|

Comentari de text El Gàlata ferit

El Gàlata ferit Història de l’art

CATALOGACIÓTítol: El Gàlata ferit

Autor: Atribuït a Epígon

Comitent: Àtal I, de Pèrgam

Cronologia: 230 aC

Estil: Grec - Hel·lenístic

Tècnica: Talla de marbre

Material: Còpia Romana en marbre/ original en bronze.

Tipologia: Escultura Exempta

Dimensions: 93 cm d’altura

Localització actual: Museus Capitolins, Roma

ANÀLISI FORMALSe’ns presenta una figura masculina sobre una base introduïda posteriorment. Retrata un guerrer gàlata, pròxim a morir. Aquet es troba estes al terra, suportat pel seu braç dret lleument arquejat. El braç esquerra es troba sota la cama dreta totalment doblada. L’altra cama es troba una mica estirada sense tocar el terra encara. El gàlata es troba totalment nuu, mirant cap el terra, representant la lluita contra la mort negant-se a acceptar el seu destí. Només trobem una peça que adorni el cos, es tracta d’un torc1 que s’ajusta al seu coll.

La composició de la obra mostra un gran realisme en el cos y especialment a la cara, també mostra sensació d’abatiment transmesa per la postura corporal i l’expressió facial. Al cos es pot observar un treball anatòmic molt exhaustiu. En tensió podem veure com la seva postura caigut al terra reforça aquesta sensació d’abatiment. Al costat dret de l’abdomen trobem una ferida de la qual mana sang, també trobem una ferida a l’avantbraç dret. Al cap trobem que s’ha treballat molt detalladament la cabellera i la cara per tal de representar un guerrer gàlata. El cabell esta treballat de manera especifica a la semblança del poble gàlata i també podem veure un ampli bigot. L’expressió de la cara ens mostra un home devastat, amb el ulls caiguts i les celles frunzides. Trobem un gran treball tècnic

1 Collar rígid i rodó obert a la part anterior semblant a una ferradura. Era utilitzar com complement utilitzat pels gàlates i algunes tribus germàniques com símbol de noblesa o decoració atorgada als guerrers pels seus fets a la guerra.

2

Imatge en detall de la cara del gàlata. Al costat un exemple de torc en bronze gàlata.

El Gàlata ferit Història de l’art

a la cara que a traves de forats fets amb un trepant provoca ombres. Podem veure com aquestes ombres donen mes expressivitat al ulls i al front donant un major dramatisme.

La base que el suporta mostra una espasa, amb l’empunyadura per sota la mà del guerrer. Podem veure també a la base un ampli escut, sobre el qual es disposa bona part del cos, una trompa i una filacteria2.

Tota l’obra tendeix a representar llavors un guerrer en el moment en que, abatut com a conseqüència de les ferides que ha rebut, es disposa a morir. Així doncs aquesta gran carga de dramatisme mostraria una de les característiques mes destacades de la obra, que es que l’autor busca clarament reflectir el pathos. El pathos en contraposició de l’ethos buscava el dinamisme emocional mentre que l’ ethos propi del grec clàssic buscava transmetre el estatisme emocional. Així entenem com l’ethos volia transmetre mitjançant la perfecció exterior la perfecció interior mentre que el pathos volia transmetre mitjançant el dramatisme la passió i els sentiments interiors. Tot i que la mort del gàlata es imminent això no sembla espantar al personatge. La seva cara no manifesta signes excessius de dolor o sofriment, sinó, que es mostra resignat. El guerrer gàlata es disposa dons a morir amb dignitat.

Pel que fa el treball del marbre de la còpia romana és d’excel·lent. S’utilitza la talla de marbre, consistent en, a partir de realitzar un model en argila es passen les mides a un bloc de mabre y amb l’ajuda d’un trepant es realitza una talla general. Seguidament es realitza una talla al detall perfecte. Finalment es polimenta. En aquesta obra podem veure com s’utilitzen diferents graus de polimentació per obtenir efectes cromàtics. Les diferents textures provoquen que el blanc del marbre es vegi diferent en diverses zones. L’artista utilitza el cànon dels 8 caps de Pràxiteles. Utilitzat esquemàticament en l’escultura hel·lenística.

INTERPRETACIÓL’escena representa un gàlata moribund. Aquesta escultura pertany a un grup escultòric més gran on trobem diferents gàlates davant la mort. Fou manat esculpir a la cuitat de Pèrgam3 pel rei Àtal I.

Els gàlates foren habitants provinents de Gàl·lia que es van establir a la regió central de Àsia menor. A parir dels segles VIII y V a.C. alguns d’aquets pobles celtes van expandir-se des de el seu nucli original al centre de Europa a països de la perifèria. El gàlates per la seva banda es van dirigir cap el sud-est arribant a l’actual Turquia4.Aquet poble tenia com a

2 Mot derivat del grec que s’utilitzava per denominar les petites caixes de cuir on es guardaven pesatges de las Escriptures del llibre sagrat del jueus.3 A Àsia Menor, es l’actual Turquia.4 Contretament la regió de Anatòlia.

3

Dibuix de la disposició del grup escultòric que feia referència a la victòria del Àtals davant el poble gàlata.

El Gàlata ferit Història de l’art

veí el regne de Pèrgam. Fou en aquet context on es van esdevenir les batalles entre gàlates i atàlids per aconseguir l’hegemonia política i militar de la zona. Els saquejos a Pèrgam per part del gàlates eren freqüents i el rei Àtal I davant això va planificar unes fortes companyes militars contra aquet poble. Tot i que es van defensar amb gran ferocitat i valentia, finalment van ser derrotats. Aquesta victòria va suposar un fort cop al poble gàlata i significà la tranquil·litat pel regne de Pèrgam.

Per la seva part, el poble gàlata davant la seva derrota es va negar a convertir-se en esclau dels àtalids i van preferir el suïcidi que l’esclavitud. Així dons aquesta escultura faria referència a la dignitat amb la qual els gàlates van acceptar la seva derrota i la seva mort. L’ escultura pertany a un grup escultòric més gran on podem veure al centre un gàlata dempeus suïcidant-se desprès d’haver mort la seva dona, i tres escultures més al voltant del gàlates derrotats acceptant la seva mort amb valentia. Una d’aquesta quatre escultures és la del gàlata moribund en qüestió. Així aquet grup escultòric dignifica al poble gàlata.

Per commemorar aquesta victòria, Àtal I manà construir aquet gran monument, que representar la fi de l’amenaça del poble gàlata i la conseqüent total hegemonia atàlida.

La simbologia de la obra faria referència al retrat d’un guerrer moribund el qual no mostra trets de sofriment sinó que es un símbol de dignitat. El pathos de la estàtua no transmet la idea de dolor, sinó que intenta reflectir el sentiment íntim del guerrer. Del que suposa la mort per ell. Es a dir se’l retrata com a valent guerrer que accepta la seva mort amb dignitat i valor.

El fet de trobar-se els guerres nuós ha estat molt discutit. Alguns experts, seguint el que ja deia el romà Tito Livio5, recorden que alguns de aquets pobles primitius tenien per costum anar nuós a combat. Això causava gran perplexitat al seus enemics, incrementant així la seva aparença de ferocitat que se’ls atribuïa. D’altra banda, altres experts coincideixen amb l’idea que a l’escultura grega era habitual representar completament nuós a deus i guerrers. Així aquets afirmen que el fet de estar nuós els identifica com a gran guerrers, i dignificant al seu poble. Així els atàlids dignificant al seu enemic, dignificarien encara més el seu poble pel fet que han estat capaços de derrotar un poble tan ferotge i valent. Aquestes dos teories no estan contraposades sinó que es podrien complementar entre elles.

La funció de l’obra tractaria de, mitjançant la dignificació del seu enemic, el rei Àtal I pretenia demostrar el gran poder del seu exercit, que va aconseguir la victòria davant d’un poble més que valent i digne. Així doncs afirmem que es una demostració de poder.

L’escultura que coneixem actualment es una còpia romana que descansava sobre el monument de Pèrgam.

5 Tito Livio fou un famós historiador romà (59 a.C. 17 d.C.)

4

Part central del grup escultòric. Gàlata suïcidant-se desprès d’haver mort la seva

esposa.

El Gàlata ferit Història de l’art

CONCLUSIÓAquesta obra és una mostra de la perfecció anatòmica i expressivitat facial hel·lenística que té com ha objectiu la representació del pathos. És un exemple notable d’un treball exhaustiu de l’autor Epígon6 per aconseguir una obra carregada de dramatisme i passió. Respecte al post clàssic veiem una evolució en l’objectiu de l’obra. El coneixement anatòmic i la perfecció del trets facials continuen sent perfectes però s’ha introduït expressivitat a la cara. També veiem com s’ha deixat de banda l’ethos i a l’escultura hel·lenística es persegueix el pathos. Així doncs veiem una obra carregada de dramatisme, teatralitat i espectacularitat.

El Gàlata moribund es va convertir en una de les obres més admirades de les que conservem de la antiguitat. Fou incessablement copiada y tallada per artistes i escultors. Es creu que va ser descoberta a principis del segle XVII durant unes excavacions en Villa Ludovisi, al costat del Gàlata Ludovisi, o Gàlata suïcidant-se y fou inclosa en la col·lecció de la família romana dels Ludovisi. L’escultura mostra senyals de haver estat reparada, el cap sembla trencat a la altura del coll, tot i que no sabem amb certesa si fou reparada en temps roman o després del seu redescobriment en el segle XVII.

La qualitat artística i la seva expressivitat van despertar una gran admiració entre les classes educades dels segles XVII i XVIII, i era una obra quasi obligada a veure entre el joves de l’època.

Durant aquet període de la redescoberta alguns experts van mal interpretar l’estàtua pensant que es tractava d’un gladiador, i en conseqüència es va denominar un origen erroni.

L’obra fou requisada per Napoleó Bonaparte en 1979 pel Tractat del Campoformio7 durant la invasió a Itàlia i portada com a trofeu a París on va ser exposada. Mes tard al 1815 va ser retornada a Roma y exposada on la veiem actualment, als Museus Capitolins de Roma.

Podem veure còpies d’aquesta estàtua al Museu d’Arqueologia Clàssica de la Universitat de Cambridge, en la Leinster House a Dublín, així com a Berlín, Praga i Estocolm. Als Estats Units existeixen còpies en la Societat Estatal Historica, en Tacoma, Washington y en la Biblioteca Redwood de Newport, Rhode Island.

6 Atribuït a Epígon perquè era l’escultor de la cort de la dinastia atàlida.7 Tractat firmat entre Bonaparte i el conde Ludwig von Cobenzl que establia la victòria francesa sobre Itàlia en las Guerres Napoleòniques.

5

Conjunt dels gàlates caiguts

El Gàlata ferit Història de l’art

6