norberg-schulz_la nova tradició

7/30/2019 NORBERG-SCHULZ_La Nova Tradici

1/6

[1]

LA NOVA TRADICIChristian NORBERG-SCHULZ.Text de la conferncia que lautor havia depronunciar en ocasidel seminari La crisi del Moviment Modern, organitzat per Josep Maria Montaner, que va tenirlloc a Barcelona del 21 al 24 de maig del 1989. Per motius de salut, lautor finalment no hi vapoder assistir i va enviar el text perqu pogus ser i ncls en el llibre recull de l es conferncies, dettol homnim al seminari, publicat el 1991 per Barcanova.

[Versi de Joaquim Oliveras i Molas]

El subttol que Sigfried Giedion tri per a la seva influent obraEspai, temps i arquitec-tura fou El creixement duna Nova Tradici. Aix fou com qued plasmada la ideaque els diferents corrents de larquitectura moderna, tot i les seves mltiples divergn-cies, compartien una arrel comuna, essent-los inherent alguna cosa aix com undesenvolupament.1 Duntemps en, per, la confiana mostrada per Giedion en lanova arquitectura shavist trasbalsada per lanomenada Crisi del Moviment Modern.

Avui en dia s un fet evident que moltes de les expectatives i esperances generades perlArquitectura Moderna no han estat acomplertes. De resultes daix, larquitectura sha

anat veient ms o menys marcada per modes transitries com el brutalisme,lestructuralisme, el neorracionalisme i el postmodernisme, fins al punt quepotser ja va sent hora que ens preguntem si la confiana que Giedion diposit en unaNova Tradici tenia o no prou fonament.

Dentrada podrem plantejar-nos en quina mesura s possible combinar ambdsmots: nova i tradici. Que potser la idea de quelcom nouno es contradiu amb elconcepte prpiament dit de tradici? Esclar que Giedion no empr pas leptetnou per a referir-se a la total absncia de relaci amb el passat; lany 1944 sexpres-sava en els segents termes: Larquitectura contempornia havia de partir de zero. Talcom la pintura i lescultura, havia de comenar de nou [begin anew]. Calia que recon-quers les coses ms originries [the most primitive things], com si mai no hagus fetres abans.2

Aix doncs, ms que no pas la creaci de novetats, el que Giedion reclamava era lareapropiaci dall ms originari,ja que noms aix larquitectura podria ser capa de

comenar de nou. Es tractava destablir una alternativa a all que ell anomenava elgust dominant del segle XIX i la seva devaluaci simblica,3 ra per la qual es feianecessari de retornar als orgens [beginnings], aix s: a aquell punt en qu lhomedesencobreix les coses ms originries.

Tot posant, per, de manifest la necessitat de pertnyer a una tradici, Giedion so-lia comenar les seves conferncies dient: Jo sc deixeble de HeinrichWlfflin.Hompodria objectar-li, i amb ra, que Wlfflin no es va interessar mai pels problemes delarquitecturai lart moderns. I, tanmateix, fou justament ell qui va establir els concep-tes fonamentals de la histria de lart[kunstgeschichtliche Grundbegriffe]; uns concep-tes que, en tant que fonamentals, impliquen una certa remissi al sl on aquestssassenten. Per a Wlfflin aix significava laprehensi de les formes generals depercepci.4No s pas la meva intenci d entrar a escatir ara quins sn i en qu con-sisteixen aquests conceptes, sin ms aviat evidenciar la voluntat de Giediondestablir una fonamentaci general per all que ell anomenava la Nova Tradici.

Com s ben sabut, laplicaci del mtode de Wlfflin a la interpretaci de

larquitectura cal atribuir-la al seu deixeble Paul Frankl i la seva important obra

1. GIEDION, S.Space, Time and Architecture. Cambridge, Mass., 1941 (1967). [Traducci castellana de Isidre Puig Boada.Espacio,tiempo y arquitectura. Editorial Dossat, Madrid, 1979.]2. GIEDION, S.Architecture. You and Me. Cambridge, Mass., 1958, p.26. [Traducci castellana Jos Mara C. Ferraris. Arquitectu-ra y comunidad. Nueva Visin, Buenos Aires, 1957, p. ??.]3.Architecture, you... op. cit., p.3. [pg. ??]4. WLFFLIN, H. Gedanken zur Kunstgeschichte. Basilea, 1940, p.7 i ss. [Traducci castellana de Jorge Garca Garca.Reflexionessobre la historia del arte . Edicions 62, Barcelona, 1988, pg. ??]


2/6

[2]

Die Entwicklungsphasen der neuren Baukunst.5Una vegada, en preguntar a Giedionqu havia de fer jo per millorar la meva comprensi de la forma arquitectnica, emcontest: Vost ha de llegir Frankl!, cosaque vaig fer. I, efectivament, a mesura queanava aprofundint en aquell seu estudi sobre les formes edificatries del Renaixement idel Barroc, vaig anar comprenent com en tota obra dautntica arquitectura semprehi s present certa primitivitat originria.

Per que la Modernitat cerca una refonamentaci general de totes les coses, quedaefectivament corroborat per les experimentacions artstiques de les avantguardes de

lartmodern. En aquest sentit podrem citar aqu a Paul Klee, qui es propos dassoliraquell punt on la Llei Primignia nodreix el Desenvolupament, manifestant dellmateix com sacostava al cor de la creaci;6o per exemple De Chirico, el qual anhe-lava un retorn als fenmens bsics de lexistncia; o tamb Brancusi, que preteniarepresentar lessncia pura i real de les coses;7 o encara Hans Arp, de qui MaxErnst explicava com ens retornava al Parads Perdut, al secret de lUnivers, ensenyant-nos a comprendre el llenguatge en qu prpiament parla el mn.8dhuc podrem ferreferncia a lartista abstracte per excellncia, Piet Mondrian, qui emps per la volun-tat dunificarlhome amb lunivers,anhelava copsar les estructures fonamentals de larealitat, definint el seu propi art com a nova imatge del mn[nieuwe wereldbeeld].9

Totes aquestes cites haurien de bastar per subratllar el fet que la Nova Tradici noneix duna actitud anihiladora davant dall que ens ve donat, ans dun anhel, arepl del gust dominant, de retornar als orgens. s important precisar, per, queaquest regressar al principi de tot no comporta una mera restauraci. I s que no

hem doblidar que el Moviment Modern no pretenia sin ser lexpressi duna pocanova. Alhora, per, aquests impulsos precursors patien dall que Giedion solia ano-menar la impotncia de controlar o organitzar (artsticament) aquelles possibilitatsa qu ells mateixos han donat lloc.10 Solem caracteritzar aquestes possibilitats ambels mots obertura i dinamisme: lisolament i lautarquiadabanssn substitutsper la comunicaci i la interacci dara.Aquesta circumstncia va de bracet amb el fetdel naixement dunanova concepci de lespai. Tot plegat defineix lestat de coses que

ve a constituir lorigen de lart modern.Per esclar, com podem combinar el dinamisme i carcter obert inherents al nou

mn amb lexigncia dunfonamentaci de carcter atemporal?Aquesta s, certament,la qesti decisiva a plantejar, si s que prpiament volem consolidar la idea duna

Nova Tradici. Dentrada podrem afirmar que la possibilitat demparellar la nocidorigen[immutable] amb la noci dobertura [mutable] implica que necessriamenthi hagi dhaver quelcom que romangui constant al llarg dels mltiples canvis. Fouen referncia a aquest qesti que Giedion, ja a lany 1961, a la seva First Gropius

Lecture de la Universitat de Harvard, decid tractar el tema de la necessitatdunanova

5. FRANKL, P.Die Entwicklungsphasen der neuren Baukunst. Teubner Verlag, Leipzig, 1912. [Traducci castellana de HerminiaDauer.Principios fundamentales de la historia de la arquitectura : el desarrollo de la arquitectura europea: 1420-1900.GustavoGili, Barcelona, 1981.]6. GIEDION-WELCKER, C.Schriften 1926-1971. Colnia, 1973, pp. 342 i 347.7.Schriften..., op. cit, pp. 387 i 388.8.Schriften..., op. cit, p. 259.9. MONDRIAN, P. Plastic Art and Pure Plastic Art. Nova York, 1945, ,p. 17. [Traducci castellana. Realidad natural y realidadabstracta.Barral Editores, Barcelona, 1973, pg. ??.]10.Architecture, you... op. cit., p.6. [pg. ??]

continutat amb el el ttol ben significatiu de Constncia i canvi.11 Abans, per,dintentar donar una resposta a aquesta qesti, caldria que nosaltres entrssim aexaminar ms a fons de quina manera sha anat produnt el creixement de la NovaTradici.

En lnies generals s possible distingir tres fases en el desenvolupament de lartmodern: una primera fase que en podrem dir de destrucci, una segona de construccii una tercera de mobilitzaci o moviment. Aquestes fases no es produeixen com un merencadenament de fets cronolgicament successius, sin en tant que els diferents as-

pectes amb qu es va mostrant un esdeveniment histric total. Destrucci significaaqu la demolici de les velles formes, o el que s el mateix: labolici dels smbolsdevaluatsdel passat. Construccifa referncia a lestabliment superat el moment dedestrucciduna nova base, capa de romandre impertorbable a pesar de tot canvi.Finalment, mobilitzaci designa el moviment en virtut del qual, a travs dunprocsde construcci, hom sadequa al mn un mn que, pel que fa al nostre temps, vedeterminat pel pluralisme de la situaci.

Com s prou conegut, la fase destructiva de lartmodern va comenar, immediata-ment desprs diniciat el segle XX, amb tot un reguitzell d-ismes artstics. Princi-palment, i per sobre de tot, foren bandejats els estils clssics, aix com totes aquellesconfiguracions singulars [Gestalten] que venien a constituir el contingutpotic de lartconvencional. Van de Velde condemn per falses aquestes configuracions, alhora queGiedion concloa que elpassat era mort i havia de restar mort.12 En bescanvi, homadopt leslgan de Sullivan la forma segueix lafunci. De resultes daix, hom arra-

con totes les configuracions convencionals. Aix, a la meva poca destudiantdarquitectura, desprs de la Segona Guerra Mundial, si un pretenia ser modern, noliera perms demprar conceptes tals com teulada inclinada, arc o forat de fines-tra. Per justificar una tal prohibici, homargumentava que els estils i les configura-cions convencionals eren la manifestaci duna obsoleta concepci de lespai.13

Aquesta destrucci del passat fou interpretada per Frank Lloyd Wright en tant quedestrucci de la caixa,14 per tal com la caixavenia a simbolitzar una concepci est-tica i perspectivista de lespai.Per a Wright, es tractava de cercar qualitats en totes lescoses,15 esperit que finalment condu la nostra poca a deixar dentendre lhabitatgecom un [mer] aixoplug, ans com un ampli recer a lairelliure,16 s a dir: que es pass aconsiderar lespai com una necessitat humana moderna.

No podem seguir detallant aqu la histria daquesta fase destructiva. Nhi haurprou amb recordar que el primer objectiu de la Bauhaus fou justament el dalliberarlestudiant de les seves inhibicions, aix s, daquelles formes per ell conegudes. Aquestpunt de partida seguir sent vlid per a Moholy-Nagy lany 1939 en fundar lInstitutde

Disseny de Xicago,17 i jo gosaria afegir que, avui en dia, aquesta labor destructiva sencara present en la forma de la deconstrucci, corrent sobre el qual haurem deparlar ms endavant.

11. GIEDION, S. Constancy, Change and Architecture. Cambridge, Mass., 1961.12.Architecture, you... op. cit., p.28. [pg. ??]13. Veure les regles introdudes per Arnold Schnberg per destruir la tonalitat. SCHNBERG, A. Style and Idea. Nova York,1951. [Traducci castellana.El estilo y la idea. Idea Books, Barcelona, 2005.]14. WRIGHT, F. L. The Natural House. Nova York, 1970, p. 34.15. The Natural..., op. cit, p. 15.16. The Natural..., op. cit, p. 16.17. MOHOLY-NAGY, L. Vision in Motion. Xicago, 1947, p. 65.


3/6

[3]

Per si b la destrucci s, efectivament, necessria per al creixement de la NovaTradici, ho s noms com a condici ineludible per a una construcci que tendeixi alestabliment duna nova base. En aquest sentit, lesperana que la frmula de Sullivansatisfaria aquest objectiu, no sha vist acomplerta malgrat tots els esforos que shanesmerat en aquesta lnia: les formes no derivende les funcions, sobretot si entenemel verb derivar en termes de causalitat. De fet, el pensar que la forma i la funci estroben vinculats per una relaci de causa-efecte, s la clau de volta dun dels principalsmalentesos de lArquitectura Moderna.

Sigui com sigui, aquesta fase de destrucci deix lloc a configuracions portadoresde la promesa dunnou inici. Sobreaquest punt cal esmentar el gir que experiment elfet dedificar i obrir espais de resultes de les solucions arquitectniques aportades perla construcci en ferro i vidre del segle XIX.18 En aquest mateix sentit, la transmutaci

wrightiana de la caixa en una juxtaposici de plans verticals i horitzontals s especial-ment rellevant, ja que don peu a lassoliment del principi bsic de la Nova Tradici, asaber, elplan libre o planta lliure. La influncia que les primeres obres de Wright exer-ciren sobre tota larquitectura europea a partir del 1911 any en que foren exhibidesper primer cop a Alemanyadna la mesura de la seva importncia. De la seva banda,el mrit de Giedion fou el dexplicar la trascendncia de la planta lliure per alarquitecturai art moderns en tant que manifestaci dunanova concepci de lespai, ide descobrir-ne les seves arrels histriques.19

Les conseqncies lgiques que es derivaven de la destrucci wrightiana de la caixaquedaren condensades en els Cinc punts per a una nova arquitectura de Le Corbu-

sier,20

primera manifestaci duna voluntat expressament constructiva de la NovaTradici. Arribant fins al moll mateix dall ms originari, aquests punts no sn sin ladestillaci duna nova concepci de lespai. En efecte, Le Corbusier interpretar larelaci que el construir estableix amb la terra, el cel i lhoritz a partir delspilotis, de laterrassa-jard i de la finestra horitzontal en unafaana lliure aspectes, tots ells, enqu es manifesta el principi superior de laplanta lliure. Ell mateix digu que: Els cincpunts comporten una esttica fonamentalment nova. De larquitectura dpoques ante-riors, no en queda res.21 La reapropiaci de les coses ms originries era un fet.

Contemporniament al moment en qu Le Corbusier dirigia la seva atenci inicialcap a una nova interpretaci de lespaialitat bsica, la Bauhaus es dedicava a fomentarel desenvolupament dunanova sensibilitatcap als materials i les formes. El seu puntde partida era la idea que, citant Moholy-Nagy, qualsevol acci o expressi humanaest composada per elements que vnen determinats per la constituci biolgica delsser hum.22 En conformitat amb aix, el Curs Bsic dIniciaci de la Bauhaus,emps per lafany dabastar la totalitat de la vida, consistia enexercitacions tctils, el

propsit de les quals era obtenir una comprensi experiencial del material.23 Heusaqu, doncs, novament la convicci que totes les coses que hi ha al mn atresoren unesqualitats que els sn prpies, les quals, per, a conseqncia de la desvaloritzaci que

18.Space, Time...,op. cit.,pg. 271 i ss.19.Space, Time...,op. cit.,pg. 413.20. LE CORBUSIER, Oeuvre Complte 1910-1929. Zuric, 1937, p.128. I tamb, ROTH, A., Zwei Wohnhuser von Le Corbu-sier und Pierre Jeanneret. Stuttgart, 1927, pp. 6 i ss.21. ROTH, A. op. cit.22. MOHOLY-NAGY, L. Von Material zu Architektur . Munic, 1929, p. 8.23. bd., p. 17.

patiren tot al llarg del segle XIX, calia reconquerir de nou.Ara b, s important posar en relleu el fet que, contrriament al plantejament ms

universal de Le Corbusier, Moholy-Nagy concebia el Tot en tant que suma de compo-nents subordinats a la totalitat. Aquesta actitud atomicista que, amb la Bauhaus, arri-

bar a ser predominant, cristallitz en un llibre titulatLlenguatge de la Visi, obradun alumne de la mateixa Bauhaus, Gyorgy Kepes.All hi trobem que:

[...]vivim enmig dunremol de qualitats de llum. Des de la confusi que el remol

genera, construm entitats unificades, que sn aquelles formes dexperincia queanomenem imatges visuals.

Formes de la natura com sn flors, arbres, roques, muntanyes, formacions denvols, cossos danimalso dhumans,aix com les elaborades per lhome, tant allimplantat [natural] com les construccions [artificials], no sn ms que configura-cions temporals enmig del flux de larribar-a-ser i del des-sser.24

Ara b, el que Kepes no explica s com nosaltres podem, efectivament, reconixer unaconfiguraci temporal en tant que quelcom. Perqu com representa que hem deconstruir una entitat unificada o una imatge a partir de la confusi del remol? Atravs de lexperincia, dir Kepes. Per, en base a qu t lloc lexperincia? Nomssiper endavant disposem ja dunaqualque noci dall que sn les esmentades coses,podr ser possible que narribem a fer una mena o altra dexperincia. I b havia de

sentir-ho aix el propi Kepes quan afegia que cada forma s un enregistrament delorigen.25Altre cop, doncs, la qesti entre constncia i canvi.Durant fora temps, hom cregu que la Nova Tradici podria crixer exclusivament

sobre la base dels cincpunts deLe Corbusier i de la novasensibilitatde la Bauhaus.Per lany 1944 Giedion ja sadon que, en tot aix, hi faltava alguna cosa, i escriguque: Als pasos on lArquitectura Moderna ha guanyat la batalla, quan hom li ha en-carregat obres de carcter monumental, un no pot deixar dobservar que a aquellesedificacions, en les quals hi havia en jocdaltresqestions a banda de les funcionals, elsmanca quelcom. Aquest quelcom s una imaginaci arquitectnica inspirada capa desatisfer lexigncia de monumentalitat.26 Mot arriscat, aquest ltim, que Giediondefinir amb les segents paraules: El carcter de monumentalitat prov de leternanecessitat que tenen les persones de crear smbols per a les seves activitats i el seudest, per a les seves creences religioses o conviccions socials.27I afegia:Cada perodehistric t limpuls de crear smbols en forma de monuments, els quals sn coses que,segons el seu significat llat, fanrecordarall que ha de ser transms a les generacions

posteriors.28Daquestamanera, en donar un sentit ms ampli al concepte de tradici,Giedion se situava en un nova dimensi interpretativa, des de la qual hom compreniaque larquitectura, si havia destardotada de significat, nicament ho estariaa partirdunanova relaci amb la temporalitat de lexistncia humana.

24. KEPES, G. Language of Vision. Xicago, 1948, p. 15. [ Traducci castellana.El lenguaje de la visin.Ediciones Infinito, BuenosAires, 1969.]25.Language of.., op. cit., p. 186.26.Architecture, you... op. cit., p.32. [pg. ??]27.Architecture, you... op. cit., p.28. [pg. ??]28.Architecture, you... op. cit., p.28. [pg. ??]


4/6

[4]

Giedion expos aquestes idees en dos assaigs que, agrupats sota lencapalamentLestat de larquitectura contempornia, foren publicats a principis del 1954 a la re-vista americanaArchitectural Record. Els seus respectius ttols eren Lenfocamentregional i La necessitat dimaginaci. Pel que fa a aquesta necessitat dimaginaci,Giedion ho deix expressat en les darreres paraules dedicades a la capella de pelegri-natge de La Ronchamp de Le Corbusier, elogiada com a smbol de les contradiccionsinternes del nostre perode, un valent reconeixement del present, [...] el ms vell i elms nou, com nascuts del mateix si.29 Pel que fa a laltre assaig, si b la visi que havia

de donar peu a un nouregionalisme, capa de donar satisfacci tant a les condicionscsmiques com a les terrenals,30 estava ja latent en les obres de Frank Lloyd Wright,aquesta visi no trob una expressi especialment reexida fins a laparici delarquitectura moderna finladesa dAlvar Aalto, de qui Giedion escrigu: Allon hi ha

Aalto, hi ha Finlndia. Finlndia s la font donsorgeix lenergia interna que sempreemana de les obres dAalto. Representa el mateix que Espanya per a Picasso o Irlandaper a Joyce,31i a continuaci descrivia qu simbolitzava Finlndia per a ell: Cobertaper la seva xarxa de llacs i boscos, Finlndia suggereix, amb la seva estructura, els pri-mers dies de la Creaci, quan per primera vegada la terra fou separada de laigua.32Novament es manifestava aquella voluntat de reconquerir les coses ms originries,qesti que acompany Giedion fins el final de la seva vida, com ho demostren elsseus dos darrers llibres, el tema central dels quals fou justament la relaci entre elsorgens [Beginnings] i el canvi.33

Amb la reconquesta de la dimensions de monumentalitat i de regionalisme, la NovaTradici guany un nova comprensi de si mateixa. Per, tot i que amb aix sindicavauna certa direcci, el problema de la significaci arquitectnica seguia quedant irresolt,fins al punt que, cap el 1960, la fase de moviment arrib a un carrer sense sortida, delqual no nhasortit encara. Les darreres dcades hem estat testimonis duna ininter-rompuda successi de modes, cap de les quals no ha estat capa doferir una veritableaportaci a la Nova Tradici. s cert que shan produt algunes excepcions, per elmoviment que les animava mai no ha pogut erigir-se novament en guia. Per tant, abansdentrar a considerar les esmentades excepcions, caldria que ens preguntssim perqula gran promesa dels anys de postguerra no ha pogut veuresacomplerta.

Nombroses raons dordreprctic, econmic i artstic podrien ser invocades aqu.No obstant aix, en comptes dentrar en consideracions tan complexes, preferiria plan-tejar la qesti de si, al capdavall, la Nova Tradici no haur estat vctimadunafeblesainterna. Jo sc del parer que ha estat justament aix, i afirmo que, si la Nova Tradicies va anar apagant, fou perqu mai no va acabar de resoldre internament la ja esmen-

tada contradicci entre constncia i canvi.Heus aqu, doncs, al meu entendre, la rams profunda de la crisi de lArquitecturaModerna.Segons Giedion, el principal objectiu de lArquitectura Moderna consist en superar

29.Architecture, you... op. cit., p.196. [pg. ??]30.Architecture, you... op. cit., p.149. [pg. ??]31.Space, Time...,op. cit.,pg. 620.32.Space, Time...,op. cit.,pg. 622.33. GIEDION, S. The Eternal Present: The Beginnings of Art (I); The Beginnings of Architecture (II). Nova York, 1962, 1964.[Traducci castellana.El presente eterno: una aoprtacin al tema de la constancia y el c ambio. Los principios del arte (I); Los

principios de la arquitectura (II).Alianza Editorial, Madrid, 1981]

la divisi entre pensament i sentiment, divisi que ha caracteritzat la civilitzaci occi-dental de Descartes en.34 La Bauhaus intent conjuminar ambds mbits a partirdunplantejament pseudocientfic, per al qual tot venia a ser una composici atomicis-ta delements. Aquest plantejament, per, en equiparar sentiment i sensibilitat, esconfonia a si mateix, perqu no sadonava que els sentiments estan referits a totalitatssignificatives, no pas a estmuls allats. s per aix que, malgrat que la Bauhaus situcom a horitz final de la seva tasca lobra dart total [Gesamtkunstwerk], lintentdassolir una tal fita no podia ser positiu, i de fet hom mai no va aconseguir danar

ms enll de la fase destructiva.Avui en dia, aquest plantejament atomicista ve representat pels anomenats de-constructivistes, com ara B. Tschumi i P. Eisenman, els quals, amparant-se enlactual situaci aparentment desesperanada, han propiciat que lesfor arquitectnices vagi disolent en un desinhibitnihilisme. Tschumi ha escrit que:

[...] les actuals circumstncies culturals suggereixen la necessitat de descartar lescategories convencionals de significaci i histria contextuals, [...] el que cal s el

foment del conflicte ms que no pas de la sntesi, de la fragmentaci ms que nopas de la unitat, de la follia i el joc ms que no pas de la direcci dreturera [...]iaix: a la recerca duna arquitectura que no signifiqui res.35

Tschumi defineix amb les segents paraules quin s el seu mtode: Mai no he trobatplaer en admirar els edificis, sin en descomposar-los.36 El deconstructivisme sorgeixcom a clara reacci al restabliment, a partir dels anys 60, de tipologies de carcteresttic de la m dels anoments neorracionalistes, amb Aldo Rossi al capdavant.37 Elneorracionalisme advoca per un cert retorn a determinades composicions quasiaca-dmiques, amb el que aix significa dabandonament de la conquesta principal delMoviment Modern, a saber, laplanta lliure. El seu punt de partida fonamental s larecuperaci de les formes per tothom conegudes,cosa que ja mostra un cert desigde reconquerir all ms originari.I s que, de fet, el neorracionalisme i el deconstruc-tivisme representen cada un dels respectius pols del binomi constncia-canvi,senseque, tanmateix, ni lun ni laltre no hagin estat capaos daportaruna sntesi superadorade lesmentat divorci entre pensament i sentiment. s per aix que no sels pot aplicarel qualificatiu de modern, en la mesura que amds divergeixen de lobjectiu fonamen-tal de la Nova Tradici.

Aix doncs, vol dir aix que la contradicci entre constncia i canvi no pot serresolta, i que en el nostre mn obert i dinmic la reapropiaci de les coses ms origin-ries s impossible? Sigui com sigui, un cosa s clara: la soluci oferta pel Moviment

Modern no ha estat satisfactria. I si b s cert que de resultesdhaver estat plantejat elproblema de la significaci en arquitectura,38 es produiren efectivament algunes obresreexides, amb tot hom no arrib mai a oferir una teoria integral de larquitectura. La

34.Architecture, you... op. cit., p.72. [pg. ??]35. TSCHUMI, B. Parc de la Villete,Architectural Design, 3/4 (1988).36. TSCHUMI, B.Disjunctions. Berln, 1987.37. ROSSI, A. Larchitettura della citt. Pdua, 1966. [Versi castellana de Josep M. Ferrer-Ferrer, Salvador Tarrag i FrancescSerra i Cantarell.La arquitectura de la ciudad. Gustavo Gili, Barcelona, 1992.]38. NORBERG-SCHULZ, C. Meaning in Architecture. Lli impartida la primvera de 1966 a la Universitat de Cambridge,

Anglaterra. Publicada dins de JENCKS, C., BAIRD, G. Meaning in architecture., Londres, 1969. [Versi castellana. El Significadoen arquitectura.Editorial H. Blume, Madrid, 1975.]


5/6

[5]

ra daquestfracs cal atribuir-la indubtablement al fet que els artistes davantguardadel Moviment Modern quedaren entrampats en lidealisme europeu, des del qualhom no pot entendre constnciao origen, si no s en termes didea o de cosa en si[Ding an sich]. Aix fou com els avantguardistes, imbuits dun autntic desig utpicdunitat i harmonia, no podien entendre la qesti de la constncia ms que en termesde repetici dunes formes absolutes. Els fets constituents deGiedion sn entitats tanideals que sempre es repeteixen.39 El plantejament pseudocientfic de la Bauhaustampoc no resol el problema i els dos corrents suara esmentats han emfasitzat un dels

dels pols del binomi i negligit laltre.LArquitectura Moderna roman, doncs, un pro-jecte inacabat.40De tot aix nhem concloure que lharmonitzaci de constncia i canvihaur de seguir sent del tot impossible mentre seguim entenent all-que-roman-cons-tant en termes didea o de cosa en si.

Hi ha cap sortida per a aquest atzucac? La meva resposta s que s, i crec ms con-cretament que la soluci ens ve donada pel pensament de Martin Heidegger. Pot sem-

blar estrany que, per salvar la crisi de larquitecturai lartmoderns haguem de recrrera alg com Heidegger, que passa per ser un conservador. Tanmateix, no fou sin ell qui

va dur a terme una destrucci [Destruktion] de la metafsica europea que s af a ladestrucci dels smbols devaluats del passat duta a terme pel Moviment Modern. A msa ms, fress una nova via per a comprendre constructivament un mn obert i dinmic.En termes generals, Heidegger deix de contemplar lsser de lensen tant que cosa ensi, i pass a considerar-lo segons el seu mode-de-ser propi [Seinsweise]41: lens, encomptes de venir representat com lombra duna idea absoluta, sel reconeix pel seumode destar referit a daltres ens, o expressat en paraules de Heidegger, en tant queparticipa del joc de miralls del mn.42

En la seva obra magna,Sein und Zeit, de 1927, Heidegger analitz lestar-en-el-mn[In-Welt-sein] de lhome ents en tant que Dasein, lsser huma existent. En textosposteriors, examin el mode-de-ser daltres ens. Aix, en el seu escritLa cosa, Heideg-ger tri com a exemple principal una gerra, mentre que a Construir Habitar Pensarofer la descripci dun pont. Ivet aqu que:

El pont, grcil i enrgic, supera el corrent. No noms connecta dues vores de riuja fctiques; ans les vores emergeixen en tant que vores pel transitar del pont.Prpiament el pont deixa que s'acullin l'una a l'altra. (...) El pontaplega al voltantdel corrent la terra com a paisatge.43

La descripci heideggeriana del pont palesa qu cal entendre per estar-en-el-mn:elpont apareix com a quelcom que participa dun mn, i doncs, com a part daquest mn;

la seva significaci ve donada en termes de participaci. Aix, el riu i les vores i el pai-satge noms poden aparixer com all que sn en la mesura que participen d aquellmn que s el seu.

39. Es podria dir el mateix dels elements figuratiusde Michael Graves.40. Lexpressi s de Jrgen Habermas.41. HEIDEGGER, M. Grundfragen der Philosophie, GA 45, Frankfurt, 1984, p.24. [Traducci castellana dngel Xolocotzi Yez.

Preguntas fundamentales de la filosofia. Editorial Comares, Granada, 2008.]42. HEIDEGGER, M.Das Ding, dins de Vortrge und Aufstze, GA 7. [Traducci castellana (confusionria) dEustaqui Barjau. Lacosa Conferencias y artculos. Ediciones del Serbal, Barcelona, 1994.]43. HEIDEGGER, M.Bauen Wohnen Denken, dins de Vortrge und Aufstze, GA 7. [Traducci de Joaquim Oliveras, ConstruirHabitar Pensar]

Daquesta manera, la descripci heideggeriana, en fer aflorar, no tant els elementsque composen les coses, com les relacions latents entre elles, evidencia la distncia quela separa dunadescripci de tipus cientfic. Asser i temps Heidegger defineix aquestmode daproximaci a les coses com afenomenologia, aix s, com a cincia de lsserde lens.44 El punt de partida de la fenomenologia s la proclama de Husserl deTornar a les coses mateixes!Ara b, mentre que Husserl comprenia les coses en ter-mes de conscincia humana, Heidegger, tot cercant que les coses sensmostrin tal qualelles sn, ninquireix el seu mode-de-ser.45 Malauradament, no podem donar aqu una

visi ms aprofundida dels problemes de la fenomenologia, per voldria subratllar elfet que aquest mtode, situant-se ms enll de tota abstracci cientificista, i a lallum de les cosesms originries,suposa un retorn a aquells fenmens i problemes delavida quotidiana que configuren el nostre mnvital[Lebenswelt], el qual, per a Hei-degger, ve definit, per la compareixena conjunta dels Quatre: la Terra i el Cel, elsdivins i els mortals.46

Heidegger mostra, en suma, que lorigencal comprendrela partir de lestructuradel seu mode-de-ser, essent aix que el seu estar-en-el-mn queda sempre obert anoves interpretacions i, doncs, a noves manifestacions. Aix s com la construcciheideggeriana, tot superant la contradicci entre constncia i canvi, sens revela com aeminentment dinmica i, per tant, ens ensenya a entendre el moviment de la NovaTradici.

El Moviment Modern cercava, certament, un dinamisme radical daquesta mena,per els seus intents acabaren entrabancant-se amb la metafsica convencional. Prin-cipalment quedaren bloquejats per ladpoci delplantejament metafsic de la cinciamoderna, per a la qual tot queda redut al que s mesurable. L inters mostrat per laTeoria de la Relativitat dEinstein per part dun bon grapat dartistes davantguarda,aix ho prova. El terme espai-tempsapareix ac i all en multitud de textos sobre artmodern, com s el cas del ttol del fams llibre de Giedion.47Una tal allusi t, efecti-

vament, una certa virtualitat, per tal com ambds, tant la Teoria de la Relativitat comlart modern, pretenen comprendre el mn tal com es presenta, obert i dinmic. Percal no oblidar que s la vida quotidiana de lhome all que ha determinat lartmodern ino pas la fsica moderna. Sempre ha estat aix. En aquest sentit, la fenomenologiapossibilita una comprensi de lessncia del mn en la mesura que, amb ella, restem alempara de les coses [bei dem Dingen], i s noms aix que podrem arribar a estaren disposici de donar satisfacci al lema de Moholy-Nagy: Disseny per a la Vida.48

El sentit de criticar el plantejament pseudocientfic de les avantguardes modernesno s pas per negar la seva contribuci a larticulacidel movimentde la Nova Tradi-ci. De fet, podrem dir que el seu capteniment fou de tipus fenomenolgic, per no

obstant aix, no comprengueren la veritable naturalesa de la seva tasca. s ms:podrem dir que larten general ve a ser una mena de fenomenologia aplicada, per talcom ambds, la fenomenologia i lart, van a la recerca del sentit: la primera com un

44. HEIDEGGER, M.Sein und Zeit, GA 1. [Traducci castellana de Jorge Eduardo Rivera C. Ser y tiempo . Editorial Universitaria,Santiago de Xile, 1998.]45. VON HERRMANN, F.-W.Der Begriff der Phnomenologie bei Heidegger und Husserl. Frankfurt, 1981, p. 152.46. Bauen Wohnen Denken, op. cit.47. GEORGIADIS, S.Sigfried Giedion, eine intelektuelle Biographie. Zuric, 1989. Aqu s hi destaca aquest problema com a qestiprimordial.48. MOHOLY-NAGY, L. Vision in Motion, pp. 33 i ss.


6/6

[6]

emparaular, el segon com un posar-en-obra. Amb la fenomenologia sesborra,doncs, la lnia divisiria entre pensament i sentiment. El que es posa de manifest ambel fracs del Moviment Modern s que pensament i sentiment, teoria i prctica, vanntimament lligats i que, quan sels separa, tot moviment satura. Amb la unitat de lafenomenologia pura i fenomenologia aplicada, la Nova Tradici podria retrobar el seucam i realitzar el dinamisme radical que pretenia als seus inicis.

Arribats a aquest punt, podrem ja preguntar-nos si existeix cap contribuci relle-vant de cara a larticulaci daquest moviment. Un cop msi s mrit seuGiedion

nhadescobert les primeres manifestacions. Abans he assenyalat la importncia que ellatorgava a les obres de lAlvar Aalto com exemples del Nou Regionalisme. A la darreraedici dEspai, Temps i Arquitectura de 1967, Giedion afeg un nou captol titulatJrn Utzon i la Tercera Generaci, en el qual shi feia constar que alguns arqui-tectes joves professaven una nova relaci amb el passat, segons la qual hom posava eldret dexpressi per damunt de la funci pura.49 Giedion trob en les obres dUtzonla capacitat dentrar en contacte directe amb els elements csmics de la natura i ambel passat, dominant alhora els mtodes contemporanis de producci industrial i, enparticular, de la prefabricaci. s a dir, que Utzon considerava la prefabricaci msenll dels seus atributs purament mecnics, aproximant-la a all orgnic.50 Podremafegir, per ltim, que Utzon reex tamb a donar expressi algenius locisense caure enla mera imitaci de motius estlistics. Utzon fou capa, per tant, de satisfer la necessi-tat de qualitats simbliques i regionals.

No s ara el moment dentrara analitzar les obres daltres representants de la Ter-cera Generaci.Per no voldria acabar sense recordar la influncia fonamental queexerc Louis I. Kahn. Ell fou qui reconquer, ms que cap altre, una comprensi fe-nomenolgica de larquitectura, dhuc en un temps com els anys 60, en els quals lacrisi del Moviment Modern causava estralls arreu. Amb la formulaci de la preguntaQu vol ser un edifici?, Kahn no pretengu arribar a la representaci de cap Formaideal, ni encara menys, a una deconstrucci aniquiladora de significat, sin que ell,cada vegada, prenia com a punt de partida de la seva tasca lestructura de lestar-en-el-mn dall a projectar. En un article publicat el 1979 a Oppositions, vaig apuntar jalafinitat bsica existent entre el plantejament de Kahn i el pensament de Heidegger, i

vaig mostrar com un i altre entenien tota edificaci en tant que aplec dun mn.51La insistncia de Kahn amb els orgens,aix com la seva diferenciaci entre formaidisseny,donen una idea de la seva manera daproximar-se al dinamisme radical aqu abans hem alludit. En aquest sentit resulta molt significatiu el ttol amb qu foupublicada la recopilaci de tots els seus escrits: El que fou sempre ser.52 Tot i aix,als escrits fragmentaris de Kahn els cal la mirada fenomenolgica dunHeidegger per

poder esdevenir una teoria coherent. Per la seva banda, les obres de Kahn permetenposar de manifest fins a quin punt un pensament com el de Heidegger pot desfermar elmoviment dunaNova Tradici.

El missatge de Kahn ha estat ents pel seus deixebles noms fins a cert punt. s certque Robert Venturi ha prets un dinamisme radical com el que hem fet referncia,

49.Space, Time...,op. cit.,pg. 668 i ss.50.Space, Time...,op. cit.,pg. 678.51. NORBERG-SCHULZ, C. Kahn, Heidegger and the Language of Architecture. Oppositions n18, Cambridge, Mass., 1980.[Traducci de Joaquim Oliveras i Molas.Kahn, Heidegger i el llenguatge de larquitectura.]52. WURMAN, R. S. What will be has always been. The Words of Louis I. Kahn. Nova York, 1986.

per sovint, en comptes doferir una interpretaci de el que sempre fou, hadesembocat en una mera composici de formes convencionals. Malauradament,aquest malents ha esdevingut la marca distintiva dincomptables obres postmodernes,les quals han resultat ser en molts casos encara ms banals que les obres sorgidesde la devaluaci simblica del XIX.53 Amb tot, cal dir que el postmodernisme hacontribut, no noms a que prestssim atenci a la qesti de la significaci en arqui-tectura, sin tamb a la necessitat dun llenguatge contemporani de configuracionsarquitectniques [Gestalten]. s ms: ens ha recordat que el llenguatge de larquitec-

tura, a banda de la dimensi topolgica dorganitzaci de lespai, ha dabastar les di-mensions morfolgica i tipolgica.Amb la definici dunanova espaialitat en base a la planta lliure de Le Corbusier,

sinici el moviment de la Nova Tradici. Aquesta concepci experiment un certdesenvolupament, aix com recaigudes en modes de composicions ms esttiques.54

Al principi, el carcter morfolgic de la forma construda no tenia gaire importncia ies limitava a una mera qesti de sensibilitat pels materials i les textures. Aspectesms importants de la dimensi morfolgica van ser posats en relleu passada la SegonaGuerra Mundial. Les obres del mateix Le Corbusier en sn un exemple. Daltra banda,la dimensi tipolgica va romandre prcticament oblidada fins a laparicien escena deKahn i la postmodernitat. Aquesta dimensi constitueix un aspecte particularmentdifcil de la totalitat arquitectnica, ja que requereix una acurada diferenciaci entreimitaci i interpretaci, de tal manera que es deixi de concebre el tipus comuna Forma ideal, per passar a prendrel, ms aviat, en tant que mode destar-en-el-mn.

En definitiva, el concepte duna Nova Tradici roman encara vigent. Ha passat perunes quantes fases de destrucci i de construcci, vicissituds que, en part, han propi-ciat que romangus ocult sota corrents ms aparatosos com el brutalisme, lestructura-lisme, el postmodernimse, el neorracionalisme i el deconstructivisme. Tot i amb tot, laNova Tradici ha experimentat un cert creixement. Que el moviment continu, depen-dr de la nostra capacitat dadpotar un capteniment fenomenolgic que, ms que nopas en els fets i positivitats allades, pari atenci en les interrelacions i els espais sus-pensius que resten entre elles. Els deconstructivistes tenen ra en afirmar que les ide-ologies i els sistemes sn cosa del passat. Per sequivoquende mig a mig quan arribena la conclusi que el mn present no t cap sentit. En comprendrem el significat, en lamesura que prenguem en consideraci el mode-ser-present de tot ens. Noms aixdonarem satisfacci a la necessitat de reconquerir de les coses ms originries, aix s,en paraules de Heidegger, lesdevenir-se apropiadorament de lsser; noms aix po-drem superar la Crisi del Moviment Modern i reprendre el moviment de la Nova

Tradici.

53. JENCKS, C. The Language of Post-modern Architecture. Londres, 1977. [Versi castellana de Ricardo Prdigo Nrdiz i AntoniaKerrigan Gurevitch.El Lenguaje de la arquitectura posmoderna. Gustavo Gili, Barcelona, 1981.]54. Per a una discussi sobre la planta lliure,cf. NORBERG-SCHULZ, C. Roots of Modern Architecture. Tokyo, 1988. [Versicastellana, ampliada, editada i traduda (de manera maldestra) a crrec de Jorge Sainz.Los principios de la arquitectura moderna.Editorial Revert, Madrid, 2005.]

norberg-schulz_la nova tradició

Documents