LLIBERADA FERRARONS OLOT-Novembre 2003 N° 24

Butlletí informatiu sobre la Causa de Canonització de la

Serventa de Déu

LLIBERADA FERRARONS

i VIVÉS model de joves

obreres.

Benvolguts:

Hem celebrat aquests dies passats una colla d'actes per commemorar el II Centenari del Naixement de Lliberada Ferrarons. És un goig haver constatat la gran assistència de devots que s'han volgut sumar a aquesta entranyable efemèrides.

En el proper número d'aquest butlletí donarem compte i farem balanç de tot el que ha suposat la celebració d'aquest II Centenari. En aquest ens limitem a transcriure la interesantíssima glossa de la personalitat de Lliberada Ferrarons que el Sr. Ramon Llongarriu i Monsalvatge va escriure per a l'acte institucional d'Homenatge que es va celebrar a l'Ajuntament, el passat 21 de juny de 2003, amb la presència del Sr. Lluís Sacret, alcalde de la ciutat d'Olot i de Mns. Carles Soler, bisbe de Girona.

No ens oblidem de continuar pregant al bon Déu que ben aviat poguem veure la Lliberada a l'honor dels altars.

Mn. Joan Baburés i Noguer Vicepostulador

NOTES SOBRE LA VIDA DE LLIBERADA (1803-1842)

Parlar de Lliberada, és referir-se a una dona, obrera, pobre i malalta. Que ens presideix, no obstant, des d'aquesta galeria d'olotins illustres de l'Ajuntament d'Olot, el retrat de la qual hi fou col-locat l'any 1942, en °cask, del centenari de la seva mort.

A partir d'aquell any 1942 es comenca el proces de beatificacio ben encaminat. Abans s'havien fet gestions i aportat documents amb molt d'interes desvinculades, pen:), de les normes establertes pel cas.

En unes breus notes ens referim a Lliberada pel seu minor coneixement. La familia Ferrarons estigue fonnada per Joan Ferrarons i Trias i Teresa

Vives i Coll, un matrimoni del qual en nasqueren vuit fills, cinc dels quals tingueren una vida molt breu o que visqueren molts pocs anys. En cinque lloc, el dia 19 d'abril de 1803, nasque Lliberada que esdevingue la gran de la fillada.

Al batejar Lliberada se li imposa aquest nom que era el de la seva padrina, la seva tia, Lliberada Biem i Vives. Endemes, el nom de Margarida que era el de l'avia matema i el de Rosa, el de l'avia patema. Es a dir, que la familia Ferrarons seguia el costum classic de les families del nostre pais. No cal, doncs, buscar significats relacionats amb aquests noms corn si es busques una predestinaci6. Els Ferrarons eren, absolutament, gent normal.

De primer, visqueren al carrer de Sant Miguel, on hi vivien molts camperols, llavors que res hi havia urbanitzat al llarg de la carretera de les Tries. Mes tard es traslladaren al carrer de Sant Bernat, fora de la muralla que encerclava la vila. No fou fins l'any 1839, en les postrimeries de la primera guerra carlina a Catalunya, que passaren a una casa del carrer de la Mosca, dins el dos urba. Avancem, per mes claretat, que el nom d'aquest carrer fou canviat a peticio dels veins, l'any 1928, pet de Lliberada Ferrarons. En la casa namero 11 hi ha una lapida que recorda el primer centenari de la defuncio de la serventa de Deu. Era el 21 de juny de 1942.

El 15 de juliol de 1816, mori el pare de Lliberada despres de llarga malaltia. Sembla que s'acudi a la mendicitat. Aquest aspecte no queda massa concret. Ara, Lliberada als seus 13 anys comenca a treballar a la fabrica de Roure, Fontcoberta i Batlló, establerta al moli d'en Compte dins el terme municipal de Sant Joan les Fonts.

Llavors, el treball infantil era pennes. Una topografia medica del Dr. Tor* ens informa que a Olot hi havia 2.353 maquines a la indirstria textil que donaven treball a 1.460 homes, 3.386 dones i 1.600 nois i que es treballaven 120 14 hores de jornal. A mitjan segle XIX es lluitava per limitar a 10 hores la jomada de les dones menors de 23 anys, que eren el 80% de les operaries i per prohibir el treball noctum a les noies menors de 18 anys.

Pintura de B. Mas i Collellmir (1900-1980), que se encuentra en la galeria de Olotenses llustres del Ayuntamiento de Olot

LIBRADA FEBEARONS VIVES

La pobreza era estructural, no dependía del progreso o de la crisis, es decir, de la coyuntura que se vivía. Había pobres sin mucha esperanza de cam-bio. La nifia Ferrarons empezaba prematuramente su vida de obrera, víctima de un liberalismo feroz.

En 1.820, con 17 afios, Lliberada pudo trabajar en Olot en la fabrica de Domènec Jou, en el barrio del puente de Santa Magdalena, en labores a mano sobre algodón. Al parecer no fue hiladora ni tampoco tejedora, ya que los tela-res a mano eran mas propios de hombres debido a la fuerza que se requería para que funcionaran. Mas bien trabajó en bobinados y devanados, tarea en la que era responsable de un grupo de operarias.

En el afio 1.823 y con 20 afios pasó a la fabrica de Antoni Carbó con facilidades horarias dadas sus limitacions.

Éstas evidenciaban que la enfermedad había avanzado y que la vida de Lliberada era cada vez mas pesada. Pero, i,de qué enfermedad se trataba?.

El doctor Joaquim Danés, de buena memoris, a través de los certificados que dejaron los médicos que la atendieron (Dr. Prat, Dr. Llorens, y Dr. Gelabert) dedujo que se trataba de un quiste hidatídico que, al aumentar, ocasionaba com-plicacions en el ambito circulatorio, digestivo y respiratorio. La enfermedad era originada por un gusano que en estado adulto se encuentra en las ovejas, las cabras y los perros, y cuando pasa al cuerpo humano se enquista. Se-propaga

es produeix en menjar verdures que estiguin contaminades. Actualment hi hauria tractament quirúrgic com més precoç millor que elimina el mal i evita la mort. Al temps de Lliberada, però, faltaven una cinquantena d'anys per l'arribada de la cirurgia.

Tornant a la fàbrica Carbó hem de fer constar que se n'explica un fet prodigiós. La nena Carbó que tenia dificultats per caminar, va anar tota sola a portar un objecte a la seva mare per indicació de Lliberada.

D'aquesta fàbrica en plegà a la primavera de l'any 1829 i no hi pogué tornar més. Tot i que pogué fer alguna sortida esporàdica, la vigília de Reis de l'any 1830, quedà enllitada fins a la seva defunció ocorreguda el dia 21 de juny de 1842, quan tenia 39 anys.

S'havia acabat la vida terrenal de Lliberada, la fervent devota de la Santíssima Trinitat. Per això portem a aquestes notes una invocació preferi-da d'ella: Crec en la Santíssima Trinitat, espero en la Santíssima Trinitat, amo la Santíssima Trinitat, desitjo veure la Santíssima Trinitat. Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal, deslliureu-nos, Senyor, de tot mal.

Aquesta és, a grans trets, la vida de la nostra Lliberada, anomenada per primera vegada serventa de Déu pel Dr. Esteve Ferrer, rector que fou de Sant Esteve d'Olot, en redactar, l'any 1898, l'estela de marbre blanc en la cripta de la via de Santa Marta.

L'any 1966 i sota la presidència del llavors bisbe de Girona, Dr. Narcís Jubany -q.e.p.r.- foren exhumades les restes de Lliberada per traslladar-les del cementiri al temple de Sant Esteve, dipositades en una fornícula oberta a la paret del creuer al costat de l'altar del Santíssim Sagrament, tancat amb una làpida de marbre gris amb la inscripció: Lliberada Ferrarons Vivés/ 1803-1842/ 19 de juny de 1966. Dintre de l'arqueta que conté les restes, s'hi acompanyà un escrit amb les dades principals de la vida de la serventa de Déu.

La causa de beatificació de Lliberada ha arribat a la redacció de la Positio super virtutidis un volum mecanografiat d'unes mil pàgines on s'hi recull tota la vida de Lliberada. Canònicament, però, és necessari un fet miraculós. Això vol dir, en definitiva, que tot està expectant aquest esperat fet extraordinari.

Algú ha arribat a dir: estem en vigílies de veure Lliberada als altars del món catòlic. Una vigília potser prou llarga mentrestant que es produeixi una gràcia per la qual es palesi la voluntat de Déu que nosaltres poguem venerar a Lliberada com a santa. No pas per un patrioterisme local exaltat sinó a glòria de Déu i en bé dels homes.

Ramon Llongarriu i Monsalvatge.

Donatius per a la Causa de Canonització de Lliberada Ferrarons:

Donatius any 1999.

Clínica del Tura, 5000pts.; Una devota d'Hostalets, 1000pts.; P.C. , 5000pts.; Caixetes 64.494pts.; Joan Colomer Sala, 10.00Opts.; R. F., 25.000pts.; Ferran Sureda, 1.000pts.; Dolors V. 2.000pts.; Irene Genover, 10.000pts.; L.C., 2.000pts.; Divina Providència, 5.000pts.; Antonio Olmedo, 5.000pts.; Rosa Jordà, 1.000pts.; Rosa Súria, 1.000pts.; Rosa Gueis, 5.000pts.; Mercè Gou, 2.000pts.; Joaquima Estela, 2.000pts.; Mari Colomé, 1.000pts.; Montserrat Dorca, 3 .00Opts.; Santiago Poncral, 5.000pts.; Esteve Colomé, 5.000pts.; Paquita Càmara, 2.000pts.; Rosa Surià, 1.000pts.; Ma del Tura Corriols, 5.000pts.; E.P., 10.000pts.; Via Crucis Montsacopa, 31.04Opts.

Donatius any 2000.

Antonio Olmedo, 5.000pts.; Familia Colomer, 10.000pts.; Francisca Centrich, 10.000pts.; Dolors Castanys, 1.000pts.; C.C. vda. P., 5.000pts.; Divina Providència, 5.000pts.; Carme Isery, 1.000pts.; Dolors Castanys, 1.000pts.; Candelaria Bofill, 3 .00Opts.; Josefa Soler, 25.000pts.; M. Prat, 7.000pts.; Caixetes, 199.50Opts.; Donatius, 25.000pts.; Família Vilar, 5.000pts.; Montserrat C. 5.000pts.; Joaquim Estela, 2.000pts.; L.S. 2.000pts.; Caixetes, 200.27Opts.; Donatius, 23.000pts.; R.F., 50.000pts.; Pol Bueno, 1.000pts.; Joel Bueno, 4.000pts.; Col•ectes, 172.01Opts.; Anònims, 95.000pts.; Donatius, 124.000pts.; Caixetes, 372.28Opts.; Via Crucis al Montsacopa, 56.000pts.

Donatius any 2001

Teresa Corbella, 25.000pts.; Carme Vda. Rodríguez, 2.000pts.; Anònims, 24.000pts.; Acció de gràcies, 1.000pts.; Divina Providència, 5.000pts.; Via Crucis al Montsacopa, 27.400pts.; Caixetes, 171.000pts.; Família Borba, 2.000pts.; Mónica Rita, 5.000pts.; Donatius 12.097pts.; Caixetes 112.000pts.; Anónims, 40.000pts.

Donatiu any 2002

Via Crucis al Montsacopa 233,64E.; A.S.B.H. 150,25.E; Caixetes, 294,02.C; Divina Providència, 30.05.E; Teresa Carbonell, 150.25€.; C.V.C., 60,10.E; Caixetes, 234,39.E; Anònims, 60,10.E; Donatiu, 462,71.E; Caixetes, 2.063,30.E; C.V.C., 60,10.E; R. Serrat, 30,05C.

Donatiu any 2003

Donatius anònims, 240E ; Donatiu a l'exposició, 100E; Caixetes de les diferents esglésies, 742,94E; Via Crucis Montsacopa, 200,24E; C. S., 150E; Monestir Clarisses Divina Providència d'Olot: 3.000£; Dolors Castany: 5E; A. D. : 10E; C.S., 120E; Anònim, 30E; Teresa Ferrerons, 25E; Germans Badia: 58,40E;

Ajudes rebudes per la celebració del 11 Centenari del Naixement any2003

Ajuntament d'Olot: 300E; Rotary Club Olot- Garrotxa: 300E; Una devota per la restauració del St. Crist: 430E;

Favors rebuts per mediació de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS

Convé molt que aquelles persones que hagin confiat alguna gràcia a la intercessió de la Lliberada i hagin vist complert el seu desig, ho comuniquin al Vicepostulador. Per això, i per donar fe que es manté ben viva entre els fidels la fama de santedat de la Serventa de Déu agrairem les vostres col.laboracions que publicarem aquí mateix.

-Dóno les gràcies a la Mare de Déu del Tura i per intercessió de Lliberada Ferrarons, per la curació d'una infecció de pròstata del meu marit. També per la curació d'una pancreatitis d'una amiga. Molt agraïda. C.V.C. Olot. -Agra-deciendo una gracia recibida de Lliberata Ferrarons. T.C. -Per una gràcia obtinguda de la Lliberada Ferrarons. R.Serrat -A. S.R.H. amb agraïment a la serventa de Déu Lliberada Ferrarons -A la Lliberada per un favor rebut. A.D. -Respetable Padre: Le mando esta limosna para mi gran protectora, la Lliberada. -Gràcies per un favor molt gran obtingut el 30 de març de 2003. P.C.S. -Escric aquestes ratlles, per comunicar que en aquest any en que celebrem els 200 anys del naixement de la nostra Lliberada Ferrarons, dedico tota la pràctica del mes de Maig (mes de Maria) i la del mes de Juny (mes del Sagrat Cor), per demanar la prompta beatificació de la nostra Lliberada, perquè ben aviat la poguem veure enlairada als honors dels altars. Francesc Xavier. -En el dia d'avui, hem ingressat un donatiu al banc C.A.M.. És per a la Causa de Beatificació de la Lliberada, i en acció de gràcies per una gràcia aconseguida per la seva intercessió. Lloat sigui el Senyor que és l'autor de tot Bé. Ctat. Divina Providència.

ORAC ló PER OBTENIR DE L'ESPERIT SANT

LA CANONITZACIÓ DE LA SERVENTA DE DÉU LLIBERADA

FERRARONS Oh Esperit Sant Diví!, consolador i santificador de les ànimes. Ja que adomàreu l'ànima de l'angelical Lliberada Ferrarons, Terciària Carmelita, amb el tresor dels vostres dons, i ella, com a fidel administradora, va distribuir-los als po-bres i afligits, passant per la terra fent el bé; feu que, per la seva eficaç intercessió a favor de nosaltres pecadors i per mitjà dels prodigis de la vostra Serventa, experimentem com n'és de suau i con-fortador el vostre amor, Senyor.

Pare nostre, avemaria, glóna

Amb aprovacsó eelestasbea

Per a la comunicació de gràcies rebudes, aixi com per a la remesa de donatius a fi de sufragar

les despeses de la Causa de Canonització, els interessats es poden adreçar a:

Vicepostuladors: Mn. Joan Baburés i Noguer

Cúria Diocesana Plaça del Vi, 2

Telf. 972 41 27 20/ 639 26 92 81 bisbatgirona@bisbatgirona.es

17004 GIRONA

P. Jaume Llagostera, Pares Carmelites Verge del Portal, 10 Telf. 972 26 05 93

17800 OLOT (GIRONA)

C.A.M. (Caja de Ahorros del Mediterraneo) 2090.6964.80.00000965.77 LLIBERADA FERRARONS