MOT, FESTIVALDE LITERATURAGIRONA-OLOTDel 23 de marça l’1 d’abril de 2017

Escriure el passat

www.festivalmot.cat

TEMA DEL MOT 2017

Escriure el passatEl passat és un lloc on els escriptors contemporanis no s’estan d’acudir a l’hora de construir els seus relats. En alguns casos, el passat és recent i constitueix el paisatge on se situa l’acció –la Primera Guerra Mundial, per exemple–, o s’hi

ib t é d l’ l ió d l d d l ò i d l t l

p

arriba a través de l exploració del record, de la memòria dels personatges –les emigracions, exilis, diàspores, genocidis que travessen l’Europa del segle XX, també per exemple–; en altres casos, el passat és remot i l’escriptor s’hi capbussa per tal de conèixer el funcionament d’unes societats, d’uns d’individus, d’unes cultures, d’unes maneres de pensar i d’actuar que interpel·len i emmirallen alhora el lector actual. En d’altres, encara, el passat es fa present i, tal com escriu W. G. Sebald a Els emigrats, traspassa totes les capes d’oblit que, de manera conscient o inconscient, l’han pretès ocultar. En tots els casos, el passat és un dels fils que constitueixen el teixit narratiu d’algunes de les més rellevants veus literàries contemporànies, que indaguen d algunes de les més rellevants veus literàries contemporànies, que indaguen sobre el temps present i, molt especialment, sobre la nostra fràgil retenció del passat, a través d’unes escriptures que il·luminen allò que és perdut, i retrobat, en el decurs del temps.El MOT 2017 es proposa d’explorar i reflexionar sobre els usos del passat en la literatura contemporània a través de múltiples punts de vista i de diversos literatura contemporània a través de múltiples punts de vista i de diversos gèneres literaris, des de la novel·la al teatre, la novel·la gràfica, la novel·la negra i la novel·la històrica.

Mita Casacuberta, comissària del festival MOT 2017

AUTORS CONFIRMATS MOT

2017P i k D ill C RiPatrick DevilleEdward RutherfurdLeonardo PaduraAl d G d

Carme RieraAlbert Sánchez PiñolRamon SolsonaG R iAlmudena Grandes

Santiago PosteguilloGemma RuizEnric Calpena

NOTA DE PREMSAEl festival MOT 2017 es fixa en el binomi passat i literatura

La quarta edició del festival tindrà lloc a Olot i Girona entre els dies 23 de març i 1 d’abril de 2017

Sota el lema “Escriure el passat” s’aplegaran escriptors de la talla de Patrick Deville, Leonardo Padura, Almudena Grandes, Santiago Posteguillo, Ramon Solsona o Carme RieraRiera

Entre les novetats del 2017 figuren el trasllat del ver-MOT de Girona al barri de Sant Narcís i l’ampliació del festival amb el programa d’activitats +MOT

El MOT, festival de literatura Girona-Olot, arriba el 2017 a la quarta edició. Aquest cop s’inspira en el lema “Escriure el passat”, i vol explorar els usos del passat en la literatura contemporània a través de múltiples punts de vista i de diversosp , p p p p pgèneres literaris. Comissariat per la doctora en Filologia i professora de literatura contemporània a la Universitat de Girona Mita Casacuberta, el MOT portarà a Olot i Girona autors de primera línia de l’escena internacional, com ara Patrick Deville, Edward Rutherford o Leonardo Padura; estatal, amb Almudena Grandes o Santiago Posteguillo, i catalana, amb autors com ara Carme Riera, Ramon Solsona, Albert Sánchez Piñol, Gemma Ruiz o Enric Calpena. El festival MOT és una iniciativa conjunta dels ajuntaments de Girona i Olot i s’organitza amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de conjunta dels ajuntaments de Girona i Olot, i s organitza amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona, i amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell.

El MOT, festival de literatura Girona-Olot, arriba el 2017 a la quarta edició. Aquest cop s’inspira en el lema “Escriure el passat”, i l l l d l t l lit t t à i t é d últi l t d i t i d di è i vol explorar els usos del passat en la literatura contemporània a través de múltiples punts de vista i de diversos gèneres literaris. Comissariat per la doctora en Filologia i professora de literatura contemporània a la Universitat de Girona Mita Casacuberta, el MOT portarà a Olot i Girona autors de primera línia de l’escena internacional, com ara Patrick Deville, Edward Rutherford o Leonardo Padura; estatal, amb Almudena Grandes o Santiago Posteguillo, i catalana, amb autors com ara Carme Riera, Ramon Solsona, Albert Sánchez Piñol, Gemma Ruiz o Enric Calpena. El festival MOT és una iniciativa conjunta dels p jajuntaments de Girona i Olot, i s’organitza amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona, i amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell.

El programa del MOT s’estructura fonamentalment a partir de diàlegs distesos entre autors de qualitat contrastada i intel lectuals sempre al voltant d’un eix temàtic que canvia cada any Precisament la proximitat entre autors i lectors lla intel·lectuals, sempre al voltant d un eix temàtic, que canvia cada any. Precisament, la proximitat entre autors i lectors, lla qualitat de les propostes i la selecció d’un tema diferent a cada edició són tres de les característiques que marquen l’ADN del festival. Aquestes particularitats han de permetre al MOT assolir el seu objectiu principal: fomentar la lectura i la divulgacióliterària apropant escriptors de primera línia a un públic que cada cop transcendeix més les comarques gironines.

A més de canviar de tema en cada edició, el MOT cada any confia la seva imatge gràfica a un equip de dissenyadors diferent. El 2017, l’encàrrec ha recaigut sobre els banyolins Enserio, que han introduït imatges històriques de les dues ciutats seu del MOT com a recurs gràfic per transmetre el concepte de passat. Per reforçar la idea del transcurs del temps, s’han disposat les fotografies a mode de pel·lícula cinematogràfica en moviment. El procés de cerca i selecció de les imatges s’ha fet de la mà delCentre de Recerca i Difusió de la Imatge (Arxiu Històric de Girona), en el cas de Girona, i del Servei d’Imatges de l’Arxiu Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (Arxiu Històric de Girona), en el cas de Girona, i del Servei d Imatges de lArxiu Comarcal de la Garrotxa, en el cas d’Olot.

El MOT va néixer el 2014 fruit de l’esforç conjunt dels ajuntaments de Girona i Olot, amb una primera edició dedicada a la literatura fantàstica i comissariada per David Roas. El 2015 el festival es va fixar en la relació entre literatura i ciutats, mentre que l’any passat el protagonisme va ser per a les vides escrites Tant el 2015 com el 2016 la comissaria del MOT va anar a que l any passat el protagonisme va ser per a les vides escrites. Tant el 2015 com el 2016 la comissaria del MOT va anar a càrrec de professora Mita Casacuberta, que en l’edició del 2017 assumeix un cop més aquesta responsabilitat al capdavant de la programació del MOT.

AUTORS CONFIRMATS MOT 2017

És el pseudònim de l’autor anglès Francis Edward Wintle. Nascut a Edward Rutherfurd

Salisbury el 1948. Mestre de la novel·la històrica multigeneracional, en els seus llibres descriu biografies de ciutats i països construïdes per mitjà d’episodis històrics. Combina la vida de personatges ficticis i reals des dels orígens fins a l’actualitat, oferint una visió transversal de les ciutats més importants del món. Autor d’èxits literaris com Sarum (1987), Russka: la novel·la de Rússia (1991), El Bosc (2000), Els prínceps d’Irlanda: la saga de Dublín (2004) o de la trilogia de ciutats Londres (1997), Nova York (2009) i París (2012). Ha estat traduït a més de vint llengües.

Leonardo PaduraV éi C b l 1955 E i i i di d l l i Va néixer a Cuba el 1955. Escriptor i periodista de novel·la, conte i assaig, en els seus llibres l’autor fa un especial tractament del passat, de la història i del temps. En el gènere de novel·la negra, Padura crea el personatge de Mario Conde, un detectiu

ld t t l f t hi tò i h i t l maldestre que mostra els fets històrics que ha viscut la generació de l’autor i que podem trobar a la tetralogia de Las cuatro estaciones –Pasado perfecto (1991), Vientos de Cuaresma (1994), Máscaras (1997), Paisaje de otoño (1998)–, Adiós Hemingway (2001), La novela de mi vida (2002), La neblina del ayer (2005), El hombre que amaba a los perros (2009) i Herejes (2013).

Autor francès nascut a Saint-Brevin-les-Pins el 1957 Escriptor que

Patrick DevilleAutor francès nascut a Saint-Brevin-les-Pins el 1957. Escriptor que passeja per la història, la seva narrativa busca (i troba) connexions insòlites entre coses, èpoques, personatges i situacions ideològiques i històriques. Com a autor, un dels seus objectius és escriure una obra de dotze exemplars dividida en quatre trilogies escriure una obra de dotze exemplars dividida en quatre trilogies, algunes de les quals ja han estat publicades: Pura vida (2004), Ecuatoria (2009), Kampuchea (2011), Peste & Cólera (2012) i Viva (2014). Els seus llibres han estat traduïts a dotze llengües.

Almudena GrandesNasc da a Madrid el 1960 La majoria de la se a obra gira al oltant Nascuda a Madrid el 1960. La majoria de la seva obra gira al voltant de la postguerra i la transició espanyola, reflexionant sobre les conseqüències que encara ara estem vivint. El 1898 es va donar a conèixer amb Les edades de Lulú, amb la qual va obtenir un gran èxit de vendes i de crítica així com el XI premi de narrativa eròtica La de vendes i de crítica, així com el XI premi de narrativa eròtica La Sonrisa Vertical. Les seves obres Te llamaré Viernes (1991), Malena es un nombre de tango (1994), Atlas de geografía humana (1998), Los aires difíciles (2002) o Las tres bodas de Manolita (2014) l'han convertit en un dels noms més consolidats i de més projecció convertit en un dels noms més consolidats i de més projecció internacional de la literatura espanyola contemporània.

Va néixer a València el 1967. Autor de més de setanta publicacions Santiago Posteguillo

acadèmiques que van des d'articles d'investigació a monografies i diccionaris especialitzats, el 2006 va publicar la seva primera novel·la, Africanus, el hijo del cónsul (2006), primera part d'una trilogia que continua amb Las legiones malditas (2008) i La traición de Roma (2009). Ha estat traduït a diverses llengües i les seves novel·les han estat entre les deu més venudes de l’any a Espanya. Ha obtingut premis i reconeixements com ara el d’Escriptor de l’Any per la Generalitat Valenciana (2015) i el Premi Barcino de Novel·la Històrica de l’Ajuntament de Barcelona (2014), entre d’altres.

Carme RieraN d P l d M ll l 1948 E d èi b Nascuda a Palma de Mallorca el 1948. Es va donar a conèixer amb Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) amb un estil fresc que utilitzava la parla mallorquina. Posteriorment, la seva obra entra en una segona etapa narrativa on experimenta amb la fusió de gèneres

b b U i D i G i i (1980) amb obres com Una primavera per a Domenico Guarini (1980), Epitelis tendríssims (1981) o Qüestió d’amor propi (1987). Amb les novel·les Dins del darrer blau (1994) i Cap al cel obert (2000) explora replecs del passat difícils d’assimilar en el present i entra en una

d l l i b d ll i i hi ò i etapa de novel·les que construeix amb gran detall i rigor històric. Les darreres paraules és una novel·la que reconstrueix la figura històrica de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

Nascut a Barcelona el 1950, és escriptor, professor i periodista. Combina Ramon Solsona

novel·la, poesia i textos de no ficció amb diverses col·laboracions als mitjans de comunicació (El Punt Avui, La Vanguardia, etc.). Destaca per la seva escriptura irònica i satírica que l’acompanya també en els seus guions per a sèries de televisió com Estació d’enllaç i El cor de la ciutat. La seva obra destil·la quotidianitat amb una riquesa de registre i llenguatges. Ha publicat les novel·les Figures de calidoscopi (1989), Les hores detingudes(1994, premis Crítica Serra d’Or, Lletra d’Or i Prudenci Bertrana), DG(1998), No tornarem mai més (1999), Línia blava (2004), L'home de la maleta (2011, premi Sant Jordi 2010) i Allò que va passar a Cardós (2016).

Albert Sánchez PiñolVa néixer a Barcelona el 1965. La seva primera obra va ser Pallassos i monstres (2000), un assaig crític i lúcid amb un toc àcid sobre la vida de vuit dictadors africans. Però no serà fins a la seva primera novel·la La pell freda que farà el salt al gran públic, amb un èxit excepcional de vendes. La q g p , ppell freda ha estat traduïda a prop de quaranta llengües. Posteriorment va publicar Pandora al Congo (2005) i Tretze tristos tràngols (2008). El 2012 publicà la seva primera novel·la històrica, Victus. Barcelona 1714 (2012), un nou èxit de vendes sense precedents, amb un relat que recrea alguns dels p , q gepisodis centrals de la guerra de Successió espanyola, i molt especialment del setge de Barcelona. El 2015 surt a la llum Vae Victus, continuació de l’anterior novel·la.

Va néixer a Barcelona el 1960. Memòria de sang (2014), la seva primera Enric Calpena

incursió en el món de la ficció, és una obra centrada a mitjan segle XIX on se’ns relata la creació del batalló de voluntaris de Catalunya que va acompanyar el general Joan Prim en la primera aventura africana i en la guerra colonial. En la seva segona publicació, Barcelona, una biografia (2015), l’autor ressegueix tota la història de Barcelona des de la seva creació, a través d’una aproximació rigorosa a partir de dades documentals amb l’objectiu d’establir un pont entre la bibliografia existent sobre la ciutat i el lector d’avui. Entre altres premis ha estat guardonat amb el Premi ÒÒmnium Cultural al millor programa de ràdio (2002), Premi Rafael Campalans de Memòria Històrica (2002) o el Premi Ondas (1995).

G R iGemma RuizNascuda a Sabadell el 1975, és periodista i treballa com a redactora de cultura de Televisió de Catalunya. Durant sis anys, va fer les cròniques teatrals al programa La nit al dia, una referència en la franja de nit de TVC ea a s a p og a a a a d a, u a e e è c a e a a ja de de Centre 2002 i 2008. Amb el seu llibre Argelagues (2016), presenta el realisme que envoltava la seva besàvia i les seves àvies. Un llibre escrit amb tendresa i cruesa a la vegada, una crítica oberta d'una societat terriblement masclista que no només avergonyia les dones, sinó que, a q g y , q ,sobre, les feia sentir culpables.

IMATGE GRÀFICA MOT 2017IMATGE GRÀFICA MOT 2017

Enserio

CONTACTES DE PREMSACONTACTES DE PREMSA

GIRONAFlora Bacquelaine

OLOTRosa RebugentFlora Bacquelaine

fbacquelaine@ajgirona.cat972 22 33 05

Rosa Rebugentrrebugent@olot.cat972 27 27 77 / 659 48 48 57

www.festivalmot.cat