Índex · web viewllengua castellana i literatura proporcionen a aquesta matèria el vehicle...

Para ver esta película, debedisponer de QuickTime™ y deun descompresor TIFF (LZW).

ÍNDEX

I. Presentació

1. El projecte educatiu Edebé

2. Finalitat educativa: educació integral de la persona

3. Principis educatius

4. La concreció del projecte educatiu d’edebé: edebé al servei de l’educació

II. Batxillerat

1. Finalitats del Batxillerat

2. Els alumnes i les alumnes del Batxillerat

3. Les competències en el Batxillerat

4. Estructura. Modalitats i matèries en el Batxillerat

5. Ensenyament de Religió

6. Avaluació en el Batxillerat

7. Promoció i flexibilització en el Batxillerat

8. Metodologia en el Batxillerat

9. L’aprendre a aprendre en el Batxillerat: les estratègies d’aprenentatge

III. Concreció del currículum del Batxillerat

1. Modalitats i itineraris del Batxillerat

2. Competències generals del Batxillerat

3. Objectius

4. Els eixos transversals en el Batxillerat

5. L’avaluació en el Batxillerat

6. L’atenció a la diversitat

7. L’orientació educativa i professional. L’acció tutorial

8. Les programacions de les matèries del Batxillerat

IV. Matèria de Física

1. Introducció

2. Competències

3. Objectius

4. Metodologia

5. Distribució per curs de les competències, objectius,

continguts i criteris d’avaluació

V. Materials curriculars

I. PresentacióEdebé, amb una llarga tradició editorial en el camp educatiu, vol donar a conèixer a la comunitat educativa el projecte educatiu que orienta la seva tasca i regeix la creació dels seus llibres i altres materials formatius.

L’editorial s’obre a la nova societat i vol contribuir a donar resposta a les demandes i els reptes que aquesta societat té plantejats en relació amb:— Qualitat i equitat d’educació, en una nova societat del coneixement.— Formació de ciutadans compromesos amb valors socials i ètics, capaços de

conviure de manera positiva en la realitat multicultural actual.— Capacitació professional de la joventut i formació continuada al llarg de tota la vida.— Enriquiment cultural de la joventut en els espais d’oci i temps lliure.

En el seu projecte educatiu, Edebé exposa les seves finalitats formatives, els principis que inspiren la seva producció i la manera com aquests principis s’han concretat en els seus materials didàctics per a les diverses etapes educatives.

1. El projecte educatiu Edebé

— Raó de ser:• Orienta i regeix la tasca editorial.• Respon a les demandes de la societat.

— Apunta a… unes finalitats: l’educació integral de la persona— Es fonamenta en uns principis educatius: educació com a procés de construcció

personal, educació personalitzada…— Es concreta en una vocació de servei a l’educació:

• Dels joves: en les diverses etapes, amb diversitat de materials i varietat de suports.

• Dels educadors: professors, pares…— Culmina en… l’elaboració d’un projecte de vida personal vinculat a valors, que mou

a l’acció en la societat.

Para ver esta película, debedisponer de QuickTime™ y deun descompresor TIFF (LZW).

2. Finalitat educativa: educació integral de la persona

Educació integral: Desenvolupament harmònic de totes les dimensions de la persona i incorporació de valors per a la vida.

a) Dimensió física i psicomotora.

— Desenvolupament de les habilitats físiques: coordinació, equilibri, potència...— Coneixement i acceptació del propi cos.— Adquisició d’hàbits saludables.

Valors:— Autoestima ajustada i consciència autocrítica.— Sentit crític envers els estereotips socials.— Equilibri ment-cos.

b) Dimensió intel·lectual i cognitiva.

— Enfortiment del pensament, integració dels aprenentatges i la seva utilització en la vida.— Desenvolupament del llenguatge com a instrument d’aprenentatge i comunicació.

Valors:— Interès per aprendre, esforç personal, iniciativa…— Autonomia de pensament. Obertura al canvi.— Llibertat madura i sentit de la responsabilitat.

c) Dimensió afectivoemocional.

— Desenvolupament de la personalitat.— Adopció de compromisos en l’àmbit personal i en el social.— Relació i col·laboració amb els altres.

Valors:— Autoconfiança. Equilibri emocional. Autoregulació.— Establiment de relacions afectives sanes.— Bondat, integritat, coherència…

d) Dimensió sociocultural.

— Consciència de ciutadania.— Respecte i tolerància envers els altres.— Cooperació en la construcció d’un món més just.

Valors:— Desenvolupament de sentiments d’estima i amistat.— Tolerància i tarannà democràtic.— Sentit de la justícia i la solidaritat.— Respecte pel patrimoni natural i sociocultural.

e) Dimensió eticotranscendent.

— Reflexió ètica i dinamisme espiritual.— Formulació de preguntes i recerca de respostes.— Obertura a la transcendència.

Valors:— Interès pel sentit de la vida i de la història.— Percepció de les aspiracions més profundes de l’ésser humà.— Identificació dels grans interrogants sobre la vida i el món.

3. Principis educatiusPrincipis Descripció Edebé…

1. L’educació és un procés de construcció personal.

— L’alumne creix i es construeix com a persona en interacció amb l’entorn, amb els seus iguals... — L’alumne és responsable i protagonista de la construcció del seu coneixement.— Aprendre exigeix reorganitzar la informació mitjançant una intensa activitat mental.

— Proposa activitats que conviden a la reflexió i a l’aprenentatge estratègic.— Promou la transferència entre els continguts escolars i la vida real.— Diversifica el tipus d’activitats; afavoreix el treball en equip; estimula la creativitat…

2. Un procés centrat en la persona de l’alumne. Educació personalitzada.

— Cada alumne és un ésser únic i diferent, configurat per tres coordenades:a) Individualitat. Cada persona és un ésser únic, original i irrepetible.b) Socialització: Obertura als altres. La persona s’apropia de la cultura i els valors de la seva societat, els analitza i els transforma. Implica el reconeixement de l’altre i de la seva dignitat.c) Autonomia: Fa lliure i responsable la persona, agent del seu desenvolupament i existència: el porta a elaborar el seu propi projecte de vida.

— Ofereix recursos variats i proposa diferents nivells de dificultat.— Estimula el desenvolupament de la creativitat i l’originalitat en la resolució dels problemes.— Acull les diferents sensibilitats i continguts culturals de la societat.— Proposa activitats que inciten a la comunicació i a l’intercanvi.— Facilita la formació de judicis personals fonamentats.— Proporciona les eines per tal d’abordar els reptes de la nova societat del coneixement.

3, Un procés orientat. Aprendre amb sentit.

Aprendre amb sentit permet als alumnes:

— Ampliar i enriquir els seus esquemes mentals.— Dotar-los d’una organització més sòlida.— Descobrir-ne la funcionalitat.— Utilitzar-los en contextos diferents.— Obtenir una comprensió més clara de la realitat.

— Proposa metodologies que faciliten el descobriment de les relacions entre els continguts, i la seva integració en estructures més àmplies i completes.— Afavoreix la relació interdisciplinària entre els continguts de les diferents àrees i matèries.— Presenta els continguts de manera gradual, partint dels coneixements previs dels alumnes.

4. Un procés compartit. Aprendre amb els altres.

— Es refereix a la capacitat de l’ésser humà d’aprendre treballant en equip.— El treball entre iguals aporta enormes possibilitats d’aprenentage.— Aprofitar les possibilitats educatives que ofereix la societat actual, fora del marc estrictament escolar.

— Planteja activitats per a treballar en grup.— Ofereix situacions d’aprenentatge i recursos per a l’aprenentatge cooperatiu. — Suggereix activitats d’aprenentatge en àmbits extraescolars.

5. L’educador, mediador en el procés d’aprenentage.

— Actua com a expert en processos d’ensenyament i aprenentatge i promou l’activitat conjunta.— Exerceix de guia en l’aprenentatge, cedeix gradualment el control en l’activitat per tal d’afavorir l’autonomia de l’alumne. — Atén a la diversitat.— Intervé com a pont entre família i escola.

— Ofereix diversos recursos i materials per al professor.— Convida l’educador a estimular les respostes creatives dels seus alumnes.— Anima el professorat a fomentar la llibertat dels seus alumnes.

4. La concreció del projecte educatiu d’edebé: edebé al servei de l’educació

Per mitjà dels llibres de text

Fidel als seus principis educatius, Edebé planifica i elabora els seus llibres de text seguint un rigorós pla que:

— Defineix en un Projecte per a cada etapa del sistema educatiu.— Es concreta i desplega en les Programacions dels diferents cicles i cursos de cada

etapa.— Presenta aquests projectes i programacions complets, però alhora oberts, perquè

els centres i els equips educatius els puguin acomodar, personalitzar i dinamitzar tenint en compte les especificacions del seu projecte educatiu.

— Té cura de la unitat i la continuïtat dins de cada etapa i en la transició entre etapes.— Concreta, per a cada cicle i curs, una adaptació didàctica dels principis educatius de

l’editorial, tenint en consideració el desenvolupament evolutiu, les necessitats dels alumnes i les finalitats establertes en el currículum.

Metodologia

— Manté sempre un enfocament globalitzador i una relació interdisciplinària entre els continguts dels diversos dominis d’aprenentatge.

— Promou aprendre a aprendre i la realització d’aprenentatges amb sentit.— Convida a treballar en equip i a aprendre amb els altres.

Continguts

— Desenvolupa els continguts de cada matèria segons la seva didàctica específica, enllaçant-los amb l’entorn dels estudiants i intentant que en descobreixin la funcionalitat.

— Integra oportunament en les diverses àrees els continguts transversals (educació moral, per a la pau, mediambiental, etc.).

Atenció a la diversitat

— Busca sempre adaptar-se a la majoria dels alumnes, i ofereix recursos per tal d’atendre a la diversitat.

Avaluació

— Proporciona criteris i propostes pràctiques per a les diverses modalitats d’avaluació.

Les característiques pròpies dels estudiants de cada etapa exigeixen una aplicació diferenciada d’aquest pla en cadascuna:

Criteris didàctics

Els criteris didàctics que Edebé segueix en la preparació dels materials curriculars per a cada etapa són els següents:

— Augmentar de manera progressiva el nivell d’exigència i, d’aquesta manera, generar situacions d’ensenyament-aprenentatge que plantegin un repte que exigeixi cada cop un grau més elevat de coneixements i estratègies.

— Iniciar els nous aprenentatges assegurant la base dels anteriors.— Insistir en la globalització i en la funcionalitat dels aprenentatges perquè

esdevinguin cada cop més significatius.— Desenvolupar en els alumnes formes de raonament adequades a cada moment

evolutiu i introduir-los progressivament en el mètode i el pensament científic.— Privilegiar activitats que promoguin la reflexió crítica sobre el que s’aprèn i la

manera com s’aprèn.— Introduir i afavorir el tractament formatiu dels continguts transversals.— Promoure accions en grup i amb altres grups per tal d’aprofundir en les

experiències de socialització.— Afavorir l’expressió clara i precisa del pensament, per mitjà del llenguatge oral i

escrit.— Proposar suficients activitats de reforç i d’ampliació.— Donar a l’avaluació un marcat caràcter formatiu, que afavoreixi la presa de

consciència del propi procés d’aprenentatge i que faciliti al professorat la presa de decisions que afavoreixin el major creixement dels seus alumnes. En l’ESO, l’avaluació incorpora el caràcter orientador, a fi que els alumnes puguin anar preparant les decisions sobre els seus itineraris futurs.

Per tal d’adaptar aquests criteris a les característiques dels alumnes en cada moment evolutiu, Edebé elabora projectes coordinats entre les diverses àrees en els quals inclou la distribució dels continguts que es treballaran en cada etapa, la seva concreció i la seva organització en unitats didàctiques.

En el Batxillerat

Edebé aborda aquesta etapa des d’una perspectiva integradora i dinàmica per tal de poder respondre de tots els matissos i trets diferencials que presenta. En els seus textos, Edebé té en compte el caràcter propedèutic del Batxillerat i també la seva dimensió terminal. Així, assumeix la finalitat compartida socialment per al Batxillerat de proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència.

Pretén consolidar l’esperit emprenedor, la creativitat i el treball en equip entre els alumnes d’aquesta etapa i, alhora, intenta donar cabuda a un tipus de coneixements més vinculats a l’activitat pràctica, la qual cosa dotarà l’alumnat d’una qualificació general més gran, necessària si decideix accedir a la vida laboral.

Aspira que els alumnes del Batxillerat consolidin els seus hàbits de lectura, d’estudi i disciplina davant les tasques formatives; que progressin en autonomia en l’aprenentatge i en la seva maduresa intel·lectual, i que adquireixin les destreses, mètodes i estratègies necessaris per a abordar amb èxit els estudis posteriors.

El progressiu i ininterromput avenç de la ciència i de la tècnica exigeix una contínia revisió i adaptació dels materials. Edebé tracta aquest extrem amb molta cura i considera la seva tasca com un treball fonamentat, però sotmès a revisió i contrast, preocupant-se per oferir uns continguts totalment actualitzats que afavoreixin una educació de qualitat.

Planteja als alumnes el fet d’aprendre com a enriquiment i modificació dels esquemes de coneixement de què disposen, per tal de comprendre millor la realitat i actuar-hi. Per això:

— Inicia els aprenentatges partint del que els alumnes ja coneixen.— Detecta els seus interessos i necessitats i tracta de connectar-hi.— Proposa, de manera atractiva i motivadora, una finalitat als nous aprenentatges que

justifiqui l’esforç personal que es demana a l’alumne/a.— Presenta unes activitats d’ensenyament-aprenentatge coherents amb les intencions

educatives, buscant l’eficàcia en el treball.— Afavoreix l’aplicació i transferència dels aprenentatges a la vida real. — Promou l’adquisició de valors de reflexió, honestedat i compromís. — Fomenta l’exercici de la ciutadania responsable i el desenvolupament de la

consciència crítica, com a mostres de la maduresa personal i social.

En acabar el Batxillerat, l’alumne/a ha d’haver consolidat la seva autonomia en l’activitat intel·lectual. Això implica l’adquisició d’unes habilitats personals per tal de fer front a les diverses situacions amb què es trobi. Edebé vol contribuir que els alumnes sàpiguen estudiar i aprendre, que siguin estratègics i, per a fer-ho, concep els seus materials d’una forma metòdica i ofereix en els textos una àmplia mostra de possibles estratègies d’aprenentatge. D’aquesta manera, els alumnes les van incorporant d’una forma conscient i, coneixedors de les seves possibilitats, estaran en condicions d’escollir les maneres d’estudiar més adequades per a cada situació, segons el seu estil d’aprenentatge.

II. EL BATXILLERAT

D’acord amb el que preveu la LOE, el Batxillerat constitueix una etapa educativa amb unes característiques específiques i unes finalitats pròpies en el conjunt de l’Educació Secundària Postobligatòria, i inclou dos cursos acadèmics que convencionalment comprenen dels 16 als 18 anys. Es desenvolupa amb tres modalitats diferents, que s’organitzen de manera flexible i en relació amb els grans àmbits del saber i amb els ensenyaments que constitueixen l’educació superior, tant universitària com no universitària, que es poden cursar després del Batxillerat, i dins de cada modalitat hi ha diverses vies, amb la finalitat de poder oferir una preparació més especialitzada a l’alumnat d’acord amb les seves prespectives i interessos de formació per tal de continuar estudis posteriors o incorporar-se al món laboral.

1. Finalitats del Batxillerat

El batxillerat té com a finalitat proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència sense els condicionants de gènere i a l’educació superior.

D’aquestes finalitats, en deriva el caràcter propedèutic, orientador i terminal d’aquesta etapa.

- El Batxillerat té un caràcter de preparació per als estudis posteriors, però això no significa que s’hagi de convertir en un simple pròleg de la universitat, ni tampoc que s’hagin de traslladar a l’ensenyament secundari els esquemes científics i didàctics propis de nivells superiors. Es tracta, més aviat, d’adoptar uns plantejaments que, tot i ser coherents amb els de l’etapa educativa anterior, contribueixin a aprofundir i ampliar els coneixements desenvolupats, i d’incorporar-hi la perspectiva analítica pròpia de les disciplines científiques, i també un major rigor en la formulació del coneixement.

- En l’aspecte orientador, el Batxillerat ha de facilitar recursos perquè l’alumnat canalitzi les seves preferències i capacitats en un marc de referència apropiat i amb l’orientació adequada. Des d’aquest punt de vista, les activitats de tutoria, l’opcionalitat curricular, el treball de recerca, l’estada a l’empresa, etc. poden interpretar-se com a recursos que, amb independència de l’especialitat cursada, serveixen a aquesta funció orientadora.

- El Batxillerat té, a més, una funció terminal, un valor educatiu per ell mateix. El Batxillerat ofereix el grau superior de qualificació general que la societat actual reclama als ciutadans. La formació que proporciona té interès tant per les possibilitats de promoció laboral com per a ampliar el propi bagatge cultural.

2. Els alumnes i les alumnes del Batxillerat

Entre els setze i els divuit anys, els nois i noies continuen el procés d’accentuació i afermament dels canvis fisiològics, psicològics i socials que marquen la transició a la vida adulta.

En l’àmbit cognitiu, el desenvolupament del pensament formal els permet d’assumir noves habilitats i rols socials i d’adquirir valors morals superiors. El pensament formal els permetrà d’operar sobre proposicions i no tan sols sobre objectes reals i concrets, els possibilitarà d’enfocar la resolució d’un problema atenent a totes les situacions i relacions possibles, de formular hipòtesis explicatives i de verificar-les sistemàticament mitjançant processos deductius i experimentals, com també de sotmetre els resultats a les proves d’una anàlisi deductiva.El nou potencial cognitiu afavoreix l’obertura al món de la cultura; per això, els alumnes poden arribar a tenir un contacte més aprofundit amb alguns components fonamentals del desenvolupament actual de la civilització i, particularment, amb els aspectes més rellevants del patrimoni cultural de la societat a la qual pertanyen: llengua, història, pensament...

Els àmbits de desenvolupament de l’autonomia personal i la inserció social es presenten molt interrelacionats en aquesta etapa. Els nois i noies d’aquestes edats acostumen a estar molt interessats a agradar als altres i a adequar llurs actituds i accions a les normes socials, especialment a les del grup d’iguals. Paralel·lament, manifesten un marcat interès per diferenciar-se, per construir la seva pròpia imatge i personalitat i un projecte de vida propi. És el període de consolidació de la identitat personal, que es concreta en l’adquisició d’una consciència moral autònoma, en l’adopció de valors significatius i en l’elaboració d’un concepte d’ells mateixos, acompanyat d’una autoestima bàsica.

Aquest procés d’afirmació personal es duu a terme mitjançant la inserció en una “cultura d’edat” que es caracteritza per un estil de vida peculiar i uns hàbits i valors propis. Les noves potencialitats cognitives els permeten de reflexionar sobre ells mateixos i el seu entorn i d’obrir-se al diàleg amb els altres si es propicia un clima de participació democràtica, tant en l’entorn escolar com en el familiar.

L’etapa es presenta com el moment de l’elecció vocacional, de l’adopció de creences i actituds, del compromís envers valors, de la progressiva definició d’un projecte de vida i, sobretot, de la formació de la identitat personal i l’afermament d’una personalitat capaç d’autoavaluar-se i de rectificar segons el projecte de vida traçat.

3. Les competències en el Batxillerat

En el currículum s’estableixen les competències que els joves han de desenvolupar i consolidar en finalitzar el Batxillerat. S’enten per competència la capacitat d’aplicar els coneixements i les habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació. Aquestes competències contribueixen al desenvolupament personal de l’alumnat, a la pràctica de la ciudadanía activa, a l’adquisició de la maduresa necessària per a la incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria com a ciutadans actius i compromesos i al desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de tota la vida. Fomentar l’aprenentatge al llarg de tota la vida implica que els joves han de tenir una formació completa, tant en coneixements com en competències, que els permeti continuar aprenent i poder combinar l’estudi i la formació amb l’activitat laboral o amb altres activitats. La inclusió de les competències en el currículum té diverses finalitats:

a) Integrar els aprenentatges, tant els formals, incorporats a les diferents àrees o matèries, com els informals i no formals.b) Permetre a tots els estudiants integrar els seus aprenentatges, posar-los en relació amb diferents tipus de continguts i utilitzar-los en diferents contextos.c) Finalment, orientar, inspirar les diferents decisions relatives al procés E-A.

El currículum inclou les competències per al conjunt de l’etapa (competències generals) i les pròpies de cada matèria (competències específiques).

S’identifiquen com a competències generals les següents:• Compètencia comunicativa• Competència en la gestió i el tractament de la informació• Competència digital• Competència en recerca• Competència personal i interpersonal• Competència en el coneixement i interacció amb el món

4. Estructura. Modalitats i matèries en el Batxillerat

El Batxillerat comprèn dos cursos i contempla diferents modalitats: Arts (dues vies: Arts plàstiques, disseny i imatge i Arts escèniques, música i dansa), Ciències i Tecnologia, i Humanitats i Ciències Socials. Tanmateix, deixa un espai d’opcionalitat perquè cada alumne/a pugui traçar el seu propi itinerari. Amb això es pretén donar resposta a la diversitat d’interessos, motivacions i aptituds dels alumnes d’aquestes edats. S’organitzarà de manera flexible, amb l’objectiu de poder oferir una preparació especialitzada als alumnes en concordança amb les seves perspectives i interessos de formació o permetre la incorporació a la vida activa un cop finalitzat el Batxillerat.

Matèries del Batxillerat

Matèries comunes

Matèries 1r curs 2n cursLlengua catalana i LiteraturaLlengua castellana i LiteraturaLlengua estrangeraCiències per al món contemporaniEducació FísicaFilosofia i ciutadaniaHistòria de la FilosofiaHistòriaTutoriaTreball de RecercaReligió

223222

-/2*

223

331

Total hores matèries comunes 14h. 14h.PART DIVERSIFICADA

Matèria modalitat 1Matèria modalitat 2Matèria modalitat 3Matèria modalitat o optativa

4444/2*

4444

Total hores matèries modalitatL’alumnat que opti per Religió haurà de cursar, a més, una matèria optativa de 2 hores/setmana.

16 16

Total hores 30 30

Modalitats del Batxillerat

Modalitat de Ciències i Tecnologia

Biologia I i IICiències de la Terra i mediambientals I i II Dibuix Tècnic I i II Electrotècnia Física I i II Matemàtiques I i II Química I i II Tecnologia Industrial I i II

Modalitat d’Humanitats i Ciències Socials

Economia Economia de l’Empresa I i II Geografia Grec I i IIHistòria de l’Art Història del Món Contemporani Llatí I i IIMatemàtiques aplicades a les Ciències Socials I i IILiteratura catalana Literatura castellana Literatura universal

Modalitat d’Arts

a) Via d’Arts plàstiques, imatge i disseny

Cultura audiovisualDibuix Artístic I i IIDibuix Tècnic I i II DissenyHistòria de l’ArtTècniques d’Expressió GraficoplàsticaVolum

b) Via d’Arts escèniques, música i dansa

Anàlisi musical I i IIAnatomia aplicada Arts escèniques Cultura audiovisual Història de la Música i de la Dansa LLenguatge i pràctica musical Literatura universal Literatura catalana Literatura castellana

Consideracions:

Part comuna:- Les matèries comunes són cursades per tots els alumnes. - Treball de recerca: petita investigació individual que realitza cada alumne de

Batxillerat sobre un tema triat per ell, al llarg dels dos anys, sota el guiatge d’un professor, que ha de contribuir decisivament a assolir la competència en recerca. Es computa entre les matèries de 2n curs.

Part diversificada: a) Matèries modalitats

-Els alumnes cursaran, en el conjunt dels dos cursos del Batxillerat, un mínim de sis matèries de modalitat de les quals, com a mínim cinc, han de ser de la modalitat triada. -Les matèries de nivell II s’hauran de cursar després d’haver cursat les de nivell I.-Si un alumne decideix canviar de modalitat, el centre s’assegurarà que, en acabar l’etapa, hagi superat quatre o més de les matèries de la nova modalitat.

b) Matèries optatives - A més de les matèries d’oferta obligatòria -Segona Llengua Estrangera, Estada a l’Empresa i Psicologia i Sociologia- amb una assignació horària de 140 hores, el centre podrà oferir matèries d’altres modalitats i matèries optatives dissenyades pel propi centre.

5. Ensenyament de Religió

- L’alumne/a major d’edat i els pares/tutors dels menors d’edat podran manifestar a l’inici de curs la voluntat de cursar-lo.- L’alumnat que opti per cursar Religió té assignades dues hores setmanals en el seu horari lectiu en un dels cursos del Batxillerat dins de la franja horària d’optativitat. - La determinació del currículum de la Religió católica serà competència de la jerarquia eclesiàstica.- Les qualificacions no es computaran per a la nota mitjana d’accés a la universitat ni per a l’obtenció de beques o ajuts a l’estudi.

6. Avaluació en el Batxillerat

L’avaluació dels processos d’aprenentatge dels alumnes serà contínua i diferenciada segons les matèries, amb observació sistemàtica i amb una visió globalitzada al llarg de l’etapa.

El procés avaluatiu ha de permetre l’assoliment dels objectius que duen a les habilitats i competències que el currículum desenvolupa. Per aquesta raó i en coherència amb la diversitat d’activitats que suposa el desplegament del currículum, l’avaluació ha de ser diversificada en els seus instruments. D’altra banda, la concepció de l’avaluació ha de permetre identificar els aspectes relacionats amb els valors i l’ètica de forma conjunta amb els procedimentals i conceptuals. Aquesta concepció permet l’ús de diferents tipologies d’activitats a l’aula com a instrument de control dels aprenentatges dels alumnes i com a part integrant de l’avaluació sumativa basada:

- Activitats que permetin una visió aplicada dels continguts a la resolució i reflexió sobre casos i problemes.

- L’elaboració de dossiers sobre determinats temes.- L’exposició i defensa de projectes o altres propostes semblants.

Aquests instruments permeten valorar el procés de maduració personal de l’alumnat.

7. Promoció i flexibilització en el Batxillerat

a) Promoció

En finalitzar el primer curs, el professorat decidirà sobre la promoció de cada alumne al curs següent, tenint en compte:

1. Els alumnes passen al segon curs quan han superat totes les matèries de primer curs o tenen avaluació negativa en dues matèries com a màxim.

2. L’alumnat que passi al segon curs sense haver superat totes les matèries, s’ha de matricular de les matèries pendents del curs anterior. Els centres han d’organitzar les consegüents activitats de recuperació i l’avaluació de les matèries pendents.

3. El treball de recerca comptabilitza com una matèria.

4. L’alumnat que en el primer curs no hagi superat 3-4 matèries no caldrà que repereixi tot el curs. Es cursaran només les matèries suspeses i es completarà amb dues o tres matèries de segon curs.

b) Flexibilització de la durada del Batxillerat

Per tal d’afavorir l’èxit escolar, els centres podran flexibilitzar el nombre de matèries que l’alumnat podrà cursar cada any i distribuir-les en tres cursos amb menys matèries per curs.

- En el primer bloc, l’alumne/a haurà de matricular-se en set matèries de primer curs de Batxillerat i per a passar al segon bloc haurà de superar un mínim de les sis matèries cursades en el primer bloc. En cas contrari, haurà de repetir el primer bloc sencer.

- L’alumnat que ha cursat el segon bloc i no superi un total de vuit matèries com a mínim entre el primer i segon bloc, haurà de repetir el segon bloc.

- Per a poder cursar el tercer bloc de matèries, l’alumnat haurà de superar un mínim de vuit matèries entre els dos primers blocs cursats.

c) Títol de Batxillerat

Per a obtenir el títol de batxiller és necessària l’avaluació positiva en totes les matèries dels dos cursos. Així, els alumnes que cursin satisfactòriament el Batxillerat en qualsevol de les seves modalitats reben el títol de batxiller, que tindrà efectes laborals i acadèmics.

8. Metodologia en el Batxillerat

La manera d’organitzar l’acció didàctica dins de l’aula i el caràcter que s’atorga a cadascun dels elements del currículum conformen un singular estil educatiu i un clima escolar que tenen una repercussió directa en el desenvolupament dels processos d’ensenyament-aprenentatge.

Encara que existeixen diferents metodologies que permeten de desenvolupar

intencions educatives diverses, pot resultar convenient fer referència a algunes consideracions que orientin la presa de decisions metodològiques en aquesta etapa.

Si considerem l’aprenentatge com un procés social i personal que l’alumne/a construeix en relacionar-se de forma activa amb les persones i amb la cultura, és fàcil de comprendre la importància que tenen en l’aprenentatge la interacció social i el llenguatge. Per això, convé que el diàleg, el debat i la confrontació d’idees i d’hipòtesis constitueixin un element important en la pràctica dins l’aula.

La progressiva consolidació del pensament abstracte permet que la investigació com a mètode de treball adopti procediments i formulacions conceptuals més properes als models científics. D’altra banda, convé que el professorat consideri la seva tasca docent com un treball ben fonamentat, sotmès a revisió i contrast.

Aprendre comporta modificar i enriquir els esquemes de coneixement de què hom disposa per tal de comprendre millor la realitat i actuar-hi. Convindrà, per tant:

— Partir d’allò que els alumnes coneixen i pensen sobre un tema concret.— Connectar amb llurs interessos i necessitats.— Proposar-los, de manera atractiva, una finalitat i utilitat clares per als nous aprenentatges, que justifiquin l’esforç i dedicació personal que els seran exigits.— Mantenir una coherència entre les intencions educatives i les activitats que es duen a terme a l’aula.— Afavorir l’aplicació i transferència dels aprenentatges a la vida real.

El progrés científic i tecnològic de la societat en què vivim reclama una diversificació dels mitjans didàctics que s’utilitzen a classe. L’acció docent hauria d’aprofitar les variades i suggeridores possibilitats que ofereixen els mitjans didàctics per a afavorir, enriquir i motivar l’aprenentatge. L’aula també és un espai adient per a realitzar una anàlisi crítica d’aquests mitjans. Convé remarcar que aquests mitjans estan al servei del projecte educatiu que es vol dur a terme, i no a l’inrevés; per tant, cal adaptar-los a les finalitats educatives que es pretenen.

La distribució d’espais i temps a l’aula, la modalitat d’agrupament dels alumnes, el tipus d’activitats, etc. s’han d’entendre d’una manera dinàmica, i cal adaptar-los en cada moment a les necessitats i intencions educatives que es persegueixen, amb la finalitat de crear un entorn facilitador de l’aprenentatge.

El desenvolupament del currículum del Batxillerat reclama als professors un paper de guies i facilitadors de l’aprenentatge, de manera que facin realitat el conjunt de normes i decisions que regularan l’acció dins l’aula. A causa de la complexitat de les variables que hi intervenen, és molt necessari el treball en equip de tots els implicats.

9. L’aprendre a aprendre en el Batxillerat. Les estratègies d’aprenentatge

La consolidació de l’autonomia dels alumnes, que és present en l’horitzó educatiu del Batxillerat, implica que els alumnes adquireixin unes estratègies personals per tal de fer front a les diverses situacions de la vida, tant en l’àmbit cognitiu com en el social i moral.

En l’àmbit intel·lectual, l’alumne autònom delimita uns objectius per a cada aprenentatge que inicia i uns mecanismes i indicadors que al final li permetran de valorar si ha assolit les finalitats previstes. Així mateix, traça un pla, un itinerari

d’aprenentatge, i selecciona les tècniques més adients per a assolir l’objectiu fixat i les que més s’adaptin a les característiques de la matèria i a la seva pròpia manera d’aprendre, a les seves habilitats i limitacions.

A mesura que avança en el recorregut de l’aprenentatge, va controlant el procés que segueix i comprova si va assolint les fites previstes, rectificant si cal i ajustant la seva actuació a la consecució de les finalitats establertes.

Finalment, avalua els resultats obtinguts, el grau d’assoliment dels objectius i la validesa de les tècniques emprades, de l’estratègia seguida i de l’itinerari traçat, i n’extreu conclusions per a futures actuacions.

Aquest perfil de l’alumne autònom, que sap estudiar, que sap aprendre, encaixa totalment amb l’alumne estratègic. El quadre següent presenta de forma esquemàtica el procés de presa de decisions de l’estudiant estratègic:

Abans Projecto(Què faré?)

Què pretenc amb aquest material?Què sé i què no sé d’aquest assumpte?

Com funciono en l’aprenentatge?

Planifico(Com ho faré?)

Quins passos he de fer?Per què?Què necessitarè?

Mentrestant Regulo (Com controlo si vaig bé?)

Com sabré si vaig bé, si estic seguint el pla i si va donant resultat?

Després Avaluo(Comprovo si he aconseguit el que pretenia)

Com sabré que he aconseguit tot el que pretenia?

Reviso el recorregut (N’extrec experiència per a altres casos i estudis)

Com ha anat tot el procés?

Com qualsevol altre aprenentatge, l’adquisició d’estratègies respon a un procés en el qual el professor/a té un paper determinant. El professor/a pot contribuir d’una manera molt activa perquè els seus alumnes siguin estratègics. Mitjançant diversos procediments (modelatge, representacions gràfiques, explicacions...), mostra als alumnes les estratègies que ell mateix utilitza en desenvolupar un determinat contingut: què pretén, l’itinerari que segueix, per què selecciona unes activitats o unes altres, per què utilitza uns recursos o uns altres, com sap si ha aconseguit els objectius, etc.

Aquesta manera d’actuar, quan és posada en pràctica per tot l’equip de professors, ofereix als alumnes una àmplia mostra de possibles estratègies davant diverses situacions d’aprenentatge, i a poc a poc els alumnes les van incorporant d’una manera conscient a la seva manera d’actuar, saben quines han de fer servir, quan, com i per què, i estan en condicions d’escollir les que més s’adaptin a les seves característiques personals, als seus estils d’aprenentatge i a les intencions que persegueixen.

III. Concreció del currículum del BatxilleratEls centres docents que imparteixin els estudis de Batxillerat han de desenvolupar i completar el currículum del Batxillerat establert en el decret, concreció que, en les seves línies fonamentals, ha de formar part del seu projecte educatiu.

Concretar el currículum és una de les tasques més importants de l’equip docent. L’èxit del procés d’ensenyament-aprenentatge està sotmès al fet que es clarifiquin els objectius, que el pla d’acció educativa per a l’etapa sigui coherent en els seus diferents aspectes (competències, continguts, metodología, mitjans…), que les activitats educatives afavoreixin la capacitat de l’alumnat per a aprendre per si mateix, per a treballar en equip, per a aplicar els mètodes d’investigació apropiats, així com la capacitat d’expressar-se correctament en públic i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per tal de continuar formant-se al llarg de la vida.

La concrecció del currículum recollirà les diverses possibilitats d’elecció de matèries pròpies de modalitat i optatives que el centre ofereix als alumnes en cada modalitat, la distribució de les matèries en cadascun dels cursos, i també les competències generals, les competències específiques que es treballen en la matèria en qüestió, la contribució de la matèria a l’adquisició de les competències generals de l’etapa, els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació. Tots aquest elements, juntament amb el tratament dels temes transversals, l’atenció a la diversitat, la tutoria i orientació dels alumnes, configuren la concrecció del currículum per a cada centre.

Aquest projecte concretarà i desplegarà el currículum establert i l’adaptarà a les característiques de l’alumnat i a la seva realitat educativa. Alguns dels elements que poden formar part de la concrecció del currículum són els següents:

1. Modalitats i itineraris del Batxillerat2. Competències generals i específiques del Batxillerat3. Objectius4. Els eixos transversals5. L’avaluació6. L’atenció a la diversitat7. L’orientació educativa i professional. L’acció tutorial8. Les programacions de les matèries del Batxillerat.

1. Modalitats i itineraris del Batxillerat

En aquest apartat de la concrecció del currículum, cada centre haurà de fer constar quines modalitats del Batxillerat s’imparteixen en el centre, els possibles itineraris, les matèries que en formen part, les optatives, etc.

2. Competències generals del Batxillerat

Una de les novetats del currículum del Batxillerat és incloure en la definició de currículum les competències en dues tipologies: les competències generals del

Batxillerat i les específiques de cada matèria, que es presenten en el desplegament curricular de cadascuna.

En el Batxillerat, s’identifiquen com a competències generals les següents: competència comunicativa, competència en recerca, competència en la gestió i el tractament de la informació, competència digital, competència personal i interpersonal i competència en el coneixement i la interacció amb el món.

Aquestes competències generals continuen el desenvolupament de les competències bàsiques de l’etapa educativa anterior i preparen per a la vida activa i per a actuar de manera eficient en els estudis superiors.D’altra banda, els currículums de les matèries expliciten les competències específiques que s’hi treballen, així com la contribució de la matèria al desenvolupament de les competències generals.

En el moment d’elaborar la concrecció del currículum, cada centre i cada departament didàctic haurà d’identificar quines competències es desenvolupen al llarg del curs i en cada unitat didàctica de les diferents matèries.També caldrà preveure com es treballaran aquestes competències en l’activitat diària a la classe, mitjançant el desenvolupament dels continguts i la realització de les activitats i exercicis.

Finalment caldrà avaluar el grau d’assoliment d’aquestes competències mitjançant els diferents recursos per a l’avaluació propis del Batxillerat.Per tal de facilitar aquesta tasca, Edebé ofereix als centres un model de la manera com dur a terme l’explicitació del treball de les competències en la concrecció del currículum.

La identificació, el treball i l’avaluació de les competències en els nostres textos.

En una primera fase, s’ha procedit a la identificació de les competències generals i posteriorment a les específiques de l’àrea, a partir del currículum per a l’etapa de Batxillerat. Els nostres llibres de l’alumne estableixen una relació de les competències generals i específiques del curs i un desplegament d’aquestes per unitats didàctiques. En les pàgines inicials de cada unitat s’indiquen les competències generals i específiques que es desenvoluparan en la unitat.

El treball de les competències es duu a terme fent especial ènfasi en aquells aprenentatges que es consideren fonamentals per a assolir una formació integral de l’alumne/a que li permeti desenvolupar una vida satisfactòria un cop acabat el Batxillerat. El treball de les competències està implícit en l’exposició dels continguts i en la realització de les activitats i materials complementaris.

L’avaluació (a partir de les activitats, en els casos pràctics i altres propostes del Llibre Guia) són els instruments que permeten comprovar el grau d’aquisició d’aquestes competències.

3. Objectius

Per tal de facilitar la posterior presa de decisions curriculars, convé que tot l’equip educatiu arribi a acords sobre la manera com s’han d’interpretar els objectius de l’etapa i sobre les capacitats que estan expressades en aquests objectius. Així, els

objectius generals esdevindran un referent útil per a l’avaluació, per a decidir l’orientació metodològica, per a determinar l’enfocament dels continguts, etc.A tall orientatiu, Edebé ofereix un exemple d’interpretació dels objectius del Batxillerat que pot servir com a material de partida per al treball en els centres.

a. Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada en els valors de la Constitució espanyola, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i en els drets humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa i afavoreixi la sostenibilitat. Això comporta:

— Desenvolupar en els alumnes la consciència de pertànyer a una comunitat amb uns trets específics i mostrar interès per obtenir un coneixement rigorós dels elements que la defineixen.

— Conèixer els trets fonamentals de les societats democràtiques i valorar les consecucions de la democràcia i la vigència dels drets humans individuals i col·lectius i de les llibertats. Assumir els valors democràtics en la convivència escolar i de l’entorn, rebutjant situacions injustes i discriminatòries.

— Comprendre els mecanismes de funcionament de la societat espanyola i catalana en els diversos àmbits, per tal de poder analitzar la realitat d’una forma rigorosa, sistemàtica i profunda.

b. Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar d’una manera responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials. Això suposa:

— Tenir opinions pròpies, ben fonamentades i argumentades, manifestar coherència en les opinions i judicis personals i defensar el propi punt de vista tot respectant les opinions dels altres.

— Assumir compromisos personals coherents amb la pròpia manera de pensar, adaptant la conducta i mantenint-se obert a rectificar les pròpies idees davant d’arguments més sòlids.

— Adquirir capacitats per preveure i resoldre conflictes pacíficament, tant personals com familiars o socials, actuar de manera responsable, desenvolupant un esperit crític.

c. Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb discapacitat.Amb aquest objectiu es pretén:

— Desenvolupar actituds solidàries i tolerants, adquirint compromisos personals de rebuig de qualsevol forma de marginació o discriminació i participant activament en iniciatives que persegueixin aquestes finalitats.

— Desenvolupar la sensibilitat davant les desigualtats que afecten les persones i pobles en l’actualitat i rebutjar qualsevol tipus de violència o discriminació, valorant la justícia i la vida dels éssers humans.

d. Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal. Això suposa:

— Mostrar interès per progressar en el domini de la llengua, manifestant inquietud per actualitzar els coneixements i per utilitzar-los reflexivament per a controlar i corregir les pròpies produccions.

— Ser rigorós i constant en l’esforç per resoldre nous problemes que es presenten, apreciant l’adquisició de coneixements com a enriquiment personal i font de satisfacció.

— Mostrar inquietud per enriquir la formació que ja es posseeix i actualitzar-la, interessant-se per les innovacions i noves tendències que apareixen en la societat.

— Adquirir unes estratègies d’estudi i treball que afavoreixin l’autonomia intel·lectual i que permetin als alumnes de controlar i regular els propis processos d’aprenentatge com a mitjà de desenvolupament personal.

e. Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana. Això implica:

— Comprendre i elaborar missatges ajustats a diverses intencions i contextos comunicatius, fent servir els recursos i possibilitats expressives del llenguatge de forma autònoma i creativa.

— Obtenir, seleccionar i analitzar críticament la informació procedent de diverses fonts, contrastant-la i valorant-ne la utilitat segons les finalitats previstes.

— Conèixer les diverses tècniques de comunicació i saber-les utilitzar en el context adient.

— Analitzar les diferents possibilitats dels diversos tipus de llenguatges i seleccionar el més adequat segons la intenció volguda i el context.

f. Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.Comprendre i expressar-se amb fluïdesa comporta:

— Obtenir la informació global i específica de produccions orals i escrites, adonant-se del substrat cultural propi de la societat en què es produeixen.

— Dominar els recursos expressius bàsics i utilitzar-los amb precisió i autonomia en diferents contextos i intencions comunicatives.

— Mostrar interès per progressar en el domini de la llengua, manifestant inquietud per actualitzar els coneixements i per utilitzar-los reflexivament per a controlar i corregir les pròpies produccions.

g. Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.Amb això es pretén:

— Obtenir i seleccionar la informació de forma intel·ligent, tenint en compte els objectius, els requisits establerts i les pròpies possibilitats, analitzar-la amb sentit crític i presentar-la i organitzar-la de forma original i intel·ligible.

— Valorar i utilitzar de manera responsible les noves tecnologies com a eines per a obtenir i processar informació diversa, a l’hora de fer els treballs escrits (ordinador), en la consulta de llibres a les biblioteques i en les exposicions orals (internet, audiovisuals, enregistraments…), per tal de millorar les produccions pròpies.

h. Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de manera solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.Implica:

— Comprendre els mecanismes de funcionament de la realitat del món contemporàni en els diversos àmbits, per tal de poder analitzar la realitat d’una forma rigorosa, sistemàtica i profunda.

— Prendre consciència i assumir el compromís de la responsabilitat individual i col·lectiva en la conservació i millora del patrimoni cultural.

— Participar de forma activa i aportar iniciatives en actuacions que procurin la conservació de l’entorn social, sentir-se solidari i implicar-se com a ciutadà actiu en els projectes i iniciatives culturals.

i. Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada. Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte envers el medi ambient. Això implica:

— Copsar l’organització i l’estructura dels continguts de les diverses matèries, establint relacions entre ells i amb altres coneixements, i utilitzar-los eficaçment en les situacions que s’escaigui, com també per a dur a terme nous aprenentatges.

— Conèixer les tècniques i els procediments de treball intel·lectual propis de les diverses matèries, seleccionar-los conscientment segons l’objectiu previst i aplicar-los correctament, autoregulant el procés seguit.

— Desenvolupar el sentit crític respecte del progrés científic i tècnic, valorant de forma ponderada la seva contribució a la millora de la qualitat de vida i rebutjant possibles aplicacions que atemptin contra les persones o l’entorn.

k. Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.Amb aquest objectiu es pretén:

— Mostrar iniciativa i autonomia en la participació en tasques individuals i col·lectives, desenvolupant capacitats com la seguretat en un mateix, la aportació d’idees, prenent decisions i valorant les opinions dels altres.

l. Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.Això implica:

— Conèixer els diferents codis i tècniques propis de l’expressió literària i artística, i saber-los identificar i valorar en una obra.

— Mostrar inquietud per enriquir la formació que ja es posseeix i actualitzar-la, interessant-se per les innovacions i noves tendències que apareixen en la societat.

— Gaudir de l’obra artística o amb la lectura, i desenvolupar el sentit crític per tal de copsar els valors que s’hi amaguen o per tal de donar arguments contra el frau, la mediocritat o qualsevol altre tipus de mancança.

m. Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social. Això implica:

— Conèixer i valorar críticament les repercussions que tenen en la salut i en la qualitat de vida unes determinades pràctiques (vida sedentària, dieta desequilibrada, consum de drogues...) i adquirir uns hàbits de vida relacionats amb el lleure constructiu i amb la pràctica regular de l’exercici físic i l’esport.

— Comprendre el funcionament del cos humà, de manera que aquesta comprensió contribueixi a una millor acceptació dels canvis propis de l’adolescència i faciliti el desenvolupament d’una sexualitat sana.

n. Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

Això suposa:— Adquirir un comportament responsable a la via pública, tant en la condició

de vianant com en la de conductor.— Valorar la necessitat de respectar les normes de circulació com a mitjà

d’organització i de prevenció d’accidents

4. Els eixos transversals en el Batxillerat

En una concepció integral de l’educació, l’educació social i l’educació moral són fonamentals per a procurar que els alumnes adquireixin comportaments responsables en la societat, respectant les idees i creences dels altres.

El caràcter integral del currículum implica també la necessitat d’incloure en les diverses àrees elements educatius imprescindibles per a la formació dels ciutadans (eixos transversals), com ara l’educació per a la pau, per a la salut, per a la no-discriminació per raó de sexe, l’educació mediambiental, per al consum, etc., que no estan limitats a l’àmbit d’una matèria determinada, sinó que afecten els diversos àmbits de la vida.

Tractament dels eixos transversals

La incorporació d’aquests ensenyaments en les diverses matèries comporta el fet que cal donar-los un tractament sistemàtic, planificat i pedagògicament graduat, com a tota la resta de continguts. En conseqüència, caldrà començar incloent-los en el projecte curricular, delimitant-ne l’abast i prenent decisions sobre el seu tractament, orientació i sentit. Es poden seguir els passos següents:

1. Aclariment de l’abast i el significat de cada eix transversal

Comporta definir des de la línia educativa del centre la concepció que hom té dels diferents eixos transversals. Això conduirà a la formulació d’uns objectius generals, continguts i objectius terminals per a cada eix transversal.

2. Distribució per matèries dels continguts de cada eix

Consisteix a assignar a les diverses matèries la part que cadascuna pot dur a terme (sense forçar-se ni desnaturalitzar-se) en el treball de cada eix, tant en els aspectes conceptuals com de procediments o d’actituds. Aleshores es comprovarà que alguns d’aquests continguts ja estaven inicialment inclosos en el currículum de la matèria.

A partir d’aquest moment, el desplegament i concreció dels continguts de l’eix transversal va paral·lel al dels continguts propis de cada matèria:— Distribució per cursos, determinant l’extensió i la profunditat amb què es treballarà

cada eix en cadascun dels cursos, tenint en compte el moment evolutiu dels alumnes i el procés d’aprenentatge.

— Concreció i programació de les unitats. El treball específic i concret es duu a terme mitjançant l’elaboració d’unitats didàctiques, en les quals es delimiten els continguts de cada eix amb la resta dels continguts de la matèria de què es tracti, i així s’afavoreix un treball integrat i progressiu dels diferents processos d’aprenentatge.

Metodologia

En el treball dels eixos transversals, i dels valors en general, és especialment important de respectar la llibertat dels alumnes i el seu ritme de progrés, i de buscar sempre una resposta lliure i personal.

Com en qualsevol aprenentatge, també en el treball dels eixos transversals s’han de combinar harmònicament conceptes, procediments i actituds.

Els eixos transversals tenen caràcter de valor. L’assumpció d’un valor com a norma habitual de conducta requereix un procés adequat:

a) Apropament al valor, per tal de conèixer-lo, descobrir-lo com a tal i apreciar-lo.b) El segon pas del procés comporta escollir les creences i conductes d’entre diverses alternatives, després d’una consideració de les conseqüències que implica aquesta tria, i adherir-s’hi. És a dir, una elecció i adhesió fetes lliurement.c) Incorporació del valor a la conducta, fins a arribar a obrar habitualment d’acord amb el valor. L’assumpció d’un valor és plena quan es fa norma d’actuació que la persona comprèn i accepta raonadament, quan es converteix en conducta consistent, constant i mantinguda, que arriba a caracteritzar la persona.

A continuació exposem la interpretació que es pot fer de cadascun dels ensenyaments transversals i en detallem els objectius generals i la seva concreció en els de l’etapa:

EDUCACIÓ MORAL1. Sentit i abast

L'educació moral no ha de ser necessàriament una imposició externa de valors i normes de conducta, però tampoc es redueix a l'adquisició d'habilitats personals per adoptar decisions purament subjectives.

L'educació moral pretén la formació de persones autònomes i dialogants, capaces d'elaborar els seus judicis morals. Ha de ser un àmbit de reflexió individual i col·lectiva que permeti elaborar racionalment i autònomament principis generals de valor i normes de conducta contextualitzades. Així mateix, ha de capacitar els educands per adoptar un tipus de conductes personals coherents amb els principis i normes que hagin construït.

2. Objectius generals

Els principals objectius que se li assignen són:

- Desenvolupar les estructures universals de judici moral que permetin l'adopció de principis generals de valor, com ara la justícia o la solidaritat.

- Adquirir les competències dialògiques que predisposen a l'acord just i a la participació democràtica.

- Construir una imatge d'un mateix i de la mena de vida que es vol fer d'acord amb els valors personals desitjats.

- Formar les capacitats i adquirir els coneixements necessaris per a comprometre's en un diàleg crític i creatiu amb la realitat que permeti elaborar normes i projectes contextualitzats i justos.

- Adquirir les habilitats necessàries per a fer coherents el judici i l'acció morals, i per a impulsar la formació d'una manera de ser desitjada.

3. Objectius per al Batxillerat

- Desenvolupar un projecte personal disenyat d'acord amb valors i principis per tal d’impulsar una personalitat conscient de la seva identitat, autònoma i coherent amb els

seus criteris.

- Assumir les estructures universals de judici moral que condueixin a l'acció justa i solidària.

- Utilitzar les habilitats dialògiques necessàries com a criteri pel que fa a les actuacions interpersonals i com a compromís d'entesa en les situacions conflictives.

- Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de la societat a partir de l'anàlisi de la realitat social i adoptar una actitud crítica d'acord amb principis i normes ètiques.

- Valorar i assimilar elements positius d'altres patrons culturals en un procés d'enriquiment personal i social.

- Desenvolupar hàbits de conducta social i habilitats de comportament cívic per tal de participar de manera activa en un projecte de convivència dins d'una societat pluricultural.

EDUCACIÓ CÍVICA1. Sentit i abast

L'educació cívica pretén la formació de persones disposades a comprometre's en una relació personal i en una participació social basada en l'ús crític de la raó, l'obertura als altres i el respecte pels Drets Humans.



- Potenciar el compromís del subjecte en la comprensió crítica de la realitat personal i social i en la millora d'aquesta realitat.

- Comprendre, respectar i construir normes de convivència justes que regulin la vida col·lectiva.


- Desenvolupar el compromís personal de participació en projectes socials relatius al respecte als Drets Humans, la defensa del medi ambient i del patrimoni cultural, la solidaritat i la cooperació amb grups socials i comunitats desafavorits.

- Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, valorant com a enriquidores les diferències entre les persones i mantenint una actitud activa de rebuig de qualsevol mena de discriminació.

- Comprendre, respectar, elaborar i adoptar com a criteris d'actuació projectes i normes de convivència que regulin la vida col·lectiva d'una manera realista i justa.

EDUCACIÓ AMBIENTAL1. Sentit i abast

S'entén per educació ambiental la que persegueix que l'alumne/a conegui, valori i s'interessi de manera constructiva i directa per la conservació i millora del medi ambient.

Es tracta d'una preocupació relativament recent de la humanitat, l'origen de la qual respon a les conseqüències de la industrialització sobre el medi ambient. Així, l'any 1972, en la Reunió Internacional del Medi Ambient (UNESCO), es comença a parlar de la possibilitat d'introduir en l'ensenyament formal l'educació ambiental, però no és fins l'any 1977, en la Conferència Intergovernamental d'Educació Ambiental celebrada a Rússia, que es fixen les bases i el concepte del que avui s'entén per medi ambient. L'any 1987 s'impulsen les estratègies

necessàries per a la seva introducció en el sistema educatiu, estratègies a les quals respon la seva inclusió en la nostra actual legislació educativa.



- Tenir un coneixement global del medi, és a dir, ser conscients de les seves característiques, funcionament, elements, usos de la societat i problemes que això provoca, l'estructura social i els mecanismes de presa de decisió que afecten l'entorn.

- Promoure canvis d'actitud favorables al medi, donar alternatives i solucions al conflicte de la humanitat amb la natura. Tenir una visió crítica de la realitat i entendre que les persones la poden canviar.

- Transformar els valors, expandir una ètica ecològica de manera que siguem conscients dels límits físics dels nostre planeta i de la necessitat de respectar la vida, mantenir el funcionament dels ecosistemes i ser solidaris amb totes les formes de vida, pobles i generacions.

- Buscar i analitzar els problemes que pateix el medi ambient i aplicar-hi solucions.

- Col·laborar i participar en diferents tipus d'activitats adreçades a la millora de la qualitat de vida, de la societat i del medi ambient.


- Ampliar la comprensió del medi ambient com a conjunt de sistemes interrelacionats i interdependents.

- Identificar i reflexionar sobre els problemes ambientals actuals, locals i globals, com a reptes ineludibles de la nostra societat, amb una actitud crítica constructiva.

- Prendre consciència de la necessitat de la responsabilitat i el compromís de les accions individuals i col·lectives mitjançant el gaudi, la participació i la cooperació en la millora i conservació del medi ambient.

- Identificar, concretar i valorar accions individuals o conjuntes relacionades amb el compromís pel medi ambient.

- Valorar i gaudir de les activitats de temps lliure que són respectuoses amb el medi ambient, rebutjant les que no ho siguin.

EDUCACIÓ DEL CONSUMIDOR1. Sentit i abast

L'educació del consumidor té com a finalitat aportar al consumidor, d'una manera gradual, seqüenciada i d'acord amb el nivell evolutiu de l'alumne/a, tota una sèrie d'elements cognitius, procediments i tècniques de treball que li permetin desenvolupar actituds conscients, crítiques i solidàries, sentint-se satisfet d'actuar de manera responsable davant els fets de consum.

L'educació del consumidor pretén una anàlisi crítica de la situació actual del consum, a fi de permetre la formació d'hàbits de consum nous i, d'una manera més general, l'orientació cap a altres formes de vida. I subratlla principalment les conseqüències socials de les decisions i accions individuals, a fi que els joves prenguin consciència del fet que en qualsevol circumstància hi ha un ser social.

Ha d'atendre al coneixement dels recursos productius, al coneixement del producte, a l'ús adequat dels productes i al descobriment de les necessitats reals personals, ha d’aprendre a alliberar-se de la pressió publicitària i d’altres agents persuasius per tal de treure el màxim

profit dels seus diners, ha de descobrir i donar prioritat al valor de ser per damnt de tenir i ha de ser sensible envers els pobles amb necessitats bàsiques, mostrant una actitud generosa i solidària.



- Prendre contacte amb els temes de consum per mitjà de l'experiència, l'activitat creativa i lúdica i la reflexió.

- Comprendre i establir relacions entre fets i fenòmens de consum.

- Contribuir a la defensa dels drets del consumidor i assumir responsabilitats com a consumidor.

- Mantenir una actitud crítica davant la promoció del consum i davant les informacions que rep diàriament com a consumidor.

- Valorar les diferents alternatives d'oci i temps lliure.

- Descobrir i donar prioritat al valor de ser per damunt de tenir.

- Reconèixer i sentir-se sensibilitzats envers els pobles amb necessitats bàsiques, mostrant una actitud generosa i solidària.

- Conèixer i valorar alternatives d’oci i lleure que no impliquin la necessitat de consumir.


- Mantenir una actitud crítica davant el consum desmesurat i irresponsable dels serveis, béns i productes.

- Diferenciar i valorar críticament el que són necessitats de la persona i el que són necessitats condicionades per la societat de consum.

- Conèixer els problemes que genera la societat de consum a nivell local i a nivell global i mantenir comportaments de consum que col·laborin en la seva solució.

- Identificar i analitzar les relacions entre les societats humanes i l'aprofitament dels recursos naturals, valorant-ne les conseqüències.

- Assumir la necessitat de consumir actuant com a consumidor informat i coneixedor dels seus drets i obligacions.

- Comprometre’s en comportaments solidaris envers els pobles amb necessitats bàsiques.

- Valorar críticament el desenvolupament científic i tècnic en l'organització del temps lliure i en les activitats d'oci.

- Comportar-se amb actitud crítica i responsable davant les ofertes externes d'utilització del temps lliure.

EDUCACIÓ PER A LA PAU1. Sentit i abast

L'educació per a la pau s'ha d'interpretar atenent a dos aspectes bàsics que la sustenten:

- La pau ha de ser entesa com una pau positiva, no com la no-guerra (pau defensiva). Si bé després de les guerres mundials es parla d'una educació per a la no-violència, per al

desarmament..., l'actual concepte d'educació per a la pau recolza en la concepció gandhiana de la pau positiva (anys 60) que persegueix la formació en valors de la persona i que entén per no-violència la recerca de la veritat per mitjà del desenvolupament de l'autonomia i l'autoafirmació personal.

- La perspectiva creativa del conflicte, que entén el conflicte com una situació natural, que s'ha de resoldre per les vies de la no-violència i que ha donar oportunitat de desenvolupar aspectes humanitaris.



- Educar per a l'autonomia i l'autoafirmació de la persona.

- Educar en la solidaritat (no-indiferència, compromís, acció pedagògica i social).

- Educar en la tolerància (acceptació de la diversitat, no discriminació, vivència dels Drets Humans).

- Educar en l'enfrontament no violent dels conflictes (cooperació, diàleg, tècniques de resolució i lluita no violentes).


- Valorar positivament l'autoestima, la seguretat i la llibertat personals com a elements indispensables per a posar-los al servei dels altres i per a contribuir a l'autoafirmació, el desenvolupament i l’enriquiment harmònic de la humanitat.

- Analitzar conflictes socials (injustícia, violència, subdesenvolupament) que es viuen al seu voltant, considerant-ne les causes, per tal de desenvolupar les capacitats i actituds que promouen la resolució no violenta dels conflictes.

- Desenvolupar actituds dialogants i tolerants a partir de les bases ètiques del sistema democràtic, per tal de predisposar-se a l'acord just i a la participació democràtica.

- Reflexionar sobre els drets fonamentals de la persona, el seu reconeixement en la Declaració Universal dels Drets Humans i la seva importància en el món actual.

- Acceptar la diversitat (lingüística, ètnica i cultural), rebutjant críticament qualsevol forma de discriminació.

- Comprometre's en la defensa activa dels drets i els deures de les persones com a base per al respecte i la dignitat dels éssers humans.

EDUCACIÓ PER A LA SALUT1. Sentit i abast

Tradicionalment, la salut s'ha considerat com l'absència de malalties. Aquest concepte ha patit en els darrers anys una profunda evolució.

L'OMS, l'any 1946, la va definir com un estat complet de benestar físic, mental i social. Posteriorment, el 1985, conceptualitzava la salut com la capacitat de realitzar el propi potencial personal i de respondre de manera positiva als reptes de l'ambient. Aquesta segona aproximació al concepte de salut sembla la més acceptada socialment.

Reflexionem sobre què és i com s'entén la salut, i aquestes reflexions ens permetran fonamentar les bases sobre les quals caldrà projectar el programa d'educació per a la salut.

La salut no és estàtica, és una conquesta contínua. No es tracta de quelcom d’acabat, sinó

d'un procés continu i permanent.

La salut comporta un estil o qualitat de vida del qual cada persona és responsable.

La salut implica una cura corporal, tant física com mental, una bona alimentació i higiene, una natura cuidada i neta, unes relacions afectives equilibrades i una autoestima, seguretat i confiança en un mateix.

La salut és un repte i un projecte per a la solidaritat. La salut té una projecció de caràcter social: és la conquesta de la qualitat de vida per a tothom.

La salut és adaptar-se a l'entorn i modificar-lo per fer-lo més humà i saludable.


L'educació per a la salut a l'escola té com a objectius:

- Adquirir hàbits sans, valorant-los com un aspecte de la qualitat de vida.

- Afavorir una interacció positiva amb les persones.

- Desenvolupar l'autoestima i l'autonomia necessàries per a construir un projecte de vida saludable.

- Contribuir a la presa de consciència de tot allò que no condueix a un benestar físic i mental de les persones i rebutjar-ho.


- Identificar i avaluar el propi estil de vida per tal d’establir canvis en les pràctiques nocives per a la salut.

- Prendre consciència de la responsabilitat de les pròpies accions en la creació de relacions mentalment sanes basades en l'empatia, l'ajut i la tolerància.

- Ampliar la comprensió de la imatge d'un mateix i identificar les influències socials i mediàtiques en la formació d'una imatge sana i equilibrada que li permeti superar les dificultats i prendre decisions amb autonomia i responsabilitat.

- Adquirir una actitud crítica i de rebuig de les pràctiques individuals i col·lectives nocives, per tal de transformar-les en pràctiques més saludables mitjançant accions consistents i progressives des d'un enfocament global de la salut.

- Valorar i reflexionar sobre les causes i les conseqüències individuals i socials relacionades amb les drogodependències, per tal d’afavorir l'elaboració de valors fonamentals i, com a conseqüència, d’actituds crítiques i de rebuig.

- Mantenir una actitud crítica constructiva i continuada amb les pràctiques individuals o col·lectives relacionades amb el temps lliure.

EDUCACIÓ VIÀRIA1. Sentit i abast

Sensibilitzar els alumnes sobre els riscos de la circulació i preparar-los perquè afrontin les responsabilitats que tinguin com a vianants o que adquireixin com a conductors de vehicles (bicicletes).

D’altra banda, ajudar-los a prendre consciència de la seva responsabilitat en la vida social, de manera que puguin contribuir en la millora de les condicions de circulació, vetllant per la pròpia

seguretat, mostrant un comportament responsable i tenint en compte els altres.



- Conèixer l'entorn físic en relació amb el trànsit i comportar-se adequadament com a vianant, a la ciutat o bé a la carretera, i com a viatger.

- Conèixer, respectar i valorar els senyals de trànsit.

- Desenvolupar actituds de consciència ciutadana.

- Fomentar hàbits de sentit viari.

- Valorar els serveis que donen a la comunitat les institucions relacionades amb la qüestió ciutadana.


- Comportar-se de manera responsable en la conducció i el manteniment de vehicles, respectant les normes i els senyals relatius a la circulació.

- Analitzar i identificar causes d'accidentalitat, grups d'alt risc i característiques dels vehicles implicats, així com les circumstàncies en què es van produir, responsabilitzant-se de les seves actuacions com a conductor i com a vianant.

- Conèixer i practicar les normes i instruccions de primers auxilis en cas d'accident.

- Valorar les campanyes institucionals en relació amb la millora de la seguretat en el trànsit.

- Analitzar críticament i proposar alternatives de millora als problemes de trànsit del seu entorn immediat, responsabilitzant-se de la seva conducta viària.

EDUCACIÓ PER LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS D’AMBDÓS SEXES1. Sentit i abast

L'acció formativa des de la perspectiva d'aquest ensenyament transversal té en compte:

- el desenvolupament d'una identitat personal i sexual com a homes i dones, una acceptació positiva de la seva condició, una valoració de les seves capacitats i limitacions;

- la família com a nucli de relació bàsic amb homes i dones de diferents edats;- el desenvolupament d'una autonomia personal que s'inicia amb la realització de feines a

casa i a l'escola;- la valoració del grup d'iguals i dels adults, i de la funció complementària entre sexes

diferents;- l'estimació de la participació constructiva d'homes i dones en el desenvolupament comú

(àmbit laboral, social i cultural);- la capacitat per a analitzar i rebutjar discriminacions en el llenguatge (verbal i no verbal),- i una valoració crítica del paper dels mitjans de comunicació i la publicitat com a

transmissors d'estereotips sexuals.



- Descobrir-se com a persona, home o dona; acceptar-se de forma positiva, reconeixent les pròpies qualitats i limitacions.

- Comprendre el model masculí i el femení des de l'acceptació i el respecte, entenent-los

com a unitats la complementarietat de les quals facilita una visió unitària de la persona.

- Adquirir autonomia de manera progressiva en la realització d'activitats domèstiques, en la relació amb els altres i en la valoració crítica de les situacions, sense deixar-se influir per estereotips limitadors.

- Participar en els diversos grups de referència (família, amics...) d’una manera responsable, solidària i constructiva, considerant les diferents aportacions i els diferents punts de vista, amb independència respecte de classificacions sexistes.

- Valorar la sensibilitat i l'afectivitat com a dimensions exclusives de la persona, sense deixar-se endur per prejudicis sexistes.

- Reconèixer elements discriminatius que es donen en l'entorn (llenguatge, mitjans de comunicació, àmbit laboral, cultura...) i utilitzar la capacitat crítica per a analitzar aquestes situacions de manera objectiva.

- Reflexionar sobre el futur, a partir de les habilitats i limitacions personals, prenent com a referent la igualtat d'oportunitats per a homes i dones.

- Prendre consciència de la riquesa de les aportacions dels homes i de les dones en l'àmbit afectiu, social, cultural i laboral per al desenvolupament d'un projecte comú.


- Desenvolupar una identitat personal com a homes o dones, acceptant de manera positiva la seva condició i valorant les seves capacitats i limitacions.

- Comprendre els models masculins i femenins des de l'aceptació i el respecte, entenent-los com a unitats la complementarietat de les quals facilita una visió unitària de la persona.

- Identificar els elements discriminatoris que es donen en l'entorn i desenvolupar el sentit crític per tal d’analitzar aquestes situacions de manera objectiva, sense deixar-se influir per estereotips limitadors.

- Participar en els diversos grups de referència (família, amics...) d’una manera responsable, solidària i constructiva, considerant les diferents aportacions i punts de vista, amb independència respecte de classificacions sexistes.

- Prendre consciència i apreciar la riquesa de les aportacions d'homes i dones en l’àmbit afectiu, social, cultural i laboral per al desenvolupament d'un projecte comú.

EDUCACIÓ SEXUAL1. Sentit i abast

L'educació sexual és concebuda com a informació sobre els seus aspectes biològics, i com a informació, orientació i educació sobre els aspectes afectius, emocionals i socials, de manera que els alumnes arribin a conèixer i valorar els papers sexuals femení i masculí i l'exercici de la sexualitat com a activitat de plena comunicació entre les persones.

L'educació sexual ha d'orientar l'afectivitat. La necessitat de seguretat afectiva, d'estimar i ser estimat, la necessitat de sentir-se útil i de convèncer-se de la seva vàlua, han de tenir una resposta satisfactòria en el nen des que neix; de manera que, si aquests aspectes de l'afectivitat es desatenen en el procés de maduració del nen i de l'adolescent, la seva vida sexual adulta patirà per culpa d’aquestes mancances. És fàcil entendre que, si un nen no se sent estimat, difícilment podrà donar estimació, i la capacitat de donar i de donar-se és fonamental en el desenvolupament sexual de la persona i en el seu comportament sexual.

La sexualitat es concep com una manera de ser en el món i de relacionar-se amb el món com a persona masculina o femenina. És la manera com els humans experimenten i alhora

expressen tant la incompleció de les seves individualitats com la seva condició relacional dels uns respecte dels altres en la seva qualitat d'homes i dones.

Una educació sexual:

- Proporciona informació clara i fonamentada sobre els aspectes anatòmics, fisiològics i funcionals de la sexualitat humana.

- Inclou referències a unes lleis ètiques, normes morals i de formació de la consciència, vinculades al concepte de persona i a la seva dignitat.

- Presenta la sexualitat en una visió integradora de tota la vida.- Suscita el respecte a la vida i la veneració de l'amor.- Impulsa un sentit de consciència recta, un sentit de llibertat i responsabilitat, i una

valoració dels papers com a home i com a dona.



- Conèixer els trets socials, morals, psicològics i fisiològics de la configuració sexual, de manera que l'individu arribi a establir relacions òptimes amb les persones del mateix sexe i del sexe oposat.

- Assolir una vida sexual sana, que integri els aspectes intel·lectuals, afectius, socials i ètics de la sexualitat humana, a fi d'enriquir positivament la personalitat, la intercomunicació i l'afectivitat de la persona.


- Conèixer i valorar les dimensions socials, morals, psicològiques i fisiològiques de la sexualitat humana, concebent-la des d’una visió integrada en tota la vida.

- Interioritzar la concepció integradora de la sexualitat humana, de manera que la persona arribi a establir unes relacions òptimes amb les persones del mateix sexe i amb les del sexe oposat.

- Adquirir una vida sexual sana, que integri els aspectes intel·lectuals, afectius, socials i ètics de la sexualitat, a fi d'enriquir positivament la personalitat, la intercomunicació i l'afectivitat de la persona.

- Analitzar la incidència del sexe en la societat actual, i adquirir criteris per a la valoració de les diferents conductes i opcions sexuals, suscitant el respecte a la vida i la valoració de l'amor.

- Conèixer, valorar i desenvolupar el criteri moral en relació amb les tècniques de reproducció assistida, de contracepció i d’interrupció de l'embaràs.

Avaluació dels eixos transversals

A l’hora d’avaluar els eixos transversals, tal com passa amb els valors, convé evitar especialment la visió sancionadora o qualificadora de l’avaluació.

El referent per a l’avaluació seran els objectius generals i els objectius terminals prèviament concretats per a cada eix. Per tal de poder saber què pensen i què valoren realment els alumnes i, sobretot, quines són les seves actituds i conductes, cal que a la classe i en el centre apareguin situacions que facilitin l’observació del comportament dels nois i noies. D’aquesta manera, l’autoavaluació, amb tot el que implica de consciència del propi progrés, serà una peça clau per a determinar el grau d’assoliment de les finalitats previstes.

L’observació sistemàtica d’opinions i actuacions en el grup, en els debats i reunions, en el treball a l’aula, en l’esport, en les sortides, en el compliment dels encàrrecs i reponsabilitats... constituirà una valuosa font d’informació per a conèixer el progrés de cada alumne/a en el seu desenvolupament moral i permetrà als professors d’ajustar la seva tasca educativa.

5. L’avaluació en el Batxillerat

En el Batxillerat, l’avaluació té una funció reguladora del procés d’ensenyament-aprenentatge. Això implica observar i analitzar el que hem fet o estem fent i valorar si estem aconseguint el que preteníem, per tal de prendre decisions i modificar o reconduir la nostra actuació. Regular implica bàsicament tres coses:— Saber què volem aconseguir, és a dir, conèixer i tenir clar quins són els nostres

objectius.— Saber observar, analitzar i interpretar el que passa a la classe, en funció dels

objectius.— Saber prendre decisions sobre què cal fer per tal d’anar ajustant o adequant la

nostra acció, si cal, a fi de no apartar-nos dels objectius.

L’avaluació és un instrument privilegiat perquè els alumnes arribin a controlar i regular la seva pròpia activitat. Si tenim en compte el caràcter actiu del procés de construcció del coneixement per part dels alumnes i la seva responsabilitat última en aquest procés, és lògic de pensar que en darrer terme ha de ser el mateix alumne/a el qui s’autoreguli. L’alumne/a ha de prendre consciència dels seus avenços i ha de detectar les seves dificultats per tal d’intentar resoldre-les. Això serà possible si l’avaluació els proporciona punts de referència explícits que els ajudin a ser conscients d’allò que aprenen i de la manera com ho aprenen, a autoregular-se i a ser progressivament més autònoms.Així, l’avaluació ha d’adoptar un caràcter processal i continu, de manera que sigui present en tota mena d’activitats i no tan sols en moments puntuals. Totes les activitats poden proporcionar informació vàlida sobre la seva avaluació. També haurà d’atendre globalment tots els àmbits de la persona i no tan sols els purament cognitius.

Criteris sobre l’avaluació dels alumnes

A l’hora d’elaborar la concrecció del currículum, cada centre haurà de concretar els criteris amb què avaluarà els alumnes. A tall orientatiu, assenyalem a continuació alguns aspectes que poden formar part d’aquests criteris:— Com s’interpreten els criteris d’avaluació de cada matèria.— Per a què, què, com i quan de l’avaluació inicial. Quines decisions es prendran en

funció dels resultats obtinguts.— Per a què, què, com i quan de l’avaluació contínua. Decisions que s’han de

prendre en funció dels resultats.— Organització de les sessions d’avaluació: freqüència, funcionament, dinàmica...

Actes, acords, resolució de conflictes, presa de decisions...— Ompliment dels documents d’avaluació.— Informació als alumnes i a les famílies. Atenció a les possibles reclamacions sobre

les qualificacions…

Criteris sobre l’avaluació del desenvolupament del currículum

En el Batxillerat, l’avaluació no es refereix exclusivament als aprenentatges dels alumnes, sinó que ha d’incloure també el desenvolupament i aplicació del currículum.

Per això, en la concrecció del currículum de cada centre s’hauran de concretar els criteris amb què es durà a terme.De la mateixa manera que en l’apartat anterior, oferim amb caràcter orientatiu alguns dels aspectes que es poden tenir presents:

En relació amb l’avaluació del procés d’ensenyament i de la pràctica docent— L’organització del centre i l’aprofitament dels recursos.— El “clima escolar” en el conjunt del centre i a l’aula. El caràcter de les relacions

professor/a-alumne/a. La convivència entre els alumnes, la seva identificació amb el centre...

— La coordinació entre els professors del centre, amb l’equip directiu, amb els equips tècnics...

— La regularitat i qualitat de la relació amb les famílies.

En relació amb l’avaluació de la concreció del currículum— Idoneïtat dels itineraris acadèmics proposats als alumnes.— Adequació de l’oferta de matèries optatives a les necessitats educatives dels

alumnes.— Adequació dels objectius a les necessitats i característiques dels alumnes.— Adequació de l’orientació educativa i professional.— Adequació dels criteris establerts sobre l’avaluació.

En relació amb l’avaluació de les programacions de les diverses matèries— Validesa de la selecció, distribució i seqüència dels continguts al llarg del curs.— Idoneïtat de la metodologia, i també dels materials curriculars i didàctics emprats.— Validesa de les estratègies d’avaluació establertes en cada matèria.

6. L’atenció a la diversitat

L’atenció a la diversitat de l’alumnat s’ha de fonamentar principalment en la planificació i l’aplicació d’estratègies metodològiques i organitzatives i en la provisió de les ajudes tècniques necessàries per a facilitar l’accessibilitat als aprenentatges al màxim nombre possible d’alumnat. Aquest procés és el que es coneix com a individualització o personalització de l’ensenyament.

L’atenció a la diversitat de nivells, estils i ritmes d’aprenentatge, i d’interessos i capacitats presents en les aules es reflecteix en els nostres materials de diverses maneres:

— Les seqüències d’aprenentatge plantegen l’apropament a nous continguts a través dels textos expositius i el material gràfic, i afavoreixen la comprensió d’aquests per mitjà de dibuixos, imatges, esquemes, cartografia... Amb les activitats d’aprenentatge culmina l’entramat que permetrà a l’alumne/a l’assimilació dels conceptes, procediments i valors.

— Els textos expositius i les definicions estan especialment tractats amb molta cura perquè tots els alumnes identifiquin les idees essencials i puguin elaborar esquemes per tal d’organitzar la informació.

— Les activitats estan seqüenciades per nivells de dificultat de manera que faciliten l’adquisició de competències bàsiques a tots els alumnes. Algunes activitats duen una icona amb un d’aquests significats: reforç, ampliació o ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

7. L’orientació educativa i professional. L’acció tutorial

L’acció tutorial comprèn el conjunt d’activitats d’orientació personal, acadèmica i professional que s’adrecen a l’alumnat per tal d’afavorir la seva maduresa i creixement personal i la seva preparació per a una participació responsable en la societat [...]

L’exercirà tot el conjunt de professors que intervé en un grup d’alumnes, amb la coordinació del professor-tutor del grup i ha de garantir la implicació de les famílies en el procés d’aprenentatge.

L’acció tutorial s’ha de programar cada curs tenint en compte el conjunt de tota l’etapa. El centre ha de concretar, en relació amb l’acció tutorial, els objectius i les activitats que preveu dur a terme i ha d’incloure, en l’horari de cada curs, una hora de tutoria setmanal, durant la qual s’han de fer activitats amb tot l’alumnat d’un grup i atencions individualitzades. Aquesta orientació podrà tenir el suport dels serveis especialitzats.

El Batxillerat té un caràcter terminal i propedèutic. En finalitzar aquesta etapa, els alumnes han de prendre unes decisions que determinaran en bona mesura el seu futur.No hi ha dubte que aquestes decisions tenen un caràcter personal i que, en part, estaran influïdes per factors aliens a l’escola (expectatives personals, entorn familiar i social...). Malgrat això, el centre sí que pot promoure que els alumnes assoleixin la maduresa necessària per a realitzar les opcions acadèmiques i professionals més adients a les seves capacitats i interessos; aquest haurà de ser un dels objectius prioritaris de l’orientació educativa i professional.A més, el centre pot acomplir altres funcions:— Contribuir a l’establiment de relacions fluides entre tots els membres de la

comunitat educativa (famílies, professorat, alumnat, equip directiu...).— Coordinar l’acció educativa de tots els professors que treballen amb un mateix grup

d’alumnes.— Coordinar el procés d’avaluació contínua dels alumnes.

Per a aconseguir-ho, i tenint en compte les característiques dels alumnes de l’etapa, caldrà programar un pla que inclogui tot un seguit d’accions coherentment organitzades i aplicar-lo de forma conscient i sistemàtica.Són moltes les activitats que tenen cabuda en un pla d’orientació: entrevistes individuals, estudi de casos, intervenció d’assessors, tests, qüestionaris, visites, conferències, tutories, etc. L’equip de professionals de cada centre serà l’encarregat de seleccionar les més adients, dotar-les de contingut, planificar-les i posar-les en pràctica de la manera més adequada als alumnes que assisteixen a les classes.

8. Les programacions de les matèries del Batxillerat

Les programacions de cada matèria formen part de la concreció del currículum i s’inclouen dins del projecte educatiu. Alguns dels elements que poden formar part d’aquestes programacions són:— Les competències.— L’adequació dels objectius de la matèria al context socioeconòmic i cultural del

centre i a les característiques dels alumnes.— El desplegament i distribució dels continguts.— Els criteris metodològics.

— Els criteris sobre el procés d’avaluació.— Els materials didàctics per a l’ús dels alumnes.

IV. Matèria de Física

1. Introducció

Finalitat de la matèria

Les ciències de la naturalesa han cercat, des de llur naixement, de comprendre el món de l’experiència en tots els seus aspectes. Per això tracten de trobar ordre i significat en la gran quantitat de fenòmens que es presenten de forma caòtica a l’observació i comprensió humanes.

La Física com a ciència pretèn observar qualsevol fenomen o canvi físic que es produeixi en la natura, arribar a descobrir quines lleis regeixen aquests fenòmens i elaborar teories generals que descriguin de manera global el comportament de la natura.

En els darrer segle, la Física ha experimentat avenços científics revolucionaris que han modificat la nostra visió del món.

L’ensenyament de la Física té un triple paper:

— Un paper formatiu, que facilita l’aprenentatge de conceptes, lleis i principis bàsics de la Física, i també d’algunes de les seves tècniques de treball; tampoc no es pot oblidar l’oportunitat que ofereix d’aproximar els alumnes als mètodes d’investigació i la seva construcció al llarg de la història.

Fomenta l’adquisició dels continguts conceptuals bàsics de forma qualitativa i la relació amb el bagatge conceptual general.

— Un paper funcional, que permet un reconeixement de determinats valors que hom espera que progressivament vagi refermant; alhora, també permet que continuï consolidant un seguit de procediments (estratègies de resolució de problemes, utilització de material experimental elemental, lectura comprensiva de les indicacions dels aparells de mesura) contribueixen especialment a la formació general de l’alumne/a així com a l’assoliment de les competències específiques de la matèria.

— Un paper teòric, que contribueix a la fonamentació i construcció teòrica dels fenòmens naturals. D’aquesta manera permet a l’alumne/a de comprendre la realitat natural i de poder-hi intervenir defensant-la, conservant-la i millorant-la.

Relació amb les altres matèriesL’estudi dels fenòmens físics requereix en molts casos el tractament de dades. La matèria de Matemàtiques proporciona els coneixements sobre tabulació, representació gràfica, estudi de gràfiques de funcions... que permeten d’organitzar i interpretar aquestes dades. D’altra banda, les Matemàtiques proporcionen el llenguatge numèric, geomètric i algèbric que permet d’expressar lleis físiques mitjançant fórmules matemàtiques.

Les estratègies de resolució de problemes adquirides en la matèria de Matemàtiques faciliten la interpretació de problemes físics, i també la seva resolució.

Així, tant l’adquisició de conceptes com la consolidació d’uns determinats procediments comporten la utilització d’un cert aparell matemàtic, no necessàriament complex, però que en tot cas s’ha d’usar bé. I aquest “gust per l’ús correcte dels recursos matemàtics” és inherent a alguns valors que es tracta de consolidar en els alumnes.

Les matèries de Tecnologia Industrial i Electrotècnia es fonamenten en els coneixements sobre cinemàtica, dinàmica, electricitat, energia… que proporciona la matèria de Física. D’altra banda, aquestes matèries i les de Química, Ciències per al món contemporani i Ciències de la Terra i del medi ambient, comparteixen els procediments i actituds que es refereixen a una primera aproximació formal al treball científic, i també al llenguatge cientificotècnic.

L’estudi de les relacions entre ciència i tècnica permet de conèixer les implicacions socials entre totes dues, la manera com condicionen la vida humana i la manera com modifiquen el medi ambient.

La perspectiva històrica, el coneixement de la idea de l’ésser humà i dels diversos corrents de pensament permeten de comprendre el marc socioeconòmic i cultural en què es van desenvolupar els diversos avenços científics i tecnològics, de manera que difícilment es comprèn l’estudi de la Física sense el coneixement de les matèries de Filosofia i ciutadania, Història, Economia…

Finalment, les matèries de Llengua Catalana i Literatura i de Llengua Castellana i Literatura proporcionen a aquesta matèria el vehicle d’expressió, tant oral com escrit, per a comunicar els seus coneixements amb propietat en els àmbits especialitzats. Per la seva banda, les llengües s’enriqueixen amb els termes propis del saber científic i l’estil clar i concís amb què s’expressen. Cal considerar l'adequació del llengüatge segons el tipus de registre (científic, quotidià…).

Els ensenyaments transversals en la matèriaEl sistema educatiu promou el desenvolupament integral dels alumnes. Aquest caràcter integral del currículum implica que cal incorporar en les diverses matèries elements educatius bàsics continguts en els ensenyaments transversals.

Aquests ensenyaments estan presents en la matèria de Física per mitjà dels contextos dels problemes i exercicis i de les situacions a les quals s’aplica la Física.

A continuació, i d’una manera molt breu, especificarem com s’han incorporat alguns d’aquests ensenyaments transversals a la matèria de Física.

Educació viària— Analitzar i identificar causes dels accidents de trànsit i factors de risc, com l’excés de

velocitat, la transgressió de les normes de seguretat...

— Conèixer i respectar la distància mínima de seguretat entre vehicles en circulació.

— Valorar els elements de seguretat, actius i passius, que incorporen els automòbils, i usar-los.

— Comprendre que la conducció s’ha d’adequar a l’estat de la via i a les condicions mediambientals del moment.

Educació per a la pau— Comprendre les teories i models físics d’altres èpoques, com ara els models atòmics, i

valorar-ne l’aportació a la resolució dels problemes del món actual.

— Valorar críticament la influència dels avenços científics en la tecnologia.

— Apreciar la importància de les decisions humanes en l’ús adequat o inadequat dels avenços científics.

Educació mediambiental— Utilitzar els coneixements sobre fonts i recursos energètics per a respectar el medi

ambient, i també per a actuar de manera adequada en la seva millora i conservació.

— Comprendre la problemàtica de les fonts d’energia renovables i no renovables.

— Reconèixer els problemes que comporta la contaminació lluminosa a les ciutats i els seus efectes nocius.

Educació per al consum— Adquirir conceptes clars sobre els circuits elèctrics: muntatge i funcionament.

— Aprofundir en les normes de seguretat del corrent elèctric.

— Manejar amb destresa la notació científica per tal d’interpretar informacions econòmiques (rebuts de l’aigua, de l’electricitat...) de forma adequada i correcta.

— Utilitzar els conceptes d’error relatiu i error absolut en la interpretació de mesures quotidianes.

— Conèixer la importància de les ones electromagnètiques en la comunicació, i també en la millora de les condicions de vida.

2. Competències

S’entén per competència la capacitat d’aplicar els coneixements i les habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.

Ser competent en física requereix tenir uns coneixements, capacitats i habilitats que han de facilitar que l’alumne pugui i vulgui afrontar els reptes que se li plantegin.

Les competències específiques de la física són essencialment tres: la competència en indagació i experimentació, la competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència, i la competència en la comprensió i capacitat d'actuar sobre el món físic.

— La competència en indagació i experimentació es desenvolupa des de la Física proporcionant als alumnes la capacitat de portar a terme una investigació en el context de la ciència escolar, tot adquirint les habilitats necessàries, tals com: identificar problemes; generar qüestions susceptibles de ser investigades; dissenyar i realitzar investigacions; enregistrar i analitzar dades; treure conclusions a partir de les evidències; elaborar, comunicar i defensar hipòtesis, models i explicacions; fer prediccions a partir dels models; examinar les limitacions de les explicacions científiques; i argumentar la validesa d’explicacions alternatives en relació a les evidències experimentals.

— La competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència suposa que l’alumnat ha de desenvolupar alhora una comprensió epistemològica de la naturalesa de la ciència i de la construcció del coneixement científic. És important comprendre que la ciència es distingeix d’altres formes de coneixement per l’elaboració de models i per l’ús de mètodes empírics, d’arguments lògics i de l’escepticisme com actitud, per contrastar les hipòtesis i validar els models i teories proposats. Amb aquesta metodologia els científics s’esforcen en arribar a les millors explicacions possibles sobre el món real. Com que l’acceptació de les idees científiques depèn de la contrastació experimental i observacional, i de la coherència amb altres idees que constitueixen les teories acceptades, el coneixement científic és, en principi, susceptible de ser revisat i canviat si es troben noves evidències que no encaixen en les teories vigents. Cal considerar també els processos socials i els contextos que condicionen la manera en què el coneixement científic és obtingut, comunicat, representat i argumentat en la comunitat científica i divulgat a la societat. Aquesta comprensió és molt important per tal que els estudiants puguin discernir entre el que és i el que no és ciència (distingir entre ciència i pseudociència). .

— La competència en la comprensió i capacitat d'actuar sobre el món físic implica apropiar-se dels conceptes fonamentals, dels models i dels principis de la ciència no només per utilitzar-los en explicacions argumentades, prediccions i donar compte dels fets observats, sinó per prendre decisions informades de com fer ús responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi, hàbits de vida saludables i un consum racional i responsable. La física ha d'ajudar a posar en pràctica aquesta competència, tant en explicacions argumentades i prediccions, com per prendre decisions informades en situacions relacionades amb el seu entorn més proper i amb els grans problemes que afecten a tota la humanitat.

D’altra banda, la física contribueix de manera significativa a les competències generals del batxillerat:

Competència comunicativa. Aprendre a comunicar ciència significa descriure fets i fenòmens, explicar-los i exposar-los, justificar-los i argumentar-los utilitzant els models científics existents, la qual cosa requereix l’ús de diferents tipologies de llenguatge i formes de comunicació. La física contribueix a aquesta competència aportant el coneixement del llenguatge de la ciència en general i de la física en particular, que és indissociable al del propi coneixement científic.

Competència en recerca. La recerca és part intrínseca de qualsevol matèria científica, de la seva construcció, dels seus avenços i desenvolupament i ha de ser-ho del seu aprenentatge. La física a través de la utilització dels mètodes i tècniques que li són propis: (identificar preguntes i problemes que es poden respondre a partir de la investigació científica, formular una hipòtesi sobre un fenomen susceptible de produir-se o de ser produït, dissenyar i realitzar experiments per a obtenir la resposta a problemes que es plantegin, analitzar els resultats experimentals i confrontar-los amb els teòrics, comunicar els resultats basant-se en les evidències i les teories) contribueix a aquesta competència.

Competència en gestió i tractament de la informació. Els alumnes han de ser capaços d'obtenir informació de temes relacionats amb la Física a través de diferents fonts i molt especialment a través d’ Internet. Cal treballar la capacitat per a seleccionar i analitzar aquesta informació amb criteris de qualitat incloent els propis de la Física, recollir dades, transformar-les en gràfics, taules, etc, així com comunicar les idees de manera convincent, concisa, unívoca, utilitzant tot tipus de suports.

Competència digital. Aquesta competència està molt relacionada amb l’anterior pel que fa a la necessitat de trobar, avaluar, seleccionar i sintetitzar informació d’una manera crítica, tenint en compte els coneixements adquirits a través de la Física. La nostra matèria dóna capacitació tècnica sobre el funcionament d’alguna part del maquinari com, per exemple, els sensors de captació de dades i alguns programes com ara els de modelització de fenòmens, de simulació, fulls de càlcul, etc.

Competència personal i interpersonal. L’aprenentatge de la ciència en general i la física, en particular, comporta ser capaç de plantejar-se problemes rellevants i de donar-hi respostes sovint provisionals i sotmeses a l’autocrítica . Aquesta matèria necessita posar en pràctica un pensament divergent i creatiu, assumir que l’error forma part de l’aprenentatge i mantenir l’autoestima, autoexigència i perseverança davant de les dificultats. Al mateix temps, es posa en acció en el marc de projectes de treball sovint col·lectius que comporten tenir iniciatives, organitzar-se de manera efectiva, negociar i prendre decisions, etc. L’exercici de la ciutadania activa necessita tenir coneixement del camp de la Física en temes relacionats amb la investigació bàsica, la gestió de l’energia, la contaminació del planeta, el canvi climàtic, la bioenginyeria, la investigació espacial, etc.

Competència de coneixement i interacció amb el món. Aquesta competència està especialment vinculada amb la física, ja que implica: l’apropiació dels conceptes fonamentals, dels models i dels principis de la física, per tal de poder avaluar-ne l’abast i els límits, per utilitzar-los en les explicacions argumentades o en les prediccions i per donar compte dels fets observats; l’aplicació del coneixement integrat dels models i procediments de la física a situacions, familiars i no, i la valoració de les implicacions ètiques, socials, econòmiques, tecnològiques i ambientals: l’esperit crític en l’observació de la realitat, contrastant la informació de l’àmbit de la física amb informacions d’altres contextos, valorant la diferència entre el coneixement científic i altres formes de coneixement i la comprensió de la contribució que, al llarg de la història, la física ha fet a l’explicació del món i la manera com ha influït en la cultura i el pensament.

3. Objectius generals de la matèria

La matèria de física del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:1. Comprendre i aplicar els conceptes, lleis, teories i models més importants de la física, així

com les estratègies que s’utilitzen en la seva elaboració i contrastació experimental. 2. Comprendre la importància de la física per abordar nombroses situacions quotidianes, i

per aportar solucions a problemes com la falta de recursos energètics, el canvi climàtic i l’escalfament global.

3. Utilitzar, amb autonomia creixent, estratègies de recerca pròpies de les ciències (plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, cerca d’informació, elaboració d’estratègies de resolució, disseny experimental, anàlisi i comunicació de resultats, etc.), per a la construcció de models físics coherents, amb capacitat explicativa i predictiva dels fenòmens que s’estudien.

4. Reconèixer i evidenciar el caràcter temptatiu i creatiu del treball científic, en particular en la fase d’elaboració d’hipòtesis i construcció de models, analitzant i comparant hipòtesis i teories contraposades amb la finalitat de desenvolupar un pensament crític, així com valorar les aportacions que els grans debats científics han aportat al desenvolupament de la física.

5. Familiaritzar-se amb la terminologia física actual i utilitzar-la de manera habitual en expressar-se i comunicar-se en l’àmbit científic, i conèixer la diferència de significat de molts termes que s’utilitzen en l’experiència diària amb un significat diferent.

6. Utilitzar l’instrumental bàsic d’un laboratori de física així com conèixer algunes tècniques específiques aplicant les normes de prevenció i seguretat a l’ús en el marc del laboratori.

7. Planificar i realitzar treballs de recerca que impliquin el disseny d’experiments i l’ús d’equips informàtics per contrastar hipòtesis o resoldre problemes teòrics i pràctics plantejats en el desenvolupament dels continguts d’aquesta matèria.

8. Ser capaç d’obtenir i analitzar la informació sobre física disponible a Internet per tal de realitzar recerques sobre temes de física d’interès, i saber utilitzar el llenguatge i les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per poder analitzar, comunicar i debatre els temes investigats.

9. Adquirir una visió global del desenvolupament teòric i pràctic de la física i del paper que pot jugar en la societat actual per contribuir a la consecució d’un futur sostenible, a través de la conservació, protecció i millora del medi natural i social. i conèixer alguns dels reptes actuals als que s’enfronta la investigació en física

10. Reconèixer la dimensió cultural de la física per a la formació integral de les persones, així com les seves repercussions en la cultura i el pensament , la societat i el medi ambient, i prendre consciència de la importància d’impulsar desenvolupaments científics que responguin a les necessitats humanes i contribueixin a fer front als greus problemes de la humanitat.

11. Ser capaç de participar amb criteris fonamentats, com a ciutadans i estudiants de ciències, en la necessària presa de decisions al voltant de problemes locals i globals als que s’enfronta la humanitat en els quals la física pugui fer alguna aportació.

4. Metodologia de la matèria

Aspectes generals

La matèria de Física és una ciència experimental que, com a tal, busca la comprensió dels fenòmens físics mitjançant una aproximació formal al treball científic. Per això, el seu enfocament es fonamenta bàsicament en la utilització d’alguns mètodes habituals de l’activitat científica al llarg del procés investigador.La selecció dels continguts està basada en el criteri d’assegurar que els alumnes puguin adquirir un coneixement sòlid d’alguns camps que podran ser usats com a base sobre la qual puguin incorporar posteriorment noves idees, tècniques i mètodes de treball. En aquest sentit, ha semblat adequat de centrar-se especialment en l’estudi de la mecànica dels punts materials, en l’electricitat i l’electromagnetisme (incloent-hi els circuits de corrent i una introducció al corrent altern), en l’estudi dels camps gravitatori i electrostàtic i en una aproximació a la formalització de la noció d’ona.Tant l’adquisició de conceptes com la consolidació d’uns determinats procediments comporten la utilització d’un cert aparell matemàtic. Mai, però, l’ús dels recursos del càlcul o de les representacions gràfiques emmascara el sentit físic dels problemes i qüestions que l’estudiant estigui considerant.En el plantejament dels diversos temes mai no es perd de vista el fet que posar atenció a l’evolució històrica dels esquemes conceptuals habitualment enriqueix i ajuda a donar sentit als continguts que s’estudien. Sempre que és possible, s’incorpora informació i reflexió sobre l’evolució històrica dels conceptes i les actituds predominants en l’àmbit de la Física que es treballa.Pel que fa a aquest aspecte, es considera molt pertinent que els alumnes que cursin Física coneguin, en acabar el Batxillerat, el major nombre possible de nocions sobre el desenvolupament contemporani de la Física. Per això es fa referència, quan és possible, a les limitacions de la Física clàssica i a la manera com se superen actualment aquestes limitacions.S’avança en la modernització del llenguatge i dels coneixements factuals que tenen els alumnes en relació amb els que s’adquireixen en l’etapa anterior, tot afegint-hi una actitud d’interès per l’estat actual de la Física i un reconeixement del paper d’alguns científics que es consideren clau en la seva evolució més propera. A més, se’n remarca la contribució als avenços tecnològics.El paper que acompleixen els treballs experimentals està fortament associat (però no únicament) als continguts procedimentals. Tanmateix, en dissenyar i articular els treballs pràctics, no es perd de vista que aquests també influeixen, i cal que ho facin en sentit positiu, en la consolidació dels coneixements que està adquirint l’alumne/a o en la manera com els emprendrà a continuació.Els treballs pràctics en el laboratori no es limiten a la consolidació de les habilitats de manipulació, sinó que també fan incidència en altres continguts procedimentals (tractament de dades, formulació d’hipòtesis…), actitudinals (honestedat i reconeixement de fonts d’error…) i conceptuals (confirmacions conceptuals, obertura a nous conceptes…).Finalment, l’aprenentatge es basa a oferir a l’alumne/a coneixements, recursos i estratègies que li possibilitin de comprendre les relacions que hi ha entre ciència, societat i tecnologia.

Orientacions específiques Els llibres de Física presenten una metodologia específica comuna al llarg de l’etapa, que es manifesta en la seva estructura.

A l’hora de planificar i programar les unitats s’han tingut en compte aquests ensenyaments transversals:

— Educació viària.

— Educació per a la pau.

— Educació mediambiental.

— Educació per al consum.

Per tal d’assumir els objectius proposats, en cadascun dels ensenyaments transversals se segueix el mateix procés que en el cas dels valors: coneixement i acostament al valor, elecció de creences i conductes entre diverses alternatives i adhesió lliure a aquestes creences i conductes, i finalment, incorporació del valor a la conducta.

Material de l’alumne/a

Cada llibre de l’alumne està estructurat en unitats, les quals s’agrupen en diversos blocs.

— Per a Física I:

Bloc I. Moviment i forces.

Bloc II. Energia i Òptica.

— Per a Física II:

Bloc I. Mecànica.

Bloc II. Ones.

Bloc III. Gravitació i electromagnetisme.

Bloc IV. Física moderna.

Cada bloc s’inicia amb una doble pàgina de presentació que recull l’evolució històrica dels continguts, algunes notes sobre fets i investigacions que han contribuït al desenvolupament de la Física i els científics que han fet possible aquesta evolució.

Les dues pàgines de presentació de la unitat consten de:

— Una imatge acompanyada d’un text que ens mostra la presència de la Física en diversos àmbits de la vida humana i de la societat.

— En un llistat s’identifiquen les competències que es desenvolupen en la unitat.

— L’esquema de la unitat presenta l’organització dels contiguts en apartats i subapartats.

— Preparació de la unitat. La seva finalitat és que l’alumne/a recordi, repassi, consulti, investigui... continguts que ja coneix d’unitats o cursos anteriors, o bé que solucioni exercicis en els quals s’al·ludeix a coneixements previs que l’alumne/a ha de posseir per a emprendre els continguts que es presenten en la unitat.

Els continguts de la unitat estan estructurats en apartats i subapartats.

Per a desenvolupar els continguts es parteix d’una breu motivació (esdeveniment, necessitat, figura...) que permet d’introduir els continguts formals i de procedir a continuació a la seva exemplificació.

Els continguts es plantegen a partir de fets, experiències o coneixements que els alumnes ja han adquirit, o bé d’allò que els és més proper, per tal de fonamentar els coneixements que adquiriran.

Per mitjà de textos expositius, de la descripció de situacions concretes, demostracions... i de les definicions, es presenten de forma clara, concisa i estructurada els continguts que l’alumne/a haurà d’interioritzar per a desenvolupar les capacitats previstes.

Els exemples són models proposats que permeten a l’alumne/a de comprendre, interpretar, analitzar... els continguts, alhora que va construint l’entrellat que li permet l’assimilació dels conceptes, els procediments i els valors.

Per tal que l’alumne/a posi en pràctica les capacitats adquirides, es proposen al final de cada apartat o subapartat (a peu de pàgina) exercicis d’aplicació, de síntesi o d’ampliació. Aquests exercicis estan organitzats de menys a més dificultat.

Els marges de les pàgines s’han reservat per incloure-hi explicacions complementàries que l’alumne/a necessita per a seguir correctament el procés d’aprenentatge (observacions addicionals), per a adquirir informació addicional, per a recordar continguts o procediments que s’han estudiat anteriorment (recordar o pensar quelcom de ja conegut), per a conèixer les biografies de científics, per a consolidar o ampliar conceptes a través d'Internet o bé per a gaudir de la lectura d’algun esdeveniment històric d’interès.

En finalitzar la unitat es presenten cinc apartats: Ciència i societat, Resolució d’exercicis i problemes, Exercicis i problemes, Experiència i Autoavaluació.

— Ciència i societat permet a l’alumne/a de conèixer les relacions de la ciència amb la tecnologia i les implicacions de totes dues en la societat.

També contribueix al fet que l’alumne/a conegui alguns dels continguts que es treballen en els ensenyaments transversals.

— La resolució d’exercicis i problemes inclou una sèrie d’exercicis i problemes model que responen als continguts de la unitat i que apareixen resolts de forma dirigida.

Després de cada exercici o problema model se’n proposen d’altres que es resolen segons l’esquema donat i se n’indica la solució, en cas que sigui numèrica.

— Els exercicis i problemes consten d’un conjunt d’enunciats d’exercicis ordenats segons la seqüència de continguts de la unitat, i d’una llista de problemes desordenats que de vegades no responen directament a un model de resolució com els que s’han presentat en l’apartat anterior. En tots dos casos se n’indica la solució en cas que sigui numèrica. Aquesta selecció d’exercicis, qüestions i problemes permeten a l’alumne/a de repassar els continguts de la unitat.

— L’experiència proposa la realització d'una pràctica relacionada amb un contingut de la unitat, per tal de dur-la a terme al laboratori individualment o en grup. Després de realitzar la pràctica es proposa respondre unes qüestions de comprensió del treball desenvolupat.

— L'avaluació consisteix en una proposta de qüestions i problemes perquè l'alumne/a mateix comprovi les capacitats desenvolupades.

En la unitat es presenten les imatges com a mitjà d’observació, com a acostament a l’entorn i com a suport i interpretació de les explicacions. Amb aquesta finalitat s’utilitzen diversos tipus d’imatges: dibuix artístic i fotografies, per a representar situacions i escenes de l’entorn i de la vida quotidiana, i dibuix científic i tècnic, que permet de representar de forma rigorosa els elements científics, els experiments i els gràfics.

5. Distribució per curs dels objectius, continguts i criteris d’avaluació

Per a comprendre el sentit i la finalitat de la programació de la matèria de Física que oferim a continuació, és convenient tenir present el procés previ que ha seguit Edebé.

En primer lloc, es va estudiar detingudament el currículum i es va fixar la relació entre els objectius generals d’etapa i els objectius generals de la matèria, així com les possibles connexions interdisciplinàries (Matemàtiques, Tecnologia Industrial...).

En segon lloc, es va establir la relació entre els objectius generals de la matèria i els blocs de continguts que podrien cobrir aquests objectius. En aquest moment es van seleccionar i relacionar els objectius generals i els criteris d'avaluació per a cadascun dels blocs de continguts. Tant la seqüenciació dels objectius generals com la dels criteris d'avaluació condicionen el grau de desenvolupament dels continguts.

A continuació, com a tercer pas, es va procedir a concretar aquests continguts i l’extensió i la profunditat amb què s’havien de tractar dins de l’ordre lògic de la matèria al llarg del curs.

A partir d’aquesta concreció, es van distribuir finalment els continguts, els objectius generals i els criteris d'avaluació. Per a fer-ho es van tenir en compte els aspectes següents:

— Les lleis fonamentals de l’aprenentatge.

— L’evolució psicològica de l’alumne/a.

— La pràctica docent dels autors.

— L'ordenació curricular facilitada pel Departament d'Ensenyament.

Només a partir d’aquesta tasca s’ha pogut establir la programació de la matèria, és a dir, la distribució en el temps i per unitats dels objectius generals, els continguts i els criteris d'avaluació per a cadascun dels cursos.

Primer curs

COMPETÈNCIES

Específiques

Competència en indagació i experimentació

— Distingir les diferents etapes de mètode científic i aplicar-lo en petites investigacions.— Dissenyar i desenvolupar experiències per a l’obtenció de magnituds cinemàtiques.— Caracteritzar els diferents tipus de moviment mijançant els valors de les magnituds

cinemàtiques.— Calcular posicions, velocitats i acceleracions en diferents tipus de moviments.— Caracteritzar diferents forces i predir els efectes sobre cossos rígids i deformables.— Determinar les condicions en que un cos es mantindrà en equilibri.— Predir el moviment dels cossos a partir de les forces que actuen sobre ells.— Caracteritzar els diferents tipus de forces que es presenten en la naturalesa i identificar

els factors dels quals en depenen.— Explicar diferents processos en els quals es manifesta la transformació de l’energia.— Interpretar les modificacions que es produeixen en les substàncies com a conseqüència

de l’absorció o cesió de calor.— Aplicar el mètode científic en petites investigacions i comunicar els resultats obtinguts

mitjançant l’elaboració d’informes.— Identificar els diferents elements d’un circuit elèctric i argumentar la seva funció.

Competència en la reflexió sobre la naturalesa de la ciència

— Apreciar la importància de les teories i els models científics en el decurs de la història i valorar-ne l’aportació a la comprensió del funcionament de l’Univers en general.

— Raonar el coneixement científic com a dinàmic, canviant i sotmés a revisió contínua en el decurs de la història.

— Reconèixer la importància dels models en la ciència, el seu caràcter dinàmic i evolutiu, i la necessitat de sotmetre les teories científiques a contínua revisió.

Competència en comprensió i capacitat d’actuar sobre el món físic

— Expressar les mesures experimentals amb l’error associat.— Efectuar càlculs amb magnituds físiques expressant-ne el resultat amb les unitats

adients.— Interpretar moviments quotidians mitjançant les magnituds de la cinemàtica.— Analitzar les conseqüències de l’excés de velocitat i valorar la importància de l’educació

viària i el respecte a les normes de circulació.— Reconèixer la importància del coneixement de les forces en el desenvolupament de

l’arquitectura i a la vida quotidiana.— Resoldre problemes i situacions reals aplicant el principi de conservació de la quantitat

de moviment.— Resoldre problemes i situacions reals fent ús del principi de conservació de l’energia.— Prendre decisions fonamentades en els coneixements científics sobre l’ús dels recursos

naturals i el respecte pel medi ambient.— Relacionar la calor amb el treball i interpretar processos en els quals tots dos es

transformen mutuament.— Avaluar el consum d’energia d’aparells elèctrics i dur a terme mesures concretes

d’estalvi energètic a la llar.— Conèixer i aplicar les mesures elementals de seguretat en la manipulació d’aparells i

instal·lacions elèctriques d’àmbit domèstic.— Interpretar diversos fenòmens lluminosos gràcies a la teoria ondulatòria de la llum i

conèixer-ne les aplicacions pràctiques més importants.

Generals

Competència comunicativa

— Descriure i argumentar fets i fenòmens utilitzant amb rigor el llenguatge científic.— Utilitzar la terminologia pròpia de la cinemàtica per a descriure el moviment dels

cossos.— Uilitzar el llenguatge gràfic com a instrument per l’accés i la gestió de la informació.— Utilitzar el llenguatge científic amb precisió per a interpretar i transmetre informació.

Competència en recerca

— Elaborar i comunicar de manera pertinent els treballs siguin individuals o en grup.

Competència en gestió i tractament de la informació

— Seleccionar i analitzar la informació amb criteris de qualitat incloent els propis de la Física.

— Manipular programes informàtics específics i generals per a desenvolupar treballs de recerca.

Competència digital

— Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació per a l’elaboració de taules i gràfics.

— Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a element per informar-se, aprendre i comunicar-se de manera crítica i reflexiva.

— Fer ús de les tecnologies de la informació i la comunicació pel tractament de la informació.

— Manipular programes informàtics específics i generals per a afiançar i ampliar els coneixements adquirits.

Competència personal i interpersonal

— Mostrar una actitud de iniciativa i de confiança en un mateix, analitzant les pròpies capacitats i limitacions.

— Actuar amb respecte crític envers les diferències d’opinió.— Participar en el treball de grup de manera responsable, solidària i constructiva.— Relacionar nous coneixements i habilitats amb d’altres assolits anteriorment.— Elaborar plans d’actuació, tant individuals com col·lectius, amb criteri propi i

responsabilitat.— Formar-se opinions fonamentades sobre temes científics i defensar-les de forma

argumentada mitjançant el diàleg.

Competència en el coneixement i interacció amb el món

— Valorar la importància de l’ètica en les decissions relatives als avenços científics.

OBJECTIUS

1. Comprendre i aplicar els conceptes, lleis, teories i models més importants de la física, així com les estratègies que s’utilitzen en la seva elaboració i contrastació experimental.

1a. Comprendre els conceptes bàsics de la Cinemàtica i els models d’alguns tipus de moviment, per tal de poder comprendre posteriorment moviments més elaborats.

1b. Relacionar el moviment i les forces que el causen mitjançant les lleis de la Dinàmica.1c. Assimilar el concepte d’energia i les seves classes, per poder entendre els processos

de bescanvi d’energia, la calor i el treball.

1d. Utilitzar la teoria de la gravitació per a explicar el moviment de planetes i estrelles.1e. Aplicar el concepte de camp elèctric a l’estudi dels fenòmens elèctrics.1f. Comprendre el funcionament d’un circuit elèctric de corrent continu.1g. Reconèixer les principals característiques dels fenòmens magnètics.1h. Conèixer les magnituds característiques de les ones i descriure els principals fenòmens

ondulatoris que es produeixen en la natura, com ara la reflexió, la refracció, la dispersió, les interferències, la difracció o la polarització.

1i. Reconèixer la constitució del nucli atòmic, comprendre la naturalesa de la energia d'enllaç i la forma com aquesta es pot alliberar.

1j. Conèixer les limitacions principals de la física clàssica i els postulats de la física moderna, així com els camps d'aplicació de la física quàntica i la relativitat.

2. Comprendre la importància de la física per abordar nombroses situacions quotidianes, i per aportar solucions a problemes com la falta de recursos energètics, el canvi climàtic i l’escalfament global.

2a.Relacionar els moviments quotidians amb les forces que els originen.2b.Adquirir consciència de la manera com influeix la velocitat elevada en els accidents

viaris, com els provoca i els agreuja.2c. Adquirir consciència del problema de l’energia i formar-se una opinió raonada de les

diverses fonts d’energia.2d.Utilitzar els coneixements adquirits sobre electricitat i magnetisme per a entendre’n la

importància en la societat actual.2e.Aplicar models, com ara el comportament elèctric de la matèria, a l’estudi de situacions

quotidianes.2f. Mostrar interès pels temes d’actualitat relacionats amb Cinemàtica, Dinàmica, principis

de conservació, ones, camp gravitatori i elèctric, corrent continu, electromagnetisme i física nuclear.

2g.Conèixer els efectes biològics i les aplicacions de la radioactivitat, i formar-se una opinió pròpia respecte del tractament dels residus radioactius.


3a.Expressar les lleis del moviment i de la Dinàmica, els principis de conservació, els camps elèctric i magnètic i la llei de la desintegració radioactiva de forma matemàtica.

3b. Interpretar físicament les fórmules matemàtiques estudiades.3c. Representar gràficament la relació entre els valors de dues variables físiques

qualssevol en un mateix procés.3d.Utilitzar esquemes, taules, gràfics... com a maneres de sistematitzar i organitzar les

dades.3e.Esquematitzar una situació física i identificar les lleis i els principis que hi estan

relacionats.3f. Triar el mètode de resolució més adequat per a cada problema de Física.3g.Utilitzar la notació científica i les unitats adequades, efectuant canvis d’unitats si escau.3h.Estimar el nombre de xifres significatives de cada resultat.


4a.Qüestionar-se la validesa de les teories estudiades, valorant-ne la coherència i l’ajust als fets quotidians.

4b.Observar la necessitat de contrastar experimentalment les hipòtesis abans de considerar-les vàlides.

4c. Comprendre la importància de la diversitat d’idees i opinions com a font de millora i enriquiment propis.

4d.Reconèixer la necessitat de substituir unes teories científiques per unes altres a mesura que avancen els mètodes d’investigació.

4e.Adquirir destresa en la comprensió i valoració de fenòmens físics i problemes nous susceptibles de tractament científic.

4f. Valorar la influència dels avenços científics al llarg de la història.


5a. Identificar els diferents àmbits en què s’empra la terminologia científica i les exigències de cadascun d’aquests àmbits.

5b.Prendre decisions respecte del tipus de llenguatge que s’ha d’utilitzar per a expressar un missatge en funció del receptor i de la situació.

5c. Reconèixer la diferència entre l’ús quotidià i l’ús científic de termes com ara velocitat, força, treball, energia, massa, pes...

5d.Utilitzar el llenguatge científic, oral i escrit, amb rigor i precisió en la resolució d’exercicis i la comunicació de resultats.

5e.Redactar informes escrits en treballs d’investigació experimental o bibliogràfica utilitzant el llenguatge científic amb correcció i precisió.


6a.Manejar el material del laboratori complint les normes de seguretat i deixar el laboratori i el material nets i en ordre.

6b.Adquirir l’hàbit de respectar les normes de seguretat del laboratori.6c. Saber utilitzar guions de pràctiques.6d.Recollir dades i organitzar-les en taules, i també interpretar les representacions

gràfiques en els mesuraments experimentals.6e.Estimar els errors comesos en la presa de dades experimentals.6f. Elaborar informes escrits que recullin el treball experimental i les pròpies conclusions.6g.Adquirir destresa en la realització de muntatges pràctics.6h.Reconèixer la utilitat dels resultats experimentals per a mantenir o canviar les teories.


7a.Plantejar problemes tant teòrics com experimentals i buscar-ne la solució.7b.Buscar informacions concretes en la bibliografia disponible.7c. Aplicar estratègies pròpies de la ciència, valorant els resultats obtinguts.7d.Utilitzar mètodes experimentals per a determinar la veracitat d’una proposició inicial.7e.Enunciar un problema amb precisió i emetre hipòtesis sobre la seva possible solució.7f. Comunicar els resultats obtinguts en un problema o treball experimental amb rigor i

precisió.


8a. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per a obtenir, processar i transmetre informació.

8b. Emprar diversos programes informàtics per al procesament de dades, la representació de gràfiques i per a efectuar càlculs.

8c. Obtenir, seleccionar i analitzar críticament informació procedent d'Internet.

8d. Valorar i utilitzar les eines informàtiques i telemàtiques per a la comprensió de nous continguts.

9. Adquirir una visió global del desenvolupament teòric i pràctic de la física i del paper que pot jugar en la societat actual per contribuir a la consecució d’un futur sostenible, a través de la conservació, protecció i millora del medi natural i social, i conèixer alguns dels reptes actuals als que s’enfronta la investigació en física.

— Relacionar els avenços científics amb el desenvolupament tecnològic.— Utilitzar els coneixements científics adquirits per a adoptar una posició crítica i flexible

davant els grans problemes que plantegen les relacions entre ciència i societat.— Comprendre els avantatges i inconvenients del desenvolupament científic i, sobretot, de

les seves aplicacions pràctiques.— Reconèixer la importància dels avenços científics en la millora de les condicions socials

i de la qualitat de vida.— Apreciar la necessitat que el progrés científic no deteriori el medi ambient.— Mostrar interès pels temes d’actualitat relacionats amb la Física.— Adquirir la capacitat d’observar críticament l’entorn, aplicant els coneixements científics

adquirits.

10.Reconèixer la dimensió cultural de la física per a la formació integral de les persones, així com les seves repercussions en la cultura i el pensament , la societat i el medi ambient, i prendre consciència de la importància d’impulsar desenvolupaments científics que responguin a les necessitats humanes i contribueixin a fer front als greus problemes de la humanitat.

— Reconèixer la relació de la Física amb la tecnologia i les implicacions de totes dues en la societat.

— Prendre consciència que la Física és una ciència al servei de la humanitat i per tant ha de donar resposta a les necessitats humanes i millorar-ne la qualitat de vida.

— Ser respectuosos amb el medi ambient i valorar-ne críticament els avenços científics des del punt de vista de la sostenibilitat.

11.Ser capaç de participar amb criteris fonamentats, com a ciutadans i estudiants de ciències, en la necessària presa de decisions al voltant de problemes locals i globals als que s’enfronta la humanitat en els quals la física pugui fer alguna aportació.

— Participar activament en el desenvolupament de les classes i la realització de treballs, ja sigui individualment o en grup.

— Fer aportacions a les discussions col·lectives en el moment d'establir hipòtesis, constrastar-les i donar-hi explicació.

— Implicar-se en els problemes que afecten la humanitat, a nivell local i global, i buscar-ne solucions des del punt de vista teòric i pràctic.

CONTINGUTS

Els continguts es presenten estructurats en els nuclis temàtics següents:

I. Moviment i forces— Mètode científic. Magnituds i unitats— Cinemàtica— Dinàmica

II. Energia i òptica— Energia— Gravitaciói i electricitat— La llum

Mètode científic. Magnituds i unitats

Conceptes

Plantejament de problemes, formulació i contrast d’hipòtesis, disseny i desenvolupament d’experiments, interpretació de resultats, comunicació científica1. El mètode científic.

1.1. Fases del mètode científic.1.2. Conveniència de la seva aplicació a la ciència.

2. Magnituds físiques i unitats.2.1. Sistema d’unitats.2.2. Factors de conversió.

3. Comunicacions científiques.3.1. Exactitud i rapidesa de les comunicacions científiques.

Estimació de la incertesa del mesurament1. Errors experimentals.

1.1. Fonts d’error.1.2. Tipus d’error. Error absolut. Error relatiu.1.3. Sensibilitat i precisió.1.4. Xifres significatives.1.5. Mesuraments experimentals.

Procediments

Utilització del llenguatge matemàtic i del llenguatge gràfic en la definició de magnituds i en la formulació de lleis1. Representació gràfica de les relacions entre els valors de dues variables físiques en un

mateix procés.2. Descripció, en llenguatge corrent o en llenguatge matemàtic, de la situació física

representada en un gràfic.

Resolució de problemes

1. Plantejament del problema.1.1. Realització d’esquemes.1.2. Plantejament d’equacions matemàtiques.

2. Ús i canvi d’unitats.3. Càlculs numèrics.

3.1. Utilització de la notació científica.3.2. Transformació d’unitats mitjançant factors de conversió.

4. Estimació del nombre de xifres significatives.5. Anàlisi dels resultats.

5.1. Interpretació del resultat i anàlisi de la seva validesa.5.2. Comprovació.

Realització d’experiències

1. Estudi del fenomen físic.1.1. Observació d’algun fenomen físic.1.2. Formulació d’hipòtesis que expliquin el fenomen.1.3. Experimentació.1.4. Organització de les dades experimentals.1.5. Extracció de conclusions.1.6. Elaboració d’una teoria.

2. Manipulació i lectura d’aparells de mesura.2.2. Realització de mesuraments.

3. Utilització de guions de pràctiques.4. Recollida de dades.5. Organització de les dades en taules i gràfics.6. Estimació dels errors.

6.1. Determinació del tipus d’error.6.2. Estimació de la magnitud de l’error.6.3. Expressió de la mesura.

7. Comunicació dels resultats experimentals.7.1. Utilització dels diferents mètodes de divulgació científica.7.2. Confecció d’informes escrits.7.3. Ús de mitjans informàtics per a organitzar dades, representar-les i elaborar informes.

Elaboració de petites investigacions1. Extracció d’informació de diverses fonts.

1.1. Consulta de comunicacions científiques i divulgatives.1.2. Recerca d’informació a través de la xarxa Internet.1.3. Realització de visites a empreses.1.4. Selecció objectiva de les informacions procedents de diverses fonts.

2. Utilització de tècniques de consulta bibliogràfica per a l’elaboració d’informes.

Valors

Davant les situacions d'aprenentatge

1. Interès per la ciència en general, per l’entorn físic més immediat i pels temes d’actualitat relacionats amb la ciència.1.1. Actitud crítica davant les informacions obtingudes.

2. Iniciativa, organització i constància en el treball a l’aula i al laboratori.2.1. Valoració de la importància de l’ordre, la claredat i la netedat en la presentació d’informes, taules i gràfics.

3. Participació i col·laboració en les tasques col·lectives.4. Honestedat i rigor en la recollida de dades, en el seu tractament i en la seva comunicació.5. Confiança en la pròpia capacitat intel·lectual i habilitat manual a l’hora d’enfrontar-se amb un

problema teòric o pràctic de la Cinemàtica o de la Dinàmica.6. Respecte pel material, les instal·lacions i les normes de seguretat en el laboratori.

6.1. Conscienciació de la importància de respectar les normes de seguretat de qualsevol instal·lació.6.2. Apreciació de la necessitat de ser organitzat/da i constant en el treball a l’aula i al laboratori.6.3. Utilització acurada del material de laboratori i col·locació ordenada en finalitzar el treball.

Davant la ciència i la seva influència en el pensament humà1. Valoració crítica de la importància del desenvolupament de la ciència en l’avenç progressiu

del coneixement del món.1.1. Reconeixement de la interrelació de la Física amb la resta de les ciències, especialment amb la Tecnologia.

2. Valoració crítica de la contribució de la ciència i la tècnica al progrés i benestar de la humanitat.

2.1. Actitud crítica respecte de les activitats cientificotècniques que degraden l’entorn.3. Actitud oberta davant de noves idees.

3.1. Interès per conèixer totes les idees aportades per a resoldre un problema científic.3.2. Respecte pel treball dels companys i companyes.

4. Apreciació del caràcter objectiu i antidogmàtic de la ciència i de la necessitat de la seva contínua revisió com a element intrínsec d’aquest camp de coneixement.4.1. Conscienciació de la necessitat de comprovació, rigor i precisió en qualsevol treball científic, en particular de la Cinemàtica i la Dinàmica.4.2. Apreciació de la importància de l’ús de models i de la seva validesa limitada.4.3. Reconeixement de la necessitat de substituir unes teories científiques per unes altres, en particular dels camps de la Cinemàtica i la Dinàmica, a mesura que avancen els mètodes d’investigació.

Cinemàtica

Conceptes

Moviment. Sistemes de referència inercials1. Moviment. 2. Elements que integren un moviment.

2.1. Sistema de referència.2.2. Vector de posició i vector desplaçament. 2.3. Trajectòria.

3. Velocitat. 3.1. Velocitat mitjana. Velocitat instantània.

4. Acceleració. 4.1. Acceleració mitjana. Acceleració instantània.4.2. Components intrínsecs de l’acceleració.

Revisió del moviment rectilini uniforme1. Moviment rectilini uniforme.

1.1. Equació de l’MRU. 1.2. Gràfiques de l’MRU.

Moviments accelerats1. Moviment rectilini uniformement accelerat.

1.1. Equacions de l’MRUA. 1.2. Gràfiques de l’MRUA.

Moviments compostos 1. Moviment compost per dos MRU perpendiculars.2. Moviment parabòlic.

2.1. Llançament horitzontal.

Moviment circular1. Magnituds angulars.2. Moviment circular uniforme.

2.1. Equació de l’MCU.3. Moviment circular uniformement accelerat.

3.1. Equacions de l’MCUA.

Procediments

Utilització del llenguatge matemàtic i del llenguatge gràfic en la definició de magnituds i en la formulació de lleis1. Expressió dels conceptes de la Cinemàtica en forma matemàtica: posició, desplaçament,

velocitat, acceleració.2. Interpretació del significat físic d’una fórmula matemàtica.

2.1. Interpretació de les definicions de velocitat i acceleració, tant mitjanes com instantànies.

2.2. Interpretació de les fórmules de la posició i de la velocitat de l’MRU i de l’MRUA.2.3. Interpretació de les magnituds angulars.

3. Representació gràfica de les relacions entre els valors de dues variables físiques en un mateix procés.3.1. Representació gràfica de la posició i la velocitat d’un mòbil en funció del temps.

4. Descripció, en llenguatge corrent o en llenguatge matemàtic, de la situació física representada en un gràfic.4.1. Interpretació dels gràfics de la posició i la velocitat en funció del temps per a un mòbil qualsevol.

Resolució de problemes1. Esquematització de situacions de la Cinemàtica i identificació de les lleis i principis que s’hi

relacionen.2. Plantejament del problema.

2.1. Realització d’esquemes.2.2. Plantejament d’equacions matemàtiques.

3. Ús i canvi d’unitats.4. Realització d’operacions matemàtiques. Obtenció de la solució.5. Estimació del nombre de xifres significatives.6. Anàlisi dels resultats.


Realització d’experiències1. Manipulació i lectura d’aparells de mesura.

1.1. Realització de mesuraments.2. Utilització de guions de pràctiques.3. Recollida de dades.4. Organització de les dades en taules i gràfics.5. Estimació dels errors.


6. Confecció d’informes escrits.6.1. Ús de mitjans informàtics per a organitzar dades, representar-les i elaborar informes.

Valors

Davant les situacions d’aprenentatge1. Interès per la ciència en general, i per la Cinemàtica en particular, per l’entorn físic més

immediat i pels temes d’actualitat relacionats amb la Cinemàtica.1.1. Actitud crítica davant les informacions obtingudes.



problema teòric o pràctic de la Cinemàtica.6. Respecte pel material, les instal·lacions i les normes de seguretat en el laboratori.


Davant la ciència i la seva influència en el pensament humà

1. Valoració crítica de la importància del desenvolupament de la ciència en general, i de la Cinemàtica en particular, en l’avenç progressiu del coneixement del món.1.1. Reconeixement de la interrelació de la Física en general, i de la Cinemàtica en particular, amb la resta de les ciències, especialment amb la Tecnologia.

2. Valoració crítica de la contribució de la ciència i la tècnica, i en particular de la Cinemàtica, al progrés i benestar de la humanitat.2.1. Actitud crítica respecte de les activitats cientificotècniques que degraden l’entorn.

3. Actitud oberta davant de noves idees.3.1. Interès per conèixer totes les idees aportades per a resoldre un problema científic, en particular de la Cinemàtica.3.2. Respecte pel treball dels companys i companyes.

4. Conscienciació dels perills que comporta un mal ús dels avenços científics i tècnics.4.1. Sensibilitat davant els accidents de trànsit.4.2. Importància de complir les normes de seguretat viària per tal d’evitar accidents.4.3. Respecte per les normes de seguretat viària per a vianants i vehicles.

5. Apreciació del caràcter objectiu i antidogmàtic de la ciència en general, i de la Cinemàtica en particular, i de la necessitat de la seva contínua revisió com a element intrínsec d’aquest camp de coneixement.5.1. Qüestionament del que és obvi.5.2. Conscienciació de la necessitat de comprovació, rigor i precisió en qualsevol treball científic, en particular de la Cinemàtica.5.3. Apreciació de la importància de l’ús de models i de la seva validesa limitada.5.4. Reconeixement de la necessitat de substituir unes teories científiques per unes altres, en particular del camp de la Cinemàtica, a mesura que avancen els mètodes d’investigació.

Dinàmica

Conceptes

Les forces, la seva mesura i els seus efectes1. Força.

1.1. Caràcter vectorial de les forces.1.2. Unitats de força. 1.3. Efectes de les forces sobre els cossos.

2. Força resultant d’un sistema de forces.3. Moment d’una força.

3.3. Parell de forces4. Equilibri estàtic.

4.1. Condicions generals d'equilibri

Els principis de la Dinàmica en funció del concepte de quantitat de moviment i de la idea de força com a interacció

1. Lleis de Newton.1.1. Primera llei de Newton o llei de la inèrcia.1.2. Segona llei de Newton o llei fonamental de la Dinàmica.1.3. Tercera llei de Newton o llei d’acció i reacció.

2. Moment lineal o quantitat de moviment.2.1. Impuls i quantitat de moviment. Teorema de l’impuls.2.2. Teorema de conservació de la quantitat de moviment.

3. Aplicacions de les lleis de Newton a l’estudi del moviment rectilini i el moviment circular.3.1. Força normal.3.2. Força de fregament. Força de fregament màxima.3.3. Tensió d’una corda.3.4. Força centrípeta.

Procediments

Utilització del llenguatge matemàtic i del llenguatge gràfic en la definició de magnituds i en la formulació de lleis

1. Expressió dels conceptes de la Dinàmica en forma matemàtica: força, moment d’una força, impuls i quantitat de moviment.

2. Interpretació del significat físic d’una fórmula matemàtica.2.1. Interpretació de les lleis de la Dinàmica.

3. Representació gràfica de les relacions entre els valors de dues variables físiques en un mateix procés.3.1. Representació gràfica d’una força elàstica en funció de la posició.

4. Descripció, en llenguatge corrent o en llenguatge matemàtic, de la situació física representada en un gràfic.

Resolució de problemes1. Esquematització de situacions de la Cinemàtica i de la Dinàmica i identificació de les lleis i

principis que s’hi relacionen.1.1. Identificació de les forces presents en el problema.

2. Plantejament del problema.2.1. Realització d’esquemes i diagrames de forces.2.2. Plantejament d’equacions matemàtiques.

3. Composició de forces.3.1. Càlcul gràfic i analític de la resultant d’un sistema de forces.

4. Aplicació de les lleis de Newton.4.1. Determinació de l’acceleració d’un cos sotmès a un sistema de forces.




1.1. Ús del dinamòmetre i la balança.1.2. Realització de mesuraments.

2. Utilització de guions de pràctiques.3. Recollida de dades.4. Organització de les dades en taules i gràfics.5. Estimació dels errors.


6. Confecció d’informes escrits.6.1. Ús de mitjans informàtics per a organitzar dades, representar-les i elaborar informes.

Elaboració de petites investigacions1. Treball bibliogràfic de recopilació i estudi de la informació disponible.

1.1. Extracció d’informació de diverses fonts.1.2. Anàlisi objectiva d’informacions procedents de diverses fonts.

2. Enunciació precisa de problemes de dinàmica dels cossos.3. Emissió d’hipòtesis.4. Discussió de les hipòtesis per grups.5. Disseny i realització de muntatges experimentals o simulats amb ordinador que permetin de

contrastar directament les hipòtesis o algunes de les seves conseqüències lògiques.6. Comunicació dels resultats i elaboració d’informes.

Valors

Davant les situacions d’aprenentatge1. Interès per la ciència en general, i per la Dinàmica en particular, per l’entorn físic més

immediat i pels temes d’actualitat relacionats amb la Dinàmica.1.1. Actitud crítica davant les informacions obtingudes.

2. Iniciativa, organització i constància en el treball a l’aula i al laboratori.

2.1. Valoració de la importància de l’ordre, la claredat i la netedat en la presentació d’informes, taules i gràfics.


problema teòric o pràctic de la Cinemàtica o de la Dinàmica.6. Respecte pel material, les instal·lacions i les normes de seguretat en el laboratori.


Davant la ciència i la seva influència en el pensament humà1. Valoració crítica de la importància del desenvolupament de la ciència en general, i de la

Dinàmica en particular, en l’avenç progressiu del coneixement del món.1.1. Reconeixement de la interrelació de la Física en general, i de la Dinàmica en particular, amb la resta de les ciències, especialment amb la Tecnologia.

2. Valoració crítica de la contribució de la ciència i la tècnica, i en particular de la Dinàmica, al progrés i benestar de la humanitat.2.1. Actitud crítica respecte de les activitats cientificotècniques que degraden l’entorn.

3. Actitud oberta davant de noves idees.3.1. Interès per conèixer totes les idees aportades per a resoldre un problema científic, en particular de la Cinemàtica o la Dinàmica.3.2. Respecte pel treball dels companys i companyes.

4. Conscienciació dels perills que comporta un mal ús dels avenços científics i tècnics.4.1. Sensibilitat davant els accidents de trànsit.4.2. Importància de complir les normes de seguretat viària per a evitar accidents.4.3. Respecte per les normes de seguretat viària per a vianants i vehicles.

5. Apreciació del caràcter objectiu i antidogmàtic de la ciència en general, i de la Dinàmica en particular, i de la necessitat de la seva contínua revisió com a element intrínsec d’aquests camps de coneixement.5.1. Qüestionament del que és obvi.5.2. Conscienciació de la necessitat de comprovació, rigor i precisió en qualsevol treball científic, en particular de la Cinemàtica i la Dinàmica.5.3. Apreciació de la importància de l’ús de models i de la seva validesa limitada.5.4. Reconeixement de la necessitat de substituir unes teories científiques per unes altres, en particular del camp de la Dinàmica, a mesura que avancen els mètodes d’investigació.

Energia

Conceptes

Revisió dels conceptes d’energia i de treball i potència com a formes de transferència d’energia 1. Energia.2. Formes de l’energia.

2.1. Energia mecànica: energia cinètica, energia potèncial gravitatòria, energia potèncial elàstica.

3. Treball.4. Potència.5. Conservació i degradació de l'energia

5.1. Principi de conservació de l’energia mecànica.5.2. Degradació de l’energia

6. Màquines mecàniques.6.1. Rendiment de les màquines.

La calor com a forma de transferència d'energia1. Energia interna.

2. Temperatura.3. Calor.

3.1. Formes de transferència de la calor.3.2. Efectes de la calor: variació de la temperatura, canvis d'estat i dilatació.

Equivalència entre calor i treball. Primer principi de la Termodinàmica1. Termodinàmica.

1.1. Equivalent mecànic de la calor.1.2. Primer principi de la Termodinàmica.1.3. Segon principi de la Termodinàmica.

2. Màquines tèrmiques.2.1. Rendiment de les màquines tèrmiques.

Procediments

Utilització del llenguatge matemàtic i del llenguatge gràfic en la definició de magnituds i en la formulació de lleis1. Expressió dels conceptes de treball, potència i energia en forma matemàtica.2. Interpretació del significat físic d’una fórmula matemàtica.

2.1. Interpretació del treball mecànic.2.2. Interpretació de l’energia cinètica i l’energia potèncial.2.3. Interpretació de la transmisió de la calor segons la teoria cinèticomolecular de la matèria

3. Representació gràfica de les relacions entre els valors de dues variables físiques en un mateix procés.


Resolució de problemes1. Esquematització de la situació física i identificació de les lleis i principis que s’hi relacionen.2. Plantejament del problema.

2.1. Consideració de la conveniència de resoldre un problema mecànic aplicant-hi el principi de conservació de l’energia mecànica.2.2. Plantejament d’equacions matemàtiques.




1.1. Realització de mesuraments.2. Observació d’intercanvis energètics en l’entorn de l’alumne/a.

2.1. Descripció de diversos aparells que intercanvien energia.2.2. Identificació de les formes d’energia presents i les seves transformacions.

3. Utilització de guions de pràctiques.4. Recollida de dades.5. Organització de les dades en taules i gràfics.6. Estimació dels errors.7. Confecció d’informes escrits.

7.1. Ús de mitjans informàtics per a organitzar dades, representar-les i elaborar informes.

Valors

Davant les situacions d’aprenentatge1. Interès per l’energia, per l’entorn físic més immediat i pels temes d’actualitat relacionats amb

l’energia.

1.1. Actitud crítica davant les informacions obtingudes.2. Iniciativa, organització i constància en el treball a l’aula i al laboratori.

2.1. Valoració de la importància de l’ordre, la claredat i la netedat en la presentació d’informes, taules i gràfics.


problema teòric o pràctic d’energia.6. Respecte pel material, les instal·lacions i les normes de seguretat en el laboratori.


Davant la ciència i la seva influència en el pensament humà1. Valoració crítica de la importància de l’energia en l’avenç progressiu del coneixement del

món.2. Valoració crítica de la contribució de l’estudi de l’energia al progrés i benestar de la

humanitat.2.1. Conscienciació de la importància actual de l’ús i control de l’energia.2.2. Respecte per les normes de seguretat de qualsevol instal·lació d’energia.2.3. Cooperació i coresponsabilitat en la utilització adequada de la tecnologia.2.4. Actitud crítica respecte de les activitats cientificotècniques que degraden l’entorn.

3. Actitud oberta davant de noves idees.3.1. Interès per conèixer totes les idees aportades per a resoldre un problema d'energia.3.2. Respecte pel treball dels companys i companyes.

4. Conscienciació dels perills que comporta un mal ús dels avenços científics i tècnics.4.1. Valoració de la problemàtica que comporta l’ús de les fonts d’energia no renovables.4.2. Apreciació de les millores tecnològiques adreçades a la reducció de la contaminació i l’eliminació dels residus.4.3. Sensibilització davant del procés de recollida selectiva de residus.

5. Apreciació del caràcter objectiu i antidogmàtic de la ciència, i de la necessitat de la seva contínua revisió.5.1. Qüestionament del que és obvi.5.2. Conscienciació de la necessitat de comprovació, rigor i precisió en els treballs d'energia.5.3. Apreciació de la importància de l’ús de models i de la seva validesa limitada.5.4. Reconeixement de la necessitat de substituir unes teories científiques per unes altres a mesura que avancen els mètodes d’investigació .

Gravitació i electricitat

Conceptes

Forces fonamentals de la natura: forces gravitatòries, forces electromagnètiques, les interaccions nuclear forta i nuclear dèbil.1. Forces fonamentals de la natura.

1.1. Forces gravitatòries, electromagnètiques, nuclears fortes i nuclears dèbils.1.2. Camps de forces.

2. Forces gravitatòries.2.1. Llei de gravitació universal.2.2. Camp gravitatori.2.3. Pes dels cossos

3. Forces elèctriques.3.1. Llei de Coulomb.3.2. Camp elèctric.

4. Forces magnètiques.4.1. Camp magnètic.

Corrent elèctric. Circuits elèctrics. Llei d’Ohm. Instruments de mesura1. Corrent elèctric continu.

1.1. Intensitat del corrent elèctric.2. Circuit elèctric.3. Resistència elèctrica.

3.1. Associació de resistències. Resistència equivalent 3.2. Resistivitat.

4. Llei d’Ohm. Relació entre les magnituds elèctriques.5. Generadors i receptors elèctrics.6. Instruments de mesura.

6.1. Amperímetre.6.2. Voltímetre.

Energia del corrent elèctric1. Efecte Joule.2. Característiques del generador elèctric.

2.1. Força electromotriu.2.2. Resistència interna del generador.

3. Característiques del receptor elèctric.3.1. Força contraelectromotriu.3.2. Resistència interna d’un motor.

4. Llei d’Ohm generalitzada. Balanç d’energia en un circuit de corrent continu.

Procediments

Utilització del llenguatge matemàtic i del llenguatge gràfic en la definició de magnituds i en la formulació de lleis1. Expressió dels conceptes elèctrics en forma matemàtica.

1.1. Expressió de forces elèctriques i del camp elèctric.1.2. Expressió de la intensitat d’un corrent elèctric.1.3. Expressió de la diferència de potèncial en un element del circuit.1.4. Expressió de la força magnètica sobre una càrrega elèctrica mòbil.1.5. Expressió de la força electromotriu induïda.

2. Interpretació del significat físic d’una fórmula matemàtica.2.1. Interpretació de la llei de Coulomb.2.2. Interpretació de la llei d’Ohm.2.3. Interpretació de la resistència elèctrica d’un fil conductor.

3. Representació gràfica de les relacions entre els valors de dues variables físiques en un mateix procés.3.1. Representació gràfica de la intensitat d'un camp elèctric en funció de la posició.3.2. Representació gràfica de la intensitat d’un corrent elèctric en funció de la diferència de potèncial.

4. Descripció, en llenguatge corrent o en llenguatge matemàtic, de la situació física representada en un gràfic.4.1. Interpretació del gràfic de la intensitat d’un corrent elèctric en funció de la diferència de potèncial.

5. Representació de les línies de força d’un camp elèctric.6. Interpretació d’un camp elèctric a partir de les línies de força.

Resolució de problemes1. Esquematització de situacions elèctriques i identificació de les lleis i principis que s’hi

relacionen.1.1. Realització d'esquemes amb càrregues elèctriques.1.2. Identificació dels components d’un circuit de corrent continu i les seves funcions.

2. Plantejament del problema.2.1. Substitució d’una associació de resistències per la resistència equivalent.2.3. Plantejament d’equacions matemàtiques.

3. Ús i canvi d’unitats.4. Realització d’operacions matemàtiques. Obtenció de la solució.



Realització d’experiències1. Muntatge de circuits elèctrics.

1.1. Connexió d’elements en un circuit.1.2. Utilització d’una font de tensió.

2. Manipulació i lectura d’aparells de mesura.2.1. Connexió adequada d’un amperímetre i un voltímetre en un circuit elèctric.2.2. Mesurament de la intensitat d’un corrent elèctric i de la diferència de potèncial. Comprovació de la llei d’Ohm.2.3. Mesurament de la resistència elèctrica mitjançant un pont de Wheatstone.

3. Utilització de guions de pràctiques.4. Recollida de dades.5. Organització de les dades en taules i gràfics.

5.1. Construcció de la taula tensió-intensitat d’un circuit elèctric.6. Estimació dels errors.7. Confecció d’informes escrits.

7.1. Ús de mitjans informàtics per a organitzar dades, representar-les i elaborar informes.

Valors

Davant les situacions d’aprenentatge1. Interès per l’electricitat, per l’entorn físic més immediat i pels temes d’actualitat relacionats

amb l’electricitat.1.1. Reconeixement de la interrelació de l’electricitat amb la resta de les ciències, especialment amb la Tecnologia.



problema teòric o pràctic d’electricitat.6. Respecte pel material, les instal·lacions i les normes de seguretat en el laboratori.


Davant la ciència i la seva influència en el pensament humà1. Valoració crítica de la importància de l’electricitat en l’avenç progressiu del coneixement del

món.1.1. Reconeixement de la interrelació de l’electricitat amb la resta de les ciències, especialment amb la Tecnologia.

2. Valoració crítica de la contribució de l’electricitat al progrés i benestar de la humanitat.2.1. Actitud crítica respecte de les activitats cientificotècniques que degraden l’entorn.

3. Actitud oberta davant de noves idees.3.1. Interès per conèixer totes les idees aportades per a resoldre un problema d’electricitat.3.2. Respecte pel treball dels companys i companyes.

4. Conscienciació dels perills que comporta un mal ús dels avenços científics i tècnics, i també dels riscos derivats de l’incompliment de les normes de seguretat en el laboratori.4.1. Respecte pel material elèctric de qualsevol instal·lació.4.2. Interès per conèixer i complir les normes de seguretat en la utilització del material elèctric.

4.3. Selecció adequada de materials i components per al muntatge de circuits elèctrics.5. Apreciació del caràcter objectiu i antidogmàtic de l’electricitat, i de la necessitat de la seva

contínua revisió com a element intrínsec d’aquest camp de coneixement.5.1. Qüestionament del que és obvi.5.2. Conscienciació de la necessitat de comprovació, rigor i precisió en els treballs d’electricitat.5.3. Apreciació de la importància de l’ús de models i de la seva validesa limitada.5.4. Reconeixement de la necessitat de substituir unes teories científiques per unes altres a mesura que avancen els mètodes d’investigació en electricitat.

La llum

Conceptes

Naturalesa de la llum. Fenòmens lluminosos1. Naturalesa de la llum. Caràcter ondulatori de la llum.2. Ones electromagnètiques.

2.1. Espectre electromagnètic.3. Propagació de la llum.

3.1. Velocitat de propagació.4. Reflexió i refracció de la llum.5. Absorció.6. Dispersió de la llum. Espectroscòpia.7. Interferència i difracció.8. Polarització.9. Efecte Doppler.

Òptica geomètrica1. Conceptes bàsics d'òptica geomètrica.

1.1. Sistema òptic1.2. Imatge real i imatge virtual

2. Miralls.2.1. Elements del mirall com a sistema òptic.2.1. Mirall pla. Equació fonamental del mirall pla.2.2. Mirall esfèric. Equació fonamental del mirall esfèric.

3. Lents. Classes de lents.3.1. Lents primes. Equació fonamental de les lents primes.3.2. Lents convergents.3.3. Lentes divergents.

L'ull humà. Comprensió de la visió. Instruments òptics1. L'ull humà com a sistema òptic.

1.1. Comprensión de la visión.2. Instruments òptics.

2.1. La càmara fotogràfica.2.2. La lupa o microscopi simple.2.3. El microscopi compost.2.4. El telescopi.

ProcedimentsUtilització del llenguatge matemàtic i del llenguatge gràfic en la definició de magnituds i en la formulació de lleis1. Expressió dels conceptes d'ona, ona electromagnètica, reflexió, refracció, dispersió,

interferència, difracció….2. Interpretació del significat físic d’una fórmula matemàtica.

2.1. Interpretació de la relació entre les característiques d'una ona electromagnètica.2.2. Interpretació de la llei de Snel de la refracció.

2.3. Interpretació de l'equació fonamental d'un mirall esfèric i de l'equació fonamental de les lents primes.



Resolució de problemes1. Esquematització de situacions físiques i identificació de les lleis i principis que s’hi

relacionen.2. Identificació d'ones electromagnètiques. Situació en la zona corresponent de l'espectre

electromagnètic.3. Càlcul de les magnituds característiques d'una ona electromagnètica. 4. Determinació de la desviació d'un raig en la refracció. Càlcul de l'angle límit.5. Caracterització de la imatge obtinguda en problemes de interferències i difracció.6. Construcció geomètrica de la imatge en sistemes òptics.7. Càlcul de la posició de la imatge i de l'augment en sistemes òptics.8. Utilització d'instruments òptics habituals.



2. Enunciació precisa de problemes relacionats amb la naturalesa de la llum i els fenòmens lluminosos.

3. Emissió d’hipòtesis.4. Discussió de les hipòtesis per grups.

4.1. Debat sobre problemes relacionats amb la naturalesa de la llum i els fenòmens lluminosos.

5. Disseny i realització de simulacions amb ordinador que permetin de contrastar directament les hipòtesis o algunes de les seves conseqüències lògiques.

6. Comunicació dels resultats i elaboració d’informes.

Valors

Davant les situacions d’aprenentatge1. Interès per la naturalesa de la llum, per l’entorn físic més immediat i pels temes d’actualitat

relacionats amb la llumi l'òptica geomètrica.1.1. Reconeixement de la interrelació de l'òptica amb la resta de les ciències, especialment amb la Tecnologia, i de la seva incidència en la societat.

2. Iniciativa, organització i constància en el treball a l’aula.3. Valoració de la importància de l’ordre, la claredat i la netedat en la presentació d’informes,

taules i gràfics.4. Participació i col·laboració en les tasques col·lectives.5. Honestedat i rigor en la recollida de dades, en el seu tractament i en la seva comunicació.6. Confiança en la pròpia capacitat intel·lectual i habilitat manual a l’hora d’enfrontar-se amb un

problema teòric o pràctic d'òptica geomètrica.

Davant la ciència i la seva influència en el pensament humà1. Importància dels fenòmens lluminosos en el món actual i valoració de les conseqüències

derivades de la seva utilització2. Actitud oberta davant de noves idees.

2.1. Interès per conèixer totes les idees aportades per a resoldre un problema 2.2. Respecte pel treball dels companys i companyes.

3. Conscienciació dels perills que comporta un mal ús dels avenços científics i tècnics.4. Apreciació del caràcter objectiu i antidogmàtic de la ciència, i de la necessitat de la seva

contínua revisió com a element intrínsec d’aquest camp de coneixement.4.1. Qüestionament del que és obvi.4.2. Conscienciació de la necessitat de comprovació, rigor i precisió en els treballs científics.4.3. Apreciació de la importància de l’ús de models i de la seva validesa limitada.

4.4. Reconeixement de la necessitat de substituir unes teories científiques per unes altres a mesura que avancen els mètodes d’investigació.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Analitzar situacions en les que intervenen fenòmens físics utilitzant els mètodes i tècniques propis del treball científic.

2. Ser capaç d’utilitzar tant l’ instrumental bàsic d’un laboratori de Física com els sistemes informatitzats d’anàlisi i captació de dades.

3. Obtenir i analitzar informació sobre fenòmens explicables a través de la física, així com saber argumentar i comunicar sobre aquests fenòmens.

4. Comprendre la naturalesa de la ciència com a activitat humana, així com el poder i les limitacions del coneixement científic.

5. Utilitzar el model de raig de llum i el model d’ones per tal d’explicar els fenòmens associats al comportament de la llum i la seva interacció amb la matèria i el funcionament dels aparells òptics senzills, així com l’ull humà.

6. Entendre que la llum és un cas particular d’ona electromagnètica i conèixer les altres bandes de l’espectre electromagnètic, amb algunes de les seves característiques.

7. Analitzar moviments, realitzar mesures de posicions i velocitats, descriure mitjançant taules, gràfics i equacions, analitzar els resultats i considerar les implicacions d’aquests resultats.

8. Identificar les forces que actuen sobre els cossos com a resultat d’interaccions entre ells i relacionar-les amb el seu moviment. Analitzar, també de manera experimental, la dinàmica de cossos en situacions amb o sense equilibri de forces.

9. Aplicar el teorema de l’impuls i el principi de conservació de la quantitat de moviment per explicar situacions dinàmiques quotidianes.

10. Analitzar de manera qualitativa i quantitativa transferències i transformacions d’energia tant en sistemes en els que es conservi l’energia mecànica com en els que no. Aplicar a situacions senzilles les idees de conservació i de degradació de l’energia i assenyalar els límits que imposen als processos possibles.

11. Aplicar l’anàlisi energètic a sistemes rellevants per tal de relacionar els processos estudiats amb les seves implicacions tecnològiques, mediambientals i econòmiques.

12. Dissenyar i construir circuits senzills de corrent continu i realitzar-ne mesures i càlculs dels valors de les principals magnituds elèctriques. Comprendre el funcionament dels sensors que transformen una magnitud en un senyal elèctric.

Segon curs

COMPETÈNCIES

Específiques

Competència en indagació i experimentació

— Explicar diferents processos en els quals es manifesta la transformació de l'energia tot distingint si es duen a terme en presència de forces conservatives o no conservatives.

— Caracteritzar el moviment vibratori harmònic simple mitjançant les equacions matemàtiques i els gràfics adients.

— Identificar els diferents fenòmens que es presenten en la naturalesa la propagació dels quals té lloc mitjançant ones.

— Dissenyar i realitzar experiments per posar de manifest diferents fenòmens que tenen lloc en la propagació de les ones.

— Caracteritzar les interaccions gravitatòria i elèctrica i identificar els factors dels quals en depenen.

— Interpretar les forces a distància mitjançant el concepte de camp i establir les analogies i diferències entre els camps gravitatori i elèctric.

— Dissenyar i realitzar experiments per posar de manifest les fonts del camp magnètic i els efectes del camp magnètic sobre els corrents elèctrics.

— Plantejar preguntes relatives a la constitució i l'energia del nucli atòmic susceptibles de ser investigades i elaborar hipòtesis que puguin ser contrastades amb les evidències experimentals.

Competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència

— Valorar l’aportació de les teories i lleis físiques a la comprensió dels fenòmens de la naturalesa.

— Valorar la importància dels models científics i el formulisme matemàtic en la construcció del coneixement científic.

— Distingir la ciència d'altres formes de coneixement per l'ús del mètode científic i en particular l'extracció de conclusions a partir de la constrastació d'hipòtesis amb l'experimentació.

— Entendre la ciència com una activitat al servei de la humanitat i ser conscient de l'abast i les limitacions del coneixement científic.

— Conèixer les relacions de la ciència amb la tecnologia i valorar crítiticament la repercusió dels avenços científics en la societat.

— Entendre el coneixement científic com un procés dinàmic, canviant i sotmés a revisió contínua en el decurs de la història.

Competència en la comprensió i capacitat d'actuar sobre el món físic

— Resoldre problemes i situacions reals aplicant les equacions del moviment i les lleis de la dinàmica.

— Resoldre problemes i situacions reals fent ús dels conceptes de treball i energia i aplicant el principi de conservació de l'energia.

— Donar explicacions argumentades i fer prediccions sobre el comportament de sistemes oscil·latoris, com ara una molla i un pèndol simple.

— Aplicar els models i principis del moviment ondulatori a situacions reals per tal de treure'n conclusions i obtenir dades quantitatives.

— Desenvolupar tècniques experimentals i de manipulació d'eines informàtiques que els permetin de reproduir situacions reals al laboratori o mitjançant simulacions a l'ordinador.

— Descriure, a partir del coneixement dels models i les lleis físiques, el moviment dels planetes i satèl·lits.

— Conèixer les propietats magnètiques dels imants i els corrents elèctrics i les aplicacions de les forces magnètiques en aparells industrials com ara l'espectròmetre de massa i el ciclotró.

— Relacionar el fenòmen de la inducció electromagnètica amb la generació del corrent elèctric que utilitzem habitualment.

— Conèixer i valorar críticament l'impacte mediambiental associat a la producció d'energia elèctrica.

— Opinar assenyadament sobre els efectes biològics i les aplicacions de la radioactivitat, així com els riscos que les centrals nuclears suposen pel medi ambient.

— Analitzar el funcionament de diversos dispositius de tecnologia actual basats en fenòmens quàntics, com ara la cèl·lula fotoelèctrica, el microscopi electrònic o el làser.

Generals

Competència comunicativa

— Utilitzar amb propietat el llenguatge científic en la descripció de processos i fenòmens de la naturalesa, en especial pel que fa al significat de termes específics com energia, treball o potència.

— Interpretar i construir equacions matemàtiques per a la descripció del moviment ondulatori.

— Utilitzar el llenguatge gràfic com a instrument per a descriure fets i fenòmens, i argumentar-los d'acord amb els models científics establerts.

— Utilitzar el llenguatge gràfic com a instrument per a interpretar i descriure les interaccions graviatatòria i elèctrica.

— Expressar opinions i participar en debats fonamentats sobre la importància de l'energia elèctrica i el seu impacte mediambiental.

— Elaborar informes de caire científic sobre temes relacionats amb l'energia nuclear i la radioactivitat.

Competència en recerca

— Identificar problemes i plantejar preguntes que es poden respondre a partir de la investigació cientítica.

— Dissenyar i realitzar experiments per a constrastar hipòtesis, analitzar els resultats experimentals i obtenir conclusions.

— Plantejar problemes i formular preguntes que es poden respondre a partir de la investigació cientítica.

Competència en gestió i tractament de la informació

— Seleccionar i analitzar la informació amb criteris de qualitat incloent els propis de la Física.

— Obtenir informació de fonts diverses (llibres, revistes, premsa, Internet…), seleccionar-la i utilitzar-la per a donar resposta a les preguntes formulades.

— Seleccionar, analitzar i gestionar la informació en el desenvolupament de treballs d'investigació

Competència digital

— Manipular programes informàtics per a la modelització de fenòmens i simulació d'experiències.

— Recopilar i sintetitzar informació de manera crítica utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació.

— Manipular programes informàtics de caire general i també específics de la física en la realització de treballs i investigacions.

Competència personal i interpersonal

— Organitzar la feina de forma eficient, adoptar iniciatives i prendre decisions fonamentades, tant pel que fa al treball individual com en grup.

— Afrontar nous problemes i situacions amb una actitud d'autoexigència i perseverança davant de les dificultats.

— Actuar amb respecte crític envers les diferències d'opinió.

Competència en el coneixement i interacció amb el món

— Adoptar els models i procediments propis de la Física i aplicar-los en diferents situacions tot valorant les implicacions ètiques, socials i ambientals.

— Desenvolupar l'esperit crític en l'observació de la realitat, constrastant els coneixements científics amb la realitat quotidiana i valorant la contribució de la física a l'interpretació del món.

— Aplicar els coneixements científics amb la finalitat d'aconseguir el desenvolupament tecnològic i la millora de les condicions de vida de la humanitat.

OBJECTIUS

1. Comprendre i aplicar els conceptes, lleis, teories i models més importants de la física, així com les estratègies que s’utilitzen en la seva elaboració i contrastació experimental.

1a Dotar-se d’una base sòlida en el coneixement de la Cinemàtica, la Dinàmica, els principis de conservació i les seves interrelacions.

1b Conèixer el concepte d'ona, distingir els dos tipus principals d'ones: les mecàniques i les electromagnètiques, i descriure els principals fenòmens ondulatoris de la natura, com ara la difracció, la reflexió, la refracció, la polarització o les interferències.

1c Ampliar l’estudi de les forces i la seva relació amb l’electromagnetisme i la gravitació.

1d Interpretar la manifestació de les interaccions fonamentals amb l’ajut del concepte de camp.

1e Adquirir destresa en l’aplicació dels processos electromagnètics.

1f Comprendre els principals fenòmens ondulatoris.

1g Analitzar la dualitat ona-corpuscle en el cas de la llum.

1h Analitzar en què consisteix el fenomen de la radioactivitat i iniciar-se en l’estudi de les reaccions nuclears.

1i Comprendre la revolució que van suposar la irrupció de la física quàntica i la relativitat dins de la física i adoptar una mentalitat oberta davant de possibles canvis i revisions de les teories científiques.

2. Comprendre la importància de la física per abordar nombroses situacions quotidianes, i per aportar solucions a problemes com la falta de recursos energètics, el canvi climàtic i l’escalfament global.

2a Assimilar la importància de les aplicacions de l’electromagnetisme en la societat.

2b Mostrar una actitud crítica davant els usos socials que atempten contra la salut individual i social, aportant jutificadament algunes causes personals, socials i econòmiques que els expliquen.

2c Mostrar interès pels temes d’actualitat relacionats amb Cinemàtica, Dinàmica, principis de conservació, ones, camp gravitatori i elèctric, electromagnetisme i física quàntica.

2d Analitzar críticament les informacions de divulgació científica.

2e Adquirir consciència que algunes àrees del coneixement científic sembla que contradiguin el “sentit comú” i, tanmateix, estan d’acord amb els resultats experimentals.


3a Expressar les lleis de la mecànica, l’electromagnetisme, les ones i la física quàntica de forma matemàtica.

3b Interpretar el significat físic de les fórmules físiques expressades matemàticament.

3c Descriure, en llenguatge corrent o en llenguatge matemàtic, la situació física representada en un gràfic.

3d Organitzar les dades d’un problema o experiment en esquemes, taules o gràfics que en facilitin la interpretació.

3e Esquematitzar situacions físiques i identificar les lleis i els principis que s’hi relacionen.

3f Plantejar i resoldre problemes físics, donant els resultats amb les xifres significatives.

3g Adquirir destresa en l’elecció de l’estratègia més adequada per a resoldre els problemes de Física.

3e Analitzar la validesa del resultat obtingut en la resolució de qualsevol problema.


4a Desenvolupar hàbits i actituds propis de la manera de fer científica, com ara l’exploració sistemàtica d’alternatives, la precisió en el llenguatge i la flexibilitat per a modificar el punt de vista, i actuar-hi d’acord.

4b Calcular el resultat d’un problema i comprovar-lo experimentalment.

4c Elaborar una hipòtesi de treball i verificar-la experimentalment.

4d Dissenyar i realitzar muntatges experimentals per a contrastar una hipòtesi de treball.

4e Comunicar els resultats d’un treball amb el rigor i la precisió del llenguatge científic.


5a Prendre decisions respecte del tipus de llenguatge que s’ha d’utilitzar per a expressar un missatge en funció del receptor i de la situació.

5b Comprendre i assimilar la terminologia específica de la Física en diverses branques com la mecànica, les ones, l’electromagnetisme o la física quàntica.

5c Utilitzar el llenguatge científic amb rigor i precisió en la resolució d’exercicis i la comunicació de resultats .

5d Redactar informes escrits en treballs d’investigació experimental o bibliogràfica utilitzant el llenguatge científic amb correcció i precisió.


6a Triar el mètode experimental més adequat a cada experiment físic i dur-lo a terme.

6b Manejar el material del laboratori complint les normes de seguretat i deixar el laboratori i el material nets i en ordre.

6c Adquirir l’hàbit de respectar les normes de seguretat del laboratori.

6d Saber interpretar les dades experimentals per tal de contrastar les hipòtesis de treball.

6e Valorar la importància del suport informàtic en els laboratoris actuals.


7a Dotar-se de la capacitat de recerca d’informació adreçada a ampliar coneixements, resoldre problemes o verificar fets coneguts.

7b Emetre hipòtesis sobre la possible explicació de fets experimentals i la solució de problemes.

7c Contrastar experimentalment les hipòtesis abans de considerar-les vàlides.

7d Dissenyar i efectuar experiències per a contrastar les hipòtesis plantejades.

7e Usar els equips i programes informàtics adients com asuport en el treball experimental.


8a Desenvolupar hàbits de consulta bibliogràfica, utilitzar de forma autònoma i amb agilitat la xarxa Internet i dissenyar pautes d’anàlisi i arxiu d’informacions.

8b. Emprar diversos programes informàtics per tractament de la informació i la simulació de processos físics.

8c Utilitzar les eines informàtiques i telemàtiques per a la comunicació dels temes investigats i l'exposició de treballs.

9. Adquirir una visió global del desenvolupament teòric i pràctic de la física i del paper que pot jugar en la societat actual per contribuir a la consecució d’un futur sostenible, a través de la conservació, protecció i millora del medi natural i social, i conèixer alguns dels reptes actuals als que s’enfronta la investigació en Física.

9a Apreciar l’avenç de la Física com un procés evolutiu relacionat amb el desenvolupament històric de la humanitat.

9b Mostrar una actitud crítica davant els usos socials que atempten contra la salut individual i social, aportant justificadament algunes causes personals, socials i econòmiques que els expliquen.

9c Assimilar la importància que el desenvolupament científic ha tingut i té en la tecnologia, en les condicions socials i en la qualitat de vida.

9d Mostrar interès en la resolució dels principals problemes que té plantejats la ciència actual.

9e Mostrar interès pels temes d’actualitat relacionats amb la Física.

9f Reconèixer la influència dels avenços científics en la millora de les condicions socials i de la qualitat de vida.

9g Reconèixer la necessitat que el progrés científic i tecnològic no deteriori el medi ambient.

10.Reconèixer la dimensió cultural de la física per a la formació integral de les persones, així com les seves repercussions en la cultura i el pensament , la societat i el medi ambient, i prendre consciència de la importància d’impulsar desenvolupaments científics que responguin a les necessitats humanes i contribueixin a fer front als greus problemes de la humanitat.

10a Reconèixer la relació de la Física amb la tecnologia i les implicacions de totes dues en la societat.

10b Sensibilitzar-se davant els principal problemes que afecten la humanitat i preguntar-se com el desenvolupament científic pot contribuir a la seva solució.

10c Reconèixer la necessitat de preservar el medi ambient i adoptar una actitud crítica davant aquelles activitats humanes que el degraden

11.Ser capaç de participar amb criteris fonamentats, com a ciutadans i estudiants de ciències, en la necessària presa de decisions al voltant de problemes locals i globals als que s’enfronta la humanitat en els quals la física pugui fer alguna aportació.

11a Participar activament en el desenvolupament de les classes i la realització de treballs, ja sigui individualment o en grup.

11b Realitzar en treballs en grup i participar en debats mostrant una actitud positiva.

11c Prendre consciència que la solució dels problemes que afecten la humanitat requereix d'una actitud flexible que es nodreix d'aportacions pròpies al mateix temps que respecte per l'opinió dels altres.

CONTINGUTS

Els continguts es presenten estructurats en els nuclis temàtics següents:

— Mecànica— Ones— Gravitació i electromagnetisme— Física moderna

Mecànica

Conceptes

Dinàmica1. Magnituds del moviment.

1.1. Vector de posició, vector desplaçament i trajectòria.1.2. Velocitat.1.3. Acceleració.

2. Tipus de moviment.2.1. Moviment rectilini uniforme (MRU).2.2. Moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA).2.3. Moviment compost per dos MRU perpendiculars.2.4. Moviment parabòlic.2.5. Moviment circular uniforme (MCU) i moviment circular uniformement accelerat (MCUA).

3. Causes del moviment.3.1. Primera llei de Newton o llei de la inèrcia.3.2. Segona llei de Newton o llei fonamental de la Dinàmica.3.3. Tercera llei de Newton o principi d’acció i reacció.

4. Aplicacions de les lleis de Newton.4.1. Dinàmica del moviment rectilini d’un cos.4.2. Dinàmica del moviment circular.

Energia1. Treball.

1.1. Treball realizat per una força constant.1.2. Treball realizat per una força variable.1.3. Treball realizat per la força resultant.

2. Potència.2.1. Potència mitjana i potència instantània.

3. Energia.3.1. Energia cinètica.3.2. Energia potencial.3.3. Principi de conservació de l’energia mecànica.3.4. Sistemes no conservatius. Dissipació de l’energia en forma de calor.

Procediments


1. Expressió dels conceptes de la Cinemàtica i la Dinàmica en forma matemàtica.2. Descripció gràfica d’un moviment.

2.1. Determinació i representació de la posició d’un mòbil.2.2. Representació de la trajectòria.

3. Càlcul de la velocitat i l’acceleració per derivació del vector de posició.4. Determinació de les components intrínseques de l’acceleració.5. Interpretació del significat físic d’una fórmula matemàtica.

5.1. Interpretació de les definicions de velocitat i acceleració, tant mitjanes com instantànies, a partir del concepte de derivada.5.2. Interpretació de les fórmules de la posició i la velocitat de l’MRU i l’MRUA.

5.3. Interpretació de les magnituds angulars.5.4. Interpretació de les lleis de la Dinàmica.5.5. Interpretació del treball mecànic, la potència i les diverses formes d’energia.

6. Deducció de la velocitat i l’equació del moviment d’un mòbil a partir de la seva acceleració, utilitzant la integració.

7. Ús de les magnituds angulars i aplicació de les equacions de l’MCU i l’MCUA a la resolució de problemes.

8. Representació gràfica de les relacions entre els valors de dues variables físiques en un mateix procés.8.1. Representació gràfica de la posició i la velocitat d’un mòbil en funció del temps.8.2. Representació gràfica d’una força variable en funció de la posició.


Resolució de problemes1. Esquematització de situacions de la Cinemàtica i de la Dinàmica i identificació de les lleis i

principis que s’hi relacionen.1.1. Identificació de les forces presents en el problema.

2. Plantejament del problema.2.1. Realització d’esquemes i diagrames de forces.2.2. Consideració de la conveniència de resoldre un problema mecànic aplicant-hi el principi de conservació de l’energia mecànica.2.3. Plantejament d’equacions matemàtiques. Aplicació de les equacions de l’MRUA a la resolució de problemes.

3. Composició de forces.3.1. Càlcul gràfic i analític de la resultant d’un sistema de forces.

4. Aplicació de les lleis de Newton.4.1. Determinació de l’acceleració d’un cos sotmès a un sistema de forces.




1.1. Realització de mesuraments.2. Observació d’intercanvis energètics en l’entorn de l’alumne/a.

2.1. Identificació de les formes d’energia presents i de les seves transformacions.3. Utilització de guions de pràctiques.4. Recollida de dades.5. Organització de les dades en taules i gràfics.6. Estimació dels errors.7. Confecció d’informes escrits.8. Ús de mitjans informàtics per a organitzar dades, representar-les i elaborar informes.9. Ús de sistemes d’experimentació assistida per ordinador.

Elaboració de petites investigacions1. Treball bibliogràfic de recopilació i estudi de la informació disponible sobre l’energia.

1.1. Extracció d’informació de diverses fonts.1.2. Visites a centrals.1.3. Anàlisi objectiva d’informacions procedents de diverses fonts.

2. Enunciació precisa de problemes relacionats amb l’energia.3. Emissió d’hipòtesis.4. Discussió de les hipòtesis per grups.

4.1. Debat sobre problemes relacionats amb l’energia.5. Disseny i realització de muntatges experimentals o simulats amb ordinador que permetin de


Valors

Davant les situacions d’aprenentatge1. Interès per la Cinemàtica, la Dinàmica i l’estudi de l’energia, per l’entorn físic més immediat i

pels temes d’actualitat relacionats amb aquests fenòmens.1.1. Observació de la realitat i interpretació d’aquesta d’acord amb els coneixements científics adquirits.1.2. Actitud crítica davant les informacions obtingudes.



problema teòric o pràctic d’energia, cinemàtica o dinàmica.6. Respecte pel material, les instal·lacions i les normes de seguretat en el laboratori.


Davant la ciència i la seva influència en el pensament humà1. Valoració crítica de la importància de la Cinemàtica, la Dinàmica i l’estudi de l’energia en

l’avenç progressiu del coneixement del món.1.1. Reconeixement de la interrelació de la Cinemàtica, la Dinàmica i l’estudi de l’energia amb la resta de les ciències i amb la Tecnologia.

2. Valoració crítica de la contribució de l’estudi de l’energia al progrés i benestar de la humanitat.2.1. Conscienciació de la importància actual de l’ús i control de l’energia.2.2. Respecte per les normes de seguretat de qualsevol instal·lació d’energia.2.3. Cooperació i coresponsabilitat en la utilització adequada de l’energia.2.4. Actitud crítica respecte de les activitats cientificotècniques que degraden l’entorn.

3. Actitud oberta davant de noves idees.3.1. Interès per conèixer totes les idees aportades per a resoldre un problema de Cinemàtica o de Dinàmica.3.2. Respecte pel treball dels companys i companyes.

4. Conscienciació dels perills que comporta un mal ús dels avenços científics i tècnics.4.1. Sensibilitat davant les conseqüències dels accidents de circulació.4.2. Reconeixement de la importància de complir les normes de seguretat viària per tal d’evitar accidents, amb especial atenció a la distància mínima de seguretat i a la velocitat màxima permesa.4.3. Conscienciació de la necessitat d’adequar la velocitat dels vehicles a l’estat de la via.4.4. Apreciació dels elements de seguretat que incorpora un automòbil.

5. Apreciació del caràcter objectiu i antidogmàtic de la Cinemàtica i la Dinàmica, i de la necessitat de la seva contínua revisió com a element intrínsec d’aquests camps de coneixement.5.1. Qüestionament del que és obvi.5.2. Conscienciació de la necessitat de comprovació, rigor i precisió en els treballs de Cinemàtica i Dinàmica.5.3. Apreciació de la importància de l’ús de models i de la seva validesa limitada.5.4. Reconeixement de la necessitat de substituir unes teories científiques per unes altres a mesura que avancen els mètodes d’investigació en els camps de la Cinemàtica i la Dinàmica.

Ones

Conceptes

Moviments vibratoris1. Moviment harmònic simple (MHS).

1.1. Equació de l’MHS.2. Dinàmica del moviment harmònic simple.

2.1. Energia de l’MHS.2.2. Pèndol simple.2.3. Fenòmens de ressonància.

Moviments ondulatoris. El so i la llum1. Característiques i tipus d’ones.

1.1. Magnituds característiques d’una ona: longitud d’ona, període, freqüència, elongació i amplitud.

2. Descripció matemàtica del moviment ondulatori.2.1. Equació d’una ona harmònica unidimensional.

3. Propagació de l’energia en una ona.3.1. Atenuació i absorció.

4. Fenòmens ondulatoris.4.1. Principi de Huygens.4.2. Superposició d’ones. Interferències.4.3. Difracció.4.4. Polarització.4.5. Efecte Doppler.

5. El so.5.1. Naturalesa del so. Formació de les ones sonores. Velocitat de les ones sonores.5.2. Qualitats del so.5.3. Contaminació acústica.

Procediments


1. Representació gràfica d’un moviment harmònic simple.1.1. Comparació entre l’MHS i el moviment circular.

2. Expressió de les magnituds pròpies d’una ona i les seves relacions en forma matemàtica: longitud d’ona, període, freqüència, elongació i amplitud.

3. Interpretació del significat físic d’una fórmula matemàtica.3.1. Interpretació de l’equació del moviment harmònic simple.3.2. Interpretació de l’equació d’una ona harmònica.3.3. Interpretació de la relació entre la longitud d’ona i el període.

4. Representació esquemàtica de diferents tipus d’ones originades per fonts en repòs o en moviment: ones planes i ones esfèriques.

5. Representació de l’espectre electromagnètic dividit en regions per freqüències o longituds d’ona.

6. Representació gràfica de les relacions entre els valors de dues variables físiques en un mateix procés.6.1. Representació gràfica d’una ona harmònica en funció de la posició i en funció del temps.6.2. Representació gràfica d’una ona estacionària.6.3. Representació gràfica d’una ona electromagnètica en tres dimensions.

7. Descripció, en llenguatge corrent o en llenguatge matemàtic, de la situació física representada en un gràfic.7.1. Interpretació dels gràfics de diferents tipus d’ones.

Resolució de problemes1. Esquematització de la situació física i identificació de les lleis i principis que s’hi relacionen.2. Plantejament del problema.

2.1. Representació esquemàtica d’una ona harmònica i identificació en l’esquema de les seves magnituds característiques.2.2. Plantejament d’equacions matemàtiques.

3. Interpretació de fenòmens ondulatoris.3.1. Aplicació de les lleis de la reflexió i de la refracció.3.2. Superposició d’ones. Localització dels punts on hi ha interferència constructiva o destructiva.3.3. Determinació de la freqüència dels harmònics i localització de nodes en una ona estacionària.3.4. Càlcul de la freqüència d’un so emès per una font en moviment tenint en compte l’efecte Doppler.

4. Ús i canvi d’unitats.5. Realització d’operacions matemàtiques. Obtenció de la solució.

5.1. Consulta de fórmules i taules trigonomètriques.5.2. Utilització raonada de la calculadora.




1.1. Realització de mesuraments.2. Observació de fenòmens ondulatoris en l’entorn de l’alumne/a.3. Utilització de guions de pràctiques.4. Recollida de dades.5. Organització de les dades en taules i gràfics.6. Estimació dels errors.7. Confecció d’informes escrits.8. Ús de mitjans informàtics per a organitzar dades, representar-les i elaborar informes.9. Ús de sistemes d’experimentació assistida per ordinador.

Elaboració de petites investigacions1. Treball bibliogràfic de recopilació i estudi de la informació disponible sobre fenòmens

ondulatoris.1.1. Extracció d’informació de diverses fonts.1.2. Anàlisi objectiva d’informacions procedents de diverses fonts.

2. Enunciació precisa de problemes relacionats amb les ones.3. Emissió d’hipòtesis.4. Discussió de les hipòtesis per grups.

4.1. Debat sobre problemes relacionats amb les ones.5. Disseny i realització de muntatges experimentals o simulats amb ordinador que permetin de


Valors

Davant les situacions d’aprenentatge1. Interès pels fenòmens ondulatoris, per l’entorn físic més immediat i pels temes d’actualitat

relacionats amb aquests fenòmens.1.1. Actitud crítica davant les informacions obtingudes.



problema teòric o pràctic d’ones.6. Respecte pel material, les instal·lacions i les normes de seguretat en el laboratori.


Davant la ciència i la seva influència en el pensament humà1. Valoració crítica de la importància de l’estudi de les ones en l’avenç progressiu del

coneixement del món.1.1. Reconeixement de la interrelació de l’òptica ondulatòria amb la resta de les ciències, especialment amb la Tecnologia.

2. Valoració crítica de la contribució de l’estudi de les ones al progrés i benestar de la humanitat.2.1. Valoració de la importància de les ones electromagnètiques en els actuals sistemes de comunicació.2.2. Actitud crítica respecte de les activitats cientificotècniques que degraden l’entorn.

3. Actitud oberta davant de noves idees.3.1. Interès per conèixer totes les idees aportades per a resoldre un problema d’ones.3.2. Respecte pel treball dels companys i companyes.

4. Conscienciació dels perills que comporta un mal ús dels avenços científics i tècnics.4.1. Valoració de la problemàtica que comporta un ús desmesurat de la llum.

5. Apreciació del caràcter objectiu i antidogmàtic de l’òptica ondulatòria, i de la necessitat de la revisió contínua d’aquest camp de coneixement.5.1. Qüestionament del que és obvi.5.2. Conscienciació de la necessitat de comprovació, rigor i precisió en els treballs relacionats amb les ones.5.3. Apreciació de la importància de l’ús de models i de la seva validesa limitada.5.4. Reconeixement de la necessitat de substituir unes teories científiques per unes altres a mesura que avancen els mètodes d’investigació en el camp de l’òptica ondulatòria.

Gravitació i electromagnetisme

Conceptes

Interacció gravitatòria1. Forces gravitatòries.

1.1. Llei de gravitació universal.2. Camp de forces.

2.1. Forces centrals.3. Camp gravitatori.

3.1. Intensitat del camp gravitatori.3.2. Potencial gravitatori.3.3. Línies de camp i superfícies equipotencials.3.4. Teorema de Gauss aplicat al camp gravitatori.

Aplicacions. Estudi de la gravetat terrestre i del movimient dels satèl·lits i els planetes1. Camp gravitatori de la Terra.

1.1. Intensitat del camp gravitatori terrestre.1.2. Pes d'un cos. Diferència entre massa i pes.1.3. Variació del pes amb l'altura.

2. Energia potencial gravitatòria terrestre.2.1. Potencial gravitatori terrestre.2.2. Treball en el camp gravitatori terrestre.

3. Moviment de planetes i satèl·lits.3.1. Velocitat orbital.3.2. Període de revolució.3.3. Energia mecànica de translació.

3.4. Velocitat d'escapament.3.5. Lleis de Kepler.

Interacció elèctrica1. Forces elèctriques.

1.1. Llei de Coulomb.2. Camp elèctric.

2.1. Intensitat del camp elèctric.2.2. Potencial elèctric.2.3. Línies de camp i superfícies equipotencials.2.4. Teorema de Gauss aplicat al camp elèctric.

3. Comportament de la matèria en camps elèctrics.3.1. Conductors i dielèctrics.3.2. Condensador.

Electromagnetisme1. Magnetisme. Imants.

1.1. Pols d’un imant.2. Camp magnètic.

2.1. Concepte de camp magnètic. Diferències respecte del camp elèctric.2.2. Vector inducció magnètica.2.3. Línies d’inducció magnètica.

3. Relació entre camp magnètic i corrent elèctric.3.1. Experiment d’Oersted.3.2. Teorema d’Ampère.

4. Camp magnètic creat pels corrents elèctrics.4.1. Camp magnètic creat per un corrent rectilini i indefinit.4.2. Camp magnètic creat per dos corrents paral·lels.4.3. Camp magnètic creat per un corrent circular.4.4. Camp magnètic creat per una bobina.

5. Forces sobre càrregues mòbils situades en camps magnètics.5.1. Llei de Lorentz.5.2. Moviment de partícules carregades en un camp magnètic uniforme. Aplicacions: espectrògraf de masses i accelerador de partícules.5.3. Llei de Laplace.5.4. Acció d’un camp magnètic sobre una espira.

6. Interacció entre corrents.6.1. Definició de l’ampere.

7. Comportament de la matèria en camps magnètics.7.1. Substàncies paramagnètiques. Substàncies diamagnètiques. Substàncies ferromagnètiques.

8. Inducció electromagnètica.8.1. Experiències de Faraday i de Henry.8.2. Flux magnètic.8.3. Llei de Faraday. Llei de Lenz.8.4. Generació d'un corrent altern.8.5. Generadors i receptors elèctrics.8.6. Autoinducció i inducció mútua.8.7. Ús i transport del corrent altern. Impacte mediambiental.8.8. Síntesi electromagnètica. Equacions de Maxwell.

Procediments


1. Expressió dels conceptes gravitatoris i electromagnètics en forma matemàtica.1.1. Formulació de la llei de gravitació universal i de la llei de Coulomb.1.2. Expressió del camp gravitatori creat per un sistema de masses.1.3. Expressió del camp elèctric creat per un conjunt de càrregues elèctriques.1.4. Expressió del camp magnètic creat per diferents tipus de corrents elèctrics.

1.5. Expressió de la força magnètica sobre una càrrega elèctrica en moviment.1.6. Expressió de la força electromotriu induïda.1.7. Expressió de les magnituds característiques d’un circuit de corrent altern.

2. Interpretació del significat físic d’una fórmula matemàtica.2.1. Interpretació de la llei de gravitació universal i de la llei de Coulomb.2.2. Interpretació del camp magnètic creat per diferents tipus de corrents elèctrics.2.3. Interpretació de la força magnètica sobre una càrrega elèctrica en moviment.



5. Representació de camps gravitatoris i elèctrics mitjançant línies de camp i superfícies equipotencials.

6. Representació de les línies d’inducció magnètica d’un camp magnètic.

Resolució de problemes1. Esquematització de situacions electromagnètiques i identificació de les lleis i principis que

s’hi relacionen.2. Plantejament del problema.

2.1. Plantejament d’esquemes amb masses i forces gravitatòries.2.2. Plantejament d’esquemes amb càrregues i forces elèctriques.2.3. Plantejament d’esquemes amb camps magnètics i corrents elèctrics.2.4. Plantejament d’esquemes amb forces magnètiques i càrregues elèctriques.2.5. Plantejament d’equacions matemàtiques.

3. Aplicació del teorema de Gauss per a determinar camps gravitatoris i elèctrics.4. Càlcul del potencial gravitatori i el potencial elèctric.5. Classificació de materials en conductors o dielèctrics.6. Associació de condensadors i càlcul de la capacitat equivalent.7. Utilització de la brúixola.8. Aplicació del teorema d’Ampère per a determinar camps magnètics.9. Aplicació de la llei de Lorentz per a determinar la força magnètica que actua sobre una

càrrega en moviment i la regla de la mà esquerra per a determinar el sentit d’aquesta força.10.Ús i canvi d’unitats.11.Realització d’operacions matemàtiques. Obtenció de la solució.12.Estimació del nombre de xifres significatives.13.Anàlisi dels resultats.

13.1. Interpretació del resultat i anàlisi de la seva validesa.13.2. Comprovació dels resultats.

Realització d’experiències1. Manipulació i lectura d’aparells de mesura.2. Estudi de les relacions entre electricitat i magnetisme.

2.1. Anàlisi del camp magnètic creat per un conductor circular i una bobina.2.2. Reproducció de l’experiència d’Oersted.2.3. Constatació del corrent induït en un circuit per una variació de flux magnètic. Reproducció de les experiències de Faraday i Henry.

3. Utilització de guions de pràctiques.4. Recollida de dades.5. Organització de les dades en taules i gràfics.

5.1. Construcció de la taula tensió-intensitat d’un circuit elèctric.6. Estimació dels errors.7. Confecció d’informes escrits.8. Ús de mitjans informàtics per a organitzar dades, representar-les i elaborar informes.9. Ús de sistemes d’experimentació assistida per ordinador.

Elaboració de petites investigacions1. Treball bibliogràfic de recopilació i estudi de la informació disponible sobre producció,

transport i consum del corrent elèctric.1.1. Extracció d’informació de diverses fonts.1.2. Visites a empreses.

1.3. Anàlisi objectiva d’informacions procedents de diverses fonts.2. Enunciació precisa de problemes relacionats amb gravitació i electromagnetisme.3. Emissió d’hipòtesis.4. Discussió de les hipòtesis per grups.

4.1. Debat sobre problemes relacionats amb l’electromagnetisme.5. Disseny i realització de muntatges experimentals o simulats amb ordinador que permetin de


Valors

Davant les situacions d’aprenentatge1. Interès pels fenòmens gravitatoris i electromagnètics, per l’entorn físic més immediat i pels

temes d’actualitat relacionats amb aquests fenòmens.1.1. Actitud crítica davant les informacions obtingudes.



problema teòric o pràctic d’electromagnetisme.6. Respecte pel material, les instal·lacions i les normes de seguretat en el laboratori.


Davant la ciència i la seva influència en el pensament humà1. Valoració crítica de la importància de la gravitació i l’electromagnetisme en l’avenç

progressiu del coneixement del món.1.1. Reconeixement de la interrelació de l’electromagnetisme amb la resta de les ciències, especialment amb la Tecnologia.

2. Valoració crítica de la contribució de l’electromagnetisme al progrés i benestar de la humanitat.2.1. Actitud crítica respecte de les activitats cientificotècniques que degraden l’entorn.

3. Actitud oberta davant de noves idees.3.1. Interès per conèixer totes les idees aportades per a resoldre un problema de gravitació o electromagnetisme.3.2. Respecte pel treball dels companys i companyes.

4. Conscienciació dels perills que comporta un mal ús dels avenços científics i tècnics, com també dels riscos derivats de l’incompliment de les normes de seguretat al laboratori.4.1. Respecte pel material elèctric de qualsevol instal·lació.4.2. Interès per conèixer i complir les normes de seguretat en la utilització de material elèctric.4.3. Selecció adequada de materials i components per al muntatge de circuits elèctrics.

5. Apreciació del caràcter objectiu i antidogmàtic de l’electromagnetisme, i de la necessitat de la contínua revisió d’aquest camp de coneixement.5.1. Qüestionament del que és obvi.5.2. Conscienciació de la necessitat de comprovació, rigor i precisió en els treballs d’electromagnetisme.5.3. Apreciació de la importància de l’ús de models i de la seva validesa limitada.5.4. Reconeixement de la necessitat de substituir unes teories científiques per unes altres a mesura que avancen els mètodes d’investigació en el camp de l’electromagnetisme.

Física moderna

Conceptes

El fenomen de la radioactivitat. Els seus efectes i aplicacions1. Radioactivitat.

1.1. Tipus de radiacions: radiacions alfa, beta i gamma.2. Desintegració radioactiva.

2.1. Llei d’emissió radioactiva.2.2. Període de semidesintegració.

3. Efectes biològics i aplicacions de la radioactivitat.

El nucli atòmic. Les seves forces de cohesió i les reaccions nuclears1. Nucli atòmic.

1.1. Composició i estabilitat dels nuclis atòmics.1.2. Nombre atòmic i nombre de massa.

2. Forces nuclears.2.1. Força nuclear forta.2.2. Força nuclear dèbil.

3. Energia d’enllaç. Defecte de massa.4. Reaccions nuclears.

4.1. Fissió nuclear.4.2. Fusió nuclear.

5. Partícules elementals.6. Aplicacions tecnològiques i mèdiques de la radioactivitat i de l’energia nuclear.

Física quàntica1. Limitacions de la física clàssica.

1.1. Radiació tèrmica del cos negre.1.2. Efecte fotoelèctric.1.3. Espectres atòmics.1.4. Quantització de l’energia.

2. Mecànica quàntica.2.1. Dualitat ona-partícula.2.2. Principi d’indeterminació de Heisenberg.2.3. Teoria quàntica. Orbital atòmic.2.4. Aplicacions de la mecànica quàntica. Cèl·lula fotoelèctrica. Microscopi electrònic. Làser.

Limitacions de la Física clàssica. Mecànica relativista: relativitat especial1. La naturalesa de la llum.

1.1. Dualitat ona-corpuscle. 1.2. Velocitat de la llum.1.3. Experiment de Michelson-Morley. Conexió de la Física clàssica amb la relativitat.

2. La relativitat en la Mecànica clàssica. Transformacions de Galileu. 3. Postulats d’Einstein.4. Transformacions de Lorentz.

4.1. Conseqüències.5. Massa i energia relativistes.

Procediments

Utilització del llenguatge matemàtic i del llenguatge gràfic en la definició de magnituds i en la formulació de lleis1. Expressió dels conceptes de la física moderna en forma matemàtica.

1.1. Expressió de la llei d’emissió radioactiva.1.2. Formulacions de la mecànica quàntica 1.3. Transformacions de Galileo i de Lorentz. Anàlisi de les conseqüències que se'n deriven.

2. Interpretació del significat físic d’una fórmula matemàtica.2.1. Interpretació de la relació que hi ha entre l’energia i la freqüència d’una radiació.

2.2. Interpretació de la hipòtesi de De Broglie.2.3. Interpretació del principi d’indeterminació de Heisenberg.2.4. Interpretació dels nivells d’energia d’un electró en un àtom.



5. Representació dels nivells d’energia en un àtom i de les transicions energètiques.

Resolució de problemes1. Esquematització de situacions de la física quàntica i identificació de les lleis i principis que

s’hi relacionen.2. Plantejament del problema.

2.1. Realització d’esquemes i diagrames.2.2. Plantejament d’equacions matemàtiques.





2. Enunciació precisa de problemes.3. Emissió d’hipòtesis.4. Discussió de les hipòtesis per grups.5. Disseny i realització de muntatges experimentals o simulats amb ordinador que permetin de


Valors

Davant les situacions d’aprenentatge1. Interès per la física moderna i pels temes d’actualitat relacionats.

1.1. Observació de la realitat i interpretació d’aquesta d’acord amb els coneixements científics adquirits.1.2. Actitud crítica davant les informacions obtingudes.

2. Iniciativa, organització i constància en el treball a l’aula.2.1. Valoració de la importància de l’ordre, la claredat i la netedat en la presentació d’informes, taules i gràfics.

3. Participació i col·laboració en les tasques col·lectives.4. Confiança en la pròpia capacitat intel·lectual i habilitat manual a l’hora d’enfrontar-se amb un

problema teòric o pràctic.

Davant la ciència i la seva influència en el pensament humà1. Valoració crítica de la importància de la física moderna en l’avenç progressiu del

coneixement del món.2. Valoració de la contribució de la física moderna al progrés i benestar de la humanitat.3. Actitud oberta davant de noves idees.

3.1. Interès per conèixer totes les idees aportades per a resoldre un problema.3.2. Respecte pel treball dels companys i companyes.

4. Conscienciació dels perills que comporta un mal ús dels avenços científics i tècnics.5. Apreciació del caràcter objectiu i antidogmàtic de la física quàntica, i de la necessitat de la

contínua revisió d’aquest camp de coneixement.5.1. Qüestionament del que és obvi.

5.2. Conscienciació de la necessitat de comprovació, rigor i precisió en els treballs d'investigació.5.3. Apreciació de la importància de l’ús de models i de la seva validesa limitada.5.4. Reconeixement de la necessitat de substituir unes teories científiques per unes altres a mesura que avancen els mètodes d’investigació.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Analitzar situacions en les que intervenen fenòmens físics utilitzant els mètodes i tècniques propis del treball científic.

2. Ser capaç d’utilitzar tant l’instrumental bàsic d’un laboratori de Física com els sistemes informatitzats d’anàlisi i captació de dades.

3. Obtenir i analitzar informació sobre fenòmens explicables a través de la física, així com saber

argumentar i comunicar sobre aquests fenòmens.

4. Comprendre la naturalesa de la ciència com a activitat humana, així com el poder i les limitacions del coneixement científic.

5. Utilitzar el model de moviment ondulatori per tal d’interpretar diferents fenòmens naturals i desenvolupaments tecnològics. Relacionar les magnituds de les ones sonores amb allò que es percep. Conèixer les maneres de mesurar la contaminació acústica i els mètodes per protegir-se’n.

6. Explicar quantitativament algunes propietats de les ones com la reflexió i la refracció, gràficament les ones estacionàries i qualitativament les interferències, l’efecte Doppler i la difracció.

7. Aplicar la teoria de la gravitació a l’estudi dinàmic de situacions senzilles d’interès. Realitzar càlculs senzills a partir de dades experimentals o aconseguides a través de vídeos o fotografies d’alguna magnitud astronòmica.

8. Descriure processos nuclears mitjançant equacions nuclears i realitzar càlculs relacionats amb els temps de semidesintegració i amb l’energia involucrada així com conèixer les aplicacions dels processos nuclears i valorar-ne les seves possibilitats, dificultats i riscos.

9. Descriure l’origen i evolució de l’univers com un sistema en expansió amb estructures a diferents escales i aportar arguments a favor d’aquest model. Conèixer el model estàndard, les interaccions com a intercanvi de partícules entre partícules, així com els sistemes que s’utilitzen en aquest tipus d’investigació.

10. Identificar i reconèixer a partir dels sistemes i situacions en els que la física clàssica deixa

de ser aplicable, la necessitat de revisar conceptes com l’espai, el temps, les ones i les partícules.

11. Aplicar els models bàsics de l’electromagnetisme per tal de explicar els funcionament d’algunes màquines electromagnètiques així com d’altres fenòmens d’interès.

12. Justificar la utilitat del concepte de camp elèctric per superar el d’interacció a distància. Saber representar gràficament els camps elèctrics així com fer càlculs de camps en situacions senzilles. Utilitzar els conceptes de camp elèctric i magnètic per tal d’explicar algunes aplicacions d’interès.

V. Materials curriculars

Els materials curriculars que s’ofereixen per a la matèria de Física són: Llibres de l’alumne, Orientacions, propostes de treball i solucionari, Projecte d’etapa i Programació d’aula.

Els llibres de l’alumne estan estructurats en unitats didàctiques, agrupades en blocs temàtics.

En les Orientacions, propostes de treball i solucionari es mostra l’estructura del llibre i la de les unitats didàctiques i s’ofereixen pautes per a dur a terme diverses tasques. Aquest llibre inclou un solucionari en el qual apareixen els plantejaments, les resolucions i les respostes als exercicis i problemes del llibre de l’alumne.

La Programació d’aula inclou els objectius i continguts (conceptes, procediments i valors) de cada unitat i n’efectua un recorregut detallat, tot descrivint les activitats i llur intencionalitat.

A més, Edebé ofereix una Mediateca com a eina per a emprar de forma més eficient una sèrie de recursos i materials per al Batxillerat, com ara: la Programació d’aula de cada curs, una versió digital de les Orientacions, solucionari i propostes de treball, tests interactius per curs amb la possibilitat d’autocorrecció, activitats interactives, caceres del tresor…

Índex · web viewllengua castellana i literatura proporcionen a aquesta matèria el vehicle...

Documents