Número 15 // 5.000 exemplars // gener 2014 // Castellbisbal

gegant

Nova imatge, mateixa essència. Com sempre, les entitats s’han bolcat per oferir el millor de la seva gent a la celebració de Sant Vicenç Màrtir, patró de la vila. Per exemple, el Festival de la Fiesta Mayor de Invierno de la Casa Andalucía con Los Sobraos, la 1a Tabalada dels Tabalers de Castellbisbal, oferta de cinema infantil i actual amb Zipi y Zape i Gravity, Juguipop amb jocs populars, d’habilitat i per als més menuts, concurs de coques, torneig de futbolí i d’escacs, l’espai ludoganàpies, una gimcana i una sortida de l’Agrupació Esportiva Potarojos pel terme... Però sobretot, la festa dedicada als gegants que, tal i com suggereix el cartell, muden la pell. No ens ho perdrem.

Els gegants estrenenEls gegants de Castellbisbal estrenen de tot: llibre, exposició, vestuari, convidats i, fins i tot, una nova parella. És la manera de celebrar que han arribat al seu 20è aniversari amb acitivitats emmarcades en la Festa de Sant Vicenç. p. 11

Esteve Sala, pare i fillAra que l’emprenedoria és un valor de moda, podem dir que els Esteve Sala van encarnar-la en la seva màxima expressió en un món, el de l’hostaleria, que gràcies a ells va assolir altes cotes de qualitat i modernor a la capital catalana. p. 13

La Festa Major més

Esport solidariEls Clubs de Castellbisbal se sumen a l’esperit altruista del Nadal amb accions per a les persones més desafavorides. p. 9

P3 a Les VinyesLa Generalitat ha fet marxa enrere i li dóna a Castellbisbal l’oportunitat d’encarrilar l’excés de places fruit de la baixa natalitat. p. 3

OPINIÓ2 el diari de Castellbisbal · gener de 2014

el diari de CastellbisbalEl diari dE CastEllbisbal no comparteix necessàriament les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE CastEllbisbal no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 15, gener de 20145.000 exemplars Imprès a Bermont Catalonia

Distribució:Podeu consultar l’edició digital a:Edició, redacció, fotografia i maquetació:

Anabel Raluydiaridecastellbisbal@sfcomunicacio.catPublicitat: publicitat@sfcomunicacio.catTelèfon: 936 857 683

Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631889Dipòsit legal: L-1046-2011Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatBaix Llobregat

editorial

Bona salut!

Enguany els gegants fan 20 anys! La Vicenta i en Manel ho cele-bren de la millor manera possi-ble: en el marc de la Festa Major

d’Hivern de Castellbisbal, amb un canvi d’imatge i vestits nous. Pot semblar que dues dècades no és massa temps, però cal destacar-ho quan parlem d’una entitat. La vida de qualsevol entitat passa sovint per tot tipus de dificultats: econòmiques, falta de voluntariat per portar-la endavant, di-ferències entre els seus membres... Aques-tes coses tan habituals acostumen a aca-bar si no en la desaparició de l’entitat si en èpoques de letargia.

Per això, quan una entitat acompleix aquesta xifra de vida i ho celebra amb re-novades il·lusions cal esmentar-lo i po-sar-lo en valor. El mateix volem dedicar-lo també als deu anys del Automòbil Club Potarrojos Competició, a totes dues enti-tats, Felicitats!

Avui la societat civil organitzada, les en-

titats i associacions, ho tenen difícil, ja que les ajudes de les administracions s’han vist disminuïdes de manera tràgica i s’ha hagut d’ajustar molt els pressupostos anuals.

De la mateixa manera, s’ha d’agrair i destacar la feina dels directius i respon-sables, no sempre reconeguda i moltes vegades qüestionada. Trobar el soci o sò-cia que vulgui dedicar-li temps a l’entitat no es fàcil. El Casal Cultural ho ha viscut recentment amb la renovació de part de la seva Junta.

Però al final, la recompensa existeix. Només cal fer una ullada, per exemple, a l’esport local i ho veurem. El Club Korfbol Castellbisbal, amb només 7 anys de vida, ja ha assolit una gran presència en aques-ta disciplina o, més genèricament, la Gala de l’Esport, que va reconèixer la feina de les entitats esportives, com informem en aquest número d’El Diari. En definitiva, la trama associativa de Castellbisbal té molt bona salut!

la foto del mes

Guarnint l’escola. Cada mes dies, l’Escola-bressol La Caseta organitza una activitat diferent -fer ampolles de llum, pintar amb paper pinotxo- en què infants i progenitors poden col·laborar per fer el taller. Aquesta imatge mostra als nens de l’escola i alguns pares i mares decorant l’entrada de l’escola amb paperets de colors, que va quedar molt maca. Al febrer, faran una màscara.

Si vols fer-nos arribar les teves fotografies, ja sigui so-bre una notícia, o sobre algun tema que vulguis de-nunciar o que et cridi l’atenció, pots fer-ho enviant-la al correu: diaridecastellbisbal@sfcomunicacio.cat

CIUTAT 3el diari de Castellbisbal · gener de 2014

Les Vinyes mantenen el seu projecte escolarEnsenyament del Vallès Occidental deixa en mans de la comunitat educativa del municipi la concreció d’un pla d’actuació davant de la caiguda de la natalitat

La notícia ha estat rebu-da amb entusiasme per l’institut - escola Les Vi-nyes; la Generalitat ha

reculat en la seva decisió d’elimi-nar la línia de P3 del centre. Així ho va anunciar el 10 de desembre el director general dels Serveis Territorials d’Ensenyament del Vallès Occidental, Lluís Baulenas, en una reunió amb la comunitat educativa de Castellbisbal.

La victòria es deu, en gran part, a la mobilització que van iniciar des del primer moment tant la comunitat educativa de Les Vinyes com les mares i pares i mares, a través de les xarxes socials, els mitjans de comunica-ció i la plataforma ‘Fem Créixer Les Vinyes amb la regadora com a lema. Les pancartes reparti-des pel poble amb els noms dels alumnes en són testimoni.

Començar de zeroEls pares i mares expressen que

després de la bona notícia Cas-tellbisbal té dos objectius clau: afrontar el descens demogràfic

que pateix el municipi i aconse-guir que cap família de hagi de renunciar al dret a decidir qui-

na escola vol per als seus fills i filles. Precisament, la tendència a la baixa en la natalitat del mu-

nicipi és la causant de la decisió inicial del govern català. A la trobada, Baulenas va explicar que “les propostes de treball per gestionar la caiguda demogrà-fica dels propers anys s’hauran de desenvolupar de manera con-sensuada entre el municipi i la Generalitat, des de la racionali-tat i tenint en compte les singu-laritats de cada centre” . I dóna com a termini un any per trobar una solució. Baulenas va dir tex-tualment “no és una pròrroga. Ara comencem tots des de zero”.

Amb aquesta finalitat, s’ha acordat crear una comissió de tre-ball amb presència de tots els col-lectius que pertanyen al Consell Escolar Municipal i a la Plataforma Fem Créixer Les Vinyes.La comu-nitat educativa de Les Vinyes, que ofereix una formació continuada des del 3 als 16 anys, ha iniciat així el 2014 més il·lusionada i gaudint de la unió que durant aquests dies ha crescut entre el seus membres.

La plataforma Fem créixer Les Vinyes celebrant la notícia.

CIUTAT4 el diari de Castellbisbal · gener de 2014

Un Nadal per a tothom: com-pradors, infants, creients, solidaris [veure pàg. 8] i me-lòmans [pàg. 14]. Nadal per a

tots els gustos i diferents ofertes per tri-ar. Com el Betlem Vivent de la Casa An-dalucía que, com acostuma a fer, sorprèn al públic per la seva versemblança. El dia de la inauguració, una cua de famílies es-

perava impacient que obrissin les portes per veure els diferents oficis i personat-ges traslladats a una altra època.

Comprar i jugarUn altre dels espais del Nadal que compta amb un target fidel és el Parc de Nadal al Pabelló de l’Escola Mare de Déu, que va obrir els dies 27, 28 i 29 de desembre de

5 a 8 del vespre. Els nens no paraven de jugar als diferents mòduls d’esbarjo apro-fitant les vacances escolars nadalenques.

També hem recollit algunes imatges de la vessant més comercial, la campa-nya que consistori i comerciants han endegat la 3a Fira de Nadal sota la de-nominació ‘Fira de Nadal, Fira del Regal’, molt adient per a aquestes festes i que

regalaven participacions per a la lo-teria del Nen. Les imatges corresponen però als dies del primer cap de setmana de la campanya, els dies 14 i 15 de de-sembre, quan els comerços van animar el carrer instal·lant les seves parades on s’hi podia trobar de tot: calendaris, roba, informació per a aprendre idiomes, roba interior...

Estampes nadalenquesEls castellbisbalencs han triat entre l’oferta de jocs, tradicions i compres

6 el diari de Castellbisbal · gener de 2014CIUTAT

Després de les millo-res practicades al pati de la rectoria fa només uns mesos,

des del passat dia 8 de gener s’han iniciat les obres sobre el campanar de la parròquia de Castellbisbal per restablir els despreniments.

La torre està envoltada d’una bastida que permetrà als paletes restaurar la cornis-sa i l’arrebossat que es va des-prendre. Ambdós elements es van desprendre a causa de les ventades que van bufar a principis de novembre. El temporal va arrencar trossos de l’arrebossat, el que va obli-gar a acordonar el lateral de la torre. Els desperfectes no han fet res més que avançar una restauració que ja estava prevista, i que no haurien de durar més d’un mes.

Comencen les obres de millora del campanar La torre va patir despreniments al novembre a causa de les fortes ràfegues de vent

La població baixa molt poc durant el 2013

L'Idescat ha publicat les dades de la població de Castellbisbal a data 1 de gener de 2013. El po-

ble registrava 12.369 persones (6.324 homes i 6.045 dones), 38 menys que l'any 2012, quan hi havia un total de 12.407 habi-tants.

Pel que fa a les franges d'edat, les darreres dades són les de 2012, però aquestes ens poden donar pistes relaciona-des amb temes com la natalitat, que va sumar 118 naixements, una mica més del doble de de-funcions, un total de 54 . La majoria de la població (8.496) té entre 15 i 64 anys, al voltant

del 69%. La franja que suma en-tre 0 i 14 anys arriba a les 2.543 persones, un 20% de la població total. Finalment, les franges de 65 a 84 anys (1.250 persones) i de 85 anys o més (118) suposen el 10% i l'1%, respectivament. Cal destacar que a partir dels 85 anys, hi ha el doble de dones.

En l'apartat de procedència, l'any 2012 hi havia 11.510 perso-nes amb nacionalitat espanyola i 897 persones amb nacionali-tat estrangera, cosa que suposa un un 7% del total, per sota de la mitjana de moltes poblacions de la comarca i de Catalunya. A més, també cal destacar que a 1 de gener de 2013, 58 persones de Castellbisbal vivien a l'estran-ger, 29 homes i 29 dones.

La població del nostre poble ha augmentat en 2.578 (+26,33%) persones en 10 anys, ja que l'any 2003 se'n registraven 9.791.

Entre 2010 i 2012, la pobla-ció va patir augments lleugers, una dada que s'ha revertit l'any 2013, quan s'ha perdut al voltant del 0,33% d'habitants.

Redisco Alimentación, conocida comercial-mente como Con-servas Baymar, ha

trasladado su centro de ope-raciones hasta la localidad barcelonesa de Castellbisbal, desde Rubí, donde mantenía su sede social y oficinas hasta el pasado mes de Septiembre.

La puesta en marcha de es-tas nuevas instalaciones, de 4.800 m2, han supuesto para

la firma un desembolso de alrededor de 1,3 millones de euros y duplica su capacidad. La empresa mantiene la planta de Rubí para el termosellado y almacenado de las semicon-servas de anchoa y el nuevo centro de Castellbisbal reali-zará estas mismas tareas para el resto de productos del catá-logo.

‘Conservas Baymar’ está es-pecializada en la importación

y comercialización de con-servas de pescado y marisco, principalmente berberechos, almejas, navajas y atún, ade-más de mejillones, anchoas y sardinillas, procedentes de Es-paña, Ecuador y Perú, a través de acuerdos con empresas lo-cales. Esta actividad supone al-rededor del 90% de su factura-ción anual, correspondiendo el porcentaje restante a con-servas vegetales y aceitunas.

Baymar estrena instalaciones en el polígono Santa RitaEl centro de Castellbisbal acoge el sellado de la mayoría de sus conservas

Per primera vegada, l’A-juntament ha impulsat una Gala de l’Esport per premiar i homenatjar la tasca que

fan els clubs i les entitats esportives del nostre poble. L’acte es va celebrar a mit-jans de desembre i va servir per compro-

var que la vitalitat i el nombre d’aquest ti-pus d’entitats es troba en un moment dolç i amb una molt bona salut de ferro.

Segons el directori del consistori, Cas-tellbisbal compta actualment amb 22 enti-tats i clubs esportius, que abracen tot l’arc d’esports que normalment es practiquen a casa nostra més algun extra que confe-reix valor afegit a l’esport castellbisbalenc. Trobem entitats d’esports ‘tradicionals’, com la Unió Esportiva, el Futbol Sala, Club Patí, l’atletisme amb Mindundis Team i Club Triatló, el Club de Tennis i Club Ciclis-ta i Unió Cicloesportiva. També tenen mol-ta força altres esports que no són majori-taris, però que enriqueixen molt la vida social castellbisbalenca en aquest aspecte, com el tir amb arc, la petanca, els escacs,

la caça i les arts marcials i la boxa, que, d’altra banda, no totes les ciutats i pobles poden pressumir de tenir.

D’aquestes 22 entitats, hem de des-tacar la força i la tradició que tenen al poble aquelles relacionades amb el món del motor o les curses on les protagonis-tes són les rodes. En aquest aspecte, par-larem de la tasca constant d’Automòbil Club Potarrojos Competició i d’Esport Motor Castellbisbal, la feina de les quals ens ha permès tenir un circuit de curses al poble. Per acabar-ho d’adobar, fins i tot es deixa de tocar de peus a terra per fer esport a l’aire, com el Club Aeromo-delisme Castellbisbal. Esport per a tots els gustos i totes les edats, amb un futur que es preveu de ferro.

ESPORTS8 el diari de Castellbisbal · gener de 2014

Salut esportiva de ferroLa primera Gala de l’Esport reconeix la feina de les entitats esportives de Castellbisbal

Les alumnes del Gim-nàs Centre de Boxa Castellbisbal van fer les delícies del públic amb la seva actuació de hip-hop. El ball va tenir lloc a dos quarts de 6 de la tarda a la plaça de l’Església i les nenes anaven vestides com el pare Noel.

La sala d’actes de l’Ajuntament va aco-llir el 18 de gener l’acte de celebra-

ció dels 10 anys de vida de l’Automòbil Club Potarrojos Competició. La trobada va servir per mostrar al públic una exposició retrospectiva de tot allò que ha fet fins ara el club i per fer pública una molt bona notícia, la futura inauguració d’una nova in-fraestructura relacionada amb el món del motor.

Durant l’acte, es van po-der veure fotografies, víde-os del club aportats per TV3 i la Federació Catalana i car-tells i també es va poder es-coltar l’explicació de totes

les activitats que Potarrojos ha portat a terme en deu anys, com aquelles relacio-nades amb la solidaritat o la celebració de la Nit de Reis. A més de les curses i el mun-tatge de circuits, una tasca important de Potarrojos ha estat la recuperació des de fa uns 8 anys de la Festa de Sant Cristòfol, que, en pa-raules del seu actual presi-dent, Joan Aixalà, “és com una mena de Tres Tombs, però el capellà beneeix els cotxes”.

Batalla burocràtica de 6 anysL’acte del 18 de gener també va servir per fer pública la

imminent inauguració d’un nou circuit al nostre po-ble. Joan Aixalà va destacar que s’ha tractat d’una “fei-na feixuga per tal d’obtenir els permisos pertinents, un procés que s’ha allargat 6 anys”. La inauguració es farà quan es tingui sobre la taula el darrer aspecte, “un estudi d’un enginyer que s’ha de presentar a la Generalitat”.

El circuit, que es troba al costat del de motocross, a la zona del carrer Motors, no tindrà salts i serà adient per les proves de cotxes. Aixalà ha destacat que “fins i tot l’equip de Jorge Lorenzo s’ha interessat en poder utilitzar aquest nou circuit”.

Deu anys sobre rodes i nou circuit al caureAC Potarrojos Competició arriba a la dècada de vida i ho celebra amb un acte retrospectiu de tot allò que ha fet pel món del motor a Castellbisbal

Hip-hop nadalenc

Els premiats amb l’alcaldessa, Dolors Conde. Ajuntament

ESPORTSel diari de Castellbisbal · gener de 2014 9

Aquest Nadal Castellbisbal ha tingut una cita amb tres activitats esportives solidàries Força solidària

L'esport castellbisbalenc ha impul-sat la solidaritat durant els dies de Nadal. Cheap Running, amb la col·laboració de Mindundis Team,

va organitzar la primera cursa Vertic Night a Castellbisbal, amb la participació de 80 corredors i corredores. L'acte va aconseguir recaptar 30 quilos d'aliments que van ser entregats al Banc d'Aliments del nostre poble; els esportistes que van portar un quilo de menjar van rebre una samarreta de regal.

Tot i que el club reconeix que s’espe-raven una participació més gran, la Ver-tic Night va aconseguir recollir 800 euros mitjançant les inscripcions que, amb un preu de 15 euros, s'invertiran en un pro-jecte solidari, la construcció d'una bomba per extreure aigua d'un pou en un poble

d'Etiòpia. Mindundis Team anirà al país africà a la primavera, dins del seu projec-te ‘Un cim, un somriure’.

Victòria equitativaLa cursa va tenir lloc el Dia dels Innocents a partir de dos quarts de 7 de la tarda i partint de la Illa Esportiva constava de dues modalitats: una cursa de 12 quilò-metres i cursa per equips, que sortien al mateix moment i des del mateix punt.

Els guanyadors de la cursa van ser Fer-ran Salas i Mari Àngels Garcia, dos corre-dors del club Mindundis Team i fills de Castellbisbal. Els guanyadors van rebre un lot de productes de l’Horchateria Sir-vent, del carrer Escorial de Barcelona, un dels patrocinadors de la prova. També els corredors que van portar menjar per al

Banc d’Aliments van rebre un obsequi.El proper repte que ens depara de Min-

dundis Teams és la IV Cursa de muntanya Castellbisbal 2014, que serà el pròxim16 de febrer de 2014, amb circuits de 24,5 km (amb quatre avituallaments) i 12 km (amb 2 avituallaments). Els primers 150 inscrits obtindran un regal extra a la bossa del corredor i els serveis disponibles per a tots consistiran en dutxes, massatge, guarda-roba, ambulància, llocs infantils, etc.

MotorEl món del motor també ha aportat el seu granet de sorra. AC Potarrojos Com-petició va organitzar per segon any con-secutiu el Trial 4X4 Solidari al circuit del Serral de la Verdolaga. Es van recollir una vuitantena de joguines que van ser entre-

gades a la Creu Roja de Castellbisbal i que s'han fet arribar als infants del nostre poble. Dies abans, Potarrojos Competició també va recollir 600 euros per a la Mara-tó de TV3, gràcies a l'organització d'una jornada de Cotxes autocross que ja fa tres anys que es porta a terme.

Ens queda un torneigLa pluja va fer una mala passada i va im-pedir que el Club de Tennis celebrés el Torneig Solidari amb la Marató de TV3, que es portarà a terme finalment el cap de setmana del 8 i el 9 de febrer. Tot i això, però, el club ja ha entregat a la Ma-rató els diners que va recaptar de les ins-cripcions dels esportistes, que van ser 30 en l'apartat d'adults i una quarantena en l'apartat infantil.

Imatges de la Vèrtic Night

Dani Ezpeleta Responsable de Comunicació del Club Korfbal Castellbisbal

ESPORTS el diari de Castellbisbal · gener de 201410

“Si aconseguim portar el centre de tecnificació, posarem Castellbisbal al mapa internacional del korfbal”

—A Castellbisbal, s’ha habili-tat recentment un espai per-què l’utilitzi la Federació Ca-talana de Korfbal...Ha sorgit arran de la necessitat de la federació de tenir un espai on poder fer els entrenaments i les convocatòries de les dife-rents seleccions catalanes i, com que existeix vinculació amb el nostre club, vam veure que hi havia la possibilitat d’adequar la nau annexa que tenien al Pàdel com a pista provisional per fer aquests entrenaments, que es van celebrar el passat desem-bre. Fruit d’aquesta entesa, els responsables de la federació i del Pàdel Castellbisbal van veu-re que podia sorgir una bona iniciativa i que les dues parts en podien sortir beneficiades. A partir d’aquí, s’està mirant si aquest espai encara es pot mi-llorar més i adequar-lo amb una pista amb grades i més serveis ampliant els vestuaris (la pis-ta que ara hem adequat i en la que va entrenar la selecció té un terra de ciment pur i dur de nau industrial). És a dir, convertir-lo en un centre de tecnificació amb cara i ulls, que és un equi-pament que no té la federació. Ha estat un treball conjunt de la federació i dels clubs, tothom ha treballat per pintar i netejar aquesta pista.

—Tot això arriba després que la federació volgués fer aquest centre de tecnificació a Terras-sa, un projecte que no s’ha fet...Estava pressupostat en uns 1,8 milions d’euros i va quedar pa-ralitzat per la crisi. Des del 2011, no s’havia tornat a plantejar aquest tema i, aquesta sembla que ha estat l’opció més viable

que han trobat. I sembla que tot va pel bon camí! Durant la ter-cera setmana de gener es va ce-lebrar una reunió i han decidit que estaria bé fer saber a la Ge-neralitat l’opció de Castellbisbal i intentar obtenir finançament per adequar la pista del Pàdel i fer-la útil pel corfbol, per també poder-hi jugar partits oficials.

—Es podrien veure partits de la Selecció Catalana de Corfbol a Castellbisbal? Aquest és l’objectiu. Ara, la pis-ta que hem dissenyat no com-pleix amb les mides reglamen-tàries, només és apta per fer entrenaments. Tampoc té gra-deries, etc. La voluntat és que aquesta pista pugui ser espai de competicions oficials.

—Tot això podria convertir Castellbisbal en la capital ca-talana del corfbol?La meca del corfbol, tradicio-nalment, havia estat Terrassa. Si aconseguim portar la seu de la federació i el centre de tec-

nificació, posaríem Castellbis-bal al mapa internacional del corfbol, ja que Catalunya té una selecció (Espanya no!) reco-neguda internacionalment. La majoria dels clubs de corfbol ca-talans, uns catorze en total, es-tan situats al Vallès Occidental, Montcada i Reixach, Barcelona, Badalona, Vacarisses, el Baix Empordà, Vilanova i la Geltrú, i Lleida. També és important la cantera, que està sorgint a les escoles i als instituts... —…ens ho expliques? Tant des de la federació com des dels mateixos clubs, fa anys que es porta a terme un projecte de promoció del corfbol a instituts i escoles. Es tracta d’un esport mixt molt saludable que no dis-crimina per sexe i que va molt bé que el practiquin els joves, ja que transmets valors com la so-lidaritat, la igualtat i l’esforç col-lectiu. És un esport on tothom, nois i noies, hi poden participar alhora i on tothom és important i fa la seva funció. Als equips, hi

El Club Korfbal Castellbisbal, que suma una mica més de 7 anys de vida, ens està oferint moltes novetats aquesta temporada. La primera va ser la creació d’un tercer equip del club, després d’una campanya 2012-2013 amb èxits esportius: Campions de la Copa Catalana B i amb un primer

equip com a semifinalista de la Copa Catalana i arribant als play-off de la Lliga Catalana. Després, hem sabut que vuit jugadors i jugadores del club han estat convocats per als entrenaments de desembre de les Seleccions Catalanes Sots-16 (Miquel Sastre), Sots-21 (Xènia Ramis, Núria Sabaté i Adrià Garcia) i Absoluta (Irene Figueroa, Xavi Vidal, Albert Camprubí i Albert Parrón). També al desem-bre, els esportistes del club s’han tret la roba per confeccionar un calendari amb fotografies artístiques que els ha servit per aconseguir ingressos i fer front a les despeses del club i també per transmetre valors com l’amistat, el respecte i la solidaritat. Finalment, la darrera notícia que ens ha ofert l’entitat és el conveni

que han signat el Pàdel Indoor Castellbisbal i la Federació Catalana de Korfbal (FCK), a través del qual s’ha estrenat una pista de korfbal a la nau annexa a la de les pistes de pàdel que servirà per celebrar-hi competicions i activitats de les categories de promoció, cursos d’arbitratge, els entrenaments de les seleccions, la Gala FCK de final de temporada, etc. La pista es va estrenar el 16 de desembre amb un entrenament de la Selecció Catalana Sots-16 i la podran utilitzar tots els clubs catalans de korfbal. Aquesta iniciativa ha estat l’alternativa al Centre de Tecnificació de la FCK que s’havia de fer a Terrassa després que aquest Ajunta-ment aprovés el projecte el maig de 2011 i que finalment no s’ha tirat endavant per culpa dels problemes financers de la Generalitat derivats de la crisi. Parlem d’aquestes novetats amb el responsable de comunicació del Club Korfbal Castell-bisbal, Dani Ezpeleta, que ens recorda que “la Selecció Catalana està reconeguda internacionalment” i que va quedar “quarta als Mundials de l’any 2011”.

ha sempre quatre nois i quatre noies a la pista.

—Es tracta d’un esport mino-ritari que està creixent poc a poc i molta cosa ho heu de fer vosaltres mateixos. La pro-va d’això és el calendari que acabeu d’editar per Nadal per treure ingressos. Quines són les ajudes que rebeu com a club?Si ho comparem amb altres es-ports més consolidats, bàsquet o futbol, aconseguir patroci-nadors és molt més complicat. També cal dir que les despeses no tenen l’envergadura d’al-tres esports, però, tot i això, més enllà de la subvenció que rebem de l’Ajuntament, des del club intentem que si els juga-dors i les jugadores poden pa-gar menys quota, doncs ho pu-guin fer mitjançant la recerca d’altres fonts d’ingressos. Amb el calendari, hem buscat això. La resposta ha estat molt posi-tiva, amb imatges molt artísti-ques i molt treball al darrera. La igualtat entre homes i dones del corfbol es transmet a les foto-grafies. Va ser un procés de cre-ació molt natural i cordial. Hem fet uns 200 exemplars i, avui, 14 de gener, més de la meitat ja es-tan venuts!

Xavi Martí

—Jugueu la Lliga i la Copa Catalana de Corfboll i també hi ha la possibilitat de jugar competicions europees... A la lliga nacional de Primera hi ha set equips i, després, hi ha Se-gona i Tercera Divisió amb més clubs. També juguem la Copa Catalana que es disputa entre gener i febrer, aprofitant que també se celebren les competici-ons europees. Les competicions europees les disputen els equips que han jugat la final de la lli-ga de la temporada anterior. La temporada passada vam estar a punt de classificar-nos per la fi-nal de la lliga. El primer classifi-cat juga la Europa Cup i el segon juga la Europa Shield, que seria com l’antiga Copa de la UEFA del futbol i que aquest any es dispu-tarà a Vilanova a finals de gener.

—Algun dia potser veiem el nom de Castellbisbal en una competició europea...!El repte de cara a aquest any és tornar a classificar-nos pel play-off i, si pot ser, tenir l’oportuni-tat d’arribar a la final de la lliga i poder jugar a Europa. Es tracta d’una experiència que no està a l’abast de tots els esportistes cata-lans i, en el món del corfbol, tenim aquesta possibilitat. Aquest any, treballem per assolir aquesta fita.

Els seleccionats del Club Korfbal.

CULTURAel diari de Castellbisbal · gener de 2014 11

Enguany la Colla Gegan-tera de Castellbisbal celebra el seu 20è ani-versari amb una sèrie

d’actes molt especials que ocu-paran tres dies de la Festa Ma-jor d’hivern, a partir del 22 de gener. La primera sorpresa és el canvi d’imatge, ja que durant aquests 20 anys, els gegants no s’han pintat de nou cap vegada, només s’han arreglat les rasca-des que han patit. La colla ha pensat que ja era el moment de practicar un canvi de pell i de roba en els dos gegants de la co-lla, la Vicenta i el Manel. Estaven una mica apagats i guanyaran expressivitat i modernor, sense perdre -això mai- la seva indu-mentària de pagesos. Dues mem-bres de la colla s’han encarregat de fer-los els vestits nous.

El dimecres 22 és el dia d’inici de la Festa Major de Sant Vicenç. A la tarda, els gegants apareixeran a la plaça de l’Església i faran un petit re-corregut acompa-nyats per flabiolai-res fins arribar a la sala d’exposicions d’Els Costals. L’acte institucional clourà l’Any del Patrimoni inaugurat un any abans per les ma-teixes dates, alhora que es donarà pas a la mostra del Ma-nel, el personatge real que inspira el gegant Manel.

De gran a gegantL’exposició ‘De Gran a Gegant. Història d’en

Manel, El Flabiolaire’, que es po-drà veure durant un mes a partir de la seva inauguració, mostrarà tot el material gràfic i documen-tal trobat pels dos membres de la colla gegantera. Podrem veu-re dos vídeos muts on apareix en Manel tocant, i algunes fotogra-fies, poques, ja que malgrat que el Gran Manel es feia retratar amb els gegants per ensenyar les fotos com a targeta de pre-sentació, és difícil trobar-les. Per exemple, podrem veure una pel-lícula de principis del segle XX on se’l veu tocant a la diada de Sant Fèlix de Vilafranca del Pe-nedès, o fotos on apareix al ball de bastons d’Esparreguera. Tam-bé s’hi mostraran rebuts de les seves actuacions i hi intervin-dran sis colles de gegants per a les quals aquest castellbisbalenc

va tocar entre el 1910 i el 1950. Són gegants històrics, la majoria dels quals compten amb més de 100 anys d’existència.

Apart de la mostra, també es presentarà el llibre que es posa-rà a la venda des del mateix dia De gran a gegant. Història de Josep Pidelaserra, Manel el Flabiolaire. Fa un any i mig, el cap de la Colla Gegantera, el Sergi Bonilla Sella-rès, junt a un altre company de la colla, el Robert Carles Quiran-tes, van començar una investiga-ció sobre el gran Manel. Aquesta recerca els va fer voltar per mig Catalunya buscant documents que mostressin el pas d’aquest pota-roig per les diferents con-trades. El llibre recopila tot el material d’aquesta investigació.

Festa i Trobada geganteraEl cap de setmana tindrà lloc la gran festa gegantera. El diven-dres 24 a la tarda es veurà una nova parella de gegantons que el públic reconeixerà a l’instant. L’estrena es farà a la plaça de l’Església on seran apadrinats per una nova parella de gegants grans adquirits per un mem-bre de la colla, que el Manel i la Vicenta apadrinaran. Aquesta nova parella, al seu torn, apa-drinarà als dos nous gegantons. Després, tots plegats recorreran els carrers del poble per a cele-brar-ho i tornaran a la sala d’ex-posicions perquè qui no hagi po-gut veure la mostra hi faci una ullada..

El llibre sobre Manel és fruit de la feina de documentació de dos membres de la colla

Diumenge serà el torn de la 23a cita de la Trobada gegante-

ra (abans de l’estrena dels ge-gants al 1994, es van fer dues trobades on es convidaven co-lles de gegants d’altres muni-cipis). Aquests gegants van ser construïts pel taller Sarandaca de Granollers, d’on han sortit moltes parelles de gegants. Les setze colles convidades són co-lles molt especials, provinents sobretot del Vallès i el Baix Llo-bregat. Vindran els padrins d’en Manel i la Vicenta, els gegants de Molins de Rei, els seus fillols, de Pallejà; així que serà una tor-bada molt familiar. També vin-dran gegants que ja no trepitgen gaire el carrer, com els Gegants

Vells de Terrassa -en Robesa i la Pepona, de més de 4 metres d’al-çada i més de 80 quilos-, els ge-gants de l’Arboç i els Gegants de Catalunya -en Treball i na Cultu-ra. Tots ells faran el recorregut que ja és tradicional i al final cada parella farà els seus respec-tius balls. El seny i la rauxa és el ball dels pota-rojos.

La Colla Gegantera anima tothom qui vulgui participar d’aquesta manifestació cultural a fer-ho, ja que el rebran amb els braços ben oberts. També convi-den a tots aquells nens i nenes que vulguin dur gegantons a ve-nir i provar-ho sense dubtar!

Els Gegants celebren el seu 20è aniversariLa figura històrica de Manel El Flabiolaire serà l’eix vertebrador de la festivitat

Conegut amb el nom real de Josep Pi de la Serra Duran, o bé pels sobrenoms de Manel o Gran Manel, Josep Pi de la Ser-

ra era un músic local que va viure del 1882 al 1958, a qui agradava sobretot acompanyar els gegants amb les se-ves melodies. Flabiolaire i tamborer -de músics com aquest s'en diu de flabiol i bombo-, se n'ha escrit una mica a nivell local, però en Manel Flabiolaire és pràc-ticament un desconegut malgrat ser

una figura gairebé mítica dins del món flabiolaire, ja que era capaç de fer so-nar dos flabiols alhora tocant-los amb el nas. D'origen pagès -a ell li agradava dir “d'ofici hortolà”- Manel era el renom de la casa pairal. La seva família era anal-fabeta i ell es feia els flabiols de canya fins que s'en va poder comprar un. Des del 1923 fins a finals dels anys 40, amb l'interval de la Guerra Civil, va vagabun-dejar voltant per aplecs, fires i festes majors d'arreu de Catalunya.

Un músic de flabiol i bombo

La Colla Gegantera de Castellbisbal va ser l’en-carregada d’organitzar el Quinto al Casal Cul-tural el Dia de Nadal. El Quinto va ser tot un èxit, amb una recaptació de 3.386 euros, dels

quals el 70% s'han repartit en premis (2.370'55€) i la resta, el 30% (1.015'95 euros), se'ls ha quedat la Colla Gegantera de Castellbisbal per finançar els ge-gantons i les despeses del 20è aniversari.

Més de 3.000 euros al Quinto de Nadal

Els gegantons descansant al local de la colla.

Manel el Flabiolaire,músic ambulant pels pobles.

CULTURA el diari de Castellbisbal · gener de 201412

Els còmics, una porta oberta a la lecturaLa biblioteca acull Còsmicomix, la proposta per apropar els infants a l’univers de les revistes il·lustrades

Durant el segle XX, els còmics -també tebeos per als pares- han estat una ajuda

indispensable per aconseguir que els nens i nenes s’aficio-nin a llegir. Els diàlegs, curts i àgils, acompanyats tots ells de dibuixos i amb històries on té un pes central l’acció, han enganxat molts nens i nenes a l’hàbit de la lectura.

Amb aquesta premissa, la biblioteca municipal de Cas-tellbisbal va organitzar l’acte Cosmicòmix, una presentació ideada pel comicòfil Salvador Boix, que va destacar algunes de les historietes il·lustrades més cèlebres destinades al pú-blic infantil. La presentació va anar acompanyada de diversos números musicals intercalats en què, amb una mandolina i una flauta, Boix interpretava temes corresponents a dibuixos animats sorgits del paper que el públic havia d’endevinar.

Tot un subgènere literariBoix va explicar que Cavall Fort ha estat responsable d’intro-duir a Catalunya molts còmics que ja eren coneguts a Europa. Però ja abans n’hi havia una al-tra, la mítica revista El Patufet, el primer còmic en català, que

costava només 40 cèntims i a qui va prendre el relleu Cavall Fort i posteriorment El Tatano, destinat als més petits.

Amb l’ajuda d’un mapa-mundi, -la paraula cosmi feia referència, precisament, al caràcter global del fenomen- Boix anava situant les històries i l’origen dels seus creadors: Ot El Bruixot, Jan i Trencapins, Els Barrufets, Astèrix i Obèlix, Mortadel·lo i Filemó, Shin Txan, Tintín... Alguns personatges de còmic són veritables spin off derivats dels còmics mare; per exemple, d’una història de Jan i Trencapins anomenada ‘La flauta màgica’ van sorgir Els Barrufets, mentre que les històries de l’animal imaginari Marsupilami prové de les historietes d’Spirou i Fantàstic. A més, sovint els dibuixos prenen moviment i es traslla-den a la gran pantalla, com Lucky Luke. Per cert, que Boix també va portar alguns dels ob-jectes més emblemàtics dels seus personatges, com la darrera cigarre-ta d’en Lucky Luke, que va deixar de fumar el 1983, o el pèl que li va caure a l’agent especial

de la TIA, Filemó, a causa dels disgustos que li causava el seu company.

Els valors d’en TintínTintín és el favorit de Salvador Boix, que tot i la seva admira-ció no es va estar de destacar que es tracta possiblement de l’únic reporter de qui no es co-neix cap article. En Tintín va néixer fa 85 anys a Bèlgica i va arribar a la lluna abans que ho fes Neil Armstrong. Ha fet 24 voltes al món i Boix va destacar els valors que encarna, com el sentit de l’amistat i la justícia, en contraposició a dibuixos més moderns com Shin Txan. Perquè de còmics, n’hi ha per a tots els gustos.

CULTURA 13el diari de Castellbisbal · gener de 2014

Esteve Sala i l’hostaleria barcelonina del segle XXLa nissaga d’hostalers va iniciar una època daurada als locals barcelonins i va importar nous productes i maneres de treballar

La xerrada ‘Esteve Sala. El mestre de l’hostaleria’ volia completar la visió sobre la nissaga Sala que

ja havia ofert l’exposició del ma-teix nom al Museu de la Pagesia. El regidor de Cultura, Martí Ri-bas, va presentar l’acte titllant l’hostaler castellbisbalenc Este-ve Sala d’“un mite potentíssim del nostre poble”. Per a aquest fi, Castellbisbal va convidar al que Ribas va descriure amb raó com “probablement, el més doc-te en aquest tema”, Lluís Perma-nyer, director i presentador de diversos documentals vistos re-centment a TV3, com ‘Montjuïc, la muntanya odiada de Barcelo-na’ o ‘Modernisme, una història de destrucció’. Tots els articles sobre els Esteve Sala a La Van-guardia són de l’historiador i, de fet, un dels seus articles sobre la família va ser el fil conductor de la xerrada, una relació detallada de tots els passos fets pels Sala en el món de la restauració (i és que caldria parlar de Sala[s], ja que el fill va prosseguir la bri-llant obra del pare).

L’article és fruit d’una entre-vista personal que Lluís Perma-nyer va mantenir l’any 1988 amb el fill d’Esteve Sala i Cañadell, Esteve Sala Soler, a la seva torre de Castellbisbal. Tot i que aquest no concedia entrevistes, l’amis-tat del pare de Permanyer amb ell -tots dos van ser directius del Barça de les cinc copes- el va fer accedir, i això malgrat que esta-va afectat per un ictus, el que no li va impedir repassar amb pèls i senyals totes les interioritats dels seus negocis.

Can Canaletas, l’inici de totLa vida professional d’Esteve Sala

i Cañadell, nascut el 1880, és una carrera ascendent i imparable d’encerts. Era fill de vinaters, i després d’aprendre a fer de con-fiter va entrar a treballar al res-taurant del seu oncle El Petit Pe-layo (l’actual Baviera). Ja el 1901, li va demanar diners en préstec per llogar el quiosc de Canale-tas, que llavors era una barraca de fusta de propietat municipal. Aquest va ser el seu primer èxit i el lloc on va introduir les pri-meres innovacions. Una, el sifó, inspirant-se en el refresc de soda dels Estats Units. La beguda va arrasar ja que era molt millor que l’aigua de Canaletas que ve-nien, a la què hi abocaven orxata, anís o sucrets. Sala va visitar Torí i d’allà va portar la primera cafe-tera exprés que va haver a Espa-nya, amb la que podien assolir els mil cafès diaris.

Quan el Barça guanyava, feien xiular la moderna cafetera del quiosc Canaletas

Però aquesta no va ser l’única murrieria amb el quiosc de Ca-naletas. Cap al 1908 Sala va obrir un bar al carrer Indústria, on aleshores hi havia el camp del recentment nascut Futbol Club Barcelona. A la mitja part, Sala trucava per avisar com anava el partit; si preveia que l’equip blaugrana guanyaria, preparava més entrepans i begudes preve-ient l’eufòria de la gent. Quan el Barça guanyava, feien xiular la cafetera i des de llavors, el nom de Canaletas va quedar lligat al Barça, malgrat que el quiosc de-saparegués als anys 50 i al seu lloc quedés l’actual font. Aquell mateix any també va ser directiu

de l’entitat, i els seus pares van deixar Castellbisbal per instal-lar-se les Rambles. També va ser l’any en que va néixer el seu fill.

Locals de moda i innovacionsLes trajectòries de pare i fill conformen bona part de la his-tòria de l’hostaleria barcelonina del segle XX, tant en qualitat i quantitat, com per les innova-cions que van introduir. Més de 30 locals que suposaren una en-sulsiada en una època en què a Barcelona no hi havia més que cafès. Van implantar la pràcti-ca de l’aperitiu -el vermut, que havia conegut a Itàlia- i les pa-tates fregides -que havia impor-tat de França-, el consum del te sense finalitats terapèutiques, les granges on oferir làctics -el quefir, el iogur, la nata i la gran combinació de nata amb ma-duixes-, el caviar, la cervesa de barril, el ‘cinema-box’ -prece-dent de l’actual videoclip- i els pintxos bascos, per esmentar-ne només una part.

En el cas dels Sala, la visió co-mercial mai va estar ben renyida amb la qualitat. Molts dels seus locals estaven especialitzats en un tipus de cuina o producte, comptant quan calia amb cui-ners autòctons de diferents pa-ïsos. La decoració de cada lloc responia a una temàtica con-creta, reproduint per exemple el món de la Revista del Paral·lel al Cafè Moka o les carreres de cotxes al Monza. També per de-corar-los comptava amb els mi-llors professionals, com va ser el cas dels pintors Antoni Utrillo o Jordi Alumà.

Esteve Sala i Cañadell va obrir tots els seus locals en un radi d’acció ben acotat -La Rambla, Bergara, rambla de Catalunya, Provença...- i a punts estratè-gics. Locals com la Granja Royal, el Baviera, la Cerveseria Euzka-di o el Restaurant Royal, alguns dels quals encara duen el seu nom original. A més va ser el primer que va gosar obrir inin-terrompudament les 24 hores tots els dies de l’any.

Per posar un exemple, el res-taurant Casino de Sant Sebastià va esdevenir el restaurant més car de la ciutat. Oferia “Sala Res-taurant, American Bar, Brasèrie, Saló Dancing, salons especials per a banquets i lunches, Gran Saló de Festes, Roof-Garden,

Gran Hall i Foyer, Saló de lectura, magnífiques terrasses cobertes al costat del mar, mirador ideal de la Mediterrània, del lloc i de la ciutat, Patt-Golff, banys d’onat-ge, solàrium, esplèndides pisci-nes per natació i concursos”. Hi van tocar orquestres cubanes i dels Estats Units de renom.

Política i futbolEls locals dels Sala van ser fre-qüentats per l’alta burgesia i les classes dirigents de l’època. Ben considerat pel poder, a Sala li van proposar ser alcalde durant la dictadura de Primo de Rive-ra, però va refusar, i durant la . Amb l’esclat de la Guerra Civil, va marxar de Barcelona i 2 anys després va morir a Sant Sebas-tià, ciutat de la que era un ena-morat. A la fi del conflicte, el seu fill -que havia començar a fami-liaritzar-se amb el negoci amb només 8 anys- va dedicar-se a restaurar els establiments, que havien quedat malmesos. La bona relació de Sala fill amb els dirigents franquistes -havia ar-ribat a capità durant la guerra i posteriorment va ser regidor de la Falange- li van permetre abas-

tir-se dels productes que escas-sejaven durant la postguerra. Tanmateix, Sala i Soler va patir un curt exili, perquè el gover-nador de Barcelona i amic seu, Eduardo Baeza, creia que Sala havia airejat la seva relació clan-destina amb la vedet Carmen del Lirio. La seva residència forçosa a Itàlia el va fer enamorar-se d’aquell país, i molts locals van rebre noms italians. Sala tam-bé va ser un gran aficionat a les carreres de cotxes i a la boxa, camps en els que va destacar.En paraules de Permanyer, Este-ve Sala i Cañadell era un home “senzill i estalviador, que sem-pre estava al peu del canó”. La seva única distracció va ser el futbol i més enllà del símbol de Canaletas, va ocupar càrrecs a partir del 1908 i va arribar a ser president del Barça el 1934. També Sala va ocupar càrrecs d’importància al FCB i com a propietari de l’Hotel Orient, li va fer un preu especial a Samitier per viure-hi. El públic que omplí la biblioteca va seguir embadalit la crònica dels Esteve Sala, dos homes cosmopolites que van fer de l’hostaleria un art.

El quiosc de Canaletas va ser reformat amb un estil modernista.L’exposició dedicada a Esteve Sala explicava diferents aspectes de la seva obra.ents i retalls de diari.

La xerrada sobre el castellbisbalenc va omplir la biblioteca.

CULTURA gener de 2014 · el diari de Castellbisbal14

Concert de Nadal dedicat a MozartTots els grups de l’Escola de Música ofereixen interpretacions del geni més famós de la música clàssica

A les portes del Nadal, l’Escola Municipal de Música Miquel Blanch li dóna la

benvinguda celebrant el que és ja el tradicional concert de Nadal el dia 19 de desembre. Ho va fer per tercer any conse-cutiu a l’auditori d’Els Costals, un espai molt adequat per aco-llir els concerts i que estava totalment ple en la seva part

inferior, tot i que alguns buta-ques superiors també estaven ocupades.

El recital girà entorn la figu-ra del compositor més famós del classicisme musical, W. Amadeus Mozart (1756-1791), i hi van intervenir tots els alumnes i professors de l’es-cola. L’acte va començar a dos quarts de 6 amb les actuacions dels més petits de l’es-

cola, els grups de sensibilitza-ció i iniciació, infants a partir dels 3 anys que van arrencar molts aplaudiments i que van romandre molt atents a l’es-cenari. Els nens i nenes van interpretant peces conegudes de Mozart. Després va ser el torn de l’orquestra de corda de l’escola i dels grups d’Ense-nyament Bàsic, que van tocar

la cançó de Blaumut Bicicletes, l’única aliena al repertori del geni de Salzburg. Per últim, les formacions instrumentals d’adults de l’escola, el Cor Jove i el Cor Ja Ho Tenim!, que es van aplegar per interpretar les últimes peces, inclòs el clàssic de Mozart Au, companys alcem els vasos, amb l’acompanya-ment de la Banda.

Mirar-nos com som, com reaccionem davant de les dife-rents realitats que

cada dia vivim, comprendre el perquè els nostres òrgans reac-cionen d’una determinada ma-nera enfront de les situacions que ens afecten, és una tasca difícil i en què per esquivar el fracàs eludim de forma sistemà-tica entrar-hi al•legant manca de temps, inoportunitat del mo-ment o bé posant-nos una data com més llunyana millor per comprometre’ns a observar-ho i assumir la responsabilitat de la nostra realitat. No desesperis tu no ets l’excepció, formes part de la normalitat, perquè pren-dre consciència del que som comporta el risc de no agra-dar-nos i per tant hi ha alguna possibilitat que acceptem intro-duir canvis en la nostra estruc-tura mental i en la forma que tenim de gestionar la nostra sa-lut, emocions i espiritualitat...I aquí, amics, topem amb totes les resistències, perquè per norma general ningú vol fer l’esforç de canviar res de la seva vida. I és comprensible perquè arriba el moment necessari de fer canvis i ningú mai ens havia advertit que s’haurien de fer. Pensàvem que mai caldria modificar la nostra estructura de pensament i que aquesta seria eterna. Va-tua, mira per on no és cert! Tot l’univers està en continu movi-ment i transformació i nosaltres formem part d’aquest univers; per tant, no tenim altra sortida que fer canvis a partir de l’ob-servació i amb la finalitat de ser més feliços. Si et costa fer-los tot sol, busca ajuda. Adéu.

Observar la teva realitat!

El Casal cultural estrena president

Pelai Joly ha estat escollit nou pre-sident del Casal Cultural i Recre-

atiu. Va ser a mitjans de gener, quan la junta for-mada a l’assamblea de de-sembre va rellevar el pre-sident durant els darrers 8 anys, Pere Campanyà. Joly, en canvi, és membre de la junta de l’entitat des de fa 1 any i va presentar-se com a candidat davant la manca de voluntaris.

També hi ha canvis a la junta, amb l’entrada de Montserrat Bargalló i Ru-bén Fernández. Tot i que

tocava substituir quatre membres, els altres dos han decidit continuar da-vant la manca de candidats a ocupar el seu lloc.

Joly voldria posar El Casal més al dia, amb pre-sència a les xarxes socials -web pròpia i pàgina a Fa-cebook-, així com també més difusió dels espais que disposa per treure’n més profit, sobretot ara que El Casal s’ha posat al dia en matèria de seguretat.

Durant el mandat de Pere Campanyà s’han re-alitzat les reformes que reclamava la Generalitat a l’edifici del Casal Cultu-ral. Ara, amb la llicència d’activitats que fins l’any passat només tenia el bar, les instal·lacions complei-xen amb la normativa de seguretat i podrà tornar a acollir tots els actes que des fa un temps s’havien traslladat a altres espais.

Pelai Joly es presenta davant la manca de candidats

El president sortint, a l’esquerra, saluda el nou

president. Ruben Fernandez

15SUGGERIMel diari de Castellbisbal · gener de 2014

Concert de Festa Major d’HivernDimarts 21Un any més l’Escola de Música escalfa els motors de la Festa Major d’Hivern. Com cada any, ho fa amb dos concerts prota-gonitzats per conjunts Instrumentals de l’Escola. Després de sopar, i per fer passar el fred de gener, quedeu tots convidats a la Jam Session de l’Escola, on podreu sen-tir professors i alumnes de l’Escola com-partint escenari. Hi haurà dos concerts, a les 6 de la tarda el primer i el segons a les 8. A la sala d’actes de l’Ajuntament

XXXIII BotifarradaPopularDimecres 22Organitza: Colla del Bon Àpat a la plaça de Folch i Torres. A partir de les 8h.

JuguipopDimecres 22Jocs populars, jocs d’habilitat, jocs origi-nals, jocs per als més menuts. Una manera d’involucrar grans i petits a compartir un espai i gaudir participant en la mateixa activitat. D’11 a 14 h al carrer Pompeu Fa-bra.

La Flauta Màgica.Variacions de laCompanyia Dei Furbi

Dimecres 22L’opera més bufa i divertida de tots els temps, La flauta màgica és una gran fic-ció simbòlica que culmina en un himne de fraternitat universal. “Mozart ens ex-pressa de forma neta i precisa que és grà-cies al poder de la música (de l’art) que els personatges podran travessar alegres la fosca nit de la por”. Tanmateix, la com-panyia Dei Furbi ha salpebrat el conjunt amb una gran dosi d’humor que fa que aquest muntatge de qualitat sigui alta-ment recomanable per als grans amants de la música, la broma i la diversió. Preu: 6 euros. Cal comprar l’entrada anticipa-da. Obertura de portes: 15 minuts abans. Durada: 80 minuts aproximadament. A les 20.30h a l’Auditori d’Els Costals.

Sorteig final de lacampanya de recollidad’ampolles de cavaDijous 23Sortegem 10 fantàstics lots de cava entre tots els números repartits durant la cam-panya. Vine i celebra-ho amb nosaltres. Hi haurà un petit refrigeri. Al Punt Verd a

dos quarts de 7 de la tarda.

Tastets de Festa MajorDivendres 24L’Escola Benviure us convida a berenar coca amb xocolata i a participar en els jocs de Festa Major. Veniu a gaudir de ben a prop dels diables, potafocs, tabalers, capsigranys i la cuca. Organitza: Ampa de l’Escola Benviure i serà a la mateixa escola a partir de les 16.30h.

Concurs de coques Divendres 24Per a més informació: a la seu de l’entitat, de dilluns a divendres, de les 18.30 a les 20 h. A la seu de l’entitat (plaça de l’Església) a les 18h. Organitza: CADA. Torneig de futbolíDivendres 24No saps què fer divendres al vespre? El Casal de Joves l’Envelat té una propos-ta per resguardar-te del fred... Busca un amic o amiga i participa al torneig de futbolí. Si quedeu entre els dos equips finalistes podeu guanyar un premi. Aneu escalfant canells perquè no serà fàcil! Ins-cripció: divendres 24, a la Penya Blaugra-na de 18.00 a 19.30 h. Preu: 8 euros/pare-lla. Organitza: L’Envelat. Serà a la Penya Blaugrana de Castellbisbal. (C. de l’Olivar s/n) a partir de les 20 h.

Gimcana PopularDissabte 25L’activitat que organitza l’Esplai per a aquesta Festa Major d’hivern és una gimcana que consistirà en un conjunt de deu proves en les quals els infants i joves competiran entre ells. Els grups partici-pants aconseguiran un obsequi de l’Esplai Gatzara al final de la gimcana. Inscripci-ons a través de www.esplaigatzara.cat/gimcanafm. A la plaça de l’Església a les 12 del migdia.

8a Trobada de Bèstiesi Diables infantils deCastellbisbalDissabte 25Concentració de Colles amb la participa-ció de la Colla Petits de Foc de Roquetes, Sant Pere de Ribes. A la plaça de l’Església a les 19.15 h.

agenda de Festa Major

Capuccino de setasReceptes i escrits de Xesco Bueno

La cuina d’en Xesco

Un capuchino de setas. Desde que han desa-parecido las marque-sinas del autobús de

línea del pueblo en la parada de Les Cassetes de Ca n’Oliveró,

cada vez que veo alguna persona esperando se me encoje el alma y me estremezco de frío. Una taza de caldo y un frío ajeno que me avergüenza. Hay que ver hasta dónde han llegado los recortes y los privilegios. Porque donde ahora no hay res-guardo no hace mucho lo había, tan solo ha cam-biado de ubicación. Se la han llevado con la escu-sa de las mejoras del arcén a otro lugar en el que seguramente también era necesario el caldo pero a los vecinos de por aquí nos han dejado al des-cubierto y sin resguardo. Es en esos momentos de viento, lluvia o frío intenso cuando un reconfortante caldo sienta de mil amores. Este no es un caldo cualquiera, es una versión corregida, mejorada y aumentada de la crema de setas. Imitando un ca-puchino, en dos partes. Por un lado un consomé de setas sabroso y concentrado, por otro y por en-cima, como en el café, la sedosa crema de setas. ¿Que cómo se hace? Vamos a ver.

Primero ha que hacer un caldo, un sabroso cal-do de sopa aunque no es necesario que sea muy potente, el sabor principal se lo darán las setas, las que más nos gusten, las que tengamos a mano, las que encontremos en la tienda. Para un litro de caldo necesitaremos 12 gramos de setas secas. El

procedimiento es sencillo, igual que si estuviése-mos preparando una infusión de hierbas. Se cali-enta el caldo hasta hervir, se le añaden las setas, se apaga el fuego y se deja en infusión hasta que las setas desarrollan todo su aroma, entonces se cuela y se reserva. Para hacer la nata de setas usaremos una nata con un 35% de materia grasa, es decir, la misma que se usa para pastelería, de lo contrario no se nos montaría. El procedimiento es idéntico. Se calienta la nata hasta hervir, se le aña-den las setas secas, se apaga el fuego y se deja enfriar. Después se cuela y se guarda en la nevera al menos doce horas, por lo tanto, será mejor ha-cer esta preparación el día anterior. Para el aca-bado de capuccino usaremos unas tazas de café transparentes, así se podrá ver bien las dos partes preparadas. Primero se rellena con el consomé de setas muy caliente y después se cubre con la nata semi montada de setas. Se puede añadir un poco de nuez moscada molida o de pimienta por enci-ma, así queda un acabado más curioso.

Un buen aperitivo para estos días de fiesta que se acercan. Un caldito caliente para empezar tem-plado una mesa de Navidad. ¡Felices fiestas y bu-ena cocina!