Núm. 502Juny - Juliol del 2013

Preu: 4,50 €

yEditoraAssociació Cultural Amics de l’OmPlaça de l’Oratgell, 3 43330 Riudoms650 742 746 / lom@femsafareig.cat

yrEdaccióLluís Bages Arnau Castro Elena Domingo Gilbert Molons Jesús Torres

ydissEny i maquEtacióArnau Olesti

yWEb David Carrascosa

Nota de l’editora:L’Om no comparteix ni es fa responsable de les opinions reflectides en els articles que van signats. La Redacció es reserva el dret a decidir si es publiquen els articles rebuts.

y dipòsit lEgalT- 3246- 68

punts de venda de L’Om:

Estanc dEl carrEr nou, llibrEria la comEta, quiosc ramon mallafré i llibrEria El follEt

y amb El suport dE

Ajuntament deRiudoms

SUPLEMENT:33A FIRA DE L’AVELLANA

pàg. 15

LA MÚSICA, A L’OMBRA DE LA CRISI

pàg. 30FOTO DEL MES

pàg. 28

AbANS/ARALA FESTA DE bARRIS

pàg. 38

10 ANYS DE“LA CALDERERA“

pàg. 40

· 54 · Editorial

Un poble que compta amb unes entitats fortes i participatives s’educa constanment en valors democràtics. Al cap i a la fi les entitats són una escola de participació constant de la societat que complementen tots els altres espais educatius. Les associacions conformen àgores en què els ciutadans es troben per treballar de forma conjunta per oferir allò que creuen necessari per la societat.

És important que es mantingui un teixit associatiu fort, sobretot a nivell local, ja que aquest ajuda a la definició del caràcter d’un poble. Avui en dia no entendríem Riudoms sense tot el ventall d’entitats que tenim i que han precedit a les actuals. Totes elles en la seva mesura han fet que els riudomencs i riudomenques que n’han format part hagin tingut consciència del treball comú pel nostre poble i molts d’ells hagin

participat periòdicament ens diverses associacions. Sense anar més lluny, és a l’estiu quan s’evidencien positivament més les dinàmiques col·lectives del nostre poble, com ara les Ulé Barraques que movilitzen les entitats amb més membres.

Tots aquests exemples ens demostren el treball col·lectiu constant de les entitats riudomenques i ens planteja si en altres moments de l’any es podria repetir. I no

lEs Entitats una Escola dE dEmocràcia

les institucions comptaran amb

altaveus de les demandes

ciutadanes a través de les entitats

la Redacció

dE l’om i fEmsafarEig.cat

tan sols per dur a terme actes lúdics, sinó que seria positiu que seria aprofitar el treball i debat intern en el si de les associacions per definir el futur del nostre municipi.

Un recolzament clar a les entitats es tradueix en una societat dinàmica que compta amb espais que poden suplir algunes actuacions de l’Administració Pública empoderant a la societat civil. I alhora les institucions comptaran amb altaveus de les demandes ciutadanes canalitzades a través de les entitats.

En conclusió és important que no es perdi el teixit associatiu que conforma el nostre poble i que ens indentifica com a riudomencs ja que és un dels espais d’aprenentatge democràtic en què es poden proposar idees per desenvolupar-les conjuntament x

· 76 ·

ycrítica litEraria

L’úLTIMA TRObADA

L’última trobada, de l’escriptor hongarès Sándor Márai (1900-1989), ens explica el retrobament de dos amics després de quaranta-un anys sense veure’s. En Henrik i en Konrád eren inseparables des de petits però un suposat succés, en un moment donat, va provocar que cadascú emprengués una trajectòria de vida ben diferent perdent totalment el contacte. Aquesta novel·la ens parla, més enllà de la traïció i la venjança, d’una relació a tres bandes que navega entre l’amor i l’amistat en la qual els personatges que la formen, en Henrik, en Konrád i la Krisztina, són víctimes del seu propi

aïllament i solitud. És l’orgull el que no els permet trencar amb la distància i permetre anys abans el retrobament, de manera que el temps es converteix en un valor important

per mantenir-se en vida esperant la trobada. I quan aquesta es produeix, només un dels dos personatges està

diferenciades, una primera que se centra en la relació entre els tres personatges i una segona en què Henrik fa un monòleg intens -el lector només coneix el relat dels fets des d’un únic punt de vista- amb el qual posa en dubte el valor de l’amistat i posa de manifest com els éssers humans som capaços de crear i creure’ns una veritat –la nostra veritat- a partir de l’especulació. Arribat aquest punt, no calen testimonis ni proves per desmuntar una versió aprovada dels fets construïda al llarg de més de quaranta anys. El silenci és la millor resposta als dubtes x

posa de manifest com els éssers

humans som capaços

de crear i creure’ns una

veritat

interessat en conèixer la veritat. Una veritat que aquest –i també el lector- no arribarà a conèixer mai. La novel·la s’estructura en dues parts ben

ELISABEt CROS comunicadora audiovisual

yopinió

LES IAIES DE NEgRE

Les iaies ens acompanyen en la nostra infantesa, sempre que la vida els doni aquesta possibilitat i les famílies siguin properes. Ens crien i alhora ens malcrien i ens traspassen la seva forma de veure el món.

Moltes iaies de la nostra generació van patir l’escassetat que va marcar per sempre el seu caràcter i la seva actuació. Sempre van escurar fins a l’última engruna del seu plat, eren dones d’estalvi.

Però la majoria d’elles van poder veure com la seva descendència millorava. Poques satisfaccions hi ha en la naturalesa humana com poder veure que les noves generacions viuen millor que les anteriors. I així ho van viure les nostres iaies fins a l’arribada d’aquesta crisi inacabable.

Les dones grans de casa ja fa temps que ens diuen que anem enrere. Que cada vegada hi ha més por pel poc que tenim.

Tots recordem encara les iaies amb els davantals negres, pell gastada i mocadors al cap. Els canvis socials van arraconar el negre del dol que durava tota la vida i van omplir de color les

seves vides i pensions. Ara, sense saber ben bé com, s’adonen que el negre els torna a marcar cruelment la vida, i la dels seus. El negre dels homes de negre. Els dels maletins d’Europa. Els dimonis que imposen una penitència llarguíssima x

ycuriositats

PER qUè TENIM DUES PLACES?Amb 4.100 m2 de superfície, la plaça de l’Església i la plaça Petita formen un dels espais oberts més grans dels pobles de la nostra zona.

L’espai que ocupen les dues places és d’herència medieval. La zona formava part dels glacis i patis del castell, edificat on avui hi ha l’església i del qual es té constància des del segle XII, quan es va fundar el poble. La plaça de l’Església també s’ha anomenat del Castell o del Sitjar, perquè en altres temps hi havia sitges per guardar gra i aigua.

L’actual disseny, dividit en dues places, és resultat de la reestructuració urbanística del segle XIX. A partir de 1858 la plaça Petita o del Llac es va fixar al nivell d’avui en dia. S’hi va edificar, es van bastir els porxos, i l’any 1889 s’hi va col·locar l’estàtua oferent. L’última reforma va ser el 1971. Del 1977 és l’aspecte actual de la plaça de l’Església, amb els sortidors, les tres illes verdes i el mosaic. A sota encara s’hi troba, poc conservat, el refugi antiaeri de la Guerra Civil x

*agRaïmenT especial aeugeni peRea simón

elena domingo

pEriodista

LLuíS ARAgOnèS EmprEsari

· 98 · cultura

aRnau casTRo

Estudiant dE pEriodismE

el juliol de 2012. Tot aquest procés va ser de feina i revisió. És més, no vaig presentar aquesta versió fins a principis del 2013, la qual cosa vol dir que també hi van haver correccions més enllà del 2012. Vaig fer canvis prou grans. És la vida de l’artista: no acabar mai de treballar, criticar i revisar.

podRies acabaR TReballanT exclusivamenT com a poeTessa?

Penso que només fer aquesta feina em tornaria boja. No podria només ser poeta o escriptora. Aquesta obsessió d’anar refent no em deixaria descansar i veure les coses amb perspectiva. La música m’ocupa tant i em fa estar tant concentrada que és com tenir un món apart a la poesia: no tenen res a veure però puc saltar d’un a l’altre. Quan estàs satisfet d’un vas a l’altre.

com compagines la poesia i la música?

M’agrada dir que no tenen molta relació amb la meva vida, perquè entre si mai les relaciono, i les enfoco de maneres molt diferent. Són dues coses apart. La música és allò que faig cada dia. És una cosa externa, requereix una tècnica molt gran. T’has d’entrenar. En canvi, la poesia és una cosa més inherent, que ve dels pensaments i per la qual no necessites aquesta sensació física. No necessita un entrenament tant gran. La meva vida està formada per ambdues coses per igual. Les dos m’omplen i no entendria la vida sense una de les dues.

peR què “oda als objecTes”?

Vaig tenir una època durant la qual no escrivia gaire i on trobava que la poesia no tenia perquè ser una cosa molt sentimental i tràgica. No calia reflexar només les coses dolentes. El que fem a la nostra vida diària també és poesia i necessitava fer coses més terrenals. Així que em vaig dir: “potser tots plegats hauríem de ser més humils i no pensar amb l’amor i tot plegat”. Era un repte. Parlar de les coses tangibles del nostre dia a dia i que conformen la nostra vida. A més coincidia en l’època en que vivia a Barcelona. Viure en una ciutat et fa estar allunyat de la natura i molt pròxim als objectes. S’hi reflexa la societat moderna vista des de la ciutat, tot vist des del prisma d’una persona que està provant de fer coses però que té por.

És un Reflex de les Teves vivències?

No existeix la poesia desconnectada de la vida del qui escriu. Si està o no més o menys lligat a unes vivències, per mi no té cap importància. Escric el que penso i el que penso és fruit del que penso i del que visc.

quan vas sabeR que havies guanyaT el pRemi, què vas senTiR?

Una barreja entre satisfacció i tranquil·litat, com si em tragués un pes de sobre. Feia molt temps que anava rere aquest premi, era una fita. Tenia entre cella i cella que l’havia de guanyar, perquè fins que no el guanyés no editaria altres coses (per poder-hi participar has de ser inèdit). Ara puc continuar treballant amb les portes una mica més obertes i més seguretat. Fins llavors no sabia en quin punt estava, però si gent amb molta experiència professional et diu que estàs fent bé la teva feina, és senyal que vas per bon camí.

com veus la poesia, a nivell geneRal?

El gran problema és el públic. La gent no llegeix poesia. Aquest país té molts premis de poesia però no té qui la llegeixi, i això que avui en dia s’està fent poesia molt bona. No hi ha concordança entre la professió amb el públic. De què serveix escriure si ningú et llegeix?

on podem TRobaR aquesT llibRe?

Ara mateixa ja està en totes les llibreries, però també el podeu trobar al CERAP.

pRojecTes nous?

Sempre n’hi ha. No hi ha hagut èpoques llargues en que hagi deixat d’escriure. Des que estic a Utrecht (Països Baixos) estic reflectint molt l’experiència del que significa estar a l’estranger, lluny de casa. Suposo que alguna cosa en sortirà, algun dia.

molTes gRàcies, glòRia, i soRT!

A vosaltres!

yEl premi Amadeu OllerEl premi Amadeu Oller van néixer el 1965. El convoca la Parròquia de Sant Medir, del barri de la Bordeta, a Barcelona. S’atorga a autors de poesia inèdits, d’edat inferior als 30 anys i que escriguin en català. Porta el nom de mossèn Amadeu Oller, el primer rector de la parròquia de Sant Medir. El premi consisteix en l’edició de l’obra guanyadora. Es tracta d’un guardó de gran prestigi, que suposa una bona base als guanyadors per començar la seva carrera literària.

Glòria Coll té 25 anys i toca el violoncel. És riudomenca, està cursant estudis superiors de música a Utrecht (Països Baixos), i té clar que la seva carrera professional anirà cap aquest sentit. Però la seva vida té una segona vessant: la poesia. No recorda quan va començar a escriure, ho ha fet des de petita. No entén la vida sense aquests pilars, són dues parts d’ella mateixa. El passat juny va guanyar el premi Amadeu Oller de poesia, un guardó de gran prestigi en aquest àmbit, destinat a joves autors inèdits.

quan vas començaR a escRiuRe?

És quasi impossible de recordar perquè era molt petita. He trobat escrits de quan tenia 8 o 9 anys. Tenia una fixació per tot allò que envolta l’escriptura: un bolígraf, una llibreta, els llibres a la paret, les màquines d’escriure... Aquí [al llibre], s’explica amb unes paraules molt poètiques: “no recorda com va començar a escriure, l’hi és tan normal com el dormir o el respirar. La literatura i la música són el motor de la seva vida.”

quan eT vas adonaR que la Teva poesia aTReia a la genT?

Primer escrivia de forma privada, a la meva habitació. Tenia el meu diari personal on escrivia les meves vivències, així com contes, poemes... Cada vegada m’ho vaig anar prenent més en serio, vaig

començar a guanyar concursos a l’institut i a partir d’aquí el reconeixement em va fer tirar endavant. El plaer que dóna sentir que la gent s’ho llegeix i l’hi agrada. A base d’anar publicant en el CERAP o a la pàgina “relatsencatala.cat”, vaig passar d’un anonimat (que també m’agradava), al reconeixement.

com una necessitat. A vegades et trobes amb algun dubte o problema que no saps com resoldre i en surt un poema. M’agrada molt jugar amb les paraules. Els relats, en canvi, suposen més una obligació (pensar un esquema, fer-ne una història, etc).

La poesia és quasi com una intuïció. A vegades em ve un pensament, la cadència d’unes frases i ho escrius. Llavors arriba la feina. Té un treball científic que m’encanta.

quin seRia el Teu RiTual a l’hoRa d’escRiuRe?

Normalment amb un parell de frases. Llavors m’adono que allà hi ha una idea i ho deixo un temps (amb un esquema de poema ja preparat). A partir d’aquí ho començo a treballar: el ritme, versos, si

hi ha alguna paraula que no quadra, etc. Faig una versió renovada rere l’altre, tot i que sempre conservo les versions que vaig fent per tal de poder tornar a l’inici i recordar les idees. Sempre escrivint a mà, reescric la nova versió al costat de l’original i li canvio una paraula. Repeteixo el procés i en canvio un altre, i així successivament. Quan veig que ja no l’hi puc treure més suc ho deixo al calaix. Me n’oblido i, al cap d’unes setmanes, ho rellegeixo. Llavors acostumo a dir: “això és una merda”, i torno a començar el joc. I així unes quantes vegades.

dÉu n’hi do! poRTa feina...

Poden passar mesos fins que consideri que un poema està acabat. Aquest poemari que he editat el vaig començar el maig del 2010 i el vaig acabar

En parlEm amb

Glòria collgUANYADORA DEL PREMI AMADEU OLLER DE POESIA

“tenia una fixació per

tot allò que envolta

l’escriptura”

peR què aquesTa pRefeRència cap a la poesia?

Cada vegada m’he sentit més còmoda amb la poesia. L’escric sense cap mena d’obligació. És

FOTO: Anna Muñoz Curcó

· 1110 · brEus

ELS VEïNS DE RIUDOMS TORNEN A CELEbRAR LA FESTA DELS bARRIS

lluís bages

La Festa dels Barris va tornar omplir el poble de festa el primer cap de setmana de juliol.

El tret de sortida de les celebracions es va donar el divendres a la una del migdia amb el tradicional repic de campanes. Ja al vespre, cada barri va muntar la traca per fer una tronada que va esclatar simultàniament per tot el poble. Al llarg de la nit, els veïns dels barris van anar guarnint els carrers i places i van fer degustacions de diferents tipus: cócs, truites, rom cremat…

El mateix divendres va tenir lloc la cinquena edició del Canya Tour, on els participants van recórrer 13 bars del poble a ritme de xaranga “Escolta i Xala” acabant a Sant Antoni amb la música del Dj Edu Cano.

La festa va continuar el dissabte a la tarda quan cada barri va oferir jocs de cucanya pels més petits mentre es preparaven les taules i cadires pel sopar. A partir de les deu, els veïns van poder assistir al sopar de germanor que organitzava cada barri als carrers i places del poble. Després del sopar i els sortejos posteriors, els hereus i pubilles dels barris inauguraven el ball a cada racó del poble, balls que es van allargar fins ben entrada la nit. El jovent del poble va aplegar-se de cara la matinada a la Plaça de l’Om amb el punxadiscs PD Macarroni, on alguns van ballar fins a sortir el sol.

El toc de diana de les xarangues va convocar a tothom per anar a enramar el diumenge al matí. La rua de lluïment es va iniciar a les 10 a la Plaça de l’Arbre i va acabar a la Plaça de l’Església amb la ballada conjunta de tots els barris, deixant el poble ple de confeti.

Les disfresses d’aquest any van ser de bruixes i bruixots al Barri de la Raval, de San Fermins al barri de Sant Sebastià, de lloros al Barri d’Avall, de torretes al Barri de les Escoles, de jugadors de pàdel al Barri del Colomer, de conductors d’ambulàncies al Barri del Carrer Major, d’espantaocells al Barri del Molí d’en Marc, de domadors de circ al Barri de Sant Antoni, de pescadors al Barri de la Plaça, d’eivissencs al Barri Ferrant i els Quintos del 95, amb samarretes personalitzades.

A la tarda es va produir la tradicional missa amb el ritual de les ofrenes amb els representants de cada barri. Tot seguit, el recinte de Sant Antoni va omplir-se de gom a gom per el ball de cloenda de la Festa dels Barris, amenitzat per l’Orquestra Melodia. Durant la mitja part es va dur a terme l’entrega dels premis. En el concurs de carrosses, el Barri de la Raval va alçar-se amb el primer premi, seguit del Barri de la Plaça i el Barri de Sant Antoni. Pel que fa a la categoria de disfresses, la primera posició va recaure al Barri de Sant Antoni, amb el Barri de la Raval i el Barri d’Avall en segona i tercera posició respectivament. El sorteig va donar com a resultat l’elecció de Marta Ferrant, del Barri Ferrant, i Cristian Montes, del Barri de Sant Sebastià, com a nous hereu i pubilla per aquest 2013. L’hereu i la pubilla van encetar la segona part del ball, ballant amb la regidora de festes i l’alcalde respectivament, que va posar punt i final a les festes d’enguany.

UN NOU CENTRE PER L’ESCOLACAVALLER ARNAU

aRnau casTRo

La imaginació dels nens té a Riudoms una casa nova. Un nou centre on l’escola Cavaller Arnau seguirà la seva aventura per fer créixer els més petits, els veritables protagonistes de l’acte d’inauguració del passat dissabte.

La calor del dia no va passar factura a l’acte, i el pati de l’escola era ple a vessar de nens, pares i riudomencs que van voler veure per dins el segon centre d’Infantil i Primària amb que comptarà el poble. Els alumnes ho miraven tot amb els ulls ben oberts, radiants d’emoció i encantats d’unes instal·lacions que representen un gran salt en qualitat respecte l’edifici on fins llavors havien fet classe (les Escoles Velles).

Montserrat Bono, la directora del centre, va centrar el seu discurs en els petits aventurers que correran pel nou pati a partir del setembre. Les anècdotes són el dia a dia dels professors, explicava, pensant en un alumne que li va demanar que l’escola “fos de moda”: “són vivències que t’arrenquen més d’un somriure al llarg del dia, i que al mateix temps, et fan reflexionar”. A l’acte també hi van assistir la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i l’Alcalde del poble, Josep Maria Cruset. Rigau va lloar la feina dels mestres i en va remarcar la importància en l’època que estem vivint. La Consellera també va remarcar que el pressupost de les obres (més de 3 milions d’euros), demostren la voluntat de la Generalitat d’apostar per nous centres de qualitat. Josep Maria Cruset va voler recordar el camí que s’ha seguit per arribar a la inauguració del centre i va citar a tothom a assistir, el 2037, a l’acte festiu on s’obrirà la capsa del temps que es va soterrar juntament amb la primera pedra del centre -el maig de l’any passat- i que fins llavors estarà exposada en una vitrina al terra de l’entrada del centre.

Globus, l’avió i portes obertes

L’acte inaugural va arribar al seu punt clímax quan els alumnes del Cavaller Arnau van deixar anar més de 800 globus que van enlairar un gran avió, símbol de la nova etapa del centre, i van entonar els versos adaptats de la cançó “Obre els ulls”, de Marc Parrot i els Catarres. L’enlairament de l’avió també va servir per descobrir la placa commemorativa de la inauguració.

Després de l’acte es va realitzar un recorregut per la instal·lacions del nou centre, en una jornada de portes obertes molt especial, amb l’escola guarnida per l’ocasió amb il·lustracions de Lidia Arruego i Toni Castro a les pissarres de les aulesx

DEMANEN PENES DE PRESó PELS PAgESOS DETINgUTS ALS ALDARULLS DE 2009

delcamp.caT

En relació amb els incidents entre pagesos i Mossos d’Esquadra a l’octubre de 2009 a Reus, la Fiscalia i l’acusació particular que representa quatre dels agents dels Mossos d’Esquadra ferits en els incidents demanen penes de més de dos anys per als quatre pagesos detinguts. En les conclusions de la instrucció, que es troba en la via penal, s’acusa els pagesos de delictes de desordre públic, atemptat a l’autoritat, lesions i danys materials. Amb aquestes penes, tot i que els pagesos implicats no tenen antecedents penals, podrien ingressar a presó.

Els pagesos van convocar el 24 d’octubre de 2009 una manifestació per reclamar «preus justos» i denunciar els baixos preus imposats pels grans distribuïdors. Un cop davant de la seu del Departament d’Agricultura, al passeig Prim de Reus, els manifestants van intentar accedir-hi i va començar l’enfrontament amb els Mossos d’Esquadra, del qual van resultar ferits vuit mossos i deu pagesos. Tres pagesos, Antoni Lluís C. C., de la Selva del Camp; Joan C. C., de Riudoms, i Josep Carles V., de Falset, van ser detinguts; són quatre, però, els que s’enfronten a penes de presó. Els pagesos es van convocar davant de la comissaria de Reus a l’espera de la posada en llibertat dels seus companys. Els moments de tensió també es van viure davant de la comissaria on els agents de l’ARRO van detenir altres pagesosx

· 1312 · brEus

EL PROjECTE DE SERVEIS LITERARIS “MOTS A MIDA” ES PRESENTA AL CERAP

Redacció

El divendres 19 de juliol al CERAP els riudomencs Patrícia Domingo i Gabriel Arbonès van fer la presentació del seu projecte de serveis literaris MOTS A MIDA. Va obrir l’acte Mª Eugènia Perea com a representant de la Junta del CERAP i Jordi Barberà com a professor dels cursos d’escriptura, que han donat com a fruit aquesta idea.

Patrícia Domingo va explicar la seva oferta de serveis consistents en escriure per encàrrec textos personalitzats fets a mida per a l’àmbit personal, familiar, social o d’entitats i empreses. El ventall que presenten és ampli i va des de crear contes amb una temàtica contreta i especial, confeccionar poemes originals i particulars, preparar discursos per a celebracions, realitzar presentacions culturals, redactar memòries de famílies o associacions, biografies, cartes personals, articles, narracions, confeccionar arbres genealògics, etc.

Per la seva part, Gabriel Arbonès va comentar el seu sistema operatiu que inclou també la possibilitat de treballar via on-line mitjançant el seu web: www.motsamida.jimdo.com. Es tracta d’un servei innovador que pretén acompanyar les ocasions especials de la vida de persones i entitats amb escrits acurats i personals apropiats per a cada moment.

Per acabar Marc Domingo va parlar de la difusió que estan fent a internet de MOTS A MIDA aprofitant les xarxes socials facebook i twitterx

L’AjUNTAMENT DE RIUDOMS INSTAL.LA NOUS FANALS PER REDUIR ENERgIA

gilbeRT molons

L’Ajuntament de Riudoms durà a terme el Pla d’Optimització de l’Enllumenat Públic.

La pràctica totalitat de l’enllumenat dels carrers del poble serà substituït progressivament fins el primer quadrimestre del 2014. L’alcalde de Riudoms ha dit a FemSafareig.cat que les noves bombetes han de permetre una major eficiència aconseguint una major i millor lluminositat dels carrers, alhora que han de reduir el consum.

Segons Cruset aquesta mesura ha de permetre un estalvi de desenes de milers d’euros anuals a l’Ajuntament de Riudoms. I no tindrà un cost pels veïns i veïnes de Riudoms perquè la inversió està garantida a través de diverses subvencions concedides per la Diputació de Tarragonax

EL MAS gROC S’INAUgURA COM A CENTRE D’ACTES I CELEbRACIONS

Enric Jódar

El passat 4 de juliol va tenir lloc l’acte de presentació del Mas Groc. Els responsables de la masia, que des de fa 12 anys es dedica al turisme rural, han volgut fer un pas endavant i han obert noves propostes per aquest espai com per exemple actes de formació, convencions o també celebracions.

El Mas Groc, documentat des del 1532, ha estat sempre relacionat amb el cultiu del cereal, la vinya, l’avellana i l’olivera. Durant els darrers anys també ha servit per acollir ciutadans d’arreu del món interessats per l’entorn de Gaudí i per la cultura mediterrània.

A l’acte van assistir-hi més de 120 persones entre les quals hi havia diversos empresaris i personalitats relacionades amb el sector, així com representants de l’Ajuntament de Riudoms i la Generalitat x

FOC I FESTA, PROTAgONISTES DE SANT jAUME

elena domingo

El correfoc, les Ulé Barraques i la bicicletada van marcar els primers dies de Festa Major. El ball i la processó van posar el punt i final a les festes de Sant Jaume, dimecres i dijous de la setmana següent.

Divendres 19 de juliol a la nit, les Ulé Barraques van donar el tret de sortida a les festes, amb els concerts d’Ivory i l’Orquestra Mitjanit. Tot i que la pluja va obligar a aturar la festa durant una estona, finalment les barraques van poder continuar durant tota la nit com estava previst.

Dissabte, i en paral·lel als actes de Festa Major, el Pavelló Municipal va acollir el 5è Festival d’estiu de patinatge artístic, a partir de les 7 de la tarda. Hi van participar clubs esportius de Mont-roig, Alcover, Cambrils, l’Espluga de Francolí, Constantí, Salou, Santa Bàrbara, Valls, Tarragona, Vila-seca i Reus.

A les 10 del vespre de dissabte va ser el torn del correfoc, amb la participació d’uns 200 diables de les colles de Constantí, Ascó, La Canonja, Riudoms i els Cagarieres de Cambrils. Després de l’encesa, les colles van fer el correfoc pel centre del poble, fins a tornar altre cop a la plaça. La majoria d’espectadors i participants es van concentrar allà, i va haver menys participació en el recorregut pel nucli històric.

La segona nit de les Ulé Barraques va ser més concorreguda que la primera. El recinte es va omplir pels concerts de Segonamà, Miquel del Roig i La Troba Kung Fu.

El matí de diumenge, es va fer la tradicional bicicletada, la 22a edició, amb dos recorreguts: un de curt per l’interior del poble i un altre de llarg, a través de caminsx

UNES 150 PERSONES PARTICIPEN A LA MEgA-gIMCANAgilbeRT molons

Un total de 27 equips formats per riudomencs i riudomenques de totes les edats van participar el passat diumenge 14 de juliol al matí en la primera mega-gimcana popular organitzada per l’Ajuntament de Riudoms.

Segons el regidor d’Informació, Eudald Salvat, la gimcana va ser impulsada de forma transversal per l’equip de govern amb l’alcalde al capdavant. L’activitat lúdica comptava amb diferents tipus de proves relacionades amb el poble, que consistien en preguntes i jocs tradicionals. Algunes d’elles van ser realitzades de forma conjunta.

Els premis es van repartir en tres categories segons la puntuació obtinguda. Els primers van guanyar un sopar per tot l’equip al restaurant el Celler de l’Arbocet, al carrer Masferrer; els segons, una estada d’un dia al parc d’atraccions Port Aventura; els tercers, entrades per veure cinema tot l’any al Casal Riudomenc.

El regidor també ha assegurat que l’any que ve la gimcana es tornarà a repetir, després de la valoració positiva de la primera edició i que s’assolís l’objectiu d’oferir una forma novedosa de passar-s’ho bé. Els guanyadors foren:

1r equip classificat: Rubén López Serra, Raquel Jódar Ciurana, Ignasi Mir Castro, Natàlia Carbó Font

2n equip classificat: Marc Fortuny Badet, Nil Munté Guerrero, Arnau Jounou Anglès, Jaume Caparó Pèrez, Arnau Forcadell Artiga, M. Isabel Badet Forcadell

3r equip classificat: Xènia Cuenca Massó, Ivan Vidal Parreu, Núria Massó Ametller, Alan Ribé Martín, Agustí Fontgivell Ferran, Toni Barreda Reulax

14 · brEus

la fira de l’avellana 2013414 FIRA DE ST. LLORENç - SUPLEMENT INFORMATIU

divendres, 9 d’aGost 5 de La tarda

Xerrada tècnica: “Demandes emergents en productes agroalimentaris”Organitza: Departament d’Agricultura de la Generalitat de CatalunyaLloc: Sala d’actes de la Llar dels Jubilats, Plaça de l’Església, 17

OBERTURA DEL RECINTE FIRAL, a les 6 de la tarda 2/4 de 9 deL vespre

ACTE INAUGURAL de la 414a FIRA DE SANT LLORENÇ i 33a FIRA DE L’AVELLANA, a càrrec del Molt Hble. Sr. ARTUR MAS i GAVARRÓ, President de la Generalitat de Catalunya.

Es lliuraran els premis del “Concurs de Cartells de la 33a Fira de l’Avellana” i el “Premi Fira de l’Avellana 2013”.Lloc: Casal Riudomenc, C. de Sant Jaume, 2, Riudoms

Tot seguit, tall de la cinta inaugural i visita a la Fira de l’Avellana, acompanyats per la Colla Gegantera de Riudoms, els Grallers de Riudoms, la Pubilla i l’Hereu de Riudoms 2013, els representants de les entitats locals i la resta d’autoritats convidades.

2/4 de 10 deL vespre

8a Caminada Nocturna de la Fira de l’Avellana “LES LLÀGRIMES DE SANT LLORENÇ_Riudoms-La Mussara 2013”Distància aprox.: 16Km. Durada aprox.: 4h. Tornada en cotxes particulars. A La Mussara observarem la pluja d’estels “Les Perseides”, el fenomen astronòmic conegut popularment com “Les llàgrimes de Sant Llorenç”. Informació CERAP: 977 76 80 60, de 6 a 9 del vespre i el mateix divendres, al punt de sortida, fins les 9 del vespre.Organitza: Secció de Muntanya del CERAPLloc de sortida: Plaça de l’Església de Riudoms

Aconseguim la màxima qualitat dels nostres productes amb el control de tot el procés de producció, des de la cria de les aus fins a l’entrega del producte final als nostres clients. Tot això perquè gaudeixi de la millor carn de pollastre.

Alimentació natural a base de cereals

Mytidasa, s.L. · Planes del Roquís,110 · Tel. 977 850 140 · 43330 Riudomscomercial@mytidasa.com · www.grupcrusvi.com

CONSERVAR ENTRE 0 i 4 ºC

Mytidasa, S.L. Planes del Roquís,110

Tel. 977 850 14043330 Riudoms

Pollastre de creixement lent

De ploma rossa

Alimentació natural a base de cereals

ES10-04082/T

CE

Pollastrede CriançaTradicional

Amb la garantia de:

yPROgRAMA D’ACTES

“LA CUINA DE L’AVELLANA”

diLLuns 29, dimarts 30 i dimecres 31 de juLiOL, 7 de La tarda

17è CURS “LA CUINA DE L’AVELLANA”Salvador Gras Nogués, Restaurant Mas Passamaner de La Selva del CampAdam Sáez Ventura, Pastisseria M. Antònia Ventura de RiudomsJaume Solé Gispert, Xef executiu de Port AventuraCarles Domingo Carrascosa, Forn Domingo de RiudomsLloc: Sala Multiús del Casal Riudomenc

diLLuns 5 d’agOst, 8 de La tarda

2n CURS DE CUINA JUVENIL (d’11 a 16 anys)Adam Sáez Ventura, Pastisseria M. Antònia Ventura de RiudomsLloc: Sala Multiús del Casal Riudomenc

Dilluns 5 (2/4 de 6 de la tarda) i dimarts 6 d’agost, (2/4 de 7 de la tarda)3r CURS DE LA CUINA INFANTIL (de 4 a 10 anys)Montse Montalvo Marín, Restaurant El Celler de l’Arbocet de RiudomsJaume Solé Gispert, Xef executiu de Port AventuraCarles Domingo Carrascosa, Forn Domingo de RiudomsLloc: Sala Multiús del Casal Riudomenc

JORNADES TÈCNIQUES de la “FIRA DE L’AVELLANA”Coordinades pel Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles (demarcació de Tarragona) i la Fira de l’Avellana de Riudoms.

diumenge, 4 d’agOst, 10 deL matí

VISITA A LES INSTAL·LACIONS DE L’EMPRESA DE JARDINERIA PLANTARIUM CENTER.Trobada: ¾ de 10 del matí, aparcament municipal “Hort del Coques”. Obert a tothom. Vehicles particulars.

divendres, 9 d’agOst, de 5 a 7 de La tarda

- “DEMANDES EMERGENTS EN PRODUCTES AGROALIMENTARIS”.Organitza: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.Lloc: Llar dels Jubilats, Plaça de l’Església, 17, Riudoms

dissabte, 10 d’agOst, a 2/4 de 6 de La tarda

“REFORMA DE LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNITÀRIA”.Organitza: Unió de Pagesos de CatalunyaLloc: Llar dels Jubilats, Plaça de l’Església, 17, Riudoms

TALLER DE MEMÒRIA A L’AIRE LLIURE. Activitat gratuïta.Organitza: Residència L’OnadaLloc: Plaça de la Palmera

7 de La tarda

PONIS. Els més petits podran fer una passejada amb ponis.Organitza: Club Hípic Julivert i Club Hípic CastellsLloc: Pati de les Escoles Velles i Av. de Catalunya

EXHIBICIÓ DE TRIAL 4x4 de COTXES PREPARATS, amb el pilot Gerard Pallejà Vidal, de SOLARCA TEAM 4x4 (pilot de la Federació Internacional d’Automobilisme i de la Federació Catalana d’Automobilisme).

EXHIBICIÓ DE TRIAL MOTO, amb el pilot Òscar Salvador Fernández, de l’equip Salvador del Moto Automòbil Club Reus (pilot federat sènior en Open Trial a la Federació Catalana de Motociclisme) i també altres pilots.Lloc: C. dels Avellaners

2/4 de 8 de La tarda

4t TORNEIG INTERGALÀCTIC DE “RE-LLANÇAMENT” DE MÒBILS USATS! Per tal de fomentar l’hàbit del reciclatge, agrairem que cadascú es porti els seus aparells).Lloc: Pati de les Escoles

8 deL vespre

CERCAVILA i ACTUACIÓ CASTELLERA amb els XIQUETS DE REUS, els castellers de la camisa marró avellana.Lloc: Recinte Firal i Pati de les Escoles

11 de La nit

CONCERT i GRAN BALL DE NIT amb l’ORQUESTRA “VENUS”ENTRADA ESPECIAL FIRA: 7€Reserva de taules: dimecres i dijous, de 10h a 12h, al Restaurant Sant Antoni.Lloc: Parc de Sant Antoni

“RIUDOMS AVELLANA SOUND”, amb els Dj’s locals: Dj Txema, Dj Edu Cano, PD Macarroni, Dj Eric G. Entrada lliure.Col·labora: Kintus 2013Lloc: Pati de les Escoles Velles

dissabte, 10 d’aGost 10 deL matí

TORNEIG DE NATACIÓ FIRA DE L’AVELLANA, per a cursillistes no federats. “10è MEMORIAL JAUME JOAN ROIGET I CABRÉ”Organitza: Amics de Riudoms, 977 85 09 30Lloc: Piscina Municipal del Parc de Sant Antoni

2/4 de 6 de la tardaXerrada tècnica: “Reforma de la Política Agrària Comunitària i els seus efectes a l’olivera, la fruita seca, la vinya, la ramaderia, etc.”Organitza: Unió de Pagesos de CatalunyaLloc: Sala d’actes de la Llar dels Jubilats, Plaça de l’Església, 17 (Després d’aquesta xerrada es lliuraran els premis del 15è CONCURS DEL CONREU DE L’AVELLANER i del 17è CONCURS DE FRUITES I VERDURES).

6 de La tarda

VISITA GUIADA A LA CASA PAIRAL D’ANTONI GAUDÍ.Preu especial Fira: 2€/personaOrganitza: Fundació Gaudí i Ajuntament de RiudomsLloc: Casa Pairal d’Antoni Gaudí, Raval de Sant Francesc, 14

6 la tardaCAMPIONAT DE FUTBOL SALAOrganitza: Escola de Futbol Baix CampLloc: Pistes Poliesportives del Pavelló Municipal d’Esports

OBERTURA DEL RECINTE FIRAL, 6 de la tarda

2/4 de 7 de La tarda

El BUS DEL BANC DE SANG serà a la Fira de l’Avellana per a recollir les vostres donacions, fins 2/4 de 10 del vespre.Organitza: Associació de Donants de Sang del Baix CampLloc: Plaça Arnau de Palomar

2/4 de 7 de La tarda

CERCAVILA MUSICAL AMB “THE MCKENSY’S CLAN BAND”.Lloc: Recinte Firal

¾ de 8 deL vespre

3a DEMOSTRACIÓ INFANTIL DE PORTADORS DE SAQUETS D’AVELLANES DE RIUDOMS. Modalitat no competitiva. Sac de 10Kg.Inscripcions: Punt d’Informació de la Fira, fins diumenge a les 19h.Lloc: Pati de les Escoles

2/4 de 9 deL vespre

LLIURAMENT DE PREMIS de les diferents curses de PORTADORS DE SACS D’AVELLANES DE RIUDOMSLloc: Escenari del Pati de les Escoles

BALL amb el GRUP PLATINO. Entrada 2€.Organitza: Restaurant Sant AntoniLloc: Recinte de Sant Antoni

2/4 de 10 deL vespre

CANTADA D’HAVANERES AMB EL GRUP “BALANDRA”Al finalitzar se servirà ROM CREMAT per a tothom.Lloc: Pati de les Escoles

2/4 d’11 de La nit

CLOENDA de la 414a FIRA DE SANT LLORENÇ i 33a FIRA DE L’AVELLANA, a càrrec del Sr. Josep M. Cruset Domènech, President del Patronat de la Fira de l’Avellana i Alcalde de l’Ajuntament de Riudoms.Lloc: Pati de les Escoles

diumenGe, 11 d’aGost 8 deL matí

11è ANAR A MAR. Excursió a peu fins la platja de Vilafortuny, banyar-se i esmorzar, recordant la tradició riudomenca “d’anar a mar” el diumenge de la Fira.Organitza i inscripcions: Amics de Riudoms, 977 85 09 30Lloc de sortida: Parc de Sant Antoni

6 de La tarda

VISITA GUIADA A LA CASA PAIRAL D’ANTONI GAUDÍ.Preu especial Fira: 2€/personaOrganitza: Fundació Gaudí i Ajuntament de RiudomsLloc: Casa Pairal d’Antoni Gaudí, Raval de Sant Francesc, 14

OBERTURA DEL RECINTE FIRAL, 6 de la tarda

7 de La tarda

PONIS. Els més petits podran fer una passejada amb ponis.Organitza: Club Hípic Castells i Club Hípic JulivertLloc: Av. de Catalunya i Pati de les Escoles Velles

4t CONCURS INTERESTEL·LAR DE “TRENCAR AVELLANES A L’ESTIL DE TROS”Lloc: Pati de les Escoles

1/4 de 8 de la tarda4a CURSA FEMENINA DE PORTADORES DE MIG SAC D’AVELLANES DE RIUDOMS (recorregut 1.000 m).Lloc de sortida: Plaça de l’Església de Riudoms

2/4 de 8 de la tarda29a CURSA DE PORTADORS DE SACS D’AVELLANES DE RIUDOMS i 17a COMBINADA REUS-VALLS-RIUDOMS, disputant-se el “GRAN PREMI UNIÓ” (recorregut 1.400 m).La darrera cursa de portadors de sacs definirà la classificació final!Lloc de sortida: Plaça de l’Església de Riudoms

el feT que a la inauguRació hi sigui pResenT el pResidenT de la geneRaliTaT aRTuR mas, què cReu que RepResenTa peR Riudoms i la fiRa?

Des de el meu punt de vista, que el President del nostre país vingui a Riudoms per inaugurar la Fira, representa, bàsicament dues coses: per una part, és l’impuls i la projecció que aquest fet significa per donar a conèixer la nostra Fira i el nostre poble arreu de Catalunya. Per altra banda, significa també el reconeixement de la importància que el President dóna a Riudoms i a la Fira.

en quina mesuRa cReu que la fiRa És un RefoRç i un punT posiTiu peR als comeRcianTs del nosTRe poble?

No hi ha cap dubte que la Fira és un esdeveniment dinamitzador de l’economia local. El Patronat de la Fira, amb la col·laboració de la Regidoria de Promoció Econòmica ha impulsat diverses iniciatives per promocionar els productes locals i tots els comerciants locals que ho volen, tenen un lloc a la Fira per exposar, promocionar i vendre els seus productes

l’avellana És cada cop un pRoducTe amb menys influència dins de l’agRiculTuRa del poble de Riudoms. cReu que aRRibaRà un momenT en què deixaRà de seR l’eix veRTebRadoR (i de donaR nom) a la fiRa?

És cert que l’avellana cada cop té menys influència dins l’agricultura del nostre poble, i també és cert que l’agricultura contribueix cada cop amb un percentatge més baix a allò que podríem anomenar el PIB local. Som conscients d’aquesta realitat, però també és cert que la Fira actual gaudeix d’una vitalitat que fa que de moment, els que formem part

voldRia apRofiTaR aquesTes línies peR enviaR algun missaTge als Riudomencs?

Com dic en el meu escrit de presentació de la Fira, l’any passat parlava d’il·lusió i esperança. I deia esperança perquè quan no veiem clar quin es el futur,o el que veiem és tan fosc que ens espanta, només l’esperança fa que no caiguem en el pessimisme. L’any passat era aquesta la sensació que penso que teníem la majoria dels ciutadans. Aquest any, crec que ja podem parlar de confiança perquè tot i que la situació segueix sent crítica, hi ha símptomes de canvis propers que ens fan intuir un futur molt millor. Per la qual cosa diré confiança, aquest és el missatge que voldria fer arribar a tothomx

“estic totalment convençut que quan

arribi el moment hi haurà qui sabrà trobar l’element

que doni un nou impuls a la fira”

com ha afecTaT la cRisi econòmica a la fiRa en els úlTims anys? TanT en assisTència de visiTanTs com en nombRe d’exposiToRs.

Fixant-nos en els elements que podríem qualificar com els termòmetres de la marxa de la Fira com són els expositors i els visitants, veiem que es mantenen estables des de fa uns anys, inclosos aquestos darrers en que la situació socioeconòmica és de les pitjors en molt de temps. Si hem aguantat fins ara, esperem que properament la situació millori i de cap manera ens veiem afectats.

del Comitè Organitzador no ens hàgim plantejat cap canvi en aquest sentit. Però no hem de perdre de vista que si una Fira ha pogut arribar a la 414ena. edició és perquè s’ha sabut adaptar als canvis de cada època i si fa 33 anys la Fira de l’Avellana va ser l’ impuls renovador, estic totalment convençut que quan arribi el moment, ja hi haurà qui sabrà trobar l’element que li doni una nova visió.

la Redacció

dE l’om i fEmsafarEig.cat

yENTREVISTA

aquesT És el seu segon any com a diRecToR de la fiRa, com va seR l’expeRiència l’any passaT?

La Fira és un esdeveniment ja plenament consolidat que ha assolit un nivell de qualitat considerable. Per tant, és natural que es produeixi una certa inquietud a l’hora de fer-se càrrec d’un projecte en aquestes condicions, i per això la única pretensió és la de, com a mínim, mantenir el llistó a la mateixa alçada que ho han fet els directors anteriors. Malgrat això, però, només puc qualificar l’experiència de molt gratificant, bàsicament perquè amb l’ajut de la totalitat de les persones que col·laboren a que la Fira es faci un any rere l’altre vam aconseguir mantenir els resultats anteriors. Amb la qual cosa, personalment, em vaig donar per satisfet.

abans ja esTava vinculaT a l’oRganiTzació de la fiRa. en què es basa el papeR del diRecToR i quina És la seva funció RespecTe la ResTa de les peRsones del comiTè oRganiTzadoR?

Ja fa uns anys que formo part del Comitè Organitzador, concretament a l’àrea d’automoció i jardineria. La funció bàsica del Director és la de coordinació de la feina que fan els diferents membres del Comitè Organitzador: des de la captació

d’expositors fins a la distribució del espais firals, contractació dels espectacles, exposicions, i la plasmació de tot això en un programa. En els temps actuals, però va guanyant pes la feina en la tasca de control pressupostari.

quines noveTaTs TRobaRà el visiTanT en aquesTa edició?

La Fira, te una línia argumental, que és la reivindicació de la pagesia en general i del cultiu, comercialització i consum de l’avellana en particular. I això fa que sigui difícil introduir elements innovadors. Per tant, les novetats les hem d’introduir entre tot el seguit d’actes, exposicions, exhibicions i tota la resta de manifestacions que conformen l’entramat lúdic i festiu destinat a atreure al públic. I és en aquest aspecte, que cada any procurem incloure alguna cosa nova. L’any passat, va tenir un notable èxit entre el públic visitant, la projecció en una pantalla gegant de diverses imatges de la vida local, festes, activitats, etc. Aquest any tindrem una exhibició de trial amb moto i cotxe que esperem siguin de gran espectacularitat i agradin al públic, també les exposicions les renovem en cada edició i aquest any també n’hi haurà que seran força interessants.

En parlEm amb

francesc x.bonetDIRECTOR DE LA 33A FIRA DE L’AVELLANA

Comitè organitzador de la FiraFOTO:Cedida

jOSEP FERRÉ

1.- Hi ha baixa perspectiva de collita ja que enguany ha fallat molt. Hi ha qui diu que el preu pujarà respecte als últims anys, però no es pot dir res del cert perquè molts anys es diu el mateix i els preus s’acaben congelant o abaixant. Tot i així, crec que al ser una collita una mica justa el preu pujarà.

2.- Al Camp de Tarragona s’ha passat en trenta anys de tenir 30.000 hectàrees de fruita seca a les 13.000 actuals, per tant s’ha perdut més del 50% de superfície de cultiu. Avui dia, Catalunya és més zona importadora de fruita seca que exportadora. Així doncs, el futur no és gaire esperançador, sobretot perquè l’objectiu de comercialització de l’avellana catalana és totalment errat. S’aposta per la transformació de l’avellana en pasta o granet, i això és el que fa que a actualment les avellanes catalanes siguin les més barates del món, per davant inclús de l’avellana turca.

3.- Cal més transparència al mercat. El preu de venta de l’avellana amb el preu que se li paga al productor no lliga. Hi ha una cadena que s’ha escapat de les mans del pagès. La Llotja de Reus marca uns preus sense cap mena de criteri i el Departament d’Agricultura, que és qui té les competències, hauria d’exigir-ne transparència per anar bé. Si no canviem la forma de comercialitzar la fruita seca ho tenim difícil. O es crea un pacte de respecte entre la indústria transformadora i el sector productor i s’aconsegueix que el marge del pagès sigui més alt, o el pagès acabarà perquè no li sortirà rendiblex

ANTONIO FONTgIVELL MESTRE

1.-Com a collita crec que serà bona, ara bé pel que fa al preu no ho sé i tal i com està la situació actualment, i donats els casos dels anys anteriors, sembla que no serà gaire alt.

2.-Li veig el mateix futur a l’avellana que a tot el sector pagès. No hi ha gent per tirar-ho endavant i les ajudes no són per tirar coets. El més greu que trobo és que no es dóna mai suport al pagès autèntic, al que s’hi dedica des de sempre.

3.-Em sembla que per millorar-ho ara ja es va massa tard. La pagesia està acabada i no sé si es pot fer gaire cosa per reactivar-la. És una llàstimax jOSEP MARIA ESCODA

1.- Penso que fallaran bastant, devia haver-hi una pol·linització dolenta. En referència al preu no depèn de nosaltres, hi ha molts factors com per exemple com serà el mercat turc, cosa que desconec i per tant no ho puc saber del cert.

2.- Amb la piràmide d’edat dels agricultors que tenim a la zona és impossible que hi hagi molt de futur. Crec però que, tot i que hi hagi pocs pagesos, pot seguir-hi havent producció d’avellanes perquè l’avellaner té una part positiva que és que és un arbre molt còmode de portar, no és gaire exigent, i per això, gent que es dediqui només parcialment a l’agricultura podrà fàcilment seguir produint avellanes.

3.- Amb un manteniment de les ajudes econòmiques com fins ara, qui té ganes de cuidar avellanes li poden sortir els números. Una altra cosa és que aquests anys s’ha perdut pràcticament el 70 o 80 per cent d’avellana de muntanya, i aquesta sí que és una zona molt difícil de recuperar. Podríem parlar també d’ajudes per la propaganda i incentivar el consum. Ara bé, no sé si l’avellana dóna per fer grans campanyes de promoció. Si parlem de coses més generals, aniria molt bé tenir una relació entre l’euro i el dòlar més paritària per ser més competitiusx

yTREbALL DE CAMP

Com es preveu la collita d’avellanes d’enguany? I pel que fa al preu?

Quin futur li veu actualment al sector de l’avellana?

Quins tipus de factors externs creu que s’haurien de donar perquè el sector remuntés?

1

2

3

lluís bagesamb la col·laboRació de paula ToRRell

FRANCESC XAVIER TORRELL

1.- Crec que aquest any hi haurà entre un 60 % i 70% de la collita, ja que les condicions climatològiques han fet que així sigui. Pel que fa el preu, cal tenir en compte la influència de l’avellana turca. Tot i així la qualitat de l’avellana catalana i concretament de Riudoms és molt millor. Tant debò el consumidor opti per la nostra avellana, es vengui i es compri al preu que es mereix.

2.- Crec que és un sector amb força potencial i que cal explotar, aconseguint la màxima producció per hectàrea. S’ha de continuar produint aquesta fruita seca i que es doni a conèixer per totes les contrades. El considerable augment de la població mundial i el fet que molt països comencin a créixer econòmicament (Brasil, la Índia....) fa que s’obrin nous mercats i per tant, noves oportunitats de negoci. Per altra banda cal considerar que les explotacions agràries turques comencen a davallar i molts pagesos busquen millor qualitat de vida i noves oportunitats a la ciutat, abandonant els conreus, fet que a les nostres contrades ja ho vàrem viure fa uns anys, passant de 30.000 hectàrees conreades a les 10.000 actuals. Tot i així, hem de continuar tractant l’avellana amb respecte i cuidant-la tal com es mereix.

3.- La qüestió és diferenciar-se de l’avellana turca i que la gent opti per la qualitat de l’avellana feta a casa nostra. És per això que trobo molt viable la D.O, ja que d’aquesta manera l’avellana adquireix el segell de qualitat que fa que es revaloritzi en el mercat. Tampoc s’ha d’oblidar el suport que també han de donar les organitzacions que s’encarreguen de regularitzar les ajudes, promocionar-se etcètera. Si ho fan amb el vi per què no fer-ho amb l’avellana?x

jOSEP MARIA FORTUNY

1.- Serà una collita normal tirant a bona en quant a quantitat. De preu ni idea, suposo que estarem igual o pitjor que l’any passat.

2.- No pot haver-hi molt de futur perquè no hi ha gent jove pagesa. Però pel que fa al futur més immediat el veig amb optimisme, podrem seguir tirant.

3.- Crec que s’ha de potenciar tot el tema de la proximitat de consum publicitant-ho. La gent es mou molt per màrqueting, si hi ha bona fama o es fa bona propaganda s’incentivarà a molta gent a comprar productes propers com per exemple l’avellanax

y foto dEl mEs

S’INAUgURA L’ESCOLA CAVALLER ARNAU

Jan Vizcarro, alumne de segon, llegeix els seus desitjos per la nova escola davant les cares de felicitat de la directora del centre, Montserrat Bono, la Consellera d’Educació, Irene Rigau i l’Alcalde de Riudoms, Josep M. Cruset x

foto:Arnau castro

LA MúSICA, A L'OMbRA DE LA CRISI · 3130 · rEportatgE

els ajuntaments, la Generalitat (a través del Departament d’Ensenyament) i les famílies dels alumnes.

Amb la crisi, el sistema d’aportacions ha canviat. La Generalitat va estar aportant 600€ per alumne fins el 2010. El curs 2010-2011 va passar a aportar-ne 460€, i el següent, 230€. En una situació molt similar es troben també les acadèmies de dansa. Aquest context té una conseqüència principal: que el cost de l’ensenyament de música l’hagin d’assumir els pares i els ajuntaments.

Els anuncis de la reducció de la Generalitat s’han fet de manera retroactiva: és a dir, a finals de juny el Departament d’Ensenyament es pronuncia sobre el curs que acaba de passar. Quan l’aportació és menys del que esperaven les escoles, i el curs ja s’ha fet comptant amb una previsió superior, arriben els problemes.

Amb menys diners de la Generalitat sobre la taula, els ajuntaments de cada poble han hagut de prendre la decisió de com afrontar les despeses de les escoles de música i els canvis dins de cada centre. Tenint en compte, també, que la música és una activitat extraescolar i no obligatòria: els pares poden decidir renunciar-hi si la situació econòmica de la família és dolenta.

y Canvis en la repartició del pressupost

En començar el curs 2012-2013, l’Ajuntament i l’Escola de Música de Riudoms van convocar una reunió per les famílies dels alumnes de l’escola on es van posar sobre la taula les mesures proposades per fer front a la situació. Les propostes van ser, d’una banda, incrementar els diners que posa cada part; de l’altra, l’optimització i reorganització del servei que ofereix l’escola.

Abans dels ajustos, el repartiment del pressupost de l’escola era d’un 24% les administracions superiors, un 20% les famílies i un 56% l’Ajuntament. En l’actualitat, un 25% de la matrícula recau

En alguns països europeus, l’ensenyament musical gaudeix d’una implantació molt més gran entre la població que a l’estat espanyol.

Segons dades de la Unió Europea d’Escoles de Música (EMU), la mitjana de població europea que

menYs alumnes que a la resta d’europa

l’any 2000 feia ús de les escoles de música se situava en un 1,3%. Segons xifres de l’EMU de l’any 2008, a Espanya s’estudia en escoles de música un 0,48% de la població, una xifra molt allunyada de Suècia, per exemple, on el percentatge és del 4,03%. A Àustria, Dinamarca, Països Baixos, Bèlgica i Noruega, l’ús de les escoles de música se situa a una mica per sobre del 2%, mentre que a Finlàndia i Alemanya sobrepassa l’1%. El nivell d’Espanya és similar al d’Irlanda (0,38%).

Les diferències, però, no són només de quantitat

seGons xifres de l’emu de l’anY 2008, a espanYa s’estudia en escoles de música un 0,48%

de la població, una xifra molt baixa en comparació amb la

resta de països europeus

sinó també de model. La riudomenca Glòria Coll viu a Holanda i és estudiant de violoncel al Conservatori d’Utrecht. “La situació de l’ensenyament musical als Països Baixos es viu de manera molt diferent a la de casa nostra. Molts nens i nenes estudien música,

però ho fan generalment amb professor particular, o bé a les mateixes escoles públiques”, assegura la Glòria. El concepte d’escoles de música és diferent, el més usual són acadèmies privades i moltes persones accedeixen al grau superior a través de classes particulars. “No crec que siguin un model a seguir per a nosaltres: a ells els funciona perquè la música està dins de la societat, dins de les cases, la gent va a concerts i té instruments a casa; nosaltres encara necessitem crear aquest públic per a la musica clàssica”, explica x

Per entendre la situació en la qual es troben les escoles de música, tant la de Riudoms com tota la resta, s’ha de fer una mirada enrere, a principis dels anys 80. Quan va començar el traspàs de competències del govern de Madrid a la Generalitat, a Catalunya es va apostar per posar en marxa l’ensenyament musical públic, que fins llavors no havia rebut l’atenció de les administracions. El resultat va ser un teixit d’escoles de música municipals que, juntament amb les privades, han permès la difusió i la democratització de la pràctica de la música en molts pobles de Catalunya.

L’aposta ha anat donant fruits. Tot i que amb menys anys de recorregut que altres països d’Europa (on la mitjana de participació de la població en escoles de música és de l’1,3%), a Catalunya s’ha aconseguit en pocs anys acostar-se una mica més als nivells europeus i col·locar-se, amb un 0,7% de participació, per sobre de la mitjana de l’estat.

El cost d’una plaça per les escoles de música és d’aproximadament uns 1.800€ l’any per alumne, depenent de cada escola. Fins ara, el cost ha estat assumit de manera compartida per tres actors:

Des de l’inici de la crisi econòmica, l’any 2008, la paraula “retallades” ha estat present en molts àmbits del dia a dia dels ciutadans. Educació, sanitat, cultura, universitats... tots els pilars de la nostra societat han viscut d’una manera o altra canvis en les aportacions públiques que els han obligat a adaptar les maneres de funcionar i que, en alguns casos, han deixat alguns sectors tocats de mort.

L’educació musical i, dins d’ella, les escoles de música, afronten un futur incert arreu de Catalunya. Centres que tanquen, reducció de personal, disminució del nombre d’alumnes... En aquest context, ens preguntem quina és la situació de l’Escola de Música de Riudoms, quan tot just ha acabat un dels cursos, el 2012-2013, més complicats arreu de Catalunya. Com l’han afectat els canvis en la conjuntura econòmica i com ha repercutit això en els alumnes?

IL·LUSTRACIÓ

: ALBA DOM

INGO

LA MúSICA, A L'OMbRA DE LA CRISI · 3332 · rEportatgE

Les assignatures que es mantenen han passat a ser totes optatives, enlloc d’un pla d’estudis tancat. “Això dóna la possibilitat als pares de fer un menú a mida de les possibilitats econòmiques i de les preferències de cada nen”, explica la Maite. “Això té els seus pros i els seus contres, però aquest any ha donat bon resultat. Tots els nens dels grups que porto jo, de coral, vénen molt a gust”, assegura. Les classes també s’han reorganitzat perquè no quedin grups petits d’alumnes i s’han començat a oferir noves activitats per augmentar els ingressos.

Un quart canvi és el que afecta la durada de les classes, que ha passat d’una hora a 50 minuts. Aquesta mesura ja s’ha posat en marxa en altres escoles, que han reduït les classes fins a 40 minuts. Segons la directora de l’escola, aquest canvi no s’ha notat: “No ha tingut cap conseqüència greu, hem vist que es pot fer sense disminuir la qualitat de les classes”.

yMenys intercanvis entre les escolesAmb la crisi s’ha reduït el volum d’intercanvis entre escoles de música. Així com abans, l’oferta era molt àmplia i hi havia més possibilitat, avui en dia des de l’Escola de Música de Riudoms es vol treballar més de cara cap al poble. “Potser en temps es propers es podrà tornar a fer, però jo crec que no tornarà al mateix ritme. Dins dels sacrificis que hem hagut de fer, aquest és el que menys ens afecta perquè tampoc tenia uns grans resultats”, explica la Maite. Segons la directora, la prioritat se centra més en fer bé les classes, que hi hagi bons resultats i que els nens hi vagin contents. “Ens hem quedat més en petit

format, però treballem molt el que és l’escola i els resultats pedagògics”.

“Ara també som més conscients que l’Escola de Música és molt important al poble i ens volem anar vinculant a actes per fer un servei a tots”, explica la Maite. Això es tradueix en més participació a les festes del Beat, al mercat medieval, etc.

yMenys absentismeSi la crisi ha tingut algun efecte positiu ha estat la reducció de l’absentisme a l’escola, perquè ha augmentat la consciència del cost que tenen les activitats extraescolars per a les famílies. “Fa uns anys, hi havia un absentisme important a les classes. Eren casos comptats, però era un tema que a vegades sortia als claustres de professors per veure com es podia arreglar”, explica la Maite. “Ara es valora més el cost que té per les famílies i no hi ha absentisme”. Tot i això, la directora de

seGons xifres de l’emu de l’anY 2008, a espanYa estudia en escoles de música un 0,48% de la població, una xifra molt baixa en comparació amb la

resta de països europeus

Durant els últims anys a Catalunya, s’ha arribat a les 300 escoles de música amb prop d’uns 50.000 alumnes. Si comparem aquesta xifra, per exemple, amb la pràctica esportiva, la proporció és baixíssima.

Són, música i esport, dos móns tan diferents? Tenen moltes coses en comú: se’n pot ser aficionat o es pot arribar a l’elit. Es pot practicar individualment o en grup. Afavoreix la socialització, el treball en equip, l’esforç personal, etc.

Ja fa anys que hem assumit que la pràctica esportiva és molt beneficiosa per la salut. Molta gent va al gimnàs, surt a córrer o a caminar, n’és consumidora veient partits, etc. Els poliesportius de pobles i ciutats

ofereixen un gran ventall de possibilitats per apropar-se als ciutadans i posen a la seva disposició les seves instal·lacions per a nens, joves, pares, mares, avis i àvies, que en gaudeixen com i quan volen a preus assequibles.

Pot arribar l’aprenentatge musical a aquesta consideració social, convertint l’escola de música com a centre on gaudir de la pràctica musical com qui va al gimnàs una estona a la setmana? No tothom ha de fer música per a convertir-la en la seva professió, però tothom té el dret de gaudir-ne i consumir-ne. De fet, les escoles de música estan fent una gran tasca per trencar amb els tòpics que han marcat l’ensenyament musical durant molt de temps: ara es tracten diferents

estils de música, es pensa en qui algun dia serà músic professional i qui ho farà només per afició, es posa la pràctica i la vivència per davant dels coneixements teòrics...

Potser amb bones campanyes publicitàries, com les que envolten el món de l’esport, es veuria la pràctica musical com un bé accessible i saludable i estaria a l’abast de tothom. Ja ho deia Plató: la música és per l’ànima el que la gimnàstica és per al cosx

RoseR àvila cabRÉ

músic i llicEnciada En pEdagogia musical.

sobre les famílies i el 75% en l’Ajuntament de Riudoms. Aquesta situació és la marcada en aquests moments (si no hi ha novetats d’última hora a través d’algun ajut extraordinari per a les escoles de música) i que no es pot considerar tancada, de manera definitiva, perquè no s’han aprovat els pressupostos de la Generalitat.

“La reducció de l’aportació de la Generalitat de Catalunya, ha obligat a que totes les parts féssim un esforç addicional per poder trobar un nou punt d’equilibri”, explica l’alcalde, Josep Maria Cruset. Segons el també responsable de la regidoria d’Hisenda, l’esforç addicional de l’Ajuntament ha estat possible per l’equilibri econòmic en els serveis municipals, “que fa que l’economia de l’Ajuntament de Riudoms no es trobi en una situació precària i per tant es pugui fer front a situacions com la reducció d’ingressos d’altres administracions superior a l’Escola de Música”.

I això, com ha repercuteix en les butxaques de les famílies mes a mes? Cada curs i cada especialitat de l’escola té un preu diferent segons el cost de cada classe. Un alumne de sensibilització (amb classes de llenguatge musical i cant coral) ha passat de pagar el curs passat 26€ a 29,90€ mensuals (preus sense IVA). Les

classes de cant coral han passat de 12€ a 19€ mensuals. El preu del grau elemental per un alumne, el curs 2011-2012, era de 62€ mensuals, mentre que el 2012-2013 ha estat de 71,3€; és a dir, un increment de 9,3€ cada mes. Aquests són els preus que es mantindran de cara al curs vinent, sense més increments.

Els alumnes de fora de Riudoms, 24 sobre els 147 totals, paguen més per les classes a l’escola, un 15% més que els alumnes del poble. “Això és degut a què no se’ls

yCanvis en l’organització de l’escola

A part de l’augment de la contribució, tant de l’Ajuntament com dels pares, i de mesures per reduir el consum energètic, en l’últim curs s’han fet canvis que han afectat els professors, les classes, els grups d’alumnes i les assignatures.

L’escola té avui en dia menys professors que fa un temps: de 14 docents s’ha passat a 9. Els professors també han incorporat algunes activitats extraordinàries com a horari habitual per eliminar les hores extres. Tot i que moltes assignatures es mantenen respecte els anys anteriors, algunes s’han eliminat. Informàtica musical és una d’elles. “Els grups eren deficitaris, amb 2 o 3 alumnes”, explica la Maite Ribas, directora de l’Escola de Música. Una altra de les matèries que no està contemplada com a assignatura és música de cambra. “Però a vegades els professors, sense remuneració econòmica, intentem motivar la formació de grups i supervisar una mica els assajos”. Una altra assignatura que s’ha vist afectada és cant, només als cursos de grau elemental. “Abans algunes alumnes de cant es posaven a estudiar-ho als 8-9 anys”, explica la Maite. “Ara ho hem deixat cap als 12-13 anys”.

l’últim curs s’han fet canvis que

han afectat els professors, les

classes, els Grups d’alumnes i les

assiGnatures

aplica tota l’aportació addicional que fa l’Ajuntament de Riudoms, perquè aquestes famílies no paguen els seus impostos al poble i, per tant, no seria just que es beneficiessin de l’esforç extra que fa l’Ajuntament”, explica l’alcalde Josep Maria Cruset.

Alumnes de l’escola de músicaFOTO:Cedida

LA MúSICA, A L'OMbRA DE LA CRISI · 3534 · rEportatgE

“el músic lluitarà per oferir el que sempre ha necessitat oferir”La música va ser, és i serà un producte de gran importància en la nostra societat. Fixem-nos en el nostre voltant, i ens donarem compte que la música és un element molt interioritzat en el nostre dia a dia, i aquest és probablement el motiu pel qual és complicat donar-li el valor que es mereix. En una societat industrialitzada, que busca l’especialització de l’individu, prioritàriament en l’àmbit de l’enginyeria o altres àmbits que creen riquesa econòmica a curt termini, el músic, o l’art en general tenen difícil cabuda. El nivell tècnic assolit en els últims anys pels intèrprets, fa que la competència sigui més dura; tot i així, amb esforç, dedicació i passió pel que fem, ens podem anar fent lloc en orquestres o en projectes musicals de resultats suficientment satisfactoris, que ens permeten evolucionar en els nostres coneixements musicals.

Menció apart mereixen les escoles de música, que en una situació de dificultats econòmiques, ha obligat tant als ajuntaments, pares d’alumnes i professors a fer un esforç, tant des del punt de vista de comprensió de la situació com econòmic. Pujada de quotes, reducció de sous, acomiadaments, augment de càrrega lectiva per als professors restants, pedagogia de grup en alguns casos, han estat les decisions més habituals preses per les escoles de música en aquesta situació. Tot i així, com tot procés de canvi, se’n poden extreure aspectes positius com són, segons la meva experiència, els resultats satisfactoris de la pedagogia de grup, l’apropament de l’escola de música al poble per mitjà de concerts i iniciatives pedagògiques fora d’aquesta que ajudin a donar-li el valor que es mereix a la música, i una millora en la versatilitat del professorat deguda a la necessitat de cobrir demandes instrumentals sol·licitades per la societat, i que abans igual no s’oferien.

Per concloure, m’agradaria deixar una reflexió: la música va néixer com a element per moure les emocions, les quals fan de nexe entre l’intèrpret i l’oient i el motiu pel que vivim amb música constantment en el nostre dia a dia. El músic lluitarà per oferir el que sempre ha necessitat oferir, aquest sentiment intern que necessita ser explicat per mitjà de la música, i que tants grans moments ens ha ofert a cadascú de nosaltres; espero i desitjo que l’oient no es desprengui d’aquesta connexióx

El guitarrista riudomenc Víctor Núñez Tarifa va iniciar els seus estudis a l’Escola Municipal de Música del poble. Després es va traslladar al Conservatori de Música de Vila-Seca per ampliar els seus coneixements de guitarra clàssica, i va finalitzar el seu recorregut formatiu al Centre Superior de Música del País Basc “Musikene”, l’any 2010. Actualment combina el seu treball com a professor de guitarra clàssica i moderna a les Escoles Municipals de Valls i del Perelló amb altres projectes musicals de caire modern en els que participa com a intèrpret de guitarra.

Segons la Maite, una de les qüestions que també anima els professors i alumnes a tirar endavant en aquests temps difícil és la inauguració del Casal Riudomenc com a espai de concerts, que ha permès fer un salt qualitatiu en els resultats finals. “La qualitat dels concerts ha augmentat molt. Podem fer-ho millor, encarar-ho tot amb més ganes, i això ens anima molt”, explica.

yEls professors i els pares, peces clau

Com a treballadors i professionals de la música, els professors són un dels col·lectius que, juntament amb els pares i els alumnes, pateix més de prop els canvis econòmics de les escoles. A Riudoms els professors són l’Antonieta Molas (piano), el Xavier Valeriano (piano), la Caterina Blanco (piano, llenguatge musical i cant), la Victòria Pissarenko (violí), l’Anna Fernández (flauta), el Sergi Esteve (guitarra), la Carmen Gómez (violoncel), la Maria Teresa Ollé (llenguatge musical) i la directora, la Maite Ribas (llenguatge musical i coral). “Els professors han estat molt conscients de la situació que estem vivint, amb molta responsabilitat i assumint les conseqüències. Es nota que som un col·lectiu vocacional, i per això estic molt satisfeta amb el claustre de professors. Són una peça clau perquè la cosa funcioni”, explica la Maite.

Segons la directora, el col·lectiu de pares va acceptar bé la notícia de l’augment del preu de la matrícula i dels canvis en les assignatures. “Alguns pares fins i tot m’han felicitat, que estaven molt bé les mesures i que no s’esperaven que tingués tan poca repercussió”, assegura la Maite. “Els pares són el millor que hi ha, sentim que ells estimen el que fem, i nosaltres també reconeixem el sacrifici econòmic i de mobilitat que fan”.

l’escola considera que, per les hores que el nen està al centre, l’ensenyament no és car. “Estàvem molt acostumats a què eren preus molt baixos. Però ara tampoc són preus tan desorbitats si ho compares amb altres ensenyaments”, explica.

yMenys alumnes al conservatori, més nens a

l’escola

On també s’han notat les conseqüències de la crisi ha estat en el nombre d’alumnes que fan el pas cap al conservatori de Vila-seca, per continuar els estudis després de l’Escola de Música, perquè a Riudoms només poden fer fins al primer cicle de grau mitjà com a ensenyament reglat. “Crec que això sí que es pot relacionar amb la crisi. Els pares, abans de fer el pas, decideixen que els nens facin una altra cosa”, assegura la Maite. Només una nena està pensant fer el pas de grau l’any que ve cap a Vila-seca i dues alumnes fan orquestra al Conservatori, tot i continuar a l’escola.

“Tot té una cara i té una creu, pocs nens marxen però això significa que n’hi ha més que es queden a l’escola, que estan molt a gust i no senten les ganes de marxar”, explica la Maite. Alguns alumnes esgoten fins a l’últim moment, fins als 18 anys, amb les noves formacions de combo o el grup de les Singers, i alumnes de clàssica que busquen actualitzar el repertori amb temes moderns. “Tenir els grans també és molt bonic per l’escola perquè els petits es poden emmirallar en ells. A nosaltres ens interessa tenir els alumnes com més anys millor, però si veiem que algú té talent i vol continuar cap al conservatori, també ho facilitem”, assegura la directora.

yEsperança dins de la situació

Malgrat de Mar, Badalona, Sant Pol de Mar, Moià, Campdevànol... són alguns dels pobles catalans que han hagut de tancar escoles de música per culpa de la crisi i de les retallades en l’aportació de la Generalitat. Altres, com Camprodon, Sant Quirze del Vallès o El Masnou també s’ho han estat plantejant. Una situació que es fa extensible no només a Catalunya sinó també a la resta de l’estat.

A Riudoms, la situació no ha arribat als límits d’aquests pobles, ni en precarietat econòmica ni en pèrdua d’alumnes. A part de mantenir-se el projecte amb els ajustos, ha continuat el nombre d’alumnes inscrits respecte als cursos passats. L’escola havia

“sentim que els pares estimen el que fem,

i nosaltres també reconeixem el sacrifici

que fan”

arribat a tenir uns 170 alumnes en els moments de més matrícules, però en els últims s’havia reduït a uns 140. Després dels ajustos d’aquest curs, els més importants dels últims temps, uns 8 alumnes han renunciat a la plaça per l’any que ve, però s’han fet 20 preinscripcions noves. “Això vol dir que l’escola té bona salut”, explica la Maite Ribas. “Personalment trobo que som de les escoles on menys repercussió ha tingut la crisi, en tant que el nen es vegi afectat”, assegura la directora. “Això es demostra a través dels concerts i projectes que fem, cada cop amb més nivell”.

yEnteniment entre l’Ajuntament i l’Escola

L’Ajuntament i la direcció de l’escola han hagut d’entendre’s a l’hora de tirar endavant els canvis. La Maite assegura que s’ha sentit molt respectada. “He trobat molt de recolzament amb la Margarida, tenim una relació molt sincera. A vegades s’han de parlar coses que són una mica difícils, però amb ella es fa molt fàcil parlar. I l’Alcalde també ha demostrat sempre la voluntat de tirar-ho endavant”, assegura.

En els últims temps, el paper de la directora de l’Escola ha anat encarant-se més a qüestions organitzatives i pedagògiques, mentre que els temes econòmics han quedat relegats a l’Ajuntament, un fet que la Maite considera positiu. “Abans al director o directora li tocava decidir sobre qüestions que ni tan sols dominava, però ara s’agraeix que no sigui així perquè ens podem centrar en la part més pedagògica”, explica la Maite.

y30è aniversari de l’EscolaAquest any, 2013, es compleixen 30 anys de la posada en marxa de l’Escola de Música de Riudoms. El 13 de novembre de 1982 es constituïa el Patronat Municipal de Música, que va ser l’encarregat de posar en marxa i gestionar l’Escola de Música

l’any 1983, sota l’assessorament inicial del Conservatori de Vila-seca. Queden lluny, doncs, aquells temps que l’escola s’ubicava a l’antic col·legi de les Monges, i el seu posterior trasllat (el 1994) a l’antic Hospital i a alguns espais de la Casa de Cultura. Des de fa uns anys, l’escola té la seva seu en un edifici nou al Carrer de la Música, on es fan totes les classes de llenguatge musical, guitarra, piano, flauta, violí, violoncel i cant, i dels grups, com les corals, els combos o les Singers.

Com la de Riudoms, la crisi econòmica ha portat que arreu de Catalunya moltes escoles de música estiguin tirant endavant una lluita per sobreviure, reinventar l’oferta i oferir un ensenyament de qualitat. Enmig del terrabastall, la seva està sent una lluita més silenciosa que la d’altres sectors de la societat. Però no per això menys important. Les escoles de música representen un dels primers (i més bàsics) exponents dels ensenyaments artístics al nostre país. Arreu d’Europa, i també en altres indrets del món, l’educació de la societat en aquestes matèries és considerada una normalitat, i un pilar fonamental de la formació de l’individu. Un pilar que, ni a casa nostra ni enlloc, la crisi hauria d’amenaçar d’enderrocarx

elena domingo

pEriodista

LA MúSICA, A L'OMbRA DE LA CRISI · 37

El Conservatori professional de Música de Vila-seca és el referent per als alumnes riudomencs que volen continuar els estudis de música després del seu pas per l’escola. El Pep Solórzano, ex professor i director de l’Escola de Música, és el director del conservatori des de la tardor passada. A Vila-seca, la crisi també ha passat factura i, entre altres mesures, hi ha hagut acomiadaments de personal.

Als conservatoris, el sistema d’aportacions econòmiques funciona de manera diferent al de les escoles de música. La Generalitat havia arribat a aportar, anys enrere, entre 3000€ i 5000€ per alumne, perquè és un ensenyament reglat en totes les seves vessants i implica una càrrega docent molt més alta: assignatures

d’instrument, o r q u e s t r a , coral, llenguatge musical, harmonia, optatives, música de cambra, improvisació, etc.

“Nosaltres sempre ens havíem diferenciat en qualitat, som dels conservatoris que més gent es gradua en els estudis, dels que més músics aporta a la JONC, etc.”, explica el Pep Solórzano. Tot i això, la situació actual els obligarà, com a la resta de centres, a aguantar i a diversificar la formació. “Tot apunta que a tots els conservatoris els tocarà reinventar l’oferta formativa: aguantar i

aprofitar per oferir més ensenyaments, diversificar-los, obrir el conservatori a més gent, fer classes per adults, etc.”, assegura Solórzano. En definitiva, fer més ingressos amb els mateixos recursos.

Tot i això, el director del conservatori de Vila-seca explica que la música és imprescindible per a la formació humana i un element molt beneficiós per als alumnes que l’estudien. A Suïssa, explica Solórzano, la formació musical està reconeguda per la Constitució, una iniciativa que es va votar en referèndum i va obtenir un 72,7% dels vots dels ciutadans suïssos. “Aquest terrabastall no ens ha de fer perdre la música com a sentit i aposta de país”, assegurax

La crisi econòmica i la retallada de la despesa pública en l’educació artística no només afecta les escoles de música municipals i els conservatoris, sinó també l’ensenyament superior. A l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) en els últims cinc anys s’ha retallat el pressupost en 1,7 milions d’euros, però per al proper curs s’espera una nova reducció d’1,5 milions, un 15-20% respecte al 2012-2013.

El cost d’un alumne que estudia a l’ESMUC és més alt que el d’un alumne d’altres estudis, pel volum de classes individuals. “Això ja se sabia des de la seva creació, però les retallades han afectat el preu de la matrícula i la qualitat de l’ensenyament”, explica el Sergi Gili, riudomenc estudiant de direcció d’orquestra a l’ESMUC. “Una altra greu errada és que l’escola té més de 270 professors, amb uns 600-700 alumnes que tenen una jornada completa amb 12 hores de classe lectives a la setmana. Això està molt bé en temps de molta inversió però ara malauradament s’haurà de fer una reducció de professorat”, assegura.

Fins ara s’havien reduït les despeses de funcionament i els salaris, però a partir del curs que ve les retallades implicaran una reducció de les hores de classe dels alumnes, una nova rebaixa al sou dels professors i un increment del 9% de les taxes de matriculació. “El problema és que tota la reducció afectarà principalment a l’alumnat: matrícula més alta, menys hores de

classe d’instrument, menys masterclasses (de fet ara quasi ja no se’n feien) i principalment menys qualitat de l’ensenyament”, explica el Sergi. “I molts dels professors estrangers que donaven qualitat i prestigi a l’escola tampoc continuaran (un d’ells és el meu professor de direcció d’orquestra, Lutz Köhler)”; assegura.

Quan es va comunicar la retallada, aquest mes de juny, professors, alumnes i treballadors de l’ESMUC es van tancar al centre durant nou dies i es van portar a terme nombroses mobilitzacions i actes en contra de les retallades, com la “marxa fúnebre”: alumnes i professors es van concentrar davant del Palau de la Generalitat per tocar diverses peces de música fúnebre.

“El problema de l’ESMUC és un reflex de la societat en general: ara mateix l’àmbit de la cultura està al capdavant de les retallades, però específicament en el sector musical (que és el que conec més), estem deixant perdre una generació de músics brillants que estan molt ben formats”, explica el Sergi. Un exemple d’això és la disminució d’oportunitats per tocar en orquestres perquè no hi ha diners per invertir ni programar res. “A Finlàndia, amb una població més petita que Catalunya, hi ha 20 orquestres professionals; Catalunya en té 3 i d’altres que funcionen esporàdicament”x

36 · rEportatgE

Actuació de l’Escola de Música al Casal RiudomencFOTO:Cedida

· 39

era protagonista i que ara ha caigut en l’oblit és la música de barris, composta expressament per aquesta festa i que els més gran enyoren tant com recorden. L’enramada passava pels carrers del barri que estava de festa i anava directament fins a Sant Antoni, on era costum que els nois es posessin a banda i banda de l’escalinata i fessin gresca amb les noies, que passaven pel mig. Després s’aprofitava per esmorzar, per banyar-se i s’anava a missa amb els millors vestits. Al sortir hi havia un ball vermut i s’anava a dinar. Després s’aprofitava per fer alguna altra activitat. Per exemple, a l’any 45 al Barri de la Raval es va fer una corrida amb un brau de cartró (tot i que s’havia anunciat a bombo i plateret que els braus serien de debò. D’aquesta manera es va crear una gran expectació). Després es feien jocs de cucanya i el ball de tarda, que tenia lloc al llarg dels carrers del barri. Finalment, i una vegada havent sopat, i com a fi de festa, se celebrava el

ball de nit. Aquest, però, era encara més lluït que el de la tarda perquè tenia lloc en un espai més ampli que el propi carrer i hi havia orquestra, que tocava des d’una tarima. Al ball de nit, hi prenien part gent de totes les edats, que allargaven la festa fins ben entrada la matinada. Cal dir que

1974

es volia lluir, no era barat. Per això, els majorals passaven cada setmana de l’any per totes les cases del barri a cobrar una pesseta. A més a més, durant els balls també es venien rams o coca, per fer benefici.

no va ser fins el 1945 quan tots els barris del poble

van posar-se d’acord per fer

la seva festa

la festa de barris manté intacte el seu encant i el seu esperit de fer poble i diversió, d’aquesta manera, la festa de barris s’ha

convertit en una fusió de festa major de poble mediterrani amb un carnaval estival

als balls hi anava tot el poble, no només els veïns del barri.

En aquells temps hi havia una rivalitat molt forta entre els barris i per aquest motiu participació dels veïns era molt activa. Els barris pugnaven per ser els que més carretilles tiraven, els que més enramadores portaven a la rua, els que

comunicador audiovisual

olegueR domènech

sigui dones casades que tiraven els pètals de flors que duien en una safata. Anaven vestides amb peineta i mantó i portaven flors grosses a l’alçada pit i al cap. Avui en dia aquest rol ha perdut protagonisme i cada vegada costa més trobar-ne alguna. Un altre element que en aquells temps

Però al llarg dels anys, els riudomencs van anar deixant la terra i van començar a treballar a fora del poble, amb la qual cosa, era més dificultós celebrar la festa dels Barris com es mereixia, al llarg d’una setmana. D’aquesta manera, la festa va anar decaient fins que es va deixar de celebrar a la segona meitat dels anys seixanta. Aquesta situació es va allargar fins a l’any 1975, quan es va decidir de recuperar. Ara bé, per no caure en el mateix parany que en els anys anteriors, la festa es va concentrar en un cap de setmana, on tots els barris celebressin la seva festa simultàniament i participessin de manera conjunta a l’enramada. Aquesta fórmula va resultar exitosa i va servir per revifar la festa. A partir de llavors, la festa ha anat evolucionant a tal i com l’entenem avui en dia. En primer lloc, els majorals van deixar d’anar a missa i de fer la desfilada de després. Es va canviar la data de la festa, passant al primer cap de setmana de juliol. Aquesta decisió es va prendre perquè molts joves, durant la vuitada de Corpus, tenien exàmens. A més, es va establir el sopar a l’aire lliure del dissabte i el guarniment de carrosses i disfresses durant l’enramada al diumenge. D’aquesta manera, la festa de barris s’ha convertit en una fusió de festa major de poble mediterrani amb un carnaval estival. Una festa substancialment diferent als barris que hem vist de l’any 1945, amb menys confeti i més disfresses; però, això sí, que manté intacte el seu encant i el seu esperit de fer poble i diversióx

portaven la millor orquestra o els que se’ls hi acudia la bestiesa més divertida. Per fer festa, alguns barris tenien

megafonia i durant tot el dia anaven anunciant les activitats que es durien a terme, posaven música o fins i tot feien anuncis dels estab l iments de la zona, amb rimes g r a c i o s e s . Però fer totes les activitats de la festa del barri, sobretot si

Si hi ha alguna festa que als riudomencs ens omple d’orgull és la de Barris. És la festa en majúscules, la més nostrada i la que ens sentim més pròpia. De fet, els riudomencs assenyalem al calendari el primer cap de setmana de juliol i evitem, en la mesura del possible, ser fora del poble. Ara bé, Barris no sempre s’ha celebrat en aquesta data. I és que la festa al llarg dels anys ha sofert múltiples canvis. Els més grans segur que els recorden.

Una festa de Barris especial va ser la de l’any 1945. Amb la Guerra Civil, Barris es va deixar celebrar. I si bé hi va haver diversos anys on algun barri va fer la seva festa, no va ser fins el 1945 quan tots els barris del poble –un poble amb unes dimensions molt més reduïdes que el d’ara- van posar-se d’acord per fer la seva festa. En aquells temps, Barris se celebrava a la vuitada de Corpus, o sigui a la setmana següent de Corpus, (aproximadament un mes abans que ara. I dic aproximadament perquè Corpus no té una data fixa) i durava més d’una setmana. Cada barri tenia un dia assignat i organitzava la seva pròpia festa. I l’endemà passava el torn a una altra zona del poble. De totes maneres, els riudomencs podien viure la festa al complet perquè, qui més qui menys tenia amics i familiars a les altres parts del poble i se’ls convidava a esmorzar dinar i sopar i a les activitats que s’hi fessin.

Els carrers s’engalanaven amb serrells de colors i les boques del barri es decoraven amb fulles de palmera. Ja

y abans/ara

festa de barris

1963 j. fonT - 2013

La festa de Barris té els seus orígens en les festes paganes precristianes, on s’agraïa i es demanava a les deïtats que les collites fructifiquessin. Aquesta celebració, per tant, tenia lloc quan començava el bon temps i molts fruits maduraven. Tot i que la festa de Barris no sigui religiosa sí que el seu establiment al calendari es va assimilar al cristianisme. Aquesta època de l’any, en el calendari cristià, coincideix amb Corpus. D’aquí que, tradicionalment, la festa de Barris tingués lloc a la vuitada de Corpus. El fet que es tiri confeti també es tracta d’un vestigi de la festa pagana ja que en un principi es tiraven pètals de flors, un element propi d’aquelles festes x

tot estava preparat per la festa, una festa que començava a la vigília del dia del barri en qüestió amb una cercavila on hi actuaven músics i diables i on no s’hi escatimaven carretilles. L’endemà al matí, una altra cercavila i els coets que encenia l’Enric Suís despertaven els veïns del barri. A les nou s’iniciava l’enramada, on hi participaven la banda de música, veïns amb barret de palla i carregats de confeti, veïnes amb ventalls i les enramadores, o

yObresAl iniciar el lloguer el local era totalment diferent a com és ara. Entre tots els primers socis es va estar un any fent obres per adaptar el lloc a les necessitats del casal: es va ficar el terra, pintar les parets, rascar les bigues i el sostre, posar la barra de bar... La gent va respondre molt, en els primers anys es van arribar a tenir un centenar de socis, que van participar activament en la construcció del casal. “Al posar-hi les mans i treballar-ho ells, la gent s’ho sentia més seu” explica Pere Campiñez, un dels primers membres del Casal.

El Casal Popular La Calderera compleix aquest 2013 deu anys en funcionament. Es tracta de l’aniversari de l’obertura del local, la posada en marxa de l’entitat com a tal. Deu anys després, el Casal s’ha convertit en el referent de l’esquerra independentista al poble, i ha aconseguit acomplir el propòsit principal del grup de joves que el van posar en marxa: trobar un espai d’oci alternatiu on poder dialogar amb llibertat sense la indiscreció de ser jutjats pel que es diu o pensa i relacionar intergeneracionalment la joventut riudomenca.

L’entitat és un projecte autogestionat, és a dir, no demana cap ajut ni subvenció econòmica i es finança a partir de les quotes de soci, el servei de barra i les festes i esdeveniments que s’organitzen. Amb aquest model es permet mantenir la independència del Casal a l’hora de fer qualsevol cosa, ja sigui treure un butlletí satíric o participar en un acte reivindicatiu. El funcionament de l’entitat és assembleariament, tot i que per estatut hi ha un president, tresorer i secretari, aquests no exerceixen el càrrec. Per tant, són els socis qui, mitjançant l’assemblea, decideixen què fer i què no.

yEls inicis de “La Calderera”

La història del casal va iniciar-se l’any 2001 amb la creació de la “Plataforma Convilatana en Defensa dels Arbres de Sant Antoni”, on un grup de riudomencs va organitzar un seguit d’activitats per aturar la destrucció dels plataners de Sant Antoni, incloent una acampada al lloc. Aquesta va ser una “batalla” que es va

guanyar i per això el grup es va continuar reunint al CERAP (Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar), a l’habitació de la secció de ciències naturals, al pis de dalt de l’edifici.

Molts dels que anaven a aquestes reunions van mostrar-se interessats en formar un ens independent, que no depengués del CERAP ni de subvencions de l’Ajuntament, i que estigués relacionat amb els moviments de l’esquerra independentista. Arrel d’això, es va decidir fer una petita ruta informal per diferents casals dels Països Catalans per veure com funcionaven i si se’n podria fer un al nostre municipi.

Per crear un casal, però, feia falta el més important: un local. Durant un temps es van mirar diversos locals del poble buscant el més adequat pel que s’hi volia realitzar. Finalment es va optar per l’actual –situat al Carrer Major número 42- per la seva proximitat amb la Plaça de l’Om i també a mode de reivindicació del nucli antic de la població.

El període de cerca i obres en el local va durar dos anys. A l’estiu del 2003 i coincidint amb Sant Joan, la Diada Nacional dels Països Catalans, es van obrir les portes del Casal Popular amb un cap de setmana ple d’actes i activitats organitzades amb la col·laboració de diverses entitats com l’Esplai Riudomenc, la Colla Gegantera o el CERAP.

Durant els primers anys del Casal, les activitats que es van dur a terme van ser les que ja es feien des de la Comissió de Cultura Popular del CERAP, que eren bàsicament la organització

40 · rEportatgE

DEU ANYS DE “LA CALDERERA” · 4342 · rEportatgE

a la Plaça de l’Om amb l’actuació dels grups Ivory, Segonamà i Papagayo, i la revetlla popular de Sant Joan –quan es complien deu anys exactes de l’obertura del Casal- que per primera vegada va traslladar-se amb èxit de la Plaça de l’Om a la Plaça de l’Església. Per ara no hi ha el calendari tancat però es preveuen més esdeveniments de cara a la tardor.

yAlts i baixos en el número de socis inscrits

Ja des d’un bon inici es va fer una forta campanya de captació de socis per consolidar l’entitat. El pic més elevat va ser de cent-vint inscrits de diverses edats i procedències, dels quals no tots eren estrictament joves ja que hi havia socis d’uns seixanta anys que creien amb el projecte d’haver-hi una joventut que volgués incidir en l’activitat del poble. Amb aquests deu anys hi ha hagut alts i baixos amb el nombre de membres, molta

gent s’ha anat despenjant del projecte, arribant a un moment límit l’any 2011, quan la precària situació econòmica de l’entitat no permetia pagar el lloguer del local i les despeses. Va ser llavors quan es va fer una crida al compromís i implicació dels membres per refundar el Casal amb l’entrada de nous socis i així poder fer front als pagaments endarrerits. L’entitat va aconseguir superar els moments de penúria i tirar endavant. Actualment, tot i la baixada d’inscrits des de l’obertura, s’ha aconseguit un relleu i trobem una cinquantena de socis.

De cara al futur, els membres del Casal esperen poder mantenir-se modestament tal com estan i seguir potenciant la lluita social, la mobilització i la cultura popular al poble. A banda d’això, “La Calderera” ha estat una de les màximes impulsores de la creació d’una Assemblea Local de les CUP (Candidatura d’Unitat Popular) que, sent totalment independent del Casal, planteja proposar una alternativa

de govern fent crítica constructiva.

El cert és que amb aquests deu anys de vida al poble, “La Calderera” s’ha convertit en tot un referent per bona part de la joventut de Riudoms. Des del Casal es creu que el punt fort de l’espai recau en que a diferència d’altres entitats que estan molt focalitzades a realitzar una activitat en concret, “La Calderera” es pot fer el que un proposi, ja que s’està obert a tot tipus d’iniciatives fent que la gent pugui implicar-se en molts sentits. És per això que tothom hi està convidat a participar i fer que el Casal Popular La Calderera esdevingui de totes totes “l’altaveu del poble”.

yEl RelleuJa fa deu anys d’aquelles nits d’estiu asseguts als dipòsits, amb els dits enganxifosos de gelat, en les que La Calderera agafava forma mentre queien els estels de Sant Llorenç. Llavors no sabíem com aniria tot plegat. Però aquest desè aniversari demostra la solidesa d’aquell projecte i la prova és que La Calderera continúa fent soroll. El casc antic del nostre poble torna a tenir un espai viu en el que es duen a terme tot un conjunt d’activitats i festes que ajuden a cohesionar un barri que s’estava perdent, potser perquè envellia, potser perquè no se li feia cas.

Des de La Calderera, el Casal per a molts de nosaltres, s’ha treballat -i encara ara s’hi esmercen molts esforços- en dinamitzar la cultura i les tradicions del nostre poble, i aquesta tasca és la que fa que tots plegats mantinguem un sentiment de pertinença. Ara el projecte ja s’ha consolidat; hi ha un relleu generacional amb moltes ganes de fer soroll. I això és bo perquè la nostra veu, la de tots, s’ha de sentir sempre ben fort. Felicitats!

neus maRTí lluRba mEmbrE dEl cp “la caldErEra“

Estudiant dE pEriodismE

lluís bages

d’autobusos per anar a veure els partits de la selecció catalana –cosa que mobilitzava molta gent-, i la participació en el Correllengua. A més, gràcies al Casal Popular La Calderera, i amb el suport de la Colla de Diables de Riudoms i el CERAP, es va impulsar novament la celebració de la festivitat de Sant Joan al poble, amb l’arribada de la Flama del Canigó i la realització de la revetlla popular com a plats forts.

yEls “alliberats“Durant els dos últims anys s’ha dut a terme un nou model de gestió de l’entitat, el que anomenen com a “alliberats”, que es tracta que un número de persones –el primer any va ser una, aquest any han sigut tres- siguin les encarregades de dur el control del Casal a canvi d’un petit sou. Els “alliberats” es responsabilitzen de dinamitzar l’espai, obrir el local en l’horari previst, portar la barra de bar i les comandes, organitzar els actes o fer la difusió a través de les xarxes socials, entre d’altres tasques. Aquest canvi va venir perquè abans els membres feien la feina entre tots i moltes vegades això no portava la satisfacció esperada. El fet d’haver-hi unes responsabilitats marcades no vol dir que la resta no hagi de fer res, al contrari, tal com explica Jordi Segú, un dels tres “alliberats” actuals “la delegació d’una part de les tasques permet que els socis s’oblidin d’aquestes i tinguin temps per impulsar altres aspectes del Casal”.

“la calderera” s’ha convertit en tot un referent per bona part de la joventut de

riudoms

A banda dels tres pilars esmentats, el Casal ha anat aportant el seu granet de sorra al poble al llarg d’aquests deu anys de funcionament organitzant concerts –com el ja tradicional de cada Nadal amb Miquel del Roig-, calçotades i actes populars i folklòrics diversos. Una altra proposta nascuda a partir de “la Calderera” són les “ULÉ Barraques Riudoms” que, juntament amb la Colla de Diables, van ser un dels primers impulsors i van crear-ne la Comissió. Tampoc cal oblidar la vessant cultural i pedagògica de l’entitat, realitzant xerrades amb l’economista Arcadi Oliveres o el polític Lluís Maria Xirinacs, entre d’altres, o programant conferències i col·loquis

de temes dels quals no se’n parlava obertament al poble com el racisme o la sexualitat servint d’altaveu per la reivindicació.

A més, el Casal i els seus membres, al ser el referent de l’esquerra independentista, han participat activament en el moviment independentista al poble, tant en la consulta “Riudoms decideix!” celebrada el 25 d’abril del 2010, com formant

Sopar popular organitzat per “La Calderera“FOTO:Cedida

Xerrada de presentació del documental “Silenci, aquí es tortura!“FOTO:Cedida

part de l’Assemblea Nacional Catalana - Riudoms per la Independència i apostant fort per actes com l’Encén la Flama del passat 8 de juny o la baixada de torxes per l’ofrena floral als Germans Nebot el 10 de setembre.

Un altre dels punts a destacar és la col·laboració de l’entitat amb els veïns, sobretot durant la Festa dels Barris amb el seu barri –el Barri del Carrer Major- oferint el servei de barra de bar i donant suport en la neteja de la Plaça de l’Om.

Per commemorar el desè aniversari de l’entitat ja s’han realitzat algunes activitats al llarg d’aquest any. En destaquen un concert celebrat el passat 18 de maig

· 4544 · EnquEsta

Aquí sí que podem observar una correlació relativa, ja que els anys amb més pluja també resulten ser els més frescos, cosa totalment lògica. Tots sabem com refresca al moment de ploure, o com, al estar núvol, tampoc no pot pujar tant la temperatura.

La pregunta que ens fem és què provoca què. Si una temperatura més fresca provoca que hi hagi més pluja o, al contrari, si el fet que plogui més provoca que la temperatura sigui més baixa.

Segons algunes teories, són les temperatures les que controlen la pluja, de manera que si les temperatures són més altes hi haurà menys precipitació. En canvi, altres teories diuen que amb temperatures globals més altes, i haurà més evaporació, es formaran més núvols i farà que hi hagi més pluges, les quals, en el moment de precipitar, faran que disminueixi la temperatura localmentx

Si agafem la mitjana de les temperatures de juny dels últims 5 anys, veiem que, efectivament, l’any 2013 és el que té la temperatura més baixa, i el 2009, la més alta. Tanmateix, la temperatura no segueix cap tendència d’augment o disminució: el segon any amb la temperatura més alta va ser el 2012, cosa que podem veure més fàcilment al gràfic següent.

Si analitzem el gràfic de les temperatures mitjanes diàries, podem observar que en tots els anys analitzats la temperatura va augmentant a mesura que avancem cap a l’estiu, per bé que no segueix cap tendència lineal.

L’altre indicador important és el nombre de dies que ha plogut i la quantitat de pluja caiguda.

ymEdi ambiEnt

EL tEMpS DEL juny pASSAtAquest juny passat ha estat més fresc i plujós que el que és habitual, almenys aquesta és la impressió general que tenim; però fem un cop d’ull a les temperatures enregistrades.

Anys 2013 2012 2011 2010 2009

Dies de pluja 4 5 7 6 4

Quantitat l. 22,6 13,3 25,6 41,9 5

Anys 2013 2012 2011 2010 2009

Dies de pluja 4 5 7 6 4

Quantitat l. 22,6 13,3 25,6 41,9 5 RAMón MALLAfRè

Des que es va anunciar la construcció del projecte Barcelona World, un complex hoteler i d’oci amb diversos casinos que se situarà a prop de les instal·lacions de Port Aventura, la gent no ha deixat d’opinar al respecte. Alguns creuen que serà molt positiu per la província ja que donarà llocs de treball i atraurà nous visitants, mentre que d’altres pensen que portarà un tipus de turisme inadequat i que no respecta el territori. Què n’opinen, doncs, els ciutadans de Riudoms? x

Sí, però canviant-ne el plantejament i adaptant-lo més a les necessitats del territori i dels negocis turístics que tenim avui en dia. (20%, 13 Vots)

Sí, crec que serà molt bo per la nostra zona perquè donarà feina a la gent d’aquí i portarà més turistes.(13%, 8 Vots)

SUSANA MESTRE JUNCOSA:“Espero que vagi bé per donar feina a la gent de la província”

IVAN TOMASSONI:“Si es fan les coses bé hi haurà més llocs de

treball, però caldrà veure com serà”

LOURDES TRILL:“Tot el que sigui generar feina és bo, però tinc recel amb el tipus de turisme que portarà”

MONTSE BONET:“Crec que no ho haurien de fer, no és el més

adequat per la nostra zona”

ERNEST ESCODA:“Això que hi ha un turisme dolent és molt relatiu. Crec que l’important és que porti riquesa, llocs de treball i, si es fa bé, prestigi per la zona.”

MARIA LLUÏSA MAS TORRES:“No sé si l’ambient que crearà tot això serà

gaire bo”

Us animem a participar a la propera enquesta del mes a www.FemSafareig.cat!

lluís bages

Vots totals: 64

estàs d’acord amb la construcció del projecte barcelona World, tal i com està plantejat?

No, és la perpetuació del model de turisme de sol i platja que no respecta ni interessa al territori. (67%, 43 Vots)

· 4746 · EntrEvista

canTeu en caTalà i casTellà, com És?

La idea de fer cançons en diferents llengües sempre és bona perquè et permet ser escoltat per molta més gent. Per tant, no creiem que ens haguem de forçar en escriure en una o altra llengua, al mateix escriure si ets capaç de dominar més d’una llengua és un punt a favor i la inspiració fa que surti. Quan més gent ens pugui escoltar, millor.

on podRem TRobaR el maqueTa dels segonamà?

El disc de Segonamà el podem trobar fàcilment amb descàrrega gratuïta a la pàgina web www.segonamagrup.com clicant al logotip i en un suport físic venem la maqueta a tots els nostres concerts o contactant amb qualsevol de nosaltres.

quina uTiliTzació feu de les xaRxes socials?

Les xarxes socials són molt importants per a nosaltres, ja que fa que el públic se senti del grup. El twitter i el facebook són dos eines que cuidem sempre: novetats, fotografies, cançons, interactuar amb els seguidors, etc. Això fa córrer el boca-orella

entre els seguidors i que en guanyem de nous. El que és més important és cuidar-los i així ens compensa, gràcies a l’ajuda dels nostres seguidors vam guanyar la votació popular a facebook per tocar a les Barraques de Tarragona.

cReieu que encaRa És vàlid avui dia vendRe discs?

Creiem que el sistema de vendre discs és vàlid, sempre coordinat amb la descàrrega del disc, per donar a conèixer les cançons, així més gent vindrà al concert, etc. El sistema que els grups han d’utilitzar avui dia no pot ser tan sols vendre discs sinó que ens hem de guanyar la vida a partir del directe, intentant fer el màxim de concerts.

Si vols veure l’entrevista en vídeo, escaneja

el codi QR o entra awww.FemSafareig.cat!

Ens trobem amb l’Oriol Morell, l’Albert Descarrega i l’Òscar Ruiz per fer una entrevista del seu grup Segonamà. A banda d’aquests tres joves, Albert (guitarrista) i Òscar (cantant) de Riudoms i l’Oriol (baixista) de Vinyols, el grup el complementen els riudomencs Ignasi Mir (guitarrista) i Joan Mestre (percussionista), el vinyolenc Manel Sabater (pianista), el roquetenc Efrem del Valle (trompetista), el borgenc Joel Llauradó (bateria) i el reusenc Lluís Colomes (saxofonista).

Amb molta joventut i energia, aquesta agrupació creix dia rere dia, fent concerts per les festes majors dels pobles de la zona i donant-se a conèixer a través de les xarxes socials. Després d’unes setmanes de treball, el passat mes de maig, van editar la seva primera maqueta.

ENTREVISTA A:

seGonamà

com va soRgiR la idea de segonamà?

Segonamà va començar a partir d’un antic projecte que compartíem, un grup que es deia What’ s up amb el qual tocàvem pop-rock anglès: GreenDay, McFly, etc. Però va arribar un punt en què vam creure que ens havíem de modernitzar i adaptar-nos a tot allò que ens començava a agradar. Va sorgir de conya i al final ens hi vam posar en ganes, el 30 de setembre vam fer el primer concert a la Plaça de l’Església gràcies a la inauguració del curs de l’Esplai del Casal Riudomenc.

com definiRíeu aquesTa nova maqueTa?

La maqueta la definiríem com un bon treball, ens ha servit per aprendre molt, estar més units, ja que són moltes hores de treball, preparació, tensió, etc. La veritat és que ha sigut una molt bona experiència. La idea que teníem des d’un principi era transmetre tot el que

vam estar convivint allí. Va ser un procés llarg, ja que vam estar tots junts tots els dies gravant o donant suport, però ens ho vam passar molt bé. Al final creiem que ha sortit tot molt bé i estem molt contents del resultat final. Vam escollir aquest estudi de Cambrils, ja que l’Albert Recasens és cantant de Papagayo i és amic de Segonamà des de fa temps. Ens feia molta il·lusió que la primera experiència la poguéssim compartir amb ell. Ens va aportar moltíssima ajuda, tant personal com econòmica. A més, hem sigut també el seu primer projecte, i creiem que això també li servirà per donar-se a conèixer.

També cal dir que en la maqueta han col·laborat 2 grups en el tema Aquesta Cúmbia: Papagayo, amb la veu d’Albert Recasens i el Veïnat, amb els components David Solans com a percussionista i Ignasi Cavaller com a cantant.

fer cançons en diferents llenGües sempre és bo perquè

et permet ser escoltat per molta

més Gent

nosaltres sentíem, per això vam decidir posar diferents cançons amb diferents estils, que són aquells que a nosaltres ens agraden: rumba, cúmbia, ska. Creiem que ha quedat un bon projecte.

com ha siguT el pRocÉs de gRavació?

El procés de gravació ha tingut lloc a un estudi de Cambrils “Cal bufa studio” i durant les vacances de Setmana Santa

Durant l’enregistrament de l’entrevistaFOTO:Arnau Castro

· 4948 ·

jOSEp BAIgES pEriodista

yopinió

L’OM DE RIUDOMS

Jo sóc de cal Matalasser i de cal Timbaler per citar només alguns dels renoms que formen part de la tradició familiar de casa meva. De fet els meus cognoms són genuïnament riudomencs i són moltíssimes les persones al món de Reus que estan convençudes que jo vaig néixer al poble “més bonic” com sovint el definia el meu pare, l’inoblidable Josep Maria Baiges “Joselín”.

Però a Riudoms més enllà de les rutinàries visites als avis i parents, no hi he fet mai estada. I no he tingut l’oportunitat de viure en primera persona la intensa activitat que sempre ha generat el municipi. Viure en sentit estricte. Perquè sempre he tingut la sort de disposar d’un mitjà que m’ha proveït d’informació constant, que m’ha permès conèixer i descobrir la realitat d’un poble que també és el meu.

Naturalment parlo de l’OM. Una publicació històrica, forjada gràcies a la voluntat d’una colla de riudomencs que han manllevat temps a la família i

a la feina en benefici d’aquest projecte periodístic. La revista enceta una nova etapa, amb un equip renovat, d’una joventut insultant, però amb el mateix sentiment que els seus antecessors: la seva profunda estimació a Riudoms. I aquesta és la millor garantia que L’OM està en bones mansx

yHEREU I PUbILLA 2012/2013alba Ruiz

Un any més i en el marc de les festes de Barris, han estat escollits a sorts la nova pubilla i el nou hereu de Riudoms. La pubilla és la Marta Ferrant del barri Ferrant i l’hereu el Cristian Montes del barri de Sant Sebastià.

La Marta Ferrant, simpàtica i amb empenta, ens explica que sempre ha viscut molt intensament les festes dels barris, disfressant-se i col·laborant amb el barri de la Raval. També forma part del grup de cornetes i timbals de la Confraria de Santa Llúcia del poble. Es defineix com una amant de la dansa, una noia tranquil·la i amb paciència a qui li agrada treballar amb nens. La Marta de fet, va fer pràctiques a l’escola-bressol Picarols de Riudoms i té com a objectiu estudiar un grau superior en educació infantil per poder dedicar-se a la seva vocació. Actualment ja ha cursat el primer any d’un mòdul en gestió administrativa i espera acabar-lo l’any vinent.

El Cristian Montes és un

aficionat del motor, seguidor de les curses de Fòrmula-1 i de Moto-gp, ens explica que sempre ha volgut obrir un taller propi i que provarà d’intentar-ho quan acabi els estudis que ara cursa. Actualment està estudiant un mòdul de mecànica i no descarta fer un grau superior en acabar-lo. Al Cristian li

agrada molt l’esport, de fet va ser jugador de l’equip de futbol del Baix Camp fins als 12 anys i encara segueix els partits com aficionat.

Si bé el Cristian no s’esperava de cap manera sortir escollit, la Marta ens confessa que tenia un cert pressentiment i que això la posava nerviosa.

Els dos estaven junts en el moment de descobrir els colors de les cintes i tot i que els va agafar per sorpresa estan contents de compartir aquesta experiència, sobretot aquest any que els dos són “kintus”.

No podem obviar que aquest any els “kintus” estan sent especialment participatius en les festes del poble; ells mateixos ens asseguren la cohesió del grup

que està engrescat i amb empenta per tirar endavant futures activitats.

Tant la Marta com el Cristian asseguren que és una satisfacció representar el poble i que encaren amb molta il·lusió aquesta nova etapa que segur que mai oblidaranx

enGuanY han estat escollits

la pubilla marta ferrant del

barri ferrant i l’hereu el

cristian montes del barri de

sant sebastià

L’alçada del Shar Pei és de 46 a 49 centímetres en les femelles i de 49 a 51 centímetres en mascles, i el seu pes, de 18 a 20 quilos en les femelles i de 21 quilos en els mascles, el fan un exemplar de proporcions quadrades. És d’aspecte robust i compacte. El cap és ample i les galtes arrugades. El llom és molt típic, sembla un hipopòtam, molt quadrat des dels ulls fins a la tòfona. Carnós i amb maxil · lars que tanquen en tisora. La tòfona és negra. Els ulls són foscos, mitjans i amb problemes de parpelles en alguns d’ells.

Les orelles, d’inserció alta i caigudes sobre el front, tenen un conducte auditiu que surt a l’exterior amb un pavelló ple de replecs i que ho fan molt propens a l’otitis. El coll curt i fort, té replegaments de pell a la base. El cos amb pit profund i un ventre recollit. La cua, d’inserció alta, és arrodonida i es corba sobre l’esquena. Les potes són rectes, gruixudes i amb plecs al nivell de les sofrages en aquelles posteriors.

El mantell és llis, curt i de tacte “untuós” a causa de les secrecions que també li donen més olor del normal. La seva major originalitat es troba a la pell, que, encara que dura, està solta i és molt replegada.

CARÀCTER

Malgrat el seu passat com a gos guardià, el Shar Pei destaca pel seu temperament serè i equilibrat. És un animal independent que només requereix de l’amo perquè li ofereixi l’afecte que tota mascota necessita.

És sobretot un animal fidel i lleial amb la seva família, però desconfiat amb els estranys. Encara que els desconeguts no li agraden, normalment no se senten amenaçats per ells, així que solen ignorar-los. Es mostren silenciosos i reservats. Solen ser gossos d’un sol amo, ja que tenen un caràcter fort.

Són llestos i orgullosos, defensors dels seus i de la seva propietat. Conviu perfectament amb els nens, ja que és capaç de protegir-los i calibrar les seves forces mentre juga amb ells.

Aquesta raça es va utilitzar com a guardià de tombes en els seus orígens, posteriorment va ser emprat com gos de defensa, en baralles de gossos, i finalment com a mascota. A la dècada dels anys 60, el Shar Pei va estar a punt de desaparèixer a causa de la persecució del règim comunista de la República Popular Xina contra els animals de companyia, als quals considerava símbols de la burgesia i un malbaratament innecessari de menjarx

yEL SHAR – PEI