núm.171 novembre-desembre 2004

Cal una taxaturística aBarcelonaCCOO del Barcelonès ha fetpública la seva posició favora-ble a la creació d’una taxa turística a la ciutat deBarcelona.

Editorial pàg.

Bases delspremis depoesia 2005Publiquem les bases de la pro-pera edició dels premis de poesia Miquel Martí i Pol iJosep Mª Valverde. Els dos pri-mers premis estan dotats amb350 €.

Pàg. 5

2

Assemblees a Sant Adrià i a Santa ColomaEn continuïtat amb el 4tCongrés del Barcelonès, esvan celebrar en el mes de novembre les assemblees con-ferencials de CCOO de SantAdrià de Besòs i Santa Colomade Gramenet.

Pàg. 11

Per la mobilitatsostenible

CCOO del Barcelonès va fer un acte reivindicatiudintre de la Setmana de la Mobilitat de Barcelona.L’Acte de CCOO va ser dels pocs que van trencar la tendència d’una setmana massainstitucionalitzada i poc participativa.

Pàg. 3

2 l’onas i n d i c a l

ditorial

Cal una taxa turística a Barcelona

CCOO del Barcelonès ha fetpública la seva posició favora-ble a la creació d’una taxa turís-

tica per a la ciutat de Barcelona. Hemintervingut així en un debat que ja faun temps que dura, amb la participa-ció del govern de la ciutat –favorablea la mesura–, l’oposició municipal,que hi està en contra, i els hotelers,que són els que més s’hi oposen.

Amb el nostre posicionamenthem volgut fer palès que aquest ésun tema en el qual la veu del sindicatmajoritari a Catalunya i Barcelona,com a sindicat general i també com arepresentant dels treballadors delsector turístic, s’ha d’escoltar i teniren compte.

Fins ara el plantejament del go-vern municipal és aconseguir que ladecisió es prengui amb un ampli con-sens, que inclogui els representantsdels hotelers. Però no sembla que elsempresaris estiguin per la feina, i amés es permeten algun estirabot deprepotència, com va fer el senyorJoan Gaspart, el seu president, quanva declarar que els seus néts encaraho estarien negociant.

Per si n’hi havia algun dubte,volem deixar clar que la nostra posi-ció no té res a veure amb estar encontra del turisme a la ciutat, perquèés evident que té molts aspectespositius econòmics, socials i culturals.Ben al contrari, es tracta de pal·liar-ne els efectes negatius per aconse-guir encara una major complicitat dela ciutadania amb el turisme que visi-ta Barcelona, que, per cert, té unacomposició social molt concreta, comes pot veure en el quadre adjunt.

No es pot acceptar que el negocinomés sigui per als empresaris hote-lers i que els treballadors del sector iel conjunt de la ciutat n’hagin depagar les conseqüències.

Certament s’ha de considerar coma positiu l’increment de llocs de tre-ball –11.000 de directes avui només enel sector hoteler– així com els benefi-cis de tots els sectors adjacents rela-cionats amb l’activitat turística, ambun nombre important de llocs de tre-

L’ONA Sindical

Revista de la Unió Sindical de CCOO del Barcelonès.

Consell de Redacció: CarmenGómez, Marisa López, Rafael Milla i Damià Oliveres. Director: Damià Oliveres. Secretària de redacció: CarmenGómez. Diagramació: Jonas Nilsson. Correcció: Servei Lingüístic CONC. Fotografia: M. J. Mora i arxiufotogràfic. Imprimeix: Litografies Rosés.

Edita: Unió Sindical de CCOO del Barcelonès.

Redacció: Via Laietana 16 3a planta Tel: 93 481 28 03 Fax: 93 315 08 56 E-mail: uscob1@conc.es

Web: www.conc.es/barcelones

per pernoctació (molt menys de l’1 %de la despesa diària del turista), querepresentaria una recaptació de 10milions d’euros anuals. Sense entraren detall del tipus de taxa i altresaspectes que caldria estudiar tècnica-ment, la proposta podria ser un bonpunt de partida. En altres ciutats delmón que tenen taxa turística, l’im-port és molt més elevat i no ha supo-sat en cap cas una baixada en elnombre de turistes.

Per acabar, cal dir que, si bé elconsens és sempre un valor afegit, lanegativa sostinguda d’una de lesparts no ha de comportar l’absènciaper sempre de mesures que la ciutatha de menester, com és aquest cas.

Damià Oliveres

ball indirectes. Però hi ha altres aspec-tes que no són acceptables tal comestan ara. No és acceptable la situaciólaboral de les persones que treballenen el sector, basada en ocupació pre-cària, mala qualificació i salaris baixos,amb un cert component de frau en lacontractació. No és just que la ciutat iels ciutadans pateixin, a causa delturisme, l’increment del cost de man-teniment dels serveis públics, la pèr-dua d’espais als transports, hospitals icarrers, l’augment dels residus hote-lers i moltes altres coses, sense capmena de compensació.

La creació de la taxa , que a méscontribuiria a enriquir el debatimprescindible sobre el model turís-tic que volem, hauria d’anar desti-nada a millorar la qualificació delstreballadors i treballadores del sec-tor i també els serveis públics de laciutat.

Pel que fa al possible import de lataxa, l’ajuntament ha parlat d’1 €

La taxa turística

hauria d’anar

destinada a millorar

la qualificació dels

treballadors i

treballadores del

sector i també

els serveis públics

de la ciutat.

Quin turisme ve a Barcelona?

Professió 1999 2003

Alts directius 15,0 % 37,1 %

Professionals liberals i tècnics 24,5 % 32,4 %

Estudiants 6,6 % 5,2 %

Empleats 21,1 % 13,6 %

Mestressa de casa 6,9 % 3,1 %

Altres 25,6 % 8,6 %

3l’onas i n d i c a l

Prioritzar el transport públic?

El Corcó s’ha tornat més descon-fiat que mai davant del flagrantincompliment de molts compromi-sos municipals adquirits ja des delsprimers ajuntaments democràtics:policia de barri, finestra única, sos-tenibilitat, xarxa equilibrada detransport públic en la regió metro-politana... Decidit a dir-ne algunasobre aquest darrer tema (acces-sos a Barcelona, manca de xarxapública en els grans pols indus-trials, nova zona verda d’aparca-ment restringit...), busco en lameva hemeroteca, convençut quehi trobaré el fil que necessito.

Obro pel mig el text resum delvigent III Pla Estratègic Econòmic iSocial de Barcelona, en la perspec-tiva 1999-2005; hi trobo perles com:

• Redissenyar la xarxa d’autobusosmetropolitans per tal de garan-tir la millor intermodalitat...

• Establir una xarxa de park&ridesen els nòduls dels transportspúblics

• Reforçar l’esquema ferroviari dela regió metropolitana

Acabarà el període de l’actual plai sols s’hauran apuntat pinzelladesdels grans compromisos. A leszones estratègiques, que repre-senten la part més gran del pro-ducte interior del país, no hi arri-ba la xarxa bàsica del transport.Barcelona no gaudeix de ni un solaparcament dissuasiu... A més, eldiscurs d’entitats i persones críti-ques ha estat absorbit per la pràc-tica i la teoria de les institucions.

Per contra, el Corcó, que ha estata Montpeller, s’ha trobat una ciu-tat petita amb part dels deuresfets: el centre històric és plena-ment inaccessible per al transportprivat, i els aparcaments dissuasiuss’estenen amb el tramvia. Amb unforfeit diari de menys de quatreeuros aparques i et desplaces perla xarxa. És a dir: la ciutat actua,inverteix, dissuadeix el transportprivat i ho fa de la millor manera.

Com? Amb menys discursos i ven-da de fum i fent que al ciutadà–senzillament– li surti a comptedeixar el cotxe. Que la ciutat, acanvi, guanyi espai, sostenibilitat,temps públic.

Romà Torrents

CCOO del Barcelonès a l’Estació del Nord.

El dia 11 de novembre, en el marc dela Setmana de la Mobilitat sosteni-ble, CCOO del Barcelonès vam des-envolupar una acció reivindicativaper exigir la construcció del ramaldel Trambesós previst des de l’esta-ció de Marina del tramvia fins al’Estació del Nord/Arc de Triomf.

Vam organitzar la mobilitzacióamb una visió comarcal, i vam ferconfluir a l’Estació del Nord les dife-rents marxes, cadascuna amb un mit-jà públic de transport, procedents decada una de les ciutats del Barcelo-nès. L’acte central, convocat a l’Esta-ció del Nord, va comptar amb unesmorzar col·lectiu i els parlamentsde Vicenç Tarrats, responsable depolítiques territorials de la Unió,Manel Ferri, responsable de mobili-tat de la CONC, i Àngel Crespo, secre-tari general de CCOO del Barcelonès.

Posteriorment es va realitzar lamarxa, amenitzada amb una bandade música, des de la mateixa estaciófins a la parada de Marina del«Trambesós», que és el ramal queestava previst, però ni s’ha construïtni està pressupostat per fer-ho.

En tot el trajecte es van repartirfulls informatius relacionant el pesexcessiu i costós, però sovint obliga-tori, del transport privat per accedirals llocs de treball, amb l’augmentcreixent dels accidents «in itinere»,que molt sovint no són consideratscom a accidents de treball, encaraque ho siguin. Els desplaçaments for-çats en vehicle privat, a causa de laineficiència del transport públicquant a franges horàries, freqüèn-cies i línies que facilitin l’accés alsllocs de treball, són a l’arrel del crei-xement que experimenten els acci-dents de trànsit anant i tornant de lafeina en els darrers anys.

CCOO del Barcelonès exigeixmesures que apropin el transportpúblic als polígons industrials, quefacilitin la mobilitat dels treballadorsi la connectivitat eficient alBarcelonès i a l’àrea metropolitanaper guanyar en l’ús del temps, enqualitat de vida, en sostenibilitatmediambiental i per limitar els acci-dents «in itinere» o en missió.

D’altra banda, la Setmana de laMobilitat a Barcelona ha estat mar-cadament institucional en els seuscontinguts, amb escassa participaciópopular i molt pocs actes d’iniciativapròpiament ciutadana.

S’han realitzat diversos actes bàsi-cament per donar a conèixer les pro-postes sobre mobilitat, aparcamentsi circulació impulsades des de l’Ajun-tament o des d’altres administra-cions, amb les excepcions de l’acciórealitzada per CCOO i les jornadessobre el tramvia realitzades perl’Associació per a la Promoció delTransport Públic, i algunes altres demenys abast.

Tal com ja havíem expressat, pen-sem que cal dissenyar la «setmana»,per a properes edicions, de maneramés participativa, tant per a les enti-tats com per al teixit ciutadà, recu-perar les accions que limitin, ni quesigui per un dia, la utilització delvehicle privat i proposar nous itine-raris de transport públic que exem-plifiquin la seva utilitat i els seusavantatges.

Acció reivindicativa per la mobilitat sostenible

S’hauria de

redissenyar la

Setmana de

la Mobilitat

de manera més

participativa,

recuperant, ni que

sigui per un dia,

accions que limitin la

utilització del vehicle

privat.

obilitat

4 l’onas i n d i c a l

primer Síndic de l’Afiliat de CCOO de Catalunya

ntrevista

Afiliado/da (defensor de)Hay que asumir la cultura de laqueja, contribuyendo a que sehagan las cosas mejor.

Bush La extrema derecha. Unmediocre elegido en las urnas.También lo fue Hitler, por ciertointelectualmente otro mediocre.

CCOO Es una singularidad. En sumomento hubo muchas vocesdiciendo que contra la dictadura sí,pero que en la democracia no teníasentido. Y aquí estamos. No haysecretos. Es experiencia, muchasabiduría sindical y capacidad deadaptarse a los cambios.

Democracia No me imaginouna democracia sin derechos ybienestar social (sería otra cosa). Nohay nada fuera del sistemademocrático, pero todo, todo, hayque conquistarlo.

Europa Está impregnada ycruzada de valores y derechos queson del socialismo. Este capitalismono está en estado puro, ha sidomoldeado por la confluencia de lasfuerzas del trabajo y la cultura,dando lugar a un modelo social quehoy es una excepción.

Fidel (Castro) Irrepetible, comola revolución cubana. Deberíapreocuparle qué cambios yadaptaciones hay que hacer paraque, después de él, perviva larevolución. Cuba ha contribuido aque América latina se esté

inclinando por esta especie derevolución democrática yantineoliberal.

Guerra Es un insulto a lainteligencia. Cuanto másdesarrollado está un país científica yculturalmente, menos sentido tiene.Es un negocio que deja atrocidades,que se nutre de armas y cadáveres yexalta el poder de la violencia quenos inunda.

Huelga No es una herramienta,es un derecho. El trabajo asalariadono tendría sentido sin el derecho asuspenderlo.

Izquierdas El cambio social, elprogreso y los derechos siempre hansido de izquierdas.

Justicia El tercer poder delsistema democrático ha sido y es uncoto casi exclusivo de los sectoresmás conservadores de la sociedad.De ahí nace una parte importantede la dificultad para impartir justicia(están en otro mundo).

Libertad Por ella han dado lavida personas y pueblos. Estásometida al chequeo duro de la viday de lo que pasa en este mundo.Entonces te das cuenta de que haymenos libertad de lo que parece.Queda mucho, mucho camino…

Monarquía El derecho de casta ysangre es lo más antidemocráticoque existe. Como esto no podía ser,las monarquías se han adaptado,pero es una chapuza. Lo natural en

un sistema democrático es larepública.

Neoliberalismo Vienen allevarse todo lo que socialmente sele ha arrancado al sistemacapitalista. En realidad es unacontrarrevolución conservadora yderechista, que pretende que losderechos, incluso la propiademocracia, queden subordinadosal mercado, la competitividad...

Obreros/as Todas las personasasalariadas y autónomasdependientes de una empresa losomos. Otra cosa es que se pienseque no se es.

Patronal La patronal y una parteimportante de la sociedad, estánpermanentemente indicando enqué sentido se tiene que renovar elsindicalismo, pero esto no se loaplican a ellos mismos. Algunaspatronales están en la pre-democracia.

Religión Lo más preocupante essu autoritarismo y sectarismo.Quieren imponer sus creencias comonorma de estado, en una posiciónde poder y privilegio a la que hanestado acostumbrados siempre.

Solidaridad Es como la Sangrede la democracia. El gobierno delpueblo se tiene que hacer conjusticia y solidaridad, si no es así,solo quedan los intereses, ¿quépobre, no?

Tripartito Ya era hora, a pesarde que la ley electoral favorece a la

derecha. La izquierda plural secomplementa mutuamente si serespeta lo que cada uno representa.

Utopía Contiene la razón de lojusto y de lo ético. Los intelectualesdel pensamiento único la atacan,curiosamente desde el más puromaterialismo, a la vez que apoyanposiciones ultraconservadoras yfundamentalistas.

Violencia La violencia comoforma de dominio y de poder seextiende y la guerra es su máximaexpresión. Por eso la paz y lasolidaridad son hoy másrevolucionarias que nunca.

Web-internet Nos inunda y seimpone. Está bien, pero los aparatosno pueden sustituir las relacionesinterpersonales y convivenciales.Cuanta más tecnología hay, el serhumano necesita más escaparse dela sociedad, de los dígitos y delasfalto.

Xenofobia La gente xenófobase lo debe estar pasando muy malcon tanta mezcla y mestizaje. Quese lean a Darwin por donde hay queleerlo; en la mutación y en lamezcla, está lo mejor, lasupervivencia y el futuro de lasespecies (de la humana también).

Zapatero Sustituir a Aznar hasido un gran acontecimientodemocrático. Si se mantiene en lalínea actual de buscar los apoyospor su izquierda, está muy bien.

C. G. – D. O.

El ario de Joan Ignacio Valdivieso, primer Síndic de l’Afiliat de CCOO de CatalunyaJuan Ignacio Valdivieso, nacido en Cullar Baza (Granada) hace 59 años, es un veterano dirigente de CCOO de Catalunya.Luchador por las libertades, fue procesado por el Tribunal de Orden Público franquista y dirigente de la huelga general deSabadell de 1975. Ha sido miembro de la Comisión Ejecutiva de CCOO de Catalunya desde su primer congreso (1978) ymiembro de su Secretariado desde el tercero hasta el último Congreso del Sindicato (1984 – 2004). Después de éste VIIICongreso ha sido nombrado, por unanimidad, como el primer defensor del afiliado de CCOO de Catalunya. En el Sindicato esreconocido por su voluntad de encuentro y síntesis entre las diversas visiones.

5l’onas i n d i c a l

ultura

Bases del Concurs de Poesia 2005

Imatge de la darrera edició.

Es convoca el 16è Concurs de PoesiaMiquel Martí i Pol, en llengua cata-lana, i el 9è Concurs de Poesia JosepM. Valverde, en llengua castellana,per a tots aquells poetes i poetessesque no hagin publicat cap llibre.

El tema és lliure. L’extensió delpoema o del conjunt de poemes hade ser d’entre 40 i 140 versos (la pro-sa poètica es comptarà per línies).

El treball ha de presentar-se en 6exemplars mecanografiats, a unasola cara, en mida Din A-4.

Tots els treballs han d’anar acom-panyats d’una plica amb les següentsdades de l’autor/a:

• nom• adreça• telèfon fix i mòbil• adreça de correu electrònic

Els treballs han d’anar adreçats a: Àrea de Cultura de CCOO del Barce-lonèsVia Laietana 16, 3r08003 Barcelona.

El Jurat estarà format per poetes,poetesses, escriptors, escriptores i

una persona en representació deCCOO del Barcelonès, en qualitat desecretari o secretària d’actes.

S’atorgarà un Primer premi dotatamb 350 €, i dos accèssits dotats amb175 € cada un.

Els treballs premiats, així com elsfinalistes –un màxim de sis–, seraneditats i difosos a través de la prem-sa del sindicat.

El termini de presentació de poe-

mes es tanca el dia 1 d’abril de2005.

Seran desestimats aquells treballsque no reuneixin totes les condicionsdemanades.

Els resultats es donaran a conèixerel dia 7 de maig de 2005, a les 18 h.,en un acte que tindrà lloc en la salad’actes del sindicat, Via Laietana 16,planta baixa.

Barcelona, novembre de 2004

«Dios te ama» d’Ignaci Adeva. Foto guanyadoradel premi popular.

Exposició fotogràfica del Premi Josep M. Pérez Molinos

Després de la VI Edició del premi de fotografia deCCOO del Barcelonès, marcat enguany per lamort de la persona que li dóna el seu nom, JosepM. Pérez Molinos, us convidem a veure, si encarano ho heu fet, les fotografies seleccionades i pre-miades.

Recordem que l’exposició està formada per les 40obres seleccionades pel jurat d’entre les 137 pre-sentades al premi. L’exposició itinerant s’engegàel 28 de setembre a la Sala Barradas de l’Hospi-talet i ara es podrà visitar a:

Del 15 de novembre al 7 de gener • dilluns a divendres, de 9 a 14 i de 16 a 19.20 h• CCOO de Badalona. C/ Font i Escolà, 6-8-10,

Badalona.

Del 17 de gener al 4 de febrer de 2005 • dilluns a divendres, de 9 a 14 i de 16 a 20 h • CCOO de Barcelona. Via laietana 16, Barcelona.

6 l’onas i n d i c a l

cupació

Planes de empleo de 2004 en el Barcelonés

AYUNTAMIENTO PROYECTO DE OBRA O SERVICIO Nº TRABAJADORES

L’Hospitalet Reparación y saneamiento de mercados, limpieza de fachadas (graffitis), mobiliario urbano y suciedad de los animales domésticos. 50

Sant Adrià Limpieza de espacios y solares públicos y recogida de desperdicios. Informatización de datos del ayuntamiento. Mantenimiento de pintura de centros públicos municipales. 21

Santa Coloma Detección y seguimiento de jóvenes que consumen sustancias tóxicas. Rehabilitación de los espacios públicos degradados. 37

Barcelona Recuperación y mejora de espacios forestales urbanos y rehabilitación de equipamientos públicos de espacios interiores. 105

Badalona Servicios al territorio, a la comunidad y a las personas. Ámbito municipal de deportes, medio ambiente, de Gobierno y museo municipal. 167

Los planes de empleo son pro-yectos financiados por el Serveid’Ocupació de Catalunya desti-nados a la contratación de traba-jadores desocupados para la rea-lización de obras y servicios deinterés general y social para lasadministraciones públicas sobretodo desde los ayuntamientos.La retribución de trabajadoresque se incorporen a este progra-ma será la del convenio colecti-vo aplicable. La duración es de 6meses, con la correspondientecotización a la Seguridad Social.Los colectivos que son objetode contratación son los de hom-bres y mujeres mayores de 40años, mujeres con cargas fami-liares, inmigrantes, personasparadas de larga duración ybajo nivel de formación.

Los planes de empleo correspondien-

tes al año 2004 en la comarca del Bar-

celonés darán trabajo a un total de

380 personas paradas tal como queda

reflejado en el cuadro adjunto.

Valoración sindical

El aspecto más positivo es la reanu-dación de los planes de empleo esteaño, después de su suspensión en el2003 por falta de financiación delgobierno del PP.

En los aspectos negativos hay queapuntar la precipitación en la pre-sentación de los planes y la falta departicipación de los sindicatos en ladefinición de los mismos. Tampocoes correcta su utilización para cubrirtrabajos de estructura de algúnayuntamiento.

Objetivos de CCOO para

el año próximo

• Profundizar en la filosofía de losproyectos de planes de empleocomo una política de ocupacióndirigida a los colectivos de perso-nas paradas más desfavorecidas delas ciudades de la comarca.

• Delimitar los ámbitos de los planesen relación con la actividad que secubre directamente por la estructu-ra de los ayuntamientos.

• Es conveniente incrementar elnúmero de beneficiarios en la pró-xima convocatoria.

• Participación activa de los sindica-tos en la elaboración y objetivos delos planes con los ayuntamientos.

• Valoración y evaluación de los re-sultados alcanzados.

• Los planes tienen que estar en mar-cha durante todo el año, no siendode recibo que los de 2004 empie-cen en diciembre.

Secretariat de CCOO del Barcelonès (*)

Secretaria general ................................................................................. Àngel Crespo

Secretaria d’Organització, Recursos i Serveis ........................ Ginés Martínez

Secretaria de Comunicació i Imatge .......................................... Damià Oliveres

Secretaria de Formació i Cultura .................................................. Marian Pérez

Secretaria de la Dona .......................................................................... Olga Fernández

Secretaria d’Acció Territorial i Política Internacional ...... Vicenç Tarrats

Secretaria de Treball i Ocupació .................................................. Javier Martínez

Secretaria de Drets de Ciutadania i Defensa dels Serveis Públics ................................................................................ Laura Rafart

Secretaria de Política Social i Habitatge ................................ Aureli Barrera

Secretaria d’Estudis .............................................................................. Marisa López

(*) Per una errada d’impremta en la publicació de la composició del Secretariat al darrer número de l’Ona, el tornem a publicar, ara sí, tot complet.

Los planes de empleo

correspondientes

al año 2004 en la

comarca del

Barcelonès darán

trabajo a 380

personas.

7l’onas i n d i c a l

BadalonaAl projecte local de Badalona «Qualificar-se per transitar», del programaIniciativa Equal, han estat derivades 1.051 persones, de les 900 que en princi-pi hi havia previstes. La gran majoria han estat derivades pels serveis socialsd’atenció primària de la ciutat. D’aquestes 1.051 persones derivades se n’hanatès 917, per a les quals s’ha dissenyat un itinerari personalitzat d’inserciósociolaboral.

BarcelonaCCOO del Barcelonès continua desenvolupant activitats en relació amb el pro-jecte Equal, «Passarel·les cap a l’ocupació», que ja està en el seu tram final. Laprevisió és tancar el projecte el dia 31 de desembre d’enguany. Ja en el darrernúmero de l’Ona apareixia una valoració dels processos d’inserció referits alprograma, que pretenia inserir de manera normalitzada en el mercat de tre-ball 500 persones amb especials dificultats per accedir-hi a la ciutat deBarcelona. Al final del projecte, CCOO valorarà els resultats finals tenint encompte tant les insercions finalment assolides com els productes generats, lesmetodologies d’intervenció experimentades i el valor del treball compartitamb la resta d’entitats que han participat activament en el programa.

Presentació d’un CDEl 26 d’octubre la Unió va presentar públicament un CD realitzat com un pro-ducte propi en el marc del programa Equal, que tindrà utilitat sindical, especial-ment en les federacions que han estat implicades en el seguiment del progra-ma, i també en els serveis d’orientació de CCOO. La finalitat d’aquest produc-te és bàsicament aprofitar per part del sindicat les metodologies de treballgenerades en el marc de l’Equal, i facilitar que, tot i tancat el projecte, la fei-na realitzada pugui seguir tenint validesa per a les nostres estructures.

EL CD, realitzat pel company Juanjo Gómez, «guia per a l’ocupació» delprograma proposat per CCOO, consisteix bàsicament a definir competències inecessitats formatives en els perfils professionals sobre els quals el programaEqual ha estat treballant.

Visita a Porta 22El dia 6 d’octubre, CCOO del Barcelonès va efectuar una visita pràctica a l’es-pai de les noves ocupacions «Porta 22», de Barcelona Activa. Hi van participartècnics de l’ASSOC de les diferents comarques catalanes i sindicalistes de laUnió.

Porta 22 es un espai d’accés lliure, situat a Barcelona Activa, al carrerLlacuna 126, que permet als usuaris disposar d’un important volum d’infor-mació, ordenada i sistematitzada, molt útil tant per veure a quines professionsqualsevol persona pot accedir d’acord amb la seva formació i expectatives pro-fessionals, com quins requisits formatius i de competències són necessaris perdesenvolupar ocupacions considerades de futur.

Projectes Equal

Dins del projecte Equal, s’han dut a terme tres tipus de mòduls formatius:

• El Mòdul d’Acollida i Diagnòstic, per definir i consensuar el diagnòstic socio-laboral de les persones que volen i poden participar en un procés d’inserció.Aquest diagnòstic marcava l’Itinerari Personalitzat d’Inserció Sociolaboral.

• El Mòdul d’Orientació Professional, per tal de dissenyar un itinerari de for-mació i/o inserció basat en les competències personals i professionals decada persona.

• El Mòdul de Tècniques de Recerca de Feina, per tal que, un cop verificat l’i-tinerari d’inserció, la persona sàpiga com i on adreçar-se per trobar feina,tant a nivell de recursos com d’actituds, habilitats... L’objectiu és que cadapersona sigui conscient del tipus de feina que pot i vol fer i com aconse-guir-la.

Per aquests mòduls han passat 462 persones: 157 homes i 305 dones.

S’han realitzat 5 tallers prelaborals: 2 per a joves, 2 per a dones i un denoves tecnologies. L’itinerari prelaboral es converteix en el primer pas d’unprocés per aconseguir una inserció sociolaboral adreçada principalment a lespersones amb més dificultats.

S’han realitzat, dins de les empreses, 19 cursos adaptats a les necessitatsd’aquestes. El curs adaptat, o «a mida», ha estat una eina metodològica perla qual ha apostat el Projecte «Qualificar-se per transitar». Els cursos «a mida»permeten el plantejament de diferents objectius:

• permeten a la persona comprovar les seves potencialitats i competèncieslaborals i personals en el lloc de treball.

• a l’empresari li permeten comprovar la feina feta pel candidat en el lloc detreball, així com l’anàlisi de la feina proposada pels tècnics i tècniques d’in-serció.

• al tècnic o la tècnica li permeten comprovar com funcionen les persones dinsd’un ambient real de treball.

El total de persones que han trobat feina ha estat de 289: 69 de peonatgesense qualificació, 59 de peonatge amb formació, 69 de neteja, 19 en granssuperfícies, 3 en el tèxtil, 19 de manteniment i vigilància, 12 d’oficis amb qua-lificació, 2 d’autònoms, 4 de tallers ocupacionals, 33 en l’hostaleria.

Distribució segons els col·lectius

Home Dona Total

Dona amb càrregues 0 211 211

Immigrants 88 78 166

Ètnia gitana 61 35 96

Atur de llarga durada 69 59 128

Jove amb dificultats d’accés al mercat laboral 140 72 212

Persona amb disminució 68 46 111

Toxicomanies 19 16 35

Trastorns mentals 46 46 92

491 560 1.051

8 l’onas i n d i c a l

arcelona

La Associació Barcelona per l’AccióSocial (ABAS) fue creada en el año1999 con la voluntad de ser unaorganización que promoviera lareflexión y generación de proyectosestratégicos en materia de políticassociales en la ciudad de Barcelona,en base a la gestión y desarrollo deltrabajo conjunto y de cooperaciónde los diferentes entes públicos y pri-vados. CCOO del Barcelonés mantie-ne una participación activa entre lasorganizaciones que la integran.

El ABAS como asociación seestructura para su funcionamientoen tres organismos: la ComisiónDirectiva, que es el órgano ejecutivoy de gestión de toma de decisionesdonde CCOO participa desde su fun-dación como miembro permanente.Se reúne con una periodicidad tri-mestral. Después viene el plenario,del que forman parte asociaciones,entidades y empresas de la ciudad yen el que CCOO está presente comomiembro permanente de laComisión Directiva. Finalmente, laasamblea general, presidida por elalcalde de la ciudad, se reúne unavez al año.

Entre los logros del ABAS comoasociación habría que distinguir dosgrandes etapas. En la primera (1994-1999) se elaboró un plan integral deservicios sociales, donde se definie-ron las prioridades y orientacionesen la acción social y del sistema deservicios sociales, siendo compartido

Associació Barcelona per l’Acció SocialAssociació Barcelona per l’Acció Social (ABAS)

por múltiples actores entre ellosCCOO del Barcelonés. En la segunda(1999-2004) se constituyó la asocia-ción, formalizándose la cooperaciónpublica-privada en el ámbito de laacción y los servicios sociales en laciudad. La asociación es un instru-mento de participación, reflexión yacción conjunta de una pluralidad deinstituciones representativas de laciudad y de la acción social.

Desde CCOO del Barcelonés,como sujeto en el campo de la acciónsocial en la ciudad, nos planteamosser actores y dinamizadores de los

nuevos retos que la ciudadaníarequiere y especialmente de los nue-vos colectivos emergentes, favore-ciendo su inclusión social.

Ahora es el momento de plante-arse un nuevo marco abriendo unatercera etapa del ABAS, materiali-zando nuevos proyectos, más tangi-bles y más inmediatos.

Las propuestas que desde CCOOimpulsaremos como proyectos seránun plan de acción comunitaria y unacuerdo para una Barcelona másinclusiva.

La gente mayor es una de las prioridades de la acción social.

El 4 de novembre es va presentar al Col·legi d’Economistes la memòria socioe-conòmica del 2003, que elabora el Consell Econòmic i Social de Barcelona(CESB), organisme de participació i consulta del qual formem part els sindicatsCCOO i UGT, la patronal Foment i l’Ajuntament de Barcelona.

L’acte va començar amb la presentació de Jordi Conejos, degà del Col·legid’Economistes, i va fer l’exposició del seu contingut Àngel Crespo, secretarigeneral de CCOO del Barcelonès, en la seva condició d’actual president delCESB. També van intervenir Agustí Bonavia, en nom de Foment, i Montserrat

La presentació de lamemòria va tenir unimportant impactemediàtic.

Memòria socioeconòmica del CESBBallarin, regidora d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona, com a vicepresi-dents.

La memòria consta de tres parts diferenciades. La primera fa una radio-grafia de la ciutat, aportant dades sobre l’evolució de la població, l’activitati la situació econòmica de la ciutat, el mercat laboral, la sinistralitat i la salutlaboral i la qualitat de vida. Després ve un segon apartat de perspectives, quecompta amb la contribució de diferents experts i responsables polítics sobretemes com els reptes de l’economia catalana i la necessitat de fer un girsobre el model de producció, l’ús de tecnologies de la informació i la comu-nicació en la ciutat del coneixement, l’estructura de la indústria i la seva evolu-ció recent en l’àmbit metropolità, la importància de la cultura en el marc deldesenvolupament econòmic i el paper de l’Administració en l’impuls de lesindústries culturals i creatives, i sobre l’impacte i les perspectives en l’econo-mia catalana de resultes de l’ampliació de la UE.

Finalment, i a tall de conclusions, hi ha una valoració conjunta de laComissió Executiva del CESB que planteja les prioritats i els reptes que té la nos-tra ciutat en el futur, a l’entorn dels diferents aspectes reflectits en la mateixamemòria.

9l’onas i n d i c a l

Projecte Educatiu de ciutat

El Consell de CoordinacióPedagògica de Barcelona

El Consell de Coordinació Pedagògicaés una iniciativa impulsada perl’Institut d’Educació de l’Ajuntamentde Barcelona per articular el diàlegentre l’escola i la ciutat, que obre l’es-cola a altres escenaris educatius.

Aplega unes 109 institucions i enti-tats ciutadanes (curs 2004-2005), tantpúbliques com privades, que ofereixenactivitats educatives per a escolars. Ensón un exemple l’Aquàrium de Barce-lona, el Museu d’Història de la Ciutatde Barcelona, el Centre de CulturaContemporània de Barcelona, el Cen-tre UNESCO de Catalunya, consells mu-nicipals de districtes, el Consorci deBiblioteques de Barcelona, el MuseuNacional d’Art de Catalunya, la Funda-ció Joan Miró, el Gran Teatre del Liceu,el Parc Zoològic de Barcelona, el Plane-tari Municipal-IMEB, etc.

Aquest Consell es creà durant elcurs 1988-1989 i va ser reconegut perdecret d’alcaldia el 26-2-1991. Des dellavors, el nombre d’entitats, empre-ses i institucions que en formen partha anat augmentant constantment,així com les activitats educatives ques’hi ofereixen. Les propostes de lesinstitucions són un potent instrumentque complementa, amplia i dimensio-na la percepció de la realitat quetenen nens, nenes i joves en el marcfamiliar i escolar, i multiplica les opor-tunitats d’aprenentatge de l’alumnat.

Entre totes les institucions s’oferei-xen, per a aquest curs escolar 2004-2005, 2.517 activitats escolars ben di-verses, que es recullen en el Programad’activitats escolars (PAE), que esdifon a totes les escoles des del’Institut d’Educació.

El volum creixent d’institucions id'activitats ha fet que molts nens inenes de la ciutat de Barcelona pu-guin participar en aquests programes.El curs 2002-2003 ja van ser 1.408.815.

A més a més, el Consell de Co-ordinació Pedagògica, amb la finalitatde promoure polítiques d’igualtat,distribueix beques que les institucionsmembres lliuren perquè l’alumnatque té més dificultats econòmiquespugui accedir també a aquestes activi-tats escolars. Durant el curs 2003-2004, van ser 11.063 els nens i nensque ho van aprofitar.

Amb la seva tasca, el Consell deCoordinació Pedagògica ha facilitat laparticipació activa de les institucionsen el procés educatiu de la ciutat deBarcelona.

Elena Boadas, Consell deCoordinació Pedagògica de Barcelona

Adéu a la LOCE, benvinguda la nova llei d’Educació

Cal un pacte social

per l’educació, previ

a l’acord polític,

que inclogui les

organitzacions

sindicals i altres

agents socials

vinculats amb el

tema.

El Govern de l’Estat té la intenció depresentar una nova llei d’educacióque sigui durable, que doni estabili-tat al sistema educatiu i que respon-gui a les necessitats d’una societatmoderna i canviant. Que sigui pro-ducte d’un pacte entre les forcespolítiques, socials i professionals i noestigui sotmesa a les variacions delssignes polítics dels governs. ElMinisteri d’Educació respon així a unestat d’ànim generalitzat en lacomunitat educativa, i és que els pro-blemes de l’ensenyament no es reso-lien amb la LOCE que va aprovar elgovern del Partit Popular, molt con-testada per la ciutadania i la comu-nitat educativa.

Per això ha proposat al debatpúblic un document amb el títol «Unaeducación de calidad para todos yentre todos». Aquest document tren-ca amb els principis discriminatoris dela LOCE i permet incorporar al debatels elements que millor puguin inci-dir a assegurar la qualitat i l’equitatdel sistema educatiu. La propostaministerial pretén crear una llei edu-cativa coherent i propera que plan-tegi una educació com a motor decanvi i compensació social. Aquestallei serà presentada al Congrés delsdiputats al gener perquè s’hi discu-teixi.

Les idees sobre les quals gira laproposta ministerial responen a unaconcepció de l’educació propera alpensament progressista. Una educa-ció per a la ciutadania i per una eco-nomia competitiva, però tambécapaç de creixements sostinguts i demillora de l’ocupació. Una educacióen un món canviant, per a tota lavida i també per viure en una inter-relació de cultures, en una societatmulticultural i democràtica, tenint laimplicació de tota la societat, mésenllà de l’àmbit de l’escola.

Cal assegurar que aquesta lleisigui respectuosa en allò que fa refe-rència a les competències entrel’Estat i les comunitats autònomes.Una llei bàsica que permeti l’elabo-ració d’una llei catalana d’educació,que defineixi un perfil propi del nos-tre sistema educatiu, fruit tambéd’un pacte social per l’educació quehauria d’aconseguir-se també aCatalunya. I sobretot, caldria garan-tir un bon finançament per a la sevaimplantació.

La comunitat educativa està espe-rançada davant la nova llei, i és peraixò que cal participar en el debatperquè sigui la llei de tothom i per atothom.

Luz H. Jabardo

ducació

La comunitat educativa està esperançada davant la nova llei.

10 l’onas i n d i c a l

ctivitat sindical

Ante la inminente entrada en vigordel nuevo Reglamento de la leyactual (L. O. 14/2003), CCOO de Cata-lunya y, específicamente, el Barcelo-nés hemos acordado una participa-ción sindical activa para regularizarla situación del mayor número posi-ble de trabajadoras y trabajadoresextranjeros en nuestro país.

Campaña sobre el nuevo Reglamento de la ley de inmigración

Asamblea en el salón de actos de Barcelona.

Las personas interesadas llevanesperando más de seis meses lafamosa disposición transitoria queacompaña a este Reglamento parapoder regularizar su situación. ElReglamento, después de tensasnegociaciones con los agentes socia-les, recoge algunas de nuestras pro-puestas, como el arraigo laboral y

social y la afloración de la mano deobra en la economía sumergida. Éstaúltima viene recogida dentro de ladisposición transitoria.

Esta disposición establece que enun periodo de tres meses, que comen-zará a partir de la entrada en vigor dedicho Reglamento, podrán acogersea este proceso las personas que reú-nan básicamente una estancia enEspaña superior a seis meses y tenganun compromiso de trabajo con alta enla Seguridad Social por un periodo deseis meses, a partir de la respuestafavorable de la administración.

Desde Comisiones Obreras delBarcelonés hemos iniciado una cam-paña de asambleas informativas diri-gidas a las trabajadoras y trabajado-res afiliados y no afiliados que notienen documentación de residenciaen España. Estas asambleas se hanrealizado con una presencia masivade inmigrantes en nuestros localesde l’Hospitalet, Badalona, Santa Co-loma, Barcelona y Sant Adrià. EnBarcelona la asistencia ha sido demás de seiscientas personas en lasala de actos de Via Laietana.También nos hemos coordinado conlos diferentes ramos para una impli-cación conjunta con el objetivo deinformar y asesorar a la mayoría delas personas afectadas.

Nuestra preocupación es la de re-gularizar la situación de todos losinmigrantes en situación irregular yconseguir la igualdad de derechos la-borales, sociales y cívicos. Nuestro ob-jetivo es luchar para acabar con laexplotación laboral que sufre estecolectivo.

El pasado 29 de octubre los trabaja-dores del Ayuntamiento de Barce-lona se concentraron en la PlazaSant Jaume. Estaban convocadostanto los de la «casa grande» comolos de los diferentes organismosmunicipales. El tema les afecta a

Contra las privatizaciones en el Ayuntamiento de Barcelona

todos, pues se protestaba frente a laposibilidad de que el Ayuntamientode Barcelona convierta algunos ins-titutos municipales en entidadespúblicas empresariales, rompa elconvenio marco y siga externalizan-do y privatizando gran parte de los

servicios públicos. El convenio mar-co es la manera como se asegura laequiparación de las condicionessociolaborales de todo el personalcontratado y la gestión directa delos servicios, y la manera como segarantiza a la ciudadanía unos ser-vicios públicos de calidad y univer-sales. Y precisamente para informaral público en general de como lespuede afectar este tipo de políticasse repartió una nota informativasobre la defensa de los serviciospúblicos.

La concentración terminó conuna manifestación que con loslemas de no a les EPE, no a les pri-vatitzacions, pel manteniment d’unconveni marc dió la vuelta al edificiopara terminar disolviéndose en lamisma plaza. A partir de la movili-zación se está negociando con elAyuntamiento sin que en el momen-to de escribir esta información sehayan cerrado la mayoría de lostemas reivindicados.Momento de la concentración en la Plaza Sant Jaume.

11l’onas i n d i c a l

2º taller de salud laboral en l’HospitaletEl segundo taller de salud laboral de la Unión de CCOO de l’Hospitalet, reali-zado el 4 de noviembre, contó con la participación activa de 60 delegados ydelegadas de los diferentes ramos de producción y servicios.

Se pusieron en común experiencias diversas, tanto positivas como negati-vas, para conseguir mejorar la acción sindical en los centros de trabajo y quelas empresas inviertan más en todos los aspectos relacionados con la preven-ción de riesgos laborales.

En el taller, realizado con la colaboración del Área de Promoción Econó-mica del Ayuntamiento de la ciudad, intervinieron Aureli Arribas, responsabledel servicio de prevención de Asepeyo del Baix Llobregat y l’Hospitalet y NuriaGarcía, técnica del gabinete Higia.

Equipo de trabajo de Sant Adrià. Dearriba a abajo y de izquierda a derecha

Eduardo Sousa, Gabriel Manzaneda, JuanSegura, José Luis Moya, Manuel Moreno,

Rafael Álvarez y Rafael Milla.

Asambleas en Sant Adrià y Santa ColomaLas Asambleas Conferenciales deCCOO de Sant Adrià de Besòs y deSanta Coloma de Gramenet se cele-braron los días 3 y 11 de noviembrerespectivamente.

En ambas se discutió un docu-mento de análisis de la situación de

cada municipio, el balance del últi-mo período y las perspectivas de tra-bajo para los próximos años y se eli-gió un grupo de trabajo para garan-tizar e impulsar la presencia y la con-tinuidad de CCOO en ambas locali-dades.

En Sant Adrià se coincidió en seña-lar como elementos claves, la defen-sa del suelo industrial y la mejora delos polígonos industriales existentes,las posibilidades de desarrollo de laciudad en los nuevos planes urbanís-ticos (Puerto deportivo, La Mina, LaCatalana, etc.) y la preocupación porla externalización de servicios públi-cos.

En Santa Coloma se consideraroncomo elementos más preocupantes,la falta de espacio para actividadeconómica, los problemas de convi-vencia que se están creando con elincremento de inmigrantesy la externalización de losservicios públicos.

Asimismo, en ambas lo-calidades, se constató el ele-vado número de personasdesempleadas, especial-mente mujeres y mayoresde 45 años, la necesidad deacciones formativas hacialas mismas, y de acciones dereciclaje y de formaciónlaboral dado el poco nivelde estudios de los trabaja-dores. Una de las primerastareas será la renovacióndel pacto local con los ayun-tamientos, así como poten-ciar la coordinación denuestra presencia en elPacto Territorial del Barce-lonès Nord.

Los objetivos aprobadosson avanzar en la acción sin-dical, dando apoyo a nues-

tros afiliados y delegados conjunta-mente con las federaciones, así comoaumentar nuestra intervención en elterritorio, siendo referente localpara los temas de ciudad; y potenciarnuestra relación con las entidades deambas ciudades (vecinales, de solida-ridad, de inmigración, de medioambiente, etc.).

Finalmente, se constituyeron losdos equipos de trabajo que estaráncoordinados por el compañero RafaMilla, responsable de la ComisiónEjecutiva del Barcelonés para estaslocalidades. El de Sant Adrià estarácompuesto por Rafael Álvarez, Ma-nuel Moreno, Eduardo Sousa, JuanSegura, Gabriel Manzanera, JuanLuis Moya y Eduard Rodríguez, y elde Santa Coloma por AntonioMuñoz, José Mora, Jordi Ventura,Salvador García y Juana González.

Equipo de trabajo de Santa Coloma. Deizquierda a derecha Jordi Ventura, Antonio

Muñoz, Rafael Milla, Juana González ySalvador García (falta José Mora).

Cap a quina Europa anem?Debat obert sobre la Constitució Europea

19 de gener de 2005de 17 a 19 h

Sala d’actes de CCOO. Via Laietana, 16, planta baixa. Barcelona

Programa:Presentador del debat i moderador Vicenç Tarrats, secretari de PolíticaTerritorial i Internacional de CCOO del Barcelonès.

Ponents:Antonio Madrid, professor de la Facultat de Dret de la Universitat deBarcelona.Joana Agudo, secretària de Política Internacional de la CONC.

Debat.

Tancament de l’acte a càrrec d’Àngel Crepo, secretari general de CCOOdel Barcelonès.

Convoca CCOO del Barcelonès

nions locals

Sant Adrià de BesòsC/ Pi i Gibert, 68 08930 Sant Adrià de Besòs. Tel. 93 462 00 19. Fax 93 381 08 47. E-mail: stadria@conc.es

Horario de servicios de CCOO de Sant AdriàDías Horarios

Local abierto de lunes a viernes de 9 a 13 h.de lunes a jueves de 16 a 19 h.

Asesoramiento primario* martes de 16 a 19 h.jueves de 9 a 13 h.

El Ayuntamiento ha reconsiderado su política laboral.

La acción y presión de la SecciónSindical de CCOO en el Ayuntamien-to de Sant Adrià de Besòs, ha conse-guido la creación de 43 puestos detrabajo fijos. Desde principios deaño, la Sección Sindical de CCOOvenía denunciando que el Ayunta-miento estaba incrementando la uti-lización de la contratación temporaly que dicha contratación era en frau-de de ley. En algunos casos porqueen el ámbito organizativo delAyuntamiento no fue aprobada lapreceptiva oferta pública de empleoy en otros porque carecían de la cau-sa objetiva que justificara la tempo-ralidad al haber sido hechos los con-tratos para la realización de tareashabituales y permanentes propias dela actividad municipal.

La nula respuesta municipal hizoque la Sección Sindical de CCOOdenunciara los hechos ante laInspección de Trabajo. Esta dictami-nó que los contratos temporalescelebrados en fraude de ley deberíanconsiderarse por tiempo indefinido e

instó al Ayuntamiento a solventar lasirregularidades detectadas en unanegociación con la representaciónsindical.

Fruto de esta negociación se fir-mó el 11 de octubre el “Pacto para el

desarrollo de políticas de personal2005 – 2007” que ha permitido elcambio de empleo temporal porempleo fijo, poniendo fin a la prácti-ca anterior de incremento constantede la contratación temporal.

Se consiguen 43 puestos de trabajo fijosen el Ayuntamiento

* Es necesario pedir hora con antelación.