28 L'ECONÒMIC DE L’11 AL 17 DE FEBRER DEL 2012

EINES

onferenciant iformador, Fi-lipe Carrera ésun referent enmàrqueting

digital i social networkinga Portugal, on ha editat di-versos llibres, l’últim delsquals, Redes sociales ynetworking, acaba de sereditat per Profit en castellà.

Un amic, l’endemà dequedar-se a l’atur, vacrear un perfil al Linkedin,per activar els contactes iveure si així trobava feina.Recórrer al networking enun moment de desespera-ció mai no dóna bons resul-tats. Però és cert, la gentpensa que el networking ésnomés per a quan és neces-sari. Greu error: és el con-trari, és per no arribar al’extrem de quedar-se sen-se feina. Tots nosaltres es-tem en el punt de mira d’al-tres persones i si som inte-ressants la gent ens busca.

CAixí d’automàtic. Si la nos-tra actitud és de desespera-ció, la gent ja té prou pro-blemes i ens evitarà.

El networking pot evitarque et quedis a l’atur?Amb una òptima utilitzacióde la xarxa de contactes,tindràs més feina de la quepots arribar a fer. Posem-nos en el lloc de l’encarre-gat de personal que està re-clutant professionals per afeines de responsabilitat iben remunerades: lògica-ment buscarà personesamb garanties d’alta rendi-bilitat per a l’empresa, i ai-xò vol dir gent de confiançai que tinguin bones refe-rències. Per això, si no apa-reixes en el radar és com sino existissis.

Quina és la seva història?Sóc portuguès però estictreballant en 50 països i hohe aconseguit perquè lagent em truca d’una part id’una altra del món.

Quant de temps dedica a

gestionar cada dia la xarxade contactes?No en tinc ni idea, perquèaprofito temps morts permirar les xarxes socials onsóc. Ho faig normalment,però no sóc un addicte.

Això vol dir que exigeixmolt de temps.Sí, però és com un progra-mari que tens instal·lat alcap i que en qualsevol mo-ment pot ser activat. Ha deser una activitat interiorit-zada gairebé inconscient.És el mateix que un empre-nedor que quan va pel car-rer només veu oportunitatson altres només hi veuenproblemes. Jo quan parloamb algú sempre hi veigcontactes.

Quan parla amb algú hiveu oportunitats?El que és important és tenirobjectius al cap. La històriad’aquest llibre començaamb un correu d’un alum-ne d’un curs de postgrau demàrqueting digital que tre-ballava per a una empresa

espanyola a Lisboa. Emconvidava a fer el pròleg dela traducció portuguesad’un llibre ja editat a Espa-nya. Vaig parlar amb ell iem va posar en contacteamb la seva editorial espa-nyola perquè jo volia editaraquí. I finalment es va con-cretar.

Vol dir que això no hapassat sempre?Sempre ha existit, però ara,gràcies a les xarxes socials,és possible gestionar méscontactes i d’una altra ma-nera. Amb Facebook o Lin-kedin podem portar quan-titats il·limitades de con-tactes que seria impossibleretenir al cap.

I sense límits geogràfics.Sí, avui sóc a Barcelonapresentant el llibre i dillunsvinent seré a Mongòlia perfer classes de formació alpartit del govern d’aquestpaís asiàtic. I també gràciesa la gestió que faig dels con-tactes.

Quan diu que el més im-portant és tenir objectius,a què es refereix?La conclusió és que cadapersona ha de tenir objec-tius propis, perquè el queacostuma a passar és quequan una persona entra enuna empresa assumeix elsobjectius de l’empresa. Pothaver-hi moments en quèsiguin convergents, peròtambé pot arribar el dia quesiguin totalment diver-gents. Si tens clars els seusobjectius, tu tries.

Però això pot ser vàlid pera algunes persones, peròno per a la gran majoria.Cal coratge. Jo vaig deixarun treball estable i ben re-munerat en un banc perquèel que m’oferia no encaixa-va amb els meus objectius.El meu entorn familiar vapensar que jo estava boig.El que va succeir és que enels sis anys posteriors no hiha hagut promocions a dinsde l’entitat i els meus ex-companys em deien queesperaven ser acomiadats.Aquest va passar a ser el seuobjectiu de vida.

Certament cal creure molten un mateix per deixaruna bona feina.Això és ser emprenedor desi mateix. Solem entendreque un emprenedor és algúque munta una empresa,però l’emprenedor no éssols això, sovint el negoci ésell mateix. I les grans em-preses cerquen aquest es-perit en els seus professio-nals.

Tenim eines, objectius imètode. Què més ens calper al networking? Posar-hi passió. Gestionarels contactes no és fer ma-temàtiques. Quan parloamb una altra persona, noestic pensant què li puctreure. No és així. És ben béa l’inrevés: he de veure quèhi puc compartir. El mésfantàstic del networking ésque com més comparteixomés tinc de retorn. Si unapersona, en un gest de ge-nerositat, et dóna algunacosa quan tu la necessites,quedes amb una fantàsticasensació sobre aquestapersona. I seguramentcompartiràs aquesta infor-mació amb els teus amics.El cas és que un dia, com sifos màgia, al benefactor seli retorna el que ha donat, id’una manera increïble.

Sembla més una lliçód’ètica que no pas de net-working.És que estem parlant depersones. Cal sembrar lesmil llavors sent conscient

que no obtindràs mil plan-tes. Però de cop i volta unasola llavor pot transfor-mar-se en cent, mil plan-tes. Però no l’endemà decomençar a fer la teva xar-xa de contactes. Aquí no valel curt termini. El seu amicque s’ha quedat a l’aturhauria d’haver començaten això fa molt de temps.

Cal paciència i constància.Sí, no pots desaparèixer. Hiha molta gent que s’hi de-dica fins que se li acaba lafal·lera, i després ho deixaestar. I quan desapareixesestàs creant les condicionsper a la crisi següent.

Què són les “relacions dè-bils” i per què són tan im-portants?És un contacte fora de lanostra xarxa natural i sónimportants perquè moltesoportunitats de fer cosessurten d’aquests enllaços.Si tenim l’actitud adequa-da, anirem a un esdeveni-ment tot i no conèixer nin-gú, precisament perquè es-tarà ple de potencials rela-cions febles.

“El ‘networking’ no ésper trobar feina sinó perno arribar a perdre-la”FRANCESC MUÑOZBARCELONA

Filipe CarreraAUTOR DEL LLIBRE ‘REDES SOCIALES Y NETWORKING’

La targeta de visita de Filipe Carrera no té cap adreça perquè no té un lloc de treball fix. QUIM PUIG

Amb una òptimautilització delscontactes, tindràsmés feina de laque pots assumir

L’empresa mésimportant quetira endavant unemprenedor és ellmateix

Quan parlo ambuna persona, nopenso què en puctreure sinó quèpuc compartir-hi