Índex - fundacionjunan.org · 6. els murals de les emocions 2.5- temporalitzaciÓ 3.- unitat...

Projecte Mochil: Guia Didàctica Nº 2

Fundació Junan 1

ÍNDEX

1.- EMPATIA: DEFINICIÓ DE LA CAPACITAT

1.1- PERCEPCIÓ

1.2- IDENTIFICACIÓ I EXPRESSIÓ D’EMOCIONS

1.3- PENSAMENT CAUSAL

2.- EL CONTE

2.1- NUSI I LA PRIMAVERA

2.2- COMPETÈNCIES

2.3- OBJECTIUS

2.4- ACTIVITATS 1. NUSI I LA PRIMAVERA

2. ESTIC ESCOLTANT

3. EL MICRÒFON

4. COM SE SENT NUSI?

5. PER QUÈ SE SENT AIXÍ?

6. ELS MURALS DE LES EMOCIONS

2.5- TEMPORALITZACIÓ

3.- UNITAT DIDÀCTICA EMOCIONAL

3.1- COMPETÈNCIES

3.2- OBJECTIUS

3.3- CONTINGUTS

3.4- ACTIVITATS 1. EL PLÀNOL

2. ET PRESENTEM LA CASA DE L’ART!

3. ACTUEM!

4. El CÒMIC

5. RETOQUEM LES FOTOS

6. LES FOTOS DELS MEUS AMICS

7. EL SECRET DEL QUADRE

8. ESBRINEM EL SECRET



Fundació Junan 2

1.-EMPATIA: DEFINICIÓ DE LA CAPACITAT

1.1- PERCEPCIÓ



1.- EMPATIA: DEFINICIÓ DE LA CAPACITAT

L’empatia, la qual pertany al domini interpersonal, és un dels elements clau

de la intel·ligència emocional. La definim com la capacitat per entendre les

emocions dels/les altres. L’empatia és fonamental per comprendre en

profunditat el missatge d’un/a altre/a i, aquest enteniment requereix saber

“llegir” què hi ha darrere d’una positura, un gest, el to o intensitat de la veu i,

fins i tot, el mateix silenci.

Els/les psicòlegs/logues del desenvolupament assenyalen que hi ha dos

components de l’empatia:

-Una reacció emocional cap als/les altres, que normalment es

desenvolupa els primers sis anys de vida d’un/a nen/a.

-Una reacció cognoscitiva que determina el grau en què els/les

nens/es de més edat són capaços de percebre el punt de vista o

perspectiva d’una altra persona.

Cal distingir entre empatia i identificació amb el sentiment de l’altre/a. En el

cas de la identificació, ens contagiem del que l’altra persona sent i, amb

això, disminueix la nostra capacitat per ajudar-la.

Per treballar l’empatia amb els/les nostres alumnes, hem detallat una sèrie

de capacitats que considerem necessàries. Ens estem referint concretament

a:

-La percepció.

-La identificació i expressió d’emocions.

-El pensament causal.

Com hem esmentat adés , l’empatia forma part de la intel·ligència

interpersonal. Tanmateix, i a tall d’aclariment, ens agradaria esmentar que

hem dissenyat objectius i activitats relacionades amb la intel·ligència


Fundació Junan 3

intrapersonal. No hem d’oblidar que les emocions no són compartiments

separats que es puguin treballar aïlladament. En aquest cas, hi ha presents

dinàmiques de treball relacionades amb l’autoconeixement emocional.

Per acabar, transcrivim la següent reflexió de Mahatma Gandhi: “Les tres

quartes parts de les misèries i malentesos del món s’acabarien si les persones

es posessin a les sabates dels seus adversaris i entenguessin el seu punt de

vista”.

1.1- PERCEPCIÓ

La percepció és el primer procés cognoscitiu, mitjançant el qual els

subjectes capten informació de l’entorn. Tenint en compte això, cal que

el/la nen/a aprengui a atendre els estímuls davant els quals es troba. No

hem d’oblidar que les emocions poques vegades s’expressen amb mots,

més sovint s’expressen per canals no verbals, com ara gestos i positures, to

de veu… El nostre radar social s’asseu sobre la capacitat d’aprendre a

remarcar els estímuls; si no hi parem esment, ens enganyarem en les nostres

interpretacions i, en conseqüència, en les relacions personals.


A) IDENTIFICACIÓ D’EMOCIONS

Identificar les emocions pròpies i alienes és una de les claus de la

intel·ligència emocional. En referir-nos a l’autoconeixement emocional,

estem parlant de saber en cada moment quina és l’emoció que estem

sentint. Les premisses següents ens permeten entendre la importància

d’aquest autoconeixement:

-L’empatia es construeix sobre la consciència d’un/a mateix/a. La

base del coneixement de les emocions alienes resideix en el

coneixement de les pròpies.

-Com més obert s’està a les pròpies emocions, més hàbils serem en

interpretar les de les altres persones.


Fundació Junan 4

B) EXPRESSIÓ D’EMOCIONS

Expressar emocions és una necessitat humana que, entre d’altres coses,

ens permet mantenir una estabilitat emocional. Fer-ho així és saludable;

exterioritzar-les, però, de qualsevol manera, en qualsevol moment i amb

qualsevol intensitat, no ho és. És important realitzar exercicis d’expressió

emocional perquè:

-Ens ajuden a identificar les emocions pròpies i alienes.

-Mitjançant aquestes dinàmiques, podem treballar la regulació

d’emocions.


Definim el pensament causal com la capacitat de determinar l’origen o

causa d’un problema o d’un fet. El pensament causal abasta tant

l’habilitat de cercar la causa d’un fet com la causa d’una emoció.

2.- EL CONTE


2.2- COMPETÈNCIES

2.3- OBJECTIUS

2.4- ACTIVITATS

2.- EL CONTE


NUSI I LA PRIMAVERA

Cada dia, el follet Nusi, content, treia el cap per la finestra: estava

esperant l’arribada de la Primavera! En fer-ho, però, no veia ni una flor ni

una fulla als arbres (1).


Fundació Junan 5

Com estava molt amoïnat, va decidir convocar una reunió.

–Us heu adonat que encara no ha arribat la Primavera? –va demanar

als seus amics.

–Sí, és veritat –va dir Draki.

Entre tots, van prendre una decisió: enviarien el follet i Vampi a visitar la

Primavera. Havien de saber què estava passant(2).

L’endemà, els dos amics van emprendre el camí. La Primavera habitava

en una cova dant d’un pujol i era molt difícil arribar-hi. Van haver de

caminar molt, creuar un riu i escalar pendents. El trajecte estava

esdevenint esgotador! (3).

En arribar-hi, trucaren a la porta. La Primavera els va rebre i atendre molt

amablement.

–Hola, Primavera, hi hem vingut perquè estem realment amoïnats per tu.

Què succeeix que encara no has començat a adornar el paisatge? –

digué Nusi.

–Ho sento –va respondre la Primavera. No us amoïneu, d’aquí a poc

sortiré de la meva cova (4).

Després de conversar força estona, els dos amics emprengueren la

tornada.

Quan van arribar, els altres els esperaven intrigats.

–Què ha passat? què està ocorrent? –preguntaven.

Llavors, Vampi va començar a explicar:

–El camí va resultar esgotador, m’ho vaig passar fatal. Porto dies sense

menjar ni dormir còmodament. Em cal descansar. La Primavera es troba

bé, no li passa res. Qui realment es troba fatal sóc jo. Perdoneu-me,

però me’n vaig a descansar (5).

Nusi, tanmateix, no opinava el mateix.


Fundació Junan 6

–Estic de debò amoïnat per la nostra amiga. Alguna l’hi passa i no ens

ho vol contar. La vaig mirar als ulls i hi vaig veure la seva tristesa, la seva

veu no era la de sempre i, en agafar-li la mà, vaig sentir que estava

trista, molt trista (6).

En escoltar aquests mots, Mai es va quedar pensativa.

–Laila, ¿per què no mires a la teva bola màgica el que està passant? –

va dir la petita bruixa.

Laila agafà la seva bola, col·locà les mans al damunt i va exclamar en

veu alta:

–Vull saber què li succeeix a la Primavera!

En aquell moment, tots van poder veure què hi estava passant. La

Primavera estava trista i plorant, plorava perquè havia perdut la seva

corona de flors. No era pas un simple adorn: quan se la posava, succeïa

quelcom que semblava realment màgic. En posar-se-la, s’aixecava,

començava a volar damunt el terra i omplia els camps de flors i els

arbres de fulles verdes i de fruites diverses. Sense aquesta, però, no

podia fer-ho, i l’Hivern començava a sentir-se molt cansat, necessitava

descansar (7).

–Pregunta on és la seva corona –digué la bruixeta.

Llavors van poder veure què havia passat. Un ocellet l’havia agafada

per fer-la servir de matalàs per als seus pollets. No sabia que la corona

pertanyia a la Primavera (8).

Van decidir que havien de solucionar el problema i una altra vegada hi

enviaren Vampi i Nusi. Junts, es van dirigir al niu on habitava l’ocellet i li

van explicar el que ocorria. El petit ocellet va comprendre que la

corona pertanyia a la Primavera i que, a més, era més important que la

tingués ella. Per això, i sense dubtar-ho dues vegades, la va lliurar. Els dos

amics van córrer a tornar-la a la seva ama (9).


Fundació Junan 7

L’endemà, el poble estava preciós. Hi havia arribat la primavera, ho

havia fet de sobte (10).

*Als parèntesis, indiquem la il·lustració a què fa referència el text.

2.2- COMPETÈNCIES

A partir de les dinàmiques i activitats relacionades amb el conte, es

contribueix al desenvolupament de les competències següents:

1. Competència en comunicació lingüística.

2. Competència social i ciutadana.

3. Autonomia i iniciativa personal.

2.3- OBJECTIUS

OBJECTIUS

NUSI I LA PRIMAVERA

INTERPERSONAL

1. Fomentar les habilitats d’escolta activa

(1, 2 i 3).

2. Fixar l’atenció en el llenguatge no verbal

(1 i 2).

3. Adquirir i utilitzar vocabulari relacionat

amb les emocions (1, 3, 4 i 6).

4. Identificar les emocions d’altres persones

(4 i 6).

5. Determinar les possibles causes de les

emocions en una situació/moment

determinat (5 i 6).

INTRAPERSONAL

1. Identificar les emocions pròpies (3).

2. Reconèixer les causes de les nostres

emocions (4 i 5).


Fundació Junan 8

2.4- ACTIVITATS I DINÀMIQUES

1. NUSI I LA PRIMAVERA

2. ESTIC ESCOLTANT

3. EL MICRÒFON

4. COM SE SENT NUSI?

5. PER QUÈ SE SENT AIXÍ?

6. ELS MURALS DE LES EMOCIONS

ACTIVITAT 1: NUSI I LA PRIMAVERA (primera lectura)

Objectius:

• Fomentar les habilitats d’escolta activa.

• Fixar l’atenció en el llenguatge no verbal.

• Adquirir i utilitzar vocabulari relacionat amb les emocions.

Descripció de l’activitat:

-Fer seure els/les nens/es en cercle. -Llegir el conte. -Entre tots/es, resumir el conte tot utilitzant el suport visual de les il·lustracions. -Analitzar i establir una conversa sobre l’actuació dels personatges. Amb aquesta finalitat, cal proposar qüestions del tipus: Ø “Què està succeint en aquesta il·lustració?” Il·lustració 4.

Ø “Què hi està fent Vampi?”

Ø “Què hi està fent Nusi?” Remarqueu la positura corporal de Nusi.

Ø “En quina situació heu notat que no us escoltaven? I vosaltres,

recordeu cap situació en què no paràveu esment al que us estaven

explicant?”

Ø “Con se sent la Primavera?” Demaneu als/les nens/es que raonin la

resposta.

Ø …


Fundació Junan 9

Recursos materials:

-El conte.

Temporalització: L’activitat es durà a terme en una sessió de 30 minuts

aproximadament.

ACTIVITAT 2: ESTIC ESCOLTANT

Objectius:




-Centrem-nos en la il·lustració Nº 5 i els comentaris de Vampi. Concloguem

que Vampi no s’ha adonat de la tristesa de la Primavera perquè no hi ha

posat atenció.

-Mostreu als nens/es quins són els senyals d’una escolta activa:

Ø Mirar l’altra persona.

Ø Moviments afirmatius de cap.

Ø Expressions facials que demostren interès.

Ø Preguntar sobre el que ens estan contant, en cas que calgui.

Ø …

-Dramatitzeu expressions i positures d’escolta activa i de no escolta:

Ø “Ara escenificarem com ens asseiem, col·loquem, mirem… quan

estem escoltant”.

Ø “Ara escenificarem com ens asseiem, col·loquem, mirem… quan no

escoltem”.

Recursos materials:

-El conte.

Temporalització: Es requereixen 20 minuts aproximadament per dur a terme

aquesta activitat.


Fundació Junan 10

ACTIVITAT 3: (Segona lectura) EL MICRÒFON

Objectius:



• Identificar les emocions pròpies.


-Llegiu el conte entre tots/es. Ajudeu-los a recordar-lo mostrant-los les

il·lustracions.

-El/la mestre/a tindrà un micròfon i anirà plantejant una sèrie de qüestions.

“Ara us faré unes preguntes sobre el conte i heu d’aixecar la mà per

contestar. A qui jo doni el micròfon, ho podrà fer i els/les altres heu

d’atendre. Només pot parlar qui tingui el micròfon”.

A partir d’ara, coneixen la tècnica del micròfon. Cal utilitzar-la i practicar-la

en qualsevol situació que requereixi el torn de paraula i generalitzar-la en la

resta de les classes.

-Pregunteu als/les nen/es:

Ø Recordeu com se sentia la Primavera al principi? i al final del conte?

Ø Quan us heu sentit així? Demaneu-los que expliquin situacions en

què s’hagin sentit tristos o alegres).

Ø …

-Recordeu-los constantment que han d’aixecar la mà i que només podrà

parlar qui tingui el micròfon.

-“Hem vist que la Primavera i nosaltres mateixos/es, en ocasions, ens sentim

tristos o alegres, també però, sentim un altre tipus d’emocions. Me’n sabeu

dir cap exemple? Com ara, què sentiu quan algú us agafa alguna cosa que

és vostra?” Espereu que responguin i, en cas que ningú no ho faci, feu un

gest empipat per facilitar-los la resposta. Continueu amb aquest tipus de


Fundació Junan 11

preguntes. “Què sentiu quan veieu una pel·lícula de terror?... Recordeu que

heu d’aixecar la mà si voleu contestar. A qui ho faci, li donaré el micròfon i,

llavors, podrà parlar. Els/les altres heu d’escoltar atentament el que el/la

vostre/a company/a diu”.

Recursos:

-El conte.

-Micròfon. Pot utilitzar-se un pal, o elaborar-se.

Temporalització:

L’activitat es desenvoluparà aproximadament en 40 minuts.

ACTIVITAT 4: COM SE SENT NUSI?

Objectius:


• Identificar les emocions d’altres persones.

• Reconèixer les causes de les nostres emocions.


-Digueu als/les nens/es que hem après que, per saber com se sent una

persona i el que ens vol dir, cal escoltar-la atentament. A més, també hem

de fer atenció a la cara i positura corporal de les altres persones.

-Mostreu-los els dibuixos de Nusi d’un en un. Els/Les nens/es hauran d’indicar

quina emoció està sentint Nusi en cada il·lustració.

-Comenteu els trets d’expressió de cada dibuix.”Mireu-hi la boca i els ulls,

fixeu-vos com arrufa les celles…”

-Dividim els/les alumnes en quatre grups. Cada grup serà una de les

emocions següents: tristesa, alegria, por i enuig.

-“Quan us mostri una d’aquestes targetes, els membres del grup que la

representen heu d’aixecar-vos i imitar, amb el cos i la cara, com ens sentim


Fundació Junan 12

quan sentim aquesta emoció” Poseu-ne un exemple. “Us aixequeu i

dramatitzeu, imiteu la cara i positura que poseu quan us sentiu empipats,

alegres, tristos o esporuguits. Quan faci una palmellada, heu de quedar-vos

com si fóssiu estàtues”.

-En realitzar la dinàmica, la resta de companys/es s’hi ha de fixar i analitzar

els seus companys/es-estàtues.

-Tot seguit, digueu-los que també es poden percebre les emocions per

l’oïda. “Imaginem que no hi podeu veure; per això, tanqueu els ulls. Ara,

com podeu saber com em sento?”. El/la mestre/a ha de començar a riure a

riallades. “Algú sap com em sento?”. Continueu amb aquesta dinàmica, tot

emetent sons relacionats amb la tristesa, por i sorpresa.

Nota: Els altres sentits també són importants per identificar les emocions. En

aquest cas, i tenint en compte l’edat de l’alumnat, estem remarcant l’oïda i

vista.

Recursos:

Targetes de Nusi.

Temporalització:

L’activitat es durà a terme en una sessió de 40 minuts aproximadament.

ACTIVITAT 5: PER QUÈ SE SENT AIXÍ?

Objectiu:

• Determinar les possibles causes de les emocions en una

situació/moment determinat.



-Presenteu-los la il·lustració de Nusi al bosc.


Fundació Junan 13

-Demaneu-los que l’observin i pregunteu-los com creuen que se sent Nusi.

Suposem que diran que se sent feliç. “Hem d’esbrinar per què està content.

Cal cercar raons per explicar les causes de la seva alegria”. Esperem que hi

responguin. Podem ajudar-los: “Jo crec que se sent feliç perquè fa molt de

sol (to de broma). No, veritat? No hi ha sol i, a més, està començant a

ploure. Potser estigui content perquè li agrada la pluja”. Anotem la idea a la

pissarra i continuem amb el discurs fins a obtenir unes altres respostes. Podem

guiar els/les alumnes amb preguntes del tipus: on és?, cap a on anirà?, d’on

ve?, amb qui es trobarà?…”. Aquest tipus de qüestions suscitaran diverses

respostes que hem d’anar anotant.

-Llegiu les respostes anotades. “Com podem veure, pot haver-hi diferents

causes que ens provoquin alegria. Ara direm quines són les que fan que ens

sentim feliços. Per fomentar-ne les respostes, es pot iniciar la frase:

Ø Em sento feliç quan sóc amb…

Ø Em sento feliç quan jugo a…

Ø Em sento feliç quan sóc a…

Ø Em sento feliç quan menjo…

Ø …

Recursos:

Il·lustració: Nusi al bosc.

Temporalització:

Aquesta activitat es realitzarà en una sessió de 30 minuts aproximadament.


Fundació Junan 14

ACTIVITAT 6: ELS MURALS DE LES EMOCIONS

Objectius:






-Abans, es demana als/les alumnes que portin revistes i diaris de casa.

-Dividiu els/les nens/es en grups i repartiu una cartolina a cada grup.

-A cada grup, li correspon treballar una emoció: alegria, tristesa, por i ira.

Escriviu el nom de l’emoció a la zona superior de la cartolina.

-Demaneu-los que cerquin i enganxin imatges que representin l’emoció que

els ha correspost.

-Cada grup nomenarà un/a portantveu que serà l’encarregat/ada

d’explicar a la resta de la classe les imatges que han enganxat i què és el

que els ha motivat a pensar que aquella imatge reflecteix aquella emoció.

Sol·liciteu-los que determinin possibles causes generadores de l’emoció.

-Pengeu els treballs a classe.

Recursos:

Revistes i diaris.

Cartolines (una per a cada grup).

Pegament i tisores.

Temporalització:

Aquesta activitat es realitzarà en dues sessions:

Ø 1a Sessió (després de finalitzar l’activitat 5, 25 minuts

aproximadament).

Ø 2a Sessió: 45 minuts aproximadament.


Fundació Junan 15


SESSIÓ ACTIVITAT

Primera 1. NUSI I LA PRIMAVERA

2. ESCOLTA ACTIVA

Segona 3. EL MICRÒFON

Tercera 4. COM SE SENT NUSI?

Quarta 5. PER QUÈ SE SENT AIXÍ?

6. ELS MURALS DE LES EMOCIONS (iniciar)

Cinquena 6. ELS MURALS DE LES EMOCIONS


Fundació Junan 16

3.- UNITATS DIDÀCTIQUES EMOCIONALS

3.1- COMPETÈNCIES

3.2- OBJECTIUS

3.3- CONTINGUTS

3.4- ACTIVITATS

3.5 TEMPORALITZACIÓ

3.- UNITAT DIDÀCTICA EMOCIONAL

A la Gruta, cada personatge té una responsabilitat i Nusi és l’encarregat de

la Casa de l’Art. Pensem que art i emocions són dos termes que van

irremeiablement units. Aquesta relació ha estat estudiada al llarg del temps

per diversos/es pensadors/es. La lectura d’aquest paràgraf ens pot servir

com a punt de partida per reflexionar-hi.

“Un home qualsevol és capaç d’experimentar tots els sentiments humans,

encara que no sigui capaç d’expressar-los tots. N’hi ha prou, però, que un

altre home els expressi al seu davant perquè, de seguida, els experimenti ell

mateix, encara que no els hagi experimentat mai.”

Què és l’art?” Leon Nikolayevitch Tolstoi

3.1- COMPETÈNCIES

En aquesta Unitat Didàctica Emocional, es contribueix al desenvolupament

de les competències següents:

1. Competència en comunicació lingüística.

2. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

3. Competència matemàtica.

4. Competència social i ciutadana.

5. Competència per aprendre a aprendre.

6. Autonomia i iniciativa personal.

7. Tractament de la informació.


Fundació Junan 17

3.2- OBJECTIUS

U. DIDÀCTICA EMOCIONAL: CASA DE L’ART

OBJECTIUS

MATE

1. Orientar-se en un plànol tot seguint unes ordres (1).

2. Comptar fins a dotze elements (3).

3. Reconèixer situacions de suma en què s’afegeixen elements

a un grup i es compta quants n’hi ha al final (3).

4. Resoldre problemes senzills (3).

5. Calcular sumes i restes en horitzontal amb nombres fins al 12

(5).

C. DEL MEDI

1. Identificar els cinc sentits i relacionar-los amb l’òrgan

corresponent (2).

2. Prendre consciència que les persones amb disminució

sensorial poden relacionar-se amb l’entorn usant uns altres

sentits i fomentar el respecte cap a elles (2).

3. Identificar les característiques de la tardor (7 i 8).

LLENGUATGE

(LECTOESCRIPTURA)

1. Escriure paraules i frases (4 i 6).

2. Usar adequadament la majúscula al principi del nom i del

cognom (6).

3. Interpretar el llenguatge del còmic: imatge, globus,

narració, etc. (4).

4. Reconèixer les onomatopeies (4).

5. Utilitzar adequadament els signes d’admiració (4).

6. Comprendre frases senzilles (6).

INTERPERSONAL

1. Fomentar les habilitats d’escolta activa (recordeu la tècnica

del micròfon en les activitats en què s’estableixin

converses).

2. Fixar l’atenció en el llenguatge no verbal (3, 4, 5 i 6).

3. Adquirir i utilitzar vocabulari relacionat amb les emocions(3,

5 i 6).

4. Identificar les emocions d’altres persones (1, 2, 3, 4 i 5).

5. Determinar les possibles causes de les emocions en una

situació/moment determinat (1, 2, 3, 4 5, 7 i 8).

INTRAPERSONAL 1. Identificar les pròpies emocions (3, 4 i 6).

2. Reconèixer les causes de les nostres emocions (3, 4 i 6).

*El número indica les activitats relacionades amb l’objectiu al qual

acompanyen.


Fundació Junan 18

3.3 CONTINGUTS

UNITAT DIDÀCTICA EMOCIONAL: CASA DE L’ART

CONTINGUTS

NOMBRES I OPERACIONS Identificació i escriptura

dels nombres del 0 al 12.

Resolució de sumes i restes.

GEOMETRIA Interpretació de missatges

de posició i moviment.

MATE

RESOLUCIÓ DE PROBLEMES Identificació i resolució de

problemes.

LECTURA Comprensió de textos.

Correspondència so-grafia. LECTOESCRIPTURA

ESCRIPTURA Correspondència so-grafia.

El còmic

Els sentits

Els sentits: vista, oïda, gust,

tacte i olfacte.

Les qualitats que es perceben

amb cada sentit.

Les persones amb

discapacitats sensorials.

Respecte cap a les persones

amb discapacitat sensorial.

C. DEL MEDI

La tardor Observació i reconeixement

dels canvis produïts a la

tardor.

INTERPERSONAL

Percepció.

Identificació i expressió d’emocions.

Pensament causal.

Emocions: alegria, tristesa, por i ira.

INTRAPERSONAL Autoconeixement.


Fundació Junan 19

3.4- ACTIVITATS

ACTIVITAT 0: PRESENTACIÓ

-Expliqueu als/les nens/es que, a la Gruta, hi ha una sèrie de responsabilitats

que cadascun/a dels nostres amics/gues ha d’acomplir. Recordeu-los que

ells/es també n’han d’acomplir les seves i detalleu-ne alguna.

-Digueu-los que Nusi és l’encarregat de la Casa de l’Art. Ell és el responsable

que tot funcioni en aquest lloc.

-Pregunteu-los si saben què és l’art. Per la complexitat de la pregunta, ha de

quedar clar que no se’ls demana una definició. Intenteu que en citin

exemples.

-Adjuntem una definició que pot resultar d’utilitat a l’educador/a; volem,

però, aclarir que n’hem trobat disparitat d’idees.

“En termes generals, es denomina art l’activitat i/o producte en què l’ésser

humà expressa idees, emocions o, en general, una visió del món, mitjançant

diversos recursos, com ara els plàstics, lingüístics, sonors o mixtos. L’art

expressa percepcions i sensacions que tenen els éssers humans que no són

explicables d’una altra manera”.

-Expliqueu-los que hi ha diferents tipus d’art, i n’és la classificació més

habitual la següent: (aquesta classificació, la reprendrem durant la Unitat

Didàctica Emocional, i més concretament a la fitxa número 2).

1. Arquitectura

2. Dansa

3. Escultura

4. Música

5. Pintura

6. Literatura

7. Cinema


Fundació Junan 20

8. Fotografia

9. Còmic

-Pregunteu-los sobre les seves preferències artístiques.

-Digueu-los que els/les nostres amiguets/es de la gruta tenen també les seves

preferències i que les anirem coneixent mitjançant la Unitat Didàctica

emocional.

ACTIVITAT 1: EL PLÀNOL

Objectius:

Àrea: Matemàtiques

• Orientar-se en un plànol tot seguint unes ordres.

I. Emocional:





-Expliqueu als/les nens/es: “Avui, Junan va a visitar la Casa de l’Art. En

arribar-hi, Nusi l’està esperant; hi ha, però, un problema: a la Casa de l’Art no

hi ha ascensor, ni rampes; i recordeu que Junan no pot caminar. Com

penseu que se sentirà Junan? El nostre amic el gnom està trist perquè s’ha

adonat que la Casa de l’Art no està preparada per rebre el seu amic i

tampoc d’altres persones que tinguin dificultats de mobilitat”. Analitzeu si la

nostra escola té barreres arquitectòniques. “Nusi està cercant la manera que

Junan accedeixi a la Casa de l’Art”. Demaneu als/les nens/es que ajudin

Nusi a fer-ho. “Nusi és un gran arquitecte i ha pensat que aquest problema

té fàcil solució, ha d’haver-hi rampes i un ascensor, així totes les persones

podran anar a gaudir de la Casa de l’Art”.


Fundació Junan 21

-Fitxa 1. Aquest és un dels plànols que Nusi ha dissenyat. Hauran de fer-hi

obres i mentrestant tots/es ajudaran que Junan pugui gaudir dels diversos

espais i activitats de la Casa de l’Art.

-Concloeu que hem de facilitar l’accés a tots els llocs.

-Expliqueu-los que, igual que Junan, hi ha persones que no poden caminar i

que hi ha d’altres que tenen un altre tipus de dèficit. Digueu-los que hi ha

algunes persones que no poden veure i d’altres que no poden oir o que ho

fan amb dificultat.

Nota: Hem de tenir en compte la possibilitat que, a l’aula, hi hagi alguna

persona amb algun tipus de dèficit. Si és així, són elles qui ens poden

transmetre les seves vivències i emocions davant els diferents obstacles a

què s’enfronten.

-Fer seure els/les alumnes al seu lloc habitual. Dividiu-los en parelles. Se li

demanarà, a un membre de la parella, que tanqui els ulls. “Un/a de vosaltres

actuarà com si fos invident”. Se’ls demanarà (als/les qui tenen els ulls

tancats) que facin diverses accions:

Ø Laura, aixeca’t i vine a la pissarra.

Ø Peru, obre la finestra.

Ø Sara, agafa el diccionari de la llibreria.

Ø …

Les accions requeriran que els/les nens/es s’aixequin.

-Tornarem a realitzar l’activitat, amb l’ajut, però, de l’altre membre de la

parella. El/la vident anirà al davant i l’invident col·locarà el braç damunt el

muscle del seu ajudant.

-Pregunteu-los quan s’han sentit millor i per què.


Fundació Junan 22

-Concloeu que tots/es necessitem l’ajut d’altres persones i que, en ocasions,

podem ajudar que d’altres se sentin millor.

ACTIVITAT 2: ET PRESENTEM LA CASA DE L’ART!

Objectius:

Àrea: Coneixement del Medi

• Identificar els cinc sentits i relacionar-los amb l’òrgan

corresponent.

• Prendre consciència que les persones amb disminució sensorial

poden relacionar-se amb l’entorn usant uns altres sentits i

fomentar el respecte cap a elles.

I. Emocional:





-Repartiu la fitxa (la Casa de l’Art).

-Observeu i descriviu les diferents àrees de la Casa de l’Art.

-Descriviu el que Junan ha fet al llarg del primer dia.

1r. MENJADOR: Ja que hi ha arribat a l’hora de dinar, l’han convidat a

fer-ho junt amb els altres. Ha pogut tastar uns bons macarrons. Quin

sentit és el que més usem quan mengem?

2n. BIBLIOTECA: A la biblioteca, hi ha molts amiguets/es llegint. Sabeu

quin sentit utilitzem quan llegim?

Nusi sap que hi ha nens/es que, igual que Junan, poden tenir algun tipus

de dèficit. Per això, ha decidit que han d’adequar-hi algunes coses. Per

exemple:


Fundació Junan 23

“Si fos una persona amb dèficit visual a la biblioteca, què passaria?”

Espereu que responguin que no podria llegir. “Heu de saber que hi ha

persones que llegeixen d’una altra manera, llegeixen amb els capcirons

dels dits. Sabeu com es diu aquest sistema? Es diu sistema Braille”.

Proporcioneu-los-en una informació bàsica:

Ø El Braille és un sistema d’escriptura i lectura per a cecs/gues que consisteix en

signes dibuixats en relleu per poder llegir amb els dits.

Ø El va inventar el jove Lluís Braille (1809-1852) quan tenia 15 anys. Braille s’havia

quedat cec com a conseqüència d’un accident en una edat primerenca.

Ø Indiqueu-los que podem trobar aquest sistema als ascensors (demaneu-los que

ho verifiquin).

Concloeu que han de tenir llibres escrits en Braille a la biblioteca.

3r. ESCULTURA: Kili gaudeix fent escultures. Li ha tapat a Junan els ulls i li

ha dit que gaudeixi de la sensació del fang. Sabeu quin sentit està

utilitzant?

4t. MÚSICA: Després, va poder escoltar un bonic concert de música.

Vampi toca de meravella el piano i Junan va poder gaudir d’un

concert. Quin sentit està utilitzant?

Esmenteu-los que hi ha persones amb dèficit auditiu. Digueu-los que

aquestes persones s’enfronten a dificultats. “Sabeu com les superen?

Amb tenacitat i amb diversos recursos”. Expliqueu-los que aquestes

persones utilitzen per comunicar-se el llenguatge de signes i que hem

de parlar-los tot mirant-los perquè poden interpretar els nostres llavis.

Podem posar-ne algun exemple i moure els llavis sense emetre cap so i

intentar que desxifrin el missatge. A l’adreça següent:

http://www.ideldes.com/ trobaràs l’alfabet dactilològic català. Pots

utilitzar-lo perquè aprenguin a dir el seu nom. Conteu-los que alguns

recursos faciliten la vida d’aquestes persones: despertador amb

vibrador, timbre de llums…

http://www.ideldes.com/


Fundació Junan 24

5è. ÀREA DE LLEURE: Abans d’anar-se’n, ha passat una estona a l’àrea

de lleure. Hi ha un jardinet molt acurat, hi ha flors precioses que Junan

ha estat olorant, quin sentit ha utilitzat en fer-ho?

-Feu la fitxa 3.

ACTIVITAT 3: ACTUEM!

Objectius:

Àrea: Matemàtiques

• Comptar fins a dotze elements.

• Reconèixer situacions de suma en què s’afegeixen elements a un

grup i es compta quants hi ha al final.

• Resoldre problemes senzills.

I. Emocional





-Digueu als/les nens/es que els/les nostres amics/gues estan preparant dues

obres de teatre: un drama i una comèdia. Descriviu-los breument.

Ø Drama: El drama, en el sentit més restringit, és una obra que tracta

temes seriosos o tristos.

Ø Comèdia: Obra en l’acció de la qual predominen els aspectes

plaents, festius o humorístics i el desenllaç de la qual sol ser feliç.

-Establir una conversa en què ens expliquin obres (pel·lícules, dibuixos

animats, teatre…) en què hagin plorat, i les raons.

-Observeu els personatges de la fitxa. “Veieu els personatges de les dues

obres? Alguns estan… (espereu resposta) i d’altres estan… (espereu

resposta)”. Pregunteu-los com hi han identificat les emocions.


Fundació Junan 25

-En realitzar la fitxa, indiqueu-los que ratllin o marquin cada personatge

comptat, per no repetir ni saltar-se’n cap.

ACTIVITAT 4: EL CÒMIC

Objectius:

Àrea: Llenguatge

• Interpretar el llenguatge del còmic: imatge, globus, narració, etc.

• Reconèixer les onomatopeies.

• Utilitzar adequadament els signes d’admiració.

• Escriure mots.

I. Emocional:





-Digueu als/les alumnes que portin còmics de casa, de la biblioteca, etc. En

petit grup, s’analitzen i després es comenten col·lectivament. Demaneu-los

que es fixin en com estan escrits i en el que representen les imatges.

-Feu la fitxa 4.

-Col·lectivament, es contarà què hi succeeix (utilitzeu els nexes temporals).

-Comenteu les reaccions dels personatges en funció de la situació.

-Realitzeu activitats de dramatització imitant les emocions dels personatges

de la fitxa.

-Expliqueu algunes situacions en què l’acció d’una altra persona,

conscientment o inconscient, ens hagi produït dolor.


Fundació Junan 26

ACTIVITAT 5: RETOQUEM LES FOTOS

Objectius:

Àrea: Mate

• Calcular sumes i restes en horitzontal amb nombres fins al 12.

I. Emocional:







-“Kolo és una gran amiga, valora molt l’amistat. Gaudeix traient fotos als seus

amics/gues i guardant-les. De vegades, es reuneixen a casa de Kolo i Kili per

veure-les. S’ho passen d’allò més bé fent-ho. En aquesta ocasió, però, Kolo

està un poc trist: algunes fotos s’han mullat i s’han fet malbé”.

-Repartiu la fitxa. “Veieu què ha passat? No se’ls veu bé la cara”.

-Feu la fitxa. En cas que calgui, és aconsellable emprar material que es

pugui manipular o suport gràfic per a la realització de les sumes.

-Després d’efectuar les operacions i desxifrar el missatge secret: “Ara podem

retocar les fotos. Sabem com eren abans de mullar-se i podem ajudar a

Kolo.

-Escenifiqueu les expressions de les diverses emocions i expliqueu com les

hem dibuixades.

-Indagueu les causes de les emocions de cada personatge. Narreu-los una

situació que faciliti la resposta dels/les alumnes. “Un dia, els habitants de la

Gruta van anar d’excursió al camp. Com us vaig dir, a Kolo l’encisa treure

fotos als seus amics/gues i guardar-les. Aquell dia, es va dur la càmera i va


Fundació Junan 27

gaudir retratant-los. Mai, en aquesta foto, està trista perquè…”. Esperem que

responguin; si no ho fan, acabem la frase: “estava trista perquè es va trobar

un ocell mort”. Continueu de la mateixa manera amb la resta dels

personatges. Pretenem que els/les nens/es intentin cercar raons a les causes

de les emocions.

ACTIVITAT 6: LES FOTOS DELS MEUS AMICS

Objectius:

Àrea: Llenguatge

• Usar adequadament la majúscula al principi del nom i del cognom.

• Escriure noms propis.

I. Emocional:



• Identificar les emocions pròpies.



-Feu la fitxa 6.

-Demaneu als/les nens/es que expliquin alguna situació en què van sentir

por o sorpresa. En cas que no ho facin espontàniament, podem facilitar que

exposin les seves emocions posant-los en situacions com ara:

Ø Mireu cap amunt: imagineu que estem veient un ase volant, què

sentiríeu? El/la mestre/a dramatitzarà la situació.

Ø Ara imagineu que esteu sols de nit al carrer, us heu perdut i esteu

escoltant sorolls estranys, què sentiríeu? El/la mestre/a dramatitzarà la

situació.


Fundació Junan 28

ACTIVITAT 7: EL SECRET DEL QUADRE

Objectius:

Àrea: Coneixement del medi

• Identificar les característiques de la tardor.

I. Emocional:




-Recordeu-los que hi ha diverses causes que provoquen diverses emocions.

-Recordeu-los que Eske és un gran pintor i dibuixant.

-Repartiu la fitxa 7. “Podeu veure-hi un paisatge; hi manca un petit tros.

Observem el paisatge. Quina estació de l’any ha representat Eske? Fixem-

nos en els detalls”.

-Detalleu algunes característiques de la tardor: TARDOR

L’any es divideix en 4 estacions. La tardor és una estació de l’any. Comença entre el

22 i 23 de setembre i acaba el 21 de desembre. Els dies són més curts i les nits més

llargues.

A la tardor:

A) El CLIMA

- La temperatura canvia, refresca.

- Sol bufar el vent, i ploure.

B) LA ROBA

-Les persones s’abriguen perquè cada dia fa més fred.

C) ELS ARBRES

A la tardor, amb el fred i el vent, molts arbres perden les fulles, es posen grogues i

cauen al terra. Els arbres que perden les fulles són arbres de fulla caduca (el castanyer,

la noguera, el pomer, l’avellaner...)

Uns altres arbres no perden les fulles amb l’arribada de la tardor. Els arbres que no

perden les fulles s’anomenen arbres de fulla perenne (el pi, el llorer, el llimoner...).


Fundació Junan 29

D) FRUITES

A la tardor, maduren i es recullen moltes fruites. Les fruites de la tardor, les podem

dividir en:

Ø Fruites seques: avellanes, castanyes, nous i glans.

Ø Fruites carnoses: pomes, peres, raïm, pinyes i taronges.

E) ELS ANIMALS

Els animals reaccionen de diferent manera davant l’arribada de la tardor:

Ø Recullen aliments i els guarden per a l’hivern. Els esquirols, durant la tardor,

repleguen nous i pinyons i els guarden als forats dels arbres.

Ø Hivernen. Els óssos i els eriçons, a la tardor, comencen a passar fred i es refugien

a la lludriguera, on s’adormen fins que arriba el bon temps.

Ø Emigren. Les oronelles i les cigonyes emigren a terres càlides, tot cercant la

calor i retornen a la primavera.

F) ELS BOLETS

Nota: L’activitat 8 requereix que remarquem aquest apartat.

La tardor és època dels bolets.

Ø Els bolets són les fruites dels fongs.

Ø Creixen en pinedes, boscos, prades de muntanya, camins, fagedes i altres

terrenys humits i càlids.

Ø Unes espècies són comestibles i d’altres són verinoses.

-Ara escriurem el títol del quadre. Podem anomenar-lo com l’estació que

representa.

-Digueu-los que algunes persones se senten felices en primavera; d’altres, a

la tardor… Demaneu-los que, com a tasca per a casa, preguntin a la seva

família en quina època de l’any se senten més feliços i en quina més tristos.

Han d’anotar les respostes i les raons.

-Eske està acabant el quadre; hi manca, però, un tros de llenç. A la part que

manca ha dibuixat un dels seus amics. Per saber qui és, hem de fer l’activitat

Nº 8.


Fundació Junan 30

ACTIVITAT 8: ESBRINEM EL SECRET

Objectius:

Àrea: Llenguatge

• Escriure frases.

• Comprendre textos senzills.

I. Emocional:




-Posada en comú de la tasca realitzada amb la família.

-Elaborar la fitxa.

-Hi ha coses, situacions i persones que ens provoquen moments d’alegria.

-Identifiqueu, tot tenint en compte les pistes, el personatge que ha de ser al

quadre.

-Retalleu, enganxeu el personatge i ajudeu Eske a acabar el bonic quadre

que ha pintat.


Fundació Junan 31


En cas que el projecte s’implanti utilitzant una sessió setmanal per dur a

terme les activitats de les Unitats Didàctiques Emocionals.

SESSIÓ ACTIVITAT

Primera 0. PRESENTACIÓ 1. EL PLÀNOL

Segona 2. ET PRESENTEM LA CASA DE L’ART!

Tercera 3. ACTUEM!

Quarta 4. El CÒMIC

Cinquena 5. RETOQUEM LES FOTOS 6. LES FOTOS DELS MEUS AMICS

Sisena 7. EL SECRET DEL QUADRE 8. ESBRINEM EL SECRET

Índex - fundacionjunan.org · 6. els murals de les emocions 2.5- temporalitzaciÓ 3.- unitat...

Documents