Índex - serveiassistencialdesalut.uab.cat · que actualment desenvolupa l’empresa brugués...

ÍNDEX

Presentació

Històric d’entrades al Servei. Evolució ................................................................ 5

Unitat d’Atenció Primària ..................................................................................... 9

Unitat de Ginecologia ........................................................................................ 17

Unitat de Medicina Esportiva ............................................................................ 23

Unitat d’Odontologia .......................................................................................... 27

Unitat de Psicologia ........................................................................................... 33

Unitat de Salut Laboral ....................................................................................... 39

Unitat d’Administració ........................................................................................ 60

Dotació econòmica ........................................................................................... 64

Formació ............................................................................................................. 65

Presentació

0% 10% 20% 30% 40% 50%

Revisió base

Revisió d'aptitud

Ergometria

Consulta dietètica

Consulta mèdica

Control

25%

44%

3%

6%

14%

9%

Entrades en medicina esportiva

Un any més, us detallem en la Memòria del SAS l’activitat sanitària que hem desenvolupat en el nostre

servei durant l’últim any. Les dades presentades es mostren agrupades d’acord amb cadascuna de les

unitats funcionals del centre, que quantifiquen la seva activitat diària en xifres. Al marge del que es

descriu en els capítols següents, voldríem destacar a continuació aquelles accions considerades

importants pel seu caràcter transversal i que han tingut rellevància durant l’any 2015:

• S’han iniciat les gestions per convocar el concurs públic per a la prestació dels serveis sanitaris a la UAB,

que actualment desenvolupa l’empresa Brugués Assistencial.

• S’ha elaborat un protocol d’actuació en casos de sospita de pacients amb malaltia de l’Ebola i s’ha

adaptat un box sanitari per atendre casos en què calgui aïllament biològic dels pacients en espera de

derivar-los a un altre centre.

• S’ha donat accés a la informació contractual dels treballadors a partir de l’entrada parcial a l’aplicació

Hominis, accés necessari per decidir el tipus de prestacions que correspon a cada usuari.

• En la mateixa línia, per als estudiants s’ha dotat d’accés al programa SIGMA.

• S’ha signat un conveni amb l’Associació Espanyola contra en el Càncer per difondre la informació del

seu butlletí mensual.

• Com cada any, s’ha col·laborat activament en els actes de la Setmana Sostenible i Saludable de la

UAB i en la Festa Major.

• S’ha col·laborat en el grup de treball organitzat per l’Agència de Salut Pública sobre els actes que s’han

dut a terme a Catalunya en la XVI Setmana sense Fum.

• S’ha participat en les reunions del Comitè de Seguretat i Salut com a membres institucionals i assessors.

• S’ha implantat el registre de conformitat sobre consentiment de cessió de dades.

• S’ha col·laborat en l’anàlisi de la cobertura de les assegurances d’accidents dels estudiants i la

coordinació d’aquestes amb les prestacions de què poden gaudir en el Servei.

• Hem estat integrants del grup de treball que ha elaborat el protocol de resolució de conflictes, elaborat

conjuntament amb l’Àrea de Personal i Serveis.

• S’ha participat en les reunions de coordinació amb l’Àrea de Personal i Serveis sobre temes de vigilància

de salut.

• S’han fet reunions d’acollida al personal que s’ha incorporat a la UAB o que ha fet suplències amb

l’objectiu d’informar-los del Servei, explicar-los els riscos laborals i els plans d’autoprotecció, i fer-los signar

el consentiment de confidencialitat de les dades utilitzades.

• Pel que fa a l’estudi de l’evolució del nombre d’entrades total de pacients no s’ha produït cap canvi

respecte a l’any anterior, fet que posa de manifest la consolidació d’un servei integrat dins l’activitat

universitària.

Finalment, volem agrair a totes les empreses col·laboradores que treballen en el Servei la seva

participació i la seva dedicació professionals.

Joan Manel André

Cap del Servei Assistencial de Salut

Historial d’entrades 5

UAP 9.620 9.547

8.778

9.187

1.774

USL

4.9125.239

5.411

5.297

UO

2.719 2.584

2.561

UG1.076

908

922

UP 1.5091.457

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

7.500

8.000

8.500

9.000

9.500

10.000

10.500

11.000

11.500

12.000 Evolució del Servei per unitats

UAP UME USL UO UG UP

UAP Unitat d’Atenció Primària UO Unitat d’Odontologia

UME Unitat de Medicina

Esportiva UG Unitat de Ginecologia

USL Unitat de Salut Laboral UP Unitat de Psicologia

Historial d’entrades


Estadístiques generals

15.934

20.542

22.912

19.827

23.438

21.60721.019

20.313

20.332

10.000

12.500

15.000

17.500

20.000

22.500

25.000

Evolució Servei Assistencial de Salut(nombre total d'usuaris per any)

67

92

80

9294

9693

91

40

45

50

55

60

65

70

75

80

85

90

95

100

Evolució Servei Assistencial de Salut (mitjana d'entrades per dia)

El nombre d’usuaris

atesos en el Servei

per primer cop durant

l’any 2015 ha estat de

2.128.

El nombre de dies laborables l’any 2015 ha estat de 223.


28,4%

61%

3%

5,4%

2,2% Absències

Injustificada

Justificada

Baixa UAB

Anul·lada pelServei

Altres

1.501

3.002

Absències per sexes

Homes

Dones

0%

10%

20%

30%

40%

50%

PAS PDI Estudiants Altres

Vinculació de les absències

Estudi de les absències i els canvis en les visites programades

Unitat d’Atenció Primària 9

Unitat d’Atenció Primària

La funció principal d’aquesta unitat és la tasca assistencial, sense oblidar la

prevenció i la promoció de la salut (tabaquisme, hàbits alimentaris,

vaccinacions, educació sexual, etc.), la docència (formació dels equips de

primers auxilis), la formació continuada i la recerca clínica. La UAP presta les

seves atencions a tots els membres de la comunitat universitària, i les

activitats principals que duu a terme es concreten a: proporcionar als usuaris

una atenció mèdica integral, fer el seguiment dels equips de primers auxilis

(EPA) i fomentar les actuacions encaminades a promoure la salut.

Funció

Happy holidays from our family to yours!

Equip d’Atenció

Primària

El total d’entrades a la

Unitat ha estat de 9.187.

A més, s’han fet 192

valoracions d’informes

mèdics d’estudiants a

petició dels organismes

competents.

De l’activitat desenvolupada l’any 2015 es pot destacar el següent:

1. S’ha mantingut un augment progressiu des de fa tres anys del nombre

d’urgències i visites ateses a la Unitat.

2. El nombre de patologies diagnosticades en les visites mèdiques ha seguit

sense increment respecte a anys anteriors, i han predominat les visites

d’otorinolaringologia, traumatològiques i quirúrgiques i de dermatologia.

S’ha conservat també sense increments el nombre de pacients dels diversos

col·lectius que formen la comunitat universitària (PDI, PAS, estudiants, etc.)

que han estat atesos.

3. Hi ha hagut una gran davallada en l’administració de les vacunes de

tètanus-diftèria, hepatitis A i hepatitis B. En canvi, hi ha hagut un augment de

les vacunacions antigripals.

Els pacients visitats han

estat 4.302, dels quals el

59 % han requerit només

una visita, el 20 % dues i el

21 % tres o més

actuacions posteriors.


La Unitat d’Atenció Primària ha participat a la XVI Setmana

sense Fum organitzada per la semFYC i el PAPPS i que va

tenir lloc del 25 al 31 de maig. El lema va ser: «Vols deixar de

fumar? Aquí t’ajudem. Pregunta’ns!!»

Unitat d’Atenció Primària

Servei Assistencial de Salut

Universitat Autònoma de

Barcelona

08193 Bellaterra (Cerdanyola

del Vallès)

Telèfon:

93 581 13 11

Fax:

93 581 13 34

Adreça electrònica:

[email protected]

Lloc web:

http://serveiassistencialdesalut.u

ab.cat

S’han fet 5.653

diagnòstics mèdics en

les visites dutes a

terme.

4. Pel que fa a les atencions a tota la comunitat, destaca l’augment del nombre

total d’aquelles que han estat per motiu d’un accident.

5. S’ha mantingut el nombre de trucades telefòniques rebudes en què es

demana que ens desplacem al lloc per atendre una urgència i, per contra, ha

disminuït el nombre de sortides reals fetes. Aquest descens s’ha donat gràcies a

la tasca indispensable que duen a terme els equips de primers auxilis (EPA)

ubicats a tot el campus. Aquest personal, coordinat amb la UAP, ha fet que les

demandes s’hagin gestionat de manera ràpida i eficaç i que els desplaçaments

dels equips mèdics s’hagin limitat tan sols a aquells casos d’urgència imminent.

Els EPA, a més, han participat en aquells casos que no són d’urgència imminent

per traslladar les persones afectades al SAS mitjançant el servei de seguretat.

6. Per acabar, s’observa que ha augmentat lleugerament (409 més) el nombre

de visites respecte l’any anterior.

Activitats assistencials i preventives

0 1000 2000 3000 4000 5000

Campanya antitabac

Consultes mèdiques

Controls mèdics

Injectables

Certificats mèdics

Urgències

Visites d'infermeria

Extraccions de sang

Receptes

Informes mèdics

Prova de la tuberculina

9

4.920

944

823

505

409

325

369

649

199

35

Nombre de pacients

Entrades a la Unitat


11.613

641

Tractamentsaconsellats

Radiografies

22,3%

7,2%

5,2%

5,4%

6%

28,9%

2,4%

13,6%

1%

1,1%

4,6%

2,2%

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35%

Traumatològica i quirúrgica

Respiratòria

Psiconeurològica

Digestiva

Genitourinària

Otorinolaringològica

Cardiovascular

Dermatològica

Hematològica i metabòlica

Odontològica

Oftalmològica

Tòxica i al·lèrgica

Nombre de pacients

Patologies més freqüents

De vegades no s'és

conscient del fet que els

factors que fan tenir una

bona o mala salut no

tenen tant a veure amb el

fet de tenir un hospital o

un centre de salut amb

professionals de la

medicina i de la

infermeria a prop, sinó

amb un seguit d'aspectes

del nostre entorn i hàbits

de vida.

2%

1%

9%

1%

1%

25%

17%

43%

Becaris

Escolars

Externs

PIF

Jubilats

PAS

PDI

Universitaris

Vinculació


Un accident de treball és qualsevol lesió corporal que una persona

pateix a conseqüència de la feina que duu a terme per compte d’altri,

inclosa l’anada i la tornada al lloc de treball.

En cas d’accident de treball, com a norma general, s’ha d’acudir al

centre assistencial més proper segons el mapa sanitari d'Egarsat.

Enguany s’han atès 456

accidents, dels quals 280

tenien un origen laboral

(treballadors de la UAB i

d’empreses externes) i

47 han provocat baixa

laboral. Les causes més

freqüents són les

traumatològiques.

Accidents

Universitaris;

17

PAS; 173

PDI; 34

Externs; 56

Accidentats

Derivació en ambulància

Derivació hospitalària

Derivacions aespecialistes externs

Derivació pneumòlegSAS

Derivacions aespecialistes Brugués

22

48

286

71

8

Derivacions

456

280

Accidents laborals Accidents totals


Urgències al campus

Inclou les urgències mèdiques i traumatològiques de la comunitat universitària i

també de qualsevol persona que visiti el campus o hi treballi. Aquest servei es dóna

des de la Unitat d’Atenció Primària. L’equip sanitari és, també, l’encarregat de les

urgències in situ que tenen lloc al campus. Un equip sanitari format per un metge i

una infermera es desplaça, si és necessari, amb el transport del servei de seguretat,

al lloc dels fets.

Trucades de demanda d’auxili

Aquesta unitat està

formada per un

equip de metges i

infermeres

generalistes amb el

suport d’un

especialista en

pneumologia.

Les trucades de demanda d’auxili al Servei es gestionen segons la gravetat,

mitjançant el trasllat del personal sanitari de la Unitat d’Atenció Primària al lloc

de l’accident, amb la col·laboració dels equips de primers auxilis (EPA) distribuïts

pel campus i de l’equip de seguretat.

Enguany, aquestes trucades han estat un total de 189 (nivell semblant a l’any

anterior). El 76 % de les urgències s’han derivat al Servei. L’equip sanitari ha

hagut de traslladar-se al lloc només en un 15 % dels casos. Aquest percentatge

tan baix de desplaçaments és, en moltes ocasions, gràcies a la intervenció dels

EPA.

Les característiques de les trucades han estat les següents:

— La majoria de les urgències s’han tractat al SAS i posteriorment s’ha donat

l’alta.

— El mes de maig és quan s’han rebut més trucades.

— Les patologies més freqüents són neurovasculars i traumatològiques.

— La localització més habitual de les urgències és als carrers del campus i al

SAF.

— La franja horària més sol·licitada és al matí, en un 54 % dels casos.

— Els pacients són majoritàriament (60 % de les assistències) estudiants

universitaris.

187 185

171

189

158

174

183

189

140

145

150

155

160

165

170

175

180

185

190

195

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Evolució de les trucades en demanda d'auxili

L'atenció primària

de salut és el primer

punt d'accés a

l'assistència

sanitària.

http://serveiassistencialdesalut.uab.cat/Images/files/cartell_urgencia_sanitaria_Campus(1)


Cada vacuna immunitza contra una malaltia concreta. Hi ha, però, vacunes que

combinades protegeixen de més d’una malaltia: són diverses vacunes juntes en

un sol preparat.

Les vacunes es fabriquen a partir d’antígens. L’antigen és una molècula que pot

induir a la formació de defenses, ja que el sistema immunitari el reconeix com una

amenaça.

Per prevenir la

propagació

internacional de les

malalties, és important

complir les

recomanacions de

vacunacions que

estableix l’Organització

Mundial de la Salut als

viatgers internacionals.

Aquesta unitat manté

també una parcel·la

dedicada a la

prevenció:

tabaquisme

(deshabituació),

obesitat (control

dietètic), educació

sexual, vaccinacions

(antigripal, tètanus-

diftèria, hepatitis A i B).

204

5

4

6

43

0 50 100 150 200

Grip estacional

Hepatitis A

Hepatitis B

Hepatitis A+B

Tètanus-dift.

Tipus de vacunes

Vaccinacions administrades


Facturació


L’atenció és

confidencial i està

finançada per

l’assegurança

escolar, la mútua

laboral, les

companyies de

sanitat privada i/o

per la UAB.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

A càrrec de laUAB

Companyiesd'assegurances

Assegurançaescolar (visites)

Assegurançaescolar

(accidents)

Mútues A càrrec del'usuari

2013 5.165 1.201 1.504 543 201 222

2014 5.081 1.230 1.426 575 222 244

2015 5.628 1.327 1.275 318 348 201

9.251

10.815

10.2729.629

10.225

11.038

9.620

9.547

9.297

9.178

8.778

9.187

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

Evolució Unitat d'Atenció Primària


Metges:

• Pau Cendón Parés

• Norys Diéguez Cruz

• Anselmo López Guillén (especialista en pneumologia i assessor mèdic)

Diplomades en Infermeria:

• Anna Latorre Terré

• Yolanda Falcón Padró

• E ricka Estela Vidal Aranda

Auxiliar de clínica:

• Carolina Camí Górriz

El personal d’aquesta unitat pertany a l’empresa Brugués Assistencial, que col·labora mitjançant un contracte

amb la UAB.

Personal de la Unitat

Unitat de Ginecologia 17

Activitat

L’activitat de la Unitat s’ha distribuït tal com es detalla en la taula següent:

Tipus d’activitat Nombre %

Revisions ginecològiques a les treballadores 689 75

Consultes 106 11

Revisions ginecològiques privades 27 3

Controls mèdics 10 1

Resultats de proves mèdiques 90 10

TOTAL 922 100

Unitat de Ginecologia

La funció principal d’aquesta unitat és l’atenció

sanitària ginecològica de la dona. Les seves activitats

són: les revisions preventives, el diagnòstic i el

tractament de les patologies ginecològiques; la

planificació familiar; l’orientació en la perimenopausa i

la postmenopausa, i la informació i el tractament de

les malalties de transmissió sexual.

Funció


Prendre's un temps

cada dia per relaxar-

se i renovar-se és

essencial per viure

bé.

Equip de Ginecologia

Durant l’any 2015 s’ha

donat resposta a les

necessitats assistencials

mitjançant 922 visites a

788 pacients. El 87 %

només ha requerit una

visita i l’11 % dues.


0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0

Normal

Infeccions

Premalignes

92%

7%

1%

Resultats

Metaplasia Inflamacióinespecífica

Gardnerella Colpitis atròfica

4%

70%

2%

24%

Citologies amb infeccions

0 2 4 6

ASCUS

SIL

Citologies premalignes

Resultats de les revisions de salut a les treballadores

El nombre de citologies alterades ha estat de 51, que

representen el 8 % del total.

A les revisions ginecològiques de

salut laboral, hi acudeix sobretot

personal d’administració i serveis.

5%

3%

56%

23%

8%

4%

1%

Becària

Jubilada

PAS

PDI

Universitària

Investigadora

Externa

Vinculació

0,5%

15,1%

17,1%

31,1%

27,5%

6,6%

1,9%

De 0 a 19 anys

De 20 a 29 anys

De 30 a 39 anys

De 40 a 49 anys

De 50 a 59 anys

De 60 a 69 anys

Igual o major de 70anys

Edat

Avui dia, la majoria de les infeccions de transmissió sexual poden ser diagnosticades i

tractades fàcilment, tot i que algunes no tenen un tractament curatiu definitiu. Així, la

gonocòccia, la sífilis, la infecció vaginal per tricomones i les infeccions per clamídies, que

són causades per bacteris, poden ser tractades i curades amb antibiòtics. En canvi, les

infeccions víriques, com les hepatitis A i B, la infecció per VIH, l'herpes genital o les

berrugues i condilomes poden tenir un tractament únicament per alleujar els símptomes i

els signes de la infecció i per frenar-ne l'evolució.

El tractament precoç i correcte és fonamental per evitar problemes de salut a mitjà i llarg

terminis, ja que les infeccions de transmissió sexual no tractades poden deixar seqüeles o

complicacions importants, com ara prostatitis crònica, esterilitat, artritis, alteracions

neurològiques (demència) i, fins i tot, càncer. El tractament ha de ser prescrit per un metge i

cal seguir els seus consells (dosi i durada del tractament, freqüència de les visites de

control, etc.). Mai no s'ha de recórrer a l'automedicació o a les autocures sense l'ajut dels

professionals sanitaris. Cal preguntar-los quan es pot tornar a tenir relacions sexuals.


Situació de les dones visitades en relació amb

l’anticoncepció

Unitat de Ginecologia



Barcelona

08193 Bellaterra

(Cerdanyola del Vallès)

Telèfon:

93 581 13 11

Fax:

93 581 13 34


[email protected]

Lloc web:

http://serveiassistencialdesalut.ua

b.cat


formada per una

metgessa especialista

en ginecologia i una

auxiliar de clínica.

Menopausa 33,8 %

Preservatiu

29 %

Pegat

0,1 %

Esterilitat

0,1 %

Lligament de trompes

2 %

Vasectomia

6,5 %

Busca embaràs

0,8 %

Gestant

0,1 % Lactància

0,1 %

Implant

0,4 %

Histerecto-mitzada

1 %

Dispositiu intrauterí

5,1 %

Cap mètode

12,3 %

Anticonceptius orals

7,3 %

Anell vaginal

1,4 %


Facturació


19 d’octubre, Dia Mundial contra

el Càncer de Mama. Suma’t al

rosa

0

200

400

600

800

1000

A càrrec de la UAB Companyiesd'assegurances

A càrrec de l'usuari

2013 862 14 151

2014 693 30 146

2015 773 34 115

1.058

812

1.052

1.058

1.076

1.039

1.036

968 922

0

200

400

600

800

1.000

1.200

Evolució Unitat de Ginecologia


Metgessa:

• Marta Torreguitart Llauradó (especialista en ginecologia)

Auxiliar de clínica:

• Elena Castillo Álvarez


amb la Universitat Autònoma.


Unitat de Medicina Esportiva 23

0% 20% 40% 60%

Fisioteràpia 1a visita

Sessions de fisioteràpia

Massatge

8%

58%

34%

Entrades en fisioteràpia

Activitat

Unitat de Medicina Esportiva

La seva funció és l’assistència i la prevenció de la salut de

l’esportista. Les seves activitats principals són: l’avaluació

mèdica esportiva; la prevenció i la rehabilitació de

patologies i lesions en l’esport, i l’assistència de l’esportista

amb lesions cròniques.

Funció


Els pacients que han

utilitzat el servei de

fisioteràpia han estat 146 i

en el 48 % dels casos han

requerit més de dues

sessions de tractament.

En el cas de la consulta

mèdica, hi ha hagut 178

pacients, la majoria dels

quals (el 84 %) han

utilitzat un cop el servei.

Equip de Medicina

Esportiva

El total d’entrades a la

Unitat ha estat de 908,

de les quals 222 han

estat activitats de

caràcter mèdic i 686 de

fisioteràpia.

0% 10% 20% 30% 40% 50%

Revisió base

Revisió d'aptitud

Ergometria

Consulta dietètica

Consulta mèdica

Control

25%

44%

3%

6%

14%

9%



S’han dut a terme unes visites setmanals gratuïtes per als abonats del SAF

denominades «Valoració bàsica de salut i dieta», en les quals tant el metge com

la fisioterapeuta han atès consultes breus de 10 minuts per resoldre dubtes sobre

molèsties, dolors i lesions de l’aparell locomotor, entrenament, activitat física

saludable, alimentació... L’oferta ha estat de 6 consultes a la setmana, de 10

minuts cadascuna.

Amb l’objectiu de descartar riscos i gràcies a la promoció a càrrec del SAF,

també s’han fet revisions mèdiques esportives avançades adreçades als

participants en les sessions d’activitats dirigides d’alta intensitat.

Unitat de Medicina

Esportiva



Barcelona

08193 Bellaterra


Telèfon:

93 581 31 73

Fax:

93 581 13 34


[email protected]

Lloc web:

http://serveiassistencialdesalut.

uab.cat


formada per un metge

especialista en

medicina de

l’educació física i

l’esport i una

fisioterapeuta.

Les característiques dels usuaris han estat:

37%

63%

Dones Homes

Becaris; 4,7%Escolars; 3,8%

Externs

empreses; 21,6%

Familiars; 0,3%

Investigadors

en formació; 1,3%

Jubilats; 0,3%

PAS; 13,8%PDI; 8,8%

Universitaris;

29,8%

Sense

especificar; 15,7%

Vinculació

7,8%

7,5%

30,4%

21,3%

16,6%

11,6%

4,7%

Senseespecificar

De 0 a 19 anys

De 20 a 29 anys

De 30 a 39 anys

De 40 a 49 anys

De 50 a 59 anys

De 60 a 69 anys

Edat


0

200

400

600

800

A càrrec del'usuari

Subvencionat SAF Companyiesd'assegurances

Mútues Assegurançaescolar

2013 533 295 93 82 215

2014 703 169 39 177 230

2015 443 155 29 194 67

Facturació


Practicar un mínim

de trenta minuts

d'activitat física

moderada cinc

cops per setmana

redueix a la meitat

el risc de patir

malalties

cardiovasculars,

diabetis de tipus 2 i

obesitat. En el lloc

de treball també es

pot aprofitar per fer

uns minuts diaris

d’activitat física.

3.656

1.986

2.033

1.913

1.774

1.6981.315

1.346

908

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

Evolució Unitat de Medicina Esportiva


Metge:

•Vicente Mateo Alcalá (especialista en medicina de l’educació física i l’esport)

Fisioterapeuta:

•Marta Orpez García

El personal d’aquesta unitat pertany a l’empresa Physisesport, que col·labora mitjançant un contracte amb la

UAB.


Unitat d’Odontologia 27

Unitat d’Odontologia

La Unitat d’Odontologia està formada per un equip multidisciplinari distribuït

en diferents especialitats. Les àrees són: ortodòncia (correcció de

malposicions dentals), periodòncia (tractament de les malalties de les

genives), cirurgia i implantologia bucal (extraccions de queixals del seny i

implants dentals), estètica (tractaments de blanquejament, carilles),

endodòncia (tractaments dels conductes de les arrels), pròtesis (aparells

removibles o fixos) i prevenció (tècniques d’higiene, fluoritzacions), entre

d’altres.

Funció


Equip d’Odontologia

La Unitat d’Odontologia

ha visitat 1.259 pacients,

que han generat 2.561

entrades al Servei.

La prevenció bucodental és l’objectiu primordial del servei odontològic per

tal de preservar el benestar de la comunitat universitària. La principal funció

és aplicar un tractament integral proporcionant salut, funció i estètica dental.

Per això es fa un estudi complet de la boca: exploració dental i teixits tous,

diagnòstic mitjançant tècniques complementàries i el millor pla de

tractament en funció de les necessitats i les prioritats de l’usuari.

La revisió dental periòdica es molt important per tal de prevenir qualsevol

problema dental. Per això, el Servei d’Odontologia proporciona, al

professorat i al PAS, una revisió i una higiene dental gratuïta cada dos anys.

Durant el 2015 podem destacar l’alt nombre de càries incipients que hem

detectat gràcies al diagnòstic precoç de les radiografies intraorals.

Gairebé 1.000 pacients s’han

fet una higiene dental i 500

han estat atesos per un

tractament odontològic. 227

han fet tots dos tractaments.

Pel que fa a les visites

odontològiques, el 75 % dels

pacients han necessitat

visitar-se entre 1 i 3 vegades

per completar el tractament.


La Unitat d’Odontologia (UO) ofereix els serveis següents als usuaris:

CIRURGIA BUCAL: extraccions dentals, cordals (queixals del seny), dents incloses; patologia

quirúrgica dental i bucofacial; lesions de mucoses bucals.

CIRURGIA PERIODONTAL I CONSERVADORA: periodòncia; gingivectomies; allargaments de

corones; empelts.

CIRURGIA I IMPLANTOLOGIA: implants convencionals; implants de càrrega immediata; tècnica

de dents en un dia.

ESTÈTICA DENTAL: corona de porcellana o resina; rehabilitacions i augment de dimensió vertical;

camuflatges estètics.

ESTÈTICA CONSERVADORA: reconstruccions de porcellana; pròtesi fixa orgànica; blanquejament

extern.

ENDODÒNCIA: tractaments i retractaments d’endodòncies; blanquejament intern.

OBTURACIONS ESTÈTIQUES.

ORTODÒNCIA: ortodòncia interceptiva; ortodòncia en nens, adolescents i adults; ortodòncia

combinada amb cirurgia ortodòntica; ortodòncia estètica.

ODONTOPEDIATRIA: obturacions; reconstruccions; tractaments d’endodòncia; manteniment

d’espais.

Unitat d’Odontologia



Barcelona


del Vallès)

Telèfon:

93 581 16 10

Fax:

93 581 13 34


[email protected]

Lloc web:

http://serveiassistencialdesalut.u

ab.cat


formada per un equip

de 5 llicenciats en

Odontologia i per 2

higienistes dentals.

Els tractaments odontològics es duen a terme en diferents fases. En primer lloc, en

la fase higiènica es valora l’estat periodontal de les genives i els teixits de suport.

Tot seguit, en la fase conservadora, es garanteix la salut dental. I finalment es

conclou, en cas que sigui necessari, amb la fase protèsica o ortodòntica. El

període de duració dels tractaments depèn de la naturalesa del problema i la

col·laboració del pacient, ja que els controls periòdics són fonamentals per al

bon pronòstic del tractament a llarg termini.

0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400

Higiene dental

Ortodòncia

Primera visita

Tractaments

Urgències

969; 37,8%

123; 4,8%

66; 2,6%1.338; 52,2%

65; 2,5%

Entrades


Per prevenir l'aparició de la càries, cal que:

reduïu el consum de dolços de la dieta, particularment entre àpats, atès que aquests afavoreixen

la multiplicació dels bacteris;

us raspalleu les dents després de cada àpat;

utilitzeu el fil dental per tal d'eliminar la placa bacteriana de l'espai interdental;

augmenteu la resistència de l'esmalt dental glopejant solucions fluorades, a partir dels sis anys, i

visiteu el dentista un cop l'any, com a mínim.

Si treballes a la UAB

pots gaudir d'una

higiene dental

biennal. El cost

d’aquest servei és a

càrrec de la UAB.

56%44%

Dones Homes

4,4%

0,6%

6,4%

1,7%

3,5%

2,9%

43,2%

32,1%

4,6%

0,5%

Becaris

Escolars

Externs

Familiars de PAS i PDI

Investigadors en formació

Jubilats

PAS

PDI

Universitaris

Sense especificar

Vinculació

19; 1,4%

63; 4,7%

18; 1,4%

58; 4,4%

18; 1,4%

225; 16,9%

384; 28,9%93; 7%

53; 4%

57; 4,3%

2; 0,2%

228; 17,1%

37; 2,8%

71; 5,3%

4; 0,3%

0 50 100 150 200 250 300 350 400

Implants

Exodòncia

Fèrules de descàrrega

Endodòncia

Ortodòncia

Periodòncia

Odontologia conservadora

Pròtesi fixa i/o removible

Cirurgia

Rx. Ortopantomografies

Rx. Teleradiografies

Rx. Periapicals

Urgències

Tartrectomia

Blanquejament dental

Accions desenvolupades


*Correspon a higienes dentals fetes als treballadors de la UAB.

2,2%

12,3%

18,7%

25,6%

27,5%

10,8%

2,1%

0,3%

1%

De 0 a 19 anys

De 20 a 29 anys

De 30 a 39 anys

De 40 a 49 anys

De 50 a 59 anys

De 60 a 69 anys

De 70 a 79 anys

De 80 a 89 anys

Sense especificar

Edat

Facturació

Si s’atura la formació de

càries, s’eviten:

Problemes de masticació i,

en conseqüència, de

nutrició.

Dolors i molèsties

innecessàries.

Pèrdues de peces que

comportaran futures

maloclusions dentals (males

posicions de les dents), amb

els consegüents problemes

funcionals i estètics.

0

500

1000

1500

2000

A càrrec de la UAB* A càrrec de l'usuari

2013 986 1.373

2014 896 1.683

2015 922 1.635

Odontologia


Odontòlegs:

• Jordi Barrionuevo Clusellas (cap de la Unitat i especialista en cirurgia i implantologia)

• Núria Clusellas Barrionuevo (especialista en ortodòncia i odontopediatria)

• M. Victòria Clusellas Barrionuevo (especialista en periodòncia)

• Ricard Cejudo Martín (especialista en endodòncia i estètica dental)

• Alba Rodilla de la Torre

Higienistes:

• Mila Arrabal Madrid

• Marina Martín Moya


amb la UAB.


1.635

2.259

1.830

2.162 2.615

2.817

2.7192.476

2.508

2.584

2.561

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

Evolució Unitat d'Odontologia


Unitat de Psicologia 33

Unitat de Psicologia

La Unitat d’Atenció Psicològica es va crear el setembre de 1995. A partir de

l’any 1999, es van signar convenis de col·laboració amb la Fundació Vidal i

Barraquer i amb l’Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica

(ACPP), membre tant de la Federació Espanyola d’Associacions de

Psicoterapeutes (FEAP) com de la Federació Internacional de Psicoteràpia

(IFP). Aquestes dues entitats col·laboradores estan vinculades a universitats:

la primera a la Universitat Ramon Llull i la segona a la Universitat de Girona.

Aquesta unitat té per funció principal la intervenció assistencial psicològica,

però també reserva una parcel·la menor a la docència, com a centre de

pràctiques dels estudiants de màster de les dues universitats mencionades.

Les activitats principals són oferir atenció psicològica i psiquiàtrica, fer

tractaments psicològics grupals i supervisar tutories en els pràcticums de

màster.

Els motius de consulta més freqüents, per ordre de més freqüent a menys,

són:

1. Autoestima, inseguretat i confiança.

2. Estat d’ànim.

3. Ansietat, estrès, fòbies i pànic.

Funció


Equip de Psicologia

Durant l’any 2015 s’han

atès 229 pacients, que

han generat 1.457 visites.

Dóna a cada dia la

possibilitat de ser el millor

dia de la teva vida.


Unitat de Psicologia



Barcelona


del Vallès)

Telèfon:

93 581 13 11

Fax:

93 581 13 34


[email protected]

Lloc web:

http://serveiassistencialdesalut.uab.

cat

18 pacients han fet

teràpia de grup

(sessions d’una hora i

quart de durada i de

freqüència setmanal).

4. Habilitats socials i emocionals.

5. Problemes familiars i de parella.

6. Dol de malalties i de pèrdua de familiars.

7. Trastorns alimentaris: anorèxia, bulímia i ingesta compulsiva.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Psiquiatria Psicologia Teràpia de grup

8%

82%

10%

Entrades a la unitat

Dades sobre les visites ateses


48

68

203

147

991

0 200 400 600 800 1000

1a visita psiquiatria

Control psiquiatria

1a visita psicologia

Teràpia de grup

Seguiments psicologia

Nombre

Tipus de visita


Els trastorns tractats en les visites han estat:

Durant l’any 2015, hem

tingut 3 estudiants de

tercer cicle fent

pràctiques del màster

de Psicoteràpia

Psicoanalítica de la

Universitat de Girona.

5,2%

0,9%

0,9%

18,8%

7%

65,9%

1,3%

0% 20% 40% 60% 80%

Becaris

Investigadorsen formació

ExternsVisitants

PAS

PDI

Universitaris

Jubilats

Vinculació

31%

69%

Homes Dones

0% 10% 20% 30% 40%

Altres

Adaptatiu

Depressiu

Personalitat

Alimentació

Ansietat

11%

35%

13%

11%

4%

28%

Trastorns tractats

7%

1%

12%

27%

60%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%

Alta per derivació a psicòleg

Alta per derivació a l'especialista

Alta per incompareixença

Alta psicològica

Alta voluntària

Tipus d'altes

Entre tots els trastorns

tractats, els d’ansietat i

els adaptatius han

estat els més

freqüents.

L’alta voluntària és el

motiu de cessament

més freqüent.


S’observa la mateixa tendència que l’any anterior, és a dir, l’aparició de la

simptomatologia que provoca la consulta és de durada superior a 5 anys. En

general apareix un gradient de freqüència de símptomes crònics a aguts.

Trobant els valors mitjans considerant els anys 2013, 2014 i 2015, es posa de

manifest que 1 de cada 3 pacients que ens visita ha fet un tractament

farmacològic prèviament a la consulta de psicologia.

Temps % (2013) % (2014) % (2015)

Menys d’un mes 3 5 16

Entre 1 i 3 mesos 11 21 28

Entre 6 mesos i 1 any 20 21 17

Entre 1 i 5 anys 30 21 8

Més de 5 anys 36 32 31

Tractament farmacològic realitzat i consulta psicològica



d’especialistes: 1

psiquiatra i 3 llicenciats en

Psicologia.

Estudis de la Unitat

Estudi sobre l’inici de la simptomatologia i demanda d’ajuda psicològica

0% 20% 40% 60% 80% 100%

2015

2014

2013

NO

SI


A qui s’adreça?

Als alumnes, al

personal docent i

investigador (PDI) i al

personal

d’administració i

serveis (PAS).

És la primera vegada que es consulta un professional sobre els símptomes

que es pateix?

0% 20% 40% 60% 80% 100%

2015

2014

2013

NO

SI

Facturació

0

200

400

600

800

1000

1200

A càrrec de la UAB Assegurança escolar

2013 881 423

2014 954 492

2015 1026 398

Psicologia



2.022 1.6331.844 1.456 1.509

1.270

1.3741.483

1.457

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500Evolució Unitat de Psicologia


Metgessa:

• Margarita Sales Pont (psiquiatra)

Psicòlegs:

• Alfred Tejedo García (especialista en psicologia clínica i màster en Salut Mental)

• Carmen López Tomé (especialista en psicologia clínica i màster en Salut Mental)

• Patricia Gómez-Fornells Barenys (psicòloga)


amb la UAB.


Unitat de Salut Laboral 39

Unitat de Salut Laboral

La Unitat de Salut Laboral (USL) s’encarrega de la vigilància de la salut dels

treballadors, d’acord amb el que determina la Llei 31/1995 de prevenció de

riscos laborals, el Reial decret 39/1997 pel qual s’aprova el Reglament dels

serveis de prevenció, i les modificacions aplicables.

La principal activitat de la Unitat són els reconeixements específics i altres

avaluacions de salut en relació amb els riscos laborals i la corresponent

anàlisi individual i col·lectiva dels resultats.

També porta a terme activitats formatives i de prevenció i promoció de la

salut.

Funció


Equip de Salut

Laboral

S’han atès 2.675

treballadors, que han

generat 5.297 entrades.

0% 10% 20% 30% 40% 50%

Revisió base

Revisió d'aptitud

Ergometria

Consulta dietètica

Consulta mèdica

Control

25%

44%

3%

6%

14%

9%


Cal destacar les activitats següents:

a) Millora continuada de la gestió de la programació anual dels

reconeixements i de la realització d’aquests.

b) Anàlisi de diferents indicadors de salut inclosos en les revisions laborals

(risc cardiovascular, tonometria, espirometria, tensió arterial, etc.).

c) Anàlisi dels diagnòstics de les visites d’incapacitat laboral igual o superior

a tres mesos i de les relacionades amb la especial sensibilitat a riscos

inherents al treball.

La vigilància de la salut està

garantida per la Universitat.

És voluntària, gratuïta i

confidencial.

Activitats desenvolupades


Han acudit una vegada

el 43 % de persones

ateses, dues vegades el

36 % i tres vegades o

més el 16 %.





Barcelona


del Vallès)

Telèfon:

93 581 42 72

Fax:

93 581 13 34


[email protected]

Lloc web:

http://serveiassistencialdesalut.uab.

cat



de dos metges

especialistes en

medicina del treball i

quatre infermeres

especialistes en

infermeria del treball.

d) Visita a llocs de treball ocupats per personal presumptament sensible a algun

dels riscos inherents al treball o per dones embarassades exposades a riscos

específics de la seva situació.

e) Estudi dels resultats de les enquestes de maternitat que s’envien a les

treballadores que s’han incorporat a la feina després del permís de maternitat.

f) Estudi i registre dels resultats de la prova de sang oculta en femta dins el

Programa de detecció precoç del càncer de còlon i recte, i actualització dels

antecedents personals en la història clínica corresponent.

g) Col·laboració amb el Servei d’Activitat Física (SAF) mitjançant l’adjunció a

l’informe del reconeixement d’un full informatiu del SAF sobre els avantatges de

fer activitat física.

h) Estudi de la legislació i de les normes aplicables relacionades amb la salut

laboral, així com dels protocols sanitaris aplicables.

i) Elaboració i modificacions de procediments normalitzats de treball (PNT).

j) Coordinació de la vigilància de la salut amb:

a. Unitat de Relacions Laborals i Gestió de Personal, per oferir una visita

mèdica en el moment de reincorporació a la feina del personal que ha

tingut una incapacitat laboral de tres mesos o més de durada, i també

per lliurar l’enquesta de maternitat a les treballadores que es reincorporen

a la feina després del permís de maternitat.

b. Àrea de Personal d’Administració i Serveis i Àrea de Prevenció i

Assistència, per a les revisions inicials dels treballadors inclosos en el

programa Incorpora de La Caixa per la intermediació laboral.

c. Unitat Tècnica de Protecció Radiològica, per al personal

professionalment exposat a radiacions ionitzants.

d. Comitè de Bioseguretat, per al personal exposat a determinats agents

biològics.

k) Reunions periòdiques amb els diferents àmbits implicats en la prevenció.

l) Aportacions escrites al Pla preventiu, a la Planificació de l’activitat preventiva i

al programa Campus Saludable i Sostenible de la UAB.

m) Col·laboració en l’elaboració del procediment de gestió de conflictes

laborals.

n) Col·laboració a la Diada del Campus Saludable mitjançant la unitat mòbil del

servei de prevenció aliè Egarsat SP.


A qui s’adreça ?

A tot el personal amb

una relació contractual

amb la UAB (personal

d’administració i

serveis, personal

docent i investigador i

personal investigador

en formació). També al

personal jubilat.

o) Gestió i manteniment de les farmacioles del campus i de les farmacioles de

transport.

p) Coordinació amb la Mútua d’Accidents de Treball mitjançant derivació per

accident de treball o per estudi de possible malaltia professional, per sol·licitud

d’incapacitat temporal per risc ergonòmic a partir de la 37 setmana de

gestació o per suspensió del contracte per risc específic durant l’embaràs i/o

risc durant la lactància natural.

q) Col·laboració amb la Unitat de Formació mitjançant l’emissió de la

certificació per la compensació horària d’activitats físiques per prescripció

mèdica.

r) Col·laboració amb la Unitat de Nòmines i Seguretat Social per certificar

l’acreditació dels casos previstos a la legislació vigent en què correspon

percebre íntegrament la prestació econòmica en cas d’incapacitat temporal.

s) Col·laboració amb la Gestió Horària per certificar l’acreditació dels dies

d’absència per motius de salut arran de la Instrucció 3/2014 per a l’establiment

dels criteris d’aplicació de l’Acord sobre els dies d’absència per motius de salut

de 28 d’octubre de 2013 de la Mesa d’Universitats.

t) Aportacions i actualització de la part corresponent del web del Servei

Assistencial.

Analítiques

Reconeixements laborals

Visites d’infermeria

Determinació sang en femta

Vaccins

Visites mèdiques

Visites a llocs de treball

2.587

1.362

468

390

72

333

21

Nombre

Activitats


Tipus Total Dones Homes

Inicials 164 96 68

Periòdics 1.160 668 492

Inicials a personal professionalment exposat a radiacions

ionitzants (categoria A) 0 0 0

Periòdics a personal professionalment exposat a

radiacions ionitzants (categoria A) 8 5 3

Inicials a personal professionalment exposat a radiacions

ionitzants (categoria B) 4 1 3

Periòdics a personal professionalment exposat a

radiacions ionitzants (categoria B) 26 11 15

Total 1.362 781 581

Reconeixements laborals i aptitud

Del total de 1.362

treballadors, 1.345 han

estat qualificats d’aptes

per al lloc de treball, 6 han

estat aptes amb

restriccions, 4 han estat

derivats al metge de

capçalera, 5 han estat

derivats al metge

especialista i hi ha hagut 2

derivacions a l’hospital.

Reconeixements de salut

Els reconeixements de salut s’ofereixen a tots els treballadors de la UAB a l’inici de

la relació contractual, i posteriorment se’ls convoca periòdicament al llarg de

tota la seva vida laboral. Actualment la periodicitat és biennal, amb excepcions.

També té l’opció de fer-se aquest reconeixement el personal que ja està jubilat.

Els reconeixements consten d’una anàlisi de sang i d’orina, de la història clínica i

laboral, de proves complementàries, de mesures antropomètriques i de

paràmetres clínics, de l’exploració mèdica per sistemes i l’aplicació dels

protocols específics corresponents.

En els usuaris de 35 a 74 anys d’edat, es continua fent el càlcul del risc coronari

en 10 anys i la valoració del risc cardiovascular segons el perímetre abdominal.

També es continua el programa de prevenció del glaucoma i del càncer de

pròstata i el de detecció precoç del càncer de còlon i de recte.

Segons dades recollides de la Memòria de la UAB de 2013, hi ha un total de 6.629

treballadors, dels quals 3.571 (un 53,9 %) corresponen al personal docent i

investigador (PDI), 629 (un 9,5 %) al personal investigador en formació (PIF) i 2.429

(un 36,6 %) al personal d’administració i serveis (PAS).

* Treballadors que en el procés del reconeixement s’han fet l’analítica però no s’han presentat

a la cita per a les proves complementàries, l’exploració mèdica i l’aplicació de protocols.


Reconeixements Total Aptitud Dones Homes

Incomplets* 30 — 21 9

Reconeixements Total Aptitud Dones Homes

A personal jubilat 64 — 34 30

Col·lectiu Dones % Homes % Total %

PAS 470 60 254 44 724 53

PDI 235 30 289 50 524 39

Becaris i

investigadors en

formació

75 10 39 6 114 8

TOTAL 780 100 582 100 1.362 100

0 200 400 600 800 1.000 1.200

Periòdics

Inicials

Periòdics radioactivitat B

A personal jubilat

Periòdics radioactivitat A

1.160

164

26

64

8

Reconeixements de salut

Vinculació de les persones que s’han fet el reconeixement laboral


La vigilància de la salut

és un aspecte bàsic en

la prevenció de riscos

laborals. Mitjançant la

pràctica d'exàmens de

salut específics per als

riscos laborals donem a

conèixer l'estat de salut

dels treballadors i la seva

consegüent aptitud per

al lloc de treball i, de la

mateixa manera,

l'impacte que poden

tenir les condicions del

treball en els

treballadors.

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

PAS PDI Becaris iinvestigadors en

formació

470

235

75

253289

38

Nre

. de

pe

rso

ne

s

Distribució de la població en els reconeixements de salut

Dones Homes


S’han aplicat 4.054 protocols sanitaris específics en les revisions de salut.

(*) Determinació de VIH previ a l’exposició professional de lentivirus de tercera generació amb

resultat negatiu.

Tipus Nombre

Protocol d'exposició a agents biològics (tètanus-diftèria) 1376

Protocol d'usuari de PVD 1344

Protocol d'exposició a sobrecàrrega vocal 397

Protocol d'exposició a agents químics 267

Protocol d'exposició a agents cancerígens i mutàgens 215

Protocol d'exposició a agents biològics (altres) 202

Protocol d'utilització de microscòpia òptica 122

Protocol d'exposició a anestèsics inhalatoris 91

Protocol de manipulació de càrregues 65

Protocol d'exposició a radiacions ionitzants (categoria B) 30

Protocol de conducció de vehicle de motor 16

Protocol d'exposició a agents biològics (hepatitis B) 10

Protocol d'exposició al soroll 10

Protocol d'exposició a radiacions ionitzants (categoria A) 8

Protocol d'exposició a agents biològics (hepatitis A) 5

Protocol d'exposició a agents biològics (grip) 3

Protocol d'exposició a vibracions 1

Protocol d'índex d'exposició biològica (BEI)* 1

Total 4163

Protocols sanitaris específics

«Qui dia passa, any

empeny»

28 d'abril de 2015, Dia

Internacional de la

Seguretat i la Salut en el

Treball


Resultats del risc coronari en 10 anys

Població de

35 a 74 anys Risc baix % Risc moderat % Risc alt % Total %

Dones 626 94 31 4,7 9 1,3 666 100

Homes 434 82,7 86 16,4 5 0,9 525 100

Total 1.060 117 12 1.191

Altres procediments específics

Hi ha dos tipus de

colesterol: el

colesterol LDL i el

colesterol HDL. El

colesterol LDL o

«colesterol dolent» pot ser

perjudicial per a l'individu

si es troba a la sang en

excés, ja que crea una

capa de greix a les

artèries que afavoreix

l'aparició de malalties

cardiovasculars.

Seguiment del treballador que es va derivar a la Mútua d’Accidents de Treball i

Malalties Professionals per fer-ne l’estudi i la valoració en relació amb el brot

infecciós de Coxiella burnetii en animals remugants al Servei de Granges i Camps

Experimentals el 2014. Els resultats de les proves i les exploracions practicades han

permès concloure que no compleix els criteris diagnòstics de febre Q crònica.

Càlcul del risc coronari en 10 anys

Continuem amb el càlcul del risc coronari en 10 anys en els usuaris dels

reconeixements de 35 a 74 anys. Per al càlcul s’utilitzen les taules Regicor, que

inclouen: edat (quatre categories: 35-44 anys; 45-54 anys; 55-64 anys; 65-74 anys);

sexe (home/dona); hàbit de fumar (sí/no); tensió arterial (cinc categories);

colesterol (cinc categories); diabetis (sí/no); colesterol HDL (tres categories). El

resultat obtingut determina el tipus de risc: baix (< 5 %); moderat (5-9,5 %); alt (≥

10 %).

En les dones, el risc coronari és baix en el 94 % dels casos, moderat en el 4,7 % i

alt en l’1,3 %. En els homes, el risc coronari és baix en el 82,7 % dels casos,

moderat en el 16,4 % i alt en el 0,9 %.

82,7%

16,4% 0,9%

Risc coronari a 10 anys en els homes

Baix

Moderat

Alt94%

4,7%1,3%

Risc coronari a 10 anys en les dones


Resultats del perímetre abdominal

(*) Sense risc cardiovascular: inferior a 88 cm en dones i inferior a 102 cm en homes.

(**) Amb risc cardiovascular: igual o superior a 88 cm en dones i igual o superior a 102 cm en homes.

Població de 35

a 74 anys

Sense risc

cardiovascular* %

Amb risc

cardiovascular** % Total %

Dones 251 37,7 414 62,3 665 100

Homes 389 73,3 142 26,7 531 100

Total 640 556 1.196

Risc cardiovascular segons la mesura del perímetre abdominal

També continuem amb la mesura del perímetre abdominal en la població de

revisions de 35 a 74 anys. El perímetre abdominal és un dels factors de risc

cardiovascular independent més important en el desenvolupament de les

malalties cardiovasculars.

L'IMC informa parcialment

del risc de tenir

determinades malalties

perquè també cal

considerar la distribució

del greix corporal, és a dir,

en quines parts del cos

s'acumula. En aquest

sentit, si el greix es disposa

al voltant de l'abdomen, la

mesura del perímetre

abdominal és un factor

molt important que cal

considerar.

37,7%

62,3%

Perímetre abdominal en les dones

PA no considerat de risccardiovascular

PA considerat de risccardiovascular

73,3%

26,7%

Perímetre abdominal en els homes

PA no considerat de risccardiovascular

PA considerat de risccardiovascular



Resultats de la prova de sang oculta en femta

Sang oculta en

femta

Positiu % Negatiu % Total %

Dones 29 14,1 176 85,9 205 100

Homes 21 11,4 164 88,6 185 100

Total 50 340 390

0% 10% 20% 30% 40% 50%

Revisió base

Revisió d'aptitud

Ergometria

Consulta dietètica

Consulta mèdica

Control

25%

44%

3%

6%

14%

9%


El 62,3 % de les dones i el 26,7 % dels homes presenten risc cardiovascular en

relació amb el perímetre abdominal.

Cal tenir present, però, que l’índex de massa corporal s’ha mesurat a la població

de revisions de 20 a 75 anys i més, mentre que el perímetre abdominal s’ha

mesurat a la població de 35 a 74 anys, fet que determina una mitjana d’edat

diferent en cadascuna de les mostres. Un altre factor que cal tenir present és que

les dones desenvolupen més tendència a l’acumulació de greix en la zona

abdominal durant el període de la menopausa i la premenopausa.

Els resultats indiquen que

les dones presenten més

incidència d’obesitat

abdominal que els

homes. La tendència dels

resultats s’inverteixen en

el cas de l’índex de

massa corporal, en el

qual les dones presenten

menys incidència de

sobrepès que els homes,

mentre que l’obesitat és

similar en ambdós sexes

(vegeu l’apartat sobre

l’índex de massa

corporal)

Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte

S’han fet 390 determinacions de sang oculta en femta en la població de revisions

de 50 a 69 anys d’edat dins del Programa de detecció precoç de càncer de

còlon i recte que es va iniciar el 2014.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Positiu Negatiu

14,1%

85,9%

11,4%

88,6%

Resultats de sang oculta en femta

Dones

Homes


Índex de massa corporal*

* Població de revisions de 20 a 75 anys i més.

Classificació Dones % Homes % Total %

Normal 515 63,6 273 44,7 788 55,5

Primesa 29 3,6 4 0,7 33 2,3

Sobrepès 189 23,3 266 43,6 455 32,0

Obesitat de grau I 53 6,6 54 8,9 107 7,6

Obesitat de grau II 19 2,3 11 1,8 30 2,1

Obesitat mòrbida 5 0,6 2 0,3 7 0,5

Total 810 100 610 100 1.420 100

Índex de massa

corporal (IMC) = pes

(en quilos) / alçada2

(expressada en

metres)

La incidència de l’obesitat i del sobrepès ha augmentat progressivament en els

darrers anys i s’ha convertit en un problema de salut pública.

El resultat de l’índex de massa corporal mesurat en 1.420 persones (810 dones i

610 homes) indica que el sobrepès afecta el 23,3 % de les dones i el 43,6 % dels

homes i l’obesitat afecta el 9,5 % de les dones i el 9 % dels homes.

Paràmetres que cal destacar en els reconeixements de salut


* Usuaris de més de 40 anys o menors amb antecedents de glaucoma en familiars de primer grau o amb cirurgia

ocular recent.

** Treballadors professionalment exposats a la conducció de vehicles de motor, tonometria sospitosa de

glaucoma i en alguns casos d’agudesa visual reduïda.

Altres

Paràmetre Nombre Persones amb

alteracions % Observacions

Tensió arterial 1.418 216 15,2 Elevada

Espirometria 1.181 318 26,9 Alteració ventilatòria

Audiometria 1.349 235 17,4 Pèrdua auditiva

Electrocardiograma 1.411 26 0,7

Valoració diagnòstica

(19) i/o seguiment pel

cardiòleg (7)

Hàbit enòlic

1..414 4 0,3 Consum de risc

Tabaquisme 1.418 242 17,1

Fumador

Diabetis 1.183 23 1,9 Malaltia

diagnosticada

Activitat física 1.410 471 33,4 Nivell baix

Test de colors 158 3 1,9 Discromatòpsia

Tonometria* 777 37 4,8 Derivació a

l’oftalmòleg

Campimetria** 29 1 3,4 Derivació a

l’oftalmòleg

El fum del tabac perjudica

també la salut dels qui no

fumen.

El 16,5 % de la població de les revisions no consumeix begudes alcohòliques

(77,8 % dones i 22,2 % homes), el 48,9 % ho fa ocasionalment (61,6 % dones i

38,4 % homes), el 34,3 % presenta un consum moderat (40,9 % dones i 59,1 %

homes) i el 0,3 % un consum de risc (50 % dones i 50 % homes).

Respecte a l’hàbit de fumar, la població no fumadora és el 53,2 % del total de

revisions, l’exfumadora el 29,7 %, la que en fa un consum ocasional el 3,7 % i la

fumadora el 13,4 % (49,5 % homes i 50,5 % dones).


Anàlisis clíniques

Alteracions més freqüents

Tipus Dones Homes Total

Reconeixement laboral i no

laboral 819 614 1.433

Analítica UAB 606 548 1.154

Total 1.425 1.162 2.587

Paràmetres Dones % Homes % Total %

Hiperlipèmia 27 1,9 46 3,9 73 2,8

Hipertrigliceridèmia 75 5,3 187 16,1 262 10,1

Hipercolesterolèmia 608 42,7 463 39,8 1.071 41,4

Colesterol HDL baix 5 0,4 98 8,4 103 3,9

Alteracions en l’anàlisi de sang

Anàlisis clíniques

S’han fet 2.587 procediments d’anàlisis clíniques (anàlisis de sang i d’orina) dels

quals 1.433 corresponen als reconeixements laborals i no laborals i 1.154 són els

que es fan amb alternança anual amb els reconeixements, i que denominem

analítica UAB.

S’han fet 2.587 analítiques de sang, de les quals 1.425 corresponen a dones i

1.162 a homes. Les alteracions més freqüents són les dislipèmies.

Els nivells alts de colesterol en sang són un factor de risc de malalties

cardiovasculars. Des de la Unitat informem la població usuària dels

reconeixements dels beneficis d’assolir nivells desitjables de colesterol i de

colesterol HDL (xifres baixes en el primer cas i altes en el segon), i de la

importància d’adoptar estils de vida i hàbits alimentaris saludables.

Del total de 2.587 analítiques dutes a terme, 715 dones (el 50,2 %) i 794 homes (el

68,3 %) presenten alguna alteració analítica relacionada amb el risc

cardiovascular.

La hipercolesterolèmia es

produeix quan la quantitat

de colesterol en sang és

més gran que la que

l'organisme necessita.

Els nivells de colesterol en

sang provenen en un 70 %

de la formació al fetge i el

30 % restant s'ingereix

amb els aliments


* Edat igual o superior a 50 anys.

Les dones necessiten

més quantitat de ferro

que els homes. La raó

és que perden més

ferro present en la

sang en forma de

menstruació. La

necessitat diària de

ferro per a una dona

és de 2-3 mg/dia de

mitjana.

Altres alteracions

1. S’ha fet la determinació de ferro a tota la població de dones dels

reconeixements i també al personal masculí de la categoria A exposat

professionalment a radiacions ionitzants segons determina el Reial decret

783/2001, de 6 de juliol, pel qual s’aprova el reglament sobre protecció sanitària

contra radiacions ionitzants. En total han estat 1.425 dones i 3 homes. S’ha

detectat un nivell baix de ferro en 66 dones (el 4,6 %), que generalment és

secundari a la pèrdua de sang durant la menstruació.

2. S’ha fet la determinació de l’antigen prostàtic a 591 homes de 50 anys o més.

Els resultats donen valors superiors al límit de la normalitat en 36 casos (el 16,4 %).

Des de la Unitat se’ls recomana una visita diagnòstica o de seguiment amb

l’uròleg, segons si es tracta de casos nous o amb antecedents de patologia

prostàtica.

També s’ha determinat l’antigen prostàtic a 36 homes de 40 a 49 anys amb

antecedents de càncer de pròstata en familiars de primer grau, amb un resultat

de normalitat en tots els casos.

95,4%

4,6%

Nivell de ferro en les dones

Normal

Baix

94%

6%

Alteració de l'antigen prostàtic en els homes*

Normal

Alterat

Altres avaluacions*


(*) L’informe d’aptitud ha estat emès dins el corresponent procediment de protecció de la maternitat. Tots els casos corresponen a

personal tècnic de laboratori i/o personal docent i investigador en facultats experimentals.

(**) La treballadora va ser derivada a la Mútua d’Accidents de Treball i Malalties Professionals per a la gestió de la suspensió de

contracte per risc durant l’embaràs.

(***) Un d’aquests informes és extensiu al total de cinc persones d’un mateix àmbit de treball.

Informes

d’aptitud Apte

Apte amb

restriccions

Apte amb

recomanacions No apte

Dona Home Dona Home Dona Home Dona Home Total

Llarga absència 3 4 18 8 2 4 0 0 39

Protecció de la

maternitat 1 — 7 — 1** — 9

Avaluacions per

especial

sensibilitat a riscos

inherents al treball

3 0 8 1 3*** 1 0 0 16

Total 7 5 33 9 5 5 1 0 64

Visites mèdiques i d’infermeria

A més dels reconeixements de salut també es fan visites mèdiques i

d’infermeria.

Les actuacions d’infermeria són en relació amb els protocols de detecció

d’hipertensió arterial, control de tensió arterial, assessorament dietètic i control

de pes, vacunes, deshabituació al tabac i enquestes de maternitat. S’han fet

468 actuacions d’infermeria.

Les visites mèdiques inclouen certificats i consultes relacionades amb el

reconeixement de salut, la protecció de la maternitat, la sensibilitat especial a

determinats riscos en el treball i la reincorporació al treball després d’una llarga

absència per incapacitat temporal. S’han fet 333 visites mèdiques, que han

generat 27 sol·licituds d’estudi de les condicions de treball (25 corresponen a

dones i 2 a homes), s’han visitat 21 llocs de treball (19 corresponen a dones i 2 a

homes) i s’han fet 64 informes d’aptitud.

Es garanteix la

confidencialitat de la

informació. Només

tenen accés a les

dades mèdiques el

metge i el treballador.

L'empresari només té

accés als informes

d'aptitud.

Les visites per llarga absència són de caràcter voluntari i es convoquen des de

l’Àrea de Personal d’Administració i Serveis després d’una incapacitat temporal

igual o superior a tres mesos. Han acudit a la visita 39 persones, el 78 % del total

(50) que havien estat convocades.


Quan parlem de la salut

laboral ens estem referint a la

salut de les persones en

relació amb la seva

ocupació professional. Hem

de tenir present que les

condicions de treball poden

influir perjudicialment sobre la

salut quan la feina es

desenvolupa en condicions

que poden causar accidents

o malalties i també quan

produeix fatiga i insatisfacció,

i trenca l’equilibri mental i

social de les persones. Però

també hem de tenir en

compte que quan les

condicions de treball són

òptimes la feina pot actuar

sobre la salut de les persones

en sentit contrari, és a dir que

hi ha llocs de treball

saludables en empreses

generadores de salut.

Els motius diagnòstics corresponen a:

1) Malaltia comuna no relacionada amb els riscos inherents al lloc de treball: 23.

2) Malaltia comuna que dificulta dur a terme la totalitat de les tasques i/o amb

una simptomatologia que pot empitjorar: 12.

3) Malaltia comuna que pot tenir relació més o menys estreta amb estressors

laborals: 2.

4) Malaltia comuna relacionada amb el treball: 2.

Les visites relatives a la protecció de treballadors especialment sensibles a

determinats riscos derivats del treball han estat 16. L’orientació diagnòstica

correspon a:

1) Malaltia comuna no relacionada amb els riscos inherents al lloc de treball: 3.

2) Malaltia comuna que dificulta dur a terme la totalitat de les tasques i/o amb

una simptomatologia que pot empitjorar: 9.

3) Malaltia comuna que pot tenir relació més o menys estreta amb estressors

laborals: 4 (dels quals un dels informes és extensiu al total de cinc persones d’un

mateix àmbit de treball).

4) Malaltia comuna relacionada amb el treball: 0.

En aquestes visites i prèviament a l’informe d’aptitud, se sol·licita al Servei de

Prevenció, si escau, l’estudi de les condicions del lloc de treball que ocupa la

persona corresponent.


Resultats de les enquestes de maternitat (N 10)

Duració del permís de maternitat

16 setmanes 6

Entre 16 i 20 setmanes 2

De 20 a 24 setmanes 0

De més de 24 setmanes 2

Mitjana d’edat en què es té el primer fill 33,8

Embaràs fruit de tècniques de reproducció artificial 2

Desenvolupament de l’embaràs Normal 8

Amb incidències 2

Consum de tabac durant la gestació 1

Consum d’alcohol durant la gestació 0

Part A terme 9

Prematur 1

Tipus de part

Per cesària 3

Eutòcics 6

Instrumentals 1

Naixement de nadó únic 10

Tots els nadons (6 nenes i 4 nens) van néixer en bon estat de salut

Centre sanitari Centre privat 4

Centre públic 6

Donació del cordó umbilical 3

Alletament matern exclusiu

Durant 6 mesos 6

Durant 3 mesos 2

Durant 30 dies 1

No hi ha resposta 1

Jornada laboral reduïda durant un any 6

Compactació del permís de lactància 10

Tant la salut de les mares com la dels nadons ha estat satisfactòria

Totes les respostes obtingudes corresponen a personal d’administració i serveis.

Enquestes de maternitat

S’ha enviat una enquesta a 35 dones que s’han reincorporat a la feina després del permís de maternitat, i 10

l’han contestada.


Equips de primers auxilis (EPA) i desfibril·ladors

semiautomàtics (DESA)

Actualment, la UAB

disposa de 66 EPA en

actiu, 12 en reserva i 23

DESA

La Unitat fa les activitats següents en relació amb els EPA:

1. Gestió del personal mitjançant una base de dades en la qual es registren les

altes, les baixes, la mobilitat, el curs de primers auxilis i d’ús dels desfibril·ladors i

les actualitzacions corresponents.

2. Acollida dels voluntaris i lliurament del material de les motxilles d’urgències.

3. Seguiment i control de la vacunació específica del personal.

4. Difusió de les llistes actualitzades dels EPA entre els mateixos EPA, les

administracions de centre i els responsables dels edificis.

5. Gestió de la formació dels treballadors en primers auxilis bàsics i específics, i

en la renovació de l’acreditació per a l’ús dels DESA per a personal no sanitari,

impartida per la Creu Roja.

6. Formació continuada anual i organització dels actes de difusió i d’agraïment

que es fan anualment.

El gener de 2015 comptàvem amb 64 EPA i s’ha tancat l’any amb 66, dues

persones més que el 2014. S’han produït 4 altes, 1 canvi de destinació i 2 baixes.

El grup d’EPA en reserva consta actualment de 12 persones.

Dins el Pla d’equipament progressiu i manteniment de desfibril·ladors en el

campus s’han comprat 4 nous aparells, 3 ja s’han instal·lat i en resta 1 per

instal·lar. Actualment hi ha un total de 23 DESA en el campus de Bellaterra i

Sabadell.

La Unitat inscriu cadascun dels nous aparells en el registre oficial de la

Generalitat de Catalunya i porta a terme l’organització, la revisió, la

comprovació mensual del funcionament i el manteniment periòdic de l’aparell.


Lliurament de comandes de farmacioles

Tipus Comandes

Paret (fixes) 317

Transport 11*

Les farmacioles de paret

són armariets ubicats en

els serveis logístics i punts

d’informació (SLiPI), en

altres dependències

administratives i en la

majoria dels laboratoris.

Cada farmaciola té

assignat un responsable

de fer la comanda de

material o medicaments,

tenir cura de les dades de

caducitat d’aquests i

notificar al SAS qualsevol

incidència.

Farmacioles

Des del 2004, la Unitat gestiona, organitza i fa el manteniment de les farmacioles

del campus.

Actualment hi ha registrades 283 farmacioles al campus de Bellaterra i Sabadell i

disposem de 4 farmacioles de transport.

Les farmacioles del campus es revisen periòdicament per comprovar-ne l’estat i

incorporar-ne de noves o substituir les antigues. A més, la revisió inclou la retirada i

la substitució dels medicaments i del material caducat.

Els medicaments caducats es dipositen en un contenidor especial que

periòdicament ve a recollir una empresa especialitzada.

(*) Nombre de vegades que s’han sol·licitat per a sortides fora del campus.


Nre. de farmacioles per centre

7

1

1

5

2

1

1

2

1

1

3

1

2

1

2

2

5

1

3

1

1

14

2

59

24

7

12

5

1

4

13

38

7

2

31

8

17

0 10 20 30 40 50 60 70

Centre de Biotecnologia Animal i de Teràpia Gènica (CBATEG)

Centre d'Estudis Olímpics

IFAE

Institut de Biotecnologia i de Biomedicina Vicent Villar Palasí (IBB)

Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA)

Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP)

Mòdul de Recerca A

Edifici d'Estudiants

Parc Mòbil

Punt d'Informació

SAF (Servei d'Activitat Física)

Servei de Llengües

Servei d'Estabulari

Servei d'Informàtica

Biblioteca de Ciència i Tecnologia

Biblioteca de Ciències Socials

Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Biblioteca de Medicina

Biblioteca d'Humanitats

Biblioteca Veterinària

Direcció servei Biblioteques

Escola d'Enginyeria

Escola Doctorat

F. de Biociències

F. de Ciències

F. de Ciències de la Comunicació

F. de Ciències de l'Educació

F. de Ciències Polítiques i de Sociologia

F. de Ciències Polítiques i de Sociologia

F. de Dret

F. de Filosofia i Lletres

F. de Medicina

F. de Psicologia

F. de Traducció i Interpretació

F. de Veterinària

F. d'Economia i Empresa

Rectorat



El cost de la vigilància

de la salut dels

treballadors l’assumeix

la UAB en compliment

de la normativa vigent.

Metgesses:

• Núria Lisa Casabayó

• Núria Martínez Aparicio (especialista en medicina del treball)

Diplomades en Infermeria, especialistes en infermeria del treball:

• Susana Castillo Sánchez

• Elisabet López Calvet

• Aurora Ródenas Pena

• Montse Soley Ustrell

Totes les treballadores de la Unitat són personal d’Egarsat SPL, que és el servei de prevenció aliè en concert

actual amb la UAB.

Personal

2.387

3.598

4.639

4.174

4.674 4.743

4.912

5.239

5.103

5.411

5.297

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

Evolució Unitat de Salut Laboral

Administració 61

Administració

La Unitat d’Administració té per missió donar suport als professionals dels

equips de les diferents unitats del Servei. Les seves funcions principals són: la

gestió administrativa i econòmica, la coordinació i el seguiment de l’aplicació

de la normativa, la detecció de necessitats, el suport tècnic a la direcció i el

seguiment del compliment dels convenis o contractes amb les empreses

concessionàries. Moltes de les tasques les comparteix i les coordina amb

l’equip d’atenció a l’usuari.

Funció


De vegades creiem

que el que hem

aconseguit és només

una gota en l'oceà,

però sense aquesta

l'oceà estaria

incomplet.

Equip d’administració i

atenció a l’usuari

Objectius


Hem consolidat la nostra comunicació per via electrònica amb els nostres

usuaris. La tramesa de la convocatòria per a la revisió de salut s’ha ampliat i

ara s’envia per aquesta via un recordatori de totes les visites planificades.

Hem constatat que aquesta acció ha contribuït a reduir les absències i al

mateix temps afavoreix els usuaris.

Administració 62

Administració



Barcelona

08193 Bellaterra


Telèfon:

93 581 27 94

Fax:

93 581 13 34


[email protected]

Lloc web:

http://serveiassistencialdesalut.ua

b.cat


formada per 2

recepcionistes, 2

auxiliars administratius

i 1 gestora.

Anàlisi i informe del web del SAS

920 966

1.112

839990

918 952

246

983 9251.065

567

0

500

1.000

1.500

Visites mensuals a la pàgina web del SAS

Actualització dels fitxers dels treballadors donats d’alta al

Pla de reconeixement de salut

Les convocatòries de reconeixement de salut es fan mitjançant l’aplicació

informàtica del nostre servei. Com que no es tenen els arxius de filiació compartits

amb l’Àrea de Recursos Humans, cal actualitzar les fitxes per incorporar-hi els

nombrosos canvis que es produeixen cada any (baixes, jubilacions, excedències,

etc.).

Per fer-ho, consultem en primer lloc el directori de la Universitat al web i, a

continuació, verifiquem la situació contractual de la persona en la base de

dades BADUS. Aquesta gestió serveix per portar amb eficàcia el control dels

treballadors que es fan els reconeixements de salut.

74

28

39

2

4

3

6

76

32

42

6

0 20 40 60 80

PAS

PDI

Becaris

Jubilats

Treballadors que no surten al directori recuperats per al reconeixement de salut l'any 2015

Total (sense adreçaen el directori)

Recuperats (surten alBadus)

Baixa UAB

Administració 63

Gestora:

• Anna Borfo Bach (personal de la UAB)

Auxiliars administratius:

• Héctor Vizcaíno Tobarra (personal de la UAB)

• Maria José Prieto Manent (personal de la UAB)

Recepcionistes:

• Núria Carreras López (personal de l’empresa Brugués Assistencial)

• Carme Sardà Hernández (personal de l’empresa Egarsat SP)


Dotació econòmica 65

En línies generals, el pressupost del SAS de l’any 2015 s’ha distribuït de la manera següent:

Funcionament, manteniment i serveis 27.584,82 €

Equips de primers auxilis i farmacioles 3.694.01 €

Conveni d’assistència sanitària 342.745,18 €

Pressupost

Dotació econòmica

Funcionament,Manteniment i Serveis

Equips de primersauxilis i farmacioles

Conveni d’assistència

sanitària

SAS: Servei Assistencial de Salut; EPA: equip de primers auxilis; USL: Unitat de Salut Laboral.

Formació 67

Curs Destinataris Edicions Hores L’imparteix

Introducció als primers auxilis

Treballadors 2 2 SAS (USL)

Primers auxilis generals Treballadors 1 20 Creu Roja

DESA. Programa bàsic de formació

per a l’ús dels aparells desfibril·ladors

externs semiautomàtics per a

personal no sanitari

EPA 2 6 Creu Roja

Primers auxilis generals + suport vital

bàsic + desfibril·ladors externs

semiautomàtics

Treballadors 1 23 Creu Roja

Metodologia de treball al laboratori

d’R+D (col·laboració en el curs

impartint la part de primers auxilis)

PDI i estudiants de

3r cicle 1 2 SAS (USL)

Càpsula informativa de promoció de

la salut (Setmana del Campus

Saludable)

Treballadors 1 1 SAS (USL)

Curs Destinació Hores Organització

Gestió de correu i agenda amb Microsoft

Outlook i web del correu de la UAB (virtual)

Personal

d’administració 14 Formació

Procediment administratiu per a auxiliars

administratius

Personal


Pensament analític: tècniques creatives per a la

millora continuada i la innovació

Personal


Web 2.0: un recorregut per les aplicacions web

per treballar en la xarxa

Personal


Formació impartida als treballadors de la UAB

Formació

Formació destinada al personal del Servei

Des de l’Àrea de Formació

Memòria SAS 2015

Edició: Servei Assistencial de Salut

Correcció: Servei de Llengües de la UAB

Disseny i maquetació: Unitat

d’Administració del SAS

Índex - serveiassistencialdesalut.uab.cat · que actualment desenvolupa l’empresa brugués...

Documents