Índice - edebe · web viewreconeixement que el nostre saber científic obeeix a una llarga...

Història de la Filosofia-BATXILLERATProgramació d’aula

grup edebé 1


Índex1. Introducció

2. Programació

Unitat 1. Els orígens del pensament filosòfic. El pas del mite al logos

Unitat 2. Sòcrates i Plató

Unitat 3. Aristòtil

Unitat 4. El pensament hel·lenístic

Unitat 5. Filosofia i religió. Agustí d’Hipona

Unitat 6. La filosofia àrab. Avicenna i Averrois

Unitat 7. La filosofia escolàstica. Tomàs d’Aquino

Unitat 8. El Renaixement i la revolució científica

Unitat 9. El racionalisme continental. Descartes

Unitat 10. La filosofia empirista. Hume

Unitat 11. La Il·lustració. Rousseau

Unitat 12. L’idealisme transcendental. Kant

Unitat 13. La filosofia política. Utilitarisme i marxisme

Unitat 14. La crisi de la raó il·lustrada. Nietzsche i Freud

Unitat 15. La filosofia analítica. Russell i Wittgenstein

Unitat 16. Filosofia de la ciència. Popper

Unitat 17. Altres corrents filosòfics del segle XX

Unitat 18. La filosofia a Espanya. Ortega y Gasset

grup edebé 2


1. Introducció

A l’hora de procedir a estructurar en unitats didàctiques la distribució i la concreció d’objectius, continguts i criteris d’avaluació de la matèria, l’editorial Edebé ha aplicat una sèrie de criteris, de manera que permetin un ensenyament integrat.

Així, les seqüències d’aprenentatge estan organitzades segons els criteris següents:

Adequació. Tot contingut d’aprenentatge està íntimament lligat als coneixements previs de l’alumne/a.

Continuïtat. Els continguts es van assumint al llarg d’un curs, cicle o etapa.

Progressió. L’estudi en forma helicoïdal d’un contingut en facilita la progressió. Els continguts, un cop assimilats, són represos constantment al llarg del procés educatiu perquè no siguin oblidats. Unes vegades se’n canvia la tipologia (per exemple, si s’han estudiat com a procediments, es reprenen com a valors); altres vegades es reprenen com a continguts interdisciplinaris en altres matèries.

Interdisciplinarietat. Això suposa que els continguts apresos en una matèria serveixen per a avançar en d’altres i que els continguts corresponents a un eix vertebrador d’una matèria serveixen per a aprendre els continguts d’altres eixos vertebradors de la pròpia matèria, és a dir, que permeten donar unitat a l’aprenentatge entre diverses matèries.

Priorització. Es parteix sempre d’un contingut que actua com a eix organitzador i, al voltant seu, es van integrant altres continguts.

Integració i equilibri. Els continguts seleccionats han de cobrir totes les capacitats que s’enuncien en els objectius i en els criteris d’avaluació. Així mateix, es busquen l’harmonia i l’equilibri en el tractament de conceptes, procediments i valors. I, molt especialment, s’han de treballar els valors transversals.

Interrelació i globalització. A l’hora de programar, s’han tingut en compte els continguts que són comuns a dues o més matèries, de manera que, quan siguin abordats, se n’obtingui una visió completa. Així mateix, es presenten els continguts en el seu aspecte més general, per tal de poder analitzar els aspectes més concrets al llarg de les unitats didàctiques, fins a arribar a obtenir-ne una visió global.

Amb tots aquests criteris, la matèria s’estructura en unitats i també se seqüencien els eixos vertebradors de la matèria, de manera que permetin un ensenyament integrat en ordre horitzontal, o bé que possibilitin al professor/a el tractament d’un sol eix en ordre vertical.

grup edebé 3


2. Programació

Unitat 1. Els orígens del pensament. El pas del mite al logos

Temps aproximat: Dues setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura, Història de l’Art, Física, Matemàtiques II, Història de la Música i la Dansa, Grec, Geografia.

Objectius Explorar el context en el qual ha sorgit la filosofia, identificant-ne les primeres preguntes. Diferenciar la filosofia d’altres manifestacions intel·lectuals, com els mites, i constatar que

tots dos volen respondre a qüestions semblants (sobre l’origen del món, la condició humana…).

Constatar el fet que a una qüestió (per exemple, el canvi en la natura) s’hi poden donar multitud de respostes raonades, cadascuna de les quals condicionada per diversos factors.

Llegir de manera comprensiva i crítica textos filosòfics d’autors presocràtics. Exposar correctament, de manera oral i escrita, el pensament filosòfic dels autors

presocràtics.

Competències

Competències específiques

Competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa Conèixer i diferenciar la filosofia d’altres manifestacions intel·lectuals (mites), identificant la

consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seves aportacions en l’actualitat.

Conèixer i argumentar les teories dels principals pensadors de la història de la filosofia.

Competències generals

Competència comunicativa Llegir i comprendre textos relacionats amb l’activitat acadèmica. Redactar textos propis de l’àmbit acadèmic utilitzant informació rellevant amb adequació,

coherència i cohesió textual.

Competència digital Utilitzar la xarxa internet de forma crítica i reflexiva per a la recerca d’informació.

Ensenyaments transversals Educació moral i cívica: Valorar els primers intents d’ordenació social dels pobles antics i

reconèixer la necessitat de normes que regulin la convivència social. Educació per a la pau: Comparar com es concep la vida, el coneixement, la consciència…

des del que s’ha considerat la cultura oriental, d’una banda, i la cultura occidental, de l’altra, per tal de fomentar la tolerància i el respecte per concepcions diferents de la vida.

Continguts

Conceptes

grup edebé 4


Albors a Mesopotàmia i Orient. Reflexió sobre la condició humana. Primer intent d’ordenació social. El naixement de les grans religions.

Origen dels mites grecs. Els minoics. Els micènics. Els antics mites grecs. Explicació racional de la natura. L’escola de Milet. Els pitagòrics. Explicació del canvi: Heràclit versus Parmènides. Els intents de conciliació: els pluralistes.

Procediments Comprensió del significat dels textos proposats. Lectura atenta i activa, i valoració personal

del tema o conjunt de temes dels quals tracti el text. Anàlisi de textos filosòfics breus, adequats al nivell de comprensió de l’alumnat, com en el

cas d’alguns passatges d’obres de pensadors presocràtics. Elaboració de crítiques argumentades sobre textos, teories... Comparació d’elements procedents de cultures diverses. Utilització adequada de conceptes i termes filosòfics rellevants, com els d’arkhé, ésser... Relació i integració de coneixements que pertanyen a diversos camps del saber

(interdisciplinarietat). Consulta de bibliografia: recerca en un llibre de Física de les teories científiques actuals

sobre la matèria. Introducció en un text dels termes que hi falten, realitzant distincions conceptuals, com pot

ser la de natura versus convenció.

Actituds Reconeixement de la importància de la natura en la comprensió de la realitat. Valoració dels llegats culturals (filosòfics, artístics...) de civilitzacions antigues. Descobriment i valoració dels costums, els mites, les lleis... de pobles i cultures no

occidentals. Reflexió sobre la necessitat d’elaborar codis ètics i jurídics objectius i raonats. Valoració del concepte de conflicte (sobretot, per mitjà de l’estudi de la filosofia d’Heràclit)

més enllà de la seva identificació amb alguna cosa violenta, per tal de considerar-lo un procés que té lloc en l’existència humana en societat.

Reconeixement de l’argumentació com la manera més eficaç, coherent i tolerant de defensar la nostra opinió i avaluar la dels altres.

Activitats Llegir el Poema de Gilgameix i deduir i exposar la concepció de l’ésser humà que se’n

desprèn. Argumentar la pròpia opinió sobre diferents ideals de vida de l’Antiguitat. Llegir i comprendre textos antics en què es reflexiona sobre la condició humana. Llegir un text en el qual es reprodueix un dels primers codis d’ordenació social, el Codi

d’Hammurabi, i deduir els principis morals que l’han inspirat. Comparar diversos elements en cultures diferents. Llegir i comprendre un text d’Homer i resoldre les activitats que l’acompanyen. Valorar interpretacions diferents d’un mateix mite. Escollir, d’entre dues opcions, quina és la que millor expressa el nostre coneixement sobre

els antics mites grecs. Reconèixer els diversos significats d’un terme filosòfic com el d’arkhé.

grup edebé 5


Relacionar la problemàtica i les inquietuds dels primers filòsofs sobre l’origen de la matèria amb les investigacions actuals de la Física sobre les partícules elementals.

Exposar i defensar argumentadament el propi punt de vista. Redactar un text argumentatiu en el qual es doni resposta a la pregunta: «Tot és

matematitzable?» Escollir la interpretació adequada de diversos aforismes d’Heràclit. TIC: Visitar una pàgina web i resoldre les activitats que s’hi proposen sobre Heràclit i

Parmènides. Relacionar textos sobre els pluralistes amb teories, idees o propostes de filòsofs d’altres

èpoques històriques. Comentar un text filosòfic d’Aristòtil sobre els pitagòrics, en el qual s’aclareixin i se sintetitzin

les idees del text, es contextualitzi i es posi en relació amb propostes filosòfiques anteriors i posteriors i, finalment, es defensi l’opinió personal.

Criteris d’avaluació Analitzar el contingut de textos filosòfics dels presocràtics, identificant-ne els elements

fonamentals i l’estructura, i comentant-los amb un cert rigor metodològic. Relacionar el problema filosòfic de l’origen i la unitat de la natura amb les condicions

socioculturals que es van donar en la Grècia del segle IV a. C., i al qual han pretès donar resposta.

Conèixer i manejar correctament el vocabulari específic de la matèria (arkhé, pluralitat, canvi, ésser…), consolidant la formació filosòfica adquirida en aquesta etapa.

Comparar i relacionar textos filosòfics sobre els pluralistes amb les teories i les propostes de filòsofs posteriors, per tal d’establir-hi semblances i diferències de plantejament.

Exposar per escrit l’opinió fundada respecte de diversos ideals de vida de l’Antiguitat, aportant-hi les seves pròpies reflexions.

Activitats d’avaluació Llegir un text d’Aristòtil sobre Leucip i resoldre les qüestions que es proposen respecte del

seu contingut i de la relació d’aquest amb el pensament general de l’autor i amb les propostes d’altres pensadors anteriors i posteriors.

Resoldre un test multiopció sobre els continguts de la unitat.

grup edebé 6


Unitat 2. Sòcrates i Plató

Temps aproximat: Dues setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura, Grec, Història de l’Art, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Física, Matemàtiques.

Objectius Comprendre i utilitzar correctament els conceptes filosòfics: idealitzar, relativisme, natural,

convencional. Comentar determinats aspectes de diversos textos. Constatar el fet que els diversos temes que tracta Plató estan interrelacionats formant un

sistema. Comprendre la influència de les circumstàncies socials i polítiques en la creació filosòfica. Identificar els grans àmbits de la reflexió filosòfica i els conceptes propis de cadascun. Exercitar-se en la redacció de petits assajos en els quals es tracta un problema quotidià des

d’un punt de vista filosòfic. Millorar en l’elaboració d’esquemes o mapes conceptuals. Exercitar-se en la lectura de textos filosòfics d’extensió mitjana i descobrir-ne el significat. Analitzar textos en relació amb el pensament de l’autor i amb l’època, i ser capaç de valorar-

ne algun aspecte. Analitzar posicions polítiques oposades, valorant les que no són excloents.

Competències


Competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa Interès per conèixer les aportacions dels sofistes, de Sòcrates i de Plató i voluntat de

precisió en l’ús dels conceptes d’aquests corrents. Utilització ordenada i crítica de fonts i de textos relacionats amb les diverses concepcions

del món, de l’ésser humà, de la societat i del coneixement de Sòcrates i de Plató.


Competència comunicativa Llegir i comprendre textos relacionats amb l'activitat acadèmica.

Competència en la gestió i el tractament de la informació Manejar amb autonomia diferents tipus d’obres de consulta, com ara diccionaris,

enciclopèdies o històries de la filosofia, en suport estàndard o informàtic, com a eines per a la comprensió de textos, la redacció de treballs o la preparació d’exposicions orals i debats.

Ensenyaments transversals Educació moral i cívica: Conèixer l’origen de la democràcia i reflexionar respecte de les

semblances i diferències entre les primeres democràcies directes i les actuals democràcies representatives. Reconèixer, a més, el valor d’aquesta forma d’organització social i política com la que millor afavoreix el propi desenvolupament personal.

Educació per al consumidor: A partir de la interpretació que Emili Lledó fa del mite de la caverna platònic, adoptar una actitud crítica davant la situació en què ens trobem a causa de

grup edebé 7


la proliferació i extensió dels grans mitjans de comunicació.

Continguts

Conceptes De la physis a la polis. La democràcia atenesa. Els sofistes, els professors de la

democràcia. Sòcrates. La relació de Sòcrates i els sofistes. El mètode socràtic. L’ètica socràtica. Plató. El context vital. L’Acadèmia platònica. La teoria de les idees. El món de les idees i el món de les coses. El mite del Demiürg. L’epistemologia platònica. El mite de la caverna. El procés de coneixement. Reminiscència:

conèixer és recordar. L’antropologia platònica. El mite del carro alat. Ànima tripartida i virtuts ètiques. El dualisme

ànima i cos. L’Estat utòpic o ideal. El somni de Plató. Una societat estructurada en classes socials.

Educació i selecció dels millors. Jerarquia de règims polítics.

Procediments Comprensió del significat dels textos proposats. Lectura atenta i activa, i valoració personal

del tema o conjunt de temes dels quals tracti el text. Anàlisi de la metodologia filosòfica, per mitjà de l’examen d’un text sobre l’art maièutic de

Sòcrates. Elaboració de la pròpia opinió sobre qüestions relacionades amb els fonaments de l’ètica, a

partir de l’intel·lectualisme moral. Comparació de les qualitats antagòniques de les dues realitats que componen el dualisme

platònic. Confecció d’un esquema que contingui una síntesi de les diferències entre els dos mons

platònics: el món ideal i el món material. Anàlisi comparativa de les concepcions platònica i actual sobre el temps i el cosmos. Lectura atenta i interpretació en clau simbòlica del sentit metafòric del mite de la caverna. Detecció d’errors en diverses frases en les quals s’han emprat malament els conceptes. Redacció d’un petit assaig en el qual s’exposi l’opinió personal davant d’una interpretació

actualitzada del mite de la caverna en què es qüestiona la situació i la condició de l’ésser humà en la societat actual.

Recerca i proposta d’exemples que il·lustrin la distinció platònica entre doxa i episteme. Explicació i comentari d’afirmacions que intenten reproduir alguns aspectes de la teoria

platònica, així com valoració i crítica personal d’aquestes afirmacions.

Actituds Reconeixement de la importància del diàleg i la interacció en la recerca del coneixement i la

veritat, així com en l’enriquiment de la reflexió filosòfica. Actitud crítica davant la situació en què ens trobem a causa de la proliferació i extensió dels

grans mitjans de comunicació. Consciència de la importància del coneixement per a dur una vida autèntica, així com de la

necessitat de fonamentar i legitimar el que sabem. Valoració de les teories cosmològiques dels filòsofs de l’època antiga, per les intuïcions que

les van promoure i el raonament que les acompanya. Constatació de l’equilibri, la temprança, la fortalesa i la saviesa com a virtuts necessàries per

a dur una vida justa. Consciència de la rellevància i la complexitat d’un tema com la naturalesa de l’ànima i el cos

i la relació entre ells.

grup edebé 8


Acceptació de l’educació com un dels elements bàsics per a fonamentar i promoure una societat millor.

Reconeixement de la necessitat d’una organització social apropiada que garanteixi l’equilibri de la felicitat dels seus membres.

Reflexió sobre la pròpia concepció de la justícia. Consciència dels perills i els desavantatges que comporta una organització social injusta.

Activitats Comparar les característiques de la democràcia directa atenesa i la democràcia

representativa actual. Llegir una paradoxa de Protàgores com a model de l’actitud filosòfica dels sofistes. TIC: participar en un fòrum d’internet per tal de comentar les possibles solucions a la

paradoxa de Protàgores. Comprovar en un text de Plató l’art maièutic de Sòcrates, posar-hi un títol, resumir-lo i

expressar la pròpia opinió al voltant del tema que s’hi tracta. A partir d’un text, reflexionar sobre les implicacions filosòfiques de l’intel·lectualisme moral

de Sòcrates. Reconèixer tres esdeveniments vitals en la biografia de Plató que siguin especialment

significatius per a la seva proposta filosòfica. A partir d’un text de Plató en què es descriu el món de les coses, redactar una descripció del

món de les idees. Elaborar un esquema en què se sintetitzi la comparació entre els dos mons platònics. Relacionar la teoria del Demiürg de Plató amb la teoria astrofísica del big bang. Explicitar el valor dels símbols que apareixen en el mite de la caverna de Plató. Redactar un assaig en el qual s’exposin les idees que li ha suggerit la interpretació

antropològica del mite de la caverna de Plató, feta per Emili Lledó. TIC: establir semblances entre la pel·lícula El show de Truman i el mite de la caverna de

Plató. Descobrir els errors en dues analogies sobre el procés de coneixement tal com l’entén Plató,

i corregir-los. Proposar exemples que permetin distingir l’opinió (doxa) de la ciència (episteme). Comparar el significat actual del terme justícia amb el que té en Plató. Comentar un text filosòfic de Plató sobre la relació cos-ànima, en el qual s’aclareixin i se

sintetitzin les idees del text, es contextualitzi i es posi en relació amb propostes filosòfiques anteriors i posteriors i, finalment, es defensi l’opinió personal.

Criteris d’avaluació Analitzar el contingut de textos filosòfics de Plató, identificant-ne els elements fonamentals i

l’estructura, i comentant-los amb rigor metodològic. Comentar i jutjar críticament un text filosòfic de Protàgores, identificant els supòsits implícits

que el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seves aportacions en l’actualitat.

Conèixer i manejar correctament el vocabulari específic de la matèria (idea, polis, democràcia, justícia, bé, ciència, opinió…), consolidant la formació filosòfica en aquesta etapa.

Aplicar en les activitats plantejades (comentaris de text, dissertacions, argumentacions…) el procediment metodològic adequat, en funció de la seva orientació científica o filosòfica.

Analitzar críticament les formulacions ideològiques de caràcter excloent i discriminatori que apareixen en el discurs filosòfic dels sofistes i de Plató.

grup edebé 9


Activitats d’avaluació Llegir un text de Plató sobre la teoria de les idees i resoldre les qüestions que es proposen

respecte del seu contingut i de la seva relació amb el pensament general de l’autor i amb les propostes d’altres pensadors anteriors i posteriors.

Resoldre un test multiopció.

grup edebé 10


Unitat 3. Aristòtil

Temps aproximat: Dues setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura, Biologia i Geologia, Física, Història de l’Art, Grec.

Objectius Entendre el complex pensament d’Aristòtil com un tot integrat que forma un sistema

cientificofilosòfic. Comparar actituds diferents a l’hora d’interpretar la realitat; en aquest cas, l’actitud més

realista d’Aristòtil enfront de l’idealisme característic de Plató. Conèixer i interioritzar eines i conceptes bàsics dels procediments deductius. Analitzar conceptes filosòfics i elaborar definicions atenent a l’evolució que han sofert al llarg

del temps. Reconèixer el sentit i el valor de propostes ètiques com la defensa de la moderació i la

prudència. Valorar algunes posicions teòriques de l’autor com a respostes innovadores a vells

problemes que, a més a més, han tingut repercussions importants en la filosofia posterior.

Competències


Competència en l’anàlisi i síntesi crítica de textos filosòfics Analitzar i comentar les tesis aristotèliques més significatives, establint relacions amb altres

posicions filosòfiques coetànies, anteriors o posteriors.


Competència comunicativa Participar en debats sobre les posicions d’Aristòtil amb actitud constructiva, crítica i

tolerant, fonamentant les pròpies opinions i valorant les dels altres.

Competència en la gestió i el tractament de la informació Conèixer i utilitzar els canals per a difondre i compartir informació.

Ensenyaments transversals Educació moral i cívica: Reconèixer el sentit i el valor de propostes ètiques, com la

d’Aristòtil, que reivindiquen virtuts com la prudència i la moderació en la consecució d’una vida feliç i d’una comunitat cohesionada.

Educació per a la salut: Conèixer una proposta filosòfica com la d’Aristòtil, que, enfront d’altres, valora i dignifica el cos, com un constituent essencial de la persona.

Continguts

Conceptes Aristòtil i el seu món. Context polític i formació especial. Aristòtil a l’Acadèmia de Plató.

Allunyament de Plató: viatges i observació. El Liceu. Metafísica, més enllà de la Física. El problema del canvi. La realitat substancial. Potència i

acte. Les quatre causes. De la Cosmologia a la Teologia.

grup edebé 11


Coneixement i lògica. Tots els homes desitgen saber. Teoria del coneixement. Lògica: l’argumentació deductiva.

Antropologia i Ètica. L’ésser humà. Ètica: a la recerca de la felicitat. Virtuts dianoètiques. Les virtuts ètiques i el terme mitjà.

L’organització política. L’ésser humà, un animal polític. Els règims polítics.

Procediments Comparació dels punts bàsics de l’obra i el pensament de dos autors diferents com Plató i

Aristòtil. Identificació i correcció d’errors en afirmacions que tracten de reproduir la teoria aristotèlica

sobre la substància. Utilització i assimilació de la terminologia específica d’Aristòtil buscant el terme apropiat que

completi frases inacabades. Comprensió de les distincions clau en la teoria de les quatre causes relacionant els diversos

conceptes amb l’exemple que els correspon. Consulta de termes específics en diccionaris i definició personal d’aquests termes. Preparació i realització d’un debat, en el qual es prengui partit per una de les dues posicions

contraposades pel que fa a l’actitud humana envers el coneixement. Comprensió, comparació i explicació de diverses actituds epistemològiques: relativisme,

escepticisme i optimisme. Classificació de proposicions segons la qualitat i la quantitat. Identificació de l’estructura lògica de diversos raonaments deductius. Formalització de sil·logismes i determinació del tipus de figura. Comprensió d’un text de Plató i comparació de les idees que s’hi exposen amb la teoria

aristotèlica. Elaboració de petits textos filosòfics en els quals s’exposi de manera crítica i argumentada

l’opinió personal respecte d’alguns dels temes que aborda Aristòtil en el seu sistema filosòfic.

Comentari de textos filosòfics breus en el quals, a més d’analitzar-ne formalment l’estructura i el contingut, es dugui a terme una valoració personal del seu missatge.

Actituds Reconeixement del sentit i el valor de propostes ètiques que reivindiquen la moderació i la

prudència en el comportament. Consciència de l’actitud crítica i oberta pròpia del plantejament filosòfic d’un pensador com

Aristòtil. Valoració de l’interès aristotèlic per entendre i explicar racionalment la natura. Revalorització del cos en l’antropologia i l’epistemologia aristotèliques enfront d’altres

plantejaments que n’infravaloren el paper en el desenvolupament humà. Reconeixement de la importància del saber pràctic en la consecució del bé i la felicitat. Acceptació que l’activitat racional i intel·lectual pot contribuir de manera decisiva a la

consecució de la felicitat. Coneixement del caràcter naturalment social de l’ésser humà. Valoració de l’estabilitat i la moderació com les condicions necessàries perquè els règims

polítics garanteixin les necessitats individuals i col·lectives.

Activitats Comparar l’actitud d’Aristòtil amb la de Plató. TIC: resoldre una activitat web en la qual es treballa la crítica aristotèlica a la teoria de les

idees de Plató.

grup edebé 12


Valorar la compatibilitat o incompatibilitat de certes afirmacions amb la teoria d’Aristòtil de la substància.

Completar amb els termes adequats oracions en què s’exemplifica la teoria de la potència i l’acte d’Aristòtil.

Relacionar les quatre causes que estableix Aristòtil amb els elements concrets que intervindrien en un procés de canvi.

Buscar el significat que tenen certs ètims grecs i deduir el significat que adquireixen termes filosòfics que els contenen.

Participar en un debat en què es discuteix sobre si els éssers humans senten una inclinació natural cap al saber.

Comparar la posició epistemològica de Plató i Aristòtil amb la de pensadors anteriors. Explicar i comparar les diferents posicions epistemològiques: relativisme, escepticisme i

optimisme epistemològic. Classificar exemples de proposicions segons el tipus al qual pertanyen tenint en compte el

criteri de la quantitat i la qualitat. Analitzar sil·logismes i assenyalar-ne les premisses, la conclusió i els termes menor, major i

mitjà. Formalitzar sil·logismes i reconèixer a quina figura pertanyen. Redactar una definició personal de felicitat, posar totes les definicions en comú i valorar

argumentadament la que sembla més adequada. Deduir i reflexionar les implicacions de la teoria del terme mitjà aplicada a casos concrets i

actuals. Llegir un text d’Aristòtil sobre la sociabilitat humana i respondre les preguntes que es

formulen sobre el seu contingut. A partir d’un text d’Aristòtil, definir i classificar els diferents tipus d’Estat i de govern:

monarquia, aristocràcia, república, tirania, oligarquia i democràcia. Comentar un text filosòfic d’Aristòtil, en el qual s’aclareixin i se sintetitzin les idees del text,

es contextualitzi i es posi en relació amb propostes filosòfiques anteriors i posteriors i, finalment, es defensi l’opinió personal.

Criteris d’avaluació Analitzar el contingut d’un text d’Aristòtil, identificant-ne els elements fonamentals i

l’estructura, i comentant-lo amb un cert rigor metodològic. Relacionar els problemes filosòfics sobre el canvi amb les principals condicions

socioculturals en les quals apareixen i a les quals han pretès donar resposta, situant-los adequadament en la seva època i correlacionant-ne les característiques principals.

Comentar i jutjar críticament un text filosòfic d’Aristòtil, identificant els supòsits implícits que el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seves aportacions en l’actualitat.

Conèixer i manejar el vocabulari específic de la matèria (potència, acte, substància, hilemorfisme…), consolidant la formació filosòfica adquirida en aquesta etapa.

Participar en un debat respecte de si l’interès per conèixer és inherent a l’ésser humà, tal com defensa Aristòtil en contra de Plató.

Activitats d’avaluació Llegir un text d’Aristòtil sobre el terme mitjà i resoldre les qüestions que es proposen



grup edebé 13


Unitat 4. El pensament hel·lenístic

Temps aproximat: Dues setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura, Història de l’Art, Matemàtiques, Física, Biologia i Geologia, Grec.

Objectius Descobrir una concepció de l’activitat filosòfica pròpia dels moments de conflicte i crisi com

va ser l’hel·lenístic. Comprendre les diverses visions del món que es poden adoptar des de sistemes filosòfics

diferents. Avaluar la força d’unes determinades propostes ètiques, les propostes hel·lenístiques. Exercitar-se en la connexió d’actituds filosòfiques del passat amb comportaments i actituds

filosòfiques del present. Constatar el camí que pren una ciència separada de l’especulació filosòfica, com va ser la

ciència alexandrina. Valorar el paper de l’observació i l’experimentació en els avenços científics. Captar la vigència i l’actualitat tant d’idees filosòfiques com d’encerts científics propis de

l’època.

Competències


Competència en l’anàlisi i síntesi crítica de textos filosòfics Analitzar i resumir les característiques socials i culturals bàsiques del pensament hel·lenístic

i grecoromà, i entendre de quina manera poden condicionar el pensament filosòfic i científic posterior.


Competència comunicativa Mostrar una disposició favorable al diàleg raonat i a la col·laboració amb la resta de

persones de classe. Desenvolupar habilitats per a exposar amb correcció el pensament filosòfic de les escoles

hel·lenístiques oralment i per escrit.

Competència personal i interpersonal Tenir esperit d’autoexigència en el compliment de les tasques compartides assumides.

Ensenyaments transversals Educació per a la pau: Reconèixer i respectar les normes del bon diàleg i la tolerància en la

pràctica del debat. Valorar el diàleg com la millor manera de solucionar els conflictes teòrics i de qualsevol mena.

Educació per a la salut: Preocupar-se per la salut física i psíquica, mitjançant l’anàlisi dels quatre remeis epicuris. Interessar-se per la prevenció de malalties.

Continguts

grup edebé 14


Conceptes De la polis als regnes hel·lenístics. Atenes, peça d’un imperi. Les monarquies

hel·lenístiques. Conseqüències de la decadència de la polis. Arrels de la filosofia hel·lenística. Escola de Mègara. Escola hedonista. Escola cínica. L’hel·lenisme filosòfic. Epicureisme. Estoïcisme. Escepticisme. L’hel·lenisme científic. Euclides d’Alexandria, el sistematitzador. Arquimedes, matemàtic,

físic i enginyer. Aristarc de Samos, l’astrònom. Eratòstenes, el mesurador. Claudi Ptolemeu, l’astrònom compilador.

La filosofia hel·lenística a Roma. L’hel·lenització filosòfica. Sèneca.

Procediments Aplicació dels conceptes i les teories filosòfiques en l’anàlisi de qüestions contemporànies. Crítica raonada d’algunes de les teories i idees estudiades. Constatació de l’evolució d’alguns termes o conceptes filosòfics (per exemple, cinisme). Exposició raonada i argumentada de l’opinió personal sobre temes filosòfics (per exemple, el

desig, el temor als déus i a la mort...). Reflexió crítica sobre les posicions estoiques a favor de la impertorbabilitat d’esperit i la

supressió dels desitjos. Debat sobre la possibilitat de certesa en el coneixement.

Actituds Valoració de la filosofia com a art del bon viure. Reconeixement que el fet de filosofar no és

només un exercici teòric, sinó que serveix de guia en la vida quotidiana. Preocupació per la salut física i psíquica, mitjançant l’anàlisi dels quatre remeis epicuris.

Interès per la prevenció de malalties. Descobriment i valoració de diferents ideals de vida. Respecte i tolerància envers la forma de vida escollida lliurement per diferents persones o

comunitats. Valorar la importància de la natura (com a part harmònica de l’univers, en els sistemes cínic

i estoic, i com a espai d’un esbarjo mesurat i equilibrat, en el sistema epicuri). Exercici de la tolerància, de la capacitat de diàleg i de la convivència cívica per mitjà del

debat. Recerca raonada i argumentada del lliure consens (o bé de pactes) davant múltiples opcions

sobre un tema, interessos oposats... Actitud de discerniment davant l’oferta de béns de consum, especialment mitjançant l’estudi

de les actituds cínica, estoica i epicúria. Anàlisi de sistemes ètics i morals rellevants de l’Antiguitat.

Activitats Buscar informació en fonts diverses, com diccionaris, enciclopèdies, obres de consulta,

internet…, sobre el concepte de cínic, amb l’objectiu de comparar el sentit que tenia en l’Antiguitat i el que té actualment.

Actualitzar aspectes de la teoria de l’epicureisme, com per exemple els tetrafarmakon. TIC: completar textos d’una pàgina web sobre Epicur. Exposar argumentadament la pròpia opinió respecte dels principis de l’estoïcisme. Participar en un debat sobre la possibilitat epistemològica de certesa. Definir termes filosòfics, com el d’escepticisme. Deduir les implicacions de termes euclidians. Comentar un text filosòfic d’Epicur sobre la relació cos-ànima, en el qual s’aclareixin i se

grup edebé 15



Criteris d’avaluació Analitzar el contingut de textos filosòfics del pensament hel·lenístic, identificant-ne els

elements fonamentals i l’estructura, i comentant-los amb un cert rigor metodològic. Relacionar els problemes filosòfics de l’hel·lenisme amb les principals condicions

socioculturals en les quals apareixen i a les quals han pretès donar resposta, situant-los adequadament en la seva època i correlacionant-ne les característiques.

Ordenar i situar cronològicament les diverses respostes donades a les preguntes filosòfiques bàsiques, relacionant-les amb els filòsofs anteriors i identificant-ne la influència i la permanència en la reflexió filosòfica posterior.

Conèixer i manejar correctament el vocabulari específic de la matèria, com autarquia, ataràxia, tetrafarmakon…, tot consolidant la formació filosòfica adquirida en aquesta etapa.

Participar en un debat al voltant de la possibilitat de coneixement cert i indubtable, i exposar per escrit la pròpia opinió sobre algun problema filosòfic del present que susciti l’interès dels alumnes, aportant les seves pròpies reflexions i relacionant-les amb altres posicions d’èpoques passades prèviament estudiades.

Activitats d’avaluació Llegir un text de Sèneca sobre la felicitat i resoldre les qüestions que es proposen respecte

del seu contingut i de la seva relació amb el pensament general de l’autor i amb les propostes d’altres pensadors anteriors i posteriors.


grup edebé 16


Unitat 5. Filosofia i religió. Agustí d’Hipona

Temps aproximat: Dues setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura, Història de l’Art, Llatí.

Objectius Comprendre la importància de l’Imperi romà i la seva dilatada influència en el conjunt del

pensament occidental. Captar com les filosofies i les religions de pobles diferents van enriquir la cultura romana. Descobrir les aportacions del pensament cristià. Conèixer el pensament de sant Agustí i captar-ne la importància.

Competències


Competència en l’anàlisi i síntesi crítica de textos filosòfics Comparar i analitzar els diversos enfocaments i pressupòsits dels sistemes, teories i

corrents filosòfics estudiats.

Competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa Abordar les diferents concepcions filosòfiques en el seu context historicocultural.


Competència comunicativa Identificar, explicar i usar correctament la terminologia bàsica dels autors i els corrents de

pensament treballats.

Competència en la gestió i el tractament de la informació Recollir informació rellevant i organitzar-la per a la realització de síntesis.

Ensenyaments transversals Educació per a la pau: Conèixer i aprendre a respectar sistemes ètics, polítics o religiosos

diferents del propi, sense deixar mai de banda la defensa dels drets i els deures inalienables de cada ésser humà. Reconèixer el missatge de pau i amor fratern que inspira el cristianisme.

Educació ambiental: Valorar les propostes filosòfiques que, com la d’Agustí d’Hipona, valoren la natura i el món, i de les quals se’n segueix una actitud de respecte i protecció.

Continguts

Conceptes Les religions orientals a Roma. La història de Roma. La religió romana primitiva. L’arribada

de les religions orientals. Les religions monoteistes. El neoplatonisme: intent de conciliació. El pensament cristià. El sorgiment del cristianisme. Aportacions. La Patrística. Sant Agustí. Un home entre dues èpoques. Demarcació entre neoplatonisme i cristianisme.

grup edebé 17


Raó i fe. Déu i el món. Visió de l’ésser humà. Concepció de la història.

Procediments Comprensió de conceptes i termes filosòfics rellevants (per exemple, U, il·luminació,

autoconsciència, lliure albir...). Recerca d’informació sobre el maniqueisme. Relacionar i integrar elements històrics i filosòfics (per exemple, la caiguda de l’Imperi romà i

el pensament de sant Agustí). Captació de les influències que una determinada concepció filosòfica ha rebut d’unes altres

d’anteriors. Descobriment d’elements platònics en la filosofia cristiana de sant Agustí. Comparació i relació dels diversos elements d’una teoria filosòfica, d’una cultura

determinada... Exposició racionalment fonamentada de l’opinió personal sobre qüestions d’una certa

complexitat, que inclogui arguments i exemples. Assimilació dels diferents matisos que pot presentar el concepte de llibertat en els seus

diversos usos.

Actituds Descobriment i valoració dels llegats culturals transmesos pels diversos pobles al llarg de la

història. Apreciació de les tradicions culturals i sistemes de pensament d’altres pobles i cultures. Valoració de l’originalitat del missatge de la religió cristiana i la seva aposta a favor de l’amor

fratern com a via de salvació. Interès pel coneixement dels fonaments històrics d’elements de la cultura actual. Descobriment del valor del perdó com a principi ètic i com a element fonamental en el

cristianisme. Actitud de respecte i tolerància envers sistemes ètics, polítics o religiosos diferents del propi,

sense deixar mai de banda la defensa dels drets i els deures inalienables de cada ésser humà.

Recerca de solucions per tal d’arribar a superar els conflictes que es produeixen en les relacions intersubjectives (especialment a causa de les diferències culturals).

Discussió argumentada sobre dilemes morals com, per exemple, l’ús de la llibertat. Valoració de les diferències culturals entre les persones de procedència diversa.

Activitats Elaborar un treball d’investigació i síntesi sobre la història de l’Imperi romà. Comparar diversos aspectes, com l’organització sociopolítica, el pensament filosòfic o l’art,

entre la cultura grega i la romana. Relacionar i comparar la ideologia cristiana amb les teories filosòfiques de Plató. Investigar en fonts d’informació tradicionals i en les noves tecnologies sobre el maniqueisme

i relacionar-ho amb la filosofia de l’època. Llegir un text d’Agustí d’Hipona sobre la teoria de la il·luminació i rastrejar-hi les influències

platòniques. Analitzar els diversos sentits de termes filosòfics com llibertat. TIC: posar en pràctica els coneixements sobre el cristianisme i sant Agustí resolent les

activitats interactives d’una web especialitzada. Comentar un text filosòfic d’Agustí d’Hipona sobre les relacions entre fe i raó, en el qual

s’aclareixin i se sintetitzin les idees del text, es contextualitzi i es posi en relació amb propostes filosòfiques anteriors i posteriors i, finalment, es defensi l’opinió personal.

grup edebé 18


Criteris d’avaluació Analitzar el contingut de textos filosòfics d’Agustí d’Hipona, identificant-ne els elements

fonamentals i l’estructura, i comentant-los amb un cert rigor metodològic. Relacionar els problemes filosòfics estudiats amb les principals condicions socioculturals en

les quals apareixen i a les quals han pretès donar resposta, situant-los adequadament en la seva època i correlacionant-ne les característiques principals.

Comentar i jutjar un text filosòfic d’Agustí d’Hipona, identificant els supòsits implícits que el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seves aportacions en l’actualitat.

Conèixer i manejar correctament el vocabulari específic de la matèria, com raó, fe, maniqueisme…, tot consolidant la formació filosòfica adquirida en aquesta etapa.

Elaborar petits treballs sobre la història de l’Imperi romà, exposant de manera clara i ordenada les grans línies conceptuals dels filòsofs que hi estan relacionats, i que s’han estudiat de manera analítica.

Exposar per escrit l’opinió fundada respecte de problemes filosòfics com el maniqueisme o la llibertat, aportant-hi les pròpies reflexions i relacionant-les amb altres posicions d’èpoques passades prèviament estudiades.

Analitzar críticament les formulacions ideològiques de caràcter excloent i discriminatori que apareixen en el discurs filosòfic d’aquesta època, assenyalant-ne la vinculació amb altres plantejaments socials i culturals propis de l’època.

Activitats d’avaluació Llegir un text d’Agustí d’Hipona sobre la il·luminació i resoldre les qüestions que es

proposen respecte del seu contingut i de la seva relació amb el pensament general de l’autor i amb les propostes d’altres pensadors anteriors i posteriors.


grup edebé 19


Unitat 6. La filosofia àrab. Avicenna i Averrois

Temps aproximat: Dues setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura, Història de l’Art, Geografia.

Objectius Adquirir una visió panoràmica de l’Edat Mitjana i comprendre que inclou cultures i filosofies

diferents. Constatar que intel·lectuals de diferents cultures s’enfronten a qüestions semblants. Valorar l’aportació de la cultura àrab al desenvolupament de la filosofia occidental. Conèixer el pensament dels principals filòsofs àrabs de l’Edat Mitjana.

Competències


Competència en l’anàlisi i síntesi crítica de textos filosòfics Situar les concepcions filosòfiques medievals en el marc social i cultural en què es

plantegen i del qual són expressió.

Competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa Identificar, comentar i jutjar críticament textos filosòfics de diferents corrents filosòfics,

identificant la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seves aportacions en l’actualitat.


Competència comunicativa Interès per usar amb propietat el lèxic filosòfic i científic per a la bona presentació de

treballs i resums.

Competència personal i interpersonal Mostrar disposició favorable a participar en les activitats de classe i a treballar en equip.

Ensenyaments transversals Educació moral i cívica: Apreciar els plantejaments filosòfics, com el d’Avempace i altres

filòsofs musulmans, que reivindiquen el paper de la filosofia per a ajudar l’ésser humà a perfeccionar-se.

Educació per a la pau: Reconèixer i valorar l’aportació de la filosofia de cultures com la musulmana, en el desenvolupament de la pròpia. Valorar les èpoques històriques que s’han caracteritzat per la convivència pacífica de cultures diferents i per l’intercanvi plural.

Continguts

Conceptes Un mil·lenni multicultural. Una llarga nit de mil anys? La problemàtica dominant. Occident

versus Orient. L’islam i la filosofia àrab. La religió musulmana. El pensament àrab. La filosofia com a via de

perfeccionament.

grup edebé 20


Avicenna. La necessitat d’ésser. Déu i creació. Averrois. Teoria de la doble veritat. El món: etern o creat? Enteniment agent i enteniment

pacient. Providència i saviesa de Déu.

Procediments Comprensió dels aspectes bàsics de la religió musulmana i de la filosofia d’Avicenna i

Averrois. Examen crític de les acusacions que es van fer a la filosofia averroista des de l’òptica

cristiana. Connexió i comparació de teories i situacions d’èpoques anteriors amb unes altres de

pròpies de l’època actual. Confrontació de respostes filosòfiques diferents a un mateix tema o qüestió com el dels

universals o el de les relacions entre fe i raó.

Actituds Anàlisi i valoració de cultures i religions diverses (com la musulmana). Actitud de respecte i tolerància envers altres cultures. Reconeixement de l’intercanvi cultural entre diversos pobles i cultures al llarg de la història.

Activitats Especificar els conceptes de les filosofies platònica i aristotèlica que han perviscut de

manera significativa en la filosofia posterior. TIC: recórrer virtualment el mil·lenni que comprèn l’Edat Mitjana, i conèixer els principals

esdeveniments històrics i culturals. Reconèixer en un text d’Al-Farabi la influència de la filosofia grega clàssica. Exposar argumentadament l’opinió sobre una definició de filosofia proposada per Al-Kindi. Redactar una definició personal de filosofia. Llegir un text d’Avicenna sobre la unicitat de l’ésser necessari i resoldre les qüestions que

l’acompanyen. Analitzar les acusacions que es van fer a l’averroisme. Comentar un text filosòfic d’Averrois sobre la construcció del saber, en el qual s’aclareixin i

se sintetitzin les idees del text, es contextualitzi i es posi en relació amb propostes filosòfiques anteriors i posteriors i, finalment, es defensi l’opinió personal.

Criteris d’avaluació Analitzar el contingut de textos de filòsofs àrabs, identificant-ne els elements fonamentals i

l’estructura, i comentant-los amb un cert rigor metodològic. Relacionar els problemes filosòfics estudiats amb les principals condicions socioculturals en


Comentar i jutjar un text filosòfic d’Averrois, identificant els supòsits implícits que el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seves aportacions en l’actualitat.

Comparar i relacionar textos filosòfics de diverses èpoques (grecs clàssics i àrabs medievals), per tal d’establir entre ells semblances i diferències de plantejament.

Exposar per escrit l’opinió fundada respecte de possibles definicions de filosofia, aportant-hi les pròpies reflexions i relacionant-les amb altres posicions d’èpoques passades prèviament estudiades.

grup edebé 21


Activitats d’avaluació Llegir un text d’Avicenna sobre el coneixement i resoldre les qüestions que es proposen



grup edebé 22


Unitat 7. La filosofia escolàstica. Tomàs d’Aquino

Temps aproximat: Dues setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura, Història de l’Art, Física, Matemàtiques.

Objectius Adquirir una visió panoràmica de l’Edat Mitjana i comprendre que inclou cultures i filosofies

diferents. Exercitar-se en la capacitat de captar semblances i diferències entre filosofies diferents. Percebre les connexions existents entre la situació politicosocial i les filosofies que s’han

elaborat. Conèixer alguns dels pensadors representatius de l’època com, per exemple, sant Tomàs. Adonar-se que els filòsofs medievals tractaven qüestions molt properes a les nostres

preocupacions. Reconèixer i comprendre el significat i la transcendència de qüestions com la dels

universals. Valorar la importància dels desenvolupaments científics a finals de l’Edat Mitjana.

Competències


Competència en l’anàlisi i síntesi crítica de textos filosòfics Analitzar els textos filosòfics atenent al seu contingut temàtic i identificant les semblances i

diferències entre diversos corrents filosòfics.

Competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa Identificar problemes filosòfics rellevants de la unitat i analitzar-los argumentant i valorant

diverses perspectives teòriques. Mostrar capacitat per a captar semblances i diferències entre filosofies diferents.


Competència personal i interpersonal Treballar en equip d'una manera constructiva i afavorint el clima de treball.

Competència en coneixement i interacció amb el món Conèixer i entendre la dimensió temporal dels processos d’evolució politicosocial i les

filosofies que n’han sorgit.

Ensenyaments transversals Educació moral i cívica: Conèixer i valorar les aportacions ètiques de l’època medieval, com

a precedents de molts dels valors de la nostra societat.

Continguts

Conceptes L’inici de l’escolàstica. La qüestió dels universals. L’argument ontològic. L’esplendor escolàstica: sant Tomàs. La cristianització d’Aristòtil. Raó i fe. Ètica. Els franciscans del segle XIII. El moviment franciscà. Ramon Llull.

grup edebé 23


La decadència de l’escolàstica. La crisi del segle XIV. Guillem d’Occam. Desenvolupaments científics del segle XIV.

Procediments Utilització correcta dels termes i els conceptes filosòfics rellevants (per exemple, universal,

argument ontològic...). Relació i integració d’elements històrics amb trets culturals i filosòfics d’una època. Connexió i comparació de teories i situacions d’èpoques anteriors amb unes altres de

pròpies de l’època actual. Confrontació de respostes filosòfiques diferents a un mateix tema o qüestió, com el dels

universals o el de les relacions entre fe i raó. Anàlisi de textos filosòfics breus, que s’han escollit tenint en compte el nivell de l’alumnat. Expressió de l’opinió personal sobre temes filosòfics rellevants, com en el cas de l’èxit del

panteisme en la història del pensament. Recerca reflexiva i crítica de solucions i respostes per a qüestions complexes (per exemple,

la lliure elecció, l’omnipotència de Déu...).

Actituds Actitud de respecte i tolerància envers altres cultures. Valoració dels diversos intents de sistematització del saber elaborats per l’ésser humà

durant l’època medieval, i de la seva visió espiritualitzada de la vida. Interès per la identificació dels fonaments històrics de molts aspectes de la nostra cultura

(per exemple, la primera definició de la persona segons el sentit actual, l’origen de les universitats, el dels monestirs...).

Desenvolupament de les capacitats crítica i argumentativa.

Activitats Analitzar i valorar l’aportació filosòfica d’un pensador medieval com sant Anselm des de la

perspectiva de pensadors clàssics com Plató i Aristòtil. Sintetitzar les cinc vies tomistes per a la demostració de l’existència de Déu. Aplicar conceptes i idees filosòfics d’èpoques anteriors en la resolució de problemes actuals. Exposar argumentadament una resposta personal a la pregunta de si Déu té limitacions. Connectar un text contemporani amb la filosofia de Guillem d’Occam. Comentar un text filosòfic de sant Tomàs per a demostrar l’existència de Déu, en el qual


Criteris d’avaluació Analitzar el contingut de textos de filòsofs medievals, identificant-ne els elements

fonamentals i l’estructura, i comentant-los amb un cert rigor metodològic. Relacionar els problemes filosòfics estudiats amb les principals condicions socioculturals en


Comentar i jutjar un text filosòfic de Tomàs d’Aquino, identificant els supòsits implícits que el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seves aportacions en l’actualitat.

Conèixer i manejar correctament el vocabulari específic de la matèria, com raó, fe, via, universal, nominalisme…, tot consolidant la formació filosòfica adquirida en aquesta etapa.

grup edebé 24


Comparar i relacionar textos filosòfics de diferents èpoques (clàssics i medievals), per tal d’establir semblances i diferències de plantejament.

Exposar per escrit l’opinió fundada al voltant de la possibilitat de l’omnipotència divina, aportant-hi les pròpies reflexions i relacionant-les amb altres posicions d’èpoques passades prèviament estudiades.


Activitats d’avaluació Llegir un text de Tomàs d’Aquino i resoldre les qüestions que es proposen respecte del seu

contingut i de la seva relació amb el pensament general de l’autor i amb les propostes d’altres pensadors anteriors i posteriors.


grup edebé 25


Unitat 8. El Renaixement i la revolució científica

Temps aproximat: Dues setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura, Història de l’Art, Física, Matemàtiques, Ciències per al Món Contemporani, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Llatí, Grec.

Objectius Obtenir una visió panoràmica de les diferents activitats artístiques, filosòfiques, religioses i

científiques del Renaixement, i captar la viva unitat que les integrava. Reconèixer l’Humanisme renaixentista com un corrent cultural que dignifica i revaloritza

l’ésser humà. Valorar l’actitud crítica davant les injustícies socials i l’esperit de renovació que orienten

alguns plantejaments polítics com l’utòpic. Comprovar l’estreta relació que sovint s’estableix entre diferents àmbits del saber, com

poden ser el filosòfic i el científic. Conèixer l’origen de la nostra manera d’entendre la natura i l’univers. Reflexionar sobre les implicacions actuals d’innovacions o descobriments fets durant l’època

estudiada. Aprofundir en l’estudi de la revolució científica adonant-se que aquesta serà la base d’una

nova filosofia. Comprendre el problema existent en el que anomenem sentit comú i captar diversos tipus

de prejudicis a l’hora d’adquirir coneixements i formar opinions. Ser capaç de plantejar-se preguntes davant de textos relacionats amb la temàtica estudiada.

Competències


Competència en l'anàlisi i síntesi crítica de textos filosòfics Comparar i analitzar la transcendència del Renaixement com a moviment cultural de

transició entre el món medieval i el modern.

Competència social i cívica Interioritzar els valors de respecte, cooperació, solidaritat i justícia per tal de participar en la

construcció d'una societat més justa.


Competència comunicativa Llegir i redactar textos propis de l’àmbit acadèmic utilitzant informació rellevant i amb

adequació, coherència i cohesió textual.

Competència en la gestió i el tractament de la informació Utilitzar amb competència els diversos tipus d’obres de consulta, com ara diccionaris,

enciclopèdies o històries de la filosofia i de la ciència, per tal de complementar les explicacions de classe o redactar treballs.

grup edebé 26


Ensenyaments transversals Educació moral i cívica: Reconèixer la importància de corrents filosòfics, com l’humanisme,

que reivindiquen el valor i la dignitat de tot ésser humà. Educació per a la pau: Conèixer i apreciar la tendència renaixentista a la ideació d’utopies,

com un intent d’idear societats més justes i com un precedent de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Continguts

Conceptes Cap a un món nou. L’humanisme renaixentista. Trets del nou pensament. Retorn a diferents orígens. Renaixement filosòfic. Michel de Montaigne. Nicolau Maquiavel.

Les utopies del Renaixement. Reformes religioses. Renovació científica. La revolució científica. Copèrnic: la bellesa de l’heliocentrisme. Bruno o l’univers infinit.

Kepler: la renúncia a la circularitat. Galileu: un científic modern.

Procediments Comparació dels trets distintius de dues èpoques filosòfiques, l’Edat Mitjana i el

Renaixement. Constatació de la recuperació de les tradicions filosòfiques clàssiques en l’època

renaixentista, mitjançant l’examen d’obres d’art. Avaluació crítica de la interpretació històrica que s’ha fet de l’aportació filosòfica i política de

Maquiavel. Anàlisi crítica de la teoria heliocèntrica de Copèrnic precisant en què resulta innovadora i en

què és conservadora. Identificació i classificació de prejudicis seguint la teoria dels ídols de Francis Bacon. Resolució teòrica d’un dels experiments llegendaris de Galileu a la llum de la seva teoria de

la caiguda lliure dels cossos. Comentari de breus textos filosòfics d’autor en els quals es mostri alguna de les seves

aportacions, com seria el cas de l’aplicació del matematisme a la ciència per part de Galileu.

Actituds Reconeixement de les implicacions socials i culturals de les innovacions tècniques tant en el

passat com en l’actualitat. Valoració dels corrents filosòfics que, com l’humanisme, dignifiquen l’ésser humà. Identificació de molts trets del Renaixement (interès per l’ésser humà, individualisme,

curiositat i anhel de saber...) com a antecedents de la perspectiva filosòfica i cultural actual. Reconeixement del valor que té reconèixer la pròpia ignorància. Valoració de les tendències que, com la utòpica, critiquen i rebutgen les injustícies socials i

s’esforcen per buscar una societat millor, més justa. Coneixement i reconeixement de la Declaració Universal dels Drets Humans com una dels

grans fites de la humanitat. Interès per les aportacions de filòsofs i científics en el seu intent de trobar explicacions més

senzilles i racionals del nostre univers. Valoració de l’actitud escèptica com a prudència epistemològica en alguns autors, més que

no pas com un simple rebuig de la possibilitat de coneixement. Reconeixement de la importància de la reflexió al voltant de les qüestions polítiques, tant

des d’un punt de vista pragmàtic com idealista. Consciència que els prejudicis i les idees preconcebudes poden distorsionar i obstaculitzar

el nostre coneixement. Interès per identificar-los i neutralitzar-los. Reconeixement que el nostre saber científic obeeix a una llarga tradició cultural que va tenir

grup edebé 27


un dels seus moments més significatius durant els segles XVI i XVII.

Activitats Investigar respecte d’invents i descobriments que han transformat la nostra forma de vida i

imaginar-se com devia ser la vida abans de la seva aparició. Analitzar i comparar aspectes significatius de l’Edat Mitjana i el Renaixement. Comparar la idea de la docta ignorància de Nicolau de Cusa amb l’actitud intel·lectual de

Sòcrates. Raonar argumentadament sobre una de les màximes més polèmiques de la història de la

filosofia: la màxima de Maquiavel segons la qual el fi justifica els mitjans. Relacionar la tendència renaixentista a la proposta d’utopies i la posterior Declaració

Universal dels Drets Humans. Analitzar diverses afirmacions a la llum de la teoria dels ídols de Francis Bacon. Extreure, a partir d’un text de Copèrnic, la influència del platonisme en el gir heliocèntric de

l’astronomia del moment. Analitzar les innovacions i també les idees conservades de l’antiga cosmologia en la

proposta copernicana. Analitzar críticament els prejudicis de qualsevol mena que condicionen la manera d’acostar-

se a les teories filosòfiques. Extreure conclusions a partir de la descripció d’un experiment de Galileu. Qüestionar l’adequació del sentit comú per a analitzar i solucionar qüestions científiques. Explicar i valorar, a partir d’un text, les idees de Galileu sobre la natura i les matemàtiques. TIC: repassar els continguts referents al Renaixement i la revolució científica a partir

d’activitats interactives. Comentar un text filosòfic de Galileu sobre el mètode per a estudiar la natura en el qual


Criteris d’avaluació Analitzar el contingut de textos de filòsofs humanistes i renaixentistes, identificant-ne els

elements fonamentals i l’estructura, i comentant-los amb un cert rigor metodològic. Relacionar els problemes filosòfics estudiats amb les principals condicions socioculturals en


Ordenar i situar cronològicament les diverses respostes a la revolució científica, relacionant-les amb els filòsofs anteriors i identificant-ne la influència i la permanència en la reflexió filosòfica posterior.

Comentar i jutjar un text filosòfic de Maquiavel, identificant els suposats implícits que el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seves aportacions en l’actualitat.

Conèixer i manejar correctament el vocabulari específic de la matèria, com humanisme, antropocentrisme, utopia, heliocentrisme…, tot consolidant la formació filosòfica adquirida en aquesta etapa.

Comparar i relacionar textos filosòfics de diferents èpoques (medievals i renaixentistes), per tal d’establir semblances i diferències de plantejament.

Aplicar en les activitats plantejades per a l’assimilació dels continguts (comentaris de text, argumentacions…) el procediment metodològic adequat, en funció de la seva orientació científica o filosòfica.

Elaborar un petit treball sobre invents i descobriments que han revolucionat la forma de vida de les persones, exposant de manera clara i ordenada les grans línies conceptuals dels

grup edebé 28


filòsofs que hi estan relacionats, i que s’han estudiat de manera analítica. Exposar per escrit l’opinió fundada al voltant de l’aportació política de Maquiavel, aportant-hi

les pròpies reflexions i relacionant-les amb altres posicions d’èpoques passades prèviament estudiades.

Analitzar críticament les formulacions ideològiques de caràcter excloent i discriminatori que apareixen en el discurs filosòfic de Maquiavel, assenyalant-ne la vinculació amb altres plantejaments socials i culturals propis de l’època.

Activitats d’avaluació Llegir un text de Maquiavel i resoldre les qüestions que es proposen respecte del seu

contingut i de la seva relació amb el pensament general de l’autor i amb les propostes d’altres pensadors anteriors i posteriors.


grup edebé 29


Unitat 9. El racionalisme continental. Descartes

Temps aproximat: Dues setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura, Història de l’Art, Matemàtiques, Física, Biologia i Geologia, Anatomia Aplicada, Tecnologia Industrial.

Objectius Introduir l’alumne/a en la novetat que va suposar la filosofia moderna. Conèixer el corrent filosòfic del segle XVII anomenat racionalisme i percebre’n la seva

connexió o el vincle amb la revolució científica del Renaixement. Aprofundir en un dels autors més emblemàtics del racionalisme i captar el nou enfocament

que implica el seu pensament. Comprendre què és un sistema filosòfic i constatar que tots els seus elements estan

internament lligats. Reconèixer i valorar els avantatges que es desprenen d’una recerca o activitat feta seguint

un mètode. Valorar críticament idees clau dels autors presentats. Conèixer alguns dels termes clau del pensament racionalista.

Competències


Competència en l’anàlisi i síntesi crítica de textos filosòfics Identificar els textos dels autors que són motiu d’estudi, analitzant-los i valorant-los

críticament, per tal de contextualitzar-los en el marc històric, social i cultural en què es desenvolupen.

Competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa Identificar, argumentar i analitzar els diversos arguments ontològics proposats per

Descartes, Pascal, Spinoza i Leibniz.


Competència comunicativa Gaudir de la lectura d’un text i valorar-ne la situació en el seu context immediat, explorar-

ne les repercussions i oferir-ne l’opinió personal de manera raonada i coherent.

Competència digital Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a element per a informar-se,

aprendre i comunicar-se de manera crítica i reflexiva.

Ensenyaments transversals Educació ambiental: Reflexionar sobre el bon tracte que s’ha de donar als animals. Educació moral i cívica: Reconèixer la capacitat de la raó per a guiar el comportament humà

i promoure una ètica d’acord amb la naturalesa racional de l’ésser humà.

Continguts

grup edebé 30


Conceptes La filosofia moderna. La crisi del segle XVII. Reaccions: racionalisme i empirisme. L’Europa

del racionalisme. Descartes: matemàtic i filòsof. El mètode. El dubte i la primera veritat. Les tres substàncies.

Llibertat i mecanicisme. Altres pensadors racionalistes. Pascal. Spinoza. Leibniz.

Procediments Recerca d’informació i consulta bibliogràfica sobre les obres completes de Descartes. Comparació i relació de teories tractades en la unitat amb propostes filosòfiques estudiades

en unitats anteriors. Discussió respecte de què és més fonamental en l’ésser humà: la capacitat de pensar o la

capacitat de sentir. Interdisciplinarietat consistent a establir relacions entre les teories i els conceptes filosòfics

amb els conceptes matemàtics, físics, psicològics... Lectura atenta i comprensió del significat dels textos proposats. Elaboració personal d’un discurs al voltant de la llibertat i el mecanicisme des d’un punt de

vista antropològic. Anàlisi de les diferents concepcions de Déu, de l’ésser humà i del món que es deriven dels

diversos tipus de racionalisme postcartesià.

Actituds Valoració del propi cos, de les dimensions física i biològica de la persona. Reflexió sobre el bon tracte que s’ha de donar als animals. Valoració del paper de la raó en l’elaboració del discurs filosòfic. Reflexió a l’entorn del paper que desenvolupen els sentiments en la vida humana i la relació

que tenen amb la raó. Conscienciació de la importància de seguir un mètode en qualsevol mena de tasca humana

que tingui caràcter sistemàtic. Desenvolupament de les capacitats crítica i argumentativa. Reflexió a l’entorn de l’origen del mal i conscienciació de les diverses formes que pot

prendre.

Activitats TIC: elaborar la bibliografia completa de Descartes, a partir d’enciclopèdies virtuals. Analitzar i aplicar a casos concrets les diverses parts del mètode cartesià. Llegir un text actual de Milan Kundera i comparar-lo amb el cèlebre text del cogito cartesià. Llegir i analitzar les principals idees i conceptes d’un text de Descartes sobre epistemologia. TIC: aprofundir en el racionalisme i la filosofia de Descartes a partir d’un recorregut virtual. Comparar la concepció de Déu en la mentalitat medieval i en la mentalitat moderna. Resoldre algunes de les objeccions que es fan al dualisme cartesià ànima/cos. Reflexionar i respondre diverses qüestions sobre la llibertat i el determinisme en el sistema

cartesià. Comparar i establir les coincidències entre les ètiques estoiques i epicúries i la proposada

per Spinoza. Classificar oracions segons que s’ajustin a la definició que proposa Leibniz de les veritats de

raó i de les veritats de fet. Comparar el concepte de mònada de Leibniz amb les diverses formulacions de l’atomisme,

el clàssic i l’actual. Comentar un text filosòfic de Descartes sobre el determinisme mecanicista en el qual

grup edebé 31



Criteris d’avaluació Analitzar el contingut de textos de filòsofs racionalistes, identificant-ne els elements

fonamentals i l’estructura, i comentant-los amb un cert rigor metodològic. Relacionar els problemes filosòfics de l’època moderna amb les principals condicions


Ordenar i situar cronològicament les diverses respostes epistemològiques del racionalisme, relacionant-les amb els filòsofs anteriors i identificant-ne la influència i la permanència en la reflexió filosòfica posterior.

Comentar i jutjar un text filosòfic de Descartes, identificant els supòsits implícits que el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seves aportacions en l’actualitat.

Conèixer i manejar correctament el vocabulari específic de la matèria, com racionalisme, cogito, substància, mònada…, tot consolidant la formació filosòfica adquirida en aquesta etapa.

Comparar i relacionar textos filosòfics de diferents èpoques i autors, per tal d’establir semblances i diferències de plantejament.


Exposar per escrit l’opinió fundada respecte d’algunes de les implicacions ètiques i epistemològiques del racionalisme, aportant-hi les pròpies reflexions i relacionant-les amb altres posicions d’èpoques passades prèviament estudiades.

Analitzar críticament les formulacions ideològiques de caràcter excloent i discriminatori que apareixen en el discurs filosòfic racionalista, assenyalant-ne la vinculació amb altres plantejaments socials i culturals propis de l’època.

Activitats d’avaluació Llegir un text de Descartes sobre l’existència de Déu i resoldre les qüestions que es



grup edebé 32


Unitat 10. La filosofia empirista. Hume

Temps aproximat: Dues setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura, Història de l’Art, Biologia, Física.

Objectius Conèixer l’altre corrent característic de la filosofia moderna, l’empirisme, i adonar-se que es

tracta d’una resposta alternativa a les mateixes preguntes que van estimular el racionalisme. Valorar les aportacions contractualistes de Hobbes i Locke com a precedents de les futures

democràcies. Millorar la capacitat de comprensió i interpretació de textos filosòfics d’extensió mitjana. Ser capaços de construir esquemes comparatius que mostrin amb claredat els trets

distintius d’allò que es compara. Valorar l’actitud crítica i antidogmàtica d’un pensador com Hume. Saber participar en un debat aprenent a escoltar i a respectar les opinions dels altres i,

principalment, a buscar el consens. Exercitar-se en el treball col·lectiu i en la reflexió en grup alhora que es procedeix a aclarir

intuïcions i dubtes sobre temes tan complexos com el de la identitat personal.

Competències


Competència en l’anàlisi i síntesi crítica de textos filosòfics Desenvolupar la capacitat d’analitzar i sintetitzar críticament els textos filosòfics d’autors

racionalistes i empiristes tenint en compte les principals influències rebudes i exercides per cada autor i altres posicions possibles sobre el tema.

Competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa Argumentar, reflexionar i analitzar les principals semblances i diferències entre les tesis dels

empiristes.


Competència comunicativa Participar en debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant les pròpies

opinions i escoltant amb respecte les explicacions dels altres.

Competència personal i interpersonal Participar en el treball en grup de manera responsable i constructiva, valorant la diferència

com a riquesa col·lectiva i com a font d’enriquiment personal.

Competència en la gestió i el tractament de la informació Utilitzar tècniques de treball intel·lectual (esquemes, resums...) que impliquin tasques de

comprensió, anàlisi i planificació de treballs.

Ensenyaments transversals Educació moral i cívica: Valorar el paper del diàleg i el pacte en la constitució i el

manteniment de l’organització social. Educació sexual: Reconèixer el valor de les emocions i els sentiments en l’ésser humà a

grup edebé 33


l’hora de determinar-se el propi comportament, tal com sosté l’empirisme enfront d’altres propostes filosòfiques que denigren el paper del cos i la matèria en el coneixement i el comportament.

Educació per a la pau: Rebutjar les actituds i les tendències violentes que es produeixen en la nostra societat, així com d’aquells factors que contribueixen a fomentar-les.

Continguts

Conceptes La filosofia moderna anglesa. L’Anglaterra empirista. La resposta empirista. La moderna teoria política. El contractualisme social. Hobbes: la por ens civilitza. Locke: el

liberalisme polític. L’epistemologia empirista. Locke: l’experiència fixa els límits. Berkeley: el rebuig del

materialisme. Hume: la culminació de l’empirisme. Un il·lustrat escocès. Investigant el coneixement. El

problema de la causalitat. Crítica a la metafísica. L’emotivisme moral.

Procediments Recerca d’informació en fonts diverses sobre el panorama polític europeu en el segle XVII. Comparació i distinció del diferent plantejament de dos corrents filosòfics (racionalisme i

empirisme) davant les mateixes qüestions. Lectura, interpretació i explicació d’un text representatiu de la teoria contractualista de

Hobbes. Preparació i realització d’un debat sobre la violència en la nostra societat. Elaboració d’un quadre en el qual es comparen els punts de vista de Hobbes i de Locke pel

que fa a la filosofia política. Definició personal de termes filosòfics com materialisme i espiritualisme. Reflexió en grup sobre qüestions concretes relacionades amb el problema de la identitat

personal i discussió col·lectiva per arribar a una conclusió que satisfaci el grup.

Actituds Valoració de les aportacions contractualistes de Hobbes i Locke com a precedents de les

nostres democràcies. Anàlisi crítica i rebuig de les actituds i les tendències violentes que es produeixen en la

nostra societat, així com dels factors que contribueixen a fomentar-les. Coneixement i valoració de la teoria de la divisió dels poders com a requisit per a aconseguir

una organització social més justa i igualitària. Reconeixement de l’actitud crítica i antidogmàtica de pensadors com Hume. Constatació del paper fonamental de les emocions en la determinació del comportament

humà, tant a nivell individual com col·lectiu. Acceptació del caràcter natural en l’ésser humà de sentiments com la compassió i la

solidaritat que ens provoquen les desgràcies alienes. Reconeixement de la funció imprescindible de l’educació en el creixement moral de les

persones. Actitud d’escolta i de respecte per les opinions dels altres en la pràctica del debat. Assumpció d’actituds necessàries per al treball en grup, com la cooperació, la tolerància i el

respecte.

Activitats Investigar la situació política i social a Catalunya i a Espanya en l’època de l’empirisme

britànic, corrent epistemològic, però també ètic i polític. Comparar els trets fonamentals de l’empirisme i el racionalisme.

grup edebé 34


Resoldre qüestions de comprensió respecte d’un text contractualista de Hobbes. Participar en un debat respecte de si la violència és consubstancial a l’ésser humà o no. Comparar les semblances i les diferències entre el model contractualista de Hobbes i el de

Locke. Investigar com es fa efectiva la divisió de poders a l’Estat espanyol. Definir de manera personal el materialisme i l’empirisme. Completar afirmacions sobre l’epistemologia empirista de Hume. Analitzar la relació causal a partir de casos concrets i del principi de causalitat de Hume. A partir de la crítica a la substància de Hume, plantejar-se certs interrogants sobre la

identitat personal. TIC: realitzar les activitats interactives sobre Hume i la filosofia empirista. Comentar un text filosòfic de Hume contra el principi de causalitat en el qual s’aclareixin i se


Criteris d’avaluació Analitzar el contingut de textos de filòsofs empiristes, identificant-ne els elements

fonamentals i l’estructura, i comentant-los amb un cert rigor metodològic. Relacionar els problemes filosòfics de l’època moderna amb les principals condicions


Ordenar i situar cronològicament les diverses respostes epistemològiques de l’empirisme, relacionant-les amb els filòsofs anteriors i identificant-ne la influència i la permanència en la reflexió filosòfica posterior.

Comentar i jutjar un text filosòfic de Hume, identificant els supòsits implícits que el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seves aportacions en l’actualitat.

Conèixer i manejar correctament el vocabulari específic de la matèria, com idea, impressió, percepció, espiritualisme, materialisme, contractualisme…, tot consolidant la formació filosòfica adquirida en aquesta etapa.

Comparar i relacionar textos filosòfics de diverses èpoques i autors per tal d’establir semblances i diferències de plantejament.


Participar en debats respecte de qüestions relacionades amb l’empirisme, com la violència consubstancial a l’ésser humà o el problema de la identitat personal, aportant-hi les pròpies reflexions i relacionant-les amb altres posicions d’èpoques passades prèviament estudiades.

Analitzar críticament les formulacions ideològiques de caràcter excloent i discriminatori que apareixen en el discurs filosòfic empirista, assenyalant-ne la vinculació amb altres plantejaments socials i culturals propis de l’època.

Activitats d’avaluació Llegir un text de Hume sobre l’origen de les idees i resoldre les qüestions que es proposen



grup edebé 35


Unitat 11. La Il·lustració. Rousseau

Temps aproximat: Dues setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura, Física, Matemàtiques, Biologia, Química, Tecnologia Industrial, Ciències de la Terra i del Medi Ambient.

Objectius Aconseguir una visió general de la Il·lustració i identificar la confiança que durant aquesta

època es tenia en la raó humana i en el progrés. Reconèixer la importància que té per a la Il·lustració l’obra científica duta a terme per

Newton. Investigar què ha representat per a França, des del punt de vista històric, assumir bona part

dels ideals il·lustrats. Constatar que Rousseau, un pensador del segle XVIII, és capaç de criticar i rebutjar idees

il·lustrades. Discernir la idea o idees dominants en fragments breus i representatius d’obres filosòfiques. Reflexionar sobre les relacions entre ciència i filosofia.

Competències


Competència en l’anàlisi i síntesi crítica de textos filosòfics Mostrar la capacitat d’anàlisi crítica i reflexiva tant de teories filosòfiques com de textos

propis de l’època de la Il·lustració i uns altres de l’època actual.

Competència social i cívica Mostrar la capacitat per a analitzar les diferents accions, les intencionalitats, resultats i

conseqüències.


Competència en la gestió i el tractament de la informació Identificar i localitzar la informació i seleccionar la més rellevant per a resoldre la demanda,

avaluant la quantitat, qualitat i fiabilitat de les fonts.

Competència en el coneixement i interacció amb el món Demostrar comportaments i actituds democràtics basats en la participació i la col·laboració.

Ensenyaments transversals Educació per a la pau: Conèixer la base històrica i ètica de l’actual sistema democràtic i de

la Declaració Universal dels Drets Humans. Valorar la separació de poders (legislatiu, executiu i judicial) dins del sistema democràtic com una garantia de justícia social i equilibri polític.

Educació ambiental: Apreciar el paper de la natura en la vida humana, criticar la perspectiva mecanicista pel que fa als animals, així com adoptar una actitud de respecte i protecció envers la natura.

Educació per a la igualtat dels sexes: Reconèixer el paper de l’educació en la consecució d’una societat en què els homes i les dones sàpiguen viure harmònicament.

grup edebé 36


Continguts

Conceptes Visió general de la Il·lustració. El Segle dels Llums. Grans temes de la Il·lustració. Newton i la ciència del segle XVIII. La Il·lustració francesa. Arrels històriques. Pensadors il·lustrats. Rousseau. Un il·lustrat que no confia en la raó. L’home natural i l’home històric. El contracte

social. Teoria de l’educació.

Procediments Lectura atenta i activa, i comprensió del significat dels textos proposats. Comparació de diverses teories filosòfiques adonant-se de les semblances i les diferències

(entre Descartes i els il·lustrats, entre la majoria d’il·lustrats i Rousseau...). Discriminació de conceptes pròxims, com ara els d’observació i experimentació. Comparació entre alguns dels drets recollits en la Declaració dels Drets de l’Home i del

Ciutadà amb els recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans. Anàlisi crítica del concepte il·lustrat de progrés. Treball d’investigació sobre diversos temes rellevants com, per exemple, els centres

culturals més importants d’èpoques diverses, els passos del mètode científic, la situació dels primers obrers...

Expressió de l’opinió personal, de manera raonada i coherent, sobre qüestions filosòfiques rellevants, com l’efecte de la cultura i l’educació sobre la naturalesa humana.

Anàlisi crítica i reflexiva tant de teories filosòfiques com de textos concrets.

Actituds Coneixement de les diverses bases històriques i ètiques del sistema democràtic i de la

Declaració Universal dels Drets Humans. Valoració de la separació de poders (legislatiu, executiu i judicial) dins del sistema

democràtic. Apreciació del paper de la natura en la vida humana. Reflexió crítica sobre la perspectiva

mecanicista envers els animals. Interès per conèixer i considerar els fonaments històrics i filosòfics del concepte de

tolerància. Anàlisi completa del valor de la tolerància, inclosa la paradoxa a la qual pot conduir segons Popper.

Reflexió sobre els diferents aspectes —positius i negatius— que podem trobar en una mateixa idea o un mateix fet (per exemple, en el cas del progrés científic).

Valoració del paper de l’educació en la consecució d’una societat en què els homes i les dones sàpiguen viure harmònicament.

Desenvolupament de la capacitat d’argumentar.

Activitats A partir d’un text de D’Alembert, reconèixer la influència del racionalisme en la Il·lustració. Relacionar textos d’autors il·lustrats amb els grans temes de la Il·lustració. TIC: a partir d’una web especialitzada, aprofundir en la metàfora il·lustrada de la llum. Investigar els centres culturals d’investigació i divulgació d’una època històrica concreta. Analitzar situacions concretes i determinar si es tracta d’exemples d’observació o

d’experimentació. Realitzar un treball d’investigació sobre el tipus de vida, sobretot laboral, que va comportar

la màquina de vapor. Comparar la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 amb la cèlebre Declaració

grup edebé 37


dels Drets de l’Home i del Ciutadà de 1789. Analitzar i valorar si la Constitució espanyola de 1978 és fidel a la divisió de poders tal com

la va formular Montesquieu. Analitzar la idea de progrés en quatre àmbits diferents: científic, tècnic, moral i polític. Expressar de manera argumentada la pròpia opinió al voltant de la paradoxa de la

tolerància, prenent com a model les reflexions de filòsofs com Locke, Popper… Analitzar un text de Rousseau i identificar les idees crítiques amb la Il·lustració que conté. Llegir i comentar un text de Rousseau sobre l’educació. Analitzar la teoria del contracte social de Rousseau i comparar-la amb la de Hobbes i i la de

Locke. TIC: repassar els coneixements sobre la Il·lustració resolent activitats interactives d’una web

especialitzada. Comentar un text filosòfic de Rousseau sobre el contracte social en el qual s’aclareixin i se


Criteris d’avaluació Analitzar el contingut de textos de filòsofs il·lustrats, identificant-ne els elements fonamentals

i l’estructura, i comentant-los amb un cert rigor metodològic. Relacionar els problemes filosòfics de l’època moderna amb les principals condicions


Comentar i jutjar un text filosòfic de Rousseau, identificant els supòsits implícits que el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seves aportacions en l’actualitat.

Conèixer i manejar correctament el vocabulari específic de la matèria, com Il·lustració, progrés, contracte social…, tot consolidant la formació filosòfica adquirida en aquesta etapa.



Elaborar petits treballs d’investigació sobre les innovacions científiques i tecnològiques que van contribuir a la idea de progrés, exposant de manera clara i ordenada les grans línies conceptuals dels filòsofs que hi estan relacionats, i que han estudiat de manera analítica.

Analitzar críticament les formulacions ideològiques de caràcter excloent i discriminatori que apareixen en el discurs filosòfic il·lustrat, assenyalant-ne la vinculació amb altres plantejaments socials i culturals propis de l’època.

Activitats d’avaluació Llegir un text de Montesquieu sobre la relativitat de les lleis i resoldre les qüestions que es



grup edebé 38


Unitat 12. L’idealisme transcendental. Kant

Temps aproximat: Dues setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura, Història de l’Art, Matemàtiques, Física.

Objectius Valorar l’aportació kantiana a l’epistemologia com una síntesi i una superació de corrents

filosòfics anteriors. Conscienciar-se dels greus inconvenients que comporta la guerra per a la població civil. Apreciar la filosofia de Kant com una reivindicació dels ideals il·lustrats, sobretot els de la

llibertat i l’emancipació humanes. Acceptar que són les nostres estructures i disposicions naturals les que permeten i alhora

condicionen el nostre coneixement del món. Valorar els esforços de Kant per fonamentar i legitimar la universalitat de la ciència. Comprendre la rigorositat i la coherència del plantejament ètic kantià. Reconèixer la dignitat humana i el dret inalienable de qualsevol persona a ser tractada com

un fi i no com un mitjà. Comprendre la connexió interna que existeix entre la realitat política i el desenvolupament

de les idees en aquell moment històric. Diferenciar la perspectiva il·lustrada de la perspectiva romàntica. Adonar-se de la importància de l’aportació de Hegel a la història del pensament.

Competències


Competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa Comprendre, contextualitzar i analitzar els problemes de les filosofies kantiana i hegeliana a

la llum de la tradició de pensament de la qual sorgeixen i comprendre’n les grans línies argumentals i les solucions proposades.


Competència comunicativa Exposar el propi pensament de forma oral i escrita contrastant-lo amb altres posicions i

argumentacions.

Competència digital Utilitzar les TIC de manera ètica i responsable.

Ensenyaments transversals Educació per a la pau: Reconèixer els greus inconvenients humans, socials, econòmics i

polítics que comporten les guerres, i valorar els intents conciliadors, així com conscienciar-se de la possibilitat real de contribuir a evitar-les.

Educació moral i cívica: Conèixer l’ètica formal, autònoma i racional de Kant, i comprovar la possibilitat que té de ser aplicada als casos concrets i, així, constituir una guia efectiva del comportament humà. Apreciar l’ètica kantiana com una proposta filosòfica que enalteix i defensa la dignitat de tot ésser humà com un valor i un fi en si mateix. Conscienciar-se que el coneixement i la ciència han de contribuir a millorar i valorar la humanitat.

Educació sexual: Acceptar el valor dels sentiments per a una vida plenament humana, tal

grup edebé 39


com sostenen corrents filosòfics com el Romanticisme.

Continguts

Conceptes Kant i la seva època. L’epistemologia kantiana. Una qüestió pendent. El gir copernicà de Kant. La possibilitat de la

ciència. Crítica a les facultats de coneixement. La possibilitat de la metafísica. L’ètica kantiana. El valor de la humanitat. L’ètica tradicional. La majoria d’edat de l’ésser

humà. Postulats de la raó. Hegel i l’idealisme absolut. De Kant al Romanticisme. L’idealisme absolut de Hegel. El

sistema hegelià.

Procediments Revisió i correcció dels errors d’un text en el qual s’explica la classificació kantiana dels

judicis. Confecció d’un esquema que sintetitzi la teoria epistemològica de Kant. Anàlisi crítica de les implicacions epistemològiques i humanes en general de l’afirmació de la

impossibilitat de la metafísica. Anàlisi i avaluació argumentada i raonada de l’aplicació de l’imperatiu categòric a un cas

concret que es presenta en un text. Coneixement i ús de la terminologia específica kantiana. Comparació entre la visió il·lustrada i la visió romàntica de la realitat, gràcies al fet d’adonar-

se de la visió a la qual s’orienten una sèrie de frases. Utilització correcta de conceptes i termes filosòfics rellevants. Lectura atenta i comprensió del significat de textos de Kant i Hegel.

Actituds Reconeixement dels greus inconvenients humans, socials, econòmics i polítics que

comporten les guerres, i valoració dels intents conciliadors. Constatació de la filosofia kantiana com un intent de constituir una reivindicació dels ideals

il·lustrats, sobretot els de llibertat i emancipació de l’ésser humà. Reconeixement de la rigorositat i la coherència del plantejament kantià. Consciència que el coneixement i la ciència han de contribuir a millorar i valorar la

humanitat. Coneixement d’una ètica formal, autònoma i racional, i comprovació de la possibilitat que té

de ser aplicada als casos concrets i, així, de constituir una guia efectiva del comportament humà.

Valoració de la dignitat humana i reconeixement del dret inalienable de qualsevol persona a ser tractada com un fi i no pas com un mitjà.

Reconeixement i valoració de perspectives diferents sobre un mateix tema. Acceptació de la possibilitat de superar conflictes, mitjançant l’anàlisi del concepte de

superació com a fruit d’elements oposats que finalment arriben a una conciliació.

Activitats Reflexionar a partir d’un dibuix sobre el subjectivisme epistemològic de Kant. Corregir els errors en un text en què es descriuen els tipus de judici que estableix Kant. Completar una taula en què se sintetitzen les facultats, els elements a priori i la disciplina

relacionada amb cadascuna de les parts de la Crítica de la raó pura. Exposar argumentadament la pròpia opinió sobre qüestions epistemològiques. TIC: resoldre activitats interactives sobre la teoria del coneixement de Kant.

grup edebé 40


Avaluar l’aplicació del principi d’universalitat de l’ètica formal kantiana a un cas concret. Imaginar i proposar un altre cas concret en què es pugui aplicar el principi d’universalitat o

un altre principi ètic que guiï el comportament. Completar una taula amb exemples concrets d’accions en què es tracti l’ésser humà com un

mitjà o bé com un fi en si mateix. Completar un text amb els termes específics al voltant de l’ètica kantiana. Classificar una sèrie d’oracions segons que s’ajustin a una visió il·lustrada o romàntica. Analitzar els tres moments de la dialèctica hegeliana a partir de casos concrets. A partir del que s’ha estudiat, definir la noció hegeliana de raó o idea. Establir relacions i connexions entre matèries diferents. Comentar un text filosòfic de Kant en el qual s’aclareixin i se sintetitzin les idees del text, es

contextualitzi i es posi en relació amb propostes filosòfiques anteriors i posteriors i, finalment, es defensi l’opinió personal.

Criteris d’avaluació Analitzar el contingut de textos de filòsofs il·lustrats, identificant-ne els elements fonamentals

i l’estructura, i comentant-los amb un cert rigor metodològic. Relacionar els problemes filosòfics de l’època moderna amb les principals condicions


Comentar i jutjar un text filosòfic de Kant, identificant els supòsits implícits que el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seves aportacions en l’actualitat.

Conèixer i manejar correctament el vocabulari específic de la matèria, com noümen, fenomen, a priori, sensibilitat, categories, formal…, tot consolidant la formació filosòfica adquirida en aquesta etapa.



Exposar per escrit l’opinió fundada respecte d’algun problema epistemològic o ètic d’aquesta època, aportant-hi les seves pròpies reflexions i relacionant-les amb altres posicions d’èpoques passades prèviament estudiades.


Activitats d’avaluació Llegir un text de Kant sobre els diversos tipus de judicis i resoldre les qüestions que es



grup edebé 41


Unitat 13. La filosofia política. Utilitarisme i marxisme

Temps aproximat: Dues setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura, Economia, Biologia, Física.

Objectius Comprendre les implicacions culturals, socials, polítiques... de transformacions econòmiques

com la Revolució Industrial. Assimilar les nocions clau tant de l’evolucionisme com del marxisme i reconèixer les

connexions entre tots dos. Percebre el pes que en el segle XIX tenen tant la ciència com la perspectiva científica

mateixa o positivisme. Obtenir una visió panoràmica del variat i ric conjunt de propostes de reforma social

formulades durant el segle XIX. Reflexionar i qüestionar-se la confiança en el progrés mitjançant la pràctica del debat. Conscienciar-se de la funció crítica que pot exercir la filosofia.

Competències


Competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa Vincular les teories filosòfiques de l’utilitarisme i el marxisme amb el context històric, social

i cultural en el qual foren plantejades i ser capaç de fer-ne una reflexió crítica.

Competència social i cívica Reflexionar de manera crítica sobre les qüestions de transcendència eticopolítica que van

ocupar la filosofia del segle XIX.


Competència comunicativa Participar en debats amb actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant les pròpies

opinions i escoltant amb respecte les explicacions dels altres.

Competència en coneixement i interacció amb el món Demostrar actituds i comportaments democràtics, ètics i solidaris. Incorporar una visió no sexista i adoptar actituds en la vida a favor de la igualtat.

Ensenyaments transversals Educació per a la igualtat entre els sexes: Reconèixer l’aportació de la teoria moral i política

de l’utilitarisme per a la igualtat de drets entre l’home i la dona. Conèixer els inicis del feminisme com un altre dels moviments que durant el segle XIX van exigir un major grau d’igualtat i justícia social.

Educació moral i cívica: Valorar la proposta ètica utilitarista i la proposta marxista a favor de la justícia social.

Continguts

Conceptes

grup edebé 42


Context social i cultural. Una època de revolucions. Efervescència científica. L’evolucionisme. El positivisme.

El liberalisme utilitarista de Stuart Mill. L’enfocament utilitarista. Jeremy Bentham. John Stuart Mill.

Marxisme: la revolució social. Vida i obra de Marx. Les fonts del marxisme. El materialisme. La denúncia social. El comunisme.

Procediments Investigació sobre algun invent del segle XX que hagi estat tan revolucionari com ho va ser

en el seu moment el de la màquina de vapor. Recerca d’informació sobre alguns dels invents i els descobriments més rellevants del segle

XIX. Debat sobre la validesa de l’optimista confiança en el progrés. Elaboració d’un discurs propi al voltant de què és el que dóna legitimitat al Dret. Redacció d’un breu assaig en el qual s’analitzi i s’avaluï la posició de Saint-Simon sobre el

maquinisme. Comparació de la concepció de les màquines a partir de la pel·lícula de Charles Chaplin

Temps moderns i les teories de Karl Marx exposades a El capital, per tal de finalment posar-ho en relació amb les idees que defensava Saint-Simon.

Recerca d’informació respecte de les maneres com els obrers en l’actualitat poden defensar-se de possibles irregularitats laborals.

Actituds Consciència de les implicacions culturals i socials de les transformacions econòmiques

profundes. Coneixement de les condicions infrahumanes en què vivia el proletariat durant el primer

capitalisme. Coneixement i valoració de les diverses propostes de reforma social que es van produir

durant el segle XIX. Valoració del liberalisme polític com un antecedent de les democràcies actuals. Reconeixement de l’utilitarisme com a teoria moral i política que va defensar la igualtat de

drets entre l’home i la dona. Coneixement dels inicis del feminisme com un altre dels moviments que durant el segle XIX

van exigir un major grau d’igualtat i justícia social. Constatació de les implicacions humanes que poden tenir teories científiques com

l’evolucionisme. Valoració de la filosofia utilitarista de la norma com a plantejament ètic rigorós. Actitud crítica davant la confiança exagerada en el progrés. Acceptació del caràcter i la funció crítica de la filosofia.

Activitats Justificar la relació entre liberalisme econòmic i capitalisme, d’una banda, i liberalisme polític

i democràcia, de l’altra. Documentar-se sobre diversos invents i descobriments científics que van condicionar la

nova mentalitat de l’època contemporània. Reflexionar i proposar una altra teoria científica que, com el darwinisme, hagi topat amb els

prejudicis culturals de l’època en què es va proposar. Participar en un debat sobre si la història de la humanitat suposa una història de progrés. Comparar diverses posicions sobre la legitimació dels drets humans i exposar

argumentadament la pròpia opinió. Exposar per escrit la valoració personal sobre la idea de Saint-Simon que la maquinària

alliberaria els éssers humans de les tasques més pesades.

grup edebé 43


Investigar i documentar-se sobre les diverses tendències polítiques de naturalesa social i anarquista.

Identificar les expressions d’un text que s’ajusten al concepte d’infraestructura i les que s’ajusten al de superestructura.

TIC: visionar i analitzar fragments de Temps moderns, de Charles Chaplin. Comparar la concepció de la maquinària i el treball que existeix en un text de Marx i en la

pel·lícula Temps moderns, de Chaplin. Comparar els principals trets del model comunista amb els del model capitalista. TIC: consultar en un web fragments del Manifest comunista de Marx i extreure’n les idees

principals. Comentar un text filosòfic de Marx en el qual es relacionen el marxisme i el darwinisme i en

el qual s’aclareixin i se sintetitzin les idees del text, es contextualitzi i es posi en relació amb propostes filosòfiques anteriors i posteriors i, finalment, es defensi l’opinió personal.

Criteris d’avaluació Analitzar el contingut de textos de filòsofs marxistes i utilitaristes, identificant-ne els elements

fonamentals i l’estructura, i comentant-los amb un cert rigor metodològic. Relacionar els problemes filosòfics que sorgeixen en les condicions socioculturals de la

Revolució Industrial i a les quals han pretès donar resposta, situant-los adequadament en la seva època i correlacionant-ne les característiques principals.

Comentar i jutjar un text filosòfic de Marx, identificant els supòsits implícits que el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seves aportacions en l’actualitat.

Conèixer i manejar correctament el vocabulari específic de la matèria, com liberalisme, principi d’utilitat, infraestructura, superestructura, alienació…, tot consolidant la formació filosòfica adquirida en aquesta etapa.



Participar en un debat al voltant de la idea de progrés, aportant-hi les seves pròpies reflexions i relacionant-les amb altres posicions d’èpoques passades prèviament estudiades.


Activitats d’avaluació Llegir un text de Marx sobre la lluita de classes i resoldre les qüestions que es proposen



grup edebé 44


Unitat 14. La crisi de la raó il·lustrada. Nietzsche i Freud

Temps aproximat: Dues setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura, Història de l’Art, Grec, Biologia.

Objectius Explorar les idees més rellevants del pensament de Schopenhauer. Endinsar-se en l’estudi de la filosofia vitalista de Nietzsche. Reflexionar amb tarannà crític sobre textos filosòfics. Descobrir els conceptes bàsics que integren la psicoanàlisi de Freud i entendre els motius

que el converteixen en un filòsof de la sospita. Valorar les aportacions de Freud sobre l’inconscient, en la mesura en què enriqueixen el

coneixement que l’ésser humà té de si mateix. Exercitar-se en l’expressió escrita de la pròpia opinió sobre temes d’una certa complexitat.

Competències


Competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa Conèixer i diferenciar la filosofia de Nietzsche, Schopenhauer i Freud, identificant la

consistència del seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seves aportacions.


Competència comunicativa Llegir i comprendre textos relacionats amb l’activitat acadèmica. Redactar textos propis de l’àmbit acadèmic utilitzant informació rellevant amb adequació,

coherència i cohesió textual.

Competència en la gestió i el tractament de la informació Obtenir, seleccionar i interpretar informació, utilitzant mitjans convencionals i informàtics, i

aplicar la informació a la presa de decisions fonamentades.

Ensenyaments transversals Educació per a la salut: Reconèixer que la teoria psicoanalítica de Freud no és tan sols una

teoria sobre l’ésser humà, sinó també una teràpia per a determinats trastorns mentals. Educació del consumidor: Adoptar una actitud crítica i de denúncia envers aquells aspectes

que resulten denunciables en les societats actuals, com el consumisme extrem o l’actitud ingènua davant l’avenç tecnològic incontrolat.

Continguts

Conceptes La filosofia de la sospita. Nietzsche: l’afirmació vital. Una vida turmentada. La influència de Schopenhauer. Apol·lo i

Dionís. Quatre grans temes. Transmutació dels valors. Freud: la visió de les profunditats. La psicoanàlisi. El descobriment de l’inconscient. Teoria

grup edebé 45


psicoanalítica de la ment. Crítica de la cultura.

Procediments Ús dels conceptes i els termes filosòfics en l’anàlisi de problemes contemporanis. Recerca d’informació a l’entorn del sentit de la tragèdia en l’època clàssica i comparació

amb el sentit amb què aquest mot apareix en els mitjans de comunicació. Exposició argumentada i raonada de l’opinió personal sobre qüestions filosòfiques que

impliquin distincions conceptuals dins de la filosofia nietzschiana. Lectura atenta i comprensió del significat dels textos proposats. Anàlisi de textos filosòfics breus que han estat escollits tenint en compte el nivell de

l’alumnat. Elaboració personal d’un text en el qual s’examini críticament la pròpia opinió al voltant de la

filosofia nietzschiana. Redacció d’un assaig filosòfic en el qual s’apliquin les teories psicoanalítiques dels

mecanismes de defensa a l’anàlisi d’activitats culturals com el futbol. Confrontació i distinció del diferent sentit que té un mateix terme filosòfic, com el d’epokhé,

en corrents filosòfics tan distanciats cronològicament com l’escepticisme antic i la fenomenologia contemporània.

Redacció d’un breu assaig personal sobre el tema de la llibertat després d’haver analitzat la concepció que en tenen els existencialistes.

Actituds Reflexió sobre els aspectes de la nostra societat que mereixen ser criticats o qüestionats. Interès per l’anàlisi de problemes morals. Valoració d’opcions de vida diverses. Reflexió al voltant de la concepció de la bona vida. Valoració dels ideals aristocràtics en l’antiga Grècia i de quins són els ideals que ara es

valoren per tal de caracteritzar algú com a home o dona excel·lent. Comprensió de la necessitat d’elaborar criteris morals raonats, solidaris i que no es trobin

subjectes a unes simples exigències externes. Valoració de les aportacions freudianes sobre la ment i el comportament humà. Actitud crítica davant els avantatges tècnics i el progrés humà.

Activitats Redactar un assaig en el qual es denunciï argumentadament el que resulti inacceptable de

la pròpia societat. TIC: participar en un fòrum virtual sobre els aspectes denunciables de la pròpia societat. Documentar-se sobre la tragèdia grega per tal de comprendre en tot el seu abast la teoria

filosòfica de Nietzsche sobre aquest tema. Aplicar la crítica nietzschiana a la renúncia a la vida a casos i situacions concrets. Aplicar la teoria del superhome de Nietzsche a casos i situacions concrets de l’actualitat i

valorar-ne la pertinència. A partir d’un text de Russell, expressar la simpatia o antipatia que genera la proposta

filosòfica de Nietzsche. TIC: consultar i analitzar en un web algunes de les interpretacions que han suscitat els

textos de Nietzsche. A partir d’un text de l’autor, aprendre la concepció freudiana de l’inconscient i la repressió. Elaborar una redacció filosòfica analitzant des d’una perspectiva psicoanalítica una pràctica

cultural habitual en la nostra societat. Proposar exemples i contraexemples per a la tesi que es defensa en un text al voltant de

l’avenç tecnològic i la idea ingènua de progrés.

grup edebé 46


Comentar un text filosòfic de Freud en el qual s’aclareixin i se sintetitzin les idees del text, es contextualitzi i es posi en relació amb propostes filosòfiques anteriors i posteriors i, finalment, es defensi l’opinió personal.

Criteris d’avaluació Analitzar el contingut de textos de Nietzsche i Freud, identificant-ne els elements

fonamentals i l’estructura, i comentant-los amb un cert rigor metodològic. Ordenar i situar cronològicament les diverses respostes donades a les preguntes

filosòfiques bàsiques, relacionant-les amb els filòsofs anteriors i identificant-ne la influència i la permanència en la reflexió filosòfica posterior.

Comentar i jutjar un text filosòfic de Nietzsche, identificant els supòsits implícits que el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seves aportacions en l’actualitat.

Conèixer i manejar correctament el vocabulari específic de la matèria, com etern retorn, superhome, inconscient, repressió…, tot consolidant la formació filosòfica adquirida en aquesta etapa.



Elaborar assajos i dissertacions filosòfiques sobre la proposta de Nietzsche i sobre l’anàlisi psicoanalítica de la cultura, exposant de manera clara i ordenada les grans línies conceptuals dels filòsofs que hi estan relacionats, i que s’han estudiat de manera analítica.


Activitats d’avaluació Llegir un text de Nietzsche sobre la voluntat de poder i resoldre les qüestions que es



grup edebé 47


Unitat 15. La filosofia analítica. Russell i Wittgenstein

Temps aproximat: Dues setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura, Matemàtiques, Física, Ciències per al Món Contemporani.

Objectius Reconèixer la importància que té conscienciar-se de les possibilitats i els límits del

llenguatge. Adonar-se del rigor intel·lectual present tant en el «primer Wittgenstein» com en el «darrer». Conèixer alguns aspectes de la variada creació intel·lectual de Russell. Explorar les exigències lingüístiques defensades tant per Wittgenstein i Russell com pels

neopositivistes. Millorar en el domini de l’ús del propi llenguatge constatant i analitzant l’embruixament o la

seducció que el llenguatge pot produir.

Competències


Competència en l’anàlisi i síntesi crítica de textos filosòfics Analitzar i comentar les exigències lingüístiques més significatives, establint relacions amb

altres posicions filosòfiques coetànies, anteriors o posteriors.


Competència comunicativa Utilitzar el llenguatge oral i escrit com a mitjà d’expressió de sentiments, idees i

experiències que permetin la construcció del pensament propi. Llegir i comprendre textos relacionats amb l’activitat acadèmica.

Competència en la gestió i el tractament de la informació Conèixer i utilitzar els canals per a difondre i compartir informació.

Ensenyaments transversals Educació per a la pau: conèixer les dramàtiques conseqüències dels conflictes bèl·lics i

valorar la proposta pacifista de Bertrand Russell.

Continguts

Conceptes Marc cultural de l’època. Constant interès pel llenguatge. La Viena de Wittgenstein. El primer Wittgenstein. Reflexions al front. L’atomisme lògic. El Tractatus logico-

philosophicus. Russell. Aportacions lògiques. Aportacions èticosocials. El Cercle de Viena. La visió científica del món. Proposicions analítiques i proposicions

empíriques. Principis de verificació. El darrer Wittgenstein. Després del Tractatus. Les Investigacions filosòfiques.

grup edebé 48


Procediments Relació i integració de coneixements d’àrees diferents del saber. Comprensió de la manera com moltes proposicions estan afectades per l’ambivalència de

significats, per mitjà de l’estudi de casos. Anàlisi de termes i conceptes filosòfics rellevants, com els d’atomisme lògic, principi de

verificabilitat... Exercitació en la distinció del primer Wittgenstein entre proposicions plenes de sentit, buides

de sentit, i sense sentit o insensates. Examen dels diversos nivells de llenguatge que es manifesten en una sèrie d’oracions com

a exercitació en la teoria dels tipus de Russell. Posada en pràctica dels principis de verificació fort i verificabilitat feble, elaborats pels

membres del Cercle de Viena. Utilització i assimilació dels termes i conceptes filosòfics estudiats (metallenguatge, jocs de

llenguatge...). Lectura atenta i comprensió del significat dels textos proposats. Reflexió crítica respecte de quina és la finalitat pròpia de la filosofia.

Actituds Coneixement de les bases filosòfiques de diverses peculiaritats de la societat actual. Anàlisi de dilemes morals (per exemple, en tractar el tema del pacifisme quan estudiem la

filosofia de Russell se’ns presenta l’opció de justificar els enfrontaments o bé de rebutjar-los sistemàticament).

Reflexió sobre les conseqüències dels conflictes bèl·lics. Anàlisi respecte de quina classe de proposicions són les proposicions pròpies de l’ètica. Reconeixement de la importància del diàleg i la comunicació en la vida humana. Valoració d’una adequada comprensió del llenguatge per tal de poder exercitar-se

encertadament en l’argumentació en el camp moral. Qüestionament de l’embruixament del llenguatge i de les fal·làcies que s’hi poden presentar

també en el terreny dels valors.

Activitats TIC: consultar en un web especialitzat textos sobre la biografia de Wittgenstein que permetin

comprendre la seva proposta filosòfica. Classificar diverses proposicions en: proposicions plenes de sentit, buides de sentit i sense

sentit. Identificar el que mostren les proposicions, més enllà del que diuen. Aplicar la teoria dels tipus de llenguatge de Russell a una sèrie de proposicions. TIC: ampliar els coneixements sobre la filosofia mundana de Russell en un web

especialitzat. Intentar aplicar les teories del Cercle de Viena en l’anàlisi de proposicions. Relacionar diverses proposicions amb el criteri de verificació (fort o feble) que li correspon. Aplicar la teoria de l’embruixament del llenguatge en les paraules assenyalades en una

oració. Proposar exemples de jocs del llenguatge tal com els caracteritza Wittgenstein. Comentar un text filosòfic de Wittgenstein sobre els límits del llenguatge en el qual


grup edebé 49


Criteris d’avaluació Analitzar el contingut de textos de Wittgenstein, identificant-ne els elements fonamentals i

l’estructura, i comentant-los amb un cert rigor metodològic. Ordenar i situar cronològicament les diverses respostes donades a les preguntes


Comentar i jutjar un text filosòfic de Wittgenstein, identificant els supòsits implícits que el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seves aportacions en l’actualitat.

Conèixer i manejar correctament el vocabulari específic de la matèria, com proposició, verificacionisme, atomisme lògic, tautologia, contradicció…, tot consolidant la formació filosòfica adquirida en aquesta etapa.



Exposar per escrit l’opinió fundada respecte d’algun problema filosòfic del present que susciti l’interès dels alumnes, aportant les seves pròpies reflexions i relacionant-les amb altres posicions d’èpoques passades prèviament estudiades.

Analitzar críticament les formulacions ideològiques de caràcter excloent i discriminatori que apareixen en el discurs filosòfic de Wittgenstein, assenyalant-ne la vinculació amb altres plantejaments socials i culturals propis de l’època.

Activitats d’avaluació Llegir un text de Wittgenstein sobre les funcions del llenguatge i resoldre les qüestions que

es proposen respecte del seu contingut, de la seva relació amb el pensament general de l’autor i amb les propostes d’altres pensadors anteriors i posteriors.


grup edebé 50


Unitat 16. Filosofia de la ciència. Popper

Temps aproximat: Dues setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura, Matemàtiques, Física i Química, Biologia, Ciències de la Terra i del Medi Ambient.

Objectius Obtenir una visió panoràmica de les innovacions científiques desenvolupades durant el

segle XX, que van revolucionar la nostra visió del món i la concepció de la ciència mateixa. Valorar l’esforç i el gran avenç que suposa, dins d’un context mundial de política de blocs, la

proclamació i aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans. Conscienciar-se de les dues cares implícites en qualsevol canvi científic revolucionari. Valorar la importància de l’epistemologia com a disciplina capaç de revelar actituds ingènues

davant la lògica. Comprendre la contribució de Popper en l’àmbit de la filosofia i deixar constància de les

aportacions posteriors. Conscienciar-se de la necessitat de societats obertes per al lliure desenvolupament dels

seus integrants.

Competències


Competència social i cívica Ser comprensiu amb els altres en un món on són molt freqüents els contactes amb persones

de molt diversa condició. Disposar de criteris propis per a decidir de manera autònoma la pròpia conducta ponderant-

ne les conseqüències.


Competència en coneixement i interacció amb el món Demostrar actituds i comportaments democràtics, ètics i solidaris, associats a la ciència i al

desenvolupament. Demostrar esperit crític en l’observació de la realitat, contrastant la informació de l’àmbit

disciplinari amb informacions d’altres contextos, valorant la diferència entre coneixement científic i altres formes de coneixement.

Ensenyaments transversals Educació per a la pau: Reconèixer el valor i l’avenç que va suposar la Declaració Universal

dels Drets Humans i apreciar les institucions democràtiques com a vehicles apropiats per a salvaguardar els drets de les minories, les llibertats i l’existència d’un Estat no absolut.

Educació moral i cívica: Conèixer les condicions que propicien que una societat sigui oberta i respectar-les i promoure-les en la mesura que contribueixen a la llibertat i la justícia.

Continguts

Conceptes

grup edebé 51


Ciència i societat. La segona meitat del segle XX. Replantejament científic. Popper, «l’error fecund». Vida i obra. La demarcació científica. El mètode científic. El

problema de la veritat. La societat oberta. L’epistemologia després de Popper. Kuhn, les revolucions científiques. Lakatos, el

falsacionisme metodològic. Feyerabend, l’anarquisme epistemològic.

Procediments Classificació dels drets humans segons la tipologia recollida en la Declaració Universal dels

Drets Humans: civils, polítics i socials. Explicació de la concepció determinista de la natura i la seva relació amb la física clàssica. Aplicació del criteri verificacionista del Cercle de Viena per tal de comprovar si els horòscops

tenen categoria científica. Determinació raonada dels enunciats falsables que apareixen en una llista. Anàlisi del mètode emprat en una investigació científica, seguint l’esquema del mètode

hipoteticodeductiu proposat per Popper. Interpretació i explicació dels enunciats i les expressions que apareixen en un text de

Popper. Redacció d’una breu argumentació en la qual es fonamenti l’opinió personal sobre la

valoració de la nostra societat.

Actituds Reconeixement del valor i l’avenç que va suposar la Declaració Universal dels Drets

Humans. Adopció d’una actitud seriosa i rigorosa en l’anàlisi de les aportacions de la ciència. Valoració de l’actitud que és capaç d’acceptar l’error com a part del procés d’investigació i

saber treure profit de l’anàlisi de les seves causes. Coneixement de les condicions que propicien que una societat sigui oberta i valoració

d’aquestes condicions en la mesura que contribueixen a la llibertat i la justícia. Reflexió respecte de si la ciència està avui mitificada o si, en canvi, se li atorga l’estatus que

es mereix. Reconeixement de les institucions democràtiques com a vehicles apropiats per a

salvaguardar els drets de les minories, les llibertats i l’existència d’un Estat no absolut. Constatació de la importància que té la racionalitat no tan sols en l’àmbit científic, sinó

també en l’àmbit humà.

Activitats Documentar-se al voltant del moviment de defensa del 0,7 i argumentar la pròpia posició

personal. Proposar exemples per a cadascun dels tipus de drets (civils, polítics, socials) que es

recullen en la Declaració Universal dels Drets Humans. Explicar què és el determinisme i justificar per què la física clàssica ho és. Connectar i relacionar la teoria de la demarcació científica en pensadors de diverses

èpoques: Hume, Kant i Popper. Aplicar el criteri de demarcació científica dels neopositivistes per tal de desemmascarar

pràctiques pretesament científiques. Determinar si una sèrie d’enunciats són falsables o no. TIC: resoldre les activitats interactives sobre falsació i falsabilitat que apareixen en un web

especialitzat. Identificar les diverses etapes del mètode hipoteticodeductiu que s’han seguit en algun

grup edebé 52


descobriment científic rellevant. Interpretar i explicar les afirmacions d’un text de Popper sobre l’activitat científica. Exposar la pròpia opinió al voltant de la idea popperiana que vivim en el millor dels mons. TIC: conèixer i aprofundir en la teoria sociopolítica de Popper en un web especialitzat. Resoldre les qüestions que es proposen sobre un text de Feyerabend al voltant de la

mitificació de la ciència. Comentar un text filosòfic de Popper en el qual s’aclareixin i se sintetitzin les idees del text,

es contextualitzi i es posi en relació amb propostes filosòfiques anteriors i posteriors i, finalment, es defensi l’opinió personal.

Criteris d’avaluació Analitzar el contingut de textos de Popper, identificant-ne els elements fonamentals i

l’estructura, i comentant-los amb un cert rigor metodològic. Ordenar i situar cronològicament les diverses respostes donades a les preguntes


Comentar i jutjar un text filosòfic de Popper, identificant els supòsits implícits que el sustenten, la consistència dels seus arguments i les seves conclusions, així com la vigència de les seves aportacions en l’actualitat.

Conèixer i manejar correctament el vocabulari específic de la matèria, com verificacionisme, falsacionisme, mètode hipoteticodeductiu, demarcació…, tot consolidant la formació filosòfica adquirida en aquesta etapa.



Exposar per escrit l’opinió fundada respecte de qüestions filosòfiques d’actualitat, com la consideració de la ciència, aportant-hi les seves pròpies reflexions i relacionant-les amb altres posicions d’èpoques passades prèviament estudiades.

Analitzar críticament les formulacions ideològiques de caràcter excloent i discriminatori que apareixen en el discurs filosòfic dels corrents epistemològics, assenyalant-ne la vinculació amb altres plantejaments socials i culturals propis de l’època.

Activitats d’avaluació Llegir un text de Popper sobre el falsacionisme i resoldre les qüestions que es proposen



grup edebé 53


Unitat 17. Altres corrents filosòfics del segle XX

Temps aproximat: Dues setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura, Història de l’Art, Literatura Universal, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Tecnologia Industrial, Grec, Història del Món Contemporani.

Objectius Entrar en el debat de si tendim a una civilització universal o bé es va construint un món

multicultural, sabent argumentar-ho. Conèixer el que s’ha anomenat pensament únic. Constatar les diverses versions —dominadores o emancipadores— que un determinat

pensament, per exemple el marxisme, pot assumir. Descobrir la teoria crítica de la societat que l’Escola de Frankfurt ha dut a terme al llarg de

tot el segle XX. Entendre les idees fonamentals de l’hermenèutica i de l’estructuralisme, i aprofundir en

algunes de les seves aportacions més rellevants. Comprendre l’enriquiment que comporta exercitar-se en l’activitat filosòfica.

Competències


Competència en l’anàlisi i síntesi crítica de textos filosòfics Comparar i analitzar els diferents enfocaments i pressupòsits dels sistemes, teories i

corrents filosòfics estudiats.


Competència comunicativa Mostrar una disposició favorable al diàleg raonat i a la col·laboració amb la resta de

persones de classe.

Competència en el coneixement i interacció amb el món Incorporar una visió no sexista, no classista ni racista i adoptar actituds en la vida a favor de

la igualtat.

Ensenyaments transversals Educació del consumidor: Comprendre la necessitat de discerniment racional davant els

articles de consum. Aplicar les teories filosòfiques de l’Escola de Frankfurt a l’anàlisi crítica de certs aspectes de la societat actual, com el consumisme o l’actitud ingènua davant la tecnologització.

Educació per a la pau: Considerar el diàleg i la reflexió raonada com a mitjans que permeten una feliç i enriquidora convivència multicultural.

Educació per a la igualtat entre els sexes: Reconèixer el paper de la dona en la història de la filosofia i valorar, especialment, les pensadores de l’etapa contemporània. Apreciar els èxits del feminisme per tal d’aconseguir una societat més justa i igualitària.

Continguts

grup edebé 54


Conceptes La postmodernitat. Pressupòsits. Pensadors postmoderns. L’existencialisme. Els precedents. El cor de l’existencialisme. Heidegger: la pregunta per

l’ésser. Sartre: condemnats a la llibertat. L’Escola de Frankfurt. Arrels marxistes. Teories bàsiques. Habermas: la segona generació. L’hermenèutica. La tradició hermenèutica. Hans-Georg Gadamer. L’estructuralisme. La noció d’estructura. Lévi-Strauss. Foucault. La dona en la filosofia. Hannah Arendt. Simone Weil. Simone de Beauvoir.

Procediments Comprensió i anàlisi de termes i conceptes filosòfics rellevants, com els de postmodernitat,

globalització, multiculturalitat, pensament únic... Relació i comparació entre teories filosòfiques d’èpoques diverses, com la modernitat i la

postmodernitat. Aclariment conceptual de les nocions de raó il·lustrada, raó dialèctica, raó instrumental i raó

vital. Exposició argumentada i raonada de l’opinió personal (per exemple, expressant acord o

desacord amb la teoria antropològica de Foucault). Recerca de solucions per a qüestions complexes, com l’aspecte negatiu del

desenvolupament tecnològic. Examen crític del paper de la televisió en la nostra societat, a partir de l’anàlisi d’Adorno. Lectura atenta i comprensió del significat dels textos proposats. Anàlisi de textos filosòfics breus, que han estat escollits tenint en compte el nivell de

l’alumnat.

Actituds Interès pel coneixement de les bases filosòfiques de diverses peculiaritats de la societat

actual, com la convivència de diverses cultures, l’avenç tecnològic... Valoració de les dues cares que acostuma a tenir sempre tot avenç tecnològic, i reflexió

sobre la manera de minimitzar-ne les conseqüències indesitjables. Comprensió de la necessitat d’elaborar criteris morals raonats, solidaris i que no estiguin

determinats per simples exigències externes. Valoració de l’actitud crítica i reflexiva davant de qualsevol tipus d’informació. Comprensió de la necessitat de discerniment racional davant els articles de consum. Valoració i conscienciació de la multiculturalitat planetària. Consideració del diàleg i la reflexió raonada com a mitjans que permeten una feliç i

enriquidora convivència multicultural. Reconeixement del paper de la dona en la història de la filosofia i, especialment, valoració

de les pensadores de l’etapa contemporània. Valoració de la pròpia filosofia com a activitat intel·lectual que permet avançar en la recerca

de coneixement, la discussió ètica, la crítica de la cultura i la realització personal.

Activitats Classificar diverses actituds segons que pertanyin a la modernitat o a la postmodernitat. A partir d’un text de Sartre, escriure un assaig sobre les petites conquestes de llibertat. TIC: consultar textos de Sartre en un web especialitzat. Relacionar diverses concepcions de la raó amb el pensador implicat en la seva formulació. Mostrar acord o desacord amb la teoria filosòfica proposada per un autor. Valorar raonadament la proposta filosòfica de Habermas, com una alternativa possible per a

solucionar els problemes i els conflictes del món actual. Repassar la posició entre modernitat i postmodernitat consultant un web especialitzat.

grup edebé 55


Comparar la posició hermenèutica amb la posició epistemològica de Kant. Proposar exemples de l’actitud etnocentrista a partir d’un text de Lévi-Strauss. Exposar la pròpia opinió al voltant de la posició de Foucault sobre l’ésser humà. Proposar exemples d’èxits de les dones i el feminisme durant l’actualitat, i assenyalar els

avantatges que això ha aportat a la societat. Comentar un text filosòfic de Sartre en el qual s’aclareixin i se sintetitzin les idees del text, es

contextualitzi i es posi en relació amb propostes filosòfiques anteriors i posteriors i, finalment, es defensi l’opinió personal.

Criteris d’avaluació Analitzar el contingut de textos de filòsofs contemporanis, com Vattimo, Sartre, Heidegger,

els frankfurtians, Habermas, Gadamer o Foucault, i també de filòsofes contemporànies, com Simone Weil, Beauvoir..., identificant-ne els elements fonamentals i l’estructura, i comentant-los amb un cert rigor metodològic.

Ordenar i situar cronològicament les diverses respostes donades a les preguntes filosòfiques bàsiques, relacionant-les amb els filòsofs anteriors i identificant-ne la influència i la permanència en la reflexió filosòfica posterior.

Comentar i jutjar un text filosòfic de Sartre, identificant els supòsits implícits que el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seves aportacions en l’actualitat.

Conèixer i manejar correctament el vocabulari específic de la matèria, com ésser, existència, essència, racionalitat, llibertat, etnocentrisme…, tot consolidant la formació filosòfica adquirida en aquesta etapa.



Exposar per escrit l’opinió fundada respecte de qüestions filosòfiques d’actualitat, aportant les seves pròpies reflexions i relacionant-les amb altres posicions d’èpoques passades prèviament estudiades.

Analitzar críticament les formulacions ideològiques de caràcter excloent i discriminatori que apareixen en el discurs filosòfic contemporani, assenyalant-ne la vinculació amb altres plantejaments socials i culturals propis de l’època.

Activitats d’avaluació Llegir un text de Sartre sobre la llibertat i resoldre les qüestions que es proposen respecte

del seu contingut i de la seva relació amb el pensament general de l’autor i amb les propostes d’altres pensadors anteriors i posteriors.


grup edebé 56


Unitat 18. La filosofia a Espanya. Ortega y Gasset

Temps aproximat: Dues setmanes.Interdisciplinarietat: Llengua i Literatura, Història de l’Art, Història.

Objectius Conèixer els trets característics del pensament a Espanya. Reflexionar al voltant de la possibilitat i la naturalesa d’una filosofia espanyola amb

idiosincràsia pròpia. Familiaritzar-se amb els noms més rellevants del pensament filosòfic a Espanya. Conèixer la pluralitat de moviments culturals en el pensament a Espanya. Aprofundir en el plantejament existencialista d’Unamuno. Analitzar el corrent de pensament raciovitalista. Apreciar la capacitat de la raó a partir de l’aportació filosòfica d’autors com Ortega y Gasset. Reflexionar de manera crítica sobre textos filosòfics. Exercitar-se en l’expressió escrita de la pròpia opinió sobre temes d’una certa complexitat. Reflexionar al voltant de la possibilitat i la naturalesa d’una filosofia espanyola amb

idiosincràsia pròpia. Valorar la funció de la filosofia en la societat actual.

Competències


Competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa Interès per conèixer els trets característics, pensaments i pensadors espanyols, i voluntat de

precisió en l’ús dels conceptes d'aquests corrents.


Competència comunicativa Llegir i comprendre textos relacionats amb l’activitat acadèmica. Fer servir la llengua com a eina per a la construcció de coneixements i la representació,

interpretació i comprensió de la realitat.

Competència en la gestió i el tractament de la informació Utilitzar tècniques de treball intel·lectual que impliquen tasques de comprensió, anàlisi i

planificació de treballs.

Ensenyaments transversals Educació per a la pau: Valorar i reconèixer la importància de l’educació en la formació

integral de la persona. Educació per a la igualtat dels sexes: Conèixer l’aportació pedagògica de Francisco Giner

de los Ríos i la Institución Libre de Enseñanza, i reconèixer el seu valor pel fet de ser una de les primeres institucions educatives conscienciada a oferir una formació integral igualitària per a homes i dones.

Educació del consumidor: A partir d’un text d’Aranguren, reconèixer que la felicitat no s’assoleix en el miratge del consumisme, ja que aquest no proporciona felicitat, sinó una constant insatisfacció.

grup edebé 57


Continguts

Conceptes Debat sobre la filosofia a Espanya o la filosofia espanyola. Idiosincràsia de la filosofia

espanyola. Etapes de la filosofia a Espanya. Unamuno: el sentiment tràgic de la vida. L’angoixa de l’existència. La creació literària com a

immortalitat. Ortega y Gasset: el raciovitalisme. El raciovitalisme d’Ortega. Perspectivisme. El jo i la

circumstància. L’ideal de vida autèntica. L’heroi i l’home-massa. María Zambrano: poesia i filosofia. García Bacca: un filòsof de l’exili. Aranguren: la primacia de l’ètica. Panorama actual de la filosofia a Espanya. Valoració de la situació.

Procediments Comprensió i anàlisi de termes i conceptes filosòfics rellevants. Utilització i assimilació dels termes i els conceptes filosòfics estudiats. Anàlisi conceptual d’algunes de les afirmacions fonamentals d’Ortega y Gasset. Exposició argumentada de l’opinió personal respecte d’algun tema filosòfic d’una certa

complexitat.

Actituds Comprensió de la necessitat d’elaborar criteris morals raonats, solidaris i que no es trobin

subjectes a simples exigències externes. Comparació entre la vida autèntica i la vida inautèntica a partir de les reflexions d’Ortega y

Gasset aparegudes en obres com La rebelión de las masas. Actitud de respecte i valoració pels intents d’elaborar un pensament filosòfic de qualitat a

Espanya. Reconeixement del paper de la filosofia en la societat actual.

Activitats A partir d’un text, resoldre algunes qüestions sobre l’especificitat del pensament filosòfic a

Espanya. Explicar el significat del terme circumstància en la proposta filosòfica d’Ortega y Gasset. Comentar de manera personal i argumentada una sentència d’Ortega y Gasset al voltant de

la naturalesa de l’ésser humà. Comparar en què consisteix l’heroi i l’home-massa des de la perspectiva d’Ortega y Gasset. Comparar la concepció de l’heroi en Ortega amb la de superhome en Nietzsche. Deduir la concepció filosòfica d’un autor com García Bacca, a partir d’un text. Llegir un text d’Aranguren i reflexionar sobre la proposta que s’hi fa de la felicitat, per tal de,

finalment, comparar-la amb les propostes d’altres autors anteriors. Reflexionar i defensar la pròpia opinió al voltant de la funció que Savater atribueix a la

filosofia en l’actualitat. Comentar un text filosòfic d’Ortega y Gasset en el qual s’aclareixin i se sintetitzin les idees

del text, es contextualitzi i es posi en relació amb propostes filosòfiques anteriors i posteriors i, finalment, es defensi l’opinió personal.

Criteris d’avaluació

grup edebé 58


Analitzar el contingut de textos de filòsofs espanyols com: Unamuno, Ortega y Gasset, Aranguren, María Zambrano..., identificant-ne els elements fonamentals i l’estructura, i comentant-los amb un cert rigor metodològic.

Comentar i jutjar un text filosòfic d’Ortega y Gasset, identificant els supòsits implícits que el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seves aportacions en l’actualitat.

Conèixer i manejar correctament el vocabulari específic de la matèria, com raciovitalisme, circumstància, perspectivisme…, tot consolidant la formació filosòfica adquirida en aquesta etapa.



Exposar per escrit l’opinió fundada respecte de qüestions filosòfiques d’actualitat, aportant les seves pròpies reflexions i relacionant-les amb altres posicions d’èpoques passades prèviament estudiades.

Analitzar críticament les formulacions ideològiques de caràcter excloent i discriminatori que apareixen en el discurs filosòfic contemporani, assenyalant-ne la vinculació amb altres plantejaments socials i culturals propis de l’època.

Activitats d’avaluació Llegir un text d’Ortega y Gasset sobre la circumstància i resoldre les qüestions que es

proposen respecte del seu contingut i de la seva relació amb el pensament general del seu autor i amb les propostes d’altres pensadors anteriors i posteriors.


grup edebé 59

Índice - edebe · web viewreconeixement que el nostre saber científic obeeix a una llarga...

Documents