I.La MirandaCurs 2012/13

Seminari de FilosofiaProfessor: Prudenci Vidal

NDEXContextNietzsche, vida i obres.Introducci a la seva filosofa.Crtica a la cultura occidental.Crtica a la moral.Crtica a la Filosofa.Crtica a les ciencias positives.El Nihilisme.La Voluntat de poder.La nova idea de realidad.La nova idea de veritat.La nova idea de llenguatge.La transmutaci dels valors.El Superhombre.

CONTEXTOHISTORIA Sorgiment dels ideals nacionalistes a Europa. Revolucions: fracs de 1848. El liberalisme anuncia la caiguda de l Antic Rgim.ECONOMIA Segona revoluci industrial. Desenvolupament de la siderrgia, la mineria. Expansi del ferrocarril. Gran importncia de les colnies.LA CULTURA DEL PROGRS Autombil, aeropl. Electricitat, gas, petroli. Telfon, telgraf, rdio. Vacunes.

CONTEXTLa Filosofa de la sospitaLa Filosofia de la sospita s una expressi de Paul Ricoeur en 1965 per a referir-se als tres pensadores del S. XIX: Marx, Nietzsche i Freud.Els tres coincideixen en un intent de desemmascarar la falsedat que hi rau sota els ideals illustrats de racionalitat i veritat.MarxDarrera les ideologies est la infraestructura social.NietzscheEls valors morals oprimeixen i debiliten la vida.FreudLa racionalitat resta en entredit amb lincoscient

CONTEXTPensadors de gran rellevncia daquesta poca.Darwin. Lorigen de les espcies es va public a 1859Comte i el positivismeEl positivisme enfonsa les arrels en lempirisme angls, el fenomenisme kanti i la idea de progrs de la Illustraci.Nietzsche criticar el positivisme i llurs ideals.

VIDA I OBRA 1844-1890 Friedrich Wilhem Nietzsche nasqu al 1844 a Rckem (Turingia) dins duna famlia summament religiosa. Al seu pare, que mor quan Frierich tenia cinc anys, era pastor luter.Estudi al Collegi Pfrta i als 19 anys ingress a la Universitat de Bonn, on estudi primerament Teologia, carrera que abandonaria, i desprs Filologia.A 1869 fou nombrat professor de Filologia Grega. de la Universitat de BasileaNietzsche i la seva mare mare. A sota la seva germana Elisabeth.A la seva obra podem diferenciar tres etapes: Etapa romntica (1870-1876). Etapa illustrada o positivista (1877-1883). Etapa proftica o de maduresa (1883-1888). Mor a 1890

VIDA I OBRAEtapa romntica (1870-1876).Csima Liszt. Es fa amic del gran msic Wagner i de la seva esposa Csima Lizst de la que senamora. Sinspira en Herclit i Schopenhauer.Sota la influncia de Wagner comena a escriure la seva primera obra, Lorigen de la tragdia a partir de lesperit de la msica que publica a 1870 amb una freda acollida. Comena la publicaci peridica de Consideracions intempestives que acabar en 1876.Csima amb el seumarit R. Wagner.F. Nietzsche

VIDA I OBRAEtapa illustrada o positivista (1877-1883)Als 33 anys, malalt (sfilis, neurlgies) renuncia a la ctedra de Basilea i trenca lamistat amb Wagner. Publica Hum, massa hum. Amb els diners de la pensi es dedica a viatjar (Alps, Mediterrani). A 1878 publica Miscellnia dopinions i sentncies i un any desprs El viatger i la seva ombra .Sestabl a Gnova i a 1881 surt a la llum Aurora. Sembla que aquell estiu escriu Aix parl Zaratustra, que no es publicar fins 1883.A Roma coneix a Lou Andrea Salom amb qui decideix unir-se a costa de lamistat amb l'esps daquesta, Paul Ree. Mentre dura la convivncia escriu La gia cincia que no publicar fins 1895.Lou Van SalomLou Van Salom Paul ReeF. Nietzsche

VIDA I OBRA Etapa proftica o de maduresa (1883-1888) Etapa presidida per la seva gran obra Aix parl Zaratustra, en aquesta etapa Nietzsche escriu sota una poderosa inspiraci de la que parla a la seva autocrtica Ecce Homo.A 1886 publica Ms enll del b i del mal, crtica la modernitat i La genealogia de la moral, crtica a la moral tradicional.A 1887 elabora la seva obra ms sistemtica La voluntat de poder, publicada desprs de la seva mort.En 1888, en un estat casi febril, publica El cas Wagner, El crepuscle dels dols, LAnticrist i Ecce Homo. La seva germana Elisabeth intenta que no es publiqui a causa de la seva arrelada formaci religiosa.

La profunditat de la locura s irremediable i el seu amic Overbeck linterna a l Hospital de Basilea, on romandr fins a la seva mort a 1890.El segle XX no hagus estat el mateix sense les intempestives crides datenci del profeta Nietzsche.

Durant el transcurs de la vida de Nietzsche es posen en entredit tant el materialisme como el positivisme. Sorgeixen valores nous, els de la vida i lesperit. Aquets nous valors es plasmaran en las caracterstiques fonamentals de la filosofia de Nietzsche:El VitalismeNihilisme Surgeix al S.XIX i es perllonga al S.XX. Considera que la vida s lessncia de la realitat. Haur diferents formes dentendre la vida: Bergson, Dilthey, Nietzsche, Ortega. Para Nietzsche ser bo all que afavoreixi la vida i dolent tot el contrari.INTRODUCCI A LA SEVA FILOSOFA s la prdua de validesa dels valors vigents. La cultura occidental es nihilista. Contra el nihilisme noms es por lluitar, segons Nietzsche, implantant un altre nihilisme que faci que reneixi tot el que ha estat anullat por la cultura occidental.

La Filosofa de Nietzsche es desplega en dues activitats Una que nega, la Filosofia del martell, que s una crtica a la cultura occidental.Crtica a la Filosofia.Crtica a la Religi.Crtica a la Moral tradicional.Crtica a las Cincies Positives. Altra que afirma i crea uns valors diferents als de la cultura occidental. LEtern Retorn.La Voluntat de Poder.Els Nous Valors.El Superhome.

INTRODUCCI A LA SEVA FILOSOFA

LA CRTICA A LA CULTURA OCCIDENTALLA CRTICA A LA MORAL La moral tradicional, fonamentada en Scrates, Plat i el Cristianisme, s una moral contra la naturalesa perqu va contra els instints. El mn de les Idees platnic serveix de ms enll als cristians. Posen el centre de gravetat de lhombre, no en aquesta vida, sin en laltra. Aquesta moral fa un jucidi valoratiu negatiu sobre la vida i s smptoma de la decadncia i del nihilisme.Els telegs, per a la seva existncia, apellen contnuament a lordre moral del mn, daquesta forma ens fan lliures i responsables. Per d aquesta forma infecten la innocncia de lesdevenir per mitj del cstig i la culpa. La moral cristiana proclama que lhome s lliure i el fa responsable davant el pecat.Nietzsche dir que aquesta responsabilitat sols s possible si lhombre s lliure, i aix s possible alhora perqu a lhombre i al mn els han fet culpables.

LA CRTICA A LA CULTURA OCCIDENTALLA CRTICA A LA MORAL Du s la gran objecci contra la vida, contra la existncia. s necessari negar Du, negar qualsevol responsabilitat davant Du , per aix redimir el mn. Lhome no necessita a Du per a sentir-se lliure, sempre ho ha estat perqu el mn no t cap llei natural que lobligui. No s possible un ordre moral del mn una guia absoluta. Per aix shauria dimaginar a alg fora del mn, i aquesta s la imatge trastocada de la moral cristiana, que ressentida de la vida, busca la felicitat fora della.

LA CRTICA A LA CULTURA OCCIDENTALLA CRTICA A LA FILOSOFALerror fonamental de la Metafsica tradicional rau en la creena en lanttesis dels valors; els filsofs dogmtics pensen que les coses de valor suprem no estan en aquest mn, sin en Du, en el ms enll, i aquests sn els valores oposats a la vida.La crtica de Nietzsche a la metafsica pren dues direccionsAspecte ontolgic de la crtica a la Metafsica.Aspecte epistemolgic de la crtica a la Metafsica.

LA CRTICA A LA CULTURA OCCIDENTALLA CRTICA A LA FILOSOFAAspecte ontolgic de la crtica a la Metafsica. LOntologa tradicional, iniciada per Plat, s esttica, considera al ser como quelcom fix. Aquesta entitat no es deixa veure en aquest mn on tot s mera aparena. Por tant la veritat ha de ser buscada en laltre mn. La distinci entre el ser real i laparent s un judici valoratiu sobre la vida, i a ms a ms negatiu. Per a Nietzsche no existeix un mn real i un altre daparent, sin el devenir constant del ser creant i destruint el mn. La Metafsica tradicional pren com verdadera la reflexi de la ra, sense veure que aquesta ra es fonamenta en la necessitat humana de sobreviure en un mn en constant devenir.

LA CRTICA A LA CULTURA OCCIDENTALLA CRTICA A LA FILOSOFA El mn, que la Metafsica anomena verdader, es construeix en contraposici al mn dels sentits, considerant el devenir como un error, encunyant les seves categories a costa del no-ser.

Aix no s ms que ressentiment cap a la vida, Nihilisme conseqncia de la perspectiva esttica del ser.

Tant el platonisme como el kantisme sn smptomes de la Voluntat de poder. s la necessitat de racionalitzar el que s impossible de racionalitzar, el que ens obliga a inventar ficcions lgiques i models de coneixement que ens donin estabilitat en front del que en s s un caos.

Lontologia platnica s lorigen daquesta idea dun ordre moral sobrenatural, elimina el carcter que tenia el devenir del ser i fa a l home dependent duna realitat exterior a ell mateix:

Du (primera manifestaci dogmtica de lesperit). Ra (segona). Cincia (tercera). Histria (quarta).

Mapa conceptual extret de:http://www.luventicus.org/articulos/03U017/nietzsche.html

LA CRTICA A LA CULTURA OCCIDENTALLA CRTICA A LA FILOSOFAAspecte epistemolgic de la crtica a la Metafsica. En lepistemologia clssica es pretn que el concepte serveixi per a expressar una multitud de coses que rigorosament parlant mai sn iguals. La veritat es converteix en un conjunt de generalitzacions la naturalesa de les quals hem oblidat. La Teoria del coneixement de Nietzsche es pot expressar aix: de la sensaci passem a la imatge mitjanant metfores intutives, i de la imatge al concepte a travs de la fixaci de la metfora per la costum. Nega tot procs lgic en la formaci dels conceptes. Loblit daquesta naturalesa metafrica del concepte ha fet que la Teoria del coneixement occidental vulgui identificar en el mateix concepte leidos de les coses a les que representa i que afirmi la correspondncia exacta entre concepte i realitat. Nietzsche negar que pogussim conixer la realitat del ser, que es moviment i canvi, a travs dels conceptes.

NIHLILISME No s una doctrina sin un moviment histric de la cultura occidental, que pren per objecte de la seva reflexi la veritat del mn suprasensible i la seva relaci amb lhombre.Davant aquest nihilisme Nietzsche cridar:DU HA MORTAix significaQue neguem el mn suprasensible i la seva pretesa funci ordenadoraQue s precs replantejar-se la Metafsica.(1)

NIHILISMEEl Nihilismeposeeix duescaresNegativaPositivaNihilisme passiu-reactiu.Nihilisme actiu.Basat en la tradici cristiano-platnica. Ha perdut la Voluntat de poder i ha fet prctica de la debilitat. Aquesta falta de valor dissol la vida convertint-la en no-vida. Aquesta vida com irrealitat es plasma en valors superiors (Du, B) promocionats per la casta sacerdotal que des del ressentiment predica la moral desclaus.La mort de Du significa la destrucci del mn irreal, la negaci de la negaci.La Voluntat de poder destrueix els vells dols i en crea nous valors donant origen al Superhome en un anel infinit dEtern retorn.(2)

NIHILISMEEn el nihilisme de Nietzsche trobem els tres grans moments daquest moviment:Nihilisme com destrucci dels valors vigents. s el moment del dubte, de la desorientaci radical.Distanament respecte a la tradici. Safirma el procs nihilista com conseqncia del pensament platnic cristi.Punt dinflexi vers una nova perspectiva del ser i de lhombre. s la gran aurora.Est impulsat per linstint i Nietzsche lanomena Voluntat de poder. (3)

NIHILISMEDU HA MORTEls dus shan mort de risa en sentir dir a un dells que era lnic du. Aix parl ZaratustraHa mort el Du dels metafsics, el Du monoteista.El Nihilisme comporta aquesta opci monoteista perqu es creu en la Veritat, perqu creu que existeix un sentit superior que condueix lhome a travs de la ra.Els altres dus sn els que venerava el politeisme, dus mltiples i contradictoris en eterna lluita. El politeisme ha prefigurat lesperit lliure de lhome, la fora per a crear formes noves de veure el mn. La pluralitat de perspectives s per a lhome condici de llibertat. La Gia Cincia(4)

LA VOLUNTAT DE PODER Per a Nietzsche la realitat s dinmica i canviant, s perspectiva. I la vida tamb s devenir i perspectiva. Existeix una correlaci entre la realitat i la vida, entre lontologia i lantropologia. Aquest s un concepte que Nietzsche no aconsegu definir totalment. La Vida, lhome, la realitat sn Voluntat de Poder. Tot se sustenta en ella, en un desig de superar-se, de ser ms amb una fora creixent. Nova interpretaci de la realitat.

Nova idea de Veritat.

Nova idea de llenguatge.

La transmutaci dels valors.

La Voluntat de Poder genera(1)

Nova interpretaci de la realitatLA VOLUNTAT DE PODER(2) La realitat s mltiple i mltiple tamb ho s lsser hum que posseeix pluralitat de impulsos i instints, cada un amb la seva perspectiva i lluita constant. El ser es mostra en mltiples perspectives i es converteix en aparena quan solament sens presenta una nica perspectiva. Lsser s devenir, constantment es fa i sempre est per fer-se. El ser s un procs infinit i etern sense possibilitat de final. Lsser s canvi, no quantitatiu, sin qualitatiu.

(3)LA VOLUNTAD DE PODERNueva idea de verdad No ha de plantejar-se si quelcom s verdader o fals, sin si afavoreix o no a la vida. La veritat s la consolidaci duna perspectiva, aparena justificada en el costum que no deixa de ser un error. Aquest s el sentit de la Voluntat de Poder que justifica, com a condici per a lafirmaci de la vida, lerror, perqu coneix el ser i sap que s inabastable para la ra humana. Aquesta Voluntat de Poder s ms verdadera que apellar a la realitat suprasensible basant-se en la ra.Nova idea de veritat

(4)LA VOLUNTAD DE PODERNova idea de llenguatge Contra la petrificaci del ser en conceptes, Nietzsche exalta la metfora. La metfora s perspectiva perqu integra diversitats, es troba oberta al mn i no tancada com el concepte i la seva simplificaci. Hem dutilitzar la metfora i no el ser, doncs correm el perill del dogmatisme, s a dir: no podem utilitzar un model i confondrel con si fos la realitat. Hem que ser conscients de qu la nostra classificaci dels fets s arbitrria i podria haver estat diferent. A la metfora no existeix relaci lgica subjecte-objecte. La nica relaci possible s la relaci artstica

(5)LA VOLUNTAD DE PODERLa transmutaci dels valors, lateisme Sn possibles encara nous valors que superin el nihilisme, perqu shan redescobert la pluralitat de sentits del ser. La Voluntat de poder supera el nihilisme i crea nous valores que afirmen lalegra de la vida, la multiplicitat i el devenir.MORAL DESCLAUSMORAL DE SNYORSTransvaloraci dels autntics valors portada a termini per Plat i el cristianisme.La Voluntat de Poder provoca la transvaloraci de la transvaloraci.PrudnciaMansedumbreCaritatHumilitatValentiaLuxeRiquesaExcellncia

EL SUPERHOME La voluntat de poder origina una nova reflexi sobre lhome. Aquesta reflexi exalta la creativitat i la vida. Lafirmaci sobre la vida s eterna i es plasma en l Etern Retorn. LEtern Retorn: hem destimar la vida de forma que vulguem tornar a viure-la, perqu efectivament tot torna a repetir-se eternament. Aquest amor a la vida incita lhombre vers la superaci. Lhome s un pont cap al Superhome. Mentre aquest no arriba sha danar preparant la gran poltica. La gran poltica s la preparaci, l'ensinistrament que no domesticaci, vers el Superhome. Aquest ensinistrament es realitza mitjanant la superaci de la moral tradicional.

(1)

EL SUPERHOME Desitja viure, socupa -no es preocupa- de la vida. Estima la fora, el poder i la rebellia. No est sotms a cap precepte moral. All que afavoreix la vida s bo i lo que la perjudica s dolent. s un ser superior que diu s a les jerarquies. La igualtat condueix a la moral del ramat. Ha transmutat els valors de la moral tradicional. Viu fidel a la terra i no a la metafsica ni a Du. No el preocupa el ms enll. Viu la Voluntat de poder, de dominar, de ser senyor i no esclau. Vol tornar a viure , vol letern retorn.Caracterstiques del Superhome(2)

EL SUPERHOMEEn el 1r discurs de Zaratustra parla de les metamorfosis de lesperit, o pas de lhombre esclau al Superhome:Lesperit convertit en camell.Etapa de la histria en la que lhome ha carregat resignadament amb la vida i les imposicions de la religi i la moral. Representa la moral desclaus, centrada en la pacincia, la renncia i la resignaci. Lesperit convertit en lle.El camell vol ser ms i es converteix en lle, en el gran negador que rebutja els valores tradicionals i diu No, s el nihilista actiu. Smbol d'accs a la moral dels senyors, de la transvaloraci dels valors. Es qui crida Du ha mort! Lesperit convertit en nen.El lle es converteix en nen, s la transformaci definitiva. Sobre letapa de creaci dels nous valors, de lafirmaci de la innocncia, del nou comenament. El nen que juga a crear s el Superhome que salliberar dels prejudicis i crear una nova taula de valors.(3)

EL SUPERHOME(4) El Superhome vol una moral basada en els instints vitals, que lhome domesticat pel cristianisme ha oblidat.El Superhome no creu en la igualtat. Aquesta s una afirmaci dels dbils, cristians i socialistes. Lhome superior accepta les jerarquies, i la diferncia. El Superhome safirma en el devenir sense crear-se subterfugis per a consolar lengoixa.La moral del Superhome t dos perills:Els seus criteris sn purament esttics.La seducci que ocasion a certes ideologies poltiques.A ms a ms descuida les regles comunitries en lafany individualista.

**