núm. el rampí rampí_73_març_2013.pdf · dels treballs de desforestació amb maquinària pesant....

> L’alcalde escriu:

Les veritables«mentides contaminants».

> Aprovem el Plad’Acció per al’EnergiaSostenible (PAES).

> Finalitza lamillora de l’accési l’abreda dePeratallada.

Núm.

73Març 2013

Butlletí d’informació municipal de Forallac

EEll RRaammppííArqueòlegs de la UAB i el Consorci de lesGavarres estudien els dòlmens de Fitor

Excavació de sondejos arqueològics al dolmen de la Taula dels Tres Pagesos (desembre 2012).

B u t l l e t í d ’ i n f o r m a c i ó m u n i c i p a l d e F o r a l l a c / M A R Ç 2 0 1 3

EE ll RRaammppíí2

TELÈFONS

CRÈDITS

HORARIS

Ajuntament 972 64 55 22fax 972 64 55 24

Consultori mèdic· Vulpellac 972 64 55 46· Fonteta 972 64 26 60· Peratallada 972 63 40 05CAP de la Bisbal 972 64 38 08Vigilància local 607 64 23 00Escola de Forallac 972 64 09 62Jutjat de Pau 972 64 56 80Nexes. Viver d’empreses 972 64 68 58Oficina de Turisme 872 98 70 30Bar social de Peratallada 972 63 49 82Bombers 112Mossos d'Esquadra 112Ambulàncies 061Comissaria de la Bisbal 972 54 18 85Consell Comarcaldel Baix Empordà 972 64 23 10Servei de Recaptació del Consell Comarcal 972 64 09 24Sorea (la Bisbal) 972 64 02 46Sorea (avaries) 902 25 03 70Sorea (atenció comercial) 902 25 00 70Enher 900 70 70 70

CONSULTORI MÈDICMedicina general (Dr. Jordi March)Dilluns De 9 a 10 a Peratallada - De 10.45 a 13 a Vulpellac Dimarts De 9 a 10.30 a Fonteta - De 10.45 a 13 a Vulpellac Dimecres De 9 a 13 a Vulpellac Dijous De 9 a 10 a Peratallada - De 10.45 a 13 a Vulpellac Divendres De 9 a 10.30 a Fonteta - De 10.45 a 13 a Vulpellac Infermeria (Sr. Albert Mañé)Dilluns De 9 a 10 a Peratallada - De 10.45 a 13 a Vulpellac Dimarts De 9 a 10.30 a Fonteta - De 10.45 a 13 a Vulpellac Dimecres De 9 a 13 a Vulpellac Divendres De 9 a 10.30 a Fonteta - De 10.45 a 13 a Vulpellac

AJUNTAMENTEstiu: De l’1 de juliol al 15 de setembre.

Cada dia, de les 15.30 a les 20.30 h

Hivern: Del 16 de setembre al 30 de juny. Cada dia, de les 15 a les 20.30 h

JUTJAT DE PAUDe dilluns a dijous, de 9 a 10 hDivendres, de 9 a 12 h

RECOLLIDA DE TRASTOS VELLSS’han de deixar al costat dels contenidors, cadadivendres, abans de les 15 h.

Fitor acull una de les concentracions de dòlmens més impor-tants de Catalunya. Pel seu emplaçament i pel tipus de roquesdel terreny, va ser un territori on van proliferar aquest tipus deconstruccions funeràries del neolític (4.500-1.800 aC).

(4.500-1.800 aC)LA DADA

LA FOTOGRAFIA

Edita: Ajuntament de Forallac (www.forallac.cat)Dipòsit legal: GI-885-2006Producció: Àrea de ComunicacióImpressió: GisgrafTirada: 1.000 exemplarsPeriodicitat: trimestral

Amb la col·laboració de:

Ajuntament de Forallac

A l’altar principal i a la volta del transseptede l’església de Sant Esteve de Canapostes conserven restes de pintures romàni-ques d’extraordinari valor patrimonial. A lapart de llevant es pot entreveure un perso-natge a cavall, que podria correspondre al'escena bíblica de l'entrada de Jesús aJerusalem i podria datar-se del segle XII.A la banda contraposada, s’hi intueix unaescena del Sant Sopar. Les policromiespodrien ser del segle XV i es van descobrirel 1999 arran d’unes cales fetes a partird'uns fragments localitzats temps enrere.Van ser restaurades el 2002.

EE ll RRaammppíí 3


MEDI AMBIENT

L’Ajuntament adoptarà mesures per millorar l’es-talvi energètic i lluitar contra el canvi climàtic

L’Ajuntament ha aprovat un pla d’acció per al’energia sostenible (PAES) amb l’objectiu d’a-plicar mesures concretes que permetin lluitarcontra el canvi climàtic. Aquest document ésel resultat de l’adhesió al Pacte d’alcaldes peruna energia sostenible, que va aprovar el Plemunicipal el 16 de febrer de 2012. El pla ensha d’ajudar a reduir les emissions de C02 enmés del 20% per A l’any 2020, gràcies a l’a-dopció de determinades actuacions que impli-quin una millora en l’eficiència energètica.

> El pla d’acció per a l’energia sostenible(PAES) de Forallac ha estat redactat pels serveistècnics del Consell Comarcal del Baix Empordà iha comptat amb la coordinació del Conselld’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de lesComarques Gironines (CILMA) de la Diputacióde Girona. En aquest document es fa una diag-nosi inicial de les emissions de CO2 del nostremunicipi a partir de diferents sectors: edificis iequipaments del sector terciari (no municipal),edificis residencials, transport urbà rodat (privat icomercial), Ajuntament i emissions associades altractament de residus sòlids urbans.

Segons es desprèn de l’inventari de referènciad’emissions de les comarques gironines(Diputació de Girona i CILMA, 2012), Forallac vaemetre l’any 2005 un total de 13.427,15 t deCO2, xifra que representa l’1,53% del conjunt dela comarca. Les emissions van ser de 7,69 tCO2/càpita, superior a les emissions per càpitade la comarca, que varen ser de 7,28 tCO2/càpita, i a les del conjunt de les comarquesgironines, que varen ser de 6,44 t CO2/càpita.

El PAES de Forallac estableix 49 accions quesuposaran una reducció de 2.975,5 t CO2 per al’any 2020 i equivalen a un 22,16% de les emis-sions del 2005. Les accions es divideixen enquatre línies estratègiques:

1. Augmentar l'estalvi i eficiència energètica en elsedificis públics, residencials i del sector terciari.2. Disminuir les emissions associades al trans-port urbà.3. Incrementar la producció local d'energia almunicipi i el consum d'energia renovable.4. Disminuir les emissions associades al tracta-ment de residus sòlids urbans.

Què és el Pacte d’alcaldes?

El Pacte d’alcaldes és una iniciativa promo-guda per la Comissió Europea que estàorientada directament a les autoritats localsi als ciutadans per prendre la iniciativa enla lluita contra el canvi climàtic.

Tots els signants es comprometen a reduirles seves emissions de CO2 en un 20%fins a l'any 2020, incrementar en un 20%l'eficiència energètica i aconseguir que un20% del subministrament energètic proce-deixi de fonts renovables.

La manera de formalitzar aquest compro-mís i aconseguir els objectius fixats passenper la redacció del PAES, document ons’avalua l’estat actual de les emissions i esdefineixen actuacions a implementar per talde reduir-les de manera progressiva.

Molts ajuntaments utilitzen sistemes efi-cients d’il·luminació, instal·len energiesrenovables, fomenten el transport públic igestionen racionalment els residus.


EE ll RRaammppíí4

PATRIMONI

Es reactiven les excavacions en diferentsmegàlits del massís de les GavarresUn equip del Seminari d’Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient (SAPPO) del Departament dePrehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en col·laboració amb el Consorci deles Gavarres, està portant a terme un ambiciós estudi sobre els monuments megalítics de lesGavarres. La recerca es va iniciar el 2011 amb una intervenció preventiva al puig de la Borralla i ala serra de Cals, de Fitor, i continuarà fins al 2015 amb un important programa d’excavacions i dedivulgació. El projecte compta amb el suport econòmic de la Generalitat.

El programa d’excavacions s’ha dissenyat a par-tir d’uns resultats previs obtinguts durant unaintervenció preventiva que es va realitzar elsetembre de 2011 a la serra de Cals i el puig dela Borralla, zones amb diferents punts d’interèsarqueològic, alguns inclosos a la CartaArqueològica del Baix Empordà. La intervencióes va fer arrn de l’execució d’una franja del Plade Prevenció d’Incendis de les Gavarres, i delperill que les màquines poguessin afectar lesrestes. Per aquest motiu, el Consorci de lesGavarres va sol·licitar als Serveis d’Arqueologiauna intervenció preventiva.

Durant aquesta campanya es van realitzar son-dejos en aquells punts amb una major expectati-va arqueològica, tots ells a l’àmbit de Fitor:

• Abric del Cim del Clot del Llorer. • Sepulcre de les Maries (serra de Cals). S’hi valocalitzar una filera de lloses col·locades i arren-glerades. • Pedra Dreta de les Tres Finques (serra deCals). S’hi va localitzar una pedra de gransdimensions col·locada de forma vertical i envolta-da per un túmul de pedres.• Abric d’en Lluís Esteva. A l’interior es van recu-perar fagments ceràmics fets a mà possiblementde cronologia prehistòrica.• Cim d’en Cals. S’hi van localitzar unes estruc-tures segurament d’època altmedieval.

A més, es va dur a terme una prospecció visualde l’entorn de Fitor (mas Cals, mas Plaja, masCarrony i mas Estanyet) de la mà del propietaride les finques, Joan Botey. Es van poder localit-zar 26 punts d’interès arqueològic que no esta-ven inclosos a la Carta Arqueològica i 9 punts jaconeguts però que calia revisar. Aquests puntsrecollits a partir de l’entrevista amb Joan Botey ide la prospecció a camp s’anomenen puntsd’expectativa arqueològica (PEA) en referència alvalor arqueològic que se’ls pressuposa i a lanecessitat d’estudiar-los en profunditat. Aquests

punts no han estat excavats fins a l’actualitat, toti que alguns d’ells eren coneguts prèviament.Aquesta primera intervenció va anar més enllàdels resultats arqueològics ja que va contribuir al’establiment d’un protocol d’actuació davantdels treballs de desforestació amb maquinàriapesant. Cal remarcar que, tant l’actuació delsetembre, com el disseny del protocol han estatpossibles gràcies a la intervenció de l’enginyerforestal comarcal David Meya i a l’arqueòlogacomarcal Susanna Manzano.

Progama 2012-2015Amb l’embranzida dels bons resultats del 2011,l’equip del SAPPO, amb col·laboració amb elConsorci de les Gavarres, va redactar un nouprojecte amb una perspectiva de quatre anys. Apartir d’aquí ja no es tracta d’una intervencióaïllada i motivada per l’execució d’una franja deprevenció d’incendis, sinó que significa una líniade recerca i gestió del patrimoni arqueològic delmassís. El nou projecte «El patrimoni arqueològicmegalític al massís de les Gavarres: revisió,excavació i proposta per a la seva revalorització idifusió utilitzant les TIC», preveu una actuacióvers el patrimoni cultural arqueològic de les

Intervenció al Sepulcre de les Maries (setembre de 2011).



Gavarres que integra investigació, protecció,conservació i difusió. El programa 2012-2015inclou l’excavació en extensió de monumentsinèdits i d’altres que van ser intervinguts parcial-ment en excavacions antigues. En aquest sentit,el principal objectiu en l’àmbit científic comprènl’ampliació del coneixement sobre la construcciódels monuments i dels rituals funeraris, així comtambé l’avaluació de les dades dels registresfuneraris que aporten informació sobre l’organit-zació social, econòmica i cultural d’aquells grupshumans. En el projecte s’inclouen monuments deForallac i la Bisbal tan emblemàtics com la Tauladels Tres Pagesos, així com d’altres conegutsrecentment com la Cista de la Cadira del Bisbe,l’Abric d’en Lluís Esteva, el Sepulcre de lesMaries o la Pedra Dreta de les Tres Finques.

Intervenció a la Taula dels Tres PagesosEn referència a Forallac, cal dir que el desembrede 2012 es va fer una primera intervenció a laTaula dels Tres Pagesos. La neteja i el desbros-sat de l'àrea del dolmen va posar al descoberttota la part del monument encara conservat, lacambra i el túmul de pedres que acompanyaaquest tipus d’elements funeraris. Es va fotogra-fiar i dibuixar per documentar el seu estat inicial ies va realitzar un primer sondeig per estudiar laseva composició. Així doncs, la intervenció hapermès descobrir una part del túmul i fer una pri-mera valoració de l’estat del dolmen. Es vapoder constatar el greu procés de degradació enquè es troba. A causa del moviment de terresl’estructura es troba al límit del col·lapse i qualse-vol intervenció haurà de preveure un protocold’actuació que prevegi l’adequaciói la consolidació del monument,així com també garantir la segure-tat dels arqueòlegs que hi treballin.

E-Ruta dels megàlitsParal·lelament als treballs arqueo-lògics i de recerca, també s’estanduent a terme iniciatives de difusiói divulgació. En l’actualitat s’estàdesenvolupant un projecte d’e-Ruta «Els constructors de megà-lits», que inclou recorreguts guiatspels monuments més significatiusde la serra de Cals, Fitor i rodalies.Aquesta iniciativa aportarà als visi-tants una nova experiència culturali natural per mitjà de la implemen-tació de realitat augmentada apli-cada al patrimoni arqueològicmegalític i històric d’aquesta zona.

L’e-Ruta té suport en una web en procés deconstrucció amb continguts sobre el megalitismeen general i la seva presència a la zona, així comtambé informació sobre com vivien els seusconstructors en època prehistòrica. De maneracomplementària es disposarà d’informació addi-cional sobre recursos turístics i altres activitatsculturals de la zona. Aquest projecte es troba enel darrer tram d’implantació i es preveu poder-looferir a partir del proper estiu.

Perspectives de futurSi en el context actual de crisi ens atrevim aredactar un apartat de perspectives de futur ésperquè el projecte compta amb el suport econò-mic de les subvencions del Servei d’Arqueologiadel Departament de Cultura i també dels ajutsACDC (Departament d’Economia i Coneixement),Generalitat; així com amb el vistiplau dels ajunta-ments locals, el Consorci de les Gavarres i elDepartament de Prehistòria de la UAB. A dia d’a-vui ja estem treballant en la preparació de lacampanya arqueològica per a la tardor del 2013.En les properes campanyes esperem aportarnoves dades sobre el fenomen del megalitisme ales Gavarres i que aquestes es donin a conèixera través de diferents accions de difusió. Dinsd’aquestes tindrà un lloc principal el desenvolu-pament d’eines de difusió del patrimoni megalíticgavarrenc mitjançant les TIC, les quals es posa-ran a disposició del públic i, per tant, afavoriranla visita i el reconeixement social del patrimonicultural i històric de les Gavarres.

PIFERRER, M., ORTIZ, A.; BOFILL, M.;VICENTE, O

Intervenció a la Taula dels Tres Pagesos (desembre de 2012).


EE ll RRaammppíí6

Apunts de la nostra història

Ferran el Catòlic va ocupar Peratalladadurant les revoltes remences l’any 1467Peratallada va ser durant l’edat mitjana una de lesviles més importants de Catalunya. El castell eral’epicentre d’una de les principals baronies feudalsquan el 1250 es van unir les famílies delsPeratallada i dels Cruïlles, mitjançant el casamentde Guillema, germana de Ponç de Peratallada,que va morir sense descendència, amb el baróGilabert de Cruïlles, un personatge molt importanta la cort dels reis Pere el Gran i Alfons el Franc.

Al llarg de la història molts membres de la famíliavan desenvolupar alts càrrecs en l’administraciócatalana i el bisbat. Podem recordar queBerenguer de Cruïlles va ser bisbe de Girona(1349-1362) i primer president de la Generalitat deCatalunya (1359-1362) nomenat per les Corts deCervera (1359).

Aquesta situació de rellevància va fer que la vilavisqués amb intensitat i de primera mà nombrososepisodis històrics. També va fer que hi passessingrans personalitats, com és el cas del conegut reiFerran el Catòlic. Aquest va protagonitzar un delsepisodis més importants de la història local quanencara era príncep i l’agost del 1467 va ocuparPeratallada amb el seu exèrcit en el context de laGuerra Civil Catalana (1462-1472) i les revoltesdels pagesos de remença.

La Guerra Civil Catalana va ser un enfrontamentarmat entre el rei Joan II d'Aragó i els pagesos deremença d'una part; i les institucions catalanes:Consell del Principat (Diputació del General iConsell de Cent) de l'altra, per tal de tenir el con-trol polític del Principat de Catalunya. La guerraera el resultat d'una controvèrsia política queenfronta la monarquia i l'oligarquia; i entre l'estilabsolutista i el pactisme. També estava sobre lataula la capacitat política de la Generalitat perassumir la sobirania i governar.

En aquells moments, el baró Bernat-Gilabert deCruïlles va militar en el bàndol contrari al rei i va par-ticipar, fins i tot, en el setge de la Força de Girona el1462, on s’allotjaven la reina i el seu fill Ferran.

El litigi entre els pagesos de Peratallada i el senyorfeudal venien de molts anys enrere. A primers delsegle XV, els habitants de Peratallada, cansats deles prestacions feudals, havien reunit 20.000 sous

per redimir-se. Aquests diners es van dipositar amans d’un banquer gironí, però una sentència del’any 1402 va ordenar restituir als barons totes lesjuridisccions. A més d’això, els diners no vanretornar al poble. Això va generar un gran malestari una situació molt tensa. Els pagesos tenien percap Joan Ros, de Canapost, que va ser perseguiti empresonat.

El 1462 els remences van arribar, fins i tot, a ame-naçar amb calar foc al castell de Peratallada. Ésen aquests moments quan va esclatar la GuerraCivil Catalana. El territori estava més o menysdominat per les forcesremences, i la reinaJoana Enríquez s’ha-via instal·lat amb elseu fill primogènitFerran, a la Força deGirona, on el bisbe iels remences els pro-tegiren i donaren asil.La reina va procurarreunir efectius dediversos municipis iuniversitats. Moltesviles de l’Empordà novan voler lliurar-se als reialistes i per això laGeneralitat va enviar ràpidament reforços per marper resistir els primers embats.

L’agost de 1467 el príncep Ferran, després d’ocu-par els castells de Pals i Gualta, va prendre ambles seves tropes la vila de Peratallada. Acabada laguerra el senyor de Peratallada era Pere Galcerande Cruïlles, que encara va tenir enfrontamentsamb els remences. El 14 de març de 1483 hi vahaver una reunió al castell a la qual van assistir elscaps pagesos, convocats pel mateix baró. Malgrattot, no hi va haver cap entesa. El 1484 alguns sín-dics de la baronia recordaven al rei Ferran queaquestes terres s’estaven despoblant, com a con-seqüència de les vexacions fetes als habitantspels Cruïlles, i també per les despeses de les llui-tes. L’any 1486 la famosa Sentència deGuadalupe va tancar aquest llarg període de tur-bulències, va fer possible la fi dels mals usos acanvi d'un pagament, i va postergar el conflicteque havia durat més de quatre segles entre se-nyors i pagesos.

Retrat de Ferran el Catòlic.



NECROLÒGIQUES

El 4 de març va morir Joaquim “Kim” Figueras, un dels promotors i membres més actius del’Associació d’Amics de Fitor. En aquest escrit, el seu amic i president de l’entitat, Lluís Molinas, liret un sentit homenatge i en destaca el paper rellevant que va tenir tant en la creació com en laposterior dinamització de l’associació.

En record de l’amic Kim Figueras

recentment desaparegut Joan Vilanova, peraconseguir, any rere any, la col·laboració de lacobla orquestra Costa Brava (malgrat els entre-bancs per arribar a Fitor amb els estris musicalssencers), per un preu summament «enraonat».

Què més podríem dir d’en Joaquim Figueras?Penso que en el decurs d’un bon grapat d’anysva esdevenir l’ànima del popular Aplec —o FestaMajor— d’aquest Fitor que tant va estimar. Deben segur, tots els companys trobarem a faltar laseva cordialitat i la seva bonhomia. Potser peraixò, quan refili la tenora en renovats aplecs fito-rencs, ens direm: «Amic Kim, el teu esperit, el teurecord i sobretot la teva tasca, es troben encaraben vius enmig dels entranyables murs d’aques-ta parròquia o dels camins que menen fins alpedró de la Creu, que tantes vegades vamestassar plegats».

També, per això, novament volem fer nostresaquestes emotives paraules de mossèn JacintVerdaguer:

I amb els llavis freds, encara sembla dir-nos:"No ploreu pas ma mort,

per què en tan curt viatge despedir-nos,si jo us espero a port?"

Fa gairebé trenta anys, amb en Joan Piera dePalafrugell ens vam posar en contacte amb elshereus d’en Miquel Torroella i Plaja amb el pro-pòsit de publicar els seus populars Cuentos queson historia, a partir de la primera edició de 1904.Arran d’aquella reedició –que va assolir unaesclatant acollida popular—, en Kim Figueras esva posar en contacte amb nosaltres. Home ena-morat de Fitor, aleshores el seu somni era fundaruna mena d’associació que vetllés per salva-guardar el patrimoni fitorenc, en aquest cas dig-nificar la Festa Major, la parròquia de SantaColoma i el seu entorn, així com homenatjar lamemòria de Miquel Torroella. Aquells anys,estem parlant de la dècada 1980-1990 del pas-sat segle, la vella església s’anava degradant apassos agegantats, malgrat algunes actuacions,no massa encertades, que s’hi havien practicatde pressa i corrents. Preocupat per tot això, icom una espina que tingués clavada, en Kim vaaconseguir aglutinar un grup de persones, veïnsde diferents poblacions —sobretot properes aFitor—, amb l’objectiu de fundar legalment unaassociació. I amb la seva reconeguda tossude-ria, en Kim se’n va sortir.

Formalitzada l’Associació Amics de Fitor, totseguit es va posar fil a l’agulla per demanar aju-des o subvencions —més o menys oficials—amb la finalitat de consolidar l’emblemàticaparròquia que ja havia entrat dins el seumil·lenni. Ben aviat diferents entitats i particularsvan col·laborar-hi, algunes generosament, i poctemps després l’església de Santa Coloma deFitor presentava una renovada imatge.

Considero just remarcar que en tota aquellamoguda en Kim esdevingué un ferm puntal al’hora d’anar a «mendicar», com solia dir, o béper aconseguir, amb migrats mitjans econòmics,un aplec anual amb multitudinària participació.

Ara que ens ha deixat, no podem esborrar laseva imatge enmig el tripijoc de taules, cadires oplats commemoratius, a l’hora del dinar de ger-manor, quan l’arrossada estava a punt. Tampocpodem oblidar les seves gestions amb el també

En Kim Figueras, a la dreta, venent butlletes per al’arrossada popular durant l’aplec de 2003.


EE ll RRaammppíí8

EDITORIAL

Mentides contaminants

Josep Sala LealAlcalde

Sobre el projectede planta detriatge i valorit-zació de residuss’estan dientmoltes mentidesi barbaritats.

Jo només pucparlar del projec-te real, i no de«projectes tòxicsi contaminants» ide «xemeneies de25 metres» queno existeixen.

El projecte estàessent utilitzatde forma dema-gògica per unaminoria de gentbenestant defora que defensainteressos parti-culars i polítics.

Si realmentactués comaquesta gent diuque faig, segura-ment no m’ha-guéssiu aguantatdurant 25 anyscom a alcalde.

Malgrat la feina feta en un ajuntament, sempre hi ha aspectes a millorar o mancances acobrir. Un municipi és com un ésser viu, que creix i es desenvolupa en un context can-viant. Això obliga a un procés d’adaptació constant. Per això, quan analitzo la feina feta,no puc deixar de pensar ni en les necessitats del present ni en tot el que ens queda perfer. Sempre tinc la mirada fixada en aquest horitzó i això és el que m’estimula a perse-verar en la millora constant.

Faig aquestes consideracions prèvies per contextualitzar la tramitació d’un projecte delqual s’ha parlat molt les darreres setmanes, que és el de la planta de triatge i valoritza-ció de residus. Es tracta d’una iniciativa sobre la qual s’han dit moltes mentides i haestat utilitzada de manera interessada i tergiversada per part d’un determinat col·lectiude persones, majoritàriament de fora del municipi.

La gestió dels residus és un dels principals reptes que tenen les administracions i lasocietat en general. A Forallac hem millorat força en aquest àmbit gràcies, per exemple,a la implantació d’un innovador i pioner servei de recollida. Si reculem unes dècadesenrere, encara ens adonarem més dels canvis. Molts recordarem que en el nostremunicipi hi havia dos abocadors a cel obert: un a Peratallada, on anaven a parar lesescombraries de mitja comarca; i un altre de municipal en els terrenys on ara hi ha laplanta de transferència. Amb molts esforços vam aconseguir clausurar-los. Des del puntde vista de gestió i de costos ambientals, hem millorat moltíssim. La planta fa pràctica-ment 20 anys que funciona sense problema i no ha generat oposició de cap tipus. Enaquesta finca ara s’hi vol posar una instal·lació que substitueixi i millori el que ja hi ha.En concret, una instal·lació per separar els residus que hi arriben i posteriorment trans-portar-los, degudament classificats, a les plantes on es recuperen. Amb això jo noméshi veig avantatges i una actuació responsable per tenir-ho tot més endreçat i polit.

La demagògia al servei d’interessos particularsEl nou projecte, però, està essent utilitzat de forma demagògica per una minoria degent benestant que defensa interessos particulars i polítics. Jo no puc sortir contínua-ment a desmentir les barbaritats i mentides malintencionades que diuen aquests grups,al capdavant dels quals hi ha SOS Empordanet. Jo només puc parlar del projecte realque s’està tramitant i no dels diferents projectes «tòxics i contaminants» i de «xeme-neies» inexistents que diuen que s’han de fer.

Al darrere d’aquests col·lectius hi ha interessos particulars de gent poderosa que estanmobilitzant molts recursos i mitjans per generar alarmisme entre la població. La infor-mació que donen és falsa, no hi ha cap incineradora ni xemeneia de 25 metres comhan reproduït en un fotomuntatge. Al contrari, es tracta d’una instal·lació modèlica, depetites dimensions i no d’una «macro-planta» com diuen ells, que millorarà el que ja hiha. En un futur, preveu la possibilitat de complementar-se amb una central per generarenergia elèctrica amb biomassa i els residus inerts de la planta. Això és el que ells ano-menem malintencionadament «incineradora». Tots sabem que això és una instal·laciómolt nociva, per la qual cosa jo no permetria que s’ubiqués a casa nostra. Quan pen-sem en una incineradora a tots ens venen al cap aquelles instal·lacions arcaiques onabans ho cremaven tot. Fa molts anys que no estan permeses, per la qual cosa emconsta d’entendre que utilitzin aquest argument per confondre la població.

Jo puc entendre que algú pugui estar en contra del que s’hi vol fer, però no és accepta-ble que es desinformi. A més, em sap molt greu que la suposada entitat parli de greusmalalties tan alegrement. Això em dol especialment, perquè és molt mesquí haver d’uti-litzar d’una manera tan irresponsable una malaltia que a tots, directament o indirecta-ment, ens ha afectat, simplement amb la voluntat de generar alarmisme. Em sobta, amés, que demanin el trasllat de la instal·lació al polígon industrial. És que allà no «intoxi-carà»? Aquest és un exemple més de les contradiccions dels opositors.

Els grups ecologistes haurien de ser els primers a felicitar l’empresa que promou laplanta de triatge. És més, una de les formacions polítiques que hi donen suport, IC-V,



n’ha promogut en d’altres llocs, però com que enaquesta ocasió no hi estan al darrere, només hi veueninconvenients.

El projecte que s’hi promou no és farònic com diuenquan parlen de 16.000 metres quadrats i 8 naus. En fa3.500 i és una única planta, compartimentada en 8sales. No hi ha cap xemeneia, ni s’hi cremaran deixa-lles i residus perillosos. A més, a la finca tampoc s’a-fecta els clots de Sant Julià, que es troben ben lluny.Lamento profundament que entesos en patrimonidiguin que s’afectaran jaciments. El mateix projecteincorpora un exhaustiu estudi autoritzat i dirigit per lamateixa Generalitat el 2007 on se certifica que a lafinca no hi ha cap mena de resta d’interès.

Pel que fa al moviment d’oposició, crec que els promo-tors haurien de fer una profunda reflexió per analitzarels motius pels quals tenen tan pocs seguidors delmunicipi. SOS Empordanet fa temps que ha convertitForallac en el seu centre d’atenció. Des del 2003 lesdenúncies i els xivarris com el d’ara han estat cons-tants (polígon V2, BCIN de Peratallada i Vulpellac, Plaparcial de Vulpellac, planta de recuperació de residusde la construcció, etc.). Sempre han posat la por alcos dels altres falsejant la realitat. Al final, la veritats’ha acabat imposant i algun crèdit ha de tenir aquestajuntament quan la seva massa de manifestants i opo-sitors l’ha de recaptar a fora.

En aquest sentit, demanaria a moltes de les personesd’altres municipis, i en especial del municipi veí de laBisbal que hi donen suport, que es plantegessin onvan a parar les seves escombraries. Fa temps que esporten a la planta de transferència de Forallac, cosaque potser no saben. És més, potser fins ara nosabien ni on era, però ara consideren més tòxic teniruna instal·lació més endreçada, que no pas haver desuportar les seves escombraries en la instal·lació des-coberta actual, que és un niu de gavians. Els demana-ria una mica més de serietat, que es preocupin desaber com s’han de gestionar les seves bosses d’es-combraries i que ens deixin a nosaltres gestionar elnostre municipi.

Les persones que em coneixen saben què representael municipi per mi. No només sóc alcalde, també sócveí i un enamorat del territori. Jo, a diferència de moltsdels que ara aixequen pancartes, sí que he hagut delluitar per defensar el municipi de les oligarquies quevolen dir-nos com hem de fer les coses.

Ni per mi ni per ningú és agradable sentir el que diuenaquesta gent. Davant la impotència que sents quanescoltes tantes barbaritats, no pots fer res més quecreure en el que fas i tirar endavant per demostrar ambel temps que les mentides i els interessos personalsno endreçaran el municipi ni faran anar bé el país.

Si com a alcalde actués com diuen que ho faig aques-ta gent, no m’haguéssiu aguantat durant 25 anys coma alcalde. La raó només es guanya amb la veritat.

Agenda

VULPELLAC

TROBADA DE VEHICLESCLÀSSICS

Dissabte 18 de maig

PERATALLADA

IX FIRA DE LES HERBES

Diumenge 28 abril

FONTETA

VIII MARXA DE LES GUILLES

Diumenge 14 d’abril

FONTETA

VI TROBADA DE LA GENT GRAN DE FORALLAC

Dissabte 18 de maig

NAIXEMENTS

JÚLIA COLLS POMARES 20-12 SANT CLIMENT DE PERALTAARLET GUDAYOL PLANA 24-01 FONTETAOLÍVIA GRAU DELPIANO 15-02 FONTETA

DEFUNCIONS

MARIA BAÑERAS ROMÀ 22-02 SANT CLIMENT DE PERALTA


EE ll RRaammppíí10

URBANISME

L’Ajuntament ha executat la segona fase del pro-jecte d’urbanització de la zona d’equipamentscomunitaris “Els Estudis” de Fonteta. Les obresque mancaven eren, bàsicament, la pavimenta-ció de la calçada, la recollida d’aigües pluvials ila plantació d’arbres. Paral·lelament també s’haexecutat una recollida i conducció de les aigüespluvials de la pista esportiva i la pavimentaciód’un pas formigonat fins a la porta d’accés a lallar d’infants.

URBANISME

Finalitzen els treballs de millora de l’arbreda i l’accés al nucli de Peratallada

El mes de març van finalitzar les obres de remo-delació de l’arbreda i l’accés al nucli dePeratallada, en el tram de vial comprès entre lacarretera i el camí de Sant Julià de Boada.L’actuació ha permès dignificar i adequar l’accésa la imatge del conjunt històric. També ha servitper posar fi a les deficiències que presentava

tant des del punt de vista dels serveis, com deseguretat. Per millorar l'accessibilitat al nucli, pro-perament es construirà una nova passera per avianants que permetrà creuar la riera on ara hi hauna petita resclosa molt a prop de l'arbreda.L'actuació ha tingut un cost de 248.828 euros i hacomptat amb una subvenció del 65% del PUOSC.

SOCIETAT

La Cavalcada dels Reis Mags de Fonteta creixany rere any en espectacularitat i en nombred’espectadors que no volen perdre’s aquestamagnífica festa que ens prepara la Comissió deReis de Fonteta. Gràcies a aquesta entitatpodem gaudir amb la màxima intensitat d’unarebuda reial carregada de màgia. Des del’Ajuntament volem agrair el treball que de mane-ra desinteressada porten a terme totes les perso-nes que hi col·laboren.



Plens i juntes degovern

Junta de govern extraordinària de l’11 de desembre de2012

S’aprova el contracte menor per a la redacció del projected’instal·lació de la deixalleria municipal a Tallerd’Enginyeria i Seguretat en el Treball, S.LL, pel preu tan-cat de 2.395,80 euros, IVA inclòs.

S’aprova el contracte menor de serveis per a la redaccióde l’avantprojecte de les obres de reforma i ampliació del’escola bressol de Fonteta a l’arquitecte Pere Comalada,pel preu tancat de 2.448,88 euros.

S’aprova la certificació núm.1 de les obres d’Ordenaciód’accés a Peratallada executades per l’empresaAglomerats Girona, SA, per un import de 27.996,10 euros,IVA inclòs.

S’aprova la concessió a Forallac Progrés, SAM, d’unasubvenció de 17.000 euros, per finançar les despesesd’explotació en la mesura necessària per equilibrar elcompte de l’exercici 2012.

Es ratifica el decret d’alcaldia pel qual s’adjudica el con-tracte per a la construcció de la deixalleria a l’empresaConstruccions Lagraña Bravo, SL per un import de67.766,48 euros, IVA exclòs.

Ple extraordinari de 13 de desembre de 2012

S’aprova, amb els vots a favor de CiU i l’abstenció d’IGF-PM, el pressupost per al 2013.

S’aprova per unanimitat la modificació del termini d’exe-cució del contracte derivat de l’Acord marc del subminis-trament d’energia elèctrica amb destinació a les entitatslocals de Catalunya, formalitzat amb l’empresa UniónFenosa Comercial, SL en data 2 de gener de 2012, is’amplia la seva durada fins al 31 de març de 2013, d’a-cord amb les condicions econòmiques, amb els preusactuals revisats amb l’IPC interanual novembre 2011-novembre 2012, i relació de CUPS que figuren a l’annex.

S’aprova, amb els vots a favor de CiU i l’abstenció d’IGF-PM, l’informe de control financer de l’empresa ForallacProgrés SAM de l’exercici 2011.

Junta de govern de 23 de gener

S’aprova el Pla de seguretat i salut de la modificació delprojecte d’urbanització de la zona d’equipaments comuni-taris “Sector Estudis” de Fonteta.

S’aprova la certificació núm. 3 de les obres d’Ordenaciód’accés a Peratallada, executades per Aglomerats Girona,SA, per un import de 33.287,99 euros, IVA inclòs.

S’aprova la liquidació del segon trimestre de 2012, pre-sentada per SOREA, corresponent al Servei municipald’abastament d’aigua i clavegueram, amb un saldo afavor de l’Ajuntament de 5.984,26.

Ple de 21 de febrer de 2013

S’aprova per unanimitat, deixar sense efecte l’acord de 17de juliol de 2012, d’aprovació del Conveni entrel’Ajuntament, la Fundació Caixa de Catalunya i laDiputació, de cessió a l’Ajuntament del dret de superfícieper a instal·lar un dipòsit d’aigua per a la intervenció encas d’incendi, i servitud de pas, a la parcel.la núm. 61 delpolígon 14 del cadastre de rústica. Tot seguit, s’aprova unnou conveni en el qual s’incorpora una addenda mitjan-çant la qual la Diputació adopta el compromís ded’instal·lar un abeurador per a la fauna salvatge.

S’aprova per unanimitat la sol·licitud d’inclusió de tresactuacions al PUOSC 2013-2016:

Avantprojecte i memòria valorada d’adequació, millora iampliació de l’escola bressol a Fonteta (2014), reforç delpaviment dels carrers del puig de Sant Ramon (2015) iredacció del Projecte de reforç del paviment dels carrersdel puig de Sant Ramon (2014).

S’aprova amb els vots a favor de CiU i l’abstenció d’IGF-PM, sol·licitar a la Direcció General del Cadastre, l’aplica-ció als valors cadastrals dels béns immobles urbans, delscoeficients que s’estableixin a l’efecte a la Llei dePressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2014 i anyssuccessius, amb l’apreciació prèvia del Ministerid’Hisenda i Administracions Públiques de la concurrènciadels requisits legalment establerts.

Junta de govern de 20 de febrer de 2013

S’aprova inicialment el Projecte de senyalització patrimo-nial de Forallac, redactat per l’arquitecte Pere ComaladaJoli i el seu pressupost d’execució per contracta queascendeix a la quantitat de 23.731,61 euros.

S’aprova la certificació núm.1 i única de les obres pen-dents d’executar de la modificació del projecte d’urbanit-zació de la zona d’equipaments comunitaris del “SectorEstudis” de Fonteta, executades per Aglomerats Girona,SA, per un import total de 35.300 euros, IVA inclòs.

S’aprova la certificació núm. 4 de les obres d’Ordenaciód’accés a Peratallada, executades per Aglomerats Girona,SA, per un import de 48.345,41 euros, IVA inclòs.

S’apova sol·licitar a la Diputació una subvenció de 21.250euros per al finançament parcial del subministrament d’e-nergia elèctrica destinada a l’enllumenat públic i una altrade 3.750 euros per al finançament parcial de les activitatsprogramades per a l’any 2013, d’acord amb les bases i laconvocatòria en l’àmbit de cooperació municipal Fons deCooperació Econòmica i Cultural, 2013.

S’aprova sol·licitar a la Diputació l’adhesió de l’Ajuntamental servei d’assistència per a la prevenció d’incendis fores-tals en camins municipals, per a l’any 2013 i s’aprova lamemòria redactada pels serveis tècnics municipals en laqual figuren els camins municipals afectats pel serveiobjecte de la convocatòria.

Subvencions. A l’AE Forallac, 600 euros per assumir partde les despeses de participació en el campionat de lligade futbol del grup “Veterans de l’Associació d’amics defutbol amateur”, temporada 2012-2013.

EE ll RRaammppíí12

El nostre municipi va acollir el 3 de març la primera de les 5 proves del prestigiós Mondraker EnduroSeries 2013, un dels campionats de referència internacional de l’Enduro BTT. Aquesta és una modalitatde cursa molt espectacular on es barreja la tècnica del descens i la força del ral·li.

Hi van participar 272 bikers catalans, espanyols, francesos, andorrans i alemanys, que van valorar moltpositivament la tasca organitzativa portada a terme pel Club BTT la Tribu de Forallac i la Comissió deFestes de Vulpellac. La prova es va disputar sobre un recorregut de 25 km en ple cor de les Gavarres.L’organització va preparar un circuit molt tècnic sobre sis trams cronometrats i sis trams d’enllaç.

El guanyador absolut va ser el francès Damien Oton (Transbiking). Van completar el podi scratx l’ando-rrà Roger Gonzalez (Wild Wolf-La Fenasosa) i el català Tony Perez (Xtreme bike). En categoria fèminespoques sorpreses davant la victòria de la també francesa i clara favorita Mary Moncorgé (SeleccióFRA). Eva Garrido (2Inbike) i Lola Moreno (Lenteja Team) van completar el podi. Els guanyadors de laresta de categories van ser Jorge Garcia (Ciclos Domingo) en júniors; Carles Barcons en veterans iUmbert Almenara (Gavarres Bike) en sènior 1. (Fotos: Robin Schmitt / Ruben Vigil)

Forallac va obrir el prestigiós campionat internacional Mondraker Enduro Series 2013

núm. el rampí rampí_73_març_2013.pdf · dels treballs de desforestació amb maquinària pesant....

Documents