Download - Narrar amb seqüències d'imatges
NARRAR AMB SEQÜÈNCIES D’IMATGES
OBJECTIUS
-Aplicar i apreciar la seqüenciació d’imatges.
-Saber comunicar seleccionant espai i temps en les imatges.
-Identificar els llenguatges seqüenciats.
-Utilitzar amb intenció l’angulació i l’enquadrament.
-Ser conscient de la necessitat de fer un guió de treball.
Una imatge representa un espai, un aspecte d’un objecte, un instant d’una
acció… Una imatge proporciona un cúmul de sensacions que deriven del
tema que representa i de l’expressivitat de la seva composició.
Una imatge es pot analitzar i interpretar per ella mateixa, independentment
de qualsevol altra.
LA SEQÜÈNCIA
-Dues o més imatges es poden encadenar una darrera l’altra per a descriure alguna cosa o explicar una acció. Aquestes
imatges formen una seqüència.
-En una seqüencia, totes les imatges estan estretament relacionades i depenen les unes de les altres, de manera que ja
no es poden valorar individualment.
-Donat que és impossible explicar-ho tot, cal fer una selecció d’allò que es vol descriure o que es vol narrar. Això obliga a
fer una fragmentació de l’espai i del temps quan es decideix què passa i a on passa cada imatge.
Aquest acudit visual es crea amb els canvis
arquitectònics que s’expliquen en la seqüència
de les quatre vinyetes. Si les prenguéssim per
separat, el missatge humorístic no es produiria.
EXERCICI PRÀCTIC
El que es veu directament es pot relacionar amb el que se sap de les coses. Aquí hi ha dues seqüències de dibuixos
incompletes. Cal que apliquis el coneixement visual de la realitat per completar les seqúències. Afegeix-hi els dibuixos que
la lògica et marqui.
Aquestes dues seqüències narratives estan formades per les mateixes imatges. Quan es modifica l’ordre, es
modifica el seu significat. Pensa en quin és el significat en cadascuna de les seqüències.
L’ordre de presentació de les imatges en una narració crea una estructura temporal que és essencial per a
compendre el significat de la història. Si es modifica l’ordre narratiu, es transforma en un altre argument.
Seqúència conològica d’una col·lisió frontal d’un vehicle.
Seqúències condensades en una sola imatge.
EXEMPLES D’APLICACIÓ DE LA SEQÜENCIACIÓ D’IMATGES
(treballs d’alumnes)
EXERCICI PRÀCTIC
Fes el projecte gràfic de disseny d’una careta
televisiva, utilitzant cinc imatges seqüenciades que es
transformen gradualment i creen una imatge final impactant.
Com a tema tria una idea que serveixi per encapçalar un
curmetratge informatiu o lúdic sobre el teu centre
d’ensenyament (Festa de Nadal, Dia de la dona
treballadora, Carnestoltes, Sant Jordi, Festa de les Cultures
…)
Primer, fes un guió que expliqui la seqüència i el que ha
d’aparèixer en cadascuna de les imatges. A continuació un
esborrany a llapis procurant que alguna forma estigui
present en les cinc imatges com a referència visual i lligam
en totes elles. Tingues en compte elements expressius de la
imatge estudiats fins ara com la il·luminació, el
color, l’enquadrament, etc
Després, una vegada dibuixades les imatges definitives, tria
una tècnica que proporcioni un acabat atractiu al teu treball.
LLENGUATGES SEQÜENCIATS
AUCAImatge fixa
(vinyeta)
Dibuix
Text de referència
Guionització
Muntatge
Pàgina
Enquadrament
Angulació
CÒMICImatge fixa
(vinyeta)
Dibuix
Text de referència
Bafarades de diàleg
Onomatopeies
Codis cinètics
Guionització
Muntatge
Tira/Pàgina/Llibre
Enquadrament
Angulació
FOTONOVEL·LAImatge fixa
(vinyeta)
Fotografia
Text de referència
Bafarades de diàleg
Guionització
Muntatge
Pàgina/Llibre
Enquadrament
Angulació
CINEMAImatge mòbil
(pla/pla-seqüència)
Fotografia
Diàlegs sonors
Música i sorolls
Guionització
Muntatge
Escena/Seqüència/
Pel·lícula
Enquadrament
Angulació
TELEVISIÓImatge mòbil
(pla/pla-seqüència)
Imatge electrònica
Diàlegs sonors
Música i sorolls
Guionització
Edició
Escena/Seqüència/
Programa
Enquadrament
Angulació
LLENGUATGES SEQÜENCIATS
Una auca és un conjunt d’imatges
acompanyades, cadascuna, d’una llegenda, que
explica els diversos episodis d’una història.
En el còmic, les vinyetes integren el text a la imatge i
incorporen signes gràfics característics, indicadors
d’accions i moviments.
En la fotonovel·la, les imatges són fotografies que
incorporen els textos dels diàlegs i els comentaris
corresponents, igual com el còmic.
El cinema, reprodueix el moviment i el so real. Això li
proporciona un caràcter més real insuperable per altres
llenguatges seqüenciats.
L’ANGULACIÓ I L’ENQUADRAMENT
Sigui quin sigui el mitjà graficoplàstic o tecnològic que s’utilitzi en la creació d’una imatge, cal potenciar al màxim la seva
força comunicativa. Una manera bàsica d’aconseguir-ho és emfatitzant el tema amb la selecció d’una angulació i un
enquadrament determinats.
La combinació d’aquests dos factors pot fer que una imatge sigui suggeridora i atractiva, o que, pel contrari, no tingui cap
interès.
L’enquadrament
Pla general (panoràmica). S'utilitza per contextualitzar a l'espectador, respecte del lloc on passarà l'acció, en aquest plànol el
personatge amb prou feines es visualitza o simplement no el veurem fins al proper plànol, el que destaca és el paisatge, la part
frontal d'un edifici, una casa o l'interior del lloc si és tancat.
L’enquadrament fa referència al fragment d’espai que representa cada imatge. La planificació és la relació de distància i
grandària entre la càmera i el motiu. Si prenem la figura humana com a mesura, segons ocupi una major o menor escala
en l’escena ens trobarem tot aquest seguit de plànols:
Pla de conjunt. Mostra la figura humana de forma
completa situada en un espai que pot ser més o
menys ampli. Es comencen a veure millor els detalls
de la persona, però encara no queden ben definits els
trets de la seva fesomia.
Pla general. Serveix per descriure l’espai on succeeix
l’acció. La figura humana es presenta força
petita, situada en un gran escenari natural, urbà.
Pla americà. Mostra la persona des del cap fins
els genolls. Va agafar aquest nom perquè era un
pla característic de les pel·lícules de l’oest. Permet
veure els moviments fins l’alçada de les pistoles.
Pla mig. Ensenya la figura humana des del cap fins la cintura.
Aquest pla permet mostrar amb més detall els trets d’una
persona, l’expressió de la seva cara, de les seves mans.
Primer pla. Mostra el rostre i el començament de
l’espatlla. Aquesta proximitat facilita l’observació de
l’estat anímic del personatge i el poder identificar-nos
amb ell, viure millor els seus conflictes, emocions, etc
Primeríssim primer pla. Relacionat amb el primer pla, incideix
encara més en la proximitat. Mostra el rostre des del front fins a
la barbeta, tot incrementant l’expressivitat i accés al món interior
del personatge.
Pla detall. En la pantalla només es mostra una part del cos (els ulls, la boca, ...) o un objecte de l’escena. Té finalitat
expressiva o també la d’avisar-nos que posem atenció en un element que té un paper important en l’argument.
L’angulació es refereix a la posició que adopta la càmera pel que fa a l'objecte o als personatges que enquadra. Segons
es trobi més alta o més baixa que el que enquadra, tenim un tipus d'angle o un altre. De vegades, el punt de vista és el
factor que determina el significat de la imatge, per la qual cosa es converteix en un element clau de l'anàlisi. Els
principals angles i els seus significats són:
L’angulació
Pla horitzontal. El nivell de la presa
coincideix amb el centre geomètric de
l'objectiu o bé amb la mirada de la figura
humana. La càmera està situada a
l'altura dels ulls dels personatges,
independentment de la seva postura. Pla picat. Presa des de dalt cap avall,
provocant la percepció de
petitesa, innocència i/o víctima.
Pla inclinat. Presa en diagonal, accentua la inestabilitat,
s'usa quan és una escena confusa o quan algú s'està
caient.
Pla contrapicat. Presa des de baix cap amunt,
simulant que el personatge o objecte és gegant i per
tant, amenaçador.
CREACIÓ I SITUACIÓ D’UN PERSONATGE EN ENQUADRAMENTS DIFERENTS
(treballs d’alumnes)