 11

Medalla dela Universitat aJuan José Renau

La Universitat deValència va lliurar anitla seua Medalla, a títolpòstum, al professorJuan José Renau. Elguardó el va rebre laseua viuda. Pàg. 5

ConcursInternacional deRelatsCinc Segles

La nova titulació deSociologia, queenguany s’ha incorpo-rat a la Universitat deValència, ha tingut unagran acceptació entreels estudiants. Pàg. 5

Importantdemanda delsnous estudis deSociologia

Ajudes del Centred’InvestigacionsSociològiques (CIS)

Les convoca: ElCentred’InvestigacionsSociològiques (CIS).Objecte: Ajudes diri-gides a l’explotació

del banc de dades per al1999. Les ajudes seran adju-dicades a projectes d’investi-gació sobre diverses facetesde la realitat social i públicaespanyola.Dirigides a: Titulats supe-riors.Termini: Fins a l’1 de febrerdel 1999.Més informació:Al Banc deDades del CIS. http://www.cis.es. Ref.: BOE13/1/99.

Ajudes a Projectes deCooperació i deSolidaritat

Les convoca: El Vicerectoratd’Estudiants de la Universitatde València.Objecte: Ajudes destinadesa projectes de cooperació i desolidaritat amb les pobla-cions dels països empobrits oamb els sectors més desfavo-rits de la societat valenciana.Tant per a accions d’inter-

venció directa com per acampanyes o activitats deconscienciació que contri-buïsquen a l’extensió d’unanova cultura sobre el des-envolupament humà.Destinataris: Grups, col·lec-tius o associacions d’estu-diants, com tambéOrganitzacions noGovernamentals per alDesenvolupament (ONGD)formalment constituïts, querealitzen la seua activitat enl’àmbit de la Universitat deValència o, en el cas de lessegones, del País Valencià.Tots hauran d’acreditar lapresència en el seu si d’estu-diants de la Universitat.Termini: Es realitzaran duesconvocatòries, la primerafins al 29 de gener, i lasegona fins al 14 de maig del1999.Més informació: Al CADE.Campus de Blasco Ibáñez:Menéndez y Pelayo s/n.

Aulari III. Tef.: 96 386 4771. Campus de Burjassot: alcostat de la Facultat deBiologia. Tef.: 96 386 43 15.Campus dels Tarongers:Aulari Nord en l’accés cen-tral. Tef.: 96 382 85 04.

Ajudes a associacionsd’estudiants ambrepresentació al Caustre

Les convoca: El Vicerectoratd’Estudiants.Objecte: Les ajudes són des-tinades a activitats de caràc-ter social i/o cultural sensefinalitat lucrativa. Aixímateix es podrà dedicar finsal 50% de la subvenció adespeses derivades de lescampanyes electorals.Destinataris: Els grups,associacions i col·lectius dela Universitat de Valènciaque tinguen representació alClaustre i estiguen inscrits enel Cens d’Associacions i de

Col·lectius del Vicerectoratd’Estudiants.Termini: Fins al 12 de febrerdel 1999.Més informació: Al CADE.

Beques de ComerçExterior

Les convoca: InstitutoEspañol de ComercioExterior (ICEX).Objecte: Ajudes dirigides ala realització de pràctiquesde comerç exterior a OficinesComercials d’Espanya a l’es-tranger i a empreses exporta-dores amb establiment per-manent en l’exterior.Dirigides a: Titulats supe-riors l’edat dels quals nosupere el 30 anys, ambdomini (parlat i escrit) del’anglés, el francés o l’ale-many. Amb coneixements decomerç exterior.Termini: Fins al 15 de

febrer.Més informació:Al teléfonde l’ICEX: 91 349 18 43. Enla pàgina web de l’ICEX:http://www.icex.esModel de sol·licitud: AlDISE. Campus de BlascoIbáñez: Menéndez y Pelayos/n. Aulari III. Campus deBurjassot: Av/DoctorMoliner, 50.Campus dels Tarongers:Aulari Nord en l’accés cen-tral.Presentació de sol·licituds:Al registre de l’ICEX. P/dela Castellana, 14. 28046,Madrid.

Beca per a participar enel Programa deVoluntariatSociocultural

La convoca: El Centred’Assessorament iDinamització dels Estudiants(CADE). Destinataris:

Estudiants de la Universitatde València que tinguensuperat el 50% dels crèditsen el cas de llicenciatures, el75% en cas de diplomatures,i estudiants de tercer cicle opostgrau. Si es tracta d’alum-nes del pla antic, hauran deser estudiants dels dos últimscursos. Caldrà acreditar elnivell mitjà de coneixementsdel valencià.Objecte: La beca té com afinalitat col·laborar en eldesenvolupamente tècnicdel Programa deDinamització delVoluntariat Universitari queinclou una àrea de formaciói una altra de participació.El Programa promou lagestió d’iniciatives sobrel’associacionisme i elvoluntariat socioculturalimpulsades des del CADE.Termini: Fins al 19 defebrer.Presentació de sol·licituds:A les oficines auxiliars delRegistre General. Campus deBurjassot: a la Facultat deBiològiques. Campus delsTarongers: a l’ EscolaUniversitària de RelacionsLaborals. Campus de BlascoIbáñez: a la Facultat dePsicologia.Més informació:Al CADE.

750 aniversari dela concessió delsFurs de València aMorvedre

Organitza:Departamentd’Història Medievalde la Universitat deValència, en

col·laboració amb la CasaCapellà Pallarés del’Ajuntament de Sagunt.Dirigit a: Tota personainteressada.Duració i horari: 28 degener, 4, 11, 18 i 25 defebrer, a les 19:30 hores. 1crèdit de lliure elecció perals estudiants de laUniversitat.Lloc d’inscripció i derealització de les sessions:Casa Capellà Pallarés.C/Cavallers, 10. Sagunt.Preu: Gratuït.Més informació:Al telèfon96 265 58 58.

Curs sobre la transicióa l’euro: el camí de lamoneda única

Organitzen: Associació

Tirant lo Blanc i CàtedraJean Monnet.Dirigit a: Estudiants de laUniversitat de València ipúblic en general.Duració: De l’1 al 3 demarç. 20 hores.Preu: 7.900 pessetes; 4.900pessetes per als estudiantsde la Universitat.Preinscripció: Fins al 26 defebrer.Més informació: A la seude l’Associació. UniversitatPolitècnica. Camí de Vera,14. Tef.: 96 387 94 08.

Activitats esportivesper al segonquadrimestre

Organitza: El Serveid’Educació Física id’Esports de la Universitatde València.Preinscripció: Caldràarreplegar un número detorn per persona, a partir deles 8:30 de l’1 de febrer. Elsprimers en arreplegar-lo espodran matricular a partir deles 11:30 hores del mateixdia. La resta d’alumneshauran de consultar en el

taulell d’anuncis el dia il’hora que els correspon pera la matrícula.Observacions: Per alscursos de duració variablecom ara els de tennis, ballsde saló, sevillanes, taitxi,tennis de taula, kendo,bàdminton i ki-Aikido nocal tindre número.Lloc: Sala de Juntes del’Antiga Escolad’Empresarials. C/ArtsGràfiques, 13.Preinscripció: Fins a tresdies abans de començar elcurs.

Preu: 9.000 pessetes; 7.000pessetes per a la comunitatuniversitària.Més informació: Al Serveid’Educació Física id’Esports. C/Menéndez yPelayo, 19. València.

Curs de curtmetratge

Dins de les activitatsprogramades per a la Mostrade Curtmetratge Sueca 99.Organitza: Ajuntament deSueca en col·laboració ambla FEVA.Preu: Gratuït.

Data: De l’1 al 5 de febrer.Lloc: Saló d’Actes de laCasa dela Cultura de Sueca.Més informació:Al telèfon96 170 00 50.

Cursos deCaiac en la Mar

Organitza: El Serveid’Educació Física id’Esports de la Universitatde València.Horari: Els cursos esrealitzaran el cap de setmanadel 30 al 31 de gener, aXàbia.Observacions: Cursosimpartits per monitors de laFederació Valenciana dePiragüisme. Els assistentsobtindran un diplomaacreditatiu.Preu: 12.000 pessetes;queden inclososl’allotjament a l’hotel enpensió completa, el materialdel curs i la fitxa federativa.Més informació: Al Serveid’Educació Física id’Esports. Telèfon: 96 39832 45

2 CitesBEQUES

CURSOS

NOU DISE 554428 GENER 99

NOSOMRES

JOSEP-VICENT VIDAL

Per a la comunitat universitària noés cap cosa nova atés que a aques-tes altures de la vida ja han hagutd’estudiar hores i hores per a supe-rar cursos i cursos. Segons el pro-fessor de Psicologia Rafael GarcíaRos, que a més impartix en La Naudels Estudiants les classes sobretècniques d’estudi, “l’universitariconeix les estratègies bàsiques moltbé i no té grans problemes a l’horad’assimilar els coneixements comels podria tindre un escolar o unestudiant d’institut. Durant totsaquests anys d’estudi ha establituns hàbits a partir de les seuesexperiències individuals que aaquestes altures domina perfecta-ment”. Així el fet d’estudiar és molt per-

sonal. I cada un individualments’hi ha configurat els seus mèto-des, les seues tècniques i, també,les seues manies. Els hàbits sónd’allò més variats i curiosos. Ramon Micó, estudiant de quart

de Biologia a Burjassot, és delsque assistixen a les classes. Noobstant això, mai no pren apunts ipreferix atendre a les explicacionsdels professors. “El que passa ésque, en acabant, he de demanar elsapunts als companys per a tindre’lsjo també”. A més, assenyala que

sol estudiar les nits d’abans: “A miem dóna resultats. Encara que aixòno és recomanable, he aprovatmolts exàmens estudiant l’últimanit”. Asun Lloret, de primer d’In -

fermeria, va a classe diàriament,hi pren apunts i una vegada arribaa casa se’ls mira i se’ls repassa.Després, per cada tema es fa unesquema o un resum. Dies abansdels exàmens se’ls aprén sensemassa angoixes. “El dia abans del’examen faig la darrera repassadai descanse. Crec que és important

descansar i no anar estressada,amb les presses d’última hora”,apunta Asun.Entre els que no acostumen a

assistir a totes les classes es trobaJosep Lluís Calvo, de primer deFilosofia. Però les absències lessuplix amb la lectura detallada delstextos filosòfics. “La meua és unacarrera en la qual tot són textosd’autors originals que hem d’in-terpretar. Els apunts ajuden, peròel millor és llegir-se les fonts direc-tament. Jo el que faig és llegiraquestes obres moltes vegades”,comenta.

Tot i que els resulta una micapesat, tots tres consideren que estu-diar és fàcil. En canvi, JuliaAlmiñana, de tercer de RelacionsLaborals, no compartix aquestaopinió. Ella pensa que estudiar “noés fàcil perquè cal posar moltaforça de voluntat. T’hi jugues molten un examen, per tant és impor-tant anar ben preparada i, per aaixò, cal dedicar moltes hores aempassar-se la matèria”.

RECOMANACIONS GENERALS.Encara que els estudiants uni-versitaris dominen molt bé les

tècniques clàssiques, hi ha unasèrie de mancances que s’han defer constar. Així ho veu el pro-fessor Rafa García Ros, quesempre recomana personalitzarla informació i adaptar-se a lescircumstàncies. “Les tècniquesde lectura, subratllat i esque-matització tothom les sap. Talvolta caldria acompanyar elsesquemes amb dibuixos i imat-ges per a practicar la memorit-zació visual. Però sense massacomplicacions. Això sí, és im -portant variar la forma i plante-jar estratègies diferents, perquè

tots els exàmens no són iguals”,indica aquest psicòleg. El professor del Curs de tècni-

ques d’estudi de La Nau dels Es -tudiants afegix que deprés la gentsempre fa el mateix. “Els estu-diants s’ho deixen tot per a últimahora, atés que la situació no elsés massa favorable. El sistemaestà muntat així. Els horaris, habi-tualment, fan que la gent estudieels dies abans dels exàmens, quanno té classes. Per això la formad’estudiar és quasi sempre moltsuperficial i mai no aprofundixenen les matèries. Però el que

3Informació NOU DISE 554428 GENER 99

Consells per a estudiar amb eficàcia

Qüestió de tècnica

La majoria d’estudiantsuniversitaris deuenestar a hores d’ara con-centrats i amb la vistaclavada en l’horitzó,per on ja s’albiren elsexàmens de febrer.Aquest és un puntincert que al remathaurà de donar unaavaluació sobre laseguida del curs. Totsen són conscients i, peraixò, s’hi preparenexhaustivament; ambtècniques molt diverses.

UUnn ggrruupp dd’’eessttuuddiiaannttss pprreeppaarreenn uunn eexxaammeenn eenn uunnaa ssaallaa ddee lleeccttuurraa..

Cada un individualment s’haconfigurat els seusmètodes, les seues

tècniques i, també,

les seues maniesPer a aquells que encarano s’han ficat en farina ija tenen els exàmensdavant seu, ací presen-tem una guia de salva-ment d’última hora.Seguint les indicacionsque oferix Rafa GarcíaRos, podreu assolir unsresultats satisfactoris (...o no).

PRIMER. Cal tindre encompte que no hi hareceptes màgiques nimètodes de salvacióconcrets. Fes allò quecregues que va a donar-

te un bon resultat.

SEGON.Vés a classe elsdarrers dies. Sobretot ésimportant acudir-hi enaquelles assignatures enles quals els professorsno acaben mai les matè-ries. La gent preguntales coses més impor-tants i es resolen lesqüestions pendents.

TERCER. Aprofita tots elrecursos que podenaportar-te els companys:apunts, materials i infor-mació que pugues con-

sultar. A més a més,intenteu resoldre elsproblemes conjunta-ment.

QUART.A l’hora d’estu-diar ajusta’t al tipus d’e-xamen que has de fer.Avança’t a l’avaluació imemoritza o interioritzaconeixements segons eltipus de prova que hagesde fer. Canvia la formad’estudiar i no facessempre el mateix.Adapta’t a les matèries.Ací és on més se solfallar.

CINQUE. Connecta elmés possible amb elsconeixements previs.Tot allò que ja saps potsrelacionar-ho amb lesnoves matèries apreses icompletar així un bonexercici. Moltes vega-des les aportacions per-sonals tenen una pun-tuació més alta.

SSIISSEE.. Dorm i descansa elque cal. Tranquil·litza’t ino prengues massa esti-mulants. El descansaporta seguretat i con-

centració.

SSEETTEE.. Si al remat no hitens més remei, aplicales mesures d’urgència isalvament que semprehas fet servir.Segurament, et quedaràsinsatisfet una altravegada, tot i que apro-ves l’examen. Al rematel que compta és apro-var.

MÈTODE DE SALVACIÓ D’ÚLTIMA HORA

4 OpinióNOU DISE 554428 GENER 99

MARIANO BOSCH MOSSI

Fa uns mesos ja que l’huracà Mitchva assolar les terrres d’Amè ricaCen tral. Els afectats per la tragè-dia han desaparegut, a poc a poc,de les primeres pàgines dels dia-ris i dels noticiaris. Potser perquèla reconstrucció d’un país és lentai poc desitjable per als flaixosinformatius de dos minuts. Per ami és temps de reflexió.Vull fer un xicotet repàs a l’a-

juda que el govern central, ques’ha autoproclamat el govern euro-peu més solidari amb la catàstrofe,ha prestat. En primer lloc, calexposar els comptes del senyorAznar. Segons el president delGovern, l’ajuda espanyola ha pujata un poc més de 27.000 milions depessetes. Les xifres moltes vega-des confonen, i 27.000 milions peral ciutadà de peu són molts diners.Però em permetré una petita refle-xió per a demostrar la insignifi-cança de la quantitat. Segons lesprimeres avaluacions, només aHondures han quedat destruïdesdel 70% al 80% de les infrastruc-tures. Els càlculs més optimistesconsideren que es tardarà vint anysa reconstruir-les. Espanya hi dóna27.000 milions. Segons el projectede pressupostos generals de l’Estatper al 1999, això ve a representarel 2% del que els espanyols gas-tem en infrastructures bàsiques ien transports durant un any. Lacomparació en termes quantitatiuspot arribar a ser cruel. Però lesmeues crítiques no poden acabarací. Si desglossem aquests 27.000milions, no sols ens indignaremsinó que ens avergonyirem.Tres han sigut les línies d’ac-

tuació de l’Executiu. Una relacio-nada amb l’ajuda d’emergència,destinada a cobrir les mancancesbàsiques d’aliments i les necessi-tats bàsiques durant els dies pos-teriors a la tragèdia. Una segonalínia destinada a revisar les condi-cions del deute que els països mésafectats per la tragèdia (Hon dures,Nicaragua, El Salva dor, RepúblicaDominicana, Belize) tenien con-tret amb Espanya. I una terceraactuació encaminada a la provi-

sió de fons per la reconstrucció.L’ajuda en emergència que el

Govern espanyol ha subministrata la zona puja a uns 18.000milions. El còmput global de dona-cions privades, incloent-hi ONGs,frega els 13.000 milions fins a ladata. No entraré a considerar si l’a-juda és suficient o insuficient. Eltractament que se li ha donat altema del deute extern és un tematotalment diferent. Una vegadaocorreguda la tragèdia, alguns paï-sos europeus es plantejaren la pos-sibilitat de condonar el deute externdels països més afectats pel Mitch.França, prenent la iniciativa, per-dona unilateralment la totalitat deldeute dels cinc països abansesmentats. A Espanya s’esperava,o jo ho esperava, una actitud simi-lar dels nostres mandataris. Però

l’actitud del Govern i el seu trac-tament mediàtic han sigut deni-grants. La decisió del Govern hasigut de concedir una moratòriad’interessos que corresponien alsinteressos dels anys que falten finsal 2001. L’Estat deixa d’ingressar8.500 milions, cosa que per al sen-yor Aznar equival a donar aquestaquantitat. Però, i això voldria quequedara ben clar, no es perdona niuna sola pesseta del deute ambEspanya. El deute d’Hondures i deNicaragua és de 42.000 milions afinals del 1998 i serà de 42.000milions en el 2001, quan acabaràla moratòria. La reconstrucció tar-darà vint anys, nosaltres en per-donem tres d’interessos.L’última de les partides de l’a-

juda espa nyola era la destinada acomençar la reconstrucció de lazona. La quantitat d’aquesta par-tida és d’uns 18.000 milions, de lainsuficiència de la qual no paga la

pena ni parlar-ne. Però el queresulta ultratjant és que aquests18.000 milions s’han articulat mit-jançant Fons d’Ajuda al Desenvo -lupament (FAD). La mecànica d’a-quests crèdits és la següent. Jo (enaquest cas Espanya) et concedisca tu (Hondures i Nicaragua) unalínia de crèdit de 18.000 milions aun tipus d’interés 0%, però tu(Hondures i Nica ragua) estàs obli-gat a comprar, amb aquests diners,únicament i exclusivament pro-ductes d’empreses espanyoles.Aquests fons entren en la catego-ria d’ajuda reemborsable. Els paï-sos receptors tenen l’obligació deretornar els diners, amb la qualcosa el seu deute extern es veu aug-mentat en altres 18.000 milions:No s’hi dóna ni una sola pesseta. Per tant, si fem balanç, el que

ha eixit de les arques espanyoleshan sigut uns 18.000 milions d’a-juda en emergència. Que és el quegastem en defensa en deu hores imitja. Per això m’indigne per lainsignificança de l’ajuda i per lahipocresia amb la qual s’ha trac-tat el tema.I quina ha sigut l’actuació dels

ciutadans? Sens dubte que la quan-titat de donacions i els nivells d’im-plicació de la gent han superat totesles expectatives. Em preocupen,però, les motivacions que ens handut a realitzar aquest esforç. Fa apenes dos mesos, un huracà simi-lar arrasà la República Domini -cana. És cert que la destrucció i elnombre de morts hi van sermenors, però les necessitats delsafectats no són molt diferents. Niles televisions, ni les autoritats nila ciutadania hi reaccionaren demanera semblant. La tragèdia de Centreamèrica i

de moltes altres zones és contínua.La desnutrició, la pobresa extremai la marginació social a què estansotmeses milions de persones alplaneta no són conseqüència decap desastre natural, i els morts novénen tots d’una, sinó que vénendegotant, incessantment, sense elsoroll de les primeres pàgines,sense els focus via satèl·lit i,lamentablement, amb la compli-citat de la nostra indiferència.

Tribuna

Sobre el terme País Valencià

En el NOU DISE del passat 14 de generdel 1999 es pot llegir com a titular deportada el següent: La major bibliotecadel País. En algunes parts del text d’a-quest article s’utilitza indistintamentl’expressió País Valencià junt amb la deComunitat Valenciana. Voldria recalcarque el terme País Valencià no té vigèn-cia en la realitat, sinó que l’únic que éslegítim i legal és el de ComunitatValenciana, com ho diu clarament l’arti-cle 1, punt 1 de l’Estatut d’Autonomiade la Comunitat Valenciana. Concre -tament, el text d’aquest article diu: “Elpoble valencià, històricament organitzatcom a Regne de València, es constituïxen Comunitat Autònoma, dins de laindissoluble unitat de la nació espa -nyola, com a expressió de la seua iden-titat històrica i en l’exercici del dretd’autogovern que la Constitució reco-neix a tota nacionalitat, amb la denomi-nació de Comunitat Valenciana”.No desconec el fet que el terme PaísValencià és utilitzat habitualment pelsdefensors d’una ideologia política que,com totes les altres, és totalment respec-table. Tampoc no vull negar el dret queNOU DISE té, per descomptat, a divul-gar el seu propi ideari. Solament vulldeixar constància, utilitzant aquesta sec-ció de Bústia Oberta en la qual esticsegur que es respecta la llibertat d’ex-pressió de tots els membres de la comu-nitat universitària, que, al meu parer,l’expressió País Valencià no respon enabsolut a la realitat ni a la legislacióvigent.Estic segur que des de NOU DISE esfarà el possible per publicar aquestacarta i que no hi haurà cap tipus de cen-sura, encara que una bona part dels estu-diants desconfien que siga una publica-ció plural i oberta.

Francisco José Martínez Armesto.Estudiant de Dret.

Escoles objectores

Davant de la proposta de posar enmarxa, pel Ministeri de Defensa, d’unaformació en l’esperit militar a les esco-les, des del MOC (Movimentd’Objecció de Consciència) hem optat

per promoure que els centres d’ense -nyament es declaren objectors de cons-ciència. El pròxim 30 de gener, DiaEscolar per la Pau i la No Violència,proposarem als centres d’ensenyamentque signen una declaració amb la qualrefusen de col·laborar amb la militarit-zació del món educatiu i facen unaaposta per l’educació en la pau. Per totaixò, des del MOC volem declarar que:–Ens mostrem contraris al foment del’esperit militar a les escoles.–Volem expressar rotundament el nostrerebuig als plans previstos pel Govern del’Estat de potenciar l’educació i elfoment de l’esperit militar als centresd’ensenyament de secundària.–Davant de les informacions que apun-ten cap a la utilització de les escolescom a forma d’incrementar el coneixe-ment de les forces armades entre la gentjove, com també de fomentar l’esperitmilitar i la consciència nacional, volemadvertir del perill de convertir el món del’ense nyament en un àmbit d’introduc-ció i d’expansió del militarisme.–Per a nosaltres aquestes informacionsdesemmascaren el concepte de la cul-tura de la defensa, tan reiteradamentexpressat per part del Govern, i eviden-cien quin és el seu real significat: intro-duir valors militaristes en la societat, ino pas promoure un debat en profundi-tat sobre les necessitats i les perspecti-ves de la defensa.–Quan cada cop més s’admet que laseguretat depèn més de la gestió devariables com ara els drets humans, l’e-quilibri mediambiental i la justíciasocial, creure –encara– en esquemes deseguretat basats en conceptes de defensamilitar és totalment caduc. Però volerintroduir aquesta visió als centresd’ense nyament és completament absurdi antieducatiu.–Des de la nostra acció, apostem clara-ment per l’Educació per la Pau, elsDrets Humans i el Respecte a laDiversitat, ja que aquestes són lesnecessitats educatives en un món cadacop més complex i conflictiu. Educar enla prevenció i resolució dels conflictesés molt més coherent i eficaç que edu-car en esquemes militaristes desfasats.

Moviment d’Objecció de Consciència(MOC).

Bústia Oberta

L’ajuda a Centreamèrica

Tota la comunitat universitària (estudiants, professors i PAS) té obertes lespàgines de NOU DISE. Les cartes i les tribunes s’han de remetre aPremsa@uv.es, o bé a Gabinet de Premsa, carrer de l’Antiga Senda deSenent, número 11. València, 46023.

Edita: Universitat de València. Vicerector delegat: David Garcia. Director: Francesc Bayarri. Cap de redacció: Ester Pinter.Consell de Redacció: Ricard Huerta, CharoÁlvarez, Alfons Cervera i Manuel Peris.Disseny i maquetació: Tomás Gorría. Fotografia: Miguel Lorenzo. Tècnic de sistema: Carlos Giraldós. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Administració i Serveis: Nel·la Leal,Vicent Martínez i Eulogio Fernández. Redacció: Gabinet de Premsa (C/del’Antiga Senda de Senent, 11, 46023).

Telèfon: 96 386 41 13. Fax: 96 386 41 14. Correu electrònic: Premsa@uv.es. Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise. Coordinació Nou Dise digital: T. Gorría. Publicitat: PB&A (Carrer del Poeta Ar -tola, 17-27, 46021. Telèfon: 96 393 44 65). Impremta: Ediciones Bidasoa, S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997. ISSN: 1138-0624. Consell Editorial: David Garcia, CarlosPascual, Juli Peretó, Antoni Tordera, PilarSanz, Josep Lluís Barona, Josep MariaJordan Galduf, Asunción Dobón, FrancescBayarri i Manuel Peris.

IImmaattggee ddeell ppaass ddeellMMiittcchh ppeerr llaa cciiuuttaattddee LLeeóónn((NNiiccaarraagguuaa))..

L’ajuda oficialals països afectatsper l’huracà ésescassa i hatingut lacomplicitat

de la indiferènciaciutadana

REDACCIOL’elogi a la qualitat humana i ala competència professional delprofessor Juan José Renau vaser l’eix comú dels discursosque es van pronunciar en el seuhonor durant l’acte celebrat ahiren el tancament d’aquesta edi-ció. El solemne acte acadèmictenia com a objecte retre home-natge a la memòria d’aquestprofessor a qui la Universitat deValència ha concedit a títol pòs-tum la seua medalla. Renau eracatedràtic d’Economia de l’Em -presa i degà de la Facultat deCiències Econòmiques i Empre -sarials. La seua mort el passatmes d’abril, després de patir uncàncer fulminant, va suposar undur colp per a tota la comunitatuniversitària, a la qual, més enllàde les seues obligacions acadè-miques, va dedicar nombrososesforços des de la presidènciade la Mesa del Claustre, la Juntade Govern i la FundacióUniversitat-Empresa. Esforçosreconeguts unes setmanes des -prés de la seua mort per la Juntade Go vern, que va acordar, perunanimitat, atorgar-li la meda-lla “en reconeixement a la seuatasca docent i investigadora enel camp de l’economia, comtambé per la seua inestimablecol·laboració en la millora de lainstitució acadèmica”. A la seua esposa, i també

professora de la Universitat deValència, Martina Menguzzato,

li corresponia –segons el pro-tocol de l’acte– rebre de mansdel rector, Pedro Ruiz Torres,la medalla i el títol acreditatiu.A més del discurs del rector hihavia previstes les interven-cions de Máximo Ferrando,degà de la Facultat de CiènciesEconòmiques i Empresarials;Álvaro Cuervo, catedràtic d’E -conomia de l’Empresa de laUniversitat Complutense deMadrid; María Iborra, profes-sora titular d’Organitzaciód’Empreses de la Universitatde València; Ángel Ortí, ca -tedràtic de Fonaments del’Anàlisi Econòmica; i CarlosPascual, president del ConsellSocial de la Universitat.

5Informació NOU DISE 5544

CARME DIEGOLa Universitat de València hadecidit incloure dins de la seuaoferta acadèmica d’aquest curs eltítol de llicenciat en Socio logia.Només ha sigut implantat el segoncicle d’aquesta titulació i, per tant,sols poden accedir-hi els estu-diants que n’hagen cursat el pri-mer cicle en una altra facultat o ala UNED, aquells que tinguen eltítol de diplomat en Treball Socialo els que hagen cursat el primercicle de Ciències Polítiques i del’Administració.Si no estàs dins dels elegits i

t’interessa molt la matèria, no etpreocupes. Segons el director delDepartament de Sociologia,Antonio Ariño, s’espera que en unfutur no molt llunyà es puga estu-diar en aquesta Universitat lacarrera completa. També està pen-dent de creació la Facultat deCiències Socials, la qual, segonsAriño, englobarà les diplomatu-res de Relacions Laborals i TreballSocial a més de la Llicenciaturaen Socio logia, que hui depén dela Diplomatura de Treball Social.La sociologia és una disciplina

que té com a objecte l’anàlisi cien-tífica de la realitat social. Va nài-xer amb la modernitat, amb elpropòsit d’expressar la conscièn-cia reflexiva de la societat con-temporània. És a dir, són els matei-xos agents socials els que la inves-

tiguen per a intentar explicar des-prés els processos que la consti-tuïxen. En aquest sentit, la miradadel sociòleg és omnicomprensiva,perquè abraça totes les dimensionsde les societats humanes, però almateix temps es diferencia de laresta de les disciplines que tenenel mateix objecte perquè aquestesadopten una perspectiva particu-lar des d’on observar la realitat:la de les relacions socials.Així és que, a partir d’ara i cada

vegada més, quan la figura delsociòleg s’ha tornat imprescindi-ble, quan estem en èpoques detransició o canvi, és quanl’Administració Públi ca, el mer-cat i la societat civil els demanainterpretacions orientadores perafrontar la complexa realitat enquè vivim.Per tant, els científics socials

són investigadors que han d’estarformant-se contínuament, perquècada vegada que encaren un pro-blema es tracta d’un problema

nou, i també perquè les ciènciessocials tenen una major accelera-ció en els canvis que les ciènciesfísiques i, així, els investigadorshan d’adonar-se d’aquest canviviatjant en el mateix tren.Les eixides professionals que

tindran aquests futurs llicenciatsen Sociologia seran molt diver-ses. Podran actuar tant com a tèc-nics de l’Administració Públicaen tots els nivells com en quali-tat d’experts assessors i consul-tors a empreses privades i enorganitzacions (on el seu treballpot anar des dels estudis de mer-cat fins als d’opinió pública, pas-sant per la selecció de personal),com a investigadors, generadorsd’informes dels més diversosaspectes de la realitat social i,dins d’aquesta era de la infor-mació en la qual estem, els lli-cenciats en Sociologia estan espe-cialment capacitats per a reunir,processar i sistematitzar les dadesque utilitzen les organitzacionspúbliques o privades. A més,segons explica Antonio Ariño, lasociologia està obrint-se nouscamins dia a dia.També cal apuntar que en guany

s’han cobert totes les places ofer-tades i, a més, que ja n’hi ha unaimportant llista d’espera, cosa querevela la bona aollida que ha tin-gut entre l’alumnat la nova lli-cenciatura.

Sociologia s’estrena ambèxit de demanda

La titulació s’oferix per primera vegada i ja té llista d’espera

La Universitathomenatja el pro-fessor Renau

Concedida la medalla de la institució

La titulació és,en aquestaprimera fase,de segon cicle,però en el futures podrà

estudiar la carreracompleta

EEllss eessttuuddiiaannttss ddee llaa UUnniivveerrssiittaatt ddiissppoosseenn ddeess dd’’aaqquueesstt ccuurrss ddee llaa nnoovvaa ttiittuullaacciióó ddee SSoocciioollooggiiaa..

JJuuaann JJoosséé RReennaauu..

n Venc taula per a ordinador.Color marró i amb tres calaixos.Preu a convindre. Interessats crideual 619 00 43 20 i pregunteu perPau.

n Venc llibres de Física. Curso deFísica, de J. Vidal, per 500 pesse-tes; Problemes de física, de J. Vidal,per 500 pessetes; i Física general,sèrie Schaum, per 500 pessetes.Telefoneu al 96 359 98 81 (a partirde les 21 hores).

n Done classes de Francés i faigtraduccions. Sóc francesa i podriadonar classes de qualsevol nivell.També traduïsc textos, per a la qualcosa tinc molta experiència. Emdiuen Veronique Bouissiere i empodeu trobar al telèfon 96 392 40 57.

n Alemany i Anglés. Classes parti-culars, grups reduïts o empreses.Sóc professora bilingüe. Mètodespsicològics amb alta velocitat.Crideu al 96 392 44 18.

nDone classes de Valencià de qual-sevol nivell. Prepare per als exàmensde la Junta Qualificadora de Co -neixements de Valencià. Des de 1.000pessetes l’hora. Podeu trobar-me altelèfon 96 369 42 57.

n Done classes d’Alemany i enfaig traduccions. Sóc alemanya im’oferisc a donar classes del meuidioma en qualsevol nivell i a fer-vos-hi traduccions. Pregunteu perMartina al telèfon 96 340 14 88.

n Es lloga pis moblat, exterior,quatre habitacions, cuina equipada.Per 65.000 pessetes, incloses despe-ses d’escala. C/Poeta Artola, 28.Zona Facultats. Tef.: 96 362 56 99(crideu a les nits o al migdia).

n Es busca xica per a compartirpis. C/Marcelino Giner, 10-30.13.750 pessetes/mes, despeses abanda. Crideu al 96 360 87 74 i pre-gunteu per Anna.

n Es busca xica per a compartirpis. A l’Avinguda Giorgeta, 25-9.Per 15.000 pessetes mensuals.Interessats crideu al 96 320 17 63 ipregunteu per Esther.

n Es busca xic o xica. Per a com-

partir pis. Costa 12.500 pessetes almes. C/Xile, 5, 1. Interessats crideual 96 369 31 25 i pregunteu perLuis.

n Busquem xic o xica. Per a com-partir pis. Amb rentadora, televisió,telèfon. Carrer Benicarló. El lloguermensual és de 13.000 pessetes.Telefoneu al 610 64 47 00 i pregun-teu per Andrés o Javi.

n Professora d’Espanyol aFrança busca xics i xiques de 13 a16 anys per a mantindre corres-pondència amb joves francesos dela mateixa edat. M. Claire Fano. 19rue A. Barbés, 76.800, St. Etiennedu Rouvray. France.

n Es necessiten biòlegs. Titulats,amb coneixements de camp i facili-tat per a comunicar-se. Per a tre-balls de divulgació. Imprescindiblecurrículum i fotografia. Apartat deCorreus 4047. Ref.: Facultat.46080, València.

n Col·laboració en treball d’inter-venció social.Alumnes d’últimcurs de Pedagogia, Psicologia,Treball Social, Educació Social. Pera actuació integral en assentamentsde València. Interessats crideu al 96356 50 99 o personalment a A.J. ELBARRACÓ. C/Sánchez Coello, 9(al costat de l’estació de RENFEdel Cabanyal).

n Treball en creuers de luxe.Guanyeu-vos un sou de 200.000pessetes mensuals treballant en vai-xells i creuers de luxe per tot elmón. Moltes places de treball dis-ponibles. Tot l’any. Informació:JRV-cruises. Apartat de Correus12.272. 46020, València. Envieusegell per a la resposta.

n Plaça d’informador d’objeccióde consciència i recolzament tèc-nic. Titulats universitaris, preferi-blement llicenciats en Dret. Laretribució és de 75.000 pessetesmensuals netes. Per a la selecció estraurà la mitjana de l’expedient,l’entrevista personal i una provatipus test. Interessats envieu currí-culum al Centre d’InformacióJuvenil de Gandia. Plaça Rei JaumeI, 1. 46700, Gandia. Tef.: 96 295 9525. Fins al 22 de gener.

TREBALL

INTERCANVI

PISOS

CLASSES

VENDES

Des de la base del campanar (s.XVII) de l’església de Santa Maria(s. XIV), al carrer del Regall, ben aprop de l’Ajuntament d’Ontinyent, continuarem carrer amunt fins arri-bar al convent de les MongesCarmelites (s. XVI). Tot seguit pren-drem el camí de les Monges i deixa-rem a la banda dreta, en un tres i nores, la font de la Llúcia i la font delRaboser. Després, sense perdre devista el tall del barranc i el pont delSalt del Bou, les cames ens duran al camí del Llombo,el qual enfilarem entre bancals d’hor-ta i casetes de la vella partida delLlombo fins arribar a la casa del’Alba. Tot just pel costat d’aquestacasa agafarem la senda de l’Alba queens acompanya en lleu baixada vorael bell barranc del riu Clariano, elqual ens portarà directament al parat-ge potser mes esplèndid i emblemàticd’Ontinyent, el Pou Clar. En acabantprendrem la carretera en direcció aBocairent i, a tres-cents metres, si fano fa, tombarem a mà dreta en direc-ció al barranc dels Tarongers i deixa-rem a la banda esquerra el cagalló delGegant, on hi ha vies obertes per apracticar l’escalada. Una volta que ens endinsem peraquest indret, podem veure poc des-prés la desembocadura del barrancde la Penya Roja. Nosaltres, però, nodeixem el camí ja que, en uns pocsmetres, ens acostarà a la font delBarranc dels Tarongers, la qual ens

oferirà un breu glop d’aigua clara.Sense a penes aturar-nos-hi, prosse-guim la senda que mena a Patiras,lloc per on comencarem a internar-nos pel barranc dels Tarongers, elqual, encara que reflectix els senyalsdel greu incendi de juliol del 1994,no perd mai el seu encant. Noméscal gaudir de les seues altes vistesquan es passa pel costat de l’enrunatmolí de Lluna, i quan la senda ensdu a la contemplació d’aquell marcde muntanyes que tanquen l’eixutallera del riu, llit que es transforma enaigua barranc amunt. No ens had’estra nyar, doncs, la presència demolins, la memòria de la vella indús-tria tèxtil. Però la marxa no s’atura, sinó queencara hem de superar el camí quetrenca a l’esquerra i puja pel fortpendent al coll de la Dona. Ací des-cansarem i podrem contemplar laMariola, la Covalta i el Benicadell.Una volta hem fet aquest recés,reprendrem la marxa pel camí Vellde Bocairent-Ontinyent i podremalbirar a llevant com el barranc delPont Trencat desemboca en elbarranc de l’Adern. El camí baixacap al mateix barranc de l’Adern ales envistes del molí del Pas, voracarretera, i tot seguit torna a ascendirserra amunt per a enllaçar amb elcamí del Torrater, punt des d’onpodem mirar Ontinyent. Ací les pas-ses potser siguen més curtes, ja quecontinuem pujant, però en cosa detres-cents metres tombem per labanda esquerra de la serra i connec-tem, tot davallant, amb la senda delsEnginyers, que voreja tota la vessantde muntanya des de Covalta fins aFontanars dels Alforins.

Josep Sanchis Carbonell i David Gironés Mico.

tamTAMJa està bé d’embrutar les parets i els panells amb anuncisde tota mena. Si podeu embrutar un full de NOU DISE iarribar a milers de persones, per què continuar amb gra-fits que resulten més antics que la cripta de Sant Vicentde la Roda. Envia’ns els teus missatges i reclams, gratis, al’adreça habitual o a la Borsa d’Habitatge del CADE.

6 Facultats pertorbadesNOU DISE 554428 GENER 99

D’Ontinyent al barranc delsTarongers

Al voltant

Àries

Comença ja a fer abdomi-nals: de segur que encarapots triomfar en el Carnaval.

Això sí, hauràs de ballar la samba comel nostre cap de redacció, que l’anypassat va deixar el personal de Rio,com diríem..., atònit ?

Lleó

Trist i malenconiós perquèno t’han oferit cap Ministeri?Que tampoc no t’han fet pre-sidenta del Senat? Ni conse-

llera de Medi Ambient? És que tot éspur amiguisme, i així va el país...

Sagitari

Si la gent et mira a laFacultat, això és perquè etsmolt atractiu/atractiva. Non’hi ha cap altra raó. És

impossible que algú haja tingut ocasióde veure les pel·lícules porno que vasprotagonitzar en súper-8...

Bessons

Després de netejar bé labola de vidre, hem vist queno et sobrava ni un quilo nimig. Sorry. Aquestes boles

Made in Taiwan ja no són el que eren. Iel teu magnetisme a vegades desestabi-litza fins i tot els mecanismes més per-fectes...

Taure

Coneixeràs un xeic o prin-cesa àrab, amb molts diners,que et proposarà anar-te’namb ell/ella al seu país, un

lloc exòtic i preciós... Seràs capaç,però, de perdre’t les nostres festesfalleres, tan entranyables?

Verge

Si no aproves cap assigna-tura, potser el teu destí nosiga ser advocat/ada, sinócantar i ballar tangos en el

millor local de Buenos Aires, tot adeli-tant el públic argentí. Per què no tallesaquest Horroròscop i li demanes unespònsor a Menem?

Capricorn

Continues sent el nostresigne estrella d’enguany,amb tanta sort que qualsevoldia la nostra bola esclatarà!

(Per cert, els talons que siguen nomina-tius, per raons de seguretat...).

Balança

Si, per més que assages, nosaps donar a la teua parellauna bufetada tan eròtica comho va fer Gilda, no desespe-

res. La violència mai no és bona. Hasintentat de donar-li un parell de punta-des de peu?

Aquari

Fes el favor de vestir-tecorrectament, sense pro-

vocacions. Podries acabar en algunacomissaria, si algú et confon amb unexhibicionista oficial, amb carnet itot.

Cranc

Aprofita i viu a cor quèvols els anys bons que

encara et queden, que pots comptar-los com a Cap Canyaveral. Que comels compten a Cap Canyaveral?Doncs cinc, quatre, tres, dos, un!Zero!

Escorpió

El començament d’enguanyno ha sigut prou bo, eh? Nodesesperes i aguanta unamica: ja queden onze

mesos solament (i uns pocs dies delmes de gener...).

Peixos

Lleugerament dura, lapujada de gener del 1999?O encara trobes que és unfenomen sobrenatural que

la targeta de crèdit Visa es pose a tre-molar quan t’acostes tímidament capa ella?

El món de les llibre-ries virtuals ha vis-cut durant les pas-sades dates nada-lenques una gran

activitat comercial ambfrenètics anuncis de fusions i com-pres tant en el potent mercat ame-ricà com en l’emergent europeu.Els grans líders americansAmazon(http://www.amazon.com) iBarnesandnoble (http://www.bar-nesandnoble.com) s’han decidit acreuar el toll i apostar en el mercateuropeu. Amazon va obrir llibreriavirtual a Alemanya i a Anglaterra iBarnesandnoble, al seu torn, es vafusionar amb el potent grup euro-peu Bertelsmann. Davant d’aquests colossos delmón virtual, no deixen de ser inte-ressants les pàgines webd’Argonauta (http://www.argo-nauta.net), Papiros(http://www.papiros.es),Interbook (http://libreria.inter-book.net) i Crisol(http://www.crisol.es), on podremsol·licitar informació del títol oautor del nostre interés. Si anembuscant una cosa ràpidament i nopodem desplaçar-nos, aquest és elmètode més útil hui en dia, encaraque sense comparació amb el plaerque els amants del llibre podemarribar a sentir a les llibreries a larecerca d’un llibre que ens enri-quisca i ens permeta veure el móndes d’unes altres perspectives.

REDACCIO

La celebració dels Cinc Seglesd’història de la Universitat deValència vol arribar a tots elsjoves escriptors d’arreu delmón, per a la qual cosa haconvocat el Premi Inter na -cional Cinc Segles de Re lats. El tema d’aquesta convo-

catòria, inclosa en el Pro -grama 20 joves en l’any 2020,és lliure però hi tindran majorrellevància els relats que mos-tren un acostament a les pers-pectives de futur de la joven-tut a partir de l’any 2000. Podran participar en aquest

concurs joves que no superenels trenta anys d’edat el 31 dedesembre del 1998. L’extensió dels contes serà

d’un mínim de 15 fulls i d’unmàxim de 30, en DIN-A4,escrits a dos espais i per unasola cara. Cada autor podrà presentar

un únic relat, escrit en català,castellà, anglés o francés, ori-ginal, inèdit i no premiat enaltres concursos. El guanyador d’aquest cer-

tamen rebrà 400.000 pessetesi es premiarà també un accès-sit amb 200.000 pessetes. Els contes s’enviaran, fins

a l’1 de març del 1999, a la

Fundació General de laUniversitat de València.Patronat Cinc Segles. Plaçadel Forn de Sant Nicolau 4.46001, València. Els textos es presentaran per

triplicat, aniran encapçalatsper un títol i signats per l’au-tor o l’autora o amb pseudò-nim. Per a la segona modali-tat caldrà fer constar el nomde l’autor en un sobre tancat,com també la seua adreça i eltelèfon i, en el sobre, el títolde l’obra. El jurat estarà presidit per

l’entitat convocant i el com-pondran cinc membres, totsells qualificades personalitatsdel món de la literatura d’àm-bit internacional. La decisió del jurat es farà

pública abans de l’1 dedesembre del 1999 i els pre-mis establits es podran decla-rar deserts. La Fundació General de la

Universitat de València haconvocat aquests premis ambla finalitat d’estimular la cre-ació literària entre la joventutde tot el món. Un dels últims premis con-

vocats per la Fundació CincSegles ha sigut el de teatre,que guanyà el jove Jorge Picó,amb l’obra Enciéndeme.

Per a commemorar la data en què els Jurats deValència aprovaren les constitucions de la Universitat

SABIES QUE...? La Universitat està rehabilitant l’edifici històricdel carrer de la Nau amb motiu de Cinc Segles. També s’ini-ciarà la segona fase del Col·legi Major Rector Peset i l’audito-ri del Lluís Vives. També es rehabilita l’antiga Facultat deCiències i es construïx un edifici d’investigació al Botànic.

MAGDALENA RUIZVivo en tiempos sombríos, deBertolt Brecht, és l’últim mun-tatge de la companyia AnandaDansa, que s’oferix al TeatreTalia fins al dia 31. LluísPasqual, que actualment dirigixl’obra sobre Lorca Como cantauna ciudad de noviembre anoviembre, va presentar als estu-diants l’obra de Brecht en unaconferència celebrada a laFacultat de Filo logia, amb elpatrocini de Cinc Segles. JuanVicente Mar tínez i Julio Leal,professors de Filo logia, també hivan participar. “Una recopilació de coreogra-

fies que projecten la trajectòriade Bertolt Brecht fins a l’esclatde la Segona Guerra Mundial,que marcà una ruptura i el seuexili”, així definix Julio LealVivo en tiempos sombríos, el noumuntatge de la companyiaAnanda Dansa dirigit per RosaÀngels Valls.Quatre ballarines: Gracel

Meneu, Rosa Ribes, CristinaAndreu i Ana Extremiana, juntamb textos d’au-

tors diversos, ens apropen l’am-bient que es respirava en una deles èpoques més marcades per ladesesperació i la injustíciasocial: l’Alemanya d’entregue-rres. Tanmateix, segons explicaJulio Leal, “en aquest muntatgeobservem una pretesa ambigüitat

on es donen la mà la palangana iel cabaret expressionista”. Unacita ineludible doblement inte-ressant perquè commemora lavida del poeta i dramaturgBertolt Brecht (1898-1958) alho-ra que certifica la importància deles companyies valencianes enles últimes tendències de ladansa i del teatre contempora-

nis.En qualsevol cas,“és molt fred par-lar d’aquest es -pectacle senseh a v e r - l ovist”, va in -sistir JulioLeal. Enefecte, nomésaixí podremcomprovar comels cossos deles ballarines enl’es cenari, lai l · l um i n a c i ómàgica creadaper Víctor Antón i

la música compostaper Kurt Weil casensense fissures de captipus. Un muntatgemetàforic i simbo-lista amb refèren-cies a l’expressio-nisme pictòric(Kirchner, OttoDix) i teatral( M a xRe inha rd t ,

creador del Kammerspiele: tea-tre de cambra i director delDeutches Theater en el qualBrecht va treballar com a assis-tent), entre altres.D’altra banda, si parlem de

Vivo en tiempos sombríos B.Brecht, la vida de Brecht n’ésindissociable. Brecht fou “unpoeta amb una implicació direc-ta en els esdeveniments quel’envoltaven, que mai no va pas-sar necessitats i que va ser capaçde construir una teoria de l’ac-tor”. Amb aquest exercici de sín-tesi va resumir Lluís Pasqual lavida de Brecht. Un invitat d’ex-cepció que, fent gala una vegadamés del seu humor, va analitzarla vida d’un mite del segle XX. Iés que Lluís Pasqual, una figurainternacionalment coneguda enel món del teatre, que va dirigirel Teatre Europa i el TeatreLliure, va interrompre la prepa-ració del seu nou muntatge, ques’estrenarà a Barcelona el prò-xim dia 11, amb la visita al Salóde Graus de la Facultat deFilologia. Un home dinàmic queactualment dirigix Como cantauna ciudad de noviembre a novi-mebre, un espectacle que visitaels diversos teatres nacionals ique transforma Juan Echanoveen Lorca. En aquest muntatge,assegura Lluís Pasqual, “es potsentir la ciutat de Granada iconéixer-la”. Vivo en tiempossombríos B. Brecht és una pro-posta semblant en el sentit quereproduïx la visió d’un poeta enun moment determinat. Peròl’ambient històric, la idiosincrà-sia i la posada en escena de lesdues obres són prou diferents.Lluís Pasqual va despertar l’a-

tenció dels assistents en explicarla concepció del teatre brechtià iva insistir que els personatgesdel dramaturg alemany són con-tradictoris, ja que perseguixen nola metamorfosi sinó la demostra-ció. A més, va al·ludir al directorde teatre italià Giorgio Strehler,que va crear el Teatre de Milà,centre difusor de l’obra deBrecht.La dansa també ocuparà els

escenaris dels teatres valenciansdel 3 al 7 de febrer. Es tracta delDansa València, que en aquestadotze edició, a més de presen-tar-nos els últims corrents de ladansa contemporània nacional,disposa d’un nou espai:Danseta, que farà gaudir als mésmenuts.

7NOU DISE 554428 GENER 99

Premi Internacional deRelats Cinc Segles

DDeettaallll ddeell ccaarr--tteellll ddee ll’’eessppeecc--

ttaacclleedd’’AAnnaannddaaDDaannssaa..

“En el muntatges’observauna pretesa ambigüitaton es donen

la mà la palanganai el cabaret

expressionista”

Dansa d’entreguerresAnanda Dansa presenta un muntatge sobre Bertolt Brecht

PERFIL / Joan Manuel Moreno,primer premi de guió cinema-togràfic per la Universitat de LaLaguna

MAGDALENA RUIZ

Joan Manuel Moreno és el gua -nyador del III Certamen per aJoves Guionistes de la Universi -tat de La Laguna a Tenerife.Actualment, li queden 41 crèditsper acabar la llicenciatura deComunicació Audiovisual a laUniversitat de València i treba-lla com a locutor en la CadenaDial a Castelló. Joan és un jovedinàmic i emprenedor que alsdíhuit anys se’n va anar a Madridper a estudiar Estadística. Nomésva cursar-ne dos anys i es va ado-nar que el que a ell li agradava“era comunicar: contar històries”i que no podia passar-se la vidadavant de la pantalla d’un ordi-nador. Així que va fer de nou lesmaletes, va tornar a Mislata i vamatricular-se en Filologia Cata -lana a la Universitat de València.En acabar el primer cicle, es can-vià a Comunicació Audiovisual. La seua vida, com la dels per-

sonatges dels seus guions, haseguit un itinerari amb cir-cumstàncies que han modificatindefectiblement la seua tra-jectòria. Una trajectòria gensmenyspreable, als seus vint-i-setanys, ja que ha aconseguit dospremis més pels seus guions decurtmetratges fa ja dos anys: elTrinidad de Cabo, a Barcelona,i el Premi de Vídeo i GuióCinematogràfic de la Vila deQuart de Poblet. A més, Joanmaes considera afortunat perquè,fins ara, ha pogut treballar coma redactor en premsa, televisió iràdio per a diverses productores,encara que reconeix que “el meusomni és treballar de guionistaen la ficció, és a dir en el cine”.

Il·lusió i seguretat no li falten aaquest jove de veu tranquil·la iembriagadora, digna de tot locu-tor que es preue. Però aquestentusiasme no és fictici sinó queel plasma en guions reals. Araestà bolcat en el guió d’un llarg-metratge en el qual “els perso-natges busquen la felicitat mit-jançant un lloc físic”. La histò-ria, ambientada a València,explica Joanma, “s’inicia ambun jove de trenta anys que des-

cobrix que no ha madurat.Almenys s’adona d’algunacosa”, bromeja. El protagonistade la seua ficció busca la felici-tat en un espai físic: una foto-grafia d’una illa que guarda desde fa temps. Coneixerà una donamajor que ell i ambdós s’en -amoren i deixen plantades la di -fe rència d’edat i els distintsestrats socials a què pertanyen. La terrassa d’un bar del barri

antic de València es convertixinesperadament en l’illa secretadels amants. Una trama on prin-cipi i final es conjuguen perfec-tament com les peces d’un en -granatge de precisió que la posaen marxa. I és que Joanma construïx

històries tancades, amb co -incidències com si es tractarad’un cercle viciós en el qual elsextrems estan sempre lligats. EnCarne de mi sangre, el seu últimguió premiat, manté aquest

mateix esquema: un xiquet esconvertix a poc a poc en larèplica de son pare, un carnisserque fa la vida impossible a laseua dona. Aquest guió ha estatpremiat amb 150.000 pessetes,però la major alegria per aJoanma seria veure’l adaptat pera la pantalla, ja que cap dels seusguions no ha assolit encaraaquesta meta. De moment, des-carta la possibilitat de dirigir. Peraixò busca algú que recolze elsseus projectes.

PASSIO PER ESCRIURE GUIONS.“M’agrada escriure guions per-què depens de la teua creativi-tat, i això és perillós i atractiualhora”, afirma Joanma. Aquestaprofessió cada vegada comptaamb més adeptes. A continuacióet donem alguns dels consellsque Joanma ens va facilitar:“Un bon guió és el que ex -

pressa les idees d’una maneralatent. Hi ha moltes formes, perexemple, de dir a una personaque l’estimes. Una possibilitatés emprar les paraules, que ambuna música romàntica indubta-blement aconseguixen el seuefecte, però el realment compli-cat és comunicar el mateix senseparaules”.“La soledat és necessària, això

no vol dir que no isques demarxa amb els amics, però laserenitat en el teu retir individualés fonamental perquè puguescrear la teua ficció”.“No pots estar esperant que

t’arribe la inspiracció un dia, elmillor que pots fer és posar-teun horari de treball”. “Paciència no sols per a

escriure, sinó per a continuar enla professió. Si et tanquen unaporta, no dubtes a trucar en unaaltra”.

Imatges escrites Joan Manuel Moreno, guionista i estudiant de Comunicació Audiovisual

8 InformacióNOU DISE 554428 GENER 99

REDACCIOEl Servei d’Extensió Universi tàriapresenta per al primer semestre del’any un seguit de cursos de forma-ció extracurricular adreçats tant alsestudiants i titulats universitaris comals professionals en actiu que vul-guen reciclar-se. Són impartits perprofessors de la Universitat i tenenun caràcter extracurricular, perquèels seus continguts no coincidisquenamb les assignatures dels departa-ments en les diferents titulacionsoficials.Els cursos de formació extra -

curricular els aprovà la Junta deGovern del 21 d’octubre del 1998.Agrupats en cinc àrees temàtiques(Ciències Socials, Ciències Bàsiquesi Tècniques, Ciències de la Salut,Humanitats i Educació i Formaciódel Professorat), es desenvoluparandes del mes de febrer fins a julioldel 1999 als campus universitarisde Blasco Ibáñez, Tarongers iBurjassot. Aquests cursos tenen elreconeixement com a crèdits delliure elecció per als estudiants dela Universitat de València. La rela-ció cronològica de l’actual oferta éscom oferim a continuació:En el mes de febrer tindran lloc

els cursos La direcció de recursoshumans: Un enfocament estratègic;Curs sobre direcció d’entitatsbancàries i sistema financer;Aplicacions informàtiques per a lapresa de decisions en comptabilitatde gestió; Intervenció psicosocialen persones d’edat avançada;Avaluació del rendiment i sistemessalarials; i Envellir en soledat.

Dos són els cursos per a març:Com parlar en públic; i Impulsivitati hiperactivitat. Tractament psico-pedagògic.Per al mes d’abril l’oferta de cur-

sos és: Teories sobre l’exclusiósocial; La relaxació i l’autoestimacom a font de benestar personal:aplicacions i estratègies; Universi -taris, empresa i desocupació. Auto -ocupació i creació d’empreses;Famílies disfuncionals: models d’a-valuació i programes d’intervenció;Intervenció psicològica en el trac-tament de l’addicció a les drogueslegals i il·legals; Integració d’a-lumnes amb necessitats especialsen l’ESO; i Tècniques d’animacióde grups en l’educació social.El curs Arxiu i control de la infor-

mació en les ciències de la salut:bases de dades és l’unic que hi haper al mes de maig.En el mes de juny els cursos són:

Aplicacions del processament digi-tal de senyals; i Intervenció psico-sòcio-educativa: programes de ges-tió municipal.Per acabar el semestre, en juliol

es realitzaran Formació en preven-ció de drogodependències i educa-ció per a la salut; Recursos informà-tics per a l’estudi de la filologia ita-liana; i Patrimoni històric-artístici educació: aproximació didàcticaa la València del pare Tosca.La matrícula dels cursos ja està

oberta tant per als universitaris comper al públic en general. Per a for-malitzar-la, cal adreçar-se al Serveid’Extensió Universitària, al carrerd’Arts Gràfiques, 12. Informacióen: http://www.uv.es/~viceext

Cursos deformacióextracurricular

JJooaann MMaannuueell MMoorreennoo..

Amb el premi al millor guió de laUniversitatde La Laguna,Moreno

rep el tercer reconeixement en laseua trajectòria

amb només 27 anys

MARISOL HOYOSDel quiròfan a l’aula, els profes-sors del Departament de Cirurgiade la Universitat viuen a cavallentre el treball a l’Hospital Clínici la seua tasca investigadora idocent a les facultats de Medicinai Odonto logia, Òptica iLogopèdia. Quant a la recerca i als seus

camps d’aplicació, juntamentamb els departaments de Medi -cina i d’Història de la Ciència iDocumentació, l’equip del pro-fessor Joaquín Ortega observa lesconseqüències sobre el metabo-lisme dels obesos mòrbids de lacirurgia bariàtica i els factors queinfluïxen en l’evolució del pacientuna vegada aplicada la cirurgia.Altres investigacions tracten d’in-novar la gestió sani tària, buscantuna major adequació dels recur-sos sanitaris al servei social ons’adrecen. Al voltant del camp de conei-

xement de l’oftalmologia, el pro-fessor Salvador García estàdesenvolupant estudis experi-mentals i clínics sobre les lentsde contacte corneals i la seuainfluència en l’evolució de lamiopia o com a embenat protec-tor, vehicle i suport mèdic.Recolzar els estudiants d’Oftal -

mo logia mitjançant la xarxa ésun altre dels propòsits delDepartament que, a hores d’ara,ja ha posat en marxa algunespàgines web dedicades a l’An -gio grafia Fluoresceínica en lesma lalties de la retina, el coroidei el nervi òptic (http://www.ctv.es/USERS/pinos). En col·laboració amb el De -

partament de Ciències Mor fo -lògiques, els doctors Marco iMorera analitzen l’estructura dela via auditiva i de les le sions quehi pot produir el soroll. Alhora,es des envolupen tècniques dedetenció precoç de problemesd’audició en xiquets i el seu trac-tament amb implantacions cocle-ars. Altres investigadors d’aquest

departament, com ara el doctorRamon Trullenque, han centratels seus treballs en la cirurgiaabdominal i en la gastro-entere-ologia. Concretament, s’analitzal’anatomia quirúrgica del fetge,per tal de trobar-hi una àrea quepuga ser biopsiada sense risc perals pacients i amb una estructuraque permeta el seu cultiu cel·lular,amb el fi d’observar l’acció dediverses fraccions de bilirrubina.També s’observen altres elementsque poden influir a l’hora de

millorar les tècniques de prepa-ració còlica prèvies a la cirurgia,donar un diagnòstc i pronòstic delcàncer colorectal, o millorar elsresultats en el tractament de lapancreatitis aguda d’origen biliar. A nivell experimental, treba-

llant amb anyells esquelèticamentmadurs, s’investiga la cirurgiareconstructiva de grans pèrduesòssies secundàries en traumatis-mes o en la patologia tumoral. Altres línies de recerca,

encapçalades pel doctor CarlosBarrios, estan adreçades a la pre-venció i tractament de l’esco-liosi idiopàtica i a la reparacióde lesions nervioses en la neu-rocirurgia i en la traumatologia.Un d’aquests projectes formapart d’una acció entre països dela Comunitat Europea per amillorar la qualitat assistencialen pacients amb fractura demalucs, com també per a opti-mitzar els recursos sanitaris.Així mateix, alguns professorsvolen conéixer de prop lacàrrega assistencial, els costosi la tipologia dels malalts quepatixen traumatismes múltiplesper accidents de trànsit, labo-rals, etc. Gràcies a aquests estu-dis es pot racionalitzar la quali-tat dels serveis d’urgències dels

hospitals públics, com tambéactuar sobre la prevenció d’ac-cidents. Segons les recerques del doc-

tor José A. Montero, la cirurgiacardíaca en la patologia delsaneurismes d’aorta presenta difi-cultats a l’hora de protegir elcervell durant el temps que s’a-nul·la la circulació cerebral. Elsseus estudis, doncs, volen evi-tar possibles seqüeles greus neu-rològiques. Paral·lelament, altrestreballs estan adreçats a prote-gir el miocardi durant el proce-diment de by-pass aortocoro-nari. Finalment, el doctor José M.

Palanca està realitzant diversosestudis sobre la medicina en situa-ció de catàstrofe i també sobreels efectes dels fàrmacs anestè-sics en la velocitat de conducciónerviosa, fent servir com a modelexperimental la cua de la rata enanimal sencer viu.

9Informació NOU DISE 554428 GENER 99

Departament de Cirurgia

D E P A R T A P A R TSón professors de bata i màscara blanques que impartixen les seues classes i duen la seua tasca investigado-ra quasi des dels quiròfans. A hores d’ara, el Departament de Cirurgia de la Universitat desenvolupa el seutreball de recerca en les especialitats de digestiu, urologia, endocrí, mama, càrdio-vascular, toràcica, neuro-cirurgia, otorrinolaringologia, oftalmologia, anestesiologia i reanimació i traumatologia.

DDeeppaarrttaammeenntt::Cirurgia. Facultat de Medicina i Odontologia.DDiirreeccttoorr:: Jaime Marco Algarra.IInnvveessttiiggaacciioonnss eenn ccuurrss:: Intervenció neurovegetativa de la laringe.Efectes de fàrmacs utilitzats en anestè-sia. Cirurgia en l’obesitat mòrbida. Gestiósanitària amb mètode científic. Lents decontacte corneals. Cultiu d’hepatocitshumans. Pancreatitis aguda. Escoliosiexperimental. Regeneració nerviosa.Fractures de maluc. Traumatisme múlti-ple. Cirurgia cardíaca. Anastomosis còli-ques.

Biblioteques deguàrdia per altemps d’exà-mensREDACCIOAquest curs estaran obertes denou les biblioteques de laUniversitat de València i algu-nes sales d’estudi els caps de set-mana durant les 24 hores del diafins que finalitze el períoded’exàmens.El passat 16 de gener comen -

çaren a funcionar aquestes bi -blio teques de guàrdia, que tor-naran als seus horaris habitualsel pròxim 14 de febrer.Dues són les biblioteques que

estaran obertes tot el cap de set-mana: la de Ciències, al Campusde Burjassot, i la de Medicina,al Campus de Blasco Ibáñez. Elseu horari serà: els dissabtes de9 a 21:30 hores, i els diumengesde 10 a 18 hores. El passat 22 degener, dia festiu, obriren des deles 10 del matí fins a les 18hores. La Biblioteca de Ciències

Socials estarà oberta de dillunsa divendres des de les 8:30 delmatí fins a les 21 hores, i els dis-sabtes de 9 a 14 hores.

24 HORES. Però encara hi ha salesde portes obertes durant méstemps al Campus dels Tarongers.El període és el mateix, fins al14 de febrer. Però de dilluns adivendres, es pot gaudir de salesd’estudi als Aularis Nord i Sudper a estudiar d’una tirada totala nit. S’obrin a les 21 hores i estanquen a les 9 del matí. Els capsde setmana, aquestes sales estanobertes des de les 13:30 horesdel dissabte fins a les 9 deldilluns.El curs passat, a petició dels

estudiants, una de les sales d’es-tudi del Campus dels Tarongersoferí el mateix servei de guàrdiai la iniciativa va ser tot un èxit.Aquest any els estudiants de laUniversitat de València disposa-ran de més serveis.En totes les sales obertes a la

nit hi ha un guàrdia de seguretatque s’encarrega de controlar lesentrades i eixides.

UUnnaa ccllaasssseeaannaalliittzzaa ll’’eess--

ttrruuccttuurraa ddee ll’’oo--

La ciència del bisturí

El Patronat Sud-Nord, a través deles càtedres Unes -co i Medi terràniade la Universitatde Valèn cia, ha

organitzat dos cicles de con-ferències que contribuïsquen acomplementar la formació delsinteressats. Després de la cele-bració dels cursos especialitzatsen medi ambient i desenvolupa-ment o en aspectes jurídics del’entorn mediterrani, hem consi-derat oportú donar oportunitat ala participació d’experts queaprofundisquen en temes con-crets durant els mesos de febreri març. Així, dins de la Càtedra Medi -

terrània tindrem l’ocasió d’es-coltar les ponències d’EmilioMenéndez del Valle sobre co -operació i conflicte, FranciscoAldecoa sobre política europeai cooperació, i una taula redonaamb la participació de personalde diverses ambaixades de paï-sos de la conca mediterrània pera tractar aspectes sociopolítics iculturals des de la cooperacióeuromediterrània.A través de la Càtedra Unesco

un total de quatre conferènciesens aproximaran als espais verdsurbans amb Pedro Salvador, a lareconciliació de la ciutat amb elseu entorn amb Francisco Pelli -cer, les paradoxes mediambien-tals mediterrànies amb JohnCelecia, i una perspectiva d’Eu -ropa davant de la conservació dela naturalesa i l’ordenació delterritori amb Dominique Richard.El programa complet dels dos

cicles de conferències pot serconsultat en la pàgina web delPatronat i, pròximament també,en les pàgines d’aquest NOUDISE.

Rafael Valls Montés.President executiu del

Patronat Sud-Nord

10 AgendaNOU DISE 554428 GENER 99

Teatre Talia

Fins al 31 de gener. Vivo entiempos sombríos, perAnanda Dansa. Música:Kurt Weil.

Teatre Principal

Dies 1 i 2 de febrer.Forgotten land, Remanso,Artifach II i Without words,per la Companyia Nacionalde Dansa.

Sala Moratín

Fins al 31 de gener esrepresenta l’obra Berganza,basada en l’obra Elcoloquio de los perros, deCervantes.

Teatre Rialto

Fins al 31 de gener esrepresenta l’obra La huella,d’Anthony Shaffer.Direcció: Ricard Reguant.

Sala Xerea

Cosa mía, per TeatroQuimera. Direcció: MiguelArnau.Dies i hora: Dijous,divendres i dissabte, a les23 hores.Informació i reserves: 96391 28 77.

El futur de la sanitat pública

28 de gener, a les 19hores. El Fòrum de Debatsde la Universitat organitzaaquesta conferència deJosé Mauel Freire,exconseller de Sanitat delPaís Basc.

Presentació de la Sèrie Història

Presentació de la SèrieHistòria, un nou apartat dellibres sobre la història en

general dins de laCol·lecció Oberta.Data i hora: 3 de febrer ales 19 hores.Lloc: Col·legi Major RectorPeset. Plaça del Forn deSant Nicolau, 4. València.Participants:ManuelArdit, professor d’HistòriaModerna; Pascual Marzal,Joan Bernabeu i EladiMainar, autors de llibres dela col·lecció.Organitza: Servei dePublicacions de laUniversitat de València.

Presentació del llibre ‘Penélope o las trampas del amor’

A càrrec de la seua autora,Charo Altable, professora,experta en coeducació,orientadora i educadorasocial.Data i hora: Dijous, 4 defebrer, a les 19:30 hores.Lloc: Llibreria Crisol.C/Borriana, 2. València.Observacions: En acabar lapresentació tindrà lloc unatertúlia sota l’epígrafHilvanando otro amor.¿Educar para el amor opara la violencia? Participants: Fina Sanz,psicoterapeuta, sexòloga,directora de l’Institut deTeràpia de Reencuentro iautora del llibre Losvínculos amorosos; ÀngelsMartínez, professora deSecundària del Movimentde Renovació PedagògicaEscola d’Estiu; ConchaRocal, editora i directora-

gerent de NAU Llibres; iCharo Altable, autora.

Bhutan. Trobada amb els déus a l’Himàlaia

Fins al 14 de febrer.Un recorregut per lahistòria, la religió il’etnografia del regne deBhutan, situat entre Xina il’Índia.Organitza:Ajuntament deValència, en col·laboracióamb la Fundació “laCaixa”.Horari: De dimarts adissabte, de 9:15 a 14 horesi de 17:30 a 21 hores.Diumenges i festius de 9:15a 15 hores.Lloc: Sala Municipald’Exposicions l’Almodí.Plaça Sant Lluís Bertrán,1. València.

Atrapats en ambre

Des del 21 de gener.Organitza: La Universitatde València. Jardí Botànic.Lloc: A la UnitatDidàctica del JardíBotànic.Més informació:Al Jardí Botànic. C/BeatGaspar de Bono, 6.

Viatge d’Anades i Tornades

Exposició-instal·lació deSílvia Sempere.Lloc: Sala d’Exposicionsde l’Estació del Nord.

Antoni Miró. ‘Sobre el crèdit de la realitat (Imatges itransfiguracions)’

Fins al 28 de febrer.Organitza: La FundacióBancaixa.Lloc: Centre CulturalBancaixa. Plaça Tetuan,23. Tef.: 96 387 58 64.

Xiapes: el despertar d’un poble

Fins al 30 de gener.Simultàniament ambl’exposició Alçar el vel deles dones afganeses.Organitza:Metges delMón, amb la col·laboraciódel Col·legi Major RectorPeset.Lloc: Sala de la Muralladel Col·legi Major RectorPeset. Plaça del Forn deSant Nicolau, 4. València.Més informació: Altelèfon 96 316 60 00.

Cicle ‘La mirada fragmentada’

Fins al 28 de gener.Cicle compost perllargmetratges de ficció,curts, documentals i vídeosde creació sobre laidentitat cubana.Entrada lliure.Horari: Totes les sessionscomençaran a les 19:30hores. Lloc: Sala de laMuralla del Col·legi Major

Rector Peset. Plaça delForn de Sant Nicolau, 4.València.Més informació: Altelèfon 96 316 60 00.Observacions: En acabatde la sessió del dia 28tindrà lloc una taularedona amb la participacióde Maria Escalona,comissària de la mostra, iJuan Pablo Ballester.

II Mostra de Curtmetratge Sueca 99. Panoràmiques

Del 27 al 31 de gener.Amb la projecció de mésde quaranta curtmetratges,tant estatals cominternacionals.Paral·lelament a lesprojeccions es realitzarantaules redones i altresactivitats.Hi col·laboren: FNACSant Agustí i la Filmotecade la GeneralitatValenciana. Lloc: AlCentre Municipal Bernat iBaldoví de Sueca.Més informació: Altelèfon 96 170 00 50.

Premi de narrativacurta per a dones

El convoca: L’Associacióde Dones d’AlmàsseraAdona-te’n. Destinataris: Dones detotes les edats. Dotació: 25.000 pessetes. Tema i extensió: El temaés lliure i cada autora podràpresentar tots els originalsque vulga. Tant en castellàcom en valencià, amb unaextensió mínima de tresfulls i màxima de deu, peruna sola cara i a dobleespai. Termini i lloc: Fins al 27 de febrer a l’estanc delcarrer Verge delsDesemparats, 4,d’Almàssera.

Jazz al Vives

4 de febrer, a les 19:30hores. Actuarà el grup

CITES

Si estàs lluny de la Universitat però et continua interessant aquest món, NOUDISE et posa al dia. Només has d’omplir aquesta butlleta amb les teues dades ienviar-la, junt amb un xec de 1.500

pessetes (a nom d’Universitat de València-Dise), a: Gabinet de Premsa.Antiga Senda de Senent, 11, quart pis. 46023, València.Te’l

portem Nom:Cognoms:Adreça:Població: Codi Postal:

Tef.: E-mail:

NIF:

Cooperació i conservació mediambiental adebat

L’EXPO 2000 I ELS JOVESINVESTIGADORS. La ciutat ale-manya de Hannover serà la seude l’Expo 2000. Aquesta reunióinternacional oferix als jovesinvestigadors de participar-hiamb els seus projectes. A aquest fi s’ha creat un fòrumamb el nom de Shaping theFuture a través del qual es canalitzaran totes les propostes.Trobareu tota la informaciónecessària sobre el particular enla següent adreça d’Internet:htt//www.shaping-the-future.de.

11Informació NOU DISE 5544

IGNASI MUNOZ

L’arribada de la democràcia l’any1977 havia de significar el retro-bament pacífic dels bàndols quequaranta anys abans havien llui-tat en la Guerra Civil. No era unatasca fàcil. Les ferides no esta-ven curades i la repressió poli-cial havia sobreviscut amb forçaa la mort del dictador.Calia oblidar per a passar

pàgina a quaranta anys de por. Il’oblit va caure com una llosa.Era, deien, el preu de la llibertat.Podria semblar un preu just o

almenys assequible, com ho vaser per a molts dels antifran-quistes d’última hora. Però no hoera per a aquells que només elsquedava el patrimoni de la me -mòria. Els vençuts de totes lesguerres anaven a perdre tambéla de la història, i no per un vere-dicte en contra, sinó per la sim-ple omissió, per l’oblit premedi-tat d’una part de la història queno encaixava en la nova situaciópolítica.Els guerrillers del maquis,

resistents des del primer dia a lesmuntanyes de les zones conque-rides per l’exèrcit franquista, vanperdre la Guerra Civil. Moltsd’ells col·laboraren amb els aliatsdurant l’alliberament de la Françaocupada pels nazis. D’a questsacrifici només els quedà el nomde maquisards, ja que van espe-rar debades la intervenció mili-tar per a restaurar la demo cràciaa Espanya. Van perdre la guerrade guerrilles quan el 1951 el PCEva decidir retirar-los de les mun-tanyes i que passaren a França.Alguns d’ells encara viuen i

continuen sent resistents. Hanvingut a València convidats pelFòrum de Debats de la Universi -tat de València a explicar la seuaexperiència. No volen que se’lsconvertisca en herois, però tam-poc que es mantinga la imatgede bandolers i assassins que vacrear d’ells la propaganda fran-quista.La guerrilla naix a partir del

colp d’estat del 18 de juliol del1936. En avançar la repressió,molts republicans, anarquistes,socialistes i comunistes organit-zen la resistència a les ciutats ial camp. Els qui fugen a les mun-tanyes formen guerrilles i realit-zen accions de sabotatge. Enl’exèrcit republicà reben el nomde 14 Regiment de Guerrillers.Acabada la guerra queden

aïllats de la retirada. A les mun-tanyes dels Serrans, Ademús,Cas telló, Terol i Conca, l’Agru -pa ció Guerrillera de Llevantencara lluita, la guerrilla méspotent de les que resistien en totl’Estat. Els comunistes prenen el co -

mandament i establixen una xàr-cia de contactes i punts de suportamb la col·laboració dels cam-perols, molts d’ells familiars delsmateixos maquis, que seran elsprimers a patir la repressió.Saquejos de cases, violacions,

tortures i presó seran les conse-qüències d’ajudar pares, maritso germans que sobreviuen a la

serra. Molts d’ells es fan maquisabans que la Guàrdia Civil elsdetinga. Del 47 al 49 la repres-sió augmenta en brutalitat i abast,amb la participació de l’exèrcit.A més, les esperances frustra-

des d’una intervenció aliada con-tra Franco i l’inici de la GuerraFreda fan que el PCE decidiscael cessament de la lluita armadai que ordene la retirada el 1951.La fugida a França és difícil ipenosa. Molts cauen en l’intento són empresonats. Fan aug-mentar així la nòmina d’exiliatsrepublicans, de morts per larepressió o de presos sotmesos acondemnes de més de vint anysi sense possibilitat de remissió. Van ser-ne milers i no van

meréixer ni la gratificació d’unmilió de pessetes que el governsocialista va oferir als presosrepublicans del franquisme. Laraó és òbvia. Per a molts ni tansols existixen, o bé són perso-natges dels seus malsons d’in-

fantesa. Vindran els maquis i etportaran...

RESCATAR LA MEMòRIA. Hi hamolt poc de material històric,periodístic i de ficció que tractede la peripècia d’aquests homesi dones. La imatge, boirosa i fal-sejada, és la que ens va manlle-var la propaganda franquista.Darrerament, amb els treballs dela historiadora valenciana Fer -nan da Romeu, que va fer l’a-proximació històrica al Fòrumde Debats, i la novel·la Maquisd’Alfons Cervera, la memòriacomença a restaurar-se. Actualment Montxo Armen -

dáriz prepara l’adaptació cine-matogràfica del llibre d’AlfonsCervera. El director basc va acu-dir al Col·legi Major Rector Pesetper a parlar amb els combatentsi escoltar els seus testimoniatges.El paper protagonista el faràCarmelo Gómez.

Paraula de guerrillerEl Fòrum de Debats ha organitzat unes jornades sobre la memòria dels maquis

El Fòrum de Debats de la Universitat de Valènciaha reunit antics guerrillers antifranquistes. Estracta dels maquis, homes i dones que traslladarena les muntanyes la lluita per recuperar les llibertats.Durant uns dies, el Col·legi Major Rector Peset hasigut l’escenari on guerrillers i historiadors hanevocat un període èpic de la nostra història recent.

Tots tres conservenben viva la memòria.Com si tot haguerapassat ahir mateix. Defet, van ser els millorsanys de les seuesvides, primer a lamuntanya i després enl’exili o a la presó.Francisco MartínezLópez, Quico, era unenllaç al pla des del43 i ingressa almaquis el 47, ambvint-i-dos anys,davant del perill de

ser detingut per laGuàrdia Civil. El 51fuig a França i no entorna fins a l’amnistiadel 1977.Esperanza Martínez,Sole, i tota la seuafamília col·laboravenamb els guerrillersfins que els descobri-ren i fugiren a lamuntanya, amb lesseues tres germanes,son pare i un cunyat.Després de la retiradatorna per ajudar els

companys a passar elsPirineus. Durant lasegona expedició ésdetinguda a causad’un confident. El 52és condemnada i noeixirà de presó fins al67. Posteriorments’ha de casar en unapresó perquè el seumarit l’han arrestatper portar propagandacomunista. El seu fillha patit presó perinsubmissió.Florián García,

Grande, ingressa el46 i mana el sector11 de l’AgrupacióGuerrillera deLlevant. El 52 mam-prén amb els seushomes la fugida desde Cofrents. Seran 15dies amb una brúi-xola feta malbé, queels farà pegar voltesfins a trobar la fron-tera francesa.Aquesta circumstàn-cia els va salvar,segons Grande, decaure en mans de laGuàrdia Civil.

ELS SUPERVIVENTS

El Botànic rephuitantaescolars el Diade l’Arbre

REDACCIO

El Jardí Botànic de la Universitatde València acollirà huitantaalumnes de primària el pròxim 28de gener, data en què se celebrael Dia de l’Arbre. Els alumnesvisitants, de tercer i quart curs deprimària, pertanyen als col·legisTeodor Llorente i Cervantes, elsmés pròxims al Jardí. Els xiquetsi xiquetes rebran regals com arapòsters, guies d’arbres de la penín-sula, materials editats per laDelegació de Medi Ambient de laUniversitat, llavors per als seuscol·legis i un dossier amb infor-mació sobre com naix una planta.El motiu de la festa és recordar

la importància dels arbres en lesnostres vides. Els xiquets i xique-tes seran informats que els arbreshan acompanyat l’ésser humàdurant tota la seua història i quehan permés la subsistència denombroses espècies animals: “Elsaliments, el primer combustibleper a escalfar-nos, protecció, oxi-gen i matèries primeres són algu-nes de les innumerables coses queaporten els arbres a les nostresvides”.Aquesta iniciativa experimen-

tal podrà tindre continuïtat enaltres edicions amb altres col·legisde la ciutat.

Hölderlin,Hegel i Kantvisiten el LluísVivesREDACCIO

Hölderlin, poeta i filòsof és eltítol genèric que abraça un ciclede conferències, un simposi i unaexposició sobre el poeta alemany.Els actes se celebren des del pas-sat 15 de gener fins al 3 de març.El professor José Luis Villacañasha sigut l’encarregat d’obrir elcicle amb una intervenció titu-lada Hölderlin i Kant: ordre idomini. Els actes es desenvolu-pen al Col·legi Major Lluís Vivesde la Universitat de València,ubicat a Blasco Ibáñez número23, i compten amb el patrocinide Cinc Segles.Durant aquestes jornades s’a-

nalitzen les influències i relacionsentre Hölderlin i altres pensadorsalemanys de pes, com ara Kant,Hegel o Heidegger. ManuelVázquez, Julián Marrades,Anacleto Ferrer, Jean PierreLefèvre i Jaime Siles són algunsdels participants en les jornades.La reflexió sobre Hölderlin

inclourà una lectura poètica, unacompanyament musical, la pre-sentació de diversos llibres i laprojecció de tres pel·lícules.

EEll ddiirreeccttoorr ddeell FFòòrruumm ddee DDeebbaattss,, AAllffoonnss CCeerrvveerraa,, aammbb aallgguunnss ddeellss gguueerrrriilllleerrss ii gguueerrrriilllleerreess ddeellss mmaaqquuiiss..

ANNA PINTEReduir, Reutilitzar i Re -ciclar són verbs necessi-tats de molta força per aimposar-se en un mónque avança fent un ús

desmesurat dels recursos naturals.Conscients d’això, la Delegació deMedi Ambient ha engegat el PMR(Programa de Minimització deResidus), on s’inclou una àmpliaactuació per a gestionar tots elsresidus que genera la Universitat.Maria Àngels Ull, delegada de

Medi Ambient, explica que l’es -sèn cia del programa és la forma-ció i sensibilització dels futurs pro-fessionals en el tema mediam-biental. Hi ha una important ofertade cursos sobre medi ambient perals estudiants que engrossen lesfiles del voluntariat ambiental ques’ha impulsat des de la Delegació.Després de realitzar-los, aquestsuniversitaris entren en l’acció deldia a dia, donant informació a laresta d’estudiants. Des que el Pla de Voluntariat

Ambiental Uni versitari nasqué el1997, la Universitat de Valènciacompta amb prop de dos-centsestudiants disposats a deixar unapart del seu temps lliure per la con-servació del nostre planeta. El pri-mer grup de voluntaris, que superàel centenar, provenia de la Borsade Voluntariat del CADE.

BURJASSOT PIONER. AnicetoAlarcón, estudiant de segon deBiològiques, és el secretari del grupde divulgació i informació delCampus de Burjassot, on més estu-diants han pres consciència ambaquest programa. Ell considera queen el seu campus hi ha carreresamb molta relació amb el mediambient i que ser voluntari és unamanera més de formar-se en untema que els interessa especial-ment. És també el Campus deBurjassot el que més residus ge -nera. “De vegades no es tenen encompte a les classes temes tantnecessaris com el consum respon-sable. El fem ens afecta a tots direc-tament i indirectament, i d’unavegada per totes cal reduir el ritmede destrucció del nostre planeta”,afegix amb convicció Aniceto.Probablement a la Universitat

ens podem trobar amb un majornombre de persones conscien-ciades amb tot el que envolta laconservació del nostre espai i l’úsresponsable dels recursos.Aniceto Alarcón explica que, detotes maneres, hi ha una man-cança general d’actuació entre elsestudiants que cal canviar amb lainformació i gestió que propor-ciona el PMR. Des d’aquest pro-grama es pretén “acabar definiti-vament des de la Universitat ambla cultura d’abocadors incontro-lables de la qual procedim”, diuMaria Àngels Ull. La forma de reduir el fem, la

viabilitat del reciclatge o com

denunciar un atac al medi ambientsón els dubtes que més preocu-pen a la majoria dels estudiants,d’això i d’altres qüestions es vanencarregar de respondre elsvoluntaris en les taules informa-tives que van muntar a principisde curs. Aquesta és una d’entreun munt d’activitats que sorgixendels voluntaris. Maria Llorentetambé estudia Bio lò giques itambé forma part dels voluntarisde Medi Ambient. Ella conta queabans de fer el curset formatiu id’ingressar en el grup de volun-taris del Campus de Burjassot s’a-

donava que hi havia moltesincongruències que faciliten ladestrucció dels recursos i desco-neixia com aportar la seua ajudaal medi ambient. Ser voluntàriaho barreja amb l’estudi com unamatèria més que cal superar.“M’afecta molt que no ens ado-nem que estem destruint-nos anosaltres mateixos, per això calfer alguna cosa per a no tindre unfutur negre, i què millor quecomençar per la Universitat”.Ara els costums ecològics que

pretenen fomentar els voluntarisdes del Pla de Minimització de

Residus resultaran més assumiblespels estudiants perquè s’està aug-mentant el nombre de contenidorsper a recollir paper i col· locant-seper altra banda contenidors per avidre i llaunes. També es disposaran conteni-

dors per arreplegar allà on calgatòners i cartutxos de tinta d’im-pressora usats i es continuarà ambla recollida dels tubs fluorescentsper a ser reciclats. I a més s’estàobligant a utilitzar paper reciclatlliure de clor per a totes les pres-tacions, impresos i propaganda dela Universitat.

caben de nome-nar-lo secretarid’estatd’Administració

Territorial i, mentre fou elConseller de Cultura,Educació i Ciència mésnefast de la història vaesborrar el nom d’EnricValor de l’Institutd’Ensenyament Secundaride Castalla, va esborrar elnom d’Ovidi Montllord’un col·legi majord’Alcoi, va esborrar delmapa de les ajudes insti-tucionals el valencià i vaesborrar a colp de censurala mirada progressistadels llibres de text. És adir que Francesc Campsha sigut més una d’aque-lles gomes Milán queesborraren amb furor fei-xista la nostra infànciaque no un digne manda-tari cultural en tota ladimensió moral i de res-ponsabilitat política queel càrrec reclamava.El seu pas per laConselleria es recordaràcom un malson i la gentque es dedica a la culturai a l’educació en les seuesmés diverses accepcionsel recordarà com unametàfora pura i dura de lafragilitat democràtica: totallò que no fera olor a PPi a sagristia no li impor-tava gens ni mica. Peraixò ara és rebut ambesperança ManuelTarancón Fandos, que jaés expresident de laDiputació de València,exfuncionari de laSeguretat Social, exregi-dor de l’Ajuntament deValència, exredactor deRadio Minuto i expresi-dent nonat de l’AcadèmiaValenciana de la Llengua. No sé en què es basa lagent per a tantes esperan-ces. Perquè la veritat sigadita: al nou conseller eltraus dels seus viatges deplaer a Nicaragua i el queen queda és cultura defascicle, dietes per apri-mar-se i un àlbum defotos per a gaudir-les enfamília els nadals. Pocacosa, no?

Alfons Cervera

LA COLUMNA

Els estudiants són clau per al Programa de Minimització de Residus

Camps

12 ÚltimaNOU DISE 554428 GENER 99

A

Voluntaris sobre fons verd

R

VVoolluunnttaarriiss mmeeddiiaamm--bbiieennttaallss iinnffoorrmmeenn

ddeell PPllaa ddeeMMiinniimmiittzzaacciióó ddee

RReessiidduuss..