NARRAR AMB SEQÜÈNCIES D’IMATGES

OBJECTIUS

-Aplicar i apreciar la seqüenciació d’imatges.

-Saber comunicar seleccionant espai i temps en les imatges.

-Identificar els llenguatges seqüenciats.

-Utilitzar amb intenció l’angulació i l’enquadrament.

-Ser conscient de la necessitat de fer un guió de treball.

Una imatge representa un espai, un aspecte d’un objecte, un instant d’una

acció… Una imatge proporciona un cúmul de sensacions que deriven del

tema que representa i de l’expressivitat de la seva composició.

Una imatge es pot analitzar i interpretar per ella mateixa, independentment

de qualsevol altra.

LA SEQÜÈNCIA

-Dues o més imatges es poden encadenar una darrera l’altra per a descriure alguna cosa o explicar una acció. Aquestes

imatges formen una seqüència.

-En una seqüencia, totes les imatges estan estretament relacionades i depenen les unes de les altres, de manera que ja

no es poden valorar individualment.

-Donat que és impossible explicar-ho tot, cal fer una selecció d’allò que es vol descriure o que es vol narrar. Això obliga a

fer una fragmentació de l’espai i del temps quan es decideix què passa i a on passa cada imatge.

Aquest acudit visual es crea amb els canvis

arquitectònics que s’expliquen en la seqüència

de les quatre vinyetes. Si les prenguéssim per

separat, el missatge humorístic no es produiria.

EXERCICI PRÀCTIC

El que es veu directament es pot relacionar amb el que se sap de les coses. Aquí hi ha dues seqüències de dibuixos

incompletes. Cal que apliquis el coneixement visual de la realitat per completar les seqúències. Afegeix-hi els dibuixos que

la lògica et marqui.

Aquestes dues seqüències narratives estan formades per les mateixes imatges. Quan es modifica l’ordre, es

modifica el seu significat. Pensa en quin és el significat en cadascuna de les seqüències.

L’ordre de presentació de les imatges en una narració crea una estructura temporal que és essencial per a

compendre el significat de la història. Si es modifica l’ordre narratiu, es transforma en un altre argument.

Seqúència conològica d’una col·lisió frontal d’un vehicle.

Seqúències condensades en una sola imatge.

EXEMPLES D’APLICACIÓ DE LA SEQÜENCIACIÓ D’IMATGES

(treballs d’alumnes)

EXERCICI PRÀCTIC

Fes el projecte gràfic de disseny d’una careta

televisiva, utilitzant cinc imatges seqüenciades que es

transformen gradualment i creen una imatge final impactant.

Com a tema tria una idea que serveixi per encapçalar un

curmetratge informatiu o lúdic sobre el teu centre

d’ensenyament (Festa de Nadal, Dia de la dona

treballadora, Carnestoltes, Sant Jordi, Festa de les Cultures

…)

Primer, fes un guió que expliqui la seqüència i el que ha

d’aparèixer en cadascuna de les imatges. A continuació un

esborrany a llapis procurant que alguna forma estigui

present en les cinc imatges com a referència visual i lligam

en totes elles. Tingues en compte elements expressius de la

imatge estudiats fins ara com la il·luminació, el

color, l’enquadrament, etc

Després, una vegada dibuixades les imatges definitives, tria

una tècnica que proporcioni un acabat atractiu al teu treball.

LLENGUATGES SEQÜENCIATS

AUCAImatge fixa

(vinyeta)

Dibuix

Text de referència

Guionització

Muntatge

Pàgina

Enquadrament

Angulació

CÒMICImatge fixa

(vinyeta)

Dibuix

Text de referència

Bafarades de diàleg

Onomatopeies

Codis cinètics

Guionització

Muntatge

Tira/Pàgina/Llibre

Enquadrament

Angulació

FOTONOVEL·LAImatge fixa

(vinyeta)

Fotografia

Text de referència

Bafarades de diàleg

Guionització

Muntatge

Pàgina/Llibre

Enquadrament

Angulació

CINEMAImatge mòbil

(pla/pla-seqüència)

Fotografia

Diàlegs sonors

Música i sorolls

Guionització

Muntatge

Escena/Seqüència/

Pel·lícula

Enquadrament

Angulació

TELEVISIÓImatge mòbil

(pla/pla-seqüència)

Imatge electrònica

Diàlegs sonors

Música i sorolls

Guionització

Edició

Escena/Seqüència/

Programa

Enquadrament

Angulació

LLENGUATGES SEQÜENCIATS

Una auca és un conjunt d’imatges

acompanyades, cadascuna, d’una llegenda, que

explica els diversos episodis d’una història.

En el còmic, les vinyetes integren el text a la imatge i

incorporen signes gràfics característics, indicadors

d’accions i moviments.

En la fotonovel·la, les imatges són fotografies que

incorporen els textos dels diàlegs i els comentaris

corresponents, igual com el còmic.

El cinema, reprodueix el moviment i el so real. Això li

proporciona un caràcter més real insuperable per altres

llenguatges seqüenciats.

L’ANGULACIÓ I L’ENQUADRAMENT

Sigui quin sigui el mitjà graficoplàstic o tecnològic que s’utilitzi en la creació d’una imatge, cal potenciar al màxim la seva

força comunicativa. Una manera bàsica d’aconseguir-ho és emfatitzant el tema amb la selecció d’una angulació i un

enquadrament determinats.

La combinació d’aquests dos factors pot fer que una imatge sigui suggeridora i atractiva, o que, pel contrari, no tingui cap

interès.

L’enquadrament

Pla general (panoràmica). S'utilitza per contextualitzar a l'espectador, respecte del lloc on passarà l'acció, en aquest plànol el

personatge amb prou feines es visualitza o simplement no el veurem fins al proper plànol, el que destaca és el paisatge, la part

frontal d'un edifici, una casa o l'interior del lloc si és tancat.

L’enquadrament fa referència al fragment d’espai que representa cada imatge. La planificació és la relació de distància i

grandària entre la càmera i el motiu. Si prenem la figura humana com a mesura, segons ocupi una major o menor escala

en l’escena ens trobarem tot aquest seguit de plànols:

Pla de conjunt. Mostra la figura humana de forma

completa situada en un espai que pot ser més o

menys ampli. Es comencen a veure millor els detalls

de la persona, però encara no queden ben definits els

trets de la seva fesomia.

Pla general. Serveix per descriure l’espai on succeeix

l’acció. La figura humana es presenta força

petita, situada en un gran escenari natural, urbà.

Pla americà. Mostra la persona des del cap fins

els genolls. Va agafar aquest nom perquè era un

pla característic de les pel·lícules de l’oest. Permet

veure els moviments fins l’alçada de les pistoles.

Pla mig. Ensenya la figura humana des del cap fins la cintura.

Aquest pla permet mostrar amb més detall els trets d’una

persona, l’expressió de la seva cara, de les seves mans.

Primer pla. Mostra el rostre i el començament de

l’espatlla. Aquesta proximitat facilita l’observació de

l’estat anímic del personatge i el poder identificar-nos

amb ell, viure millor els seus conflictes, emocions, etc

Primeríssim primer pla. Relacionat amb el primer pla, incideix

encara més en la proximitat. Mostra el rostre des del front fins a

la barbeta, tot incrementant l’expressivitat i accés al món interior

del personatge.

Pla detall. En la pantalla només es mostra una part del cos (els ulls, la boca, ...) o un objecte de l’escena. Té finalitat

expressiva o també la d’avisar-nos que posem atenció en un element que té un paper important en l’argument.

L’angulació es refereix a la posició que adopta la càmera pel que fa a l'objecte o als personatges que enquadra. Segons

es trobi més alta o més baixa que el que enquadra, tenim un tipus d'angle o un altre. De vegades, el punt de vista és el

factor que determina el significat de la imatge, per la qual cosa es converteix en un element clau de l'anàlisi. Els

principals angles i els seus significats són:

L’angulació

Pla horitzontal. El nivell de la presa

coincideix amb el centre geomètric de

l'objectiu o bé amb la mirada de la figura

humana. La càmera està situada a

l'altura dels ulls dels personatges,

independentment de la seva postura. Pla picat. Presa des de dalt cap avall,

provocant la percepció de

petitesa, innocència i/o víctima.

Pla inclinat. Presa en diagonal, accentua la inestabilitat,

s'usa quan és una escena confusa o quan algú s'està

caient.

Pla contrapicat. Presa des de baix cap amunt,

simulant que el personatge o objecte és gegant i per

tant, amenaçador.

CREACIÓ I SITUACIÓ D’UN PERSONATGE EN ENQUADRAMENTS DIFERENTS

(treballs d’alumnes)