Núm 4 - Abril 2014

2 3

ÍndexP 3 Presentació

P 4 Opinió

P 8 Notícies

P 13

P 20

P 19

P 23

Empresa

Singulars

Municipi

Un toc d’humorÍndex

Membres de la JuntaAssociació de propietaris del polígon de Riudellots de la Selva

Sr. Narcís Xifra Pagès President

Sr. Jaume Guàrdia Pont Secretari

Sr. Manel Llopis Bantí Tresorer

Sr. Jordi Costa Llop Vocal

Sr. Josep Bosch Sayols Vocal

Presentació

Edita: APRSRedacció: Socis i Col·laboradorsGestió de contingut i Departament Comercial: Xavier Fuentes (676 633 759)Disseny i maquetació: Roser Bona, Idea House disseny gràficImpressió: Gràfiques AnglèsCol.laboració: Ajuntament de Riudellots de la Selva

Data: Abril 2014

Benvolguts Associats,

Avui us comentaré les oportunitats que tenen les associacions per canalitzar la gestió de compra de determinats serveis i productes, necessaris pel dia a dia de les empreses.

En un moment en què la compra dels serveis que realitzen les empreses està encarada a l’obtenció del millor preu, quan acabem contractant al millor postor, semblaria que poc podem fer des de les associacions.Tot i així, vull defensar el paper que les associacions poden exercir com interlocutors en aquells àmbits en què només les grans empreses poden accedir.

Ens cal un esperit més col·laboracionista entre les diferents empreses. En moltes ocasions les empreses no s’adonen d’aquest potencial, ja que només es volen fixar en la part més visible: la quota a pagar, aquí sorgeixen les exclamacions del tipus: això és molt car!, total pel que fan.

Cal tenir present que des de les associacions podem accedir a la realització de gestions i accions que d’altra forma seria impossible. En definitiva hem de valorar més allò que compartim i que ens és comú, no tant sols els problemes del nostre entorn més proper. Molts de nosaltres hauríem de reflexionar que passaria si la nostra associació no existís i cadascú de nosaltres intentés buscar la seva pròpia solució, no resulta fàcil imaginar el nostre Polígon sense gaudir d’un servei de seguretat, sense que ningú ens representi davant de l’Ajuntament per defensar els nostres interessos, sense que ningú lluiti per aconseguir la fibra òptica, i deixar-ho tot en mans de l’atzar. Des de moltes associacions, com la nostra, moltes persones treballen per millorar petites coses, petites però grans per a tots nosaltres, i a més de forma altruista i anònima.

Com associació podríem funcionar millor, oferir millors serveis i més enfocats als associats. Esperem que iniciatives com el programa de formació “Comunica21”, la fibra òptica, el directori d’empreses, la revista i tants d’altres ens motivin tant com el servei de vigilància, tan valorat per tots. Només depèn de nosaltres i segur que junts ho aconseguirem.

Tanmateix us convido a participar de forma activa, a partir del pròxim número de la revista, a l’espai “Cartes a Riudellots Empresarial”, on esperem els vostres suggeriments i greuges sobre assumptes d’interès del Polígon o de les empreses.

Quan la crisi no sigui altra cosa que un mal son aquesta carta ja serà obsoleta. És ara quan podem fer més en benefici de tots. Segur que serà amb l’ajut de tots vosaltres. I a veure si podem fer més socis i més serveis.

Narcís Xifra i PagèsPresident de l’APRS

(Associació de Propietaris del Polígon Industrial de Riudellots de la Selva)

972 105 888NOU telèfon d’atenció:

4 5

Opinió

Els que heu seguit les meves reflexions us haureu adonat que intento aportar el meu punt de vista sobre determinats aspectes de la microeconomia. La base de l’economia no és altra que el comportament dels consumidors, famílies, empreses, i per descomptat de l’administració. Per tant si la microeconomia té un bon comportament, l’economia a gran escala (macroeconomia) hauria de tenir-lo també, però no podem afirmar que si la macroeconomia és correcta ho sigui la microeconomia, l’exemple el tenim a l’economia espanyola, segons les dades públiques s’ha produït una certa millora de les dades macroeconòmiques, no sembla que es pugui afirmar el mateix de les dades econòmiques d’empreses i famílies. Resulta irònic que Christine Lagarde, la Directora Gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) afirmés el passat mes de gener que: “Espanya pràcticament ha tornat a la situació anterior a la crisi econòmica”. Déu meu!, que lluny de la realitat està tota aquesta gent. No em cansaré de demanar que es realitzin polítiques que tinguin un impacte directe sobre la microeconomia, no podem deixar que les coses marxin com un vaixell a la deriva, on es malgasten els recursos, on la idea general es que cadascú aguanti el seu pal, on la política s’ha convertit en salvar les aparences. Crec que la política industrial i tecnològica ha de ser justament planificada més enllà d’horitzons temporals de curt i mig termini, ha de tenir un ampli consens social i ha d’estar dotada dels recursos materials i humans per poder-la desenvolupar.

En aquesta reflexió aporto el meu punt de vista sobre la importància d’Internet com a nou entorn i motor de creixement econòmic, en el que cada dia que passa sorgeixen activitats que només poden existir en aquest medi. Què representarà aquest sector en la generació de riquesa mundial d’aquí a unes dècades?, avui per avui ningú pot respondre a aquesta pregunta, però el consens general és que pot representar tant com a la resta de sectors econòmics junts. Segons un estudi de l’any 2.012 de la consultora Boston Consulting Group, la contribució econòmica d’Internet al Producte Interior Brut Espanyol arribarà als 63.000 Milions d’euros al 2.015. Si això es compleix estem davant d’un sector que creix exponencialment, sense que hagi entrat, ni molt menys, en una etapa de maduresa o estancament. En conseqüència defenso que aquest sector no pot ser considerat un subsector més de les activitats de serveis, és un sector bàsic més, amb majúscules. Per il·lustrar aquesta realitat, a continuació mostrem algunes dades significatives sobre l’ús actual d’Internet al nostre país:

· De les 100 web’s més visitades, 34 son nacionals.· De les 20 web’s més visitades, 5 son nacionals.· El 13% de les empreses van realitzar les seves vendes a través d’Internet.· El 60,8% de la població accedeix a Internet.· El 91% de la població entre els 10 i els 15 anys accedeix a Internet.· El 68% de les empreses tenen pàgina web.· Existeixen 1,68 milions de dominis.

No és un tema baladí, som un país especialitzat en perdre el tren. Haurem de repetir-nos una i altra vegada la famosa frase de Miguel de Unamumo?: “¡Que inventen ellos!”, frase que va citar com a resposta a la indiferència d’Espanya als canvis científics i tecnològics que es veien a venir a principis del segle XX. Espero i desitjo que ara no siguem indiferents als canvis tecnològics i socials que es veuen a venir a principis del segle XXI.

Tots junts més o menys sabem que els sectors econòmics es poden classificar en tres grups o sectors principals, així ens ho van explicar quan anàvem a escola i pel que sembla així segueix sent el criteri que organismes públics i privats apliquen a l’hora de mostrar les dades estadístiques sobre els diferents sectors econòmics. Tant l’IDESCAT “Institut d’Estadística de Catalunya” com l’INE “Instituto Nacional de Estadística” segueixen aplicant aquest criteri, si be es cert els dos faciliten informació específica d’altres subsectors entre els que es troben la construcció i el turisme. En tot cas recordem quines son les característiques dels sectors econòmics bàsics:

El sector primari, integrat per les activitats econòmiques relacionades amb els recursos naturals no elaborats. Generalment, els productes primaris són utilitzats com a matèria primera a les produccions industrials, fonts d’energia i recursos alimentaris. Les principals activitats incloses en aquest sector són: l’agricultura, la mineria, la ramaderia, la silvicultura (l’explotació dels recursos forestals), l’apicultura, l’aqüicultura (les activitats de pro-ducció d’espècies vegetals i animals d’origen aquàtic), la caça i la pesca.

El sector secundari, representa totes aquelles activitats industrials que impliquen la transformació dels aliments i de les matèries primeres a través dels més variats i di-versos processos productius. Habitualment la construc-ció s’inclou en aquest sector.

El sector terciari, també anomenat sector serveis, com-prèn totes aquelles activitats econòmiques que no pro-dueixen ben materials de forma directa, principalment serveis encarats a satisfer les necessitats de la pobla-ció, les empreses i les administracions públiques. Inclou subsectors com el comerç, transports, sanitat, ensenya-ment, comunicacions, finances, turisme, restauració, oci, cultura, espectacles, l’administració pública i els serveis públics (sanitat, seguretat, educació, ajut social...), etc.

Existeixen moltes referències a un quart sector econòmic, el qual abastaria totes aquelles activitats més pròpies del coneixement: la investigació, el desenvolupament i la innovació, d’aquesta forma inclouria la industria d’alta tecnologia, les telecomunicacions, la investigació científica, la consultoria i finances, l’educació i la indus-tria de la informació entre altres. Una de les seves carac-terístiques és que ocupa un percentatge de la població molt baix, però en creixement continu.

Jo personalment no estic d’acord amb aquesta idea, ja que les activitats esmentades no deixen de ser processos perfectament integrats a la resta de sectors econòmics, tampoc es pot afirmar que aquestes activitats hagin sorgit a les últimes dècades, sempre han existit.

Per poder definir un quart sector econòmic ha de ser possible definir alguna mena d’activitats que es po-den desvincular completament de la resta de sectors econòmics, crec que la resposta la tenim a Internet.

Crec que el quart sector econòmic es podria definir de la següent forma:

Representa totes aquelles activitats econòmiques que produeixen recursos intangibles, i que la seva producció, distribució i prestació seria impossible sense l’existència d’una xarxa global d’informació, com és el cas d’Internet. Inclou el comerç electrònic, la formació e-learning, les xarxes socials, el disseny d’aplicacions, i en general la recopilació, tractament, emmagatzematge i distribució de la informació a gran escala amb finalitats comercials o altres.

Resulta evident que aquestes activitats tenen una altre component: són globals, qui satisfà les seves necessitats amb aquests recursos s’enfronta a una activitat del tot deslocalitzada com mai abans a la història de la humanitat. En general, ja no són les persones les que prestaran de forma directa el servei, no som capaços d’indicar una ubicació concreta del servei, no sabem on tributen, ni qui són els prestataris del servei. I aquesta reflexió ens porta a entendre que si l’activitat en aquest sector segueix creixent al ritme actual, comportarà una font de desigualtat important entre països i regions, entre aquells que disposen de grans empreses en el sector i aquells que no, aquells que generen importants ingressos i aquells que són altament deficitaris. En conseqüència crec que el tema ha de ser considerat com una qüestió essencial de la política industrial i tecnològica.

OpinióEL QUART SECTOR ECONÒMIC

Els sectors econòmics

El quart sector

6 7

Opinió

“L’impacte econòmic d’Internet demostra que no existeix una sola persona, empresa o govern que es pugui permetre ignorar el potencial d’Internet a l’hora d’oferir més valor o riquesa als consumidors i als ciutadans de forma més extensa que qualsevol desenvolupament mai vist des de la Revolució Industrial”.

(Boston Consulting Group, 2012)

Em pregunto: que cal fer per tal que en un determinat territori es donin les condicions per tal que es desenvolupin de forma rellevant i sostinguda aquestes activitats?. Quina és la situació al meu territori?. Apunto com a ele-ments clau els següents aspectes:

Les infraestructures

Cal tenir accés a Internet, resulta obvi, i a més l’accés ha de ser d’alta qualitat. Per tant resulta imprescindible l’existència d’infraestructures tecnològiques que puguin sostenir el servei. Sobre aquest aspecte tots sabem quina és la posició de l’administració catalana en el nostre polígon, després de més de dos anys de la finalització de les obres d’estesa de la fibra òptica i amb una despesa de més d’un milió d’euros, encara no s’ha posat en marxa, i tampoc sabem quant de temps haurà de passar per fer-ho. Amb el servei d’accés a Internet que actualment tenim és una utopia demanar que existeixin empreses del quart sector.

La formació

Ha d’existir suficient personal tècnic, altament qualificat i format. Tots sabem que aquest personal requereix d’un nivell de formació molt elevat, i per altra banda solen ser persones joves les més preparades. Amb una part importat dels nostres joves marxant del país, especialment els més preparats, serà més difícil de comptar amb el capital humà necessari per desenvolupar aquest sector.

La cultura

És necessària una cultura enfocada a l’emprenedoria, amb capacitat per detectar oportunitats i assumir el risc de desenvolupar els projectes necessaris. En aquest

sentit el 28 de setembre de 2.013 es va aprovar la Llei 14/2013, de recolzament als emprenedors i la seva internacionalització. Després d’estudiar detingudament aquesta llei i d’obtenir l’opinió d’alguns empresaris i gestors d’empreses, val a dir que l’eficàcia d’aquesta llei, molt probablement, serà nul·la. En el seu moment ja vaig comentar que per llei no es fomentarà ni es potenciarà la cultura de l’emprenedoria. El procés per obtenir una veritable cultura al respecte és llarg, desafortunadament molt més llarg del que pot durar una o dues legislatures.

El finançament

Els projectes s’han de poder finançar adequadament, es requereixen fonts de finançament interessades en invertir en aquest sector. Aquestes fonts poden ser tant públiques com privades. Generalment les inversions per desenvolupar aquets projectes no són molt elevades, per tant, en molts casos serà factible finançar les primeres inversions amb l’estalvi dels participants, però cal minimitzar despeses inicials com són les pròpies per constituir una societat, les depeses de la seguretat social, etc, aspecte que no sembla que l’administració tingui clar. Cal tenir en compte que durant el temps necessari per desenvolupar el projecte, l’empresa no tindrà cap tipus d’ingrés. En moltes ocasions el projecte va endavant només amb l’aportació de treball personal. Les despeses més importants sobrevindran una vegada finalitzat el projecte inicial, caldrà invertir en infraestructura tecnològica, drets o royalties d’altres aplicacions informàtiques necessàries, i especialment en

fer difusió a la xarxa. Serà doncs necessari que existeixin programes de finançament pensats per aquesta segona fase. Per tant pot ser possible generar bons projectes, però impossible la seva internacionalització, creixement o globalització sinó es disposa de fons de finançament adequades.

El recolzament institucional

És imprescindible que l’administració recolzi la internacionalització de tots aquells projectes que el nostre territori estan funcionant. Per aconseguir aquest objectiu cal que l’administració proporcioni ajuts, entre altres, sobre els següents aspectes: recerca de subvencions i ajuts econòmics, recerca d’inversors internacionals, recerca de partners, estudis de tendències i mercats, ajuts sobre patents i propietat intel·lectual, seguiment tecnològic, oportunitats de negoci, serveis de marketing i distribució, etc. A títol d’exemple, l’ICEX “Instituto Español de Comercio Exterior”, és una entitat pública que depèn del ministeri d’economia. El seu objectiu és la promoció de la internacionalització de les empreses espanyoles a tot el món, si intentem buscar quines són les activitats que dur a terme per tal de promoure les empreses del quart sector veurem que el seu enfocament està totalment orientat a les empreses tradicionals, en tot cas entén Internet com una eina de recolzament a les empreses, en cap cas com espai on sorgeix un tipus d’empresa o activitat que només pot funcionar en aquest medi. En tot cas, les iniciatives que des de l’administració pública es portin a terme han de ser visibles i sostenibles, han de ser àmpliament difoses i conegudes, i dotades de suficients recursos, per tal que les actuacions no acabin esdevenint en res més que una simple declaració d’intencions.

Internet té i tindrà cada vegada més el potencial transformador necessari per generar riquesa, ofereix a petites i mitjanes empreses l’oportunitat d’innovar ràpidament per guanyar competitivitat en un mercat global. Però la xarxa va molt més enllà, una societat ben preparada pot treure’n un guany molt més gran quan té la capacitat i les oportunitats per generar activitats dins l’àmbit del quart sector.

Manel Llopis i BantíEnginyer Superior d’Organització Industrial

Màster en Gestió i Direcció d’Empreses

OpinióEL QUART SECTOR ECONÒMIC

8 9

L’Associació de Propietaris del polígon de Riudellots de la Selva va convocar al 18 de març a tots els seus associats per l’assemblea general que se celebra anualment. L’acte va tenir una gran participació.

Dels temes que es van tractar un dels més rellevants

va ser el de la fibra òptica. El fet que les obres del tub

perquè passi la fibra, subvencionades per la Generali-

tat, ja s’hagin fet i encara no s’hagi trobat cap operador

per gestionar la línia ha creat un cert malestar entre els

empresaris. Per aquest motiu, L’APRS juntament amb

la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC) ha

tingut vàries reunions amb la Conselleria d’Empresa i

Ocupació i amb l’anterior Direcció General de Teleco-

municacions. El resultat d’aquestes trobades no ha estat

concloent. S’ha d’afegir també que l’APRS ha intentat

reunir-se amb la nova Direcció General de Telecomuni-

cacions i la trobada ha estat suspesa tres vegades.

Per totes aquestes raons, L’APRS va presentar una

iniciativa privada a l’assemblea general perquè expliqui

com portaria la línia al polígon i el tarifari de preus,

segons cada cas particular.

Un altre dels temes és la comissió periòdica entre

l’APRS i l’Ajuntament de Riudellots de la Selva, per trobar

L’Associació de Propietaris del Polígon de Riudellots de la Selva (APRS) i el Banc Sabadell, van convocar dimarts, 28 de de gener, a tots els empresaris del Polígon de Riudellots, un dels capdavanters de les comarques gironines, per comentar el futur de l’economia en el sector empresarial. La convocatòria va tenir un gran èxit de participació.

L’acte va ser presidit pel Sr. Narcís Xifra, President de

l’APRS; i inaugurat pel Sr. Ferran Roquer, director dels ser-

veis territorials del Departament d’Empresa i Ocupació de

Girona; i liderat pel Sr. Andreu López, Director Comercial

Regional del Banc Sabadell.

El Sr. Roquer va explicar que es preveu un augment de

les exportacions i que en aquest aspecte Catalunya lidera

l’Estat Espanyol. Pel que fa el comerç tradicional les da-

des actuals no s’han incrementat. Un dels sectors més be-

neficiats és el turisme que ha crescut considerablement.

El Sr. Roquer també va afegir que tot i la incertesa política

a causa de la consulta, Catalunya és la regió d’Europa

que rebrà més inversió en el teixit productiu. Hi ha un punt

d’inflexió respecte les perspectives dels últims anys.

Per altra banda, el Sr. López va exposar dades macro-

econòmiques com la davallada dels països emergents

com Brasil, que en aquests moments no s’aconsella inver-

tir, i un cas especial com Xina que ha crescut d’una forma

desordenada. Dins la zona euro el Sr. López va destacar

la forta demanda que té Alemanya que provocarà que

l’Estat Espanyol se’n beneficiï. Tot i així, va afegir que és

necessària una reforma fiscal ja que l’actual està castigant

a l’empresari. Va destacar que els països que s’aconsella

invertir són Xile, Colòmbia, Perú i Mèxic.

El Banc Sabadell té com a clients a les comarques

gironines el 30 per cent dels particulars i el 40 per cent

de les empreses.

APRS(Associació de Propietaris del Polígon Industrial

de Riudellots de la Selva)

solucions al manteniment del polígon entre d’altres.

S’han publicat vàries partides pressupostàries a la web

del municipi que encara no s‘han realitzat. L’APRS té

previst fer un directori extern d’empreses, perquè la

gent que entri al polígon sàpiga a on estan ubicades les

empreses ubicades, i l’Ajuntament s’ha compromès a

donar una subvenció de 3.000 euros dels 15.000 euros

pressupostats.

S’ha informat també que l’Associació porta a terme uns

cursos de formació subvencionats dirigits a les empreses

del polígon que es porten a terme dins el mateix polígon

i consisteixen en donar les eines necessàries per

potenciar les habilitats comunicatives. El curs es divideix

en diferents mòduls com: coaching, gestió de conflictes,

tècniques de negociació entre d’altres. Els assistents al

curs estan molt satisfets de la iniciativa.

Dins els comptes anuals de l’APRS, la major part dels

ingressos vénen derivats de les quotes dels associats.

També, tenim altres fonts com els patrocinadors que es

van anunciar a la revista, Riudellots empresarial i la sub-

venció de l’Ajuntament. Entre les despeses, apareix com

la major el servei de vigilància. També, s’han d’afegir

d’administració, web, assessoraments, revista i Upic.

Els comptes finals de l’exercici és un saldo positiu de

9.914,25 euros.

APRS(Associació de Propietaris del Polígon Industrial

de Riudellots de la Selva)

ASSEMBLEA GENERAL JORNADA DE PERSPECTIVES ECONÒMIQUES AL POLÍGON DE RIUDELLOTS

Notícies APRS Notícies

10 11

TECNOLOGIA

S’ubica en el nostre polígon, a l’edifici Punt Blau, l’empresa DronPíxel, especialitzada en fotografia i vídeo aeri. Dron-Píxel utilitza la tecnologia en aparells de vol no tripulats per aplicacions civils. L’ús d’aquesta tecnologia s’estén en molts i diversos àmbits: Fotografia i vídeo d’alta definició per finalitats comercials (web’s, vídeos, catàlegs, espots publicitaris, etc.), control mediambiental, agricultura, geo-logia, inspecció de línees elèctriques, construcció, topo-grafia, rescat, seguretat, etc.

Aquest sistema representa un gran avenç en respecte als sistemes convencionals, especialment pel seu baix cost, ara ja és possible que petites empreses, administració pública i particulars accedeixin a les possibilitats de la fotografia i filmació aèria.

La miniaturització dels aparells de vol i de captació d’imatges permet accedir a llocs impossibles i, obtenir perspectives amb una qualitat fins ara inimaginables amb els sistemes convencionals.

DronPíxel disposa de la seva pròpia tecnologia, amb la que no tan sols és realitzen gravacions d’imatges o vídeos d’altíssima qualitat en format HD, també s’integren serveis com GPS i geolocalització, gravacions en longituds d’ona diferents a la de la llum visible, com és el cas d’infrarojos per la filmació o presa d’imatges nocturnes, les càmeres termogràfiques per aplicacions de control de pèrdues energètiques en edificis, línies elèctriques, panells solars, i les càmeres multiespectrals.

FIPORC TANCA AMB ÈXIT LA PRIMERA EDICIÓ

Notícies APRS

Riudellots de la Selva va celebrar el 15 i el 16 de febrer la primera edició de la fira gastronòmica al voltant dels productes del porc. Fiporc va apropar una de les tradicions catalanes més antigues així com l’exposició de l’animal fins la degustació.

Les empreses càrniques del municipi, juntament amb

altres i els restaurants de la zona van col·laborar a

fer possible que la fira fos un èxit de participació. El

dissabte, més de 4.000 persones van visitar aquesta fira

i es van servir uns 15.000 tiquets de degustació. De fet,

a Riudellots de la Selva hi va haver tot tipus d’activitats

relacionades amb el porc, com per exemple tastets,

tallers, una exposició d’animals, parades de productors i

representacions.

La indústria càrnica catalana representa un percentatge molt elevat del PIB català i pel municipi de Riudellots de la

Selva representa l’eix principal de la seva economia. Aquesta localitat se situa al mapa europeu com el segon municipi

d’Europa on hi passen més porcs el dia. Un total de 22.000 porcs arriben a diari a Riudellots per ser sacrificats i

transformats amb diversos productes alimentaris.APRS

Notícies

972 477 746 - www.dronpixel.com

Edifici Punt Blau, av. Mas Pins, 150, 17457 Riudellots de la Selva

12 13

Aquest nou espai està destinat

per a futures edicions de la

revista.

Qualsevol suggeriment i/o

dubte ens el podeu fer arribar.

El real decret llei 4/2014: un engany més del govern en contra les empreses i a favor dels Bancs

Notícies APRS

Moltes vegades a la praxis diària de les empreses petites i mitjanes, les antigues males inversions o l’excés de deute bancari (normalment garantitzat per la pròpia finca o immoble on es desenvolupa l’activitat empresarial i, fins i tot avalat pel propi administrador de l’empresa amb el seu patrimoni personal), provoquen que tot i que l’empresa sigui viable, la càrrega hipotecària no permeti a curt o mig termini que surtin els números.

La primera estratègia a seguir o la més aconsellable són els aco-miadaments individuals pagant 20 dies, els quals, vénen fent-se fa ja de manera sistemàtica 10 anys. Seguidament, si són una mesura insuficient perquè les pèrdues o la disminució de ventes requereixen mesures més efectives i contundents, el pas següent és fer un ERO de suspensió o extinció de contractes de treball. Malauradament, massa vegades, l’endeutament de les empreses provoca que s’hagi de fer un pas més i presentar concurs de creditors. El 98% dels con-cursos presentats acaben amb el tancament empresarial.

¿Quin és el problema? ¿Com pot ser que una empresa amb clients i amb un bon producte o servei no pugui tenir benefici i subsistir en el tràfic econòmic? La resposta és clara: els bancs. Que les entitats bancàries no ajuden a les empreses tots ho sabem. De fet les lleis, inclosa la llei concursal sembla feta pels bancs i no pel poder legislatiu. Només tenen privilegis. El cas, és que el Real Decret-Llei 4/2.014 té la intenció en certes qüestions obligar als bancs a pactar refinanciacions de crèdits bancaris quan entren en pre-concurs de creditors.

Personalment penso que la present llei és del tot insuficient, ho és: no soluciona res. De fet l’exposició de motius de la llei citada (la part de la norma on s’expliquen les finalitats que es volen aconseguir) ja deixa ben clar que “un cop solucionats els problemes dels bancs, ara toca mirar si podem ajudar a les empreses”. La fal·làcia recau en què es va publicar la norma per ajudar a les empreses viables a aconseguir acords amb els bancs quan les companyies es troben en un estat inicial d’insolvència (preconcurs), però es segueix deixant tot el poder de decisió als bancs. Potser el més destacable, és que es donen certs incentius fiscals en cas que, dins del procés concursal s’acordin acords de refinanciació amb les entitats bancàries. El cas és que un cop més “la intenció” no lliga ni amb la lletra de la norma, ni molt menys amb la realitat i necessitats pràctiques de les empreses.

Les empreses són operadors jurídics i com a tals necessiten l’ajuda del govern. Malaurada-ment, com empresaris sabem que no hi podem comptar. Tot i això hi ha mitjans para-legals perquè les empreses en dificultats se’n puguin sortir. Nosaltres al nostre despatx, estem aconseguint salvar la majoria d’empreses amb dificultats bancàries i de pagaments a proveïdors i treballadors. Hi ha mitjans, però no podem esperar que la llei, ni les constants reformes de la llei concursal siguin “la solució” als problemes de les empreses.

Lluís Abelenda Puigvert

Advocat

NOTA DE CONDOL

CARTES A RIUDELLOTS EMPRESARIAL

Lamentem la pèrdua de la mare del nostre col·laborador i comicista Àlex Bosch. En nom de tots els associats i de la Junta Directiva, fem arribar el nostre més sentit condol a tots els seus familiars i amics.

EmpresaEmpresa

14 15

LA TARIFA PLANA

Empresa

S’aprova la nova “tarifa plana” en la cotització a la Seguretat Social per fomentar la contractació de treballadors indefinitsamb data 1 de març de 2014 s’ha publicat en el BOE el Reial decret-llei 3/2014, de 28 de febrer, en virtut del com s’aprova una reducció de les cotitzacions empresarials per contingències comunes a la Seguretat Social per a totes aquelles empreses que formalitzin contractes de durada indefinida que incrementin l’ocupació neta i la mantinguin als 12, 24 i 36 mesos del contracte. Per calcular-ho es té en compte la mitjana de treballadors dels darrers 30 dies abans del contracte.

Exemple del compliment del requisit per a un contracte indefinit fet a 3 de maig 2014

D’acord amb el redactat del RDL la comprovació del compliment es farà, per aquest supòsit, als mesos de maig dels anys 2015, 2016 i 2017. La primera interpretació que es pot fer del RDL és que NO s’incompleix el requisit si en algun altre mes no es manté l’increment de plantilla.

D’aquesta manera, es podran beneficiar d’aquesta mesura totes les empreses per les contractacions indefinides (a temps complet o a temps parcial) que es duguin a terme entre el 25 de febrer de 2014 i el 31 de desembre de 2014. La quota empresarial a ingressar per contingències comunes (enlloc del 23,6% sobre la base de cotització) passa a ser de 100 euros mensuals en els supòsits de contractes celebrats a temps complet, i de 75 o 50 euros mensuals en els contractes a temps parcial en funció de la jornada de treball que es realitzi. La resta de cotitzacions segueixen igual.

Exemple del cost mensual d’un contracte a temps complert d’un treballador exclusiu d’oficina amb una base de cotització mensual de 1500 €

Les reduccions s’aplicaran durant un període de 24 mesos, si bé, durant els 12 mesos següents, les empreses amb menys de 10 treballadors també tindran dret a obtenir una reducció del 50 per 100 de la cotització per contingències comunes corresponents al treballador indefinit.

EmpresaS’aprova la nova “tarifa plana” en la cotització a la Seguretat Social per fomentar la contractació de treballadors indefinits

Requisits: l’empresari haurà de complir amb els requisits establerts en el propi Reial decret-llei, havent de procedir, en cas d’incompliment, al reintegrament de les quantitats deixades d’ingressar en concepte de cotització per contingències comunes.

En particular, s’exigeix trobar-se al corrent en el compliment de les obligacions tributàries i de Seguretat Social, no haver estat exclòs dels beneficis de programes d’ocupació per la comissió de determinades infraccions greus i molt greus, mantenir el nivell d’ocupació total i indefinit aconseguit amb aquesta contractació durant tres anys i no haver extingit contractes de treball per mitjà d’acomiadaments col·lectius o mitjançant acomiadaments objectius o acomiadaments disciplinaris declarats judicialment improcedents en els sis mesos anteriors a la contractació.

No podrà aplicar-se la tarifa plana, a la contractació de familiars fins a segon grau de l’empresari o de qui tingui el control de l’empresa, amb l’excepció dels fills menors de 30 anys o majors discapacitats de l’empresari persona física.

Departament laboral

Del 3 al 17 d’abril

comunes

COTITZACIÓ

16 17

Reflexions d’una Pime ubicada en un polígon industrial

Empresa

Com moltes altres petites o mitjanes empreses que de-senvolupem la nostra activitat en un polígon d’activitats econòmiques ens trobem amb una indiferència, si es pot dir així, per part de les administracions que ens haurien de donar suport o facilitar-nos els recursos bàsics.

En una bona part dels factors que esdevenen claus en la nostra competitivitat no hi tenim el control. Com són: xarxes de comunicacions de fibra òptica, infraestructures de transport, seguretat jurídica, proveïment elèctric de qualitat, proximitat a bons centres logístics, polítiques laborals innovadores,...

La solució o recepta màgica que ens aconsellen per fer front a l’apatia actual del mercat interior és l’exportació. Per afrontar aquesta internacionalització és imprescindible transformar l’estructura de l’empresa però abans selec-cionar bé els productes, els mercats i encertar en la política de preus. Quan més gran és el percentatge de vendes en el mercat exterior, el flux monetari esdevé un indicador important que cal tenir sota control.

Amb aquest escenari de palanquejament financer en l’exportació, amb un balanç d’IVA negatiu i impossibilitat de finançar-se amb les vendes, cal disposar d’un escan-dall molt favorable per fer front als desajustos provinents dels retards per part de l’administració en el retorn de

En moments de recessió econòmica, les empreses per aconseguir superar-la o inclús obtenir un benefici comercial iinverteixen en les Tecnologies de la Informació, les TIC, que ens permetin oferir serveis que la competència no doni, obtenint així la voluntat de molts més clients, podem optimitzar recursos i procediments que ens facin més econòmics els processos de producció i tenir més beneficis o abaratir els nostres productes i reduir a més els nostres costos estructurals fixes com per exemple a la telefonia fins a un 70%.

Aquest ha estat sempre una base amb la que Tecnida ha treballat amb els seus clients per tal que ambdós anem de la mà, donant el millor servei i més personalitzat per tal que els nostres clients puguin obtenir això gràcies als nostres serveis i productes en telecomunicacions.

Moltes empreses pensen que no tenen recursos per invertir en telecomunicacions quant molts cops inclús l’estalvi que genera tant en cost directe com en indirecte és molt superior al cost mensual que té la implantació. Altres empreses pensen que fins ara ja han fet bé amb els processos que han tingut i que no cal invertir en temes més avançats que inclús pensen que mai les implantaran. I aquí és on està la feina de Tecnida, en ser el vostre assessor tecnològic que us ajudi a estalviar, a optimitzar internament, que en definitiva pugueu confiar i millorar.

l’impost i al desequilibri entre els terminis de pagaments i cobraments.

Aquest model negoci basat en les vendes en el mercat exterior tant sols pot tenir èxit i continuïtat amb productes innovadors d’alt valor afegit i un compromís inequívoc de les administracions.

Observant alguns dels nostres socis del mercat Europeu, en concret el desenvolupament del teixit industrial alemany, no podríem imitar les bones pràctiques que han portat a les PIMES d’allà al lideratge mundial en diversos sectors?

Els actuals bons registres d’exportació que s’han acon-seguit a Catalunya, malgrat el dèficit d’inversió de l’Estat espanyol en infraestructures al nostre territori, estan molt per sota del nivell que hauria de tenir un país amb la nostra capacitat exportadora. Som molts els qui tenim el convenciment que només si tenim l’oportunitat d’exercir el dret de decidir, i amb el vot favorable de la majoria dels ciutadans esdevenim un Estat amb identitat pròpia, aconseguirem les fites que mereix el nostre potencial empresarial.

Jaume Guàrdia i PontPresident de la Comissió d’Indústria de la

Cambra de Comerç de Girona

És per això que amb l’Associació del Polígon hem arribat a l’acord per tal que, als seus associats Tecnida oferirà sense cost aquest assessorament per tal que amb aquesta acció ajudem a l’optimització tecnològica i al creixement econòmic del polígon.

Una de les altres accions que l’Associació, juntament amb Tecnida i Adamo Telecom és l’arribada de fibra òptica al polígon amb uns serveis i preus molt acurats i més a la par dels que ja hi ha a Europa, que són bastant més econòmics que els que habitualment es tenen a Espanya.

Què ens pot donar la fibra òptica? Ens pot donar estabilitat, sense caigudes de connexió que ens fan perdre temps productiu, amb un cabdal ampli per uns preus amb els que ara ens estan oferint serveis molt inferiors. És amb aquest gran cabdal que ja deixarem de pensar en lentituds, en limitacions i ja pensarem només en quins serveis podem donar als nostres clients, per captar-los, per vendre més i millor, majors beneficis, etc.

En un moment en què el país mira cap a Europa, hem d’apostar per tecnologies i serveis com els que tenen ells, que per exemple a pocs llocs d’Europa tenen ADSL senzilles com aquí i on el servei habitual és la fibra òptica.

Daniel ZamoranoTecnida / Adamo

EmpresaFIBRA ÒPTICA

18 19

EmpresaPER ON S’ESCOLEN ELS EUROS? Millora de l’accés al Polígon Industrial de Girona

Sembla que era ahir i ja fa més de deu anys dels problemes que va patir l’Edar de Riudellots l’1 de gener de 2003. Després d’aquells fets es van mobilitzar diferents organismes de l’administració i el polígon i les seves empreses van ser sotmesos a una estreta vigilància durant força temps. Aquells fets i l’embranzida dels anys del boom assenyalaven la urgència d’haver d’ampliar la depuradora, la capacitat de tractament de la qual limitava fortament el creixement dels polígons de Riudellots i de Campllong. Es van elaborar diferents estudis sobre la seva capacitat i es va anar limitant el marge disponible, en funció de les necessitats de consum d’aigua, per la implantació de noves activitats i pel creixement de les existents en ambdós polígons. La crisi i totes les seves conseqüències, sobre el sector privat però també sobre el públic, ha comportat que allò que en aquell moment eren greus urgències s’ha convertit en quelcom que tard o d’hora s’haurà de tornar afrontar. El problema persisteix, latent però hi és. Aquesta crisi ens ha fet descobrir mots que potser teníem oblidats: eficiència, eficàcia, sostenibilitat, viabilitat de les inversions, optimització…Ara ningú s’aventura a programar noves inversions sense un anàlisi detallat dels retorns. L’aprenentatge ens ha costat car. Però, ens permet treure’n altres lliçons? I si en comptes d’esperar les inversions que han d’escometre les administracions no ens aturem a pensar

Em plau informar en aquest article que el Ple de l’ajuntament ha adjudicat les obres d’adequació de l’accés a la urbanització Can Jordi, el projecte del qual contempla la millora de l’accés al Polígon Industrial de Girona (Àrea Industrial de Riudellots de la Selva), des de la A-2.

En aquest espai està previst que l’APRS instal·li un panell informatiu de la ubicació de les diferents empreses, alhora que s’està estudiant la possibilitat d’instal·lar un tòtem de grans dimensions que serveixi d’imatge d’aquesta àrea industrial.

A banda d’això, per aquest any 2014 s’iniciarà l’asfaltatge d’alguns trams del malmès ferm del polígon, tal i com s’ha parlat en diferents ocasions amb l’associació.

També vull aprofitar aquest espai per donar les gràcies a les empreses que han col·laborat en fer realitat la I Fiporc (Fira del porc), que ha tingut lloc els dies 14,15 i 16 de febrer, i que ha esdevingut un èxit de visitants per al nostre municipi, havent rebut elogis i felicitacions per part de tothom.

Finalment dir que ACCIÓ, organisme pertanyent al Departament d’empresa de la Generalitat ha iniciat una campanya adreçada a les empreses per tal d’ajudar-les en el seu procés d’internacionalització així com també en la cerca de finançament i que properament algunes empreses susceptibles de necessitar assessorament i acompanyament rebran un escrit amb les dades de contacte dels responsables de la campanya per tal de posar-s’hi en contacte. Aquesta campanya està oberta a tothom així que en cas de no rebre aquest escrit, i estar-hi interessades, les empreses us podeu adreçar a l’àrea de promoció econòmica de l’ajuntament per tal que us facilitem aquestes dades.

Rebeu una cordial salutacióLluís Barnés Tarrés

Àrea de promoció econòmicaÀrea de noves tecnologies

en tots els euros que buidem contínuament pels nostres desguassos? L’aigua com a recurs o matèria primera en moltes de les activitats industrials s’ha convertit en un driver de cost que porta associats components de molts altres drivers (energia, productes químics, tèrmies, etc…) Qui a la seva comptabilitat de costos té l’aigua com un centre de cost separat dels altres? No és senzill. Però pot arribar a ser significatiu. Fem servir l’aigua a producció, a neteja, a serveis, com a refrigerant, com a medi de transport…Quants euros enviem cada any a la depuradora? Hi podem fer quelcom? Gestionar-los depèn de nosaltres.

Robert MasABM JG

Municipi

20 21

Singulars

La primera vegada que l’Olga Feliu, presidenta de la Fundació MONA, ve a Riudellots és per organitzar la campanya de vacunació de la ràbia, quan treballava com a veterinària al Grup Tècnic Veterinari de Maçanet de la Selva.

Qui li anava a dir que anys després Riudellots seria la seu d’un projecte únic a nivell no només estatal sinó europeu. Li va presentar el projecte d’un centre de rescat pioner i molt necessari a l’Alcalde Miqueló, que va estar d’acord a que la Fundació MONA pogués fer ús d’uns terrenys municipals. L’Ajuntament va apostar per la idea innovadora i va cedir la zona verda que quedava a tocar de POLINGESA. I ja han passat 14 anys des d’aquell primer contacte i Riudellots és avui l’únic municipi de Catalunya que acull un projecte que s’està convertint en un referent internacional en quan a la rehabilitació i la conservació de primats, l’educació mediambiental i la formació acadèmica de futurs primatòlegs.

Mirant enrereEn tots aquests anys moltes fites s’han assolit.

La Fundació MONA neix al maig del 2000 per cobrir una carència que hi ha al territori espanyol. Fa 14 anys no hi havia cap lloc a la Península que comptés amb instal·lacions adients per a acollir els ximpanzés i altres primats provinents del tràfic il·legal. Per això, era habitual que els animals decomissats fossin deixats en dipòsit amb els mateixos propietaris que estaven cometent la infracció. Així, casos com el del primer rescat del febrer 2001 eren usuals: un grup de ximpanzés decomissats, antigues estrelles de televisió i circ, malvivia tancat dins de gàbies on gairebé no hi cabien i sense sortir mai, dins un camió des de feia més 8 anys.

Així la Fundació MONA de la mà de l’Olga i del seu equip creen aquest projecte pioner on poder fer una feina apassionant: rehabilitar i tenir cura de per vida d’aquests primats il·legals que es troben sovint en condicions d’abandó i maltractament i que són despulles del món de circ i la televisió, antics animals fets servir a platges per fotos amb els turistes o mascotes exòtiques abandonades. S’ha aconseguit integrar aquesta activitat dins d’un marc d’estudi, i de divulgació social i científica. En aquella època no existien ni aquí ni a l’estranger centres de referència que aglutinessin totes aquestes vessants i que poguessin servir de guia.

Així, al llarg d’aquests anys MONA ha sabut anar adquirint competències i integrant en el seu funcionament protocols i mètodes de treball que han permès que avui siguem un del pocs llocs arreu del món on es treballa en tots els fronts necessaris per a lluitar per la supervivència dels primats i la conservació del seu hàbitat fent una feina apassionant: Rescat

FUNDACIÓ MONA

Un projecte “molt animal” a la Selva per Cristina Valsera, co-responsable del Departament de Rescat i Rehabilitació

i Rehabilitació, Educació i Sensibilització, Recerca etològica, Divulgació científica i Socialització de les tasques que duem a terme. I en aquests 14 anys MONA s’ha consolidat com un centre de referència a nivell internacional, que ja al 2004 va ser protagonista de 6 capítols del National Geographic.

A l’actualitat forma part de EARS, primera Aliança Europea de Centres de Rescat i Santuaris, que aglutina centres de rescat de Bèlgica, Alemanya, França, Grècia, Anglaterra, Àustria, Romania i Holanda que junt amb MONA treballa per tenir una veu única a nivell europeu i poder ser més efectius en el control del tràfic d’animals exòtics, promoure els millors estàndards d’atenció als animals rescatats, així com treballar per a la conservació de les espècies, sensibilitzar i educar la societat. (www.ears.org)

MONA en xifresFins a dia d’avui han passat pel Centre de Rescat de Riudellots:

• 26 primats, del quals 20 ximpanzés (Pan troglodytes) i 6 macacs de berberia (Macaca sylvanus)

• 40.000 visitants aproximadament, sempre en visites guiades concertades, en grups reduïts d’unes 25 persones. En el darrer any gairebé s’ha assolit la xifra de 10.000 visitants. Un 1% del total són visitants estrangers, de països com ara el Regne Unit, França, Alemanya, Holanda, Itàlia, Portugal, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Noruega, Suècia, Finlàndia, Luxemburg, Hongria, Suïssa, Ucraïna, Polònia, Rússia, Israel, Austràlia, Nova Zelanda, Botswana, Sud Àfrica, el Marroc, Argentina, Uruguai, Brasil, Colòmbia, El Salvador, Mèxic, Xile, Canadà, EEUU, Japó i La Xina.

• 235 voluntaris de llarg període (6 mesos), del quals un 40% eren estrangers. Comptem a una mitjana d’uns 25 nous voluntaris per any.

• Mes de 200 estudiants de carreres com biologia, veterinària, psicologia, antropologia, filosofia, història, entre d’altres, que han fet les seves pràctiques de final de carrera, postgraus o màsters a MONA. Durant aquests anys s’han establert convenis amb 15 universitats nacionals (UB, UAB, UdG, URV, UdLL, U. Ramon Llull, U. Córdoba, U. Granada, U. Salamanca, U. Zaragoza, U. Santiago, U. País Vasco, UCJC, UOC, UNED) i amb 21 universitats internacionals (Cambridge University, University of Wales Lampeter, John Moores Liverpool University, University of Roehampton i City University London a Regne Unit; Universidade do Porto, Universidade Lusófona, Universidade Tras o Montes-Alto Douro i University of Coimbra de Portugal; Université Pierre et Marie Curie Paris VI, ENVA, Université Paris XIII, Université de Rennes 1, École Nationale Vétérinaire Toulouse, Université Montpelier 2 i Ecole National Veterinarire Alfort a França; Università degli Studi del Molise, Université de Pau et des Pays de l’Adour de França, Hedmark University de Noruega, Uniwersytet Warszawski de Polònia, Lund University a Suècia, Università degli study del Molise a Itàlia, Karl Franzens Universität – Graz, Àustria, Larenstein Van Haal a Holanda; i la Universidad Cooperativa de Colombia.

• Enguany des del Departament de Recerca de MONA conjuntament amb la Fundació Universitat de Girona s’imparteix un Postgrau en Primatologia, que continuarà com a Màster en Primatologia el 2015 i serà l’únic d’aquesta disciplina a tot l’Estat.

• Comptem amb uns 1.000 col·laboradors, entre padrins, socis i donants

• 251.000 € de pressupost el darrer 2013. El 95% prové de les aportacions de particulars.

22 23

Un toc d’humorSingulars

MONA llança la campanya MONASUPPORT: Empreses Solidàries amb els Primats

Per suposat la feina no ha finalitzat, s’ha de tenir present que la creació d’un centre de recuperació de primats és un projecte a llarg termini. Molts dels primats allotjats viuran més anys que nosaltres (poden superar els 60 anys de vida i el més jove en té només 10) i és imprescindible construir un projecte sòlid per tal de garantir un futur a tots els primats rescatats.

Ara que s’ha assolit una primera fita significativa,des de MONA es mira al futur amb optimisme i amb ganes de continuar fent tan bona feina com fins ara, sinó millor.

Des de l’estiu del 2013, MONA ha llançat una campanya dirigida a les empreses.MONA és un projecte privat que es finança gràcies a les ajudes de particulars,socis padrins, campanyes, visitants, activitats que duem a terme al centre de rescat, escoles…i ara també gràcies a empreses solidàries.

Tot i que són moltes les fites assolides, MONA és un projecte que no s’atura i encara hi ha qui demana perquè no rescaten més animals dels que tenen en llista d’espera (uns 34 ximpanzés), o no fan més campanyes de sensibilització, per- què no tenen un programa de televisió propi per arribar encara a més gent... i la resposta és clara, perquè encara es necessiten més col·laboradors que ajudin a mantenir el projecte funcionant i creixent.

Si tens una empresa i vols ajudar en un projecte pioner al món que promou el respecte i la dignitat i aposta per un món millor i més just per a tothom vine a conèixer MONA.

Hi ha tres modalitats d’ajuda a escollir :

• Donació directa de 1.000 euros anuals

• Un percentatge sobre un producte que la teva empresa comercialitzi

• En espècies, donant els vostres productes o serveis per un valor equivalent

Així entreu a formar part d’aquest equip que ja és el de milers de persones i la teva empresa gaudirà d’una sèrie d’avantatges, com desgravar un 35% a hisenda del teu donatiu, poder oferir descomptes per visitar MONA als teus clients, però per sobre de tot, la satisfacció de que el teu granet de sorra canvia la vida dels nostres parents més propers i col·labores per deixar un món millor als teus fills.

I des de MONA es posaran tots els medis possibles: notes de premsa, xarxes socials, butlletins electrònics als més de 7.000 subscriptors i web perquè tothom ho sàpiga!

Per a més informació sobre MONASUPPORT: info@fundaciomona.orgPer a reservar una visita guiada: 972.477.618 / 637.543.270Més info: www.fundaciomona.orgFB: www.facebook.com/fundacioMONATwitter: @FundacioMona

Av. Mas Pins, núm 150, 17457 Riudellots de la Selva - aprs@aprs.cat

972 105 888NOU telèfon d’atenció:

EMPRESES ASSOCIADES:

· AD PARTS· ALBERT TULSÀ· ASCENSORS GIRONA· BELLALMAR, SA· CALDERERIA FOCAMA· CARLES PUJOLAR RIGART· CENTRAL DE MANTENIMENT GIRONA, SA· CIMENCAT· CITESA· COMET· COMEXI· COSTA LLOP· COWORKING· CUBITALIA· DEGISA· DEXIA· DIBOSCH· DISTRIBUCIONS BOADELLA· FERROS MANXA

· FIBOSA· FLISA CATALUNYA· FORMINSA· FRISELVA· FUNDACIÓ PRIVADA ONYAR· GARATGE LA SELVA· GIBARFRED, SL· GICARNS· HIERRROS TER, SL· ICNITA· IDEES INSTAL·LACIONS· INELGIR· INGEMAR, SA· INMOSELVA· INTUYMA, S.A.L.· LOGARTOUR, SL· MARBRES COSTA Y SILVA· MOINTER· MPLUS SERVEIS INTEGRALS DE NETEJA, SL· NESPRU CAR, SL· OUTER-VISION· PATATES OLEGUER· PERFORACIONS GIRONA, SL· PETIT FORESTIER· PIELES Y CUEROS PALOMERES Y GAMBÚS

· PISCINES MONDEPRA· PLANXISTERIA I PINTURA CAPELLA· PREFORMADOS ESPINOSA RUIZ, SL· PRODUCTOS CONCENTROL, SA· PROGUST, SL· PULITS GIRONA, SL· PREVENCICAT, SL· RECICLATGE MIRAL· REPOSTERIA GIRONA· RESTAURANT LES OLIVERES· RESTAURANT VIA AUGUSTA· SELECCIÓ REGISA, SA· SERRALLERIA AJ3, SCP· SERVEIS PANELLA, SL· SIMON· STRODA RIUDELLOTS· TALLER MECÀNIC SOMAC· TECNOLOGIA MECÀNICA I ELÈCTRICA, SA· TIPSA· TOT SAL, SL· TRANSPORTES LÍQUIDOS J.M. CAÑADAS, SL· TRANSVALVERDE· TRIPERIA LA SELVA· FRIGORÍFICS COSTABRAVA