nº 192 · una llegenda basada en lo llibre dels feits conta que el rei en jaume estava acampat...

12
192 setembre 2009 192 setembre 2009 Foto portada: Àngel Zaragoza Participau amb nosaltres! La ratapinyada L’home que no havia llegit Stieg Larsson Participau amb nosaltres! La ratapinyada L’home que no havia llegit Stieg Larsson

Upload: others

Post on 13-Oct-2020

5 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: nº 192 · Una llegenda basada en lo Llibre dels Feits conta que el rei En Jaume estava acampat posant setge a la ciutat de València i, una nit quan tots dormien un soldat va sentir

nº 192setembre 2009

nº 192setembre 2009

Foto

por

tada

: Àn

gel Z

arag

oza

Participau amb nosaltres!

La ratapinyada

L’home que no havia llegitStieg Larsson

Participau amb nosaltres!

La ratapinyada

L’home que no havia llegitStieg Larsson

Page 2: nº 192 · Una llegenda basada en lo Llibre dels Feits conta que el rei En Jaume estava acampat posant setge a la ciutat de València i, una nit quan tots dormien un soldat va sentir

qui somPàgina 02

EJUNTA DIRECTIVA DE L’APLEC:

Santi Hernàiz Alfosea President

Eduard Mas Bataller Vicepresident

Ramon Cassanyes Serra Secretari

Pere Joan Serna Soler Tresorer

Plàcida Pereyra Dupuy Vocal

Neus Pujol Maura Vocal

Teresa Garcia Felez Vocal

Josep Henales Ramis Vocal

Maria Gacias Gilet Vocal

Iolanda Trilla Belmonte Vocal

Àngel Zaragoza Bennassar Vocal

Bartomeu Alorda Ladaria Vocal

ACTIVITATS QUE REALITZA L’ASSOCIACIÓ:

- Sopar Tertúlia (mensual)

- Activitat: excursions temàtiques (mensual)

- Reunió de Junta (mensual)

- Cinema Fòrum (trimestral)

- Participació en espais de comunicació

- Edició de Noves, la revista (anual)

- Edició de Noves, el butlletí (mensual)

- Assemblea General Ordinària (anual)

- Sopar d’estiu (anual)

- Sopar d’arengades (anual)

- Dia del Pensament (anual)

- Sant Jordi (anual)

dita:

A. E. M. Aplec Scout

c/. Seminari, 4

07001 Palma

[email protected]

Redacció:

Eduard Mas

Teresa Garcia

Santi Hernàiz

Fotografia:

Àngel Zaragoza

Iolanda Trilla

Eduard Mas

Santi Hernàiz

Administració i relacions públiques:

Plàcida Pereyra

Ramon Cassanyes

Disseny gràfic i maquetació:

Santi Hernàiz

Animau-vos a participar, tots plegats farem més atractiu i

interessant aquest butlletí.

Podeu enviar els vostres articles d’opinió, imatges comentades, inquietuts,

etc. a la següent adreça de correu-e:

[email protected]

Els articles signats expressen l’opinió de llurs autors i no necessàriament lade l’associació.

Page 3: nº 192 · Una llegenda basada en lo Llibre dels Feits conta que el rei En Jaume estava acampat posant setge a la ciutat de València i, una nit quan tots dormien un soldat va sentir

A

Pàgina 03

tertúlies, les excursions, els fòrums, les trobades oaltres activitats quan més socis i amics millor. Lavostra presència és la que dona sentit a la nostrafeina, però tampoc ens conformam amb això.

Desitjam rebre els vostres suggeriments, les vostresopinions: en forma de comentari, d’article o dequalsevol estructura que us condueixi la imaginació.

Rumiam obrir noves seccions, segur que molts devosaltres sou grans cuiners, altres teniu les manshàbils per reparar qualsevol desperfecte o per crearobjectes artístics i de decoració, per fer joguinespels fills o pels nets, en fi que sou destres en milhistòries que, si voleu, podríeu compartir amb elsaltres.

Animau-vos a participar i a millorar el nostre butlletíNoves. Res ens donaria més alegria!

Santi HernàizPresident A.E.M. Aplec Scout

les acaballes de l’estiu,suportant encara l’humida calorque ens ha ofegat tot el mesd’agost, iniciam de nou lesedicions del butlletí.

Després d’una canícula calentai no sol per les elevadestemperatures –podríem parlar decrisi, de corrupció, d’atemptatso de grip nova, però no ho farem–tenim voluntat de mirar el futuramb optimisme.

Us volem seguir narrant, el millorque sabem, les activitats queanam realitzant setmana asetmana amb la sana intencióque, un dia o l’altre, elsprotagonistes sigueu vosaltres.

L’Aplec vol fer honor a la sevaetimologia i reunir entorn les

Participau amb nosaltres!Sa

luta

ció

Page 4: nº 192 · Una llegenda basada en lo Llibre dels Feits conta que el rei En Jaume estava acampat posant setge a la ciutat de València i, una nit quan tots dormien un soldat va sentir

la ratapinyadala ratapinyada

Pàgina 04

Rece

rca

Una llegenda basada en lo Llibre dels Feits contaque el rei En Jaume estava acampat posant setgea la ciutat de València i, una nit quan tots dormienun soldat va sentir un renou misteriós, anà tot d’unaa despertar al rei que donà l’ordre que tothomestigués alerta, va ser llavors quan se n’adonarenque les tropes mores estaven intentant vèncer lescristianes amb un atac per sorpresa, tanta sort queja estaven alerta i pogueren presentar batalla alsmoros, combat que naturalment es decantà cap alscristians.

Al acabar la lluita es va voler saber l’origen d’aquellsmisteriosos sorolls que havien posat en guàrdia totl’exèrcit i descobriren que una ratapinyada dinsd’una de les tendes s’havia donat un cop contra untambor i havia tirat per terra eines i armes produintl’estrèpit i trencadissa que havien sentit. Enagraïment a la ratapinyada que els va posar enalerta el rei va fer posar la ratapinyada a la partmés alta de l’escut de València.

Aquesta llegenda és semblant a una de mallorquina,segons la qual el rei protegí una ratapinyada quees trobava dins la primera mesquita consagrada coma església de la ciutat de Mallorca, l'actual esglésiade Sant Miquel. Una altre diu que una fletxa llançadacontra El Conqueridor en plena batalla va ferir,matant-la, una ratapinyada que volava prop d’elli li va salvar la vida. També es diu que un ratpenates va posar sobre el casc o cimera del rei com si fosun avís.

om tothom sap, laratapinyada és una de les iconesde Ciutat, encara tenim la sortde poder veure-la viva amb volràpid i inquiet cap a la posta desol caçant tota mena d’insectes,com a símbol o logo a l’escut dePalma multiplicat a totes lesfaroles, pilons, papereres,autobusos i a les capçaleres delsdocuments de l’ajuntament,butlletins de denuncia inclosos,també al capcurucull de l’obeliscde la font de les Tortugues i alde la plaça d’En Coll, seguramenta altres llocs que ara no sé nirecord. També la trobamrepresentada als escuts deValencia i Barcelona.

I, de on ve aquesta història? Algúla sap i la recorda? Tanta de sortque avui tenim les fontsd’informació i consulta ben a mài ràpides, Google, Yahoo,Netscape, etc. ja no fa falta tenirla enciclopèdia de dotze tomsocupant dos metres del prestatgedel menjador, o sigui que m’heposat a la recerca de la nostraratapinyada i mirau el que hetrobat:

Foto Àngel Zaragoza.

Page 5: nº 192 · Una llegenda basada en lo Llibre dels Feits conta que el rei En Jaume estava acampat posant setge a la ciutat de València i, una nit quan tots dormien un soldat va sentir

Pàgina 05

Tot i així sembla que l'origenmes versemblant d'aquest animalcom a símbol ve de la vibra dela cimera reial de Pere elCerimoniós, rei de Mallorca(1375-1387) com veiem moltposterior a Jaume I i als fets deles seves conquestes. La víbriao vibra és un animal de lamitologia fantàstica medieval ipopular, una femella del Drac.És bàsicament un drac però ambmarcats caràcters femenins (comdues mamelles prominents) iocellístics, com bec d'àliga amburpes i ales de quiròpter. Téfama de malvada. La vibra queabans coronava els escutsd'algunes ciutats importants delMediterrani, com Palma, ciutatde València i Barcelona amb elpas del temps s 'arribà a

identificar amb un ratpenat i en prengué també laforma, sembla que cap al 1448 ja s’esculpia la figuradel Rat-Penat substituint la vibra. Com a símbolcultural i heràldic el ratpenat o ratapinyada te moltamés rellevància als territoris de la Corona d'Aragóque no a cap altre lloc del món ja que és una evolucióde la divisa de la víbria o Drac Alat usada com acimera reial des de Pere el Cerimoniós fins a CarlesI, per tant, com a senyal de la casa reial catalano-aragonesa és redundant amb els quatre pals.Molts països al llarg de la història s’han recolzat enla figura d’un animal, real o mític, per bastir la sevaconsciència de poble. Els francesos han usat el gall,els espanyols l’àguila i el toro, els catalans el burro,els nord-americans utilitzen com a símbols de partitpolític l’elefant i l’ase… i així una llarga llistad’exemples, mirau els que he trobat:

El Diario de Barcelona “El Brusi” 1792/1994, elsetmanari Mallorca Dominical 1897/1901, la Veu deMallorca, publicació nacionalista 1900/1931, Lo RatPenat societat cultural valenciana, fundada el 1898,històricament dedicada a la promoció, defensa,ensenyament i y difusió de la llengua y culturavalencianes, tenien en comú la ratapinyada als seusescuts de capçalera.

El primer escut del “Foot-Ball Club Barcelona” escreà el 1899 com a homenatge a la ciutat deBarcelona, per tal motiu s’adoptà l’escut de la ciutatcom a propi del club, un ratpenat negre es trobavacoronant el primer escut, aquests elements heràldics,tant de la ciutat com del club varen desaparèixeral principi del segle XX.

A l’escut del Valencia C.F. sempre hi ha aparegut“lo Rat Penat” des de la seva fundació el 1919.L’escut del Mallorca entre el 1931 i 1949, degut alsesdeveniment politics del moment propiciaren un

Escut de Palma amb la cimeradel Rei Pere el Cerimoniós.

El primer escut delFoot-Ball Club Barcelona

(1899)

Escut delValència C.F.(des de 1919)

Escut delC.D. Mallorca(1931-1949)

Escut de la ciutat deBarcelona

(1627)

Escut de la ciutat deBarcelona(actual)

Escut de la ciutat de Palma

Escut de la ciutat deValència

Page 6: nº 192 · Una llegenda basada en lo Llibre dels Feits conta que el rei En Jaume estava acampat posant setge a la ciutat de València i, una nit quan tots dormien un soldat va sentir

Pàgina 06

català, que la mantenen amb orgull, i a on esconsidera un símbol tradicional, molt antic i de granvalor històric.

Per acabar i sense ànim de suprimir cap valor niferir cap sensibilitat, em deman, no podria ser laRatapinyada el nostre símbol definitiu? És el mésantic conegut que abasta tot el territori de l’anticregne d’Aragó del qual venim, deixem el que enssepara, ocellots, bous i rucs, unifiquem criteris ireafirmem-nos com a integrants d’una sola identitathistòrica, lingüística i cultural, la dels Països Catalans.

Visca la Ratapinyada!

Eduard Mas

canvi en el nom del club i al’escut, es suprimiren el títol deReial i la corona adoptant l’escutconegut popularment com “saratapinyada”, va durar 18 anysfins que el canviaren adoptantel que coneixem avui.

He trobat ratapinyades als escutsde València, Palma, Fraga(Osca), Novallas (Saragossa),Albacete, Cata-Roja, Reial ClubNàutic de Valencia, Club esportiuAlcoià, Unió Esportiva Llevant,Club Ciclista Lo Rat Penat deValència, al dels bombers dePalma i segur que en trobariamoltes més, tot és qüestió detemps i paciència.

La desaparició de la Ratapinyadadels escuts actuals de la ciutatde Barcelona ha representat lapèrdua d'un element comú ambaltres ciutats de l'àmbit cultural

Plaça d’en Coll. Foto Àngel Zaragoza.

Foto Àngel Zaragoza.

Rece

rca

Page 7: nº 192 · Una llegenda basada en lo Llibre dels Feits conta que el rei En Jaume estava acampat posant setge a la ciutat de València i, una nit quan tots dormien un soldat va sentir

i havia una vegada unhome que no havia llegitmai cap novel·la de

Larsson. Dit així, fa una micaestrany, però ni que sigui unad’aquelles coses que costen decreure, sembla ser que és benveritat. Tinc un amic de qui empuc fiar que m’assegura que unaltre bon amic seu té un cosíque el coneix, i que diu queaquest home era una personaque no s’adonava gaire del quepassava, fins que ja no hi vahaver res a fer.

De tota manera, es veu que, unamica sí, que l’home veia quetothom duia els mateixos llibresgruixuts a sota el braç; que, ala ràdio, els locutors tambécomentaven que estavenenganxats a aquestes novel·les;que, en els diaris, hi haviaanuncis i ressenyes àdhuc forade les poques pàgines literàrieshabituals i que, fins i tot, enparlaven a la televisió. Tot i així,no en feia gaire cas, tot pensantque no era més que unad’aquestes modes de ventada,que tal com arriben se’n van.

Però allò no anava de baixa, sinótot al contrari, i l’home es vacomençar a amoïnar. Comenten

Opi

nió

Pàgina 07

que tenia un veí, al qui abans mai no havia vistllegir, que ara anava sempre amb un d’aquestsllibrots en comptes de la seva cartera habitual; finsi tot un dia se’l va trobar assegut als graons delportal, frisós per acabar les últimes pàgines delprimer volum. I que, al quartet de la màquina decafè, els seus companys de feina es posaven alcorrent, els uns al altres, del punt a què havienarribat: “jo ja m’he llegit dos volums, jo encaravaig per la meitat del primer, però me l’esticempassant i aviat t’atraparé...”

Fins que un dia, algú li va engaltar: ¿i tu, que nohas llegit les novel·les de Larsson? Es diu que, quanel nostre home va contestar que no i va veure lesmirades d’astorament i reprovació del seu voltant,es va sentir com en fals, com si no estigués acomplintun deure important. I es veu que aquella mateixanit va tenir un malson en què se li apareixia elfantasma del tal Larsson i, com a càstig, per la sevaresistència a llegir els seus llibres, li perforava elcos per tot arreu i l’hi anava col·locant tot depiercings. Es va despertar, amarat de suor freda,just en el moment que contemplava la sàdica rialladel seu torturador quan la màquina percutora licomençava a foradar la punta del penis.

Diuen que va pensar que havia arribat al límit i que,llavors, va trucar a la feina dient que no es trobavabé, però que el que de veritat volia fer és anar acomprar aquells llibres, com més aviat millor, demanera que, a primera hora, ja va fer cap a unagran llibreria, disposat a tancar el seu deute ambla societat. I que, una vegada allí, de seguida vaveure les enormes piles dels tres gruixuts volumsde Larsson i en va agafar un de cada.

Page 8: nº 192 · Una llegenda basada en lo Llibre dels Feits conta que el rei En Jaume estava acampat posant setge a la ciutat de València i, una nit quan tots dormien un soldat va sentir

Però, al costat mateix, hi haviallibres d’un altre escriptor suec,Henning Mankell, de qui vaprendre també els seus quatretoms, i encara una mica mésenllà veié els llibres de HakanNesser, un altre suec més, i se’nva endur un parell, sensedescuidar-se dels de John AjvideLindqvist, per si de cas es posavade moda; també en va compraralgun de Jens Lapidus, per si jaho estava, no fos cas que litornés a passar el mateix queamb el Larsson. Diuen que vahaver de demanar ajuda pertraginar els volums de MariJungstedt, G. W. Persson i KarinAlvetgen, per si de cas.

I, si ens hem de creure el diuen,es veu que, amb tots aquellsllibres dins d’un carretó desupermercat que li van deixar,va anar cap el cotxe i d’allí se’nva anar tot seguit cap al’aparcament d’Ikea, on es diuque encara se’l pot trobar,rosegant bocinets de galetes decivada amb arengades marinadesi que, si algú se li acosta, li parlaen un idioma inintel·ligible, quen’hi ha que diuen que és suec id’altres que són simplementparaules sense sentit que ellmateix s’ha inventat; però queara la seva expressió és la d’unhome feliç, orgullós d’haveracomplert amb el seu deure.

Opi

nió

Pàgina 08

Article de Xavier Navarro a la pàgina

d’opinió del “Butlletí” num. 456.

Revista de l’Associació del Personal

de la Caixa d’Estalvis i Pensions de

Barcelona.

Page 9: nº 192 · Una llegenda basada en lo Llibre dels Feits conta que el rei En Jaume estava acampat posant setge a la ciutat de València i, una nit quan tots dormien un soldat va sentir

Pàgina 09

Mes d’octubre de 2009

Cale

ndar

i d’a

ctiv

itats Dia 05, dilluns: Sopar Tertúlia

Hora: 21:00.

Lloc: Restaurant Casa Catalana

Carrer Vinyassa, 3, Palma.

Preu: Socis 12’00 euros - No socis 13:00 euros.

Confirmar assistència abans de dia 03 d’ octubre als tel.:

971 51 33 85 (Ramon i Teresa) o 971 61 51 24 (Neus).

Convidat: Sr. Felip MunarProfessor de cultura popular de la UIB

Cap del Servei d’ensenyament del Català de la Conselleria

d’Educació de CAIB

Tema: De figues i figueres i de la figuera a la

taula (receptes de cuina i altres coverbos)

Dia 11, diumenge: Excursió a la finca de Planícia (Banyalbufar).

Itinerari: Recorregut a peu per la finca pública.Diverses opcions (veure planell adjunt).

Lloc trobada: Aparcament del conservatori de Palma (Ctra. Valldemossa).Hora: 10:00 h.Transport: Cotxes particulars.Dinar: Pa en butxaca.Dificultat: Fàcil.Tornada: 17:00 h.

Recomanacions: Dur aigua per a tot el dia, calçat i roba adequada i capell.

Confirmar assistència abans de dia 09 d’ octubre als tel.:

971 51 33 85 (Ramon i Teresa) o 971 61 51 24 (Neus).

MENÚ:

....Postres, cafè o infusió. Aigua i vi.

Page 10: nº 192 · Una llegenda basada en lo Llibre dels Feits conta que el rei En Jaume estava acampat posant setge a la ciutat de València i, una nit quan tots dormien un soldat va sentir

Dia 15, dimecres: Reunió de Junta.

Hora: 20:00.

Lloc: Carrer Seminari, 4 - Palma.

Dia 02, dilluns: Sopar Tertúlia.

Dia 15, diumenge: Activitat.

Dia 18, dimecres: Reunió de Junta.

Dia 25, dimecres: Cinema Fòrum (data provisional).

Previsió d’activitats mes de novembre

Pàgina 10

Mes d’octubre de 2009

Cale

ndar

i d’a

ctiv

itats

Page 11: nº 192 · Una llegenda basada en lo Llibre dels Feits conta que el rei En Jaume estava acampat posant setge a la ciutat de València i, una nit quan tots dormien un soldat va sentir

Pàgina 11

250 grams de bacallà esqueixat.

1 ceba grossa, millor blanca.

3 tomàquets d’amanir.

100 grams d’olives negres.

1 cullerada de tàperes (optatiu).

Oli, sal i vinagre.

El r

acó

de l

’Apl

ec

Sigues feliç...

i fes feliços als altres!

Esqueixada de bacallàIngredients: Preparació:

Remullar el bacallà uns 15 minuts i rentar-lo be, escorre i posar en un bol.

Tallar la ceba en juliana i deixar en aiguai vinagre una estona.

Rentar i tallar a daus els tomàquets iafegir-ho tot al bacallà.

Amanir amb sal (poca) oli i vinagre.

Posar-hi les olives i tàperes pel damunt,posar a la gelera fins l’hora de menjar.

Bon profit !!

* Recepta enviada per Teresa Garcia (Costitx - Mallorca).

Page 12: nº 192 · Una llegenda basada en lo Llibre dels Feits conta que el rei En Jaume estava acampat posant setge a la ciutat de València i, una nit quan tots dormien un soldat va sentir

Pàgina 12

a.e.

m. A

plec

Sco

utPalma , a .... de .......................... 20....

Benvolguts amics:

Per la present sol·licito afiliar-me, amb data d’avui, a l’associació d’Antics

Escoltes de Mallorca Aplec Scout, amb seu a Palma, carrer Seminari, 4, codi

postal 07001.

Signatura

ORDRE al BANC o Caixa

Senyors:

Agrairé que, fins a nou avís, vulguin atendre amb càrrec al compte indicat

els rebuts que siguin presentats per l’Associació d’Antics Escoltes de Mallorca.

Nom i llinatges

Carrer o plaça Número Pis

Població Municipi Codi postal

DNI o NIF Telèfon Mòbil

Adreça electrònica

Banc o caixa

Data Signatura

Antics Escoltes de Mallorca Aplec ScoutCarrer Seminari, 4 - 07001 Palma - [email protected]

Retallar per la línia de punts i enviar per correu ordinari.