LLIBERADA FERRARONS

Butlletí informatiu sobre la

Causa de Canonització

de la Serventa de Déu

LLIBERADA FERRARONS ï VIVÉS

donzella, model de joves obreres.

OLOT — Abril 1992 N.° 15

S'acosta el cent cinquantè aniversari del traspàs de la Lliberada El 21 de juny d'enguany farà cent cinquanta anys del gloriós traspàs de la nostra

Lliberada. És una data que no pot passar desapercebuda pels nombrosos devots de la Serventa de Déu, i menys encara pels olotins. Aquell 21 de juny de 1842 tot Olot es va commoure. Com un llampec va córrer la notícia per la Vila i aviat el carrer de la Mosca es va omplir de gent delerosa que volia pujar a una pobre estança per a contemplar la faç d'aquella que el poble tenia per santa.

Novament Olot es va commoure quan es va escaure I Centenari de la seva mort, el 21 de juny de 1942. La gent gran encara recorda amb certa enyorança aquella gloriosa jornada. Digué d'ella un diari de Girona: «Una mobilització de fervors religiosos-populars com el que es va enregistrar en aquella ciutat és un esdeveniment que només es dóna cada mitja centúria a l'impuls de motivacions verament extraordinàries». El fruit d'aquella gloriosa jornada fou precisament la introducció de la causa de Beatificació de la nostra humil donzella olotina.

Han passat cinquanta anys més des d'aquella gloriosa diada. Certament nosaltres hauríem volgut celebrar aquest nou cinquantè aniversari podent venerar ja en els altars nostra popular obrera. No culpem ningú que no sigui així, sinó a nosaltres mateixos, ja que tot just ara, quan li sigui presentada la Positio sobre la vida, virtuts i fama de santedat de la Serventa de Déu a la Sagrada Congregació, podrà aquesta començar a actuar, seguint els tràmits normals que se segueixen en les causes dels Sants. No és que en aquests cinquanta anys no s'hagi fet res, perquè, encara que amb molta lentitud, cal reconèixer-ho, s'ha fet el Procés ordinari, seguint el procediment anterior, i s'ha preparat després la Positio, coses que també volen el seu temps, més tractant-se con es tracta d'una causa antiga.

El que ara ens cal és que, amb el nostre capteniment, continuem demostrant que realment estem ben convençuts de la santedat de vida de la nostra compatrícia, i que, més que mai, continuem encomanant-nos a Déu posant-la per intercessora, perquè Déu nostre Senyor vulgui fer brillar les seves virtuts de manera que nosaltres aviat podem veure satisfets els nostres desitjos de tenir-la en els nostres altars com a model de veritable vida cristiana.

Notes biogràfiques

xv. La Lliberada en la pràctica de les virtuts

Si repassem la vida de la Lliberada, des de la seva infantesa fins a la seva mort, passant pels seus vint anys de treballs a la fàbrica i els seus tretze, passats malalta en un clot de llit, veurem com ella va practicar totes les virtuts, en general, en un grau heroic, és a dir, d'una manera extraordinària, fora del comú de com solem practicar-la encara persones tingudes per piadoses i virtuoses; amb promptitud i senzillesa, amb constància i perseverança, amb alegria i fervor creixent, i això no només en els actes de la vida quotidiana, sinó també en els moments difícils, superant les dificultats que se li presentaren, suportant amb ànim valerós i sense defallença les adversitats i els sofriments morals i físics que varen acompanyar-la durant tota la seva vida.

Els testimoniatges són abundosos. Podríem aquí aportar bon nombre de declaracions de testimonis oculars. Ens limitarem a citar només alguns dels més significatius.

El seu últim director espiritual, el Servent de Déu, Joaquim Masmitjà, fent com un resum se la seva vida virtuosa, s'expressava així en una carta: «Librada Ferrarons, no temo errar en lo que digo, desde sus tiernos anos hasta que dio su espíritu al Creador, corrió con pasos de gigante el camino de la perfección cristiana, esmaltando su alma con las piedras preciosas de las virtudes».

Un dels companys de treball a la fàbrica de Sant Joan les Fonts, Jaume Cunill, digué d'ella en la seva declaració: «Va observar sempre una vida del tot conforme a les màximes del Evangeli, amb particular afecte a les coses de devoció i assis-tència a l'Església [...]. Se la coneixia amb molta inclinació al retir i quietud. I, per aquestes qualitats i en general pels seus tan rectes procediments, la he considerat dotada d'un esperit superior moralment al de qualsevol altra dona piadosa d'aquesta nombrosa Vila».

Potser és encara més explícit el testimoniatge de N'Anton Carbó, l'amo de la fàbrica on la Serventa de Déu passà els seus últims sis anys d'obrera: «Dic que vaig considerar i considero que era en aquell temps d'un esperit i comportament molt més elevat que el d'altres dones, encara d'aquelles entregades al servei de Déu, de les que n'he tingut algunes en la meva casa de fabricació».

Respecte al seu capteniment durant el llarg temps de la seva malaltia, els testimonis són encara més abundosos. Potser el més significatiu i qualificat sigui el del seu metge de capçalera, Rafel Prat, que la va tractar medicalment durant els últims vint anys de la seva vida. El Dr. Prat, després de descriure els seus inaca-bables i esgarrifosos patiments, diu: «En mig de tants dolors, en mig de tants treballs, de les seves penes i misèries, mai vaig sentir de la seva boca una impaciència, un gemec, un desconsol, una imprecació, i, menys encara, una desesperació; al contrari, les seves paraules eren falagueres, consoladores, amables, movent a

compassió i tendresa al cor més endurit. Diferents vegades em va consolar en les meves tristeses i penes, i no poques vegades anava a veure-la només per passar una estona amb ella, especialment quan em trobava angoixat per alguna cosa, i sempre en sortia consolat».

És interessant aquest testimoni perquè no només ens dóna constància de la seva paciència, humana-ment inexplicable, sinó també de la seva pau inalterable i goig interior en mig dels seus dolors i sofriments, ja que encara tenia esma per portar la pau i el consol a les per-sones que se sentien an-goixades. No era sol el Dr. Prat, que anava a veure-la per consolar-se en les seves penes. Ella, com ens diuen els seus directors espirituals, no

17 — VI — 66 sols acceptava plenament

El notari Sr. Ramoneda Viver, l'alcalde N'Ignasi Sala i Sibidí, el senyor Miquel Llosas els seus sofriments, sinó amb el senyor Bisbe i sacerdots, que fins i tot s'oferia a a la sala d'autòpsies. amb l'arqueta dels restes de Lliberada

sofrir més i més, per la glòria de Déu i per al bé de les ànimes. En els últims mesos de la seva existència va oferir els seus sofriments i fins i tot la seva vida per a pacificació del país i particularment per la unitat de l'Església d'Espanya, que, a més de perseguida, es veia amenaçada de cisma.

Certament que aquesta manera de practicar la virtut no té altra explicació que la seva vida de intimitat amb Déu. Era efecte de la seva oració contemplativa, que havia arribat a un grau en que la seva única preocupació era la glòria de Déu, a la voluntat de qui ella estava totalment abandonada.

r COMUNIQUEU-NOS. SI US PLAU, ELS FAVORS REBUTS

PER INTERCESSIÓ DE LA SERVENTA DE DÉU,

LLIBERADA FERRARONS I VIVÉS.

És cosa important per al procés.

El dia 21 de juny d'aquest any, celebrarem l'aniversari

dels 150 anys de la mort de la nostra Serventa de Déu

LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS

Favors rebuts per mediació de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS Per la cura d'una malalta. - Per acció de gràcies per haver obtingut un favor, E. R. A., Olot. - Gràcies per un favor obtingut. M. T., Olot. - Per favors rebuts, Joan Colomer, Olot - Per un favor rebut. J. C., Olot. - Per diversos favors rebuts i un de molt especial. R. S., Castellbisbal (Barcelona).

Per a la comunicació

de gràcies rebudes,

així com per la remesa de donatius

a fi de sufragar les despeses de la

Causa de Canonització,

els interessats es poden adreçar:

Vice-postulador:

Jaume Llagostera. Pares Carmelites.

Verge del Portal, 10

Telèfon (972) 26 05 93

17800 OLOT (Girona)

ORACIÓ PER OBTENIR DE L'ESPERIT SANT

LA CANONITZACIÓ DE LA SERVENTA DE DÉU LLIBERADA FERRARONS

Oh Esperit Sant Diví!, consolador i santificador de les ànimes. Ja que ador-nàreu l'anima de l'angelical Lliberada Ferrarons, Terciària Carmelita, amb el tresor dels vostres dons, i ella, com a fidel administradora, va distribuir-los als pobres i afligits, passant per la terra fent el bé; feu que, per la seva eficaç intercessió en favor de nosaltres pecadors i per mitjà dels prodigis de la vostra Serventa, experimentem quant suau i confortador és el vostre amor, Senyor.

Pare nostre. avemana. glona.

Amb aprovacio eclesiashca.

Donatius per a la Causa de Canonització de LLIBERADA FERRARONS:

Antonio Olmedo, 5.000 ptes.; família Camps, 2.500 ptes.; Carme Ferré, 15.000 ptes.; Esteve, 5.000 ptes.; Carme Do?ta, 2.000 ptes.; família Llagostera, 2.000 ptes.; Família Dorca, 3.000 ptes.; Rosa Surià, 5.000 ptes.; Anònim, 2.000 ptes.; Maria Peis i Carbonell, 5.000 ptes.; família Peis i Carbonell, 1.000 ptes.; Maria Sala i Abel, 10.000 ptes.; C. S., 5.000 ptes.; Caixetes, 92.225 ptes.; Esperança, R. A., 5.000 ptes.; Mercè Martí i Danés, 3.000 ptes.; una mare, M. F., 1.000 ptes.; Mercè Gou, 5.000 ptes.; Elies Pinós i Galobard, 10.000 ptes.; M. C. F., 500 ptes.; M. D. F., 5.000 ptes.; família 011er, 1.000 ptes.; Josep Serrat, 30.000 ptes.; Divina Providencia, 5.000 ptes.; Joan Pagès, 5.000 ptes.; Donatius, 14.000 ptes.

Imp BC)NE OLOT eq,11 GE 001 OE