DISSABTE · 17 de novembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14823 - AVUI / Any XL. Núm. 13693 - EL PUNT

1,50€

8011

75-1

1787

81®

1808

21-1

1571

58®El Punt Avui

us convida als PremisRepublicansde l’Any

P14

EUROPA-MÓN P22-23

La primera ministra nomenadues persones de confiança perreemplaçar els dimissionaris May, ahir a Downing Street ■ EFE

May cercasuport mentrerefà el govern

AUGMENT · Els accidents hancausat 171 víctimes mortals finsahir, dues més que les que hi vahaver en tot l’any passat

CAUSES · Trànsit apunta a lesdistraccions i a l’alta velocitat coma causes del repunt del’accidentalitat a les vies catalanes

Més morts en accident detrànsit que en tot el 2017

NACIONAL P16

SENSIBILITZACIÓ · Una novacampanya d’Interior alerta,justament, del risc de norespectar els límits de velocitat

Els participants en la reunió d’ahir, moments abans que comencés ■ EFE / ALEJANDRO GARCÍA

Poques coincidències a la primera reunió de la taula de diàleg

“Consens de mínims”

P6-7

Amenaça de bloqueigtotal avui a França

Europa-Món P23

La víctima era un experimentat guia derutes d’aventura i expert en motos

Nacional P18

Un mort a causa deles intenses pluges

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE NOVEMBRE DEL 2018

l bolero que diu“reloj, no marques

las horas” ha anat so-nant aquests darrersdies fos l’hora que fosa la ràdio. El desigd’aturar el temps que

cantava Lucho Gatica no ha pogut evi-tar que acabés marxant d’aquest món,mentre la seva veu enregistrada seguiagenerant drets d’autor per als seus he-reus.

Que un rellotge no marqui les horesvindria a ser un desig per aturar eltemps, l’espai, per congelar un momenten què en aquesta cerca contínua de fe-licitat que és, en part, la vida, ens sem-bla haver-la trobat. Que s’aturi i que lafelicitat s’allargassi. Tot i que si ens per-cebem feliços és pel contrast amb al-tres moments en què no ho som. Nopodem ser eternament feliços, i el re-llotge no s’atura.

Però sí que és cert que aquest desigl’hem tingut, i sovint per qüestions benquotidianes, per un so, una mirada, unapronúncia, un gest, un gust que és ca-paç de condensar aquest esperit. Unaespiral que et trepana el cervell i t’acce-lera el cor, com en un estadi d’enamora-

ment. Atura’t, si us plau. Temps, atura’t.Una altra voluntat que s’aturi el rellotgeés la de Faust, la de vendre’s l’ànima aldiable per evitar el precipici de l’envelli-ment i del destí final de la mort. Peròcom bé ens recorda Joan-Carles Mèlich,home amarat de filosofia literària, somfinits. Som vulnerables, de vulnus, “feri-da” en llatí. L’ésser humà, raona Mèlichen dues de les seves darreres novetatseditorials, La condició vulnerable (Arcà-dia) i Contra els absoluts (Fragmenta),fereix i pot ser ferit. I ferida no noméscom a sinònim de dolor o sofriment, si-nó d’afectació. Sempre hi ha “algunacosa” que ens sorprèn, que ens envaeix,diu Mèlich, i mai som prou competentsper donar-hi resposta. I encara: “El coshumà és un cos ferit per les sotragadesde les presències i absències dels altres,pels amors i les seves indiferències”, lesabsències, pèrdues, cicatrius del pas-sat. Ho escrivia Virginia Woolf a Lesones, viure és posar pedaços a aques-tes cicatrius de la vida. D’aquí també elbolero per retenir els bons moments iencara la necessitat de la carícia, la ten-dresa, per fer suportable la vida.

E

Keep calmXavier Graset

Vulnerables

Una altra voluntat que s’aturiel rellotge és la de Faust, lade vendre’s l’ànima al diableper evitar el precipici del’envelliment i del destí final

objectiu és ara la celebraciód’un referèndum vinculant,acordat, etcètera. S’havien ex-

pressat altres fites: l’estat propi, la in-dependència, la república, la democrà-cia. Hem tornat a la idea del referèn-dum, que inclou la democràcia i que,segons el resultat que se n’obtingués,inclouria o exclouria les altres reclama-cions. Jo ho abono, ho he dit en altresocasions: fer un referèndum de debò,amb els independentistes que explica-rien en campanya com d’encertat seriaque Catalunya seguís el propi camí i els“unionistes” farien atractiva la vincula-ció amb Espanya. Els electors decidi-rien entre les dues ofertes raonades. Al-guns objecten que Espanya no ens dei-xarà mai fer un referèndum. No estracta que ens el deixi fer sinó de fer-loconjuntament. Més difícil és que Espa-nya i Europa ens permetin una inde-pendència unilateral i no acordada. Estracta, doncs, de fer inevitable el refe-rèndum, que l’altra part entengui queés l’única solució per resoldre el conflic-te plantejat, si no és que hi ha altresinstruments més eficaços que no séveure. Ells son els polítics.

L’

Entenc que per fer el referèndum“inevitable” cal tensar la corda, mante-nir viu el malestar català. Si s’afluixa,l’Estat també es relaxarà. La meva pre-gunta és: totes les maniobres que elnostre actiu i activista president Torraexecuta condueixen a l’objectiu del ce-lebrar el referèndum que reclama?Aquesta setmana ha estat al País Basc.S’ha vist amb el lehendakari Urkullu,que li ha recomanat de no tombar elgovern de Pedro Sánchez perquè ofe-reix més possibilitats que un d’alterna-tiu del PP o de Ciutadans, o de tots dosjunts. Torra diu que no hi veu la dife-rència. No la hi veu? Seria més factible

el referèndum amb uns partits qued’entrada volen suspendre l’autono-mia? En acabat, Torra es va reuniramb Otegi. No sé si és gaire oportunala seqüència de visites. Em sembla queUrkullu s’ha d’haver molestat. Del líderabertzale el nostre president recull laidea de Galeusca, que no és ni tan solsseva, sinó que ja l’havia formulada Pe-re Esteve quan tenia vara alta a Con-vergència: la unió de Catalunya, Galí-cia i el País Basc en algunes coses. Ai-xò empeny el referèndum o, en canvi,ajuda a la dispersió de la qual ja anemprou sobrats? I una altra cosa: si estracta d’acumular esforços i de posar-ho difícil, per què no la unió amb elPaís Valencià i les Balears, que perta-nyen al nostre cercle cultural, com elpresident sap?

Torra diu o insinua que si els presosno són absolts, com no ho seran, la in-dignació catalana serà tan alta que tin-drem la independència servida. Perquina via? Per una reincident declara-ció unilateral o perquè el referèndumserà llavors indefugible? O no ho expli-ca o jo no ho entenc. La confusió aug-menta cada dia.

“Es tracta desaber si les accionsde Torra fan queens hi acostem o no

Vuits i nous

Objectiu referèndumManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

hir, finalment, es va celebrar aBarcelona la famosa cimera peldiàleg convocada pel president

Quim Torra. I va ser, com ja es pre-veia, una cimera descafeïnada; desca-feïnada perquè no hi van anar ni laCUP, ni el PP ni Ciutadans. Avui, vis-tes les absències, segur (ja ho feienahir a la tarda molts digitals) quemolts diaris parlaran del fracàs deTorra i de la cimera. I jo em pregunto:és, segur, un fracàs de Torra? O de lacimera? A mi, com que m’agrada mésremarcar les presències que hi havia(el govern, JxCat, ERC, el PSC-Units iels comuns) que no pas les absències,em sembla que el fracàs és dels que nohi van anar, i que ho hauríem de re-marcar. Perquè, com es pot parlarconstantment de diàleg i no anar auna cimera pel diàleg? Que no hoveuen, que se’ls veu el llautó? O és queaquest és el diàleg que volen? Que no-més hi hagi diàleg per parlar del que

A “La cimera d’ahirva retratar quin ésel grau de diàlegque vol cadascúells volen? Si un vol diàleg, va allà on elconviden a dialogar. Si no, és que noen vol. O, encara més greu, que emsembla que és el cas, que vol dinamitaruna cimera, només dinamitar-la, pelsimple titular d’un dia, pel que avui fa-ran alguns mitjans. És això? Preferei-xen el titular d’un dia, que a ells elssembla que els va bé, al diàleg? CarlosCarrizosa (“Per què em demana la pa-raula, senyor Carrizosa?”) diu que Csno hi va perquè el govern “està substi-tuint el Parlament per xiringuitos, fò-rums i cimeres de diàleg que no donenals altres l’oportunitat d’intercanviar

opinions amb llums i taquígrafs”, i elnou líder del PP, Alejandro Fernán-dez, per no quedar-se curt, diu: “Si enshaguessin trucat perquè es vol parlarde com millorar la convivència a Cata-lunya, hi hauríem anat, però ells no-més volen parlar dels presos polítics, ino n’hi ha.” Brillants, els arguments.Segur que no es podia parlar de tot, enaquesta cimera? O és que a vostès noels interessava asseure’s en una taulajunts perquè això no crispa l’ambientsinó que el destensa. Aquest és el seudiàleg? No presentar-s’hi? De la CUP(“A la cimera no hi anirem perquè esvol tancar des de dalt un diàleg quehauria de ser des de baix”, argumenta-va Natàlia Sànchez a mitja setmana)ni els en parlo. Però em sembla evi-dent que el diàleg “des de dalt” no deupas impedir “el de baix”. En tot cas, lacimera del diàleg podia haver anat mi-llor, segur. Però va deixar clar quin ésel grau de diàleg que vol cadascú.

Aquest és el seu diàleg?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

D’ençà que la primera minis-tra britànica, Theresa May, va

anunciar el preacord pel ‘Brexit’ haanat creixent a marxes forçades lacrisi del seu govern i, en canvi, s’hananat desinflant les expectatives da-vant el protocol de desconnexióamb la Unió Europea. Els mateixoscompanys euroescèptics del grupconservador s’estan afanyant a re-collir les signatures necessàries perimpulsar la moció de censura quepodria fer caure la seva cap de files,decebuts amb les concessions aBrussel·les. Que entre les set dimis-sions que la notícia ha provocat algabinet de May s’hi compti precisa-ment la del ministre responsabledel ‘Brexit’ ja dona una idea precisade l’abast del conflicte. L’alternativaa la situació actual, però, no és sen-zilla. Amb les eleccions europees al’horitzó i el govern escocès ama-tent a la possibilitat de reeditar unreferèndum per la independència,el fracàs d’una separació ordenadai mínimament satisfactòria podriapassar factura a tothom.

Que Irlanda del Nord pugui gau-dir de privilegis duaners i comer-cials en el nou marc normatiu és,d’altra banda, un punt que cou es-pecialment als nacionalistes esco-cesos. Mentrestant, la Comissió Eu-ropea té pressa per tal que no esmalmeni el preacord i manté l’agen-da de la cimera de líders previstaper al dia vint-i-cinc d’aquest ma-teix mes, on s’hauria de segellar de-finitivament el conveni. Igualment,per dimarts vinent s’ha convocatels ambaixadors dels vint-i-set es-tats membres amb l’objectiu decompartir punts de vista i amb dub-tes seriosos sobre les possibilitatsque May passi d’aquesta data ocu-pant el seu càrrec. En vista de les di-mensions del problema que la inca-pacitat dels negociadors ha anatengreixant, l’única certesa és quecap escenari és descartable.

L’incertpreacord pel‘Brexit’

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Després de l’impactant documental Ciutat Morta,els dos realitzadors presenten una nova produc-ció, en aquest cas centrada en la mort d’un immi-grant al CIE de Barcelona. Idrissa, crònica d’unamort qualsevol és un nou exemple de bon cinemadocumental de denúncia i compromís.

ENTRENADOR DEL MANCHESTER CITY

Cinema de denúncia

El tècnic català ha tornat a demostrar el seu com-promís nacional i la solidaritat contra la injustíciaque suposa l’empresonament dels dirigents inde-pendentistes i que ha denunciat internacional-ment, amb la visita que va fer a Lledoners, on vafer una conferència i va veure els presos polítics.

-+=

-+=

Fusió musical d’èxit globalRosalía

Compromís i projeccióPep Guardiola

-+=

Xapo Ortega i Xavier Artigas

Amb només 25 anys l’artista catalana de Sant Es-teve Sesrovires va pel camí de convertir la seva in-novadora fusió de flamenc i hip hop en un feno-men d’èxit global després de guanyar amb la can-çó Malamente dos Grammy llatins en la darreragala d’aquests prestigiosos premis musicals.

CANTANT

REALITZADORS DE DOCUMENTALS

EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE NOVEMBRE DEL 2018 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Un artmediocre

i va haver un temps en què els artistessubministraven els patrons visuals de la societat.

Les seves obres influïen poderosament en els codis delcinema, de la publicitat, del disseny de productes i demoltes altres parcel·les de la indústria de l’espectacle il’entreteniment. I, per descomptat, els de lesrevolucions polítiques. Eren l’avantguarda. Però aquestlideratge l’han anat perdent. Avui són els artistes, com amínim els que promouen les esferes del poder i els quereben més atenció mediàtica, els qui manlleven idees

sense cap ànim transgressor. Entenim la trista prova amb elnord-americà Jeff Koons, queacaba de ser condemnat a pagaruna morterada de diners per haverplagiat un anunci d’una marca deroba femenina en una de les sevesescultures, Fait d’hiver (1985), quees va exposar fa uns anys al Centre

Georges Pompidou de París i que va ser subhastada peruns milions de res a la sala Christie’s de Nova York. Noés el primer cop que Koons, un dels artistes méscotitzats, és acusat de lladre d’imatges senseresignificar-les en cap sentit. Amb personatges comaquest, no és que l’art hagi sacrificat la seva originalitatsinó directament la seva raó de ser. Però que tot el quehan encapsulat els museus i les galeries no ens faciperdre de vista que l’essència més pura de la creaciócontinua estant en els estudis dels artistes que maifiguren en les llistes top. I en l’espontaneïtat del carrer.

H

Jeff Koons, undels artistes‘top’, ha estatcondemnatper plagiar unanunci

http://epa.cat/c/mgaro6

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

Els consellers avalen les tresllistes per deslegitimar el blocdel 155 i valoren la concentracióper al dia 7 com “el primer acteunitari de campanya”.

10anys

20anys

La vicepresidenta del governespanyol, Teresa Fernández dela Vega, va prometre a Sauraque avui com a màxim hi hauriaun nou model de finançament.

El president de la Generalitat,Jordi Pujol, ja té pràcticamentdefinida la fórmula de pactefiscal que vol negociar lapròxima legislatura.

Front comú Incompliment Nou pacte fiscalTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE NOVEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

article 123 de lasacrosanta i pè-

tria Constitució espa-nyola explica que elConsell General delPoder Judicial (CGPJ),

l’òrgan de govern de la Justícia, estaràpresidit pel president del Tribunal Su-prem, que al seu torn serà nomenatpel rei a proposta del mateix CGPJ. Elsmembres d’aquest consell són 12 jut-ges i magistrats i 8 advocats i juristestriats entre els professionals “de reco-neguda competència i amb més de 15anys d’exercici de la professió”, segonsel text constitucional. La seqüència ésben lògica: es nomenen els membresdel CGPJ i aquests trien el seu presi-dent, que alhora presidirà el TribunalSuprem. No sembla un mal sistema:res millor que un grup de jutges i d’ad-vocats de prestigi per governar el po-der judicial. Tanmateix, quan passemdel paper als fets, la seqüència s’alterai la manipulació política de la Justícia aEspanya fa que la democràcia esdevin-gui una carcanada, buida per fora i perdins. Em poso en la pell dels advocats

“de reconeguda competència” que se-ran nomenats com a membres delCGPJ pel Congrés i el Senat a propostadels partits, i un calfred em puja perl’espinada. Quina humiliació, quina ver-gonya! La Constitució els atorga la fa-cultat de triar ni més ni menys que elpresident del Tribunal Suprem, la cús-pide de la piràmide judicial, però elspolítics espanyols ja han decidit perells. És més, primer han triat qui seràel president i després han començat afer la llista dels membres del CGPJ–que hauran d’acceptar el seu càrreccom a membres d’un òrgan que l’ar-quitectura constitucional havia volgutindependent de les ingerències políti-ques– amb la seva llibertat coartadad’antuvi. Els partits polítics els impo-sen el nom del president, i ells haurande limitar-se a validar-lo. És la perver-sió del sistema democràtic expressadaamb tota cruesa. Qui pot confiar en lallibertat i independència dels tribunals,si el seu màxim òrgan de govern estàcorcat per les ingerències polítiquesdes de l’origen?

L’

Full de rutaGermà Capdevila

Humiliacióprofessional

La manipulació política de laJustícia a Espanya fa que lademocràcia esdevingui unacarcanada, buida per fora iper dins

mitjans de juliol del 1917, des-prés d’un període de convales-cència, el tinent Siegfried Sas-

soon va enviar una carta oberta a lesautoritats militars on condemnava lapolítica britànica de guerra i el sacri-fici inútil d’homes. L’epístola trans-cendí i fou publicada a la premsa i lle-gida en seu parlamentària. Sassoonno fou jutjat per una cort militar. Benal contrari, se’l va considerar com amentalment alienat, i sota una diag-nosi de neurastènia ingressà a l’hos-pital de guerra de Craiglockhart. Fouaquí on l’autor de The Old Huntsmantravà amistat amb un jove i promete-dor poeta: Wilfred Owen.

VE L’ANÈCDOTA a tomb quan aquestdarrer 11 de novembre s’ha rememo-rat, ara ha fet cent anys, el final de laI Guerra Mundial. Un conflicte des-carnat que canvià radicalment elpunt de vista de dos homes que s’ha-vien enrolat voluntàriament a les fi-les de l’exèrcit. Homes que com Ed-mund Blunden, Isaac Rosenberg oRobert Graves –entre altres– van tro-

A bar en la poesia el llenguatge per des-criure –i denunciar– els desastres dela guerra. Una generació única cone-guda a l’època com a War Poets.

CERTAMENT ELLS NO FOREN els primersen vincular guerra i poesia. Peròquan llegeixes a Break of Day in theTrenches, d’Isaac Rosenberg: “Thedarkness crumbles away / It is thesame old druid Time as ever”, t’ado-nes que mai abans la lírica s’haviaconfrontat amb aquella força al dra-ma de la guerra. Un contrast –tambéde classe– amb Rupert Brooke i elseu apologètic The Soldier, tal vega-da perquè Brooke mai no va comba-tre al front –traspassà abans d’arri-bar a Gallipoli– i s’estalvià les imat-ges de l’horror i la misèria. De fet,Sassoon va tenir sort. Milers de sol-dats foren afusellats en consells deguerra per haver anteposat la vida ala mort. I d’aquí a la idea de futilitathi ha tan sols una passa. I és així queaquest i Wilfred Owen són els ga-rants d’aquella idea. La futilitat deviure i de morir d’una forma absurda

fins al punt d’haver de qüestionar elmateix sentit de l’existència i els fo-naments morals de l’ésser. Owen,empès per Sassoon, trobà en la poèti-ca el recurs on fixar amb el mot aque-lla intensitat impossible d’emmarcaren la mera convenció. “If anythingmight rouse him now / The kind oldsun will know”, escriu Owen en re-cordar la figura inerta d’un soldat rasmort en ple camp de batalla.

A L’HOSPITAL DE GUERRA de Craiglock-hart es va reescriure la història de lapoesia tal com ara l’entenem. Owen,Blunden i Rosenberg eren millorspoetes que Siegfried Sassoon. Peròsense ell els War Poets mai no hau-rien arribat a la dimensió descomu-nal que els defineix. Una dimensióque pivota al voltant de dues pautesentre si complementàries: narrarl’inenarrable i un sentit de comunióenvers l’altre. Una forma d’empatiauniversal que ens obre a l’enigmad’aquell nexe intangible: l’alteritatque inaugura la modernitat poètica acomençaments del segle XX.

Jordi Solà. Escriptor

Guerra i poesiaTribuna

Volemetiquetatgesrealsb Des de fa alguns dies, ananta comprar als supermercats,m’he adonat que moltes per-sones es paren a mirar ambatenció l’etiquetatge dels pro-ductes. Cada vegada ens fiemmenys de les etiquetes tanbàsiques com són “light”, “0sucres afegits” o “0% greixos”que trobem als aliments queconsumim habitualment. Engeneral, a l’hora de llegir elsnutrients d’aquests articles,veiem que segueixen sent pocsaludables. Mirar els produc-tes al detall per veure la sevacomposició i saber els seuspercentatges respecte als di-ferents nutrients acaba sentuna tasca mandrosa per atots i ens fa perdre més tempsen el moment de fer la com-pra. M’agradaria proposar ales grans indústries un etique-tatge alternatiu que reflecteixiclarament de què estan com-

postos els productes. Unaetiqueta vistosa que adver-teixi que un cert aliment téun alt contingut de sucres ode greixos saturats podriafacilitar-nos la compra i ensajudaria a creure de nou enles grans multinacionalsque manegen el mercatd’aliments.TAMARA CAPILLA LEBRATOL’Hospitalet de Llobregat (Barce-lonès)

L’altura delsenyor Icetab Llegeixo “La frase del dia”publicada en aquest diari eldia 13 de novembre passat enquè el conegut i talentós Mi-quel Iceta ens il·lumina sobreles actuacions dubtoses enquè ha caigut el Tribunal Su-prem pel que fa al referèndumde l’1-O.

És d’agrair tan sàvia refle-xió, si no fos que està més quecaducada pel temps que fa;navega per l’espai.

Al senyor Iceta se li veu elllautó quan opta per una acti-tud ambigua en què quedisempre present la seva alturapolítica.

Lamentablement, aquestcomportament i altres moltsemblants no deixen de seruna mostra més de les negui-toses i negatives expectativesque té aquest tan mal gover-nat país com ve sent Espanya,i el consegüent i dificultós fu-tur que ens espera.MIQUEL SEBASTIÀ I MARTÍNEZCastelldefels (Baix Llobregat)

Empatia iimmigraciób Les nostres actituds enles relacions amb les perso-nes immigrades són moltdiverses, difícils de classifi-car i més d’enumerar. Peròhi ha un denominador co-mú, que, en menor o majorgrau, hauria de formar partsempre en la seva valoració:l’empatia. Si tots interpre-

tem la paraula empatia coma sentiment que considera,analitza, valora i jutja la cir-cumstància personal de lespersones amb què tractem iles compara amb la nostrasituació, tenim la compren-sió personal molt avançada.La clau és que els immi-grants són éssers humanscom nosaltres que busquenl’oportunitat de viure comnosaltres, ja que a la terrad’on venen els hi ha estatimpossible, per diversesraons. És el mateix camíemprès pels nostres avant-passats, fa cinc segles, facent anys o en fa trenta.Pensem-hi, i el nostre tracteamb els immigrants conti-nuarà possiblement entrerespectuós o distant, peròdel resultat de la nostra ac-titud empàtica en sortiranciutadans de perfils convi-vencials bàsics, adaptablesa la nostra societat.JAUME VALLÉS MUNTADASSant Adrià de Besòs (Barcelonès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE NOVEMBRE DEL 2018

Pablo Iglesias, SECRETARI GENERAL DE PODEM

“Algú va convèncer Felip VI que el 3-O seria el seu 23-F. Iva ser exactament tot el contrari”

La frase del dia

“Hi ha políticsque passen lamajoria del seutemps enfadats,amb mala cara,desqualificant elsque no pensen comells, insultantdirectament els quediscrepen

e fet no justifica res. No ho justificaperquè des de l’odi només es potdestruir, és impossible construir.

Per construir cal complicitat, ajut, coope-ració, esforç compartit. Tots aquests con-ceptes, sense excepció, són contraris al’odi. La conclusió és òbvia, des de l’odi noes pot fer, només es pot desfer el que hanfet els altres o un mateix. L’odi és perma-nent i profund; la ira, passatgera. La pre-gunta que sorgeix a l’acte és: produeixplaer odiar? Suposant que sí, no és aquestauna satisfacció amarga? No té el gust delfel que no fa res més que incrementarl’enuig i accelerar el cercle viciós de l’odi? Aon acaba això? A on porta l’amargura delpropi fracàs? Perquè l’odi és un fracàs, elfracàs de no poder acordar. L’única alter-nativa per mantenir-se en aquesta dinàmi-ca és no pensar, embogir en la pròpia boge-ria, no parlar amb qui no pensa com unmateix, ignorar-lo, o no fer-ho per insultar-lo, desqualificar-lo i autojustificar-se ambels que pensen igual que un mateix. Ratifi-car-se en l’error.

AVUI L’ODI ÉS UNA ARMA política potent.També ho ha estat en el passat, però ho ha-víem oblidat. Si l’odi està lluny de la racio-nalitat, cal atiar-lo des de la passió, el senti-ment i la simplicitat: els jueus ens volenmal, els immigrants ens robaran la feina...Aquest sentiment té un origen en l’enveja ien la por; una i altra, manipulades, portena l’odi. Havíem pensat que la facilitat de co-municació faria avançar el món. Si es potparlar, és possible comunicar, el món ani-rà millor perquè evitarem els malentesos,podrem debatre i s’haurà d’acceptar la res-ponsabilitat del que es diu. L’home de ma-nera natural tendeix a l’empatia, per aixòparlar sempre millora les relacions, per-què les discrepàncies s’escurcen i les coin-cidències s’eixamplen, però perquè aixòpassi cal la presència, la identificació indi-vidual. Això és un fet, però quan és possibleexpressar el que es vulgui des de l’anoni-mat de les xarxes, la comunicació esdevéirresponsable, i des de la irresponsabilitat

D és fàcil odiar i actuar des de l’odi, perquè nocal donar compte del que es diu i per què esdiu. L’anonimat és destructiu perquè no télímit, no hi ha mesura, no hi ha responsabi-litat. És una paradoxa, l’abundància de co-municació des de l’anonimat incremental’odi.

HI HA POLÍTICS que passen la majoria delseu temps enfadats, amb mala cara, des-qualificant els que no pensen com ells, in-sultant directament els que discrepen.Quan arriben al final de la seva jornada,què es responen si es fan la pregunta “Quèhe fet jo per fer avançar les meves idees,què he fet jo pels altres, què he fet jo pelmeu país, per mi mateix”? El més probableés que es fiquin al llit sense resposta, per-què no s’han fet la pregunta. Fer-ho seriamassa dolorós, massa frustrant, massadestructiu, és millor no fer-ho.

ODIAR NO REDUEIX la nostra visió del món,no estreteix el nostre camp d’acció? En de-finitiva, no ens fa més pobres, més parro-

quials, perquè ens fa més limitats i curts?Qui odia tendeix a no escoltar, a no veure, ano tocar la realitat. És difícil odiar si es técuriositat pel món i pel que hi passa. Laconclusió és que qui odia opta per limitar-se i encongir-se com a persona, no des d’unúnic punt de vista i interès, sinó des demolts.

LA GUERRA ÉS la institucionalització del’odi, és l’odi estructurat com a procés i or-ganitzat per produir el màxim efecte, elmàxim de mal a l’adversari, però si la pauque segueix la guerra no s’impregna de pie-tat i respecte per l’adversari, la guerra no téutilitat, perquè, com algú ben conegut vadir, no es tracta de vèncer, sinó de convèn-cer. L’exemple paradigmàtic de l’odi va serla nostra guerra civil, perquè uns i altresvan convertir l’odi a l’adversari en el com-bustible per a la guerra, per no deixar a nin-gú enrere del front cruent de la batalla físi-ca ni de la misèria de la venjança de la rere-guarda.

SENTINT ALGUNS POLÍTICS parlar avui esdiria que han perdut la memòria del que vaser el conflicte. La misèria no va derivar dela guerra, sinó, i especialment, de la ven-jança del vencedor sobre el perdedor unavegada arribada la pau, que no va ser de re-conciliació, sinó d’exclusió. És per això quel’empatia de l’observador que busca la jus-tícia sempre està al costat del perdedor.

AZAÑA VA DEMANAR a Barcelona el 1938“pau, pietat i perdó” en un discurs històricfet al Saló de Cent de l’ajuntament, tot es-perant un dia en què tots els que llavorss’odiaven i es mataven es retrobarien, con-vençuts uns i altres que l’odi era estèril per-què arrasa l’ànima dels homes i les donesi que després d’una barbàrie com la viscu-da llavors només la pau, però sobretot lapietat i el perdó, porten la solució i per-meten la construcció d’un futur millor, mi-llor perquè havia de ser de tots i per desgrà-cia, per anys, només va ser d’alguns. L’es-perança d’Azaña es va truncar.

Joaquim Coello Brufau. Enginyer

L’odi no ho justifica totTribuna

SísifJordiSoler

otes les cuinesdel món haurien

de tenir, com a bande-ra, damunt el marbre,o en qualsevol espaipreferent, una planta

d’alfàbrega. No hi ha millor companyaque una mata d’alfàbrega per ser ad-mirada, flairada i, finalment, consumi-da. És una herba d’una simplicitat ro-tunda però d’unes virtuts extraordinà-ries que la doten de la capacitat d’ena-morar tots els sentits. I viure al costatd’un ésser que desprèn amor és glòria.

En aquest país de brots de julivert,l’alfàbrega ha d’obrir-se pas necessà-riament, de mica en mica, a passes pe-tites, demanant permís per no ofendre,

pessigant el sentit comú i el bon gust,com pessiga el seu perfum el palmellde les mans quan algú acarona la ver-dor de les seves fulles.

Una truita per sopar batejada ambquatre fulles d’alfàbrega arrencadesde la mata és una menja sanitària. Unallossada de pasta acabada d’escórrerde l’aigua bullent es converteix en unrequisit de pobres si és tocada pel per-fum de la planta fresca. I pel gaudi delsrics? Pels rics que tenen pinyons, nous,alls, oli, formatge, sal i, evidentment,un manat d’alfàbrega; la salsa que re-sulta de trinxar tots aquests ingre-dients no té rival que li faci ombra. Elcondiment a base de tomàquet és uni-formitat, el pesto és caràcter!

No hi ha generositat més gran quela d’una planta oferint-se cada dia perser consumida. Només hi ha una ma-nera d’estar a l’altura d’un regal tan su-blim: cuidar, com si fos la nostra mare,la mare natura que ens la regala.

T

De set en setJordi Panyella

Una plantad’alfàbrega

Viure al costat d’un ésser quedesprèn amor éscom viure a la glòria

Poques coincidències imolta llunyania. La reunióque va celebrar ahir el go-vern amb els grups parla-mentaris de Junts per Ca-talunya, ERC, el PSC i Ca-talunya en Comú Podemva servir per constatar lesprofundes diferències quemantenen pel que fa al’exercici del dret a l’auto-determinació, clau de vol-ta del conflicte polític ambl’Estat. Entre les coinci-dències: la situació d’ex-cepcionalitat política, lanecessitat de mantenir eldiàleg, la voluntat de resol-dre el conflicte per mitjanspolítics i poca cosa més.

El d’ahir va ser un puntde partida de les mateixesforces que, de fet, van per-metre el canvi de govern al’Estat per intentar acos-tar posicions a Catalunya,però des d’òptiques tandistants com la defensadel dret a decidir (els inde-pendentistes), d’un pactede claredat a la canadenca(els comuns) i d’una refor-ma estatutària (socialis-tes). “Hi ha hagut un con-sens de mínims en la ne-cessitat que hi hagi un dià-leg i una solució política al’actual repte que vivim”,va explicar la consellera dela Presidència i portaveudel govern, Elsa Artadi,després de més de dueshores de reunió al Palau dela Generalitat. L’executiureclama un debat efectiu ien igualtat de condicions,ja que una de les parts és ala presó o a l’exili i els inde-

pendentistes que podenseure a la taula reben“amenaces constants so-bre si acabaran també a lapresó o a l’exili”. De fet,l’enviat de JxCat, AlbertBatet, va anar més enllà iva observar que si es volque el president del seugrup, Jordi Sànchez, as-sisteixi a la pròxima troba-da, caldrà fer-la a la presóde Lledoners o bé que siguialliberat.

La sola celebració de lareunió n’era el principalmèrit. El govern va anun-ciar que n’hi haurà més, enles quals espera revertirles anunciades absènciesde Ciutadans, principalgrup de l’oposició, i els sub-grups del PP i la CUP. L’ex-ecutiu hauria volgut avan-çar més en la línia d’unfront antirepressiu contrala regressió en matèria dedrets i llibertats, però nova aconseguir arrencar delprimer secretari del PSC,Miquel Iceta, un pronun-

ciament unitari de pre-ocupació en aquest sentit,ni tampoc la constatacióque la “judicialització de lapolítica no porta enlloc” oque l’article 155 “no ha re-solt res”. Encara menys vaobtenir el compromís queno es tornarà a aplicar.

Artadi va recordar quetemps enrere els socialis-tes havien defensat l’auto-determinació en el progra-ma electoral i que hi ha-vien votat a favor al Parla-ment: “No sabem si araque hi ha més indepen-dentistes aquest dret els famés por.”

Iceta va remarcar que lasolució d’una reforma es-tatutària, combinada ambuna de constitucional,acabaria amb una votació iva requerir dos terços delParlament per afrontarqualsevol solució. “Hi hamés possibilitats que tot-hom acabi venint a la nos-tra que no pas al revés”, vaopinar Iceta, que va afegir-hi: “Estem molt lluny d’unacord, tan lluny que elprincipal grup de l’oposi-ció no ha participat en lareunió.”

Convergència amb comunsEn tot cas, sí que hi va ha-ver més punts de conver-gència entre els comuns,ERC i el president, QuimTorra, amb relació a un re-ferèndum acordat i ambreconeixement interna-cional i a la necessitatd’aturar la judicialitzacióde la política, segons va ce-lebrar la cap de files pode-mita, Jéssica Albiach. Co-

incideixen que no hi va ha-ver delicte de rebel·lió latardor passada i que el 155es va aplicar de manera ir-regular, però malgrat totmantenen les diferènciesen la manera d’arribar al’exercici de l’autodeter-minació. Els comuns plan-tegen que el pla de treballde la taula de diàleg siguinegociar els termes d’unreferèndum i posterior-ment anar a Madrid pertancar un pacte de clare-dat. “Sortim sense respos-tes. El full de ruta no potser la via unilateral, ques’ha demostrat fracassa-da, ni la reforma de l’Esta-tut que planteja el PSC”,va equidistar Albiach.

Des d’ERC, Sergi Sabriàes va congratular dels con-sensos assolits, encaraque siguin “petits”, i vaagrair als comuns la clare-dat a l’hora de defensar

l’exercici del dret a l’auto-determinació, però no esva estar de furgar en els“defectes obvis” que veuen el pacte que proposen,que no veu comparable aldel Canadà.

També hi va haver re-

trets pels absents volunta-ris a la cimera. Sabrià valamentar especialmentque no hi fos la CUP; Batetva fer el mateix amb “elssocis del tripartit del 155”del PSC, Ciutadans i el PP;i Iceta va recordar-los quela reunió deriva d’un man-dat parlamentari –una re-solució aprovada a instàn-cies socialistes–. Curiosa-ment, va ser Artadi i no Al-biach qui va rememorarque el primer que va posarsobre la taula la necessitatd’una cimera d’aquestescaracterístiques va serl’exdirigent dels comunsXavier Domènech quan esva reunir amb el presidentTorra a la Generalitat. ■

DiàlegincipientCIMERA · “Consens de mínims” en la primera reunió de lataula de diàleg entre govern, PSC i comuns ESCULL · Esconstata la llunyania al voltant del dret a l’autodeterminació

Emili Bella / Jordi AlemanyBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Hi ha hagut un acordmolt de mínims, peròhem pogut celebrar lareunió i aquesta és lapart positiva”Elsa ArtadiCONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA

“No sabem si araque hi ha mésindependentistesel dret al’autodeterminació lifa més por, al PSC”

El president, Quim Torra, amb elvicepresident, Pere Aragonès, i la restad’assistents a la cimera, ahir al Patidels Tarongers ■ ACN / BERNAT VILARÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els comuns volennegociar aquí unreferèndum i anardesprés a Madrid

EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE NOVEMBRE DEL 20186 |

Una campanyaalerta del risc del’excés de velocitat,després que s’haarribat a 171 morts

Proposada perSánchez, el seuingrés a la majoriaprogressista pot serun gest pel judici

L’exconsellerasocialista MarSerna entraràal CGPJ

Ja hi ha mésvíctimes queel 2017 a lacarreteraNacional

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE NOVEMBRE DEL 2018

Retratats sense fotoL’APUNT coherent amb la pura imposició que sempre han apli-

cat. Ara, l’absència de la CUP ja xoca més, ja que seriadesitjable que hi fos precisament per garantir que allòno acabi suposant el que tem: el segellat per dalt delque la gent va obrir per baix, i la renúncia a un dret al’autodeterminació que, per cert, defensen la majoriade votants de tots els grups de la taula. PSC inclòs.Òscar Palau

Més enllà dels (pocs) resultats concrets de la taula peldiàleg d’ahir, és bo que per un dia es difuminessin elsblocs granítics i els representants de dos terços llargsdel país es reunissin per buscar solucions polítiques. Ique ja anunciïn que ho seguiran fent regularment. Elsmés retratats, així, són els que no surten a la foto. Queno hi anessin Cs i el PP, de fet, no per trist deixa de ser

119272-1198391Q

Ni el dret a l’autodeterminació ni una reforma del’Estatut “reuneixen els dos terços necessarisdel Parlament”. Aquest va ser l’argument que vadefensar el líder del PSC, Miquel Iceta, per de-manar al govern que no continuï amb la voluntatde buscar ̈ “dreceres” perquè “hi ha ferides i do-lors que requereixen temps” que només troba-ran sortida en la política. Tot i que va instar a dei-xar de banda diferències conegudes i centrar-seen els elements de coincidència com el de denún-cia de qualsevol acte de violència o intimidació,va tenir temps per assegurar que veia més facti-ble votar l’Estatut que un referèndum d’inde-pendència. ■

Encara que la portaveu del Comuns, Jessica Al-biach, va començar amb un agraïment al presi-dent Quim Torra per convocar un espai on dialo-gar que reclamaven feia temps, va acabar retra-ient que ni el president ni el vicepresident PereAragonès “els havien aclarit” l’estratègia que se-guirà l’executiu, recordant-los que per a ells noera vàlida “ni la via unilateral ni la reforma del’Estatut”. Albiach va insistir en el pacte de clare-dat a la canadenca per negociar un referèndum iva posar èmfasi en les coincidències en aspectescom la situació “d’extrema gravetat que viu elpaís”, i la necessitat de resoldre-ho per vies polí-tiques. ■

Ni de mínims va qualificar el portaveu parla-mentari de JxCat, Albert Batet, la trobada, sinóque la va batejar de “mínims mínims” perquè no-més hi estava representat el 65% del catalans,però també perquè els seus impulsors, el PSC, nohavien “garantit que no tornarà a aplicar el155”. I va tornar a pressionar-los perquè aquestespai sigui de “diàleg efectiu” i no es converteixien una trobada en la qual “fem retòrica de diàlegper amagar que no hi hagi diàleg”. Per això va de-manar que es faci en termes d’“igualtat” en quèhi pugui participar el president del grup, JordiSànchez, ja sigui aixecant la presó preventiva ofent les trobades a Lledoners. ■

ERC van ser menys crítics que els seus socis degovern, JxCat, i van qualificar la trobada de “bonpunt d’arrencada” per poder passar “dels gransconsensos socials d’aquest país a grans consen-sos polítics”, en paraules de Sergi Sabrià. Vanposar sobre la taula la voluntat de treballar per-què el poble català pugui exercir l’autodetermi-nació i assolir la independència amb la Repúbli-ca catalana, agraint que es parlés del “pacte declaredat” dels Comuns tot i “tenir defectes”, ivan instar a aprofundir en l’àmbit de l’antire-pressió, la regressió de drets i llibertats i la injus-tícia dels presos polítics per arribar a futursacords. ■

Albert Batet (JxCat)“Lamentem que elPSC no hagi garantitque no tornarà aaplicar el 155”

“Hem insistit asaber l’estratègiadel govern i sortimsense resposta”

Jessica Albiach (CatECP)

Sergi Sabrià (ERC)“Esperem passarde grans consensossocials a gransconsensos polítics”

“Cap propostareuneix els dosterços de suport alParlament”

Miquel Iceta (PSC)

EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE NOVEMBRE DEL 20188 | Nacional |

L’exconsellera de Treballdel tripartit, Mar Serna, esperfila com a nova vocaldel Consell General del Po-der Judicial entre els nousnomenaments que garan-tirien una majoria pro-gressista al si de l’òrgan degovern dels jutges, segonsinformaven ahir diversosmitjans, entre els qualsTV3. L’exconsellera deTreball durant el governdel PSC, ERC i ICV presi-dit per José Montilla del2006 al 2010 seria un delsnomenaments del governde Pedro Sánchez.

Serna, que avui és ma-gistrada del jutjat socialnúmero 23 de Barcelona,hauria format part de lallista de candidats des delprincipi, però la seva trias’hauria precipitat des-prés de descartar-se per alcàrrec Victòria Rossell,candidata proposada perPodem, segons explicavenfonts jurídiques a la televi-sió catalana. A més, la vo-

luntat de respectar la pari-tat al si de l’òrgan de go-vern dels jutges hauria fetque caigués de la llista elmagistrat bilbaí Diego Iñí-guez. La inclusió de Sernaa la llista pactada entre elPSOE i PP ja ha estat in-

terpretada com un gesttant cap al PSC com cap aERC, amb qui Serna com aindependent socialista vacompartir govern durantquatre anys –per exem-ple, amb l’actual consellerd’Exteriors del govern ca-

talà, Ernest Maragall, ales-hores conseller d’Educa-ció pel PSC–. Però ja du-rant el tripartit anterior,presidit per Pasqual Mara-gall, Serna va ser directorageneral de Relacions La-borals de la Generalitat.

Segons les fonts consul-tades per TV3, Mar Sernaha rebut amb satisfacció elseu nomenament perquèpensa que hi ha molta fei-na per fer al màxim òrgandels magistrats. El digitalEl Confidencial assegura

que la ministra de Justí-cia, Dolores Delgado, vatrucar dimecres als siscandidats que corresponelegir al govern espanyolpel mecanisme del torn dejutges.

Nascuda el 1955 a Agui-lar de Campoo (Palència),Serna va ser advocada la-boralista de la UGT del1977 al 1982 i forma partde l’associació progressis-ta Jutgesses i Jutges per laDemocràcia, però tambéva ser fundadora de l’Asso-ciació de Dones Jutgessesd’Espanya, una entitat demagistrades obertamentfeminista. Pel seu perfil itrajectòria, el seu previstnomenament ha estat re-but amb esperança i comuna molt bona notícia tantpel que fa al seu paper juntamb la majoria de jutgesprogressistes al renovatCGPJ com per la influèn-cia que aquesta nova ma-joria pot tenir amb vista aljudici als presos. Cal recor-dar que la portaveu a Cata-lunya de Jutgesses i Jutgesper la Democràcia, la ma-gistrada Montserrat Co-mas, amb trenta anysd’experiència en la juris-dicció penal, va deixar clarque l’acusació de rebel·lióera, jurídicament, “equi-vocada i un error tècnic”tenint en compte que no hiva haver cap aixecament“violent”, que sí que es vaproduir en el cop d’estat deTejero, l’única condemnade rebel·lió en la jurispru-dència del Suprem. ■

a Seria un dels nomenaments del govern de Sánchez a l’òrgan dels jutges a El seu ingrés a lamajoria progressista és ben rebut amb vista al màxim òrgan de la judicatura i al judici dels presos

RedaccióBARCELONA

L’exconsellera Serna, a lallista de vocals del nou CGPJ

Maria del Mar Serna i Calvo va ser consellera de Treball i ara és magistrada del jutjat social de Barcelona ■ ANDREU PUIG

Com més repressió, méssolidaritat. La crida fetaaquesta setmana per l’As-semblea Nacional Catala-na i Òmnium Cultural perincrementar les aporta-cions a la caixa de solidari-tat ha tingut una respostaespectacular i s’han recap-tat 300.000 euros en no-més tres dies, segons hanconfirmat a aquest diarifonts coneixedores de l’es-tat dels comptes. Les apor-

tacions es fan directa-ment a un compte cor-rent, les coordenades delqual apareixen en el llocweb caixadesolidari-tat.cat/, que és auditatpels tres expresidents delParlament Núria de Gis-pert, Joan Rigol i ErnestBenach.

L’últim estat de comp-tes de la caixa de solidari-tat es va fer públic el pas-sat mes de febrer en motiude l’aprovació dels comp-tes de l’Assemblea. Ales-hores va transcendir ques’havien recaptat fins a5,8 milions d’euros i queuna part d’aquests diners,3,8 milions, ja s’havien di-positat com a aval de fian-ces, ja sigui davant el Tri-

bunal Suprem, que jutjaels polítics que van impul-sar l’1 d’octubre, com alTribunal de Comptes, queha jutjat la part comptabledel 9-N. Altres 30.000 eu-ros es van destinar a pagaruna sanció i la part quequedava a la caixa erad’1,9 milions d’euros.

Ha estat la sentènciasobre el cost econòmic delprocés participatiu del 9-Nel que ha tornat a impulsarl’ANC i Òmnium a dema-nar noves aportacions. Elsdiners que es recaptin te-nen com finalitat fer fronta les despeses econòmi-ques derivades de la perse-cució judicial a personesrelacionades amb el pro-cés i que no cal que siguin

exclusivament polítics ocàrrecs públics, com és elcas dels condemnats pelTribunal de Comptes.

Els quasi quatre mi-lions dipositats per aquestfons solidari al Tribunal deComptes no arriben a co-brir el total de la sanció im-

posada, que és de 4,9 mi-lions d’euros, sense teniren compte ni els interes-sos ni el pagament de lescostes del procés. Els polí-tics implicats en aquestprocediment tenen les se-ves cases intervingudes i adisposició del tribunal per

acabar de cobrir aquestesquantitats, segons va ex-plicar el mateix Artur Masdimecres passat. La quan-titat definitiva a pagar nose sabrà fins que el Tribu-nal Suprem acabi resolentels recursos que hi hau-rà. ■

a La sentència delTribunal de Comptesfa que s’intensifiqui ladonació de diners

Jordi PanyellaBARCELONA

300.000 euros en 3 diesa la caixa de solidaritat

Elisenda Paluzié en una compareixença de premsa recent ■ ACN/ARXIU

EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE NOVEMBRE DEL 201810 | Nacional |

1854

92-1

1962

21Q

MIQUEL RIERA

Bones notícies per al president Carles Puig-demont i els quatre consellers exiliats a Bèl-gica i primer revés judicial important per al’Estat espanyol. En una vista als tribunals,la fiscalia belga decideix rebutjar el delicte

Revés belga a l’Estat

de corrupció, inclòs per la jutgessa Lamelaen l’ordre d’extradició. Això atura una extra-dició automàtica. El jutge belga dona temps ala defensa de Puigdemont i dels consellersfins al 4 de desembre per preparar-se.

MALEÏDA HEMEROTECA AVUI FA UN ANY 17 de novembredel 2017

Rovira acusa l’Estatd’amenaçar amb mortsL’Estat va amenaçar el governd’enviar l’exèrcit i provocarmorts al carrer si el govern tira-va endavant la independència,ha assegurat Marta Rovira, se-cretària general d’ERC, en unaentrevista a RAC1. Segons Rovi-ra, l’executiu de Rajoy ho va fer

“Les moltes cosesque diu Rovira lespuc testimoniar. Aveure si queda clard’una vegada”LLUÍS LLACH EXDIPUTATDE JUNTS PEL SÍ

“Republicana,valenta, decent id’esquerres. Ésnormal que a algúli esclati el cap”GABRIEL RUFIÁNDIPUTAT D’ERC AL CONGRÉS

“Sentenl’obligaciód’explicar un grandesastre i han debuscar excuses”MIQUEL ICETA DIPUTATDEL PSC

“És una falòrniabarroera. Elssecessionistesestan acostumatsa mentir”ENRIC MILLO DELEGATDEL GOVERN ESPANYOL

“Cadascú potdefensar les sevesposicions comvulgui, però aixòés intolerable”MARIANO RAJOYPRESIDENT DEL GOVERN

“Arriba la’designada’ permentir i fervictimisme unaaltra vegada”ALBERT RIVERAPRESIDENT DE CIUTADANS

Cadena humanadels treballadorspúblics pels presosNova protesta dels treballa-dors públics de la Generalitat,aquest cop en forma de cadenahumana, per exigir l’allibera-ment dels consellers empreso-nats. Fins a quatre conselle-ries s’han sumat a la protesta.

arribar al de Puigdemont “permúltiples vies”. “El govern es vatrobar amb la tessitura d’un es-cenari de violència que no esta-va disposat a assumir”, ha dit.Això va condicionar Puigde-mont i el govern sobre les deci-sions que calia prendre.

“La justícia belgaestà mostrant unagran exquisidesa enel tracte”

“Faciliten molt eldret a la defensa.Hem pogut demanarla paraula tants copscom hem volgut”JAUME ALONSO CUEVILLASADVOCAT

“La belga és unajustícia ambgaranties. Contrastaamb la precipitaciódels tribunalsespanyols”

“L’Estat va amenaçar el governd’enviar l’exèrcit i provocar mortsal carrer si tiràvem endavant laindependència”MARTA ROVIRA SECRETÀRIA GENERAL D’ERC

EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE NOVEMBRE DEL 201812 | Nacional |

Els flamencs finalment ce-deixen a les pressions di-plomàtiques espanyoles.El seu govern ha deciditordenar el retorn del seurepresentant a l’Estat es-panyol després que el mi-nistre d’Afers Estrangersespanyol, Josep Borrell,retirés el seu estatus diplo-màtic com a represàlia pelsuport del president delParlament flamenc JeanPeumans als presos polí-tics catalans, especial-ment a Carme Forcadell, iho fan amb l’esperançaque les autoritats espa-nyoles reactivin les rela-cions diplomàtiques tren-cades per aquest xoc rela-cionat amb Catalunya.

Segons fonts del governflamenc, el moviment perpart del ministre presi-dent de Flandes GeertBourgeois de retirar el de-legat André Hebbelinck ésun gest cap a Madrid per“encoratjar” que “reiniciï

les relacions diplomàti-ques”, “La pilota està a laseva teulada”, afirmavenahir les mateixes fonts.Tot i això, Bourgeois va do-nar un angle alternatiu ala història davant dels mit-jans flamencs. “No té sen-tit mantenir el nostre re-

presentant allà”, va dir enuna entrevista al mitjà DeStandaard.

En aquest sentit, Bour-geois va argument queHebbelinck només podiamantenir ara un estatuscom a treballador de l’am-baixada flamenca i que,

per tant, no podia estarallà simplement per escal-far la cadira sense exercirles funcions de represen-tació diplomàtica. “Quanenviem a algú és perquè fa-ci la seva feina completa-ment”, va defensar. Tan-mateix, es reafirma que el

càstig dels espanyols “estàtotalment infundat”. “Es-pero que això es puguiaclarir”, va afirmar.

De moment, el ministe-ri de Borrell continua de-fensant la decisió. Fontsdiplomàtiques espanyolesasseguren que ha estat

“prudent” i que podria ha-ver estat pitjor si s’haguésdeclarat persona non gra-ta Hebbelinck. “Va haver-hi diversos tocs d’atenció,i, tot i haver-hi declara-cions repetidament dePeumans, es va optar perla fórmula de retirar l’esta-tus diplomàtic”, defensen.Espanya va convocar finsa quatre vegades l’ambai-xador belga a Madridabans d’adoptar la mesu-ra, segons les mateixesfonts. Tot i això, no des-carten que si hi ha “gestos”per part de Flandes, comara algun tipus de declara-ció política dient que “hiha coses que no procedei-xen”, es podria revertir eltrencament de relacions.

Fa setmanes que Bour-geois i l’ambaixadora es-panyola a Bèlgica, BeatrizLarrotcha, tenen pendentuna reunió per tractaraquest conflicte. Segons elque expressen totes duesparts, l’escull per veure’sseria el format de la troba-da. Si bé des de la seu espa-nyola a Brussel·les assegu-ren que tenen les sevesportes obertes al flamenc,des del gabinet de Bour-geois lamenten que enca-ra no han rebut cap res-posta positiva de l’ambai-xadora espanyola a les in-vitacions per trobar-se ales oficines flamenques.Larrotcha es nega a serconvocada i aposta peruna reunió bilateral quetingui lloc en un entornmés neutral. ■

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Flandes retira el delegatcastigat pel ministre Borrella El ministre president flamenc ordena el retorn del representant després que Madrid li retirésl’estatus diplomàtic a Bourgeois vol que es reiniciïn les relacions diplomàtiques

Brussel·les

NatàliaSegura

Jan Peumans, president del Parlament flamenc, i el president de Flandes, Geert Bourgeois (dreta), el 17 d’octubre ■ ACN

El conseller d’Acció Exte-rior, Ernest Maragall, vareobrir ahir les oficines di-plomàtiques que van sertancades fa un any en apli-cació de l’article 155 de laConstitució. “Desprésd’un any d’obscuritat, avuicomença un període llar-guíssim de llum intensa ihoritzó ample, que vol dirmolta presència, moltafeina amb una ambició le-gítima”, va dir Maragall un

cop inaugurada la delega-ció catalana a Washing-ton, la primera fora d’Eu-ropa.

Maragall va lliurar la re-presentació diplomàticadesprés d’un concurs pú-blic a Victòria Alsina, quepren el relleu d’AndrewDavis, l’anterior delegat dela Generalitat als EstatsUnits, destituït fa un any.Alsina considera el nome-nament un “orgull” i vaavançar que el seu objec-tiu serà “recuperar la nor-malitat”. A partir d’ara Al-sina i la delegació treballa-ran “amb l’expectativaque Catalunya tingui unreconeixement de la sevacondició com a país”.“L’agenda catalana és cla-

ra a Washington, és exac-tament la mateixa quel’agenda de Barcelona (...)No ens resignem a cap ti-pus de silenci”, va afegir-hi. Maragall va explicarque aquesta agenda es ba-sa en aquests moments enconceptes com “democrà-cia i llibertat” i que una deles funcions de la delega-ció serà difondre la situa-ció dels polítics indepen-dentistes que estan enpresó. “Aquesta situacióafecta de ple les institu-cions i la societat catalanai seria absurd que això noestigués present en la nos-tra manera de represen-tar la societat catalana”,va afirmar. També va asse-gurar que la delegació

tractarà d’“influir en totallò que afecti Catalunya” ique ho farà “ amb absolutaconvicció”.

Maragall també es vareferir al que considera “elsoroll” en “to amenaçant ”del ministre espanyold’Exteriors, Josep Borrell,

sobre l’acció exterior cata-lana i va afirmar: “ Ni ensinteressa, ni ens afecta, niens canviarà el que femaquí.” Maragall es va re-unir amb el congressistarepublicà Mario Díaz-Ba-lart —que el març de 2017ja va rebre l’expresident

Puigdemont —i va dir queaviat hi haurà nous con-tactes amb membres delCongrés i del govern delsEstats Units preocupatsper la situació política aCatalunya. I la setmanaque ve, sis noves delega-cions més. ■

a Maragall asseguraque estarà en sintonia“amb el queCatalunya expressa”

RedaccióBARCELONA

Maragall reobre l’oficinadel govern a Washington

Maragall durant la reobertura de la delegació als Estats Units ■ ACN

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE NOVEMBRE DEL 2018

1198

179-

1476

85Q

Els antidisturbis de la poli-cia espanyola van rebrel’ordre d’actuar “ràpid isense detencions” per tald’obrir pas als de la briga-da d’informació perquè re-quisessin les urnes delscentres de votació del refe-rèndum de l’1-O, empa-rats en l’ordre del TSJC detancar locals. En vistad’aquestes indicacions,dos agents van justificarels cops de porra als con-centrats a l’escola Àgorade Nou Barris, ahir davantel jutge de Barcelona que

investiga l’excés policialamb, fins ara, 24 agentsimputats, segons fonts ju-dicials

Els dos agents i un ins-pector en cap, que veniende Màlaga i van actuar aNou Barris, van descriureque l’ambient veïnal “eramolt hostil i d’odi”, ambuns 200 concentrats. Noobstant això, cap dels 99agents que consten com aferits lleus l’1-O a Catalu-nya van ser a l’escola Àgo-ra. Els dos agents són in-vestigats per haver donatmés de sis cops a AlbertPesquer, un veí que exer-ceix l’acusació a través del

centre Irídia, i que en elsvídeos es veu com li pe-guen cops de porra i pun-tades de peu, quan és a ter-ra. Al final, el veí, amb lacara plena de sang, es tor-na a aixecar i un d’ells li fala traveta. Ell no els agre-deix. A l’escola Àgora, unagent no identificat tambéva trencar les dents a unadona.

Fent “les Termòpiles”L’inspector en cap i res-ponsable d’actuar en setlocals va detallar al titulardel jutjat d’instrucció 7 deBarcelona que els van do-nar la llista dies abans i

que, a més, ell va anar a re-conèixer les zones on ha-vien d’actuar. En el cas del’Àgora, que tenia tres en-trades, en va escollir unapel darrere i estreta, ja quecom que eren pocs (tresunitats de quinze antidis-turbis) podrien actuarcontra el centenar de con-centrats, com si fos –vadir– “el pas de les Termò-piles”, un congost que elsgrecs van usar per gua-nyar l’immens l’exèrcit

persa, en igualar forces enentrar-hi. A l’escola Àgora,primer es van posaragents amb escuts perobrir pas, i darrere, dues lí-nies de policies. Els anti-disturbis, acostumats quela gent marxi en veure’ls,es van sorprendre que elsveïns no es moguessind’allà. “Estava suant i moltcansat”, va reconèixer undels agents al magistrat.

Les acusacions exerci-des per l’Ajuntament de

Barcelona i l’Associació deJuristes pels Drets Hu-mans exposen que el dis-seny de l’operació policialper l’1-O va ser “claramentineficaç” i esperen que elMinisteri de l’Interior re-veli qui van ser-ne els orga-nitzadors. Dimarts vinenttornen les declaracions,amb els escopeters quevan actuar a l’escola Ra-mon Llull, on Roger Espa-ñol va ser ferit a l’ull dretper una bala de goma. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

Agents justifiquenels cops perquè l’1-Ono podien detenira Declaren dos policies per haver donat més de sis cops deporra a un veí de Nou Barris a Cap agent ferit a l’Àgora

Agents de la policia espanyola donen cops i puntades de peu a un veí de Nou Barris –fins i totquan cau a terra– que volia votar l’1-O a l’escola Àgora ■

EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE NOVEMBRE DEL 201814 | Nacional |

roactiva Open Arms, l’Asso-ciació de Municipis per la In-dependència (AMI), l’acti-vista, músic i escriptor Lluís

Llach i el productor Jaume Roureshan estat distingits pels subscrip-tors d’aquest diari i del setmanariLa República, L’Esportiu, L’Econò-mic i Catalonia Today, en una pri-mera edició dels premis Republi-cans de l’Any que no han oblidat elmón de la cultura. En aquest sentit,la reflexió sobre el fet polític ha es-tat valorada en el premi ReflexióRepublicana. La votació popular haafavorit en aquest cas el fotògrafJordi Borràs, especialment per lapublicació de l’obra Dies que dura-ran anys. Els altres nominats enaquesta categoria eren l’escriptoraIsabel-Clara Simó, per la seva carre-ra com a articulista política, i Alba-no Dante Fachin i Àngels Martínez

PCartell, per la seva valuosa aporta-ció crítica amb el llibre Informe ur-gent des dels escons 4 i 5.

L’altra distinció de contingut es-sencialment cultural és el premi Re-

pública de les Arts, un guardó querep el nom de la secció del setmana-ri La República dedicada a la temà-tica relacionada amb les diferentsdisciplines artístiques. En aquestcas la persona guanyadora ha estatel raper Valtònyc, que compartiacandidatura amb l’actor Sergi Ló-pez i la revista Enderrock. Enaquest sentit, Valtònyc, exiliat aBrussel·les per evitar una presó in-justa, no podrà ser a l’acte de lliura-ment dels premis, que se celebraràpròxim dilluns 26 de novembre al’Auditori Palau de Congressos deGirona. Tanmateix, el cantant ma-llorquí ja ha enregistrat un missat-ge d’agraïment que serà projectatdurant una cerimònia on hi hauràaltres absències lamentablementobligades, com ara les dels presos iexiliats polítics, que seran represen-tats pels seus familiars, o Adrià Car-rasco i Tamara Carrasco, que demoment encara tenen imposadesmesures cautelars.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La gran trobada del setmanari La República

Carles RiberaGIRONA

Per la cultura ambmés sentit críticPREMI REPÚBLICA DE LES ARTS · Els subscriptors guardonen el coratge deValtònyc PREMI REFLEXIÓ REPUBLICANA · Jordi Borràs, la mirada atenta

El fotògraf Jordi Borràs i el cantant Valtònyc ■ JOSEP LOSADA / MANEL LLADÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Obsequi. Els assistents al’acte rebran com a recorduna insígnia amb lallegenda “100% República”

Reserveu fins a 2 invitacions aconfirmacions@lrp.cat o al 972 18 64 47 (de 9 h a 14 h)

Veniu al lliurament delsPremisRepublicans de l’Any

Dilluns, 26 denovembre,a les 20 h, a l’AuditoriPalau de Congressos deGirona

Reserveu fins a 2invitacionsa confirmacions@lrp.cat

Us confirmarem lainscripció per correuelectrònic

No us perdeu un acte dereivindicació id’agraïment als mésrepublicans