1. Hi havia una vegada... Uns alumnes que van tenir la idea descriure un llibre que parles dun moviment sorgit al segle XX , El Noucentisme.I aquest llibre comena aix...

2. NOUCENTISME 3. ndex 1- Iniciatives del Noucentisme. 2- Qu s el noucentisme? 3- Quines sn les seves caracterstiques? 3- Context social i poltic. Nous canvis. La Mancomunitat. Enric Prat de la Riba. La Normalitzaci lingstica i la cronologia. Consorci per a la Normalitzaci lingstica: Voluntariat per la llengua. Cursos de Catal. 4. EL NOUCENTISME El noucentisme va ser un moviment literari i artstic catal de principis del segle XX. Va comenar el 1906 amb la creaci de Solidaritat Catalana i va acabar amb el cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera el 1923. 1 5. EL NOUCENTISME A partir de la segona dcada del segle XX, com alternativa al Modernisme, naixer el moviment noucentista, basat en l'actitud cvica d'exaltaci de la cultura, el catalanisme, i la mirada integradora cap Europa des del mediterranisme.2 6. CARACTERSTIQUES Hereta de la Renaixena catalana l'afany de superaci per veure la literatura catalana a un ms alt nivell, en aquest cas a partir de la recuperaci dels clssics grecollatins i una gran atenci a la forma. Les obres noucentistes busquen la bellesa, l'harmonia i estan plenes de cultismes i metfores. La seva ideologia s la imposici de la ra, la precisi, la serenitat, l'ordre i la claredat.3 7. CONTEXT POLTIC ISOCIAL 8. NOUS CANVIS A Catalunya, a igual que a la resta d'Europa, es van donar una srie de canvis durant el segle XX, alguns d'aquests foren: La introducci de la tecnologia i la cincia que van canviar el tipus de vida quotidiana. Les comunicacions per ones. Beneficis socials (pensions i vacances).4 9. CANVIS A CATALUNYA La higiene i la medicina preventives que comporten una baixada de la taxa de mortalitat. La generalitzaci dels serveis educatius i sanitaris. La producci consumista, s a dir, com la creaci de supermercats.Tots aquests canvis es porten a terme amb la fi de construir una Catalunya ideal.5 10. CONTEXT POLTIC I SOCIAL El Noucentisme va sorgir en un perode marcat per la creaci de La Mancomunitat i pel conjunt de mesures a favor de la llengua i la cultura catalana.Entre aquestes noves mesures destaca la Biblioteca de Catalunya i de lIEC.6 11. CRONOLOGIA CONTEXT POLTIC 1901. Creaci de la Lliga Regionalista, partit conservador dirigit per Enric Prat de la Riba, burgs benestant. 1907. Prat de la Riba, elegit President de la Diputaci de Barcelona. La burgesia regionalista puja al poder. 1914. Creaci de la Mancomunitat de Catalunya, fusi de les quatre diputacions provincials catalanes. poca de progrs i de canvis socials. 1923. Fi de la Mancomunitat, liquidada pel dictador militar Miguel Primo de Rivera. Etapa regressiva. 7 12. MANCOMUNITAT La Mancomunitat era una entitat poltica constituda el 1914 per la uni de les quatre diputacions provincials catalanes. Aquesta instituci va ser suprimida el 1925 per la dictadura de Primo de Rivera. 9 13. ENRIC PRAT DE LA RIBAEnric Prat de la Riba, president de la mancomunitat.Enric Prat de la Riba. Castellterol, 29 de novembre de 1870 - 1 d'agost de 1917. Va ser un advocat i periodista de lpoca. Va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914 1917) i un dels principals artfexs del ressorgiment del sentiment nacional catal del segle XIX. 10 14. ENRIC PRAT DE LA RIBAPresidents de les diputacions catalanes. 11 15. LA NORMALITZACI LINGSTICA 16. La normalitzaci lingstica s un procs que intenta que la llengua que ha patit un procs de minoritzaci recuperi lestat en el que es trobava abans i incorpori elements que li permetin construir un instrument de comunicaci i cultura. Per exemple, en el cas del Catal, Catalunya encara no s un estat i la llengua dominant s el Castell, per tant hi ha un conflicte lingstic i el procs de normalitzaci t uns parmetres singulars. Aquest tamb s el cas del Pas Basc.Tota normalitzaci comporta elaborar i difondre unes normes dus lingstic. Lobjectiu des del punt de vista social s que hi hagi una actitud favorable envers la llengua i una esperana de futur . 17. PRIMER CONGRS INTERNACIONAL DE LA LLENGUA CATALANA Es va celebrar a Barcelona del 13 al 18 dOctubre de 1906, presidit per Antoni Maria Alcover, un escriptor mallorqu modernista molt popular arreu dels Pasos Catalans per les seves realitzacions a favor de la llengua Catalana (va ser nomenat apstol de la llengua) .L Antoni pensava realitzar el congrs lany 1904, perqu estava interessat en conservar una srie de caracterstiques del Catal clssic que shavien perdut al llarg de levoluci del domini lingstic. El principal objectiu era orientar els estudis de la llengua Catalana i redactar la gramtica daquesta. 18. Tot i aix, va consultar-ho amb el lingista Bernhard Schdel i amb altres amics i desprs de la llarga durada de la preparaci i organitzaci del congrs, es van reunir a labril de 1906, per aquesta reuni va ser ajornada fins lOctubre per algunes circumstncies. Tamb cal destacar la participaci (dins del Congrs) de Pompeu Fabra. 19. Finalment, Catalans, Valencians i Mallorquins van acceptar sense inconvenients que la llengua comuna seria anomenada com a llengua Catalana, un aspecte que fins aquell moment no shavia adms, perqu alguns Valencians com Llombart o Llorente preferien utilitzar el terme Llemos.El resultat del Congrs va ser un augment del prestigi Catal i la codificaci ortogrfica i gramatical del Catal. 20. DISCURS DANTONI MARIA ALCOVER Per aix hem convocat i celebram aquest Congrs, per veure si logram que tots els qui es diuen amadors de la nostra llengua, se resolguen d'una vegada a donar-se les mans, a fer tots un cos per moure per tot arreu, per dur avant, per portar a terme la restauraci, reintegraci i enaltiment de la llengua catalana, treballant cadasc segons totes les seues forces, segons tota la seua possibilitat. 21. CREACI DE LA SECCI FILOLGICA DE LIEC Es va fundar el 1911 amb Antoni Maria Alcover com a president. Aquesta secci fa la funci dacadmia de la llengua Catalana, i principalment estudia cientficament el Catal. Tamb busca classificar el lxic, redactar el diccionari i fomentar ls de la llengua.Alcover i Pompeu treballen per a donar a conixer unes Normes ortogrfiques, subscrites el 1913. 22. NORMES ORTOGRFIQUES Sn un conjunt de 24 regles aprovades per la Secci Filolgica de l Institut dEstudis Catalans al gener de 1913 amb la finalitat de modernitzar, depurar (eliminar els errors) i normativitzar la llengua escrita i literria. Aquestes normes han marcat les regles del Catal modern.Per aprovar les normes, es va formar una comissi entre membres de les diverses seccions (entre els quals trobem Antoni Maria Alcover, Josep Carner, Eugeni dOrs, Pompeu Fabra...) de lIEC i Pompeu Fabra va ser encarregat de realitzar un qestionari, el qual va votar la comissi i finalment, les normes van ser acceptades. 23. Molt aviat, les normes van ser adoptades per la premsa, les revistes catalanes i per molts escriptors. A ms, van facilitar lensenyament del Catal a les Universitats i les escoles. Lany passat es van complir 100 anys de laprovaci de les Normes ortogrfiques. 24. LA GRAMTICA CATALANA Lany 1918, Pompeu Fabra va publicar la Gramtica Catalana, la qual ha anat modificant fins al 1933 (set edicions). La Gramtica Catalana va ser un encrrec de lIEC i contenia les parts obligades: morfologia, gramtica, ortografia...Llavors, Fabra va voler difondre-la en lmbit densenyament i va redactarCurs mitj de la Gramtica Catalana. Actualment, la Gramtica Catalana s la gramtica oficial. A ms, Pompeu ha sigut redactor de moltes gramtiques (Catal, Angls, Espanyol i Francs). 25. DICCIONARI GENERAL DE LA LLENGUA CATALANA s un diccionari Catal publicat per Pompeu Fabra lany 1932. Va ser el diccionari normatiu del Catal durant 63 anys, quan, el 1995, va aparixer el Diccionari de la llengua Catalana de lIEC. Fou un encrrec de lIEC, que volia crear una llista amb el lxic oficial. Fabra va redactar el Diccionari durant la dictadura de Primo de Rivera. 26. CPNL El Consorci per a la Normalitzaci Lingstica s una entitat creada com a voluntat de la Generalitat i de 19 ajuntaments el 1989 amb lobjectiu de facilitar el coneixement, fomentar ls i difondre la llengua Catalana. El CPNL tamb ofereix cursos de catal, programes per a fomentar ls social de la llengua catalana (Voluntariat per la llengua) i moltes ms activitats i serveis... 27. VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA Qu s? s un programa per practicar la llengua a travs de la conversa. Es basa en la creaci de parelles lingstiques formades per un voluntari que parla el Catal amb facilitat i un aprenent que t coneixements bsics i vol aconseguir parlar-lo amb fludesa.VDEO 00:34El programa facilita que les persones que tenen coneixements bsics de catal i es volen llanar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i que les que el parlen habitualment no canvin de llengua innecessriament. El programa va nixer el 2003 i ja han passat per all 80000 parelles. Est adoptat per la Uni Europea i sha adoptat tamb a Perpiny, les Illes Balears, el Pas Valenci, Flandes, la Vall dAran i Bolzano (Itlia). 28. A ms, el Voluntariat per la llengua tamb ofereix moltes activitats per a les parelles lingstiques (teatre, visites a museus, excursions...). Molts establiments i comeros tamb collaboren atenent als clients en catal. Aquests comeros sidentifiquen amb un adhesiu. *VDEO 00:33Com participar-hi? Si vols participar en el programa, cal que disposis duna hora setmanal durant 10 setmanes i tenir ganes de parlar. Si hi participes, tindrs un carnet amb el qual obtindrs descomptes en equipaments culturals i establiments de tota Catalunya. Noms hi poden participar persones majors dedat. A partir de les inscripcions es creen les parelles lingstiques segons la disponibilitat dhoraris. 29. CURSOS DE CATAL Parla. Cat s un espai virtual que posa a disposici de tothom materials didctics per a laprenentatge de la llengua Catalana. Els cursos es poden fer seguint la modalitat lliure (de franc), en la que laprenentatge s totalment autnom o la modalitat de tutoria (90 euros), en la que laprenent disposa dun tutor que el guia i tamb podr accedir a una comunitat virtual per interaccionar amb els membres daquesta.El curs ofereix quatre nivells daprenentatge: Nivell Bsic, Nivell Elemental, Nivell Intermedi i Nivell de Suficincia, cadascun dells est dividit en tres graus. Cada grau t una durada de tres mesos. Es realitzar una prova de nivell per determinar el nivell en el que es troba laprenent. 30. BIBLIOGRAFIA http://es.wikipedia.org/wiki/La_Veu_de_Catalunya http://www.xtec.cat/~malons22/personal/noucentisme.htm http://ca.wikipedia.org/wiki/Noucentisme http://ca.wikipedia.org/wiki/Normalitzaci%C3%B3_ling%C3% BC%C3%ADstica http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Maria_Alcover_i_Sureda http://www.institucioalcover.org/index.php?option=com_co ntent&view=article&id=9&Itemid=13&lang=ca http://ca.wikipedia.org/wiki/I_Congr%C3%A9s_Internacional _de_la_Llengua_Catalana http://desdelamediterrania.cat/2013/10/13/el-primercongres-internacional-de-la-llengua-catalana-ii-laparticipacio-dels-valencians/ 31. http://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_d'Estudis_Catalans#Secci.C3.B3_Filol.C3.B2gica http://www.diccionaris.cat/ http://www20.gencat.cat/portal/site/Departament-de-laPresidencia/menuitem.7b6b6ed90c92ef316d740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=db5932922a8ab310V gnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=db5932922a8ab310VgnVCM1000008d0c1e0aRCR D&vgnextfmt=default http://ca.wikipedia.org/wiki/Normes_ortogr%C3%A0fiques http://ca.wikipedia.org/wiki/Diccionari_General_de_la_Llengua_Catalana http://www.slideshare.net/JosepMiquel/modernisme-i-noucentisme-8193173 http://www.upf.edu/expo_pompeufabra/idx04.htm http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC0025722.xml#.Uw-qW-N5NVk http://www.cpnl.cat/qui-som/ http://www.vxl.cat http://www.parla.cat/